20

12

-1

3 /

/ D

ES

EM

BR

E -

GE

NE

R

LA BUROCRÀCIA DEL GOVERN TE UN IMPULS NATURAL D’ANAR CREIXENT I AMPLIAR EL SEU

PODER. SI ELS LÍDERS DEL GOVERN NO TENEN CAP FILOSOFIA O TEORIES CONCRETES, EL

PODER DEL GOVERN S’ESTENDRÀ COM UN CÀNCER CONTRA EL QUE NO PODEM LLUITAR.

ZHANG WEIYING (PROFESSOR D’ECONÒMIQUES A L’UNIVERSITAT DE BEIJING I AUTOR DE WHAT CHANGES CHINA?, CHINA WEEKLY, VOLUM NÚM. 051, OCTUBRE 2012).

NEWSENGINYERSXINA

Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Equip de redacció:

Alfonso Auguet, Joaquim Calsina, Sergi Escorihuela, Albert Ferrari, Irene Fiol, Ricard Granados, Jordi Guix, Joan Maurel, i Carles Palomo, amb la col·laboració d’ACC10 de la Generalitat de Catalunya, de Casa Àsia de Barcelona,

i de Lourdes Ramírez i Hugo Pooley de AIB, Agrupació d’Intèrprets de Barcelona.

Equip de corresponsals:

Eduard Carreira – Shanghai, Cristina Castillo – Shanghai, Sergi Escorihuela – Shanghai, Irene Fiol – Shanghai, Guillem Pagès – Shanghai, Gil Serra – Shanghai, Alexis Roig – Shanghai, Àlex Quintieri – Hong Kong, Marc Boix – Kai-

ping, Albert Ferrari – Kaiping, Raül Guerra – Hong Kong, Sara Fusté – Guangzhou, Roger Sallent – Guangzhou, John Waller – Beijing, Salvador Mestre – Nantong, Xavier de Vicente – Shenzhen, Girbal Balart – Jiangmen

i Pablo Trujillo – Hong Kong

Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya · c/ Via Laietana 39 08003 BarcelonaTel. 933 192 300 / 935 572 049 · www.eic.cat

WEB DEVELOPMENT & GRAPHIC DESIGN

Aquesta edició del NEWS està a l’abast de més de 10.000 enginyers i s’envia per correu elec·trònic a tots els/les enginyers/res que hagin manifestat el seu interès a rebre’l; a tots els/les assistents/tes de les jornades que s’han orga·nitzat i a les empreses que s’han instal·lat a la Xina i ens donin la corresponent autorització. En tot cas, d’acord amb la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràc·ter Personal, t’informem que les teves dades personals s’incorporaran als fitxers del Col·legi Oficial i de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, amb domicili a la Via Laietana, 39, de Barcelona. Les dades seran usades per a les finalitats pròpies de les entitats com ara l’enviament d’informació, prestació de serveis, celebració de jornades, cursos i altres activitats

que puguin ser del teu interès, per la qual cosa podran ser comunicades a terceres entitats per al compliment de les finalitats esmentades.

Entenem que les dades personals facilitades són veraces i et sol·licitem que ens comuniquis qualsevol modificació. Pots exercitar els teus drets d’accés, oposició, rectificació i cancel·lació de les dades personals de forma gratuïta remetent sol·licitud expressa, juntament amb una còpia del teu DNI, per un dels mitjans se·güents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la ref. LOPD al 933 100 681 i per es·crit, també amb la ref. LOPD, adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, a Via Laietana, 39, 08003 Barcelona.El Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials

de Catalunya tenen interès que aquest NEWS funcioni amb eficàcia i acompleixi les finalitats per les quals s’ha creat, però no es fa respon·sable del contingut, exactitud i actualització de la informació que prové d’altres persones físiques o jurídiques, ni es fa responsable ni s’identifica amb els comentaris i opinions in·closos en els articles d’opinió.

Pots enviar comentaris, suggeriments, subs·cripcions o la indicació de no voler rebre el NEWS per correu electrònic a l’adreça següent:

xina@mail.eic.cat

Difusió del NEWS:

Maquetació i Disseny Gràfic:

CORRESPONSALS 4·5

EDITORIAL 6·7

ACTIVITATS DE 2012 8·13

ACTIVITATS EN PREPARACIÓ 14·15

NOTÍCIES 16·18

INFORMACIÓ I ARTICLES D’OPINIÓ 19·31

VIURE I TREBALLAR A LA XINA 32·38

BORSA DE TREBALL 39·40

LINKS D’INTERÈS 41

SUMARI NEWSENGINYERSXINA

4

CORRESPONSALS ENGINYERS A LA XINA

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2-

13

//

DE

SE

MB

RE

· G

EN

ER

5

Marc BoixKAIPING

Albert FerrariKAIPING

Xavier de VicenteSHENZHEN

Girbal Balart JIANGMEN

Raül GuerraHONG KONG

Roger SallentGUANGZHOU

Sara FustéGUANGZHOU

John WallerBEIJING

Cristina CastilloSHANGHAI

Irene Fiol SHANGHAI

Gil Serra SHANGHAI

Eduard Carreira SHANGHAI

Guillem Pagès SHANGHAI

Sergi Escorihuela SHANGHAI

Alexis Roig SHANGHAI

SalvadorMestre NANTONG

Àlex Quinteri HONG KONG

Pablo Trujillo HONG KONG

6

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2-

13

//

DE

SE

MB

RE

- G

EN

ER

Juan Rosell Lastortras President de CEOE

La Xina és, de totes les grans economies mun·dials, la que més està creixent en els darrers

anys i això la consolida com a gran potència. Amb 1.300 mi·lions d’habitants, les dades macroeconòmiques del gegant asiàtic demostren que és una de les economies més dinàmiques, amb un creixement del PIB su·perior al 8% a l’última dècada i un balanç en compte corrent molt positiu. Ja ha desbancat Alemanya com a principal país exportador mundial, tot i que s’ha ressentit bastant de la crisi de l’eurozona, on van a parar un 20% de totes les exportacions xineses.

Per entendre millor la seva evolució i potencial de creixe·ment, cal conèixer l’estructura econòmica del país. La Xina té províncies molt desenvolupa·des, una forta migració interna de les zones rurals a les regions urbanes, una classe mitjana que es va consolidant i una nova generació de “molt rics”, que demanen infinitat de produc·tes i serveis, especialment de luxe. En l’àmbit empresarial, el creixement de la Xina està molt enfocat cap a la indústria ma·nufacturera, amb el consegüent fort consum d’energia i de ma·tèries primeres. A això s’afegeix el consum de particulars, també en augment, que canvia el pai·satge urbà de les grans ciutats

industrials, que de les típiques bicicletes va donant pas a un nombre creixent de vehicles cir·culant pels carrers.

La gran demanda energètica ·el consum d’electricitat de la població xinesa ja és similar a la de la mitjana mundial· i la forta dependència del carbó i del petroli fan que calgui apos·tar necessàriament per altres fonts d’energia a mitjà termini, com per exemple el gas. Segons dades del “World Energy Outlo·ok 2012”, publicat recentment per l’Agència Internacional de l’Energia (IEA), la Xina es conso·lida com el principal consumi·dor mundial d’energia. A més, segons les previsions d’aquest organisme, les necessitats del gegant asiàtic augmentaran encara un 60% d’aquí al 2035. Quant al petroli, la Xina repre·senta el 50% de l’increment del consum total net mundial d’aquesta font energètica.

La importància de la segona economia al món supera l’àm·bit energètic, però té també plantejats importants reptes, com lluitar contra la corrupció i l’abús de poder, un greu pro·blema a la Xina que també s’ha donat a altres països, i també el control dels desajustos, tema molt complicat a causa dels de·sequilibris que genera en una economia que creix tant i en tan poc temps. Ells mateixos han

reconegut els reptes que tenen: reajustar l’estructura econò·mica, integrar el desenvolupa·ment urbà i rural, gestionar el flux migratori intern i la coope·ració econòmica internacional, centrant l’atenció en les rela·cions bilaterals amb els Estats Units.

A la Xina tot succeeix a gran ve·locitat: es duplica el PIB cada 7 anys i la transformació que s’ha fet a Europa en mig segle, a la Xina s’està fent en només deu anys, i per això s’estan produint aquests desequilibris. Cal dei·xar que segueixin fent aquesta transformació. Els propis xi·nesos han de marcar el ritme i portar a terme les reformes que creguin necessàries per al seu desenvolupament econòmic, polític i social, present i futur. El que és bo per a 1.300 milions de xinesos serà bo per la resta del món si el creixement és propor·cional al seu benestar.

EDITORIAL LA XINA I EL FUTUR NOU ORDRE MUNDIAL

7

English Version Versión original en castellano

China has been the fastest growing of the world’s major econo·mies in recent years

and thanks to this economic growth the country is strength·ening its position as a major world power. With a population of over 1,300 million people, the Asian giant’s macroeconomic figures show that it is one of the most dynamic economies, with annual GDP growth of over 8% in the last decade and astrong positive current account bal·ance. It is overtaking Germany as the world´s largest exporter, although it has been signifi·cantly affected by the Eurozone crisis: Europe´s imports from China account for 20% of all Chinese exports.

China’s economic structure is important for understand·ing the country´s economic progress and its potential for growth: it has highly developed provinces and strong popula·tion flows from rural to urban areas, thus consolidating the creation of a middle class, as well asa new generation of “very rich” fuelling demand for a huge amount of products and servic·es, especially in the luxury sec·tor. China´s economic growth is largely driven by the manu·

facturing industry, resulting in high consumption of energy and raw materials. This is ac·companied by increased private consumption, with the urban landscape of the large industrial citiestransformed by growing numbers of private vehicles re·placing the traditional bicycles.China´s high demand for ener·gy · the population´s electricity consumption is now similar to the global average · and heavy dependence on coal and oil mean that the country will have to develop other energy sourc·es, such as gas, in the medium term. According to information recently published by the Inter·national Energy Agency (IEA) in its World Energy Outlook 2012, China is consolidating its position as the world’s largest energy consumer.The agency forecasts that the Asian giant´s energy consumption will rise by 60% in 2035. China accounts for 50% of the total net increase in world consumption of oil.

China is the second largest economy in the world. Its sig·nificance goes beyond the en·ergy sector, but it is not with·out major challenges, such as corruption andpower abuse, a serious problem that has oc·curred in China as in other

countries.Another issue is keeping imbalances in check, which is greatly exacerbated by the asymmetries resulting from the economy growing so rapidly in a short space of time. China faces real challenges, which the Chinese themselves have identified: structural re·adjustment of the economy, the integration of urban and rural development and internal migratory flows, as well as in·ternational economic coopera·tion, where US·China bilateral relations are the main focus of attention.

In China everything happens at breakneck speed: GDP doubles every seven years.The changes that Europeunderwent over half a century have taken place in China in just a decade, which has given rise to these imbal·ances. We should letthe country continue this transformation. The Chinese themselves should set their own pace and imple·ment the reforms they deem necessary for their economic, political and social develop·ment in the present andfuture. What is good for China´s popu·lation of 1,300 million will be good for the rest of the world, if their welfare is in proportion to the country´s growth.

EDITORIAL CHINA AND THE FUTURE NEW WORLD ORDER

8

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2-

13

//

DE

SE

MB

RE

- G

EN

ER

Alfonso Auguet. Manager Partner, VEKTORTEAM. Membre co-fundador del Grup Xina

ACTIVITATS 2012

En aquesta jornada es pretenia donar una visió de les diferències legals i fiscals en·tre la Xina en general i Shanghai i Hong Kong en particular, i per fer·ho dispo·

sàrem de tres ponents que van aportar punts de vista o experiències totalment diferents però en tot cas, complementàries.

La presentació de l’acte i dels ponents va anar a càrrec de Jordi Guix, president de la Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica i coor·dinador del Grup de Treball Xina.

Els ponents que varen intervenir varen ser Rodrigo Abad com director del Hong Kong Trade Develop·ment Center per Espanya i Portugal, company de serveis focalitzats a Hong Kong, la Yolanda Gonzá·lez com directora de Hispanoasian S.L. companya espanyola de serveis especialista en internaciona·litzar i abordar els mercats asiàtics i en Javier Valls, de Javier Valls Advocats, professional especialista en temes fiscals internacionals. L’acte va ser mo·derat per Alfonso Auguet, Manager Partner de l’empresa Vektor Team, membre del GT·Xina i en·tre d’altres coses, va quedar palès el següent:

RESUM JORNADA 25 DE SETEMBRE“XANGAI O HONG KONG? “ASPECTES LEGALS

I FISCALS EN LA PRESTACIÓ DE SERVEIS A LA XINA-HONG KONG”

El proppassat 25 de setembre va tenir lloc a la seu dels Enginyers Industrials de Catalunya una nova jornada

organitzada pel GT-Xina.

• Es necessari i forma part del èxit tan del pro·jecte tant personal com professional, un co·neixement previ de tots el paràmetres que intervenen en els temes fiscals.

• Cal planificar, informar·se, conèixer tots els punts de vista tan legals, fiscals o bé d’àmbit econòmic que poden afectar mentre un viu fora a l’estranger. Tots els aspectes són relle·vants per poder estar vivint a la Xina i desen·volupar la tasca professional amb tranquil·litat i focalització.

• Existeixen empreses especialistes que as·sessoren, ajuden, donen suport i a la vegada tranquil·litat a les empreses i a les persones que s’implanten a la Xina.

• És important i rellevant mencionar l’aspecte contractual, sigui per la venda d’un bé o d’un servei, així com per signar un contracte labo·ral. És rellevant saber què i com ho firmem, sobretot quan estem en un país estranger, i del qual no en coneixem lleis ni legislacions. Els professionals poden anar a treballar a la Xina amb un contracte d’empresa espanyola o bé signar·lo directament amb una empresa local; hi ha diferències importants i cal sa·ber·ne molt bé els detalls i les condicions.

• El tema Shanghai·Hong Kong no és fàcil ni evident i la recomanació és estudiar prèvia·ment totes les possibilitats i factors del pro·ducte·empresa abans d’abordar el mercat xinès; es recomana consultar a especialistes en el tema.

Els tres ponents varen tenir un molt bon nivell i es complementaren molt bé; el debat va ser inte·ressant i intens i malauradament vàrem tenir un temps molt limitat tant per les presentacions com pel debat.

Per aquells que no vau poder venir, hi ha a dispo·sició dels membres del col·legi el vídeo registrat de la jornada al link següent:

http://www.eic.cat/wps/PA_Jornades/fitxa.jsp?codi=1085400

9

10

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2-

13

//

DE

SE

MB

RE

- G

EN

ER

Carles Palomo Reixach, director Unitat de Fixació de Roberlo. Membre co-fundador del Grup Xina

RESUM JORNADA 22 D’OCTUBRE“INVERSIONS XINESES A EUROPA”

El passat 22 d’octubre va tenir lloc a la seu dels Enginyers Industrials de Catalunya una nova jornada organitzada

pel GT-Xina.

En aquesta jornada es pretenia donar una visió general de la situació actual de la Inversió Directa Estrangera (IDE) xinesa a Europa i aprofundir en la IDE

xinesa a Catalunya i per fer·ho vàrem disposar de tres ponents amb punts de vista i experiències complementàries.

La presentació de l’acte i dels ponents va anar a càrrec de Jordi Guix, president de la Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica i coor·dinador del Grup de Treball Xina.

Els ponents que varen intervenir varen ser: Jordi Martí, director general de Mazars Spanish China Desk i director general del “China at Barcelona Summit”, Eva Aumedes, experta en mercats asià·tics i responsable del programa “Asian Headquar·ters” d’Invest in Catalonia, enfocat a la captació d’inversions xineses al nostre país i Shanmei Yu, directora general de Keeway Motor España.

L’acte va ser moderat per Carles Palomo, direc·tor de la Unitat de Negoci de Fixació de Roberlo

i Membre co·fundador del Grup de Treball Xina.

Jordi Martí inicia la sessió fent una intervenció molt interessant sobre la situació global de la inversió directa estrangera xinesa a Europa, la qual Eva Aumedes va complementar molt bé, aprofundint posteriorment en el cas de la in·versió directa estrangera xinesa a Catalunya. Finalment, la Shanmei Yu il·lustrà amb un cas pràctic les problemàtiques i necessitats dels empresaris xinesos que inverteixen al nostre país.

Les conclusions de les presentacions que varen fer els ponents són les següents:

Inversió directa estrangera xinesa a Europa

• Xina fou la fàbrica del món durant les dèca·des dels 80 i 90, però per a una empresa oc·cidental, l’estratègia d’anar a fabricar a Xina per posteriorment exportar els productes a Occident ja no és una estratègia vàlida, espe·cialment pels productes de baix valor afegit.

11

• Actualment, la fabricació de baix cost inten·siva en mà d’obra s’està desviant a les provín·cies de l’oest i centre del país, com Sichuan o Henan, o a d’altres països del sud·est Asiàtic, com per exemple Vietnam i Indonèsia, men·tre que la fabricació de baix cost més tecno·lògica es manté a la costa est.

• El plantejament actual de les empreses oc·cidentals ha de ser anar a la Xina a produir productes diferenciats i d’alt marge per al consum intern del país.

• Després de dos dècades de ser les empreses occidentals les que anaven a la Xina a inver·tir, són ara les empreses xineses les que estan invertint en la compra d’empreses occiden·tals. Entre 2005 i mitjans 2012, les operacions de fusions i adquisicions a Europa occidental han estat de 75 billons de dòlars, la majoria d’elles durant els anys 2010·2012.

• Xina (excloent Hong·Kong) ocupa el cinquè lloc en el rànquing mundial d’IDE emès i el primer lloc dels països emergents

• El tipus d’actius que busquen les empre·ses inversores xineses ha canviat els darrers anys, passant de matèries primeres i energia a marques de béns de consum.

• S’esperen inversions importants a Europa i Estats Units en empreses de 300 milions de dòlars o inferiors pels propers anys. Aques·

tes inversions es concentraran principal·ment en els sectors d’automoció, maqui·nària, tecnologies netes, energia i béns de consum.

• El nou perfil d’inversors xinesos prefereix in·vertir i/o comprar empreses industrials amb sinèrgies que es puguin aprofitar a la Xina per ampliar el seu avantatge competitiu. És molt important trobar un soci de mides simi·lars. La majoria busquen empreses petites, fàcils d’adquirir, integrar i gestionar.

• Per l’evolució econòmica que es preveu de la Xina pels proper anys, aquestes fusions i adquisicions aniran en augment els propers anys.

Inversió directa estrangera xinesa a Catalunya

• Catalunya representa el 25% de l’exportació d’Espanya a la Xina i el 34% de la importació de la Xina a Espanya.

• Catalunya té la major comunitat xinesa de tot l’Estat Espanyol

• Durant el període 2000·2010 la inversió de la Xina a Catalunya va representar el 19% del total de l’Estat Espanyol. Només hi ha una vintena d’empreses xineses que han invertit a Catalunya, un pes molt per sota del potencial relatiu que té Catalunya com a pol d’atracció d’inversions

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2-

13

//

DE

SE

MB

RE

- G

EN

ER

• Per resoldre aquesta situació, hi ha iniciati·ves com el pla “Asian Headquarters” d’Invest in Catalonia (http://www.investincatalonia.com/en/invest·catalonia) o el “China at Bar·celona Summit” (http://chinaatbarcelona·summit.com/en/index.php), les quals ajuda·ran sens dubte a atreure inversions xineses a Catalunya i a posicionar·la com a localització de primer ordre per a la inversió estrangera dels principals països emergents asiàtics.

Keeway Motor España

• Shanmei Yu, directora general de Keeway Motor España, ens va explicar la seva expe·riència d’implantar una empresa xinesa a Catalunya.

• KEEWAY és la marca utilitzada pel Grupo Qi·anjiang Motocicletes a l’estranger.

• Qianjiang Motocicletes és un dels fabricants més importants de motos a la Xina:

• Amb 10.000 treballadors i una producció de dos milions d’unitats anuals, té la tecnolo·gia i l’equipament més avançat en el sector de las motocicletes a la Xina i fabrica aproxi·

madament el 80% dels components dels seus vehicles.

• L’empresa opera a Catalunya des del 2005. Aquest mateix any, adquireix l’empresa ita·liana Bellini, empresa important del sector reconeguda pel seu disseny, que afegeix així un alt valor afegit al seu producte, el que jun·tament amb la qualitat i el servei a un preu més que raonable, l’han dut a l’èxit actual a nivell internacional.

• Segons Shanmei Yu, les dificultats principals per als xinesos que inverteixen al nostre país són: l’idioma i les gestions amb l’Administra·ció, com per exemple aconseguir les homo·logacions necessàries per a vendre el pro·ducte en el país.

La part teòrica sobre la IDE xinesa a Europa i a Catalunya, juntament amb l’exemple pràctic de Keeway Motor, la feren una sessió molt interes·sant per a tots els enginyers i empresaris interes·sats en atreure inversions xineses al nostre país.

Per a més informació sobre aquest tema, no dub·teu a posar·vos en contacte amb el grup Xina al correu xina@mail.eic.cat.

Informa·te’n trucant a La Mútua dels Enginyers, telèfons 932 954 300 / 662 991 085,per fax al 933 100 638, o enviant un correu electrònic a l’adreça:

xina@mutua·enginyers.com

Cobertura integral del 100% dels riscos

13

S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa1 2 3 4 5 1 2

6 7 8 9 10 11 12 3 4 5 6 7 8 913 14 15 16 17 18 19 10 11 12 13 14 15 1620 21 22 23 24 25 26 17 18 19 20 21 22 2327 28 29 30 31 24 25 26 27 28

S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa1 2 1 2 3 4 5 6

3 4 5 6 7 8 9 7 8 9 10 11 12 1310 11 12 13 14 15 16 14 15 16 17 18 19 2017 18 19 20 21 22 23 21 22 23 24 25 26 2724 25 26 27 28 29 30 28 29 3031

S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa1 2 3 4 1

5 6 7 8 9 10 11 2 3 4 5 6 7 812 13 14 15 16 17 18 9 10 11 12 13 14 1519 20 21 22 23 24 25 16 17 18 19 20 21 2226 27 28 29 30 31 23 24 25 26 27 28 29

30

S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa1 2 3 4 5 6 1 2 3

7 8 9 10 11 12 13 4 5 6 7 8 9 1014 15 16 17 18 19 20 11 12 13 14 15 16 1721 22 23 24 25 26 27 18 19 20 21 22 23 2428 29 30 31 25 26 27 28 29 30 31

S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 58 9 10 11 12 13 14 6 7 8 9 10 11 1215 16 17 18 19 20 21 13 14 15 16 17 18 1922 23 24 25 26 27 28 20 21 22 23 24 25 2629 30 27 28 29 30 31

S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa1 2 1 2 3 4 5 6 7

3 4 5 6 7 8 9 8 9 10 11 12 13 1410 11 12 13 14 15 16 15 16 17 18 19 20 2117 18 19 20 21 22 23 22 23 24 25 26 27 2824 25 26 27 28 29 30 29 30 31

Chinese public holidays Working weekend Weekend Women's Day (normally it's half-working day holiday for women, but it is not a compulsory holiday)

Yearly Calendar 2013

February

AprilMarch

January

November

September

December

October

August

May

July

June

14

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2-

13

//

DE

SE

MB

RE

· G

EN

ER

15

ACTIVITATS EN PREPARACIÓ

JORNADA 9 DE GENER “REPTES PER IMPORTAR I EXPORTAR A LA XINA”

Aquesta jornada pretén donar llum i respostes a les inquietuds dels professionals i empreses per exportar els seus productes a la Xina. S’incidirà en aspectes com les verificacions que cal fer abans de llançar·se a exportar, com funciona el procés en si mateix, diferents organismes que hi participen, etc.

Disposarem de tres ponents que ens aportaran les seves visions des de perspectives diferents i en tot cas complementàries.

Començarà l’acte amb la presentació dels ponents per part de Jordi Guix, president de la Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica i coordinador del Grup de Treball Xina.

Posteriorment els ponents següents faran una exposició sobre el tema de la jornada:

• Cristina Castillo, investigadora associada de la càtedra de logística del Port de Barcelona al CEIBS

• Victor Urruchi de l’empresa AROLA, expert en transitaris internacionals

• Xavier Lluch, assessor extern del Port de Barcelona

• Representant del China Certification & Inspection Group (CCIC) (pendent de confirmació)

Finalment es procedirà a un torn obert de paraules entre els assistents i els ponents. Moderador: Albert Ferrari , director industrial de SEDAL, S.L.

Comissió Política Industrial i Innovació Tecnològica: GT XinaDimecres, 9 de gener de 2013 a les 18:30hSeu dels EIC, Via Laietana, 39, 5a planta de Barcelona

16

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2-

13

//

DE

SE

MB

RE

- G

EN

ER

SELECCIÓ DEL BUTLLETÍD’ECONOMIA DE CASA ÀSIA

Fosun, el major grup d’empreses privat xinès, mostra interès per Barcelona World El director general d’inversions glo·bals i estratègia de Grup Fosun, el major holding empresarial privat de la Xina, Patrick Zhong, ha mostrat interès per conèixer el projecte tu·rístic Barcelona World que es vol de·senvolupar a la costa de Tarragona, en el marc del II Xina at Barcelona Summit.

Informació: Cinco Días

L’economia xinesa superarà la zona euro el 2012 i als Estats Units abans de 2020Segons l’Organització per a la Co·operació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) l’economia xi·nesa superarà a la de la zona euro el 2012 i a la dels EUA d’aquí a sis o vuit anys. L’economia del gegant asiàtic passarà a suposar el 28% del total mundial el 2030, i afegeix que, en menys de 50 anys, les economies de la Xina i l’Índia combinades tin·dran més pes que les de tot el món en desenvolupament.

Informació: El MundoInformació: Expansión

Gairebé 400 multinacionals tenen ja a Xangai la seva seu per a Àsia-PacíficSegons la Comissió de Comerç de Xangai 393 multinacionals tenen ja les seves oficines centrals a Xangai, gran part d’elles a la zona cosmopo·lita financera de Lujiazui, despla·çant a altres capitals asiàtiques en

què tradicionalment s’han ubicat les seves seus com Hong Kong, Tò·quio o Singapur.

Informació: El País

La producció manufacturera in-gresa mostra signes de recuperacióL’índex manufacturer de gerents de compres de la Xina va pujar a 50,2 a l’octubre respecte als 49,8 al setem·bre, segons l’Oficina Nacional d’Es·tadístiques, xifres que confirmen una tendència cap a la recuperació del creixement en la segona econo·mia del món.

Informació: Cinco Días

Situació actual del mercat de l’oli d’oliva a TaiwanNota sectorial que inclou una breu anàlisi de la mida del mercat, les importacions, tant per tipus com per països, les exportacions al conti·nent asiàtic, la formació dels preus, les condicions d’accés al mercat i altra informació d’interès com fires i estudis relacionats.

Informació: ICEX

Anuari Estadístic d’Àsia-Pacífic 2012 Nova edició biennal amb data del 6 de novembre del “Anuari Esta·dístic d’Àsia·Pacífic 2012”, que presenta una selecció exhaustiva d’indicadors estadístics de països i nombrosos quadres estadístics que mostren les tendències en els últims 20 anys, i comparatives amb les mitjanes regionals i mun·dials.

Informació: ESCAP

Informe sobre els consumidors xinesosAmpli estudi anual de Roland Ber·ger sobre els hàbits de compra i les

tendències dels consumidors xine·sos. L’enquesta d’aquesta edició co·breix prop de 10.000 consumidors de 20 ciutats xineses, que aporta tendències rellevants per al mercat de consum xinès.

Informació: Roland Berger

Huawei estudia obrir un centre de R + D a Espanya El director general de Huawei Es·panya i Portugal, Walter Ji, ha con·firmat que estan en procés de nego·ciació amb el Ministeri d’Indústria per a la possible obertura d’un cen·tre global de R + D a Espanya, enca·ra que la decisió no es prendrà fins a uns sis mesos.

Informació: Cinco Días

Xina lidera la inversió estrangera directaPer primera vegada des de 2003 la Xina ha atret més inversió estran·gera directa (IED) de les empreses transnacionals (59.100 milions de dòlars) que els Estats Units (57.400 milions dòlars) en els primers sis mesos de l’any, segons un informe de la Conferència de Nacions Uni·des sobre Comerç i Desenvolupa·ment (CNUCD).

Informació:China Internet Information CenterInformació: The Wall Street Journal

Àsia aportarà el 60% de l’expansió mundial el 2013 L’FMI estima que el PIB mundial s’expandirà 3,6% el 2013, després de créixer 3,3% el 2012. La Xina per si sola proveirà més d’un terç del creixement en ambdós anys (1,3 punts en 2013) i Àsia, al créixer 5,9%, generarà 2,14 punts percentu·als del creixement del proper any, un 59,2%.

Informació: Iberoasia

NOTÍCIES

Quantificació dels costos a la Xina Anàlisi d’Interchina sobre la crei·xent preocupació dels empresaris estrangers davant l’augment dels costos laborals a la Xina com a nou imperatiu de protegir els marges a llarg termini.

Informació: Interchina Consulting

La Xina, una destinació preferent per al vi espanyolLa Xina s’ha convertit en un dels majors mercats mundials de con·sum de vi segons un informe de l’Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a Pequín. El 2011, les exportacions espanyoles de vi amb destinació al país oriental van du·plicar el valor de les vendes i van repuntar un 56% en volum.

Informació: ICEX

Àsia Bond MonitorDarrera actualització de l’ABM re·alitzat pel Banc Asiàtic de Desen·volupament que revisa la recent evolució dels bons en moneda local dels mercats d’Àsia Oriental junta·ment amb les perspectives i riscs

de les economies que conformen el ASEAN.

Informació: Banco Asiático de Desarrollo

El sector automobilístic a la Xina 2012Nota sectorial sobre el mercat de l’automòbil a la la Xina que analit·za l’oferta i la demanda de forma qualitativa. Informa sobre preus i la seva formació, la percepció del pro·ducte espanyol, la distribució i les condicions d’accés al mercat.

Informació: ICEX

El banc xinès ICBC obrirà a Barcelona la seva segona oficina a EspanyaUna delegació de l’Industrial and Commercial Bank of China (ICBC) s’ha reunit aquest divendres amb la delegada del Govern a Catalunya, Llanos de Luna, per concretar els seus plans d’inversió a Catalunya, començant per la imminent ober·tura d’una sucursal a Barcelona.

Informació: Europa Press

Hutchison inaugura la seva macro terminal al Port de BarcelonaEl rei Joan Carles ha inaugurat al Port de Barcelona la nova terminal de contenidors construïda per TER·CAT, filial del grup xinès Hutchi·son, anomenada BEST (Barcelona Europe South Terminal), en què ha invertit en una primera fase 300 mi·lions d’euros, i és la més avançada tecnològicament del Mediterrani i amb la qual Barcelona aspira com·petir amb els grans ports del nord d’Europa.

Informació: La Vanguardia

C/ Moià 1, 2º | E-08006 BARCELONA

Especialistes en fiscalitat internacionalC

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

faldo_firma_PRINT.pdf 1 07/09/2012 11:31:18

18

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2-

13

//

DE

SE

MB

RE

- G

EN

ER

La Unió Europea ha creat un portal adreçat a les pimes, per facilitar les relacions comercials amb la Xina. Entre d’altres apartats cal destacar:

• Guies sobre requisits tècnics i legals.

• Informació específica per cada sector d’activitat.

• Estudis de casos.

EUSME Centre

http://www.eusmecentre.org.cn/content/documentation

Els organismes de normalització d’Alemanya (DIN) i de la Xina (SAC) han desenvolupat un portal con-junt que ofereix informació d’in-terès per les empreses que vulguin exportar a la Xina, concretament hi ha els apartats següents:

• Cerca de normes xineses i ale·manyes

• Marc de la normalització a la Xina

• Enllaços a altres portals relaci·onats amb aquest àmbit

• Notícies.

Germany·China Standards Infor·mation Portal

http://cn·e.standards·portal.de/web_en/about_sac/message·ceo

La segona edició de China at Barcelona Summit apropa a empreses, bancs i inversors xinesos la sòlida realitat econòmica de la ciutatEls dies 8 i 9 de novembre va tenir lloc la segona edició de China at Barcelona Summit, iniciativa de la Cambra de Comerç de Barcelona, CaixaBank i la firma de serveis professionals Mazars per posicionar Barcelona com a porta d’entrada de la inversió xinesa al sud d’Europa i a l’àrea mediterrània. Hi van participar més de 30 representants d’empreses, bancs i fons d’inversió xinesos, com ara el Industrial and Commercial Bank of China (ICBC) o l’agència Shanghai Foreign Investment Development Board. El seu acte d’obertura, presidit per la vicepresidenta de la Gene·ralitat Joana Ortega, va ser l’escenari de la primera compareixença pública a l’Estat del major holding empresarial xinès, Fosun, representat pel seu director general d’Inversions Globals i Estratègia, Patrick Zhong, qui va afirmar que “hi haurà més empreses xineses amb seu a Barcelona en el futur pròxim”.

NOTICIA DE MAZARSCHINA at BARCELONA SUMMIT

ALTRES NOTÍCIES

19

I ARTICLES D’OPINIÓ

INFORMACIÓ

20

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2-

13

//

DE

SE

MB

RE

- G

EN

ER

HHainan és la menor de totes les pro·víncies de la Xina. Composta per una illa de nom homònim de la mida de Bèlgica i d’una sèrie d’illes i illots es·

campats en petits arxipèlags pel Mar del Sud de la Xina, és també una de les més fascinants i ·en molts aspectes· desconeguda per l’estranger.

Les seves platges tropicals i clima paradisíac amaguen un dels territoris amb més potencial de futur del país. No per casualitat és també la major zona econòmica especial, establerta a finals de la dècada dels vuitanta per l’expresident Deng Xiao·ping amb intenció de facilitar l’explotació de les immenses reserves de recursos naturals trobades en el seu territori.

Històricament el desenvolupament de la pro·víncia ha estat sempre molt per sota de les seves possibilitats. Almenys ha estat així fins fa poc, en les que diverses de les seves ciutats han comen·çat a experimentar una de les taxes de creixement del seu producte interior brut més elevades de la Xina, arribant en casos puntuals ·com el de la ciutat de Qionghai a dosmil deu· a creixements interanuals de pràcticament un seixanta per cent.

Aquest mateix any, en el context del dotzè pla quinquennal de la Xina, el govern central es va fixar com a objectiu convertir la província en la major destinació turística del sud·est asiàtic ·i una de les més importants a nivell mundial·, es·peronant encara més la seva economia.

“Les aproximadament trenta mil milions de tones de petroli i més de sis·cents mil milions de gas natural, així com or i altres metalls preciosos, fan de les seves aigües territorials i illes desertes un autèntic tresor nacional”.

Dels recursos naturals de la província, cal desta·car les grans reserves de mineral de ferro, d’apro·ximadament quatre mil milions de tones, que suposen un setanta per cent del total disponible a tota la Xina. I, per descomptat, les aproximada·

ment trenta mil milions de tones de petroli i més de sis·cents mil milions de gas natural, així com or i altres metalls preciosos, fan de les seves ai·gües territorials i illes desertes un autèntic tresor nacional.

Paradoxalment el desenvolupament industrial de Hainan ha estat històricament entorpit per una deficient xarxa elèctrica. Per aquest motiu, malgrat la seva inherent riquesa, Hainan ha estat tradicionalment una província d’escassa o nul·la industrialització. Ara bé, d’explotar·se les fonts d’energies renovables (valent·se del sol ardent i la vasta línia de costa), aquesta situació de de·pendència energètica podria veure’s fàcilment revertida, no només proporcionant autonomia energètica a la regió, sinó situar·la com un dels principals centres neuràlgics del país en el desen·volupament de noves tecnologies netes.

Afortunadament, el retard en el procés d’indus·trialització ha servit per protegir la província de l’extrema degradació mediambiental que han pa·tit altres províncies com a peatge a pagar per la ràpida modernització de les últimes tres dècades. Ha servit també per preservar la bellesa natural de les illes, la qualitat de les seves platges, els bos·cos tropicals i la seva biodiversitat, amb més de sis·centes espècies animals autòctones.

“El port espacial contindrà el seu propi parc te·màtic sobre l’espai, de més de cent vint hectàre·es ·cinc vegades més gran que el Kennedy Space Center americà·”

Els privilegis de Hainan, però, no acaben en la so·breabundància de recursos i la bonança tropical. La seva situació a dinou graus de l’equador de la terra li confereix, a més d’un clima fantàstic, un avantatge molt significatiu davant de qualsevol altre emplaçament per realitzar llançaments de satèl · lits, sondes i missions tripulades a l’espai.

Actualment es troba en les últimes fases de cons·trucció, el quart port espacial operatiu de la Xina ·el

HAINAN

Enric G. Torrents. Escriptor i empresari, FOC Group

Versión original en castellano

21

disetè al món· a la ciutat de Wenchang, al nord·est de l’illa de Hainan, utilitzant com a base un antic centre d’assajos suborbitals. El centre de llança·ment de satèl·lits de Wenchang entrarà en ple fun·cionament a partir de l’any dosmil tretze, i sens dubte atraurà a la regió indústria d’alta tecnologia, centres d’investigació puntera, així com centres de fabricació i acoblament de coets i altres dispositius. Capaç de posar en òrbita objectes més pesats a un cost menor a causa de la seva latitud, aquest port espacial serà l’escollit per al llançament de totes les missions tripulades per haver ·inclosa la primera missió xinesa de la seva estabilitat a la lluna, al voltant de dos mil disset·, i en general tots el llança·ments en els que inter·vinguin grans cargues i coets de gran tamany.

Fins i tot aquest pro·jecte, eminentment ci·entificotecnològic, serà aprofitat també com a atracció turística. El port espacial contindrà el seu propi parc temàtic so·bre l’espai ·cinc vegades més gran que el Kennedy Space Center americà·, ideat per promocionar la ciència aeroespacial i l’astronomia entre el públic general i les noves generacions.

Aquesta és la bellesa d’alguns dels plans tu·rístics posats en marxa a Hainan, escapen i van més enllà dels clàssics clixés que un podria es·perar d’una illa tropical: sol, platja, entreteni·ment i luxe. Uns altres exemples en aquest sentit són la ciutat de Qui·onghai i el poble de Bo’ao, que es veuran aviat convertits ·amb la creació d’un centre hospitalari de més de tres quilòmetres quadrats· en la desti·nació del turisme mèdic per excel·lència a Àsia.

De fet el petit poble de Bo’ao és ja conegut per dret propi en ser hoste des de fa onze anys del Fò·rum Asiàtic de Bo’ao, un fòrum de caire semblant

al Fòrum Econòmic Mundial celebrat a Davos, Suïssa, fundat per 26 estats de la Australàsia i atès principalment per caps d’estat d’Àsia i Oceania.

Hainan té instal·lacions de primer nivell, en molts casos les més modernes i de majors proporcions del continent. Ara bé, la pobresa de la població és en·cara evident i manifesta. Lamentablement el treball infantil i altres xacres encara evidents representen una derrota per al govern i la societat que les tolera.

“Hi ha el risc d’acomo·dar·se a un model que toleri o fins i tot empitjo·ri aquestes desigualtats, emulant els grans cen·tres turístics de molts països de la regió, envol·tats de pobresa”

Tots els plans estan con·demnats al més profund dels fracassos si no es persegueix un creixe·ment equilibrat, equita·tiu, que eviti la juxtapo·sició de grans ambicions i la més amarga de les misèries. Grans projectes a part, hi ha el risc d’aco·modar·se a un model que toleri o fins i tot em·pitjori aquestes desigual·tats, emulant els grans centres turístics de molts països de la regió, envol·tats de pobresa.

Són ja prop de quaranta milions de turistes els que visiten l’any aques·ta província. L’enorme injecció de capital que suposen, calculada en més de trenta·dos mil mil·lions de dòlars l’any passat, ha incidit en les

ciutats i els seus ciutadans, millorant els seus ser·veis públics i condicions generals de vida: trans·port, neteja, seguretat, sanitat i educació. El repte actual de la província és ser fidel a polítiques que beneficiïn el conjunt de la població.

El World Travel and Tourism Council calcula que aquestes xifres es quadriplicaràn durant la pre·sent dècada, i hi ha consens al considerar la pro·

22

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2-

13

//

DE

SE

MB

RE

- G

EN

ER

víncia com una de les zones amb més potencial de creixement del món. Desafortunadament, són encara molts els poderosos que tenen com a úni·ca meta l’enriquiment ràpid, sense cap pla¬ a mig o llarg termini. Per aquest motiu, Hainan ha estat ·des que es van començar a filtrar els ambiciosos plans del govern central per a la regió·, l’escenari de la bombolla immobiliària més intensa que ha patit la Xina fins ara. Caldrà veure en quina mesu·ra el govern i la societat civil xinesa són capaços de controlar i evitar aquest tipus de situacions, fent bones les iniciatives que realment poden significar un pas endavant per a l’economia de la província i del país.

L’única certesa és que Hainan gaudeix d’una si·tuació única, i disposa ara d’una oportunitat d’or per aprofitar·la. D’evitar·se un desastre genera·litzat en les economia xinesa i mundial, totes les dades apunten a una millora substancial en les prediccions.

Per a la comunitat expatriada i els empresaris internacionals això suposa una oportunitat de negoci evident. A diferència d’altres províncies, Hainan és un territori amb pràcticament tot per fer, i la seva condició de Zona Econòmica Es·pecial promou i facilita moltíssim l’intervenció extrangera.

Aquest article correspon a la sèrie Xina, província a província, de la qual és el primer lliurament. Per a qualsevol comentari si us plau no dubteu en escriure a: enric@hola·china.net o torrents.enric@focgroup.asia.

23

TIFÓ “VICENTE”

Albert Ferrari. Industrial Manager, SEDAL Group. Membre co-fundador del Grup Xina

VVeritablement, que hagis de viure l’ex·periència d’un tifó no és una cosa nor·mal a casa nostra i per tant és d’aquelles coses que quan fas una fàbrica nova,

com a bon enginyer industrial, repasses men·talment els riscos naturals i propis de la zona i apliques les mesures de seguretat corresponent si calen, però no és cosa habitual dedicar·hi molt de temps.

El proppassat 25 de juliol ens va atacar el “Typhoon Vicente” i tot i que havíem reforçat la teulada, doncs al sud de la Xina (Guandongpro·vince) i com més a prop del mar pitjor, hi ha ris·cos de tifons en el període que va de juny a se·tembre, no n’hi va haver prou. Les construccions xineses a la nostra zona són bastant estàndards però no són precisament un prodigi de robustesa en comparació a l’estàndard de casa nostra.

No vàrem preveure que la teulada de la nau veïna volaria sencera i com un ganivet seccionés la fà·brica en dos parts, deixant·n’he una bastant mal·mesa i inoperant i, a més, sense parar de ploure en els cinc dies posteriors.

Així com és una constant que, en general dia a dia, hagis d’estar a sobre de la gent per mantenir els processos estables i no tenir sorpreses i, per tant, la sensació de poca col·laboració, val a dir que en aquest cas vaig trobar en tot el planter una actitud excepcional davant del desastre i més després d’haver lluitat molt per arrancar aquesta nova planta en una nau de lloguer tot just feia un any.Primer en procedir a desenrunar i llençar el pro·ducte malmès, després en muntar un dispositiu perquè no perjudiqués encara més la part de planta que encara estava sencera, en no parar de ploure, i bombejar cap a fora tota l’aigua que con·tinuava entrant a la planta.

Vàrem plantejar un pla de crisi ben estructurat per l’equip de gestió de la planta (quatre euro·peus) i amb l’actitud extraordinària de la nostra gent i dels proveïdors, vàrem arrancar de nou en

una setmana!!. La teulada va quedar reparada de·finitivament un mes més tard.

Altre cosa va ser el tema de les assegurances que va ser també una altra “experiència”. Primer de tot, pel que fa a la traducció doncs cal que la còpia en anglès sigui el més fidedigna possible al docu·ment original xinès perquè no doni lloc a diverses interpretacions.

Cal assegurar·se be que realment el llogater tin·gui l’assegurança i què és el que cobreix. Pel que fa a l’assegurança del contingut és inversemblant els arguments que vaig arribar a sentir per pagar el mínim possible i/o refusar algunes de les par·tides llistades.

Finalment tot va acabar prou be, tot i que mental·ment esgotats però quan ja havíem acabat d’ar·rancar la producció i tocava relaxar·se, a un dels companys li va sortir el sotrac en forma de ciàtica i va viure una experiència també inesborrable de més de dues setmanes a un hospital xinès que ho deixem per explicar·ho un altre dia....

24

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2-

13

//

DE

SE

MB

RE

- G

EN

ER

24

Aquest article es presenta com el primer d’una sèrie d’articles que s’aniran pu·blicant al llarg de les següents edicions del News Enginyers Xina i que centra·

ran la seva temàtica entorn al sector de la sosteni·bilitat a la Xina.

Durant els últims anys, la sostenibilitat ha passat de ser una vella reivindicació de grups ecologistes a un aspecte transcendental en l’agenda política de qualsevol país. La Xina no es aliena a aquesta nova tendència, en gran part degut a l’intensiu ús de recursos que ha implicat el seu vertiginós crei·xement econòmic.

Les empreses estrangeres juguen un rol decisiu en la transformació cap a un model més sosteni·ble per la seva experiència acumulada. En aquest context, les empreses catalanes no haurien de passar per alt el gran ventall d’oportunitats que es presenten.

TRES DÉCADES DE TRANSFORMACIÓ ECONÒMICA

Durant la segona generació política, iniciada al 1978 i liderada per Deng Xiaoping, la Xina dona el tret de sortida a un procés de liberalització i obertura al mercat exterior que es tradueix en un gran ressorgiment del comerç exterior i en l’atrac·ció d’inversions internacionals. Com a resultat d’aquestes polítiques el país va iniciar un perío·de de creixement continuat i molt accelerat (en una mitjana del 10% al llarg dels últims 30 anys) tal i com reflecteixen els principals indicadors macroeconòmics. A dia d’avui, la Xina representa la segona potència mundial en termes del PIB, el primer país i el segon en quant a exportacions i importacions respectivament, el major posseïdor de divises estrangeres i el primer destí en quant a inversió estrangera directa.

SOSTENIBILITAT A LA XINA (I): CONTEXT GENERAL

Roger Sallent i Sara Fuste. Consultors en sostenibilitat a SD Projects

Creixement anual del PIB de les principals economies mundials[Font: Banc Mundial

25

PETJADA ECOLÒGICA DEL CREIXEMENT

Un dels principals reptes als que s’enfronta la Xina en l’actualitat és el de una gestió dels recur·sos i del medi ambient que permeti donar conti·nuïtat al seu procés de transformació econòmica i social. Fins a l’actualitat, el desenvolupament econòmic del país s’ha basat principalment en la exportació de béns, fet que ha comportat un vertiginós creixement del sector industrial fins al punt de generar una imatge de la Xina com “la fà·brica del món”.

De forma anàloga, als processos d’industrialitza·ció viscuts als països europeus durant el segles XVIII i XIX, el progrés que la Xina ha viscut du·rant les últimes dècades ha anat acompanyat de un fort impacte ambiental. Però malgrat els paral·lelismes que es poden establir entre tots dos pro·cessos d’industrialització, hi ha dos aspectes que en marquen la diferència: la celeritat amb que s’han dut a terme els canvis, i el pes de la Xina en el món en quant a la seva població. Si es tenen presents aquests dos aspectes, ens adonarem de la urgència dels canvis en el model de desenvo·lupament, no tan sols en clau interna, si no ja des d’una perspectiva global. El model de futur que necessita la Xina passa inexcusablement per una gestió més responsable dels recursos naturals.

El ràpid creixement industrial, juntament amb la millora de les condicions de vida dels xinesos ha posicionat a la Xina com el principal consu·midor d’energia primària a nivell mundial. Al·hora, ha impulsat un augment exponencial de la demanda d’energia elèctrica, que actualment es cobreix majoritàriament amb centrals tèrmiques a base de carbó (més d’un 80% de la producció elèctrica va provenir del carbó durant el 2011). Paral·lelament, la creixent demanda de productes derivats del petroli ja fa anys que no es pot cobrir amb les importants reserves de les que disposa el país. Conseqüentment, i tal i com succeeix a la majoria de països desenvolupats, la Xina esta contraent una dependència excessiva dels com·

bustibles fòssils. Aquest fet representa un repte important per als subministres globals, si es té en compte que en l’actualitat la demanda d’energia per càpita representa tan sols un 35% de la dels països de la OCDE.

Excloent l’àmbit energètic, la pressió que s’està exercint sobre la resta de recursos naturals també posa en perill la viabilitat del procés de transfor·mació. Mentre a la Xina hi viu una cinquena part de la població mundial, el país nomes disposa d’un 7% dels recursos hídrics globals. Al proble·ma de l’escassetat, s’hi suma una intensa conta·minació de les principals conques hidrològiques del país. De la mateixa manera, la gestió dels re·sidus resultants de la industrialització i la urba·nització, la creixent desforestació que afecta gran part del territori o la contaminació atmosfèrica de les grans àrees urbanes s’estan convertint en importants reptes per al futur del país.

RESPOSTA DEL GOVERN

Davant la imperiosa necessitat d’un model més sostenible, el govern xinès ha establert marcs normatius i plans a llarg termini amb l’objectiu de fomentar aquesta transició. Així, el vigent XII Pla Quinquennal 2011·2015 és considerat el més sostenible de la història i constitueix l’eix verte·brador del desenvolupament sostenible a la Xina durant els propers anys. Paral·lelament, altres plans en matèria d’eficiència energètica i energi·es renovables estableixen els objectius nacionals a llarg termini.

EL ROL DE LES EMPRESES ESTRANJERES

L’abast de l’activitat empresarial estrangera a la Xina queda explícitament delimitada al Catalog of Industries for Guiding Foreign Investment, l’última revisió del qual va entrar en vigor al gener d’aquest any. Aquest catàleg classifica les activi·tats en quatre categories: fomentades, perme·ses, restringides i prohibides, raó per la qual és una eina útil a la hora de valorar les intencions

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2-

13

//

DE

SE

MB

RE

- G

EN

ER

26

del govern en quant a la participació estrangera. Resulta interessant veure com bona part de les indústries fomentades estan relacionades amb la sostenibilitat, com les indústries centrades en la eficiència energètica, la protecció ambiental, les energies renovables o el transport sostenible. A nivell pràctic, aquesta voluntat es tradueix, per exemple, en descomptes a l’hora de tributar l’im·post de societats o els impostos indirectes.

Una mostra evident de les oportunitats que ofe·reixen aquests sectors queda exemplificada amb les successives visites oficials entre Espanya i la Xina en les que gran part de l’agenda ha estat pro·

tagonitzada per la sostenibilitat. Així, la visita de viceprimer ministre Li Keqiang a Madrid, que va suposar l’establiment de diversos acords d’ente·niment, va ser resposta amb la visita de Cristina Garmendía a Pequin durant el mateix 2011. Pos·teriorment, una delegació del govern va venir a Espanya encapçalada pel president del comitè permanent del parlament xinès i molt interes·sada per les energies renovables, tal i com van demostrar amb la seva visita a la central termo·solar de Sevilla, Gemasolar. I ja més recentment, l’alcalde de Barcelona Xavier Trias va dur a terme una gira per la Xina en la que es van tractar acords en matèria de smart cities i vehicles sostenibles.

ÀMBIT PARÀMETRE OBJECTIU

Energies renovablesPes dins del mitx d’energia

primària nacionalArribar a un 11,4%

Eficiència energètica Intensitat energètica (energia consumida per unitat de PIB)

Reduir·la un 16%

Emissions de CO2 Intensitat de les emissions

(emissions per unitat de PIB)Reduir·la un 17%

Emissions de SO2 i DQO

Emissions totals i contami·nació aigües

Reduir·les un 8%

NOx Emissions totals Reduir·les un 10%

Consum d’aiguaIntensitat en l’us de l’aigua (consum d’aigua per unitat

industrial addicional)Reduir·la un 30%

forestal Rati de massa forestal fins al 21,7%

Objectius del XII Pla Quinquennal en matèria de sostenibilitat.

Entrevista a Juan Pablo Cardenal. Coautor amb Heriberto Araújo del llibre “La si·lenciosa conquista de China”, editat per Crítica. Juan Pablo Cardenal viu a Hong

Kong i hem tingut l’oportunitat de comentar el seu llibre i les seves impressions sobre la inversió xinesa a l’exterior.

Quin impacte té la inversió de la Xina al món?

Habitualment, quan es parla d’inversió xinesa, els organismes oficials es refereixen només a la IED (Inversió Estrangera Directa). Aquesta xifra crec que no reflecteix la realitat i que hauria de multi·plicar per cinc. Per diversos motius, d’una banda quatre de cada cinc dòlars que la Xina inverteix en el món ho fa a través de paradisos fiscals. En molts casos es fa per ocultar la procedència dels diners que va destinat a determinades inversions. D’altra banda, un aspecte que em sembla clau, és que la Xina s’està expandint al món també a tra·vés del comerç i els préstecs. La Xina s’ha conver·tit en el banquer del món.

Per elaborar el llibre heu visitat nombroses in-versions xineses en països en vies de desenvolu-pament. Quina qualitat tenen aquestes inversi-ons, són sempre rendibles econòmicament?

Aquest és un tema que depèn de cada país. Jo crec que l’expansió de la Xina està sent oportunista, i en alguns països estan entrant perquè els altres inver·sors se’n van. Sigui perquè l’explotació no és rendi·ble, per la inestabilitat política del país o perquè la crisi obliga els inversors a replegar·se. Per la Xina, la seva inversió a l’exterior no és exclusivament per motius de rendibilitat econòmica, es tracta de com·plir amb els seus objectius estratègics nacionals. Per a ells, acumular i garantir el subministrament de les matèries primeres en el futur és la base de tot.

Quina és la teva opinió sobre les inversions xine-ses a Europa?

Crec que estem en un moment embrionari, però

històric. Quan mirem enrere en una o dues dè·cades marcarem el moment actual com aquell en què la Xina va començar a invertir a Europa. D’una banda, s’han dut a terme inversions estra·tègiques tan rellevants com la de COSCO a Grè·cia, 3.000 milions d’euros, en dues elèctriques de Portugal i en ThamesWaters del Regne Unit, entre d’altres. Per altra part, estan fent inversions en tecnologia, sobretot a Alemanya. El major inver·sor en nombre d’operacions l’any passat a Alema·nya va ser la Xina.

Un tema apassionant és el que està passant a Grenlàndia, l’Àfrica de l’Àrtic. A causa del es·calfament global, estan apareixent oportunitats d’exploració i explotació fins ara no previstes. Si Grenlàndia decideix fer un pas endavant en el seu desenvolupament, no tinc cap dubte que ho farà de mà de la Xina. No hi ha un altre inversor al món amb les característiques de la Xina a nivell de: presa de risc, necessitat estratègica i capacitat financera.

Actualment la UE no posa limitació a la inver-sió estrangera. Els EUA en canvi, sí que tenen un comitè de revisió de les inversions estrangeres. Què et sembla la postura de la UE?

Europa està en crisi, necessita crear llocs de tre·ball a curt termini i els diners els té la Xina. Aviat aniré primer a Brussel·les i després als EUA per analitzar les dues postures davant de la inversió xinesa. De moment, el que veig és que Europa té una posició molt feble per negociar amb la Xina. Europa no té estratègia i la Xina l’utilitza per fer competir els països entre ells. L’exemple més clar és el ChineseTradeHub pel qual estan compe·tint Liverpool, Irlanda i recentment Brussel·les. Es parla de fer inversions de fins a 5,000 milions d’euros.

Al costat oposat estan, d’una banda els EUA que recentment ha vetat dues inversions de Huawei i ZTE i per altre Canadà, un país tradicionalment de portes obertes a la inversió xinesa, però que

ENTREVISTA A JUAN PABLO CARDENAL

Raül Guerra. Business Development Manager, Invest in Catalonia – Hong KongJoan Ramon Barcelona. Manager, IFC Mall Apple Store – Hong Kong

Versión original en castellano

28

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2-

13

//

DE

SE

MB

RE

- G

EN

ER

ara té un fort debat sobre la inversió de CNOOC a Nexen.

Des del meu punt de vista hauria d’haver un ter·me mig entre les dues postures. Crec que els EUA i Canadà coneixen millor a la Xina del que la co·neix Europa. No es pot perdre de vista qui hi ha darrere de les inversions. En les que són privades, no hi ha res a dir; en les quals està l’estat darrere, s’ha de tenir en compte.

Eren conscients els països d’occident, de l’im-pacte que tindria l’ingrés de la Xina a l’OMC?

Quan es negocia el seu ingrés, la Xina no tenia la fortalesa actual, per això els EUA creia que inun·daria el mercat xinès amb els seus productes, i els ha passat just el contrari. Crec que va ser un er·ror històric. Encara que haig de dir, que tampoc es podia deixar al marge del sistema al gegant asiàtic. Occident va deslocalitzar en la Xina amb l’únic objectiu de reduir costos, però la Xina va saber treure profit i va crear un teixit industrial que no es basa només en el cost, es basa en po·der treure un Ipad, per posar un exemple, en uns temps i una qualitat que altres països més barats no poden.

La Xina està deslocalitzant també ara, li passarà el mateix que a occident?

Crec que no. La Xina va posar unes condicions a la inversió estrangera, va manipular molt bé els temps. La Xina va obligar a crear empreses mix·tes, es va assegurar una transferència tecnològica, una creació de valor. Ara, allà on inverteix la Xina no hi ha condicions ni creació de valor. Els recur·sos naturals van de la mina o del bosc al vaixell.

Què ens pots explicar del segon llibre que esteu escrivint?

El segon llibre serà un complement del primer. D’una banda, anem a comparar les estratègies dels EUA i Europa davant la inversió xinesa així com la reciprocitat entre països. Des del meu punt de vista, hi ha certs desequilibris a favor de les empreses xineses. D’altra banda, analitzarem les relacions de la Xina amb el Vaticà, i les seves ambicions en l’Àrtic. Creiem que amb els dos lli·bres oferirem una foto completa de com la Xina s’està convertint en una gran potència

Hong Kong, 14 d’octubre de 2012

FISCALITAT DE LES DIFERENTS FORMES DE VENDRE SERVEIS A LA XINA: CONSTITUCIÓ D’UN ESTABLIMENT PERMANENT (II)

Xavier Valls Aracil. Javier Valls Abogados

La passada edició de News Enginyers Xina vam examinar les conseqüències d’un trasllat de residència fiscal a un altre país degut, fonamentalment, al canvi de resi·

dència física d’una persona durant un període su·perior a 183 dies per any natural. Si treballem des de Espanya i volem continuar gestionant el negoci des d’aquí (sens perjudici de les visites al país es·

tranger que siguin necessàries), un trasllat de re·sidència fiscal suposa un greu inconvenient que s’ha d’evitar. Però també hem de tenir en compte les conseqüències d’un possible trasllat de la resi·dència fiscal, no del treballador sinó del negoci.

Un establiment permanent (EP) és una fantasia fiscal que té per objecte permetre a l’adminis·

29

tració tributaria d’un país captar base imposable generada per un negoci. El motiu és que es consi·dera que l’especial vinculació d’un negoci al ter·ritori d’un país estranger provoca que l’altre país estranger pugui exigir tributar aquests resultats del negoci al seu propi país, encara que la seu so·cial o domicili del negoci estigui a un altre país.

No podem oblidar que tots els països entren en conflicte a l’hora d’absorbir base imposable (cap·tar rendes per poder·les gravar). És a dir, hi ha una guerra entre estats per poder “xuclar” rendes i així poder exigir que paguin impostos. Per aquest motiu, i per evitar les tendències unilaterals dels estats en reclamar que l’activitat d’una entitat es·trangera genera un EP, existeixen els convenis de doble imposició que són tractats internacionals signats entre dos estats i que fixen el repartiment de la capacitat de gravar les rendes entre aquests dos estats. En aquests convenis s’estableix quan es constitueix un establiment permanent a un país estranger i la definició en la majoria de les vegades és força clara: Una base fixa de negocis des d’on de forma continuada es fan negocis. Això vol dir, entre d’altres, oficines, sucursals, dipòsits, obres per un període de temps determinat des d’on es fan els negocis. Això no vol dir tenir una societat al país estranger. És suficient disposar dels mitjans per portar el negoci (un ordinador, un petit despatx llogat, telèfon i fax, eines, etc.).

Per aquest motiu s’ha d’anar amb molta cura en la forma en què disposem d’una certa infraes·tructura a un país estranger. El que inicialment pot estar justificat perquè ens facilitarà la feina a aquell país (i ens permetrà ser·hi al territori on prestem els nostres serveis) i permetrà també gestionar de forma més ràpida les necessitats dels nostres clients estrangers. S’ha de tenir en comp·te, però, que aquests mitjans en un país estranger faran que els resultats de la nostra feina en tal país tributin en aquest país perquè resulta que tenim un EP.

En aquest cas, la tributació d’un EP es regeix ha·bitualment per l’Impost sobre Societats d’aquest país, que exigeix portar una comptabilitat, com la d’una empresa normal (amb la liquidació d’im·postos que correspongui). És a dir, tenir un EP a un altre país és com tenir una empresa a l’estran·ger, però sense que, des de el punt de vista mer·cantil, tingui cap rellevància. Com s’ha indicat abans, un EP és una entitat fiscal, no mercantil.

L’existència (o risc) d’un EP requereix d’una ade·quada planificació. Es podria donar el cas que

nosaltres creiem que no hi ha un EP, o que volem amagar la seva existència, però que un bon dia l’administració tributària estrangera ens reclami els impostos no pagats anteriorment per aquest EP, perquè ells sí que han arribat a la conclusió que tenim un EP. Això voldrà dir: 1) pagar els im·postos no pagats al país estranger (amb sancions i interessos de demora) i 2) reclamar la devolució dels impostos pagats en excés a Espanya perquè el resultat que s’atribueix al EP havia estat gravat prèviament a Espanya com part del negoci espa·nyol. I aquí pot passar que l’administració espa·nyola ens digui que no està d’acord amb el criteri aplicat per l’administració estrangera i llavors te·nim un greu problema de doble imposició (pagar dues vegades per la mateixa renda).

S’ha de tenir en compte que a la Xina, segons el conveni de doble imposició entre Espanya i aquest país, hi ha una gran tendència a conside·rar que una petita oficina és una EP, a diferència del conveni vigent amb Hong Kong. Per aquest motiu, si volem disposar d’una certa infraestruc·tura a la Xina és altament probable que finalment haguem de pagar impostos en aquest país per la feina feta allà. Una planificació fiscal és absoluta·ment imprescindible per evitar sorpreses.

30

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2-

13

//

DE

SE

MB

RE

- G

EN

ER

Ens trobem en un context, on la situ·ació socioeconòmica actual obliga moltes empreses a cercar sortides i bones oportunitats a altres regions on

obrir mercats per créixer. El continent asiàtic, i en especial la Xina, concentra gran part de les mirades quan es parla d’anar a l’exterior, gràci·es a les múltiples oportunitats que ofereix i be·neficiada per l’important impuls de la deman·da interna. Amb una població urbana propera als 600 milions de persones que no para de créixer, una classe mitjana en augment que so·brepassa els 300 milions d’individus i un con·siderable creixement del consum intern, no és d’estranyar que el gegant asiàtic es trobi en el mapa de preferències de moltes empreses.

La Xina és avui la segona potència econòmi·ca mundial. Amb un PIB que va representar el 2011 un 17% del total mundial, segons da·des de l’OCDE, i una projecció de creixement d’entre el 7·8% pels propers anys, la Xina està passant de ser “la fàbrica del món” a conver·tir·se en una economia on el disseny i la inno·vació guanyen protagonisme.

Les oportunitats de negoci que el mercat xinès brinda a les empreses catalanes són diverses i nombroses, però les empreses amb més po·tencial són aquelles que ofereixen un alt valor afegit i una qualitat diferencial. Des de pro·ductes selectes com l’alimentació gourmet o la moda d’alta gamma, passant per les tecnologi·es verdes, les TIC o el biofarma, fins a serveis que aporten un knowhow diferenciat, sobretot els destinats al sector industrial.Tot i els nombrosos atractius que el país pre·senta, endinsar·se a la Xina no és una tasca fà·cil. Per entrar en el territori no sols es requereix d’una considerable inversió, sinó que també

s’ha de fer front a importants diferències cul·turals, legals, d’homologació, comercials i idi·omàtiques. Per treballar a la Xina es necessita temps i molta persistència. Establir una bona xarxa de relacions, el “guanxi”, es converteix en un requisit imprescindible per a fer negocis que funcionin allarg termini. Per crear relaci·ons empresarials estables a la Xina, doncs, no sempre n’hi ha prou amb exportar els produc·tes i/o serveis. Per les empreses que ja estan internacionalitzades, de vegades cal donar un pas més enllà i tenir una presència permanent en el país per tal de demostrar el compromís real a les contraparts locals, minimitzant així les dificultats que el mercat presenta.

ACC1Ó disposa actualment de tres Centres de Promoció de Negocis (CPNs) a la Xina que donen suport i assessorament a l’empresa ca·talana en les seves actuacions en el mercat xi·nès. Aquests CPNs estan situats a les ciutats de Xangai, Beijing i Hong Kong. Per tal de superar les barreres inicials durant l’aterratge, les tres

SOFT LANDING PER A EMPRESES CATALANES A LA XINA

oficines disposen del servei de Plataforma Em·presarial. L’objectiu d’aquestes Plataformes és el d’oferir un servei de softlanding a les empre·ses catalanes que decideixen implementar·se a la Xina. A més de proveir les instal·lacions per ser operatives des del primer dia, també s’ofe·reixen tutories i assessorament especialitzat per part de l’equip local d’ACC1Ó, així com la possibilitat d’estar en contacte amb altres em·preses catalanes implantades al país.

Actualment més de 60 empreses catalanes ja estan implantades a la Xina. Estan concen·trades majoritàriament a les zones costeres o a les grans capitals que és on es desenvolupa gran part de l’activitat productiva del país i on la població té un major poder adquisitiu. En els darrers 10 anys els CPNs d’ACC1Ó a la Xina han donat suport a més de 30 empreses cata·lanes de múltiples sectors a través del servei de Plataforma Empresarial. Aquesta presen·cia in situ, ha ajudat en nombroses ocasions a aquestes empreses catalanes a desenvolupar amb èxit els seus plans d’expansió en el país.

CAS D’ÈXIT

“D’ençà que CIRCUTOR va decidir obrir una oficina comercial l’any 2006 a la Plataforma Empresarial d’ACC1Ó a Xangai, s’ha aconse·guit desenvolupar geogràficament la xarxa de distribuïdors i segmentar la presència de CIR·CUTOR en mercats específics on s’ha observat una necessitat en productes que aporten valor en l’eficiència energètica. Sens dubte aquesta necessitat, i el millor coneixement dels requeri·ments de la indústria xinesa han fet que la mar·ca CIRCUTOR sigui una referència en el nostre sector”.

Fran Carretero CIRCUTOR (2012)

Desenvolupament web avançatProgramació, disseny web, bases de dades, manteniment, servidors dedicats, botigues online, SEO, hosting, suport, dominis i formació.

Disseny GràficIdentitat corporativa, senyalètica, publicitat, cartells: petit i gran format, multimèdia, papereria, infografia i editorial.

onesixstudio.cominfo@onesixstudio.com

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2-

13

//

DE

SE

MB

RE

- G

EN

ER

VIURE I TREBALLAR A LA XINA

32

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2-

13

//

DE

SE

MB

RE

· G

EN

ER

33

Era el 2010 quan posava per pri·mer cop els peus a Xangai. Arri·bava aleshores amb la missió de dirigir el departament de Busi·ness Intelligence de la filial xine·sa d’una multinacional francesa dedicada a les TIC. No només es tractava d’un nou repte professi·onal sinó sobretot personal.

Tot d’una, l’enorme dinamisme de l’economia xinesa sobre el que tantes vegades havia llegit a la premsa es feia palès davant els meus ulls: parades i línies de metro inaugurant·se a una velo·citat de vertigen, nous gratacels traient el cap a l’skyline de les grans ciutats gairebé d’un dia per l’altre i innumerables cen·tres comercials i petits comerços obrint i tancant als carrers de sota casa a un ritme absoluta·ment frenètic.

Convivint amb aquest creixent mar d’oportunitats, es feia molt difícil per a una ment empre·nedora resistir la temptació de llançar·se en una aventura prò·pia. Va ser així com, després d’un excepcional any de descobrir el país, la seva gent, llengua, cul·tura empresarial i tots els desa·

fiaments que comporta el fet de viure·hi i treballar·hi vaig deci·dir embarcar·me en el meu par·ticular somni xinès.

El resultat d’aquesta aventura és l’empresa que actualment dirigeixo, Global Taixue, espe·cialitzada en impulsar projec·tes d’internacionalització dins dels tres sectors que confor·men els pilars de la societat del coneixement: l’R+D, la inno·vació i l’educació superior. En aquests dos anys hem tingut l’oportunitat d’acompanyar empreses, universitats i insti·tucions públiques i privades, tant xineses com occidentals, en el seus projectes d’interna·cionalització, aprofitant les si·nergies que uns i altres països ofereixen. És a més un orgull que moltes d’aquestes empre·ses i institucions que hem po·gut ajudar a desenvolupar pro·jectes d’alt valor afegit a la Xina siguin de casa nostra, especial·ment tenint en compte la gran importància que sectors com l’educació, la recerca i la inno·vació tenen per tirar endavant la nostra societat en un context econòmic com l’actual.

Ara bé, si ser a l’anomenat ge·gant asiàtic, treballar·hi, fer·hi vida i tirar·hi endavant una em·presa és sens dubte una aventu·ra captivadora, el camí presenta innumerables obstacles difícils d’imaginar fins que no s’han vis·cut en primera persona; obsta·cles propis d’un país en ple des·envolupament, amb una cultura mil·lenària pròpia i un sistema polític únic.

Si bé les experiències i anècdo·tes fruit de trobar·se immers en la singular societat xinesa dona·rien per escriure un llibre –o una enciclopèdia– m’agradaria cen·trar·me en aquesta ocasió en un dels majors reptes amb els que un professional o empresa occi·dental es troba en el seu aterrat·ge a la Xina: la gestió d’equips en el món del treball.

És evident que la barrera lingüís·tica –sobretot amb un idioma de la complexitat del xinès, amb els seus tons, caràcters i dialectes– és un primer obstacle a l’hora d’adaptar·se al país. No obstant, l’experiència demostra que sens dubte, molt més enllà de la llen·gua, la gran barrera és de fet cul·

ALEXIS ROIG - FUNDADOR I DIRECTOR GENERAL DE GLOBAL TAIXUE CO., LTD.

34

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2-

13

//

DE

SE

MB

RE

- G

EN

ER

tural. Fins i tot quan s’és final·ment capaç de defensar·se amb un mandarí acceptablement fluid o quan s’interactua amb un xinès que parla alguna llengua occidental és fàcil adonar·se que aquella barrera, que d’entrada crèiem que era lingüística, ve de més endins. Els malentesos i incomprensions mútues són el pa de cada dia en el tracte amb persones de cultura xinesa i el problema s’accentua quan això succeeix en l’entorn de treball i afecta la productivitat d’uns i d’altres.

El xinès, com a treballador, em·pleat o company de feina, pre·senta una actitud enfront el tre·ball que dista completament del que per a nosaltres és habitual. Si a casa nostra, el pensament crític, la creativitat i la proactivitat són aptituds de gran valor en el capi·tal humà d’una empresa –i en ge·neral d’una societat que progres·sa–, a la Xina no s’espera que un treballador –i aquí podríem llegir ciutadà– vagi més enllà de les tas·ques que se li hagin encarregat, que proposi cap iniciativa o ni tan sols es plantegi quin propòsit o rellevància té la feina que duu a terme en el si de l’empresa –i aquí podríem dir societat.

Malgrat el colossal creixement econòmic que ha experimentat la Xina en les darreres dècades i la seva aparent occidentalització, el confucianisme segueix sent un element essencial de la tradició cultural xinesa, que afecta tots i cadascun dels aspectes de la vida quotidiana. I com no podria ser d’una altra manera, també del món de l’empresa.

El confucianisme, en oposició a l’individualisme que predomi·na en la tradició occidental, veu l’home realitzat només en tant que ésser social que ocupa una posició i duu a terme una funció en el marc d’una societat har·

mònica (concepte confucianista de no·contradicció de l’”ordre natural” el qual, per cert, el go·vern encara utilitza habitual·ment en els seus eslògans).

El sistema educatiu xinés és evidentment hereu d’aquesta tradició cultural. A diferència del foment de la creativitat i el pensament crític que es respira a qualsevol escola o universitat d’occident, els estudiants xi·nesos aprenen des de ben me·nuts a memoritzar immenses quantitats d’informació sense amb prou feines demanar que l’entenguin, l’analitzin o en tre·guin cap conclusió . Així mateix, qüestionar o desautoritzar el professor és una falta de respec·te greu en el context jeràrquic de la cultura confucianista xinesa. Malauradament, això té conse·qüències manifestes en el món professional, on un treballador amb formació superior proba·blement preferirà completar una tasca que li hagin encarregat tot i haver detectat que hi ha algun problema que caldria resoldre abans, que no pas advertir·ne el seu responsable abans de seguir endavant amb la feina. De la ma·teixa manera, és fàcil trobar·se amb que un cop acabada una tasca encarregada, el treballador opti per no prendre la iniciativa de dur a terme cap altra feina i simplement esperi noves ordres mentre, per exemple, navega per internet.

Darrerament, però, la societat xinesa ha començat adonar·se que algunes d’aquestes actituds que desencoratgen la creativitat i la innovació priven la Xina de seguir avançant em el seu camí cap al lideratge mundial. Els mà·xims responsables polítics són conscients de com n’és de crucial això per al país, sobretot amb una economia que aspira virar de ser la fàbrica del món a esdevenir·ne el principal motor científico·

tecnològic. És per això que ja s’intenta corregir la situació amb propostes que van des de becar cada vegada més joves xinesos per anar a estudiar a l’estranger, fins a crear incentius per fomen·tar el retorn d’aquells ciutadans que van marxar a formar·se fora. Els governants tenen l’esperança que això acabi creant un nou ti·pus de lideratge, amb una encara sòlida base confucianista però deixant lloc a noves idees provi·nents de l’exterior.

No voldria amb aquestes re·flexions, fruit de la meva ex·periència personal, donar una imatge esbiaixada de la Xina ni desmotivar ningú a endinsar·se en un projecte professional o empresarial en aquest apassi·onant país. La Xina és un país molt gran, en termes geogràfics i demogràfics, amb cultures di·verses i pràctiques professionals que canvien depenent de les re·gions, indústries i empreses. No hi ha una única manera de fer negocis o gestionar equips a la Xina, com tampoc hi és a occi·dent. Però a l’hora d’interactuar amb la Xina, cal no oblidar que com a nouvinguts o simples vi·sitants no és la nostra creuada canviar una cultura i manera de fer que ha funcionat amb èxit durant 5.000 anys d’història. Això no vol dir però, que no sigui possible introduir un ambient més participatiu i constructiu a l’empresa a partir del valuós punt de vista del personal local. Tanmateix caldrà tenir present que engrescar·se a fer·ho reque·reix la paciència i constància ne·cessàries per anar contracorrent i superar el pes de la tradició i educació xineses.

Tot i aquest i molts altres rep·tes que es presenten de manera constant en el dia a dia en aquest país, la Xina és avui, sense cap dubte, un lloc extraordinari on viure·hi.

35

Fa quasi bé dos anys que vaig iniciar aquest apassionant pro·jecte a la Xina; era cap a finals del 2010 quan vaig arribar a Kai·ping per la posta en marxa de la primera fàbrica de ceràmica tècnica del grup Sedal. Ara, dos anys més tard, amb la primera ja consolidada, estem a les portes d’arrancar la producció d’una segona planta amb el triple de capacitat, situada a la ciutat de Jiangmen.

Durant aquests darrers dos anys, he tingut la necessitat i l’oportu·nitat de visitar proveïdors arreu del territori xinès i he pogut fer un petit tastet d’aquesta vasta cultura; sens dubte, una autènti·ca caixa de sorpreses que guarda una antiga filosofia i una forma d’entendre la vida, diametral·ment oposades a la manera oc·cidental.

Xina comença a sorprendre fins i tot abans d’entrar al país, telèfons mòbils que sonen abans que l’avió toqui terra, gent despistada que s’aixeca a buscar les maletes quan no toca, les hostesses de vol per·seguint als passatgers perquè tornin al seu lloc, l’autèntica allau humana que es forma al moment d’obrir les portes de l’avió... En fi, una autèntica exhibició d’egoisme i descon·trol quan els veus interactuar entre desconeguts. En contra·partida, són extremadament càlids i acollidors quan tracten entre amics. I és que el valor de l’amistat té una gran im·portància a la Xina, ja sigui en les relacions personals o co·mercials, on segellar un tracte amb un sopar i una “amistat” té molta més importància que qualsevol contracte per escrit.

Recordo una frase que vaig sen·tir als pocs dies d’haver arribat a la Xina, i que espero que els companys catalans residents aquí també compartiran:“Si passes una setmana a la Xina escriuràs un llibre sencer d’anècdotes quotidianes i situ·acions “apostoflants”, si hi vius durant uns mesos escriuràs un parell de pàgines; i finalment si t’hi quedes uns anys només es·criuràs quatre línies”.I és que l’adaptació, a l’estil de vida i a la cultura Xinesa, es un procés progressiu, en el que poc a poc et vas impregnant de les extravagàncies i peculiaritats d’aquesta cultura mil·lenària.

GIRBAL BALART - ENGINYER DE MATERIALS A SEDAL ADVANCED TECHNICAL CERAMICS, JIANGMEN, PROVÍNCIA DE GUANGDONG.

36

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2-

13

//

DE

SE

MB

RE

- G

EN

ER

Al 2008, després d’obtenir una beca de la Caixa, vaig deixar la feina a Barcelona per estudiar un MBA a la CEIBS a Xangai. Un cop graduat em vaig traslladar a Shenzhen per treballar.

Shenzhen com a ciutat té poc més de 30 anys d’història. És el resultat de les polítiques de refor·ma econòmica de Deng Xiaoping a finals dels 70 i principis dels 80. Ha viscut un desenvolupament brutal i actualment supera els 10 milions d’habitants. La pobla·ció és molt diversa i molts d’ells provenen de províncies interiors com Hunan, Hubei o Sichuan. Comparada amb Xangai o Bei·jing, cal dir que hi ha pocs estran·gers. A nivell d’indústria, acull la seu de moltes empreses tecnolò·giques xineses com Huawei, ZTE o Tencent.

Jo treballo a Huawei, al depar·tament d’estratègia i desenvo·lupament de negoci. La meva principal funció consisteix en el desenvolupament d’aliances

amb altres multinacionals per desenvolupar el negoci. És una feina força interessant no només pel contingut professional sinó perquè també em dona la opor·tunitat de contrastar cultures empresarials pròpies de regions diferents.

La ràpida velocitat a la que es mouen les coses, la pressió social per triomfar que es respira a les megàpolis com Shenzhen, i la si·tuació social marquen bastant el caràcter dels xinesos a l’hora de treballar. Tenen un esperit molt competitiu i emprenedor, i son capaços de passar a l’acció molt ràpidament. El desenvolupa·ment frenètic de les grans ciutats contrasta, però, amb costums mil·lenàries de la gent que hi viu, com la obediència cap als pares. No fa gaire, un jove amic amb una formació prou consistent em comentava que estava trist perquè l’endevinadora del poble on viu la seva mare havia augu·rat que no s’avindria amb la seva promesa. El fill va trencar amb

una relació de cinc anys i pocs mesos desprès es va casar amb una altra noia, presentada per la seva mare i beneïda per la vident.Pel que fa a la comunicació, les barreres no només es troben a l’ idioma sinó que també a l’estil i carrega cultural que envolta els missatges. Els xinesos no acostu·men a ser directes, especialment amb les noticies negatives, cal llegir molt entre línies i analitzar bé abans de treure conclusions. D’altra banda també es prefereix una ràpida conversa telefònica a la comunicació escrita d’un correu electrònic. Per sort, tenen una debilitat exagerada per con·testar al mòbil, si es vol una res·posta ràpida i relativament clara, una trucada al mòbil acostuma a ser infal·lible, és igual l’hora que sigui, o al lloc on es trobin (sigui al cinema o al bany).

Tot i això, la relació amb els xine·sos fora i a la feina és agradable ja que la cultura i educació els fa ser respectuosos i amables amb els estrangers. A més, la barrera en·tre els companys de feina i amics es difumina. Per exemple, a les empreses xineses és normal or·ganitzar activitats lúdiques amb gent del departament durant cap de setmana, i els empleats i els seus familiars (les tres genera·cions) hi participen amb il·lusió (de veritat).

La Xina és un país força inte·ressant, m’ha enriquit molt i hi espero poder seguir residint i treballant molts anys. Però les diferències culturals son impor·tants, cal estar predisposat a viu·re noves experiències i tenir paci·ència i capacitat de comprensió, si es vol viure·hi més d’un parell d’anys.

XAVIER de VICENTE. ENGINYER DEL DEPARTAMENT D’ESTRATÈGIA I DESENVOLUPAMENT DE NEGOCI DE HUAWEI.

37

THIS IS CHINA - “NO DEIXIS MENJAR AL PLAT”

Curiós rètol que em vaig trobar en un hotel de Jiangmen (Guan·dong province) en que es devien trobar que hi ha gent, proba·blement originària de zones ru·rals, que en un restaurant tipus “buffet” abusaven de la quan·titat escollida de menjar que es portava a taula i després n’aban·donaven una bona part.

Tal com s’esmenta, per cada 100 grams de menjar deixat en el plat, s’ha de pagar 30RMB (equi·valent a 3,7 euros) el que suposa un 25%·30% addicional del cost del menú. Per pensar·s’ho, ¿no?

THIS IS CHINA · “LA MIGDIADA”

Em pensava que el tòpic “la si·esta” era molt arrelat a la cultura ibèrica però així com rarament es veu en dia laborable a casa nostra, em trobo que a la Xina és un fet habitual i, després del dinar, majoritàriament a la can·tina de les empreses industrials, tothom (ma d’obra indirecte) apaga el llum i fa migdiada tan a les oficines com a la planta.

Fins i tot m’he trobat que visitant un proveïdor en que tornant de dinar em van “convidar” ama·blement a descansar 20 minuts abans de fer la visita a fàbrica. Em va sorprendre que a més hi hagués una habitació especial per aquests casos (“retiringro·om”, segons ells)….però el meu acompanyant va preferir fer·ho a la sala de reunions.....

THIS IS CHINA - “EL PERMIS DE CONDUIR”

¿Què necessita una persona de nacionalitat dins de la UE per poder conduir a Xina?

Un permís de residència+treball, carnet de conduir de la UE, pas·sar una revisió mèdica, pagar 500 RMB (quelcom més de 60 euros) i presentar·se a un exa·men de 100 preguntes de test on has de respondre be un mínim de 90 per poder aprovar. Les 100 preguntes formen part de l’exa·men teòric complet que fan els xinesos i que són més de 1.300 preguntes de test. El carnet té una validesa de sis anys i es pot renovar per quatre anys addici·onals un cop passada la revisió mèdica i pagar les taxes perti·nents.

I si ja estem a punt per poder conduir, cal afegir un bon GPS per la Xina doncs tenir temps per llegir be els cartells indica·dors a la Xina és un xic compli·cat. Val la pena saber que les tres categories principals de carrete·res són la “G”+número (princi·palment vies ràpides de peatge), “S”+número que correspondria al que nosaltres entenem per carreteres nacionals sense peat·ge i la “X”+número que ja seria una carretera provincial.

Atenció!: a la Xina encara no han après que els vehicles lents han d’anar per la dreta!

Albert Ferrari. Industrial Manager, SEDAL Group

THIS IS XINA

38

THIS IS CHINA – ” LA IMPOR-TÀNCIA DEL MENJAR”

Qualsevol que vingui a la Xina per feina i hagi de tractar amb els locals, ha de saber que per ells, una de les coses més im·portants, més encara que els diners, és el menjar!

Quan vaig arribar a la Xina vaig pensar que la cultura mediter·rània i la xinesa s’assemblaven en aquest fet: totes les celebra·cions giren entorn a la taula....però aquí ho porten a un nou nivell mai vist a Europa.

Significatiu és que la gent gran et saluda preguntant: has di·nat? (Ni chile ma?) I tu respons

que sí, que ja has dinat per tal d’evitar la seva preocupació. És una manera col·loquial i antiga de saludar que encara es manté i prova com d’impor·tant és el menjar en aquesta societat.

Anècdotes relacionades amb la seva “obsessió” pel menjar he tingut un munt. Per exem·ple, tornar de viatge després de visitar llocs fascinants i poc comuns, com Corea del Nord, i tenir com a única pregunta per part dels meus companys si he menjat bé i si mengen més carn o peix. O preguntar consell per visitar llocs com Xi’an i rebre com a resposta quins són els plats típics d’aquella zona.

Bé, és un detall sense impor·tància, però s’haurà de tenir en compte si es treballa a la Xina perquè els àpats poden mar·car els horaris sense cap tipus de flexibilitat. Jo he arribat al punt d’haver d’agafar trens de tornada a Shanghai més tard del que pretenia perquè el meu company volia sopar com Déu mana a una estació perduda enmig de la Xina rural.

Edu Carreira. General Manager de Provital Shanghai (Provital Group)

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2-

13

//

DE

SE

MB

RE

· G

EN

ER

BORSA DE TREBALL

Reconeguda i consolidada empresa fabricant de béns d’equip pel sector de l’embalatge flexible amb seu central a Catalunya selecciona

AREA MANAGER XINA

En dependència del Director Regional, la persona seleccionada s’encarregarà de fidelitzar i incre·mentar la quota de mercat dels actuals clients de la seva àrea. Realitzarà el seguiment de la venda i el servei per tal de maximitzar la rendibilitat segons els objectius definits per l’empresa.

El perfil correspon a una persona d’origen xinès amb formació superior preferiblement Enginyeria i amb experiència demostrable en lloc similar a nivell internacional. Imprescindible procedència del sector de la impressió i del packaging. Es requereix domini d’anglès i xinès i coneixements de català o castellà. Busquem un professional amb clara orientació a ventes i a negoci, resident a la Xina o disposat a residir·hi.

Es tracta d’una excel·lent oportunitat d’incorporar·se a un projecte amb clares possibilitats de de·senvolupament professional. L’empresa ofereix formació específica i continuada en tots aquells as·pectes relacionats amb el lloc de treball. Retribució oberta i negociable segons experiència i valors aportats. Interessats enviar c.v. a hsoley@commonsense.cat

40

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2-

13

//

DE

SE

MB

RE

· G

EN

ER

PUESTO: INGENIERO SUPERIOR QUÍMICOEMPRESA: Divico ConsultoresÁREA: Ingenieros y técnicosPOBLACIÓN: a dos horas de Shanghai PROVINCIA: Shanghai PAÍS: China

REQUISITOS PARA EL PUESTO:

Licenciado en Química o Ingeniero Superior en Química. Valorable Máster. Experiencia: Valor·able experiencia. Se valorarán candidaturas que aporten experiencia en industria de principios activos o aquellos candidatos potenciales que no aporten experiencia. Experiencia en el extranjero (trabajando, estudiando, etc).

IDIOMAS:

Inglés: muy fluidoCastellanoChino: Valorable nociones de chino y predis·posición a estudiarlo una vez trasladado a China (la formación de chino a cargo de la empresa).Competencias: Trabajo en equipo, Capacidad de adaptación, Flexibilidad, Orientación al cliente, Orden y orientación por la calidad.

FUNCIONES A DESEMPEÑAR:

Divico Consultores selecciona para reconocida industria de principios activos con presencia internacional a Licenciados en Química o Inge·nieros Superior en Química con o sin experiencia para su planta productiva en China.

VACANTES:

2 personas. En dependencia del Director Técnico de la planta se responsabilizará del traspaso de procesos y del soporte técnico a nuevos procesos tanto de I+D como procedente de otras fábricas.

CONDICIONES:

Contrato indefinido.Salario a negociar en función de la valía del candi·dato + 2 viajes al año a ciudad de origen + Seguro Médico + Gastos de residencia + 4 semanas de va·caciones año.

INCORPORACIÓN: En torno a Enero 2013

41

LINKS D’INTERÈSCentre d’Internacionalització Empresarial ACC1Ó www.acc10.cat

Casa Àsiawww.casaasia.es

China International Machine Toolwww.cimtshow.com

ICEX (Instituto Español de Comercio Exterior)www.icex.es

China Dailywww.chinadaily.com.cn

Casa de España . Shanghaicasaespanashanghai.com

Sinalunyawww.sinalunya.com

Casal Català de Shanghaiwww.wix.com/casalshanghai/ccshanghai#

Institut Confuci (Barcelona)www.confuciobarcelona.es

China Yiwu International Machinery Industry Fairwww.jixie·expo.com

Federació de la Indústria de la Maquinària a la Xinahttp://jjw.mei.gov.cn/english/index.htmlhttp://cmif.mei.gov.cn

CHINE PLUS. La revue de pressewww.chine·plus.com

CHINA BRIEFING. Magazine and Daily News Servicewww.china·briefing.com

BARCELONA-SHANGHAI WOMEN BRIDGEwww.bswomenb.com

CHINA IMPORT AND EXPORT FAIR. Canton Fair Onlinehttp://www.cantonfair.org.cn/en/

42

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2-

13

//

DE

SE

MB

RE

- G

EN

ER

ANY XINA EUROPA I CATALUNYA

1025 – 256 aC Dinastia Zhou Primers Jocs Olímpics a Grècia

420 – 581 dC Dinastíes del Nord i del Sud.

Gran MurallaVisigots. Imperi Bizantí

1839 – 1942 dC Primera Guerra de l’Opi. Hong

Kong passa a Anglaterra

Primera Guerra Carlina (1833 – 1840 dC).

Zollverein (Unió Aduanera dels Estats d’Alemanya)

1975 – 1976 dC Mor Mao Zedong (1976) Mor Francisco Franco (1975)

1989Protesta d’estudiants

a TiananmenEspanya entra a la

Unió Europea

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES

AMB LA COL·LABORACIÓ I EL SUPORT DE:

AMB EL PATROCINI DE:

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2-

13

//

DE

SE

MB

RE

· G

EN

ER