20

12

//

OC

TU

BR

E -

NO

VE

MB

RE

“MADE IN CHINA” NO ÉS UNA FRASE CASUAL, SINÓ CAUSAL, AL NOSTRE PAÍS LI VA COS·

TAR DÈCADES ACONSEGUIR EL QUÈ SOM ARA: UNA DE LES ECONOMIES MÉS FORTES I

SÒLIDES DEL MÓN, QUE COMPETEIX AMB QUI VA SER EL LÍDER INDISCUTIBLE FA ANYS:

ESTATS UNITS. PERÒ AIXÒ JA ÉS COSA DEL PASSAT, AIXÍ ÉS LA ERA DE LA GLOBALITZACIÓ:

BENVINGUT A LA ERA XINESA.

HU JINTAO, PRESIDENT DE LA REPÚBLICA POPULAR DE LA XINA DES DEL 2003

NEWSENGINYERSXINA

Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Equip de redacció:

Alfonso Auguet, Joaquim Calsina, Sergi Escorihuela, Albert Ferrari, Irene Fiol, Ricard Granados, Jordi Guix, Joan Maurel, i Carles Palomo, amb la col·laboració d’ACC10 de la Generalitat de Catalunya, de Casa Àsia de Barcelona,

i de Cristina Amils i Catherine Sherry de AIB, Agrupació d’Intèrprets de Barcelona.

Equip de corresponsals:

Eduard Carreira – Shanghai, Cristina Castillo – Shanghai, Sergi Escorihuela – Shanghai, Irene Fiol – Shanghai, Guillem Pagès – Shanghai, Gil Serra – Shanghai, Alexis Roig – Shanghai, Àlex Quintieri – ShanghaiMarc Boix – Kaiping,

Albert Ferrari – Kaiping, Raül Guerra – Hong Kong, Sara Fusté – Guangzhou, Roger Sallent – Guangzhou, John Waller – Xiamen, Salvador Mestre – Nantong, Xavier de Vicente – Shenzhen.

Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya · c/ Via Laietana 39 08003 BarcelonaTel. 933 192 300 / 935 572 049 · www.eic.cat

WEB DEVELOPMENT & GRAPHIC DESIGN

Aquesta edició del NEWS està a l’abast de més de 10.000 enginyers i s’envia per correu elec·trònic a tots els/les enginyers/res que hagin manifestat el seu interès a rebre’l; a tots els/les assistents/tes de les jornades que s’han orga·nitzat i a les empreses que s’han instal·lat a la Xina i ens donin la corresponent autorització. En tot cas, d’acord amb la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràc·ter Personal, t’informem que les teves dades personals s’incorporaran als fitxers del Col·legi Oficial i de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, amb domicili a la Via Laietana, 39, de Barcelona. Les dades seran usades per a les finalitats pròpies de les entitats com ara l’enviament d’informació, prestació de serveis, celebració de jornades, cursos i altres activitats

que puguin ser del teu interès, per la qual cosa podran ser comunicades a terceres entitats per al compliment de les finalitats esmentades.

Entenem que les dades personals facilitades són veraces i et sol·licitem que ens comuniquis qualsevol modificació. Pots exercitar els teus drets d’accés, oposició, rectificació i cancel·lació de les dades personals de forma gratuïta remetent sol·licitud expressa, juntament amb una còpia del teu DNI, per un dels mitjans se·güents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la ref. LOPD al 933 100 681 i per es·crit, també amb la ref. LOPD, adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, a Via Laietana, 39, 08003 Barcelona.El Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials

de Catalunya tenen interès que aquest NEWS funcioni amb eficàcia i acompleixi les finalitats per les quals s’ha creat, però no es fa respon·sable del contingut, exactitud i actualització de la informació que prové d’altres persones físiques o jurídiques, ni es fa responsable ni s’identifica amb els comentaris i opinions in·closos en els articles d’opinió.

Pots enviar comentaris, suggeriments, subs·cripcions o la indicació de no voler rebre el NEWS per correu electrònic a l’adreça següent:

xina@mail.eic.cat

Difusió del NEWS:

Maquetació i Disseny Gràfic:

CORRESPONSALS 4·5

EDITORIAL 6·7

ACTIVITATS DE 2012 8·11

ACTIVITATS EN PREPARACIÓ 12·13

NOTÍCIES 14·15

INFORMACIÓ I ARTICLES D’OPINIÓ 16·25

VIURE I TREBALLAR A LA XINA 26·30

BORSA DE TREBALL 31·32

LINKS D’INTERÈS 33

SUMARI NEWSENGINYERSXINA

4

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2 /

/ O

CT

UB

RE

· N

OV

EM

BR

E

CORRESPONSALS ENGINYERS A LA XINA

5

Marc BoixKAIPING

Albert FerrariKAIPING

Xavier de VicenteSHENZHEN

Raül GuerraHONG KONG

Roger SallentGUANGZHOU

Sarah FustéGUANGZHOU

John WallerXIAMEN

Cristina CastilloSHANGHAI

Irene Fiol SHANGHAI

Gil Serra SHANGHAI

Eduard Carreira SHANGHAI

Guillem Pagès SHANGHAI

Sergi Escorihuela SHANGHAI

Alexis Roig SHANGHAI

SalvadorMestre NANTONG

Àlex Quinteri SHANGHAI

6

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

Pedro Nueno Executive President. China Europe International Business School (CEIBS), Shanghai

Tot sovint he tingut ocasió de reunir·me amb espanyols que han marxat o que

han estat destinats a tre·ballar a la Xina. Per a molts d’ells la Xina ha estat la seva primera destinació interna·cional i molt sovint ha estat una destinació buscada per ells. Espanya no compta amb una gran cartera de directius multinacionals perquè no te·nim moltes grans empreses que tinguin un llarg historial multinacional. Però comen·cem a tenir·la, sobretot amb persones que disposen d’ex·periència a Llatinoamèrica.

L’oportunitat xinesa ha estat identificada per molts joves que han buscat la manera de fer un màster allà o unes pràctiques o que fins i tot se n’han anat cap allà amb la idea de fer contactes, apren·dre el xinès i eventualment trobar una feina.

En general hi ha satisfacció. Aquestes persones s’han in·tegrat amb altres perfils euro·peus i americans semblants i hi ha moltes xarxes de con·tactes. Han utilitzat cambres, organismes internacionals, agències d’internacionalitza·ció de diferents països com a mecanisme de connexió i a continuació els uns han in·format els altres dels events i de les visites a la Xina de per·sonatges importants. S’aju·den els uns els altres a col·locar els nens a les escoles, a aconseguir apartaments en llocs adients, a assistir a actes d’interès.

En general se’ls veu feliços, tot i la dificultat de moure’s en una cultura i un idioma tan diferents. Els que tenen nens que han après xinès assistint a bons col·legis in·ternacionals, les parelles en què tots dos tenen una feina interessant i que viuen en un

lloc còmode i ben connectat han hagut de lluitar molt, però se’ls veu satisfets. Se’ls nota que, després d’aquesta experiència, es senten forts per a tirar endavant les seves vides encara que l’entorn si·gui difícil.

Però he vist poca gent arro·gant. Sempre he percebut una sensació d’humilitat a l’ambient. Això em porta a insistir en una idea que sem·pre expresso i que consisteix a afirmar que l’èxit interna·cional requereix humilitat. Quan hom s’enfronta a cul·tures diferents i a propostes diferents de les que es ge·nerarien espontàniament, calen dues coses: humilitat i respecte.

EDITORIAL PER PEDRO NUENO

7

English Version Versión original en castellano

I have had the chance to meet Spanish pe·ople who have either gone to work in Chi·

na or been posted there. For many, China was their first international pos·ting and very often their own choice of destinati·on. Spain does not have a huge portfolio of multi·national senior managers because we do not have many large corporations with a long multinational track record. However, this is changing, parti·cularly with people who have gained experience in Latin America.

The Chinese opportunity has been seized by many young people who have found a way to study a Master’s degree or gain work experience there. Some have even gone the·re to make contacts, learn

Chinese and possibly get a job.

Broadly, people are happy with the experience. They have met up with other Europeans and Americans who are doing the same thing and there is a decent network. They use cham·bers, international bodies and internationalisation agencies from various co·untries as a connection mechanism and tell each other about events and important visits to China. They help each other get their children into scho·ols, find apartments in the right places and at·tend events of interest.

Overall they are happy, despite the difficulties of getting to grips with a new culture and langua·ge. Couples with children who have learnt Chinese

and been to good interna·tional schools who both have interesting jobs and who live in a comfortable place with good transport links have had to work hard for it but are clearly satisfied. You can see that the experience has em·powered them to make their lives work even in difficult contexts.

However, I have not come across many arrogant pe·ople. I have always felt that there is humility in the air. This lends weight to an idea I often trans·mit which is that inter·national success calls for humility. When you come into contact with diffe·rent cultures and different proposals to the ones that you would make you need humility and respect.

PEDRO NUENO’S EDITORIAL

8

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

Sergi Escorihuela Ribas. Director Operacions TELSTAR

ACTIVITATS 2012

En aquesta jornada es pretenia do·nar una visió de les diferents for·mes i maneres de viure i treballar a la Xina, així com d’aspectes le·

gals, de residència, de treballar a l’estranger com a ínterim management o part time, de contractes de treball, legislació, i sobre els contrasts i les vivències de viure a la Xina. Per fer·ho, disposàrem de tres ponents que van aportar punts de vista o experiències totalment diferents però, en tot cas, com·plementàries.

La presentació de l’acte i dels ponents va anar a càrrec de Jordi Guix, president de la Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica i coordinador del Grup de Tre·ball Xina.

Els ponents que varen intervenir varen ser Lluís Torras, consultor a Bluecap Manage·ment Consultants, Alexandre Ibáñez, advo·cat i economista de l’empresa Cuatrecasas,

Gonçalves Pereira i Enric Oliver de l’empre·sa Àgora Partime.

L’acte va ser moderat per Sergi Escorihuela, director d’Operacions de l’empresa Telstar, membre del GT·Xina i, entre d’altres coses, va quedar palès el següent:

• És necessari, i forma part del èxit tan del projecte personal com professional, un alt coneixement de la cultura, del país i de l’entorn, donada la diversitat i complexitat de la mateixa.

• Els factors culturals són totalment dife·rents d’Orient a Occident; no es poden aplicar simplement els mateixos crite·ris que aquí. A Occident utilitzem els coberts, a la Xina els “palillos”, posant aquest fet com a exemple de la neces·sitat d’adaptar·se a la cultura local de cada país.

RESUM JORNADA 12 DE JUNY “VIURE I TREBALLAR A LA XINA”

El proppassat 12 de juny va tenir lloc a la seu dels Enginyers Industrials de Catalunya una nova jornada organitzada pel

GT-Xina.

9

OCCIDENT ORIENT

Individualista Col·lectivista

Orientada a la informació Orientada a la relació

Orientació a curt termini Orientació a llarg termini

Seqüencial Circular

Busca la veritat Busca el camí

Cultura d’argumentar Cultura del regateig

⇒Comparatiu cultural:

10

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

• La Xina és un país amb una diversitat cultural molt gran, 31 províncies, amb 56 ètnies, i 206 dialectes. La ètnia do·minant és ‘Han’, aproximadament el 93% de habitants. La llengua oficial és el Mandarí o ‘Putonghua’, tot i que hi ha molt ús de tota la resta de dialectes. A més a més, hem de ser conscients que cada ètnia, cada província, tenen la seva pròpia cultura, tradició i costums i també de les diferències culturals ge·ogràfiques pròpiament internes dins la Xina.

• La Xina ha tingut diferents influències culturals, algunes d’exemple són;

• Confucionisme (Kong Zi, 孔子, 551·479 aC.)

• Budisme (Siddharth, 世迦摩尼, a l’Índia el segle VI aC.). Va arribar a la Xina al segle I dC.

• Taoisme (Lao Zi, 老子,sobre el segle VI aC.)

• Art de la Guerra “Sun Zi Bing Fa” (孙子兵法) (Sun Tzu, 孙武, 544 – 496 aC.)

• Cal planificar, informar·se, conèixer tots els punts de vista tan legals, fiscals o bé d’àmbit econòmic que poden afec·tar mentre un viu fora a l’estranger. Tots els aspectes són rellevants per poder estar vivint a la Xina i desenvolupar la tasca professional amb tranquil·litat i focalització.

• Existeixen empreses que assessoren, ajuden, donen suport i, a la vegada, tranquil·litat a la empresa i a la persona desplaçada o que treballa localment.

• És important i rellevant mencionar l’aspecte contractual, sigui per la ven·da d’un bé o servei, així com per signar un contracte laboral. És rellevant saber què i com ho firmem, sobretot quan es·tem en un país estranger i del qual no

en coneixem lleis ni legislacions. Un pot anar a viure i treballar a la Xina amb un contracte d’empresa espanyola o bé signar·lo directament amb una empre·sa local, per això es important saber·ne molt bé els detalls i les condicions.

• També és important conèixer que hi ha empreses que tenen serveis de col·locació i contactes localment a la Xina per tal de donar servei a qualsevol em·presa o treballador desplaçat.

Per finalitzar, remarcar que els tres ponents varen tenir un molt bon nivell i es comple·mentaven molt bé. La veritat és que el debat podia donar per molt més, però malaurada·ment tenim un temps molt limitat, tant per les presentacions com pel debat.

Ens plau explicar a tots un fet que ens va congratular de manera extraordinària. En la jornada del passat 12 de juny, hi va assistir un enginyer informàtic, del que en la bor·sa de treball del 2n News varem publicar la seva necessitat de trobar feina. Doncs bé, en acabar la jornada, ens va comunicar que degut això, s’havia donat d’alta a la nostra Associació d’Enginyers i ja s’havia registrat a la borsa de treball del nostre Col·legi. Per aquells que no vau poder venir, hi ha a disposició dels membres del Col·legi el ví·deo registrat de la jornada al link següent:

http://www.eic.cat/wps/PA_Jornades/

fitxa.jsp?codi=1085147

11

JANUARY 1

Su M Tu W Th F Sa

1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28

29 30 31

APRIL 4

Su M Tu W Th F Sa

1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28

29 30

JULY 7

Su M Tu W Th F Sa

1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28

29 30 31

OCTOBER 10

Su M Tu W Th F Sa

1 2 3 4 5 6

7 8 9 10 11 12 13

14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27

28 29 30 31

FEBRUARY 2

Su M Tu W Th F Sa

1 2 3 4

5 6 7 8 9 10 11

12 13 14 15 16 17 18

19 20 21 22 23 24 25

26 27 28 29

MAY 5

Su M Tu W Th F Sa

1 2 3 4 5

6 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19

20 21 22 23 24 25 26

27 28 29 30 31

AUGUST 8

Su M Tu W Th F Sa

1 2 3 4

5 6 7 8 9 10 11

12 13 14 15 16 17 18

19 20 21 22 23 24 25

26 27 28 29 30 31

NOVEMBER 11

Su M Tu W Th F Sa

1 2 3 4

5 6 7 8 9 10 11

12 13 14 15 16 17 18

19 20 21 22 23 24 25

26 27 28 29 30

MARCH 3

Su M Tu W Th F Sa

1 2 3

4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17

18 19 20 21 22 23 24

25 26 27 28 29 30 31

JUNE 6

Su M Tu W Th F Sa

1 2

3 4 5 6 7 8 9

10 11 12 13 14 15 16

17 18 19 20 21 22 23

24 25 26 27 28 29 30

SEPTEMBER 9

Su M Tu W Th F Sa

1

2 3 4 5 6 7 8

9 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 22

23 24 25 26 27 28 29

30

DECEMBER 12

Su M Tu W Th F Sa

1

2 3 4 5 6 7 8

9 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 22

23 24 25 26 27 28 29

30 31

CALENDARI XINÈS 2012 (WORKING CALENDAR)

Working weekend Middle·Autumn Day

Holiday compensate work·ing weekend or holiday on weekend

Chinese Public Holidays Tomb Sweeping Day

Dragon Day

12

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2 /

/ O

CT

UB

RE

· N

OV

EM

BR

E

13

ACTIVITATS EN PREPARACIÓ

JORNADA 22 D’OCTUBRE INVERSIONS XINESES A EUROPA

Aquesta jornada pretén donar una visió general de la situació actual de la inversió directa estrangera xinesa a Europa, fent èmfasi en l’IDE, xinesa a Catalunya.

PRESENTACIÓ DE L’ACTE I DELS PONENTS:

• Jordi Guix, president de la Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica i coordinador del Grup de Treball Xina.

Seguidament els ponents faran una exposició sobre el tema i posteriorment s’obrirà un torn de preguntes i debat obert a tots els assistents.

HI INTERVINDRAN:

• Jordi Martí, director general de Mazars Spanish China Desk i director general del “Chi·na at Barcelona Summit”.

• Eva Aumedes, experta en mercats asiàtics i responsable del programa “Asian Head·quarters” d’Invest in Catalonia, enfocat a la captació d’inversions xineses al nostre país.

• Shanmei Yu, Directora General de Keeway Motor España.

MODERADOR:

• Carles Palomo, director de la Unitat de Negoci de Fixació a Roberlo i membre del Grup de Treball Xina.

14

SELECCIÓ DEL BUTLLETÍ D’ECONOMIA DE CASA ÀSIA(juny-setembre 2012)

Hong Kong, l’economia més compe-titiva del món

L’Institut Internacional per al Desen·volupament Administratiu ha qualifi·cat Hong Kong com l’economia més competitiva del món per segon any consecutiu, en el seu Anuari 2012 de Competitivitat Mundial seguit dels Estats Units i Suïssa.

http://bit.ly/KdHXSe

Informe d’activitats d’inversió a la Xina

Document sobre les inversions a la Xina durant els primers quatre me·sos de l’any 2012 que analitza el cli·ma d’inversions present al país i els fluxos d’inversió espanyola cap a la Xina. Explica els principals proble·mes per a la implantació d’empre·ses, i les oportunitats més interes·sants per a les empreses espanyoles a la Xina.

http://bit.ly/SzKKmH

Xina ja és vista com la principal eco-nomia mundial

Una enquesta realitzada pel Pew Re·search Center reflecteix que la Xina ja és percebuda en gran part del món com la principal economia mundial, tot i que és la segona per darrere dels Estats Units. D’aquest resultat es des·prèn la creixent imatge de solidesa econòmica de la Xina al món i l’erosió de la dels EUA com a superpotència des de la crisi.

http://bit.ly/Wel4zS

Gamesa i Red Eléctrica col·laboren a la Xina

Gamesa i Red Eléctrica col·laboraran amb la Unió Elèctrica de la Xina en la posada en marxa d’un parc «experimental» d’energia eòli·ca. D’altra banda , la Xina ha mos·trat al govern espanyol el seu inte·rès per prendre el control d’Enagás i Red Eléctrica Española (REE), oferta que s’hauria rebutjat.

http://bit.ly/Sl5rZ6

Una delegació de Barcelona viatja a la Xina per captar inversions

L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha liderat avui un viatge de l’Ajun·tament de Barcelona a la Xina per promocionar l’economia i els valors de la ciutat. Durant set dies, una delegació institucional intentarà captar noves inversions per a l’àrea metropolitana.

http://bit.ly/QKTk5z

La Xina frena el seu creixement al 7,6%, la seva pitjor taxa en tres anys

El creixement econòmic de la Xina es va alentir per sisè trimestre conse·cutiu, caient al 7,6% interanual entre abril i juny. Es tracta del menor índex de creixement econòmic des del pri·mer trimestre del 2009, quan la Xina va créixer al 6,6% com a conseqüèn·cia de la crisi econòmica mundial.

http://bbc.in/MnWlD9

Hong Kong és la millor ciutat per viure del món, segons un estudi

L’índex bianual d’habitabilitat glo·bal elaborat per la Unitat d’Intel·ligència Econòmica (EIU) ha situat Hong Kong com la millor ciutat per viure de tot el món, desplaçant a Vancouver i Melbourne del top 10. Altres ciutats d’Àsia·Pacífic que li·deren l’índex són Osaka, Sydney i Tòquio.

http://bit.ly/LA1EA2

La Xina anuncia una línia de crè-dit de 20.000 milions de dòlars a l’Àfrica

El president xinès, Hu Jintao, ha anunciat una línia de crèdit “sense condicions” de 20.000 milions de dòlars a països africans per desen·volupar sectors com el d’infraes·tructures o agricultura, en l’ober·tura del V Fòrum de Cooperació Ministerial Xina·Àfrica (FOCAC) .

http://bbc.in/OpjpV8

SELECCIÓ DEL BUTLLETÍ

D’ECONOMIA DE CASA ÀSIA

(juny-setembre 2012)

NOTÍCIESN E W S E N G I N Y E R S X I N A 2 0 1 2 / / O C T U B R E · N O V E M B R E

CaixaBank crea una ‘joint venture’ per finançar la compra d’automò-bils a la Xina

FinConsum, filial de CaixaBank, ha creat una aliança d’empreses al costat de l’empresa Credit Gain, subsidiària de The Bank of East Asia (BEA), i el fabricant xinès Brilliance Automotive, amb l’objectiu de fi·nançar la compra d’automòbils al mercat xinès.

http://bit.ly/QAZLEB

La producció de manufactures a la Xina cau al nivell més baix dels úl-tims nou mesos

L’índex industrial oficial de gerents de compra de la Xina (PMI), un dels primers indicadors de la situació de l’economia, va caure més del que s’esperava a l’agost i es va situar en el 49.2, el que fa témer una desacce·leració profunda de l’economia del gegant asiàtic.

http://bit.ly/U6ZArz

Barcelona pugna per ser la seu euro-pea de l’empresa estatal xinesa CCIC

La capital catalana es disputa amb Rotterdam la seu del laboratori eu·ropeu del Xina Certification & Ins·pection Group (CCIC), l’agència estatal que homologa els productes perquè puguin entrar al mercat del gegant asiàtic. Una delegació xinesa ha visitat la Zona Franca per valorar la instal·lació del centre.

http://bit.ly/OVBTdX

Situació de la Xina: Anàlisi econò-mic del Tercer Trimestre 2012

Informe econòmic del BBVA Rese·arch sobre el creixement del PIB de la Xina, que després de desaccele·rar·se més del previst en el que va d’any comença a estabilitzar·se i amb les mesures econòmiques que el govern xinès està prenent per tal de potenciar el consum intern, fins i tot s’espera que recuperi mig punt percentual, situant·se entre el 7,8% i el 8,3% pel període 2012·2013.

(www.eic.cat : Comissions. Política Industrial. Grup Xina. Biblioteca)

WEB DEVELOPMENT & GRAPHIC DESIGN

From Barcelona all over the world. Something professional, something close to you... onesixstudio.com

ALTRES NOTÍCIESJoan Alario - BEI,

Banc Europeu d’Inversions

Demo Zones in China: “Urumqi, a EU-China win / win business opportu-nity” Organiser: Europe-China Clean Energy Centre (EC2)

Es tracta d’una primera « zona de demostració » a Urumqi, província de Xinjiang. Aquesta zona té un clima força extrem, amb hiverns freds i es·tius calorosos. L’objectiu és desenvolupar operacions de prova, sobretot en l’àmbit de l’eficiència energètica i les energies renovables, incloent xarxes energètiques intel·ligents, desenvolupant aquestes iniciatives a nivell urbà i amb un èmfasi especial en habitatges de baix consum energètic (ateses les condicions climàtiques extremes). La iniciativa esta recolzada pel Cen·tre Europa·China (EC2), finançat per la Comissió Europea i les autoritats xineses.

16

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2 /

/ O

CT

UB

RE

· N

OV

EM

BR

E

INFORMACIÓ

17

I ARTICLES D’OPINIÓ

18

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

Al 1803, Napoleó va observar refe·rint·se a la Xina: “aquí descansa un gegant dormit, deixeu·lo reposar que quan s’aixequi farà retronar el

món”. Ha estat exactament així. En el pas d’una generació, el gegant asiàtic ha passat d’una posició de marginalitat a ser pedra angular en la configuració d’un nou ordre mundial que efectivament està capgirant l’escenari global en tots els sentits. La Xina és el gran fenomen econòmic, polític, cultural i social de la nostra era. Un canvi de proporcions històriques com·parable a la caiguda de Roma o al ressorgiment econòmic dels Estats Units al segle XIX. Sem·bla doncs pertinent reflexionar sobre si som plenament conscients de la magnitud del rep·te que això suposa.

Malgrat la seva creixent rellevància, la Xina encara es veu com una realitat desconeguda per la majoria de nosaltres. No és un fet sor·prenent, aproximar·s’hi no és senzill i reque·reix d’un marc d’anàlisi propi. Des d’Occident sovint es redueix la seva gran complexitat a meres xifres econòmiques i és un greu error de plantejament que inevitablement condu·eix a la incomprensió del que es vol aproxi·mar. El “Renaixement xinès” és multidimen·sional i no és pot estudiar únicament a partir de les pàgines del Financial Times que només ens poden donar una visió molt parcial, agre·gada i epidèrmica d’un fenomen d’arrels molt més profundes.

La Xina no és sols un “estat·nació”, és una civilització mil·lenària. Al segle XV el man·darinat fa del Imperi del cel primera potèn·cia demogràfica, econòmica i tecnològica de la Terra (amb una diferència considerable). Marco Polo va descriure ciutats de més d’un

milió d’habitants ja al segle XII, i Lord Ma·cartney, emissari del Rei Jordi III a Beijing, va senyalar que només les rendes de l’Empera·dor ja equivalien a dos terços de les de la Gran Bretanya al 1791. Malgrat això, el país és tan·ca en sí mateix, renuncia al comerç marítim i, conseqüentment, tampoc desenvolupa la Re·volució Industrial – com sí féu Europa – que·dant en un lloc de clara inferioritat al comen·çaments del segle XIX. Amb la primera Guerra de l’Opi (1839), l’anteriorment poderosa Xina és humiliada i quedarà en mans de potènci·es estrangeres fins l’arribada de Mao Zedong, qui recuperà la sobirania i unificarà el país amb la proclamació de la República Popular l’any 1949. Tanmateix, no serà fins a les aca·balles dels anys setanta quan Deng Xiaoping agafi les regnes del país i aposti per un procés de “reforma i apertura” que, finalment, el país començarà créixer.

Aquesta modernització ha seguit un model propi, endogen, que ha estat liderat sense mo·dificar el gruix de les estructures polítiques existents –una de les característiques més sin·gulars del país–. La fórmula d’autocràcia con·fuciana i de lliure mercat ha funcionat prou bé. Deng va popularitzar una vella frase feta pro·vinent de la Sichuan natal: “tant fa que el gat sigui blanc o negre, el rellevant és que atrapi ratolins”. Durant els anys negres del maoisme el gat havia de ser vermell a la força, malgrat no es mengés un ratolí en tres dècades de pe·núria econòmica i forta repressió social. Una situació no gaire diferent a la que avui es dóna a Corea del Nord. Això s’acaba invertint de for·ma dràstica a partir de l’any 1978. Des d’ales·hores, el gat va anar canviant de color mentre es feia un fart de caçar ratolins, en feliç metà·fora de l’ambaixador Bregolat. La Xina conver·

LA XINA: EL GRAN REPTE DEL SEGLE XXI

Luis Torras. Consultor a Bluecap Management Consultants

19

gia els estàndards occidentals a una velocitat de vertigen. La transformació experimentada pel país ha estat encomiable. La Xina és avui un conjunt de regions econòmiques, amb un regim d’autonomia fiscal considerable, molt dispars entre sí, que competeixen per atraure talent i capital cap a les seves economies. És per això que la Xina és avui un veritable model capitalista caracteritzat per la seva alta compe·titivitat i dinamisme.

La gran paradoxa és que aquesta ingent ge·neració de riquesa s’ha desenvolupat sota el paraigües polític d’una dictadura comunis·ta. Això ha qüestionat la vella idea del pensa·ment occidental per la qual existeix una única formula per garantir el benestar d’una nació i aquesta passa de forma ineluctable per un sis·tema de democràcia liberal, com sostenia Fu·kuyama quan va anunciar el “fi de la història”. La realitat ha demostrat ser més complexa.

Si bé és cert que una part important de l’èxit econòmic assolit pels nous mandarins és un subproducte directe dels principis liberals occidentals, molt especialment de la gradu·al restauració de la propietat privada, aquest creixement incorpora una idiosincràsia pròpia que troba les seves bases en un esquema de pensament notablement diferent al que estem familiaritzats a Europa. La Xina està desenvo·lupant un model de modernitat alternatiu a l’occidental. És per això que la convergència econòmica no té perquè també ser política o cultural, como sí ha passat en altres economi·es emergents.

La Xina mai no ha estat una democràcia. La Re·pública està organitzada de forma autocràtica amb els òrgans de govern estretament con·trolats per el Patit Comunista. D’altra banda, té un sistema de funcionaris altament prepa·rats i sofisticats, de marcat accent comunista·confucià que dóna relat al conjunt. El cost és la llibertat política i de premsa, tan idolatrades a Occident, que queden subordinades a la pros·peritat econòmica del país i la cohesió interna de l’Imperi.

És tracta de l’antic “mandat del cel” que va deixar escrit Confuci fa 26 segles: “la legitimi·

tat del sobirà deriva en la seva capacitat per garantir la seguretat i el benestar dels seus súbdits”. El confusionisme, adoptat com a doctrina oficial de l’Imperi durant els inicis de la dinastia Han, incorpora en el seu ADN un èmfasi especial en la integració del con·junt, en el col·lectiu i no tant en la llibertat in·dividual com sí que passa en el nostre entorn. Aquesta divergència en l’esquema de pensa·ment també inclou importants diferències en el paradigma científic com sabem per la mo·numental obra de Joseph Needham, que avui convé rellegir amb interès.

Tot plegat, posa en evidència les diverses maneres d’entendre el món que existeixen a tots dos costats de la conca pacífica. El filòsof Mo·tzu féu la síntesis més perfecte: “quan els estàndards divergeixen hi haurà conflicte”, en la mateixa línia que la acotació de Hunting·ton sobre el “xoc de civilitzacions”. És justa·ment en aquest punt on trobem el veritable caràcter singular del ressorgiment del gegant asiàtic i la veritable clau de volta per la cor·recta comprensió del que suposa. Vol dir això que estem avocats al conflicte? Jo sóc dels que s’inclina a pensar que no. De la mateixa manera que el lliure tràfic de mercaderies i de capital ha estat enormement profitós per a les economies que ho han posat en pràcti·ca, aquests beneficis també són aplicables en a l’àmbit cultural, de pensament i de valors. Com remarca Luis Racionero en el seu mag·nífic assaig Oriente y Occidente (Barcelona: Anagrama, 1993), les dues grans civilitzaci·ons de la Terra tenen molt per aprendre una de l’altre, en un procés de fertilització mútua, però per això cal voluntat per entendre’s i co·neixement mutu.

El segle XXI serà el segle de la Xina com el XX ha estat el segle dels Estats Units. Aquest canvi de guàrdia implica reconèixer el fet diferencial que el món ha deixat de ser únicament Occi·dental, i que aquesta competència no només és dona en l’àmbit econòmic per atraure més inversions o millors llocs de treball, sinó que també abasta altres àmbits. Desconeixem com serà el nou ordre mundial, el que està clar és que la Xina hi jugarà un rol molt important. Convé aproximar·la amb urgència.

20

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

20

La Xina segueix destacant any rere any com el major productor del món de la producció manufacturera d’acord amb els informes publicats per les Na·

cions Unides per al Desenvolupament Indus·trial (ONUDI). El procés d’expansió de la Xina és imparable i el gegant asiàtic augmenta con·tínuament la recerca de professionals qualifi·cats per als seus projectes industrials, tant dins com fora del país.

La Xina en recerca d’enginyers estrangers: en-ginyers espanyols ben valorats

En els últims anys, la Xina ha reconegut pú·blicament la necessitat d’incorporar en les se·ves empreses enginyers estrangers per tal que els ajudin a modernitzar el país. A diferència d’altres països, la Xina disposa d’una major capacitat d’inversió, però no de l’equip humà adient per gestionar·la. Així doncs, a causa de les aliances i fusions amb empreses estrange·res (NEVS· SAAB), el creixement d’empreses xineses (Baidu, Formosa Plastics Group) o el desenvolupament de projectes innovadors pel país (construcció del primer avió comercial xi·nés d’ACAE) ha provocat que, en molts casos, els enginyers demandats siguin precisament estrangers en detriment dels nacionals.

Concretament al nostre país, diferents experts en recursos humans apunten que els nostres enginyers estan molt ben valorats a la resta del món ja que es consideren professionals molt ben preparats i amb uns coneixements molt amplis. D’una banda, a més d’Alemanya (prin·cipal país de destí dels enginyers espanyols) ha crescut l’interès pels nostres enginyers a Nord Amèrica, Llatinoamèrica , i sobretot, en els pa·ïsos emergents o BRICS (Brasil, Rússia, Índia,

Xina o Sud·àfrica) en els quals les empreses de·mandants han començat a implantar l’anglès com a llengua corporativa per tal de facilitar la incorporació del tècnic estranger. D’una altra banda, moltes empreses espanyoles ja tenen la meitat del negoci en l’exterior i, com a con·seqüència, desplacen personal fora del país (el nombre d’empreses espanyoles a la Xina ha passat en els últims deu anys de 40 a 400).

L’experiència internacional com a valor afegit

De fet, dins el nostre país, són les pròpies uni·versitats que formen als joves enginyers les que impulsen la mobilitat educativa i laboral entre els seus alumnes durant els seus estudis a tra·vés dels convenis signats amb altres universi·tats i empreses estrangeres ja que consideren l’experiència internacional com un valor afegit per a l’estudiant. Així mateix, les empreses que recluten estudiants en pràctiques o bé treba·lladors en plantilla valoren molt positivament l’estada en una empresa internacional, no tan sols pel coneixement d’una nova llengua en la majoria dels casos, sinó perquè demostren trets de negoci tals com la motivació, iniciativa i capacitat d’adaptació a situacions inusuals.

En aquest sentit, la Universitat Politècnica de Catalunya facilita la ampliació i continuació dels estudis a l’estranger oferint programes d’intercanvi en diverses universitat estrange·res. En relació a la Xina, les places de mobilitat acadèmica a la Xina que s’ofereixen es situen en les principals universitats xineses d’engi·nyeria en ciutats com Beijing, Nanjing, Harvin, Lanzhou, Tongji, Tsinghua, Wuhan, Zheijian... Per portar a terme aquest programa no es ne·cessari el domini del xinès ja que els cursos es desenvolupen en anglès.

PRÀCTIQUES PROFESSIONALS A LA XINA: FORMAR-SE I ADQUIRIR EXPERIÈNCIA EN LA PRIMERA INDÚSTRIA DEL MÓN

Patrícia Lezcano i Patrícia Casas. Fundadores de Go&WorkAsia

21

Davant aquesta oportunitat que ofereix la universitat, la resposta dels alumnes ha estat recíproca ja que segons les dades publicades per la Universitat Politècnica de Catalunya del curs 2010·2011 el percentatge de titulats o titulades universitaris/es amb experiència internacional ha estat del 61,95%, els quals han cursat un programa d’intercanvi, han desenvolupat el projecte final de carrera a l’estranger o bé han realitzat pràctiques pro·fessionals a l’estranger durant l’estiu o un cop finalitzat el primer o segon grau.

Pràctiques professionals a l’estranger, alter-nativa a l’atur juvenil

La crisi actual i, fonamentalment l’atur (segons dades de l’Eurostat, el passat mes de maig l’atur juvenil espanyol va aconseguir un nou rècord negatiu en superar el 52% d’atur en menors de 25 anys), està provocant que cada vegada més joves facin les maletes per buscar feina fora o iniciar la seva carrera professional. En el 2011, els joves universitaris espanyols disposats a emigrar eren pràcticament tots, un 98%.

A més de l’adversitat del context actual per la falta d’oportunitats laborals, la principal raó per la qual els joves enginyers decideixen mar·xar a l’estranger radica en la precarietat dels contractes laborals del sector, la impossibili·tat en alguns casos de promocionar i les males condicions salarials. Les destinacions prefe·rents són Europa, Nord Amèrica, Llatinoamèri·ca i, sorprenentment, cada vegada més països asiàtics com la Xina o el Japó.

Tot això fa que molts estudiants i titulats es plantegin la possibilitat de fer pràctiques pro·fessionals en països emergents com es el cas de la Xina, el qual a més d’oferir la possibilitat de conèixer una cultura diferent, així com un nou idioma, el fet que la Xina sigui la primera po·tència mundial de manufactura permet portar a terme projectes molt diferents, de gran di·mensió i enriquidors a nivell professional.

Definitivament, el gegant asiàtic es presen·ta com una gran oportunitat per aquells jo·ves decidits a aprofitar els seus avantatges professionals.

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

Els canvis a nivell econòmic, social i polític a la Xina segueixen en cons·tant i ràpida evolució cap a una economia de mercat més oberta,

amb més recolzament cap al desenvolupa·ment dels potencials propis i amb menys dependència del capital estranger. Els go·verns locals estan en general tractant d’ac·tivar la capacitat de desenvolupament local, promovent el desenvolupament industrial i millorant alhora, la imatge i la qualitat de vida en zones allunyades dels històricament principals centres econòmics i de desenvo·lupament com són els deltes dels rius Yangt·zé (Shanghai) i del Riu de la Perla (Canton) o la capital Beijing, entre d’altres.

Tot això fa que cada vegada més xinesos tro·bin la seva oportunitat laboral i de negoci a prop de les seves ciutats d’origen. El fort creixement econòmic del darrers anys, actu·alment frenat per la crisi dels seus principals clients com la UE i els EUA, ha fet que creixin nous centres de desenvolupament per tot el país. La millora de la qualitat de vida i el gir cap a una economia de caire més capitalista ve acompanyat del ràpid creixement d’una classe mitjana que demanda articles fins ara reservats a les classes altes.

La conseqüència d’aquests canvis ha deri·vat en un augment dels costos laborals i de producció. Els augments han estat especial·ment importants a les zones costaneres de major activitat econòmica. En definitiva, el model d’implantar una indústria a la Xina per fabricar i transportar el producte acabat a Espanya està gairebé esgotat. L’objectiu (i el repte) per a les empreses que volen inter·nacionalitzar el seu negoci és actualment

el d’implantar·se a la Xina per vendre a un mercat xinès de més de 1.400 milions de persones i que està molt més obert i recep·tiu cap a articles d’origen occidental de gran qualitat i preu elevat.

Les dificultats per a les empreses que volen fer aquest camí comencen en la localització d’un emplaçament adient, doncs el sòl d’ús industrial és escàs, la qual cosa pot sorpren·dre en el quart país més gran del món. Pos·teriorment s’ha de gestionar tot el tema de la burocràcia, llicències, permisos de construc·ció, llicència final d’obra, permisos d’activi·tat, etc. I finalment cal pensar en la contra·ctació de personal, subministres energètics, proveïdors locals, etc.

Es fa necessari estudiar cada cas d’implan·tació industrial o mercantil de manera per·sonalitzada, i és gairebé imprescindible fer·ho de la mà de les consultories o despatxos d’advocats establerts al país de destí que sa·ben com moure’s en la feixuga administració xinesa, especialment per les seves particula·ritats i diferències culturals.

Un exemple a casa nostra és Graells & Llonchque que han desenvolupat una oferta de servei que dóna solució a gran part d’aquests passos i ofereixen la seva pròpia plataforma industrial i logística a la Xina (Wuhu, província d’Anhui) prin·cipalment per a la mitjana empresa i en condicions de “claus en mà”, en parcel·les industrials en règim de compra, lloguer o leasing. Aquesta empresa desenvolupa l’activitat amb personal propi desplaçat allí durant tota la construcció i amb un únic interlocutor per al disseny industrial,

IMPLANTACIÓ INDUSTRIAL A LA XINA ACTUAL

Sergi Cadevall. Graells & Llonch

22

construcció de la nau estàndard o a mida, gestió de tots els permisos i llicències, re·cerca de personal, contractació de serveis de subministres, selecció de proveïdors, assessorament fiscal i comptable, man·teniment d’instal·lacions, etc. Tot pensat perquè l’empresari es pugui dedicar a fer funcionar l’empresa i s’oblidi dels temes més feixucs.

Informa·te’n trucant a La Mútua dels Enginyers, telèfons 932 954 300 / 662 991 085,per fax al 933 100 638, o enviant un correu electrònic a l’adreça:

xina@mutua·enginyers.com

Cobertura integral del 100% dels riscos

24

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

En aquest i en els propers dos núme·ros d’aquest newsletter examinarem des del punt de vista fiscal les tres diferents opcions que té un enginyer

o una societat d’enginyers per vendre els seus serveis a la Xina. Són reflexions, naturalment molt bàsiques que en cas de necessitat exigi·ran un examen més en detall, i que també es poden aplicar a altres països. Examinarem les opcions següents: I) Disseny i venda d’un pro·jecte directament des d’Espanya. En aquest cas la facturació es farà des del despatx. Les visites a la Xina no són imprescindibles, i de ser·hi seran només de curta durada. L’even·tual execució del projecte a la Xina estarà en mans d’altres especialistes i, de ser necessà·ria una supervisió del projecte, es farà des del meu despatx; II) Disseny i venda d’un projecte des d’Espanya però tenint una oficina a la Xina amb personal propi o fins i tot amb l’ajuda d’un representant o comercial a aquell país; III) Disseny i venda directament des de la Xina, país en el que es residirà habitualment.

En el primer cas es absolutament imprescin·dible evitar: a) Un trasllat de residència fiscal a la Xina i b) La creació d’un establiment per·manent a aquest país que provoqui que hagi de facturar des del territori xinès. De no fer·ho així, la conseqüència serà que la renda obtin·guda per la feina feta quedaria gravada a la Xina (i eventualment també a Espanya). Perdre la residència fiscal a Espanya, en el cas d’una persona física, vol dir que el professional que presta aquest serveis tindrà la consideració de no resident i deixarà de pagar l’IRPF i entrarà dins de l’IRNR (Impost sobre la Renda de No Residents) només per les rendes obtingudes a Espanya. Recordem que la tributació com a resident implica una tributació en net de tota

la seva renda mundial (rendes espanyoles i es·trangeres), tot tenint en compte les despeses necessàries per obtenir ingressos així como valorar la situació personal del contribuent (si·tuació familiar i nombre de fills, aportacions a plans de pensions, subvencions a l’adquisició de vivenda habitual, etc.). La tributació de no residents vol dir que només es gravarà la renda bruta obtinguda a Espanya i sense poder de·duir les despeses (tributació en brut).

La residència fiscal, segons el Conveni de Do·ble Imposició entre Espanya i la Xina (que és un acord internacional entre dos estats per repartir de forma amigable la renda que es ge·nera en un dels dos estats per un resident d’un altre estat), ve determinada segons la legisla·ció interna de cada país i a Espanya la Llei IRPF ens diu que existirà residencia fiscal a Espanya quan una persona resideixi habitualment al nostre territori durant més de sis mesos du·rant l’any natural (a contar des de l’1 de gener). Com a criteris addicionals s’indiquen unes presumpcions com que el cònjuge i fills esti·guin a Espanya. Si a més li sumem l’absència d’un establiment permanent a la Xina (con·cepte que examinarem en detall més endavant i que vol dir la no existència d’una seu regular de direcció de negoci a aquest país estranger), la conseqüència ha de ser que la facturació ha de continuar sent com ho estàvem fent com fins ara: factura a una empresa estrangera (que no necessàriament ha de ser a la Xina), òbvia·ment sense IVA, i la renda obtinguda quedarà gravada exclusivament a Espanya per l’IRPF (o Impost sobre Societats) amb deducció de les despeses necessàries pel projecte, en el cas d’un professional autònom o societat.

FISCALITAT DE LES DIFERENTS FORMES DE VENDRE SERVEIS A LA XINA SEGONS L’ESTRATÈGIA ADOPTADA: VENDA DIRECTA DES D’ESPANYA SENSE TRASLLAT DE RESIDÈNCIA (I)

Xavier Valls Aracil. Xavier Valls Abogados

25

Les importacions xineses van caure a l’agost mentre que les exportacions varen créixer menys del que s’espe·rava en el darrer signe de debilitat

de la segona economia mundial. El creixe·ment de les exportacions va ser major que el del juliol (1%), pero molt lluny dels crei·xements amb dues xifres als que ens tenia acostumats la Xina a la darrera dècada. Una gran part d’aquest afebliment es deu a una Europa sotmesa a crisi, la qual ha estat tra·dicionament el seu pricipal soci comercial.

Les exportacions a Europa varen disminuir un 12,7% a l’agost, respecte al mateix mes de l’any anterior. Així mateix, les exportacions al Japó varen registrar una disminució del 6,7%, mentre que els enviaments als EUA es varen incrementar en un 3%.

L’afebliment de les xifres comercials són un tema crucial a la Xina, on les indústries ori·entades a l’exportació generen treball per uns 200 milions de persones i donat que ja s’assumeix el menor creixement en els dar·rers 13 anys.

Altres indicadors econòmics mostren així mateix un alentiment generalitzat de l’eco·nomia xinesa: caiguda de la producció de les fàbriques i de les inversions, aixó com a una inflació creixent.

Durant el mes d’agost, el govern xinès ha co·mençat a promoure ràpidament una sèrie de projectes en infraestructures en un esforç per reflotar l’economia, així com l’aprova·ció de subvencions i anunci de reformes fis·cals. Liu Ligang, economista en cap del banc China ANZ, diu que “les autoritats xinesses

donaran avantatges fiscals pels exportadors d’indústries intensives en mà d’obra”.

Per altra banda l’ambiciós paquet de pro·jectes d’infraestructures a desenvolupar per tot el país s’avalua en Rmb1tn ($158 bn ), el qual representa aproximadament el 2% del PIB. Els analistes opinen que una empenta en forma d’inversions ajudarà a suportar el creixement a una economia cada cop més tancada.

Com a exemples concrets d’aquestes in·versions, la Comissió de Desenvolupament Nacional i Reformes xinesa ha aprovat 25 projectes de ferrocarrils urbans, 13 projec·tes de construcció d’autopistes, 7 projectes de canals en grans rius i 9 noves plantes pel tractament d’aigües residuals urbanes. Així mateix, en recents comunicats oficials s’ha mencionat que el govern promourà sectors con el de l’energia solar, l’energia hidràulica, el sector de l’aigua, ferrocarrils, acer, energia nuclear i energies netes.

Aquest canvi en la política d’inversions és atribuïble a la coincidència del termi·ni d’aprovació d’un nou pla quinquennal. Molts d’aquests projectes, de fet, estaven planificats des de fa temps i, al 2011, la buro·cracia s’havia ralentitzat tot esperant el mo·ment indicat. De totes maneres, el pla d’in·versions arriba en un moment que s’estima necessària la despessa i, segons els analistes, s’espera que el seu impacte es comenci a re·flectir a les xifres del PIB ja al quart trimestre de 2012.

Font: Financial Times

INDICIS DE RALENTITZACIÓ AL GEGANT XINÈS. EL GOVERN ADOPTA MESURES PER A ACTIVAR L’ECONOMIA.

Ricard J. Granados. AUMA Consultores

VIURE I TREBALLAR A LA XINA

26

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2 /

/ O

CT

UB

RE

· N

OV

EM

BR

E

27

Tots els camins porten a la Xina

Tot va començar amb un in·esperat correu electrònic. Durant una de les últimes etapes del Camí de Sant Jau·me, un correu ens va sor·prendre amb la magnífica i alhora amoïnant notÍcia que a en Roger l’havien seleccio·nat per a realitzar una beca a Guangzhou. Tot d’una, com si els astres s’haguessin alineat (vam decidir no atri·buir aquesta bona notÍcia al beneplàcit de Sant Jaume), se’ns va brindar una bona oportunitat per marxar a l’es·tranger tal i com ens havia passat pel cap nombroses ve·gades. Després de confirmar, gràcies a la incansable ajuda de Google Maps i la Viquipè·dia, que Guangzhou existia i que efectivament li havien donat una beca per anar a la Xina, varen arribar els mals de cap. Tot i així, finalment

varem decidir donar un gir a les nostres vides, deixar les nostres respectives feines, i canviar la paella del diumen·ge per l’alos tles delisias.Un cop fet aquest pas, cal reconèixer que sovint es mi·tifica el marxar a l’estranger, especialment amb les dificul·tats que actualment s’estan vivint a casa nostra. Al nostre parer, el més important es tenir una mentalitat oberta, i en tot moment tenir presents les diferents opcions que sempre tenim, per amagades que estiguin. En qualsevol cas, s’ha de tenir en compte que marxar a l’estranger no és (sobretot si no es tenen condicions d’expatriat, com és el nostre cas) equivalent a la frenètica vida que Españo·les por el mundo ens vol fer creure.

Guangzhou no és una ciutat amb grans atractius turístics. No té la sort de comptar amb

un casc antic tradicional com d’altres ciutats xineses, ja si·gui pels successius conflic·tes que ha patit la població o bé per l’habitual desinterès de les autoritats respecte la seva pròpia història. Tanma·teix, Guangzhou està plena de vida. A més a més, la pre·sència de turistes i la seva comunitat internacional és sensiblement inferior a la de les altres capitals, amb el que el vibrant ritme de vida més genuïnament xinès es viu a flor de pell. En aques·ta petita ciutat de més de 10 milions de persones (tercera ciutat més poblada de Xina), sovint dona la sensació que el comunisme es confon amb el consumisme. Aquest fet no es d’estranyar si es té en compte que Guangzhou ha basat gran part del seu ver·tiginós creixement en la in·dústria lleugera i el comerç internacional.

En aquest context, tots dos estem intentant contribuir amb el nostre granet de sorra en un desenvolupament més sostenible. A Espanya, mal·auradament, els actuals es·deveniments no ens inviten a pensar que aquest sigui un aspecte important en l’agen·da política. Contràriament, a la Xina la sostenibilitat està a l’ordre del dia, encara que a vegades només sigui de cara a la galeria (serà per què bona part de les autoritats més influents són enginyers de formació??).

SARA FUSTÉ MASSANAS I ROGER SALLENT CUADRADO

28

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

Xina de passada

Tot va començar a partir d’una pregunta del meu cap: Què et sembla anar a la Xina durant una temporada? La resposta és òbvia si estic escrivint aquí. I al cap de dues setmanes, cap a un nou país que mai havia visitat abans. Preparació del viatge, vacunes, medicines, menjar per la maleta, s’ha de tenir en compte que anava a la Xina, un país ple de xinesos, on mengen arròs, on tots van en bicicleta, on parlen només xines, uauuuu, quina aventu·ra!, només hem faltava el casc i la navalla suïssa.

Tot preparat i cap a l’aero·port (per sort la primera ve·gada amb un company), la família s’acomiada i, cap a la Xina via Moscou. L’arriba·da va ser de bon matí, mig adormit. No pot ser, però si a la Xina hi ha cotxes, però si

hi ha autopistes, trens d’alta velocitat, aeroports immen·sos, gratacelssssss, segur que no estic a la Xina!. Doncs sí!, acabava d’arribar al país dels contrastos.

En aquest primer viatge, la tasca era d’ajuda a la posta a punt d’una sèrie de projec·tes en una planta ubicada a Nantong (la veritat és que no funcionava quasi res de l’àrea a la que teníem que donar su·port). Doncs mans a l’obra, com tothom que treballa o ha treballat en aquest immens país, el primer que t’augmen·ta a marxes forçades és la pa·ciència; se n’ha de tenir molta, però, que molta, bé ho deixo aquí... però la veritat es que al final els projectes varen tirar endavant (la veritat, millor del que esperàvem).

Passat aquest primer viat·ge, n’han passat vuit més

en un any, bàsicament vi·sitant l’àrea de Shanghai i Shenzhen, cara i creu per un occidental. Shanghai el para·dís del cap de setmana, bons restaurants, bons locals de copes, es treballa cinc dies a la setmana i el temps bé, de·pèn de la sort. Shenzhen, in·dústries, indústries, indústri·es i mes indústries, treballant sis o set dies a la setmana i a l’estiu la calor no es pot des·criure. Per als nouvinguts al món xinès, que no us enga·nyin. Si heu d’embarcar·vos en aquesta aventura, a per Shanghai o rodalies.

Pel que fa al menjar, el que digui que es menja mala·ment a la Xina, no us el cre·ieu, perdó, a no ser que hagi de menjar el ranxo de les fà·briques, ho deixaré en difícil (però no impossible).

Sort a tots.

SALVADOR MESTRE

29

THIS IS XINA! Com funcio-nen els Bancs

Durant el meu últim viatge a Xangai a finals de març, que tenia com a objectiu la pre·sència d’Espacio Solar en una fira de construcció a Xangai, he après alguns secrets de com funcionen els bancs a la Xina, que m’agradaria com·partir amb vosaltres.

D’entrada, la particularitat més important de tots els bancs xinesos és que són pú·blics, per tant l’estat controla absolutament tots els seus moviments. Inicialment la nostra idea era tenir el comp·te en un banc internacional tipus HSBC, però els nostres socis xinesos van sol·licitar que per temes de facilitat d’operativa, seria conveni·ent utilitzar el banc que ells ja coneixen i treballen, BANK OF CHINA. Parlem amb el nostre representant del Banc de Sabadell a Xangai i ens va comentar que és un banc to·talment fiable i que podíem confiar absolutament en ell. L’únic requeriment va ser que poguéssim tenir accés per internet des d’Espanya per veure els comptes.

La meva gran sorpresa és quan li demano a la nostra comptable que em passi un

extracte del compte a tanca·ment de març 2012 i em co·menta que cal esperar que el banc enviï l’extracte per correu amb el segell oficial, o que l’anem a buscar al banc el dia que ens diguin que està disponible. Evidentment, li dic que no puc esperar i que necessito un document per portar de tornada a Espanya. No sense algunes dificultats, aconsegueixo que l’endemà vagi al banc i sol·liciti un ex·tracte en paper, que em con·firmen que no serà oficial perquè no portarà el segell .

En resum els bancs xinesos funcionen en regla general com els espanyols, només que la burocràcia i la pape·rassa segueixen sent una mica a la manera antiga. Per exemple, l’ús de la ban·ca electrònica, si més no, en la nostra empresa s’usa poc, la nostra comptable segueix preferint anar a la sucursal bancària en persona. Tot canviarà.

Hem sol·licitat els permisos per a la banca per Internet, i la veritat és que el servei és perfecte.

Joaquim Calsina. ESPACIO SOLAR

TH

IS I

S X

INA

30

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2 /

/ O

CT

UB

RE

· N

OV

EM

BR

E

THIS IS XINA! Com es ven a la Xina?

El procés de venda a la Xina té evidentment les seves di·ferències amb Espanya. El més destacable segons l’ex·periència d’Espacio Solar in·tentant vendre tubs de llum, és la importància de tenir molts i bons contactes.

La nostra xarxa comercial integrada per un director comercial que gestiona a agents independents en les zones més importants de la Xina, encara no l’he vist fer mai “porta freda” per veu·re un client. Segons la seva opinió, realitzar porta freda et dóna molt mala entrada al client, ja que automàti·cament et situen com una empresa amb pocs recursos i mal connectada. No solen

rebre i si ho fan, comences pel escalafó més baix. El nostre sistema ha estat sem·pre intentar conèixer algú dins de l’organització que ens pogués obrir la porta que necessitem: gerent, di·rector tècnic ... La veritat és que els nostres socis tenen contactes a tot arreu i solem entrar per la porta gran, fins i tot de grans promotores com Vanke (número u de la Xina).

Les primeres reunions solen ser multitudinàries: Quan hem visitat despatxos d’ar·quitectura, solem convocar un nodrit grup d’arquitec·tes i les presentacions solen ser d’una hora amb vídeos inclosos, al qual segueixen sempre un torn de preguntes bastant extens. Tot això cal tenir en compte que encara que es fa en anglès, idioma

que coneixen bastants xine·sos, sempre es tradueix, de manera que les reunions són molt llargues. La gent si et dóna una cita, ho deixa tot i realment està per tu el temps que faci falta.

Quan la reunió és més amb gerents i professionals menys tècnics, solem reunir·nos en un restaurant o sala de te. Als xinesos els encanta menjar i, sobretot, fer sopars de nego·cis. Qualsevol que hagi estat a la Xina sap l’important que és per a ells el tema relacio·nal i què millor escenari que un restaurant! Als clients cal convidar diverses vegades per acabar entaulant una re·lació. No es diferencia molt de la manera com ens relaci·onem amb els nostres clients a Espanya i que tant estranya al nord d’Europa.

C/ Moià 1, 2º | E-08006 BARCELONA

Especialistes en fiscalitat internacionalC

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

faldo_firma_PRINT.pdf 1 07/09/2012 11:31:18

BORSA DE TREBALLOFERTA DE TREBALL EMPRESA CATALANA

Empresa catalana del sector de bens d’equip, busca una persona, amb coneixe·ments tècnics i experiència en direcció d’empreses, per ocupar el lloc de General Manager en la Joint Venture que l’empresa ha fet a la Xina. Es formaria durant uns mesos en la pròpia empresa i desprès tin·dria que estar disposat d’anar a treballar a la Xina un mínim de tres anys. El possibles interessats enviar CV a Paulina Puigjaner e.mail: administracion@denn.es

OFERTA DE TREBALL CONSULADO GENERAL DE ESPAÑA EN HONG KONG. A la atención de la colectividad española en Hong Kong y Macao.

Oferta de trabajo para ingenieros españoles en Hong Kong .Interesados contactar directamente con la dirección de la oferta.

Dear Sir,

We are a small to medium sized Specialist Contractor based here in Hong Kong. We have been in business since 1981 and have worked on most of Hong Kong’s major infrastructure works. Our website is www.astelhk.com. Due to the large amount of construction work now happening in Hong Kong and the lack of suit·able personnel available locally we are keen to find 1 or 2 engineers with 3·4 years expe·rience who would like to work here with us. The position(s) are long term for the right ap·plicant as we are seeking people to grow with us and hopefully take over from the existing senior management. A University Degree and the ability to speak English is required.

Could you please put us in contact with or·ganisations in your country who we could contact to advertise for such people?

32

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

• Reside and work in REGIONAL CHINA.

• Steel Foundry and Metallurgy back-ground desirable.

• English and Mandarin language skills essential.

My Australian client specialises in mining extraction products and has built a reputa·tion around continuous product innovation and industry·leading customer support.

With four foundries in regional CHINA, you will need to be based in close proximity to them so you are able to assist in consolidat·ing the company’s position to successfully source castings from China to effectively improve margins.

You will need to have a strong background in the steel foundry industry (metallurgy quals are highly desired although not es·sential) and have excellent communication skills, be culturally sensitive, be highly self motivated and have a focus on outcomes and delivery. Strong technical skills and ex·perience are essential.

A degree qualification · Metallurgy / Engi·neering with 10+ years relevant experience in the Foundry industry is a minimum. A trade qualification or Diploma qualification in a Foundry related discipline is preferred.

You would need to have an understanding and working knowledge of Foundry Methods En·gineering, Quality Assurance and Lean Manu·facturing understanding and experience.Key responsibilities include:

• Hands·on support to Chinese Found·ries to ensure agreed processes and quality standards are followed.

• Active involvement with the develop·ment of product/process manuals,

work instructions, training schedules, training and other support docs in or·der to uplift the skills of the local found·ry personnel.

• Monitor and report on foundry process improvements and audit inspections on finished product to ensure compli·ance to required specifications.

• Ensure Standard Procedures, Work In·structions and ITP’s are current, main·tained and adhered to.

• Liaise closely with consumable suppli·ers to ensure appropriate products are being used in production.

• Travel to Chinese Foundries to assist with / or substitute for other senior per·sonnel during periods of absence.

• Working knowledge of basic CAD pack·ages and skills in using MS Office as you will need to understand engineering drawings.

• Maintain a close working relationship with Chinese personel and other tech·nical representatives.

Applicants are advised that the successful incumbent will be assisted with relocation and that Pre·employment medicals and other testing as required by authorities will form part of the selection process. Site visits may also form part of the recruitment pro·cess.

APPLY NOW by forwarding your detailed CV for the attention of Gail Engelbrecht on brisbane@hjb.com.au. Quote Ref No 142942 on all related correspondence.

For a confidential discussion, feel free to call Gail Engelbrecht (Hamilton James & Bruce) on +61 7 3223 4300

OFERTA DE TREBALL FOUNDRY PROCESS ENGINEER

33

LINKS D’INTERÈSCentre d’Internacionalització Empresarial ACC1Ó www.acc10.cat

Casa Àsiawww.casaasia.es

China International Machine Toolwww.cimtshow.com

ICEX (Instituto Español de Comercio Exterior)www.icex.es

China Dailywww.chinadaily.com.cn

Casa de España . Shanghaicasaespanashanghai.com

Sinalunyawww.sinalunya.com

Casal Català de Shanghaiwww.wix.com/casalshanghai/ccshanghai#

Institut Confuci (Barcelona)www.confuciobarcelona.es

China Yiwu International Machinery Industry Fairwww.jixie·expo.com

Federació de la Indústria de la Maquinària a la Xinahttp://jjw.mei.gov.cn/english/index.htmlhttp://cmif.mei.gov.cn

CHINE PLUS. La revue de pressewww.chine·plus.com

CHINA BRIEFING. Magazine and Daily News Servicewww.china·briefing.com

BARCELONA-SHANGHAI WOMEN BRIDGEwww.bswomenb.com

CHINA IMPORT AND EXPORT FAIR. Canton Fair Onlinehttp://www.cantonfair.org.cn/en/

34

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2 /

/ O

CT

UB

RE

- N

OV

EM

BR

E

ANY XINA EUROPA I CATALUNYA

2000 aCPrimeres escriptures a closques de tortuga

Els megàlits

100 dC Descoberta de la brúixola Imperi Romà

1371 · 1473Expedicions navals fins

a la costa est d’Àfrica1500 Vasco de Gama a l’Índia

1911 · 1949Fi de l’Imperi. República

de la XinaRevolució a Rússia

1966 · 1976 Revolució Cultural Maig francès a París 1968

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES

AMB LA COL·LABORACIÓ I EL SUPORT DE:

AMB EL PATROCINI DE:

NE

WS

EN

GI

NY

ER

S X

IN

A 2

01

2 /

/ O

CT

UB

RE

· N

OV

EM

BR

E