NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE -NOVEMBRE | 1

失败是成功之母 FAILURE IS THE MOTHER

OF SUCCESS

NEWSENGINYERSXINA2015 // OCTUBRE -NOVEMBRE

Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya · c/ Via Laietana 39 08003 BarcelonaTel. 933 192 300 / 935 572 049 · www.eic.cat

Aquesta edició del NEWS està a l’abast de més de 10.000 enginyers i s’envia per correu electrònic a tots els/les enginyers/res que hagin manifestat el seu interès a rebre’l; a tots els/les assistents/tes de les jornades que s’han organitzat i a les em-preses que s’han instal·lat a la Xina i ens donin la corresponent autorització. També es fa difusió als 35.000 ex-alumnes de la UPC a través d’UPC-ALUMNI. En tot cas, d’acord amb la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Ca-ràcter Personal, t’informem que les teves dades personals s’incorporaran als fitxers del Col·legi Oficial i de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, amb domicili a la Via Laietana, 39, de Barcelona. Les dades seran usades per a les fina-litats pròpies de les entitats com ara l’enviament d’informació, prestació de serveis, celebració de jornades, cursos i altres activitats que puguin ser

del teu interès, per la qual cosa podran ser comu-nicades a terceres entitats per al compliment de les finalitats esmentades.

Entenem que les dades personals facilitades són veraces i et sol·licitem que ens comuniquis qual-sevol modificació. Pots exercitar els teus drets d’accés, oposició, rectificació i cancel·lació de les dades personals de forma gratuïta remetent sol·licitud expressa, juntament amb una còpia del teu DNI, per un dels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la ref. LOPD al 933 100 681 i per escrit, també amb la ref. LOPD, adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, a Via Laie-tana, 39, 08003 Barcelona.El Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya tenen interès que aquest NEWS

funcioni amb eficàcia i acompleixi les finalitats per les quals s’ha creat, però no es fa responsa-ble del contingut, exactitud i actualització de la informació que prové d’altres persones físiques o jurídiques, ni es fa responsable ni s’identifica amb els comentaris i opinions inclosos en els articles d’opinió.

Pots enviar comentaris, suggeriments, subs-cripcions o la indicació de no voler rebre el

NEWS per correu electrònic a l’adreça següent:

xina@mail.eic.cat

Difusió del NEWS:

Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Equip de redacció:

Alfonso Auguet, Joaquim Calsina, Sergi Escorihuela, Albert Ferrari, Irene Fiol, Ricard Granados, Jordi Guix, Joan Maurel, i Carles Palomo, amb la col·laboració d’ACC10 de la Generalitat de Catalunya, de Casa Àsia de Barcelona,

Martha Hobart d’AiB Traductors i Intèrprets.

Maquetació i Disseny Gràfic:

Carles Ivanco

onesixstudio.com

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE -NOVEMBRE | 3

04 CORRESPONSALS

06 EDITORIAL

08 INFORMACIÓ I ARTICLES D’OPINIÓ

18 HISTÒRIA

20 NOTÍCIES

24 YEARLY CALENDAR 2015

26 BORSA DE TREBALL

28 LINKS D’INTERÈS

SUMARI

8 11

18

15

20 27

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE

4 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE

CORRESPONSALS ENGINYERS A LA XINA

Coordinadors Enginyers Xina dels “Chapters”

ShanghaiBeijing

Jiaxing Suzhou

Hong KongGuangzhou

Jiangmen Kaiping

Shenzhen

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE -NOVEMBRE | 5

SHANGHAI

HONG KONG

BEIJING

GUANGZHOU

JIAXING

JIANGMEN

KAIPING

SUZHOU

SHENZHEN

Alexis Roig

Joan Piera

Gil Serra

Raül Guerra

Andrés Martin

John Waller

Javier Ycobalzeta

Girbal Balart

Albert Ferrari

Marc Boix

Irene Fiol

Guillem Pagès

Cristina Castillo

Josep Gayolà

Miquel Monrós

Eduard Carreira

Alexis Lago

Santi Codina

Xavier de Vicente

6 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE

Si hi ha una cosa que ne-cessitarem cada dia i per la resta dels nostres dies és menjar. L’alimentació, o la

seva manca, indubtablement son el motor de la humanitat. L’aparició de l’agricultura fa només dotze mil anys va ser el començament de la nostra civilització, i dotze mil anys no són res si pensem que els homí-nids fèiem servir eines fa dos mili-ons i mig d’anys i que l’ús del foc, i per tant l’aparició d’una primigènia cuina, el podem situar fa uns vuit-cents mil anys. Amb la revolució industrial l’agricultura va donar pas a la industria agroalimentà-ria, sense renunciar al cultiu, és clar. El conreu de la terra, tot i que malauradament és una feina amb escàs reconeixement social davant d’altres activitats més glamuroses i lucratives, cada dia ha de satisfer, amb més o menys grau d’assoli-ment, les necessitats de més de set mil milions de persones de les que gairebé mil cinc-cents milions vi-uen a la Xina.

Si hi ha una activitat - deixant de banda el futbol - que ens ha posat en el mapa mundial ho ha estat la cuina catalana. Ens els darrers anys hi ha hagut una expansió notable de la nostra cultura cu-linària, essent-ne Catalunya un

exponent de primera línia. Aquest model s’ha exportat arreu, donant a conèixer la nostra cuina a Bei-jing i Xangai amb la mateixa ca-tegoria i intensitat amb la que es coneix a les nostres terres.

¿Però que hi ha darrera d’aquest èxit de la cuina catalana? Com di-uen molts dels nostres cuiners, una bona qualitat de la matèria prime-ra, és a dir, de les verdures, fruites i carns, entre d’altres, és condició necessària per a fer aquesta cuina exquisida. Indubtablement, cal una gran intensificació de la producció i una gestió impecable de la indús-tria agroalimentària i de la seva dis-tribució per tal de fer possible que allò que mengem cada dia sigui bo tant des del punt de vista organo-lèptic com del sanitari.

La Xina actualment és el país del món amb més superfície de cul-tiu protegit (en hivernacle i sota plàstic) amb més de dos milions d’hectàrees. Si pensem que Al-meria amb el seu mar de plàstic té només 5.500 hectàrees de cultiu protegit, podem adonar-nos de la dimensió i la importància de l’agri-cultura més tecnificada a la Xina. La magnitud de la seva producció agrària és tremendament gran, amb 122 milions d’hectàrees totals

dedicades a cultius diversos. Ara bé, tot i això i malgrat els esforços del govern xinès per a incremen-tar la productivitat agrària, encara, segons l’USDA, la Xina importa més productes alimentaris dels que exporta. Una bona part dels productes que s’hi exporten des de Catalunya i l’estat espanyol són productes agroalimentaris, xifra que va creixent any darrera any. Encapçalen les exportacions, se-gons l’ICEX, els productes carnis, seguits de l’oli d’oliva, els vins i els peixos i mariscs congelats.

Un mercat com el xinès és molt atractiu per a les empreses cata-lanes. Aquelles èpoques en què la Xina era només un proveïdor de productes “low cost” ha quedat enrere. Ara la Xina no és només un proveïdor de productes d’alta tecnologia i valor afegit sinó que es veu des de les nostres empre-ses com un potencial consumidor que ens ofereix immenses opor-tunitats per a ampliar vendes.

Tothom pot entendre que s’hi exporti carn, vins, olis o peixos, però hem de pensar que també les empreses catalanes hi expor-ten productes que per als profans poden semblar tan estrambòtics com ho són el semen i els embri-

Silvia Bures Dra. Enginyera Agrònoma, Ph.D. Horticultura / Dr. of Agricultural Engineering, Ph.D.

Horticulture. Degana Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya i Presidenta de

l’Associació d‘Enginyeria Agronòmica / Dean of the Catalan Society of Agricultural Engi-

neers and Chair of the Association of Agricultural Engineering

EDITORIAL

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE -NOVEMBRE | 7

ons de bestiar o les nostres habi-litats en l’agroturisme. Sense cap dubte, dintre de l’agroalimentació hi caben moltes coses, des de les tecnologies més punteres per al

cultiu hidropònic de verdures fins a les màquines impressores de menjar en 3D. Tot això obre un ventall d’oportunitats tant per a les empreses catalanes com

per a les empreses xineses per intercanviar tecnologia més cap-davantera, i aquesta oportunitat és clau, indiscutiblement, per als enginyers catalans.

English Version

If there is one thing we will need every day for the rest of our lives, it is food. Food, or the lack there-of, is unarguably a driver of hu-manity. The development of agri-culture only 12,000 years ago was the beginning of our civilisation, and 12,000 years is nothing if we bear in mind that hominids were using tools 2.5 million years ago, and that use of fire, and there-fore the emergence of a primitive kitchen, can be dated to around 800,000 years ago. With the indus-trial revolution agriculture led to the food industry, although obvi-ously we continued to grow crops. Unfortunately, working the land is a job with little social recognition compared to other more glam-orous and lucrative professions. However, every day, with varying degrees of success, it must meet the needs of more than 7 billion people, 1.5 billion of whom live in China.

If there is one activity that has put us on the world map, apart from football, it is Catalan cuisine. Our food culture has spread sig-nificantly over the last few years, with Catalonia at the front line. Our model has been exported all over the world, and our cuisine presented in Beijing and Shang-hai with the same category and

intensity with which it is known at home.

So what lies behind the success of Catalan cuisine? Many of our chefs have said that the high qual-ity of our raw materials - our veg-etables, fruits and meats, among others – are vital to this exquisite cuisine. We unarguably need to step up production considerably and ensure impeccable manage-ment of the food industry and its distribution to make sure that what we eat every day is as strong in its organoleptic properties as it is healthy.

Currently, China has the larg-est expanse of protected crops (grown under plastic or in green-houses), with more than 2 million hectares. If we compare that to the sea of plastic-protected crops in Almeria (Spain), which cov-ers only 5,500 hectares, we soon realise the scale and importance of China’s more technical agricul-ture. The extent of China’s crop production is in fact vast, cover-ing a full 122 million hectares with various crops. Notwithstand-ing its size or the best efforts of the Chinese government to boost agricultural productivity, accord-ing to the USDA China still im-ports more food than it exports.

Many of the products exported from Catalonia and Spain are food products, and these figures are rising year on year. According to the ICEX, meat is the biggest export, followed by olive oil, wine and frozen seafood.

A market such as China is natu-rally very attractive to Catalan companies. The days when China was merely a low-cost supplier are well and truly over. Nowadays, China is not only a provider of high-tech and value added prod-ucts, but our businesses see it as a potential consumer that offers vast opportunities to grow sales.

Anyone can understand that we export meat, wine, oils or fish, but we must also remember that Catalan companies are export-ing products that might seem outlandish to the layman, such as animal semen and embryos or agri-tourism skills. The agri-food industry covers a great deal, from cutting-edge technologies for growing hydroponic vegeta-bles, to 3D food printers. All of this opens up a wide range of op-portunities for both Catalan and Chinese companies, to exchange their latest technology, and this opportunity is unarguably essen-tial for Catalan engineers.

8 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE8 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE

INFORMACIÓI ARTICLES D’OPINIÓ

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE | 9

10 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE

Innovation and Technology in Hong Kong

Better known as the Asia Financial Cen-tre, Hong Kong has attempted to develop different economy sectors in order to maintain its competitiveness in the 21st

century. One of the more recent focus is in de-veloping its innovation and technology sector. According to the Global Innovation Index (GII) survey in 2014, a survey co-published by Cornel University, INSEAD, and the World Intellectual Property Organization (WIPO) as a benchmark of innovation capability of 142 economies, Hong Kong was ranked 10th worldwide. It sits above South Korea (16th), Japan (21st), China (29th) and Malaysia (33th) but below Singapore (7th) among other Asia countries. In the same survey, Spain sits in the 27th.

With its proximity to the Guangdong Province, an ideal manufacturing testbed to commercialize all new ideas, the innovation and technology sector has started to have growing importance in the past few years. A few other factors that contribute to the suc-cess are as follows:

• An excellent geographic location

As mentioned, from Hong Kong, it probably takes less than 2 hours of train/bus to access to tens of thousands of manufacturing facilities located in the Pearl River Delta. This ease of accessibility really enables innovation and technology companies to quickly commercialize their concepts in way that is comparatively low cost and quality of the product is reasonably good. Besides, Hong Kong is located in the heart of Asia. It will only take not more than 4 -5 hours of flight to reach to the key Asian cities, includ-

ing Tokyo, Singapore, Beijing, Seoul etc., meaning the products or services can really cover a large part of the population in Asia.

• A hub for talent

Universities in Hong Kong are among some of best universities in the world. For example, the Univer-sity of Hong Kong (HKU), the Chinese University of Hong Kong (CUHK) and The Hong Kong University of Science and Technology (HKUST) are all among the top ten universities in Asia. These international recognized universities attract thousands of top stu-dents, professors and researchers from all over the world. In additional, the small city has long been a blend of different cultures which make a definite advantage to attract some of the best talents to work and gather here.

• Access to funding sources

As one of the most important financial center in the world, companies in Hong Kong can access to vari-ous type of funding services: from smaller scale like Angel Funding, Venture Capital (VC), Private Equity (PE) to a large scale such as an Initial Public Offer-ing (IPO). Many technology companies find that it is a rather favorable factor to launch their business in the city.

• A comparably reliable legal system with strin-gent IP Law

Even after 1997, when Hong Kong was officially re-turned to the China’s administration, Hong Kong has still manager to maintain a high-level of independ-

Kenny WongInnovation and Investment Liaison Officer

ACCIÓ Hong Kong English Version

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE | 11

ence, particularly in its legal system. Until now, the former British colony still relies on the British com-mon law system. This, in comparison with the legal system in China, is still deemed as a more reliable system for carrying out business. Intellectual prop-erties rights in technology companies are, thus, bet-ter protected.

• Government support

The Government of the Hong Kong Special Adminis-trative Region (HKSAR) has been continuously pur-suing to develop its innovation and technology sec-tor. The recent proposal of setting up Innovation and Technology Bureau (ITB), and injecting HKD5bil-lion to the Innovation and Technology Funding (ITF) which encourages the research and development for local institutes and private sectors, shows enormous support and commitment from the government in development the innovation and technology sector. Knowing all these existing factors, what will be the upcoming opportunities? Which technology sec-tors in Hong Kong will turn to be a shining star? In my opinion, there are a few upcoming projects that pose excellent opportunities for the smart city sec-tor sector. In the coming 5 years, Hong Kong will launch a few large-scale infrastructure projects: the new three-runway for the Hong Kong International Airport (http://www.threerunwaysystem.com/en/),

the redevelopment of the north-east area (http://www.nentnda.gov.hk/eng/index.html), the develop-ment of the Kowloon East (the former Kai Tak Airport) Area (http://www.ekeo.gov.hk/en/home/index.html), and the development of the West Kowloon Cultural District (http://www.westkowloon.hk/en). Further-more, the Chief Executive of the Hong Kong Special Administrative Region Government had already an-nounced in the 2015 Policy Address that the Gov-ernment would use Kowloon East as a pilot area to explore the feasibility of developing a Smart City. These upcoming projects will certainly create a huge demand for the latest smart city technology and en-vironmental technology and the entire technology community is already starting to look into such di-rections, both from internal and external resources. We, as the Government of Catalonia, are taking some proactive steps in the smart city sector in Hong Kong as well. For instance, during the 22-23 September 2015, a representative from the Government of Cata-lonia was also invited to be one of the main speakers in Asia Innovation Summit – Smart City Conference, a flagship event organized by the Hong Kong Science and Technology Park Corporation.

Catalonia companies can really ride on their smart city experience and technological edges in order to seize this development opportunity when they are exploring into their Asia Strategy.

12 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE

La Xina en fase d’ajust

Aquest darrer estiu les noticies econòmi-ques han estat marcades per la transmis-sió de volatilitat de les borses asiàtiques als mercats financers internacionals.

Més concretament, les fortes davallades dels par-quets xinesos, desprès de 18 mesos d’un creixement acumulat del 150 per cent, van acabar afectant als parquets borsaris d’Europa i els Estats Units. Una enorme expansió de la sensació de risc financer que va tenir com a detonant la decisió de les autoritats de la República Popular de la Xina de depreciar la moneda xinesa en un 4%. La devaluació del iuan i el desinflament sobtat de la bombolla borsària for-jada al país van fer posar en alerta als inversors i observadors internacionals sobre la realitat actual de l’economia d’aquest país asiàtic. Les dades nega-tives del sector manufacturer, de les exportacions i de les importacions es sumaven a les previsions de creixement econòmic més baix dels darrers 25 anys. Tot plegat va arrelar una conclusió esbiaixada de que el gegant asiàtic entrava en un període de crisi i, en conseqüència, es va produir una sobrereacció dels mercats financers internacionals.

Tanmateix, tothom que està en contacte més o menys directe amb la Xina és conscient que aquest tipus de noticies són fonamentalment conseqüèn-cia del procés de canvi de model econòmic que està portant a terme l’economia xinesa. És a dir, ens tro-bem al davant de la transició d’un model d’èxit fo-namentat en la producció fabril de mercaderies, les exportacions als mercats més desenvolupats i les continuades inversions de capital que va convertir a

la Xina en la fàbrica del món, a un nou model basat en la dinamització del mercat intern, la terciaritza-ció de l’economia, les inversió en tecnologia i la in-ternacionalització de les seves grans empreses. En certa mesura, l’acceleració d’aquest procés de canvi és fruit de la caiguda de la demanda de productes manufacturats per part de les economies madu-res d’Europa i els Estats Units com a conseqüència de la crisi financera internacional de 2008. Ara bé, a la Xina ja fa anys que líders polítics, empresaris, representants del món acadèmic o membres de la societat civil són conscients de la necessitat d’un transformació de model econòmic, donat el seu es-tancament i, sobretot, les conseqüències negatives derivades.

Els canvis de la política econòmica del govern del Partit Comunista Xinès venen de fa uns anys enre-re. El govern -i la mateixa societat xinesa- fa temps que són conscients que l’anterior model econòmic, que va permetre un creixement de l’economia xine-sa de gairebé dos dígits de mitjana durant tres dè-cades des de 1978, s’estava esgotant. Per exemple, l’increment de la riquesa relativa del país ha estat acompanyat d’un augment dels costos de mà d’obra i, en general, de costos producció, el què dificulta el model basat en la producció. A més a més, aquest mateix model va generar també tot un seguit de conseqüències negatives. El país ha vist com s’han anat eixamplant les desigualtats socioeconòmiques entre les zones rurals i les urbanes del país, entre les grans ciutats de la costa i les províncies de l’interior i, dintre de les mateixes grans ciutats, entre aquelles

Dr. Guillermo Martínez TabernerResponsable del departament Economia i Empresa, Casa Àsia

persones que es podien sumar al procés de creixe-ment i aquelles que, com a immigrants irregulars al seu propi país a causa del sistema hukou, no podien gaudir ni dels serveis socials més bàsics. D’aques-ta mateixa manera, el fet d’haver-se convertit en la fàbrica del món també va significar assumir els enormes costos mediambientals d’un augment de la producció fabril embravit. Així mateix, la creació de riquesa i l’aflorament de diners han anat acom-panyats del creixement desbridat de la corrupció per tot el país.

El govern xinès fa temps que és conscient de les li-mitacions del model anterior i de les seves conse-qüències i, per tant, ha actuat per evitar una reacció negativa de la societat en contra de l’element clau de la seva legitimitat que és el desenvolupament socioeconòmic. Al poc temps de convertir-se en president de la Xina, Xi Jinping va declarar que no supeditaria el medi ambient a un creixement econò-mic immediat. La lluita contra la corrupció -també lligada a la les lluites entre faccions dintre del ma-

teix partit- havia començat durant el govern anterior, però ha esdevingut un dels vaixells insígnia del seu govern. De la mateixa manera, la creació de la Nati-onal Development and reform Commission of China (NDRC) a partir de diversos organismes preexistents és un exemple de la reacció contra les conseqüènci-es derivades de l’anterior model econòmic, com els desequilibris causats per l’augment de la desigualtat entre la costa i l’interior de la Xina.

La NDRC és considerat un “supra-ministeri” donat l’ampli abast de les seves competències en matèria de política econòmica nacional, aprovació de projectes d’inversió estrangera i coordinació de polítiques de desenvolupament econòmic. Per exemple, aquesta comissió va elaborar el Pla Quinquennal llençat l’any 2011 i que -al menys teòricament- s’inclina fortament cap a un creixement sostenible amb el medi ambient, així com la distribució equitativa de la riquesa i l’aug-ment del consum intern. És a dir, destaca els elements claus del que hauria de ser el nou model econòmic de creixement de la Xina.

A space for everyone keen to discover Barcelona.

meet.barcelona.cat

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

AAFF_Faldó Xina color.pdf 1 21/9/15 17:51

14 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE

Aquesta institució és molt activa a nivell internaci-onal, com demostra el projecte EU-China Regional Policy Cooperation signat per National Development and reform Commission of China amb la Direcció General de Política Urbana i Regional de la Comissió Europea (DG Regional and Urban Policy – EU Com-mission). El programa va ser iniciat oficialment l’any 2006 amb la signatura del Memoràndum d’Entesa per promoure un intercanvi intens d’experiències i bones pràctiques en matèria de desenvolupament territorial entre la Unió Europea i la Xina, especial-ment a nivell de ciutats i regions. Durant la darrera dècada, s’ha transitat de la transferència de coneixe-ment d’Europa cap a la Xina a un intercanvi de dues direccions, focalitzat en temes cada cop més pràctics i amb resultats més concrets.

El EU-China Regional Policy Cooperation segueix tenint com a marc de referència el desenvolupa-ment urbà sostenible, la cooperació entre el món urbà i el món rural i la cooperació urbana trans-fronterera, però progressivament s’han incorporat altres temàtiques d’interès comú, com per exemple, la transferència tecnològica, la formació tècnica, innovació en mobilitat urbana sostenible, coopera-ció empresarial, entre d’altres. Actualment, el pro-jecte compta amb la participació activa de diverses ciutats i regions xineses i europees: Guangzhou, Alta Àustria, Tianjin, Chengdu, Wuhan, Lazio, Lió, Birmingham, Dublín, Amsterdam, Shantou i, tam-bé, la ciutat de Barcelona. Els principals mecanis-mes d’actuació d’aquest programa són, en primer

lloc, els High Level Dialogue and Seminars. Des de l’any 2006, s’han celebrat des de llavors 10 tro-bades, alternativament a Brussel·les i a una ciutat xinesa designada per a cada ocasió. En segon lloc, cal esmentar els anomenats Capacity Bulding and Cooperation Exchanges que consisteixen en delega-cions que visiten ciutats xineses i europees respec-tivament per poder identificar directament sobre el terreny les oportunitats de cooperació en el marc de les temàtiques de referència. En tercer lloc, el programa compta amb les anomenades Pilot Areas Cooperation que son els partenariats creats entre una ciutat o regió europea i una ciutat xinesa, per concretar aquells projectes que les diferents insti-tucions, empreses i agents locals han acordat dur a terme en el marc d’aquest programa.

Actualment, des de Casa Àsia i la ciutat de Barce-lona s’està treballant amb les ciutats de Chengdu i Wuhan en el sector de l’automoció sostenible, el comerç transoceànic i les ciutats intel·ligents. Però els àmbits identificats per a tractar de desenvolupar projectes concrets són molt més amplis i inclouen, per exemple, la formació executiva i empresarial, l’urbanisme i la mobilitat sostenibles, els sectors intensius en coneixement i I+D com el sector de la biotecnologia, l’aplicació de les TIC i la gestió del big data. Com es pot comprovar, es tracta de ciutats de l’interior i sectors econòmics que han de jugar un paper clau en el canvi de model de la Xina i, que a més a més, obren noves oportunitats de cooperació internacional.

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE | 15

16 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE

ONE BELT, ONE ROAD. Spain’s role in the new world-system

In October 2013, Chinese President Xi Jinping announced the launching of the 21st Century Maritime Silk Road, just one month after an-nouncing the New Silk Road Economic Belt.

Although prudence is required in dealing with the problems that may arise during the initiative (which some have labeled as empty of short-term signifi-cance from a strict trade and investment point of view), facts are facts: Li Keqiang, the prime minister of China, travelled to Serbia last year for a meeting with 16 countries from central and southern Europe, where they put in motion a plan for high-speed rail connections from the Piraeus port up through Mac-edonia, through Serbia, Hungary, and into Western Europe. It is expected to be ready by 2017.

China has also established a $40 billion fund for the Maritime Silk Road, for ports and related infrastruc-ture, extending into Europe and even the American continent. A Chinese construction firm from Hong Kong is overseeing a new canal in Nicaragua, to al-low huge tankers to travel between China, Brazil and Argentina.

Quite clearly, China is keen to play a bigger role in the world free trade industry chain, not only in East Asia but also in the whole Asia-Pacific region and the rest of the world.

As for the maritime route, it follows the precedent established in 1405, when the Yongle Emperor com-missioned the first of a series of seven voyages, with huge armadas, under the direction of a Muslim ad-

miral named Zheng He. By means of those trade travels, Ming foreign policy, in a surprisingly modern fashion, sought to reassert China as the main Asian power without the expense of establishing colonies, and to spread Chinese culture, an early exercise of soft power.

The modern Maritime Silk Road begins in Fujian and Guangdong, before heading south into the ASEAN region. From the Straits of Malacca, it then turns west to South Asia, the Persian Gulf and Europe.

In the West, primary beneficiaries of these oppor-tunities will be construction, transport and logistics companies, which will have the chance to secure the building and operating contracts for the new infrastructure (as the German-Russian consortium, Trans-Eurasia Logistics, which operates container traffic between China and Germany via Russia, dem-onstrates).

In the Far East, Hong Kong, a melting pot of eastern and western cultures, is definitely to play an impor-tant role too. With its convenient geographical posi-tion and, as the world fourth-busiest container port, Hong Kong should be well positioned to be a “super-connector” between the mainland and the rest of world, as the project spans multiple regions across Asia, Europe and Africa.

The Pacific route, linking Asia and America is enjoy-ing rapid development too. Incidentally, this year marks the 200th anniversary of the last sailing of the “Manila Galleon” in 1815, or the “Nao de China”.

Álvaro de LuisManager Director de NET CRAMAN Asia

NET CRAMAN ABOGADOS English Version

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE | 17

Such galleons traveling between the Philippines and Mexico mainly transported raw silk, china, brocade and cotton cloth from South China’s Guangdong Province and East China’s Fujian Province.

Thus, the One Belt One road initiative, followed by China’s establishment of the Asian Infrastructure Investment Bank, speaks volumes of the new world paradigm in progress, whose historic reference pre-dates the current dominance of the West.

As for Spain’s role on this new paradigm, it is worth bearing in mind that a number of 82 freight wag-ons are already travelling the route that starts in the Chinese city of Yiwu and ends in Madrid, that the ports of Barcelona, Valencia and Algeciras account for most of the cargo passing through them to trade with China, and that Hutchison Port Holdings has initiated the second phase of investment, at a cost of

€150 million, in a Barcelona port terminal extension project.

But it is in China-Latin America trade cooperation, where the biggest opportunity lies for Spain. Given their strong economic and social ties with Latin America, Spain should be inspired by that period between 16th and 18th centuries, “when commerce between China and Spanish America formed the lynchpin of trade routes spanning four continents, ushering in the global economy that remains with us today”.1

1 The Diplomat (June 16, 2015). “China and Latin America: Back to the Future”. By Peter Gordon, Juan José Morales and Germán Muñoz.

18 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE

HISTÒRIAA brief overview of maritime China during the Song dynasty

During the first centuries of our era, Chi-nese contact with the outer world was mainly by land and the main goods travelled along the so-called silk roads

– various routes that connected China to India, Central Asia, Persia and the eastern Mediterranean. However, in the 11th century, Chinese links became predominantly maritime for two main reasons. Firstly, the invasion of northern China by foreign dynasties cut off the main land routes and forced the Chinese to take to the seas. Secondly, progress in cartography, geography and astronomy heralded a new era in maritime navigation. In fact, it was during the Song (960-1279) and Yuan (1279-1368) dynasties that China radically innovated its naval technology and its ships took a pre-eminent place among the navigators of the Indian Ocean1.

As scholar Jacques Dars2 has pointed out, to under-stand the rise of maritime China we must consider three aspects of the Song period. Firstly, the great progress made in Chinese mathematics, astronomy, geography and cartography positively influenced navigation techniques. Secondly, the compass was applied to navigation. The earliest mention of us-ing the compass in navigation appears in the 12th century in the Pingzhou ketan 萍洲可談, written by the Song scholar Zhu Yu. According to Zhu Yu, the compass had been used on vessels in the 11th cen-tury and it is known to have been widely used as of the following century. The marine compass played

an important role, especially on long-distance voy-ages, and allowed sailors to navigate freely without taking weather conditions into account. It also ena-bled the discovery and opening up of a considerable number of new routes. Thirdly, the ships built were more complex than ever before. It is important to note here that widespread use of watertight com-partments was a breakthrough in China’s shipbuild-ing technique. Although these compartments can be dated back to the 8th century or even earlier, it was not until the Song dynasty that both sea boats and riverboats used them. Usually ranging from 8 to 13 in each vessel, these compartments were the internal divisions of the ship’s cabin and they led to greater consistency and safety. This solution was highly val-ued by foreigners such as Marco Polo and Niccolo de Conti, and Europe borrowed it from China.

As D. Folch has pointed out, use of the compass, the fixed rudder and watertight compartments made Chinese ships “safe machines, well oriented and with a competitive load capacity, whilst the great economic revolution of the Song enabled mass pro-duction that could meet growing demand”3.

The upshot of all these innovations, combined with knowledge of monsoon predictions, was that from Song times and in the following centuries, Chinese navigators reached far-flung places, as Zheng He did in Ming times, as far as the coasts of Arabia or Africa.

Anna BusquetsPrograma d’Àsia oriental. Professora dels Estudis d’Arts i Humanitats. Universitat Oberta de Catalunya. English Version

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE | 19

1Folch, D. (2008). “Els mars de Zheng He”. Els grans

viatges de Zheng He. Barcelona: Angle Editorial, p. 205. 2Dars, J. (1992). La marine chinoise du Xe siecle

au XIVe siecle. Paris: Economica, p. 52. 3Folch, D. (2008), p. 205.

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE | 19

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE | 21

China y la India afianzan acuerdos por valor de 22.000 millones de dólaresChina e India firmaron 26 acuerdos empresariales por valor de 22.000 millones de dólares durante la visita del primer ministro indio, Narendra Modi, a Shanghái, donde participó en un foro de negocios bilateral jun-to al primer ministro de China, Li Keqiang. Los acuerdos se centran en áreas como trenes de alta velocidad, asuntos militares, medioambientales y temas fronterizos.

Informació: bbc.comtheguardian.com

China invierte en América LatinaChina continua centrando buena par-te de su inversión extranjera en los países latinoamericanos con el viaje del primer ministro Li Keqiang a Bra-sil, Colombia, Perú y Chile para firmar acuerdos de inversión.

Informació: elmundo.esinternacional.elpais.com

La fiscalidad en ChinaInforme de PWC que realiza un repa-so del estado del sistema de fiscalidad en China: sobre sociedades, personas, IVA, etc.

Informació: iberchina.org

China bajará los impuestos de algu-nos productos para estimular la de-manda internaEl frenazo en el increíble crecimiento chino ha llevado al gobierno a recor-tar los aranceles de importación de algunos productos para la piel, ropa de estilo occidental y pañales, para re-vitalizar el consumo interno.

Informació: globalasia.comeleconomista.es

La nueva Ruta de la SedaInforme del Council of Foreign Rela-tions sobre el choque de influencias económicas y geoestratégicas entre Estados Unidos y China en la nueva Ruta de la Seda.

Informació: cfr.org

Evolución del sistema financiero chinoInforme del Fondo Monetario Inter-nacional sobre la evolución de la polí-tica monetaria china desde la progre-siva liberación del sistema financiero chino.

Informació: imf.org

Regulación del e-commerce en ChinaInforme sobre las posibilidades de

negocio y evolución del e-commerce a partir de la inversión extranjera di-recta.

Informació: india-briefing.com

China busca un plan de innovación tecnológica: Made in China 2025El estancamiento en el crecimiento chino ha llevado al gobierno a crear un ambicioso plan: Made in China 2025. El objetivo es hacer una recon-versión industrial con productos de más calidad y para conseguirlo segui-rán incrementado el gasto en Investi-gación y Desarrollo (I+D) que ha pa-sado del 1,5% al 2% del PIB entre 2008 y 2014.

Informació: economia.elpais.comeconomia.elpais.com

La industria china crece en mayo por tercer mes consecutivo La desacelaración china ve como su actividad industrial china sigue creciendo en mayo, según los datos oficiales del Buró Nacional de Esta-dísticas (BNE). El sector manufacture-ro, clave de la actividad industrial de China, se situó en 50,2 en mayo, por encima del 50,1 de abril.

Informació: expansion.comexpansion.com

NOTÍCIES

Selecció del butlletí d’economia de Casa Àsia

22 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE

China, India & Vietnam: Setting Up in Asia’s Investment HotspotsGuía de Asia Briefing para la inversión y el establecimiento de un negocio en Asia, centrándose en los mercados de China, India y Vietnam.

Informació: asiabriefing.com

Ciudades de oportunidad en China 2015Edición de 2015 de un estudio de PWC que analiza las condiciones de 20 ciu-dades chinas, en base a 10 variables que permiten tener una completa vi-sión de sus condiciones para los ne-gocios, residencia de expatriados, etc.

Informació: iberchina.org

China tendrá capacidad de veto en el nuevo banco Asiático de Inversión en InfraestructuraDespués de muchos años de reclamar falta de poder en instituciones como el FMI o el ADB, China ha anunciado que ejercerá con capacidad de veto en esta nueva institución que se liderará desde Pekín con la intención de llegar a todo el mundo.

Informació: wsj.comstraitstimes.com

El marco para los negocios en China 2015Informe de Roland Berger que ana-liza el estado actual y tendencias del marco de negocios: principales obstá-culos, planes de las empresas para el futuro, etc.

Informació: iberchina.org

El coste de establecer un negocio en Vietnam comparado con ChinaComparativa para establecer nego-cios entre Vietnam y China junto con el resto de países ASEAN.

Informació: vietnam-briefing.com

China vuelve a recortar tipos para reforzar su economíaEl Banco Central de China ha vuelto a recortar su tipos de interés de referen-

cia en 25 puntos básicos hasta situar-los en el 4,85%. Es la cuarta reducción que hace desde noviembre pasado, en su intento por reducir los costes de fi-nanciación y apoyar una economía en desaceleración. El banco central tam-bién redujo su tipo de depósitos en 25 puntos hasta el 2%.

Informació: eleconomista.eswsj.com

Hong Kong es la segunda ciudad más cara para los expatriadosLuanda, Hong Kong y Zúrich son las ciudades más caras del mundo para los expatriados, según el estudio anual del grupo estadounidense de consultores Mercer Cinco de las diez primeras ciudades de la clasificación son asiáticas: Hong Kong (2ª), Singa-pur (4ª), Shanghái (6ª), Pekín (7ª) y Seúl (8ª).

Informació: scmp.commercer.com

El sector servicios en ChinaAnálisis y descripción del sector ser-vicios en China en un documento de trabajo de la OCDE: la creciente ter-ciarización de la economía china, el fuerte papel de las empresas estatales, los sectores más competitivos (logísti-ca y transporte), etc.

Informació: iberchina.org

La evaluación de los riesgos de in-cumplimiento de empresas chinasLa evaluación de los riesgos de in-cumplimiento de las empresas chinas es difícil. Las medidas estándar de riesgo a través de indicadores de mer-cado pueden ser poco fiables debido a las garantías implícitas, la gran papel desempeñado por los inversores me-nos informados, y otras imperfeccio-nes del mercado.

Informació: imf.org

E-commerce en China, un nuevo mercado para la inversión extranjeraInforme detallado de Asia Briefing sobre el e-commerce en China. La inversión extranjera en el comercio

electrónico ya es posible en toda Chi-na lo que abre nuevas posibilidades para las empresas foráneas.

Informació: asiabriefing.com

El China Construction Bank inaugu-ra en Barcelona su primera oficina en EspañaEl China Construction Bank (CCB), el segundo banco del mundo en ca-pitalización de mercado (207.900 millones de dólares), ha inaugurado en Barcelona su primera sucursal en España. La entidad prestará sus servi-cios (depósitos, financiación interna-cional y préstamos sindicados) a em-presas asiáticas que están operando en España y a compañías españolas, especialmente las que tienen una es-trecha relación comercial con China.

Informació: lavanguardia.com

La multinacional china Bright Food negocia la compra del Grupo MiquelBright Food, la compañía líder de la industria alimentaria en China, nego-cia la adquisición del Grupo Miquel, la mayor empresa española de distri-bución mayorista de productos de ali-mentación. La operación se centraría en la adquisición de todas las ramas de negocio del Grupo Miquel, aunque la familia propietaria Miquel conser-varía todos los activos inmobiliarios.

Informació: ccaa.elpais.com

La OCDE y China firman un amplio acuerdo de cooperación en politíca económicaLa Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE) y China han firmado en París un “his-tórico” acuerdo de cooperación que permitirá reforzar su relación en vein-te áreas políticas como la gestión ma-croeconómica, las reformas estruc-turales y reguladoras, la gobernanza pública o el crecimiento sostenible. El acuerdo se ha firmado cuando se cumplen 20 años de los primeros pro-tocolos de cooperación entre Pekín y la OCDE.

Info: oecd.orgoecd.org

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE -NOVEMBRE | 23

La economía china crecerá un 7,1% en 2015Según el último informe de economía china del Banco Mundial, el creci-miento económico del país asiático se reducirá al 7,1% en 2015, y al 6,9% en 2017, entrando al desarrollo desacele-rado, pero más equilibrado y sosteni-ble. El informe también apunta que el equilibrio entre el crecimiento a corto plazo y medidas de reforma es la clave del trabajo de China en 2015.

Informació: worldbank.orgworldbank.org

La inversión directa hacia el exterior de ChinaEstudio del BBVA Research sobre la inversión directa hacia el exterior (ODI, por su sigla en ingles) en China, que puede haber superado la inver-sión entrante extranjera directa (IED) por primera vez en 2014, según el Mi-nisterio de Comercio de la República Popular de China (MOFCOM).

Informació: bbvaresearch.com

China interviene el mercado de va-lores para revertir el desplome bur-sátilEl gobierno de China logró impedir que la burbuja bursátil dejara de des-inflarse, lo que si bien dio un respiro a los inversionistas no alcanzó para di-sipar las preocupaciones. El gobierno ha anunciado una investigación para cazar a los culpables de la caída del 30% en el valor de los parqués chinos en menos de un mes, y ha anunciado la creación de un fondo nacional de estabilidad financiera, que permiti-rá la intervención del Gobierno en el mercado de valores en casos necesa-rios.

Informació: finanzas.comnytimes.com

China flexibiliza normativa para al-gunos inversores extranjerosEl gobierno chino ha decidido flexi-bilizar los límites para inversores ex-tranjeros a largo plazo en su mercado interbancario. De esta manera preten-de fortalecer el naciente mercado fi-nanciero del gigante asiático. Sin em-

bargo, es posible que pase un tiempo antes de que esta medida tenga efecto e incremente las oportunidades de in-versión.

Informació: reuters.esespanol.cntv.cn

La innovación como nuevo reto en ChinaLa disminución del crecimiento eco-nómico en China y en sus exporta-ciones llevan al país a bucar nuevas formas de innovación, según este in-forme de McKinsey.

Informació: mckinsey.com

La actividad manufacturera china cae en julio a mínimos de 15 mesesLa actividad del sector manufactu-rero de China ha experimentado en julio un nuevo retroceso, según el avance del indicador PMI, que se si-tuó en 48,2 puntos desde los 49,4 del mes anterior, lo que supone su peor lectura desde abril del año pasado. De este modo, el índice PMI manu-facturero de China acumula su quin-to mes consecutivo por debajo de 50 puntos.

Informació: cnbc.com

La contratación de personal en ChinaLa contratación de personal com-petente y cualificado es un paso fundamental en el establecimiento de cualquier empresa que planee operar dentro de China, donde es particularmente útil la superación de las barreras lingüísticas, jurídicas y culturales.

Informació: china-briefing.com

24 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE

S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa1 2 3 1 2 3 4 5 6 7

4 5 6 7 8 9 10 8 9 10 11 12 13 1411 12 13 14 15 16 17 15 16 17 18 19 20 2118 19 20 21 22 23 24 22 23 24 25 26 27 2825 26 27 28 29 30 31

S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 48 9 10 11 12 13 14 5 6 7 8 9 10 1115 16 17 18 19 20 21 12 13 14 15 16 17 1822 23 24 25 26 27 28 19 20 21 22 23 24 2529 30 31 26 27 28 29 30

S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa1 2 1 2 3 4 5 6

3 4 5 6 7 8 9 7 8 9 10 11 12 1310 11 12 13 14 15 16 14 15 16 17 18 19 2017 18 19 20 21 22 23 21 22 23 24 25 26 2724 25 26 27 28 29 30 28 29 3031

S M T W Th F S S M T W Th F S

Yearly Calendar 2015

February

AprilMarch

January

August

May

July

June

S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa1 2 3 4 1

5 6 7 8 9 10 11 2 3 4 5 6 7 812 13 14 15 16 17 18 9 10 11 12 13 14 1519 20 21 22 23 24 25 16 17 18 19 20 21 2226 27 28 29 30 31 23 24 25 26 27 28 29

30 31

S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa1 2 3 4 5 1 2 3

6 7 8 9 10 11 12 4 5 6 7 8 9 1013 14 15 16 17 18 19 11 12 13 14 15 16 1720 21 22 23 24 25 26 18 19 20 21 22 23 2427 28 29 30 25 26 27 28 29 30 31

S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 58 9 10 11 12 13 14 6 7 8 9 10 11 1215 16 17 18 19 20 21 13 14 15 16 17 18 1922 23 24 25 26 27 28 20 21 22 23 24 25 2629 30 27 28 29 30 31

Chinese public holidays Working weekend Weekend Women's Day (normally it's half-working day holiday for women,but it is not a compulsory holiday)This year the Women's Day is Sunday.

November

September

December

October

Informa-te’n trucant a La Mútua dels Enginyers, telèfons 932 954 300 / 662 991 085,per fax al 933 100 638, o enviant un correu electrònic a l’adreça:

xina@mutua-enginyers.com

Cobertura integral del 100% dels riscos

Estudi de Mercat de les TIC a la Xina. Juliol 2015D’aquest estudi se’n desprèn el número creixent d’oportunitats per a les PIMES en el sector de les TIC, particularment en l’àrea “mobile gaming, 5G, Internet of Things (IoT), and IT outsourcing”.

Malgrat aquestes oportunitats, queden per superar alguns aspectes, com ara, propietat intel·lectual (IP), llicències, regla-mentació i possibles restriccions administratives.

Informació: eusmecentre.org.cn

ICEX connecta l’octubre amb Xina “ICEX España Exportación e Inversiones” connectarà el 29 d’octubre amb Xina per tal que els experts de les Oficines Econòmiques i Comercials d’Espanya al país puguin atendre consultes personalitzades sobre aquest mercat: normativa, distribució, etiquetatge, fires, implantació, etc. L’horari de connexió serà de les 09:00 h fins a les 10:00 h.Dates d’inscripció: Del 02/09/15 al 28/09/15

Informació: icex.es

Guia i requisits tècnics per a l’etiquetatge d’aliments i begudes. Agost 2015Els Aliments envasats i les begudes que s’exporten a la Xina necessiten obtenir un certificat sanitari i complir uns requisits d’etiquetatge, entre d’altres. Totes els aliments i begudes importats estan subjectes a inspecció per part del “China En-try-Exit Inspection and Quarantine Bureau (CIQ)”.

Informació: eusmecentre.org.cn

Selecció Infocentre

26 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE

BORSA DE TREBALL

Puesto vacante: Director de fábrica

Perfil: Ingeniero

Personal a cargo: 70

Descripción de la oferta: Empresa textil Española con filial en Dongguan requiere incorporar a un director de fábrica de nacionalidad Española. Esta persona informará entre otros a la empresa Espa-ñola y será responsable de la producción y de la calidad. Tendrá a cargo un equipo de 70 personas, por lo que deberá tener grandes dotes para gestio-nar personas.

• Control de materias primas • Distribuir al personal para cumplir los objeti-

vos de la sección • Realizar el seguimiento para cumplir plazos

de entrega • Capacidad de liderazgo • Capaz de cuestionar y evaluar la información • Exigente • Organizado • Capacidad de comunicación

Indispensable experiencia de más de 5 años dirigiendo equipos de personas y en la cadena de producción.

Idiomas: Chino / Inglés / Español

REQUISITOS

Estudios mínimos: Licenciado Experiencia mínima: De 3 a 5 años Requisitos mínimos: Ingeniero con dominio del idioma Chino.

CONTRATO

Tipo de contrato: Indefinido Jornada laboral: Completa Salario: Entre 25.000 y 30.000€ brutos anuales

Para optar al proceso de selección se ruega remitir CV y datos de contacto actualizados a lauraponsa@ponsa.com

Puesto vacante: Director de fábrica Perfil:

Ingeniero

Personal a cargo:

70

Descripción de la oferta:

Empresa textil Española con filial en Dongguan requiere incorporar a un director de fábrica de nacionalidad Española. Esta persona informará entre otros a la empresa Española y será responsable de la producción y de la calidad. Tendrá a cargo un equipo de 70 personas, por lo que deberá tener grandes dotes para gestionar personas. - Control de materias primas - Distribuir al personal para cumplir los objetivos de la sección - Realizar el seguimiento para cumplir plazos de entrega - Capacidad de liderazgo - Capaz de cuestionar y evaluar la información - Exigente - Organizado - Capacidad de comunicación Indispensable experiencia de más de 5 años dirigiendo equipos de personas y en la cadena de producción.

Idiomas:

Chino / Inglés / Español

Requisitos Estudios mínimos:

Licenciado

Experiencia mínima:

De 3 a 5 años

Requisitos mínimos:

Ingeniero con dominio del idioma Chino.

Contrato Tipo de contrato:

Indefinido

Jornada laboral:

Completa

Salario:

Entre 25.000 y 30.000€ brutos anuales

Para optar al proceso de selección se ruega remitir CV y datos de contacto actualizados a lauraponsa@ponsa.com

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE -NOVEMBRE | 27

28 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE

LINKSD’INTERÈSCentre d’Internacionalització Empresarial ACC1Ó www.acc10.cat

Casa Àsiawww.casaasia.es

China International Machine Toolwww.cimtshow.com

ICEX (Instituto Español de Comercio Exterior)www.icex.es

China Dailywww.chinadaily.com.cn

Casa de España . Shanghaicasaespanashanghai.com

Sinalunyawww.sinalunya.com

Casal Català de Shanghaiwww.wix.com/casalshanghai/ccshanghai#

Institut Confuci (Barcelona)www.confuciobarcelona.es

China Yiwu International Machinery Industry Fairwww.jixie-expo.com

CHINE PLUS. La revue de pressewww.chine-plus.com

Federació de la Indústria de la Maquinària a la Xinajjw.mei.gov.cn/english/index.htmlcmif.mei.gov.cn

CHINA BRIEFING. Magazine and Daily News Servicewww.china-briefing.com

BARCELONA-SHANGHAI WOMEN BRIDGEwww.bswomenb.com

CHINA IMPORT AND EXPORT FAIR. Canton Fair Onlinehttp://www.cantonfair.org.cn/en/

ACC10 Invest in Cataloniawww.investincatalonia.com

China Association for Science and Technologywww.cast.org.cn

ROCA JUNYENT Departament Asian Deskwww.rocajunyent.com

Portal del Centre de Certificació de la Xina - CQC: China Quality Certification Centrewww.cqc.com.cn/english/index.htm

Net-Cramanwww.net-craman.com

China – CSR MAP (Responsabilitat social corporativa)www.chinacsrmap.org/index_EN.asp

Observatorio de la Política Chinawww.politica-china.org

Export to Chinawww.e-to-china.com/

Centre europeu per a PIME’swww.eusmecentre.org.cn/

Trader China Directorywww.trader-china.com

Energy Foundation Chinahttp://www.efchina.org/

NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE -NOVEMBRE | 29

Amb la col·laboració i el suport de:

Amb el patrocini de:

30 | NEWS ENGINYERS XINA 2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE

NEWSENGINYERSXINA2015 // OCTUBRE - NOVEMBRE

Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

c/ Via Laietana 39 08003 Barcelona

Tel. 933 192 300 / 935 572 049 · www.eic.cat