News Enginyers Xina

34
“Exigeix-te molt a tu mateix i espera poc dels demés. Així t’estalviaràs molts disgustos”. Confuci (551 - 479 a.C) News Enginyers Xina Abril - Maig 2012

description

La revista dels enginyers catalans a la Xina.

Transcript of News Enginyers Xina

Page 1: News Enginyers Xina

“Exigeix-te molt a tu mateix i espera poc dels demés. Així t’estalviaràs molts disgustos”.

Confuci (551 - 479 a.C)

NewsEnginyersXinaAbril - Maig 2012

Page 2: News Enginyers Xina

Marc Boix

Kaiping

Albert Ferrari

Kaiping

Raül Guerra

Hong-Kong

Eduard Carreira

Shanghai

Cristina Castillo

Shanghai

Sergi Escorihuela

Shanghai

Irene Fiol

Shanghai

Guillem Pagès

Shanghai

Gil Serra

Shanghai

John Waller

Xiamen

Roger Sallent

Guangzhou

Corresponsals Enginyers a la Xina

Sara Fusté

Guangzhou

Page 3: News Enginyers Xina

News Enginyers Xina

abril-maig 2012

NEWS ENGINYERS XINA 3

Referències històriques

ANY XINA EUROPA I CATALUNYA

1600 - 1025 aC Dinastia Shang (Yin) Cultura minoica a Creta

551 - 479 aC Confuci Guerra del Peloponès

1644 – (1911) Dinastia Qing de Mantxu Guerra dels 30 anys. Els Segadors

1927 - 1937 Primera Guerra Civil a la Xina República Guerra Civil a l'Estat Espanyol

1969 Llibre Vermell de Mao. Bomba atòmica de Xina Primavera de Praga

Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya

Equip de redacció: Alfonso Auguet, Sergi Escorihuela, Albert Ferrari, Irene Fiol, Ricard Granados, Jordi Guix, Joan Maurel i Carles Palomo, amb la col·laboració d’ACC1Ó de la Generalitat de Catalunya i de Casa Àsia de Barcelona.

Equip de corresponsals: Eduard Carreira - Shanghai, Cristina Castillo – Shanghai, Sergi Escorihuela – Shanghai, Irene Fiol – Shanghai, Guillem Pagès – Shanghai, Gil Serra – Shanghai, Marc Boix - Kaiping, Albert Ferrari - Kaiping, Raül Guerra - Hong Kong, Sara Fusté – Guangzhou, Roger Sallent – Guangzhou, John Waller – Xiamen.

Difusió del NEWS: Aquesta edició del NEWS està a l’abast de més de 10.000 enginyers i s’envia per correu electrònic a tots els/les enginyers/res que hagin manifestat el seu interès a rebre’l; a tots els/les assistents/tes de les jornades que s’han organitzat i a les empreses que s’han instal·lat a la Xina i ens donin la corresponent autorització. En tot cas, d’acord amb la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, t’informem que les teves dades personals s’incorporaran als fitxers del Col·legi Oficial i de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, amb domicili a la Via Laietana, 39, de Barcelona. Les dades seran usades per a les finalitats pròpies de les entitats com ara l’enviament d’informació, prestació de serveis, celebració de jornades, cursos i altres activitats que puguin ser del teu interès, per la qual cosa podran ser comunicades a terceres entitats per al compliment de les finalitats esmentades. Entenem que les dades personals facilitades són veraces i et sol·licitem que ens comuniquis qualsevol modificació. Pots exercitar els teus drets d’accés,

oposició, rectificació i cancel·lació de les dades personals de forma gratuïta remetent sol·licitud expressa, juntament amb una còpia del teu DNI, per un dels mitjans següents: per correu electrònic a [email protected], per fax amb la ref. LOPD al 933 100 681 i per escrit, també amb la ref. LOPD, adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, a Via Laietana, 39, 08003 Barcelona. El Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya tenen interès que aquest NEWS funcioni amb eficàcia i acompleixi les finalitats per les quals s’ha creat, però no es fa responsable del contingut, exactitud i actualització de la informació que prové d’altres persones físiques o jurídiques, ni es fa responsable ni s’identifica amb els comentaris i opinions inclosos en els articles d’opinió. Pots enviar comentaris, suggeriments, subscripcions o la indicació de no voler rebre el NEWS per correu electrònic a l’adreça següent:

[email protected]

Page 4: News Enginyers Xina

News Enginyers Xina

abril-maig 2012

NEWS ENGINYERS XINA 4

Sumari

Activitats de 2012 ......................................................................................................... 6 Activitats en preparació .............................................................................................. 7

Novetats i notícies ................................................................................................. 8-14

Informació i articles d’opinió .............................................................................. 15-21

Viure i treballar a la Xina ...................................................................................... 22-28 Borsa de treball .......................................................................................................... 29

Page 5: News Enginyers Xina

News Enginyers Xina

abril-maig 2012

NEWS ENGINYERS XINA 5

Benvolguts companys: La idea de crear un mitjà de comunicació amb els companys de la Xina , des de la Mútua ens va semblar una molt bona iniciativa, ja que des de la societat catalana estem recomanant sortir a treballar a l’estranger, i no teníem amb vosaltres un mitjà formal de comunicació. La Mútua, encara que legalment el nostre territori de previsió social es Catalunya i Espanya, es va crear per donar suport de previsió social a tots els enginyers industrials. A la Xina, la cultura de la reclamació es molt més baixa que en el món occidental. Com a dada significativa, per cada 10.000 habitants hi ha un advocat , mentre que a Alemanya n’hi ha setze. No obstant, cal tenir protecció per la Responsabilitat Civil Professional. L’assegurança del nostre col·lectiu cobreix a tot el món ( excepte els EUA i Canadà ), però us recomanem que una vegada situats al país, contracteu un complement amb alguna companyia local a través de l’empresa per la que treballeu, doncs és un país amb moltes peculiaritats i legislació específica. Si sou autònoms, assessoreu-vos abans a la Mútua perquè us trobin la millor solució a les vostres particulars necessitats. A la Xina, l’ assistència sanitària es dona bàsicament de dues formes diferents: a través de clíniques privades (amb un cost mol alt) o de clíniques locals. Cal decidir quina de les dues opcions preferiu. Per la clínica privada, existeixen assegurances de reemborsament de despeses que pot tenir un cost aproximat d’uns 3.000 € anuals ( es pot fer des de Barcelona o a la Xina) ). Per les clíniques locals, una vegada arribats, es pot contractar una assegurança local amb quadre mèdic amb un cost aproximat de 700 € any. Recomanem que abans de anar-hi a treballar clarifiqueu amb la empresa les qüestions anteriors. No oblideu de protegir el vostre viatge amb una assegurança d’assistència a l’estranger. La resta d’assegurances personals que tingueu amb la Mútua, en ser de reemborsament, tenen cobertura mundial. Hem creat un correu electrònic especial per a vosaltres, [email protected] on amb molt de gust us orientarem en les opcions que més us convinguin. Us podem ajudar a través dels contactes que tenim em empreses d’assegurances internacionals. Bona sort

Joan Munt President Mútua dels Enginyers

EDITORIAL

Page 6: News Enginyers Xina

News Enginyers Xina

abril-maig 2012

NEWS ENGINYERS XINA 6

Activitats de 2012 Resum Jornada 2 de maig / “Internacionalització d’empreses a la Xina”

El proppassat 2 de maig va tenir lloc a la seu dels Enginyers Industrials de Catalunya una nova jornada organitzada pel GT-Xina. En aquesta jornada es pretenia donar una visió de diferents formes i maneres d'enfocar un procés d'internacionalització a la Xina i per això es disposaren de quatre ponents que tenien experiències totalment diferents i, en tot cas, complementàries. La presentació de l'acte i dels ponents va anar a càrrec de Jordi Guix, president de la Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica i coordinador del Grup de Treball Xina. Els ponents que varen intervenir varen ser Sergi Cadevall, de la constructora Graells&Llonch, Joan Maurel, de l'empresa AsecorpChina, Carles Brugada, de l'empresa Brugada-Partners i Àlex Rubies, d'ACC10, cap per als Mercats d'Àsia/Pacífic. L’acte va ser moderat per Albert Ferrari, director industrial de SEDAL, S.L. i entre d’altres coses, va quedar palès el següent:

• Que és possible una implantació industrial a unes hores de Shanghai amb el 50% de temps i esforç que anant un de sol; tot això, mitjançant una empresa constructora catalana que ja té drets sobre un polígon industrial.

• Que la gestió d’organitzacions i el tipus d’empresa són processos crítics que calen la màxima cura i assessorament per escollir molt bé el format legal i les persones que han de liderar el projecte empresarial. Dins d’aquest àmbit es va suggerir, en opinió bastant generalitzada, que un “occidental” que ja viu a Xina sembla el més adient per fer seguiment permanent al costat del “management” xinès. Això sí, amb nivells salarials iguals o més alts que els d’Europa.

• Que no es coneix prou be Hong Kong com a plataforma per les empreses així com també els beneficis fiscals que comporta el fet de tenir la seu allí.

• Que l’evolució futura a curt termini de la Xina passa principalment per l’augment del consum intern, el respecte del medi ambient i les tecnologies més punteres (biotecnologia, renovables, etc.), així com l’augment important de la protecció sobre la propietat industrial.

• Per part d’ACCIÓ es va exposar el canvi de paradigma que està fent Xina per deixar de ser exclusivament la “fàbrica del món” així com les prioritats del Pla Quinquenal fins el 2016 que recolzen la mesura. Al mateix temps la Generalitat ha firmat un conveni amb Guandongprovince pel desenvolupament de sectors específics que beneficien a l’empresa catalana que està en disposició d’internacionalitzar-se però en uns àmbits molt concrets i de tecnologies punteres.

Al final de l’acte es van afegir altres nous companys al GT-Xina interessats en participar activament en les diferents activitats que es puguin posar en marxa. La família va creixent.

Page 7: News Enginyers Xina

News Enginyers Xina

abril-maig 2012

NEWS ENGINYERS XINA 7

Activitats en preparació Jornades en preparació per a l’any 2012 Dimarts, 12 de Juny de 2012 a les 18:30 h “Viure i treballar a la Xina” Moderador:

• Sergi Escorihuela

Dilluns, 25 de setembre de 2012 a les 18:30 h “Xangai o Hong Kong? Aspectes legals i fiscals en la prestació de serveis a la Xina – Hong Kong?” Moderador:

• Alfons Auguet

Dilluns, 22 d’octubre de 2012 a les 18:30 h “Inversions xineses a Europa” Moderador:

• Carles Palomo

Page 8: News Enginyers Xina

News Enginyers Xina

abril-maig 2012

NEWS ENGINYERS XINA 8

Novetats i notícies S’inauguren importants infraestructures al sud de la Xina

El 31 de març s’ha inaugurat el pont sobre el canó més alt i llarg del món. Es tracta del pont penjant Aizhai a la província meridional de Hunan, amb una obertura de 1.176 metres i una alçada de 355 metres sobre el Canó Dehang. Amb aquesta obra es completa l’autopista des de Changsha, capital de Hunan fins Chongqing, reduint el temps de trajecte entre les dues ciutats de 16 a 8 hores D’altra banda, la gran línia nord-sud d’alta velocitat arriba ja a Shenzhen des de l’1 de abril. Amb ella es redueix el temps mitjà de viatge entre Shenzhen i Wuhan (capital de la província de Hubei) de 11hores a 4 hores i 11 minuts. La freqüència serà de vint trens diaris.

01/04/12 South Xina Morning Post

Un robot espanyol arribarà a la lluna impulsat per un coet xinès

El Barcelona Moon Team, l’únic equip amb base a Espanya que participa en un concurs internacional per posar un robot a la lluna amb capital privat, ha arribat a un acord amb la companyia Xina Great Wall Industry Corporation perquè l’empresa del ‘gegant’ asiàtic s’encarregui de llançar a l’espai el vehicle que dissenya l’equip espanyol. Aquesta aliança posa més prop de l’espai al robot de l’equip espanyol, que ha completat amb èxit la fase d’estudi, i fa un pas endavant per assegurar la participació dels patrocinadors. Ara, els enginyers del projecte podran centrar-se en les fases més delicades del viatge espacial, l’allunatge i les comunicacions. L’entrada del soci xinès posa a l’equip un nou repte en el disseny de tot el procés i obre noves portes a tot el sector aeroespacial del nostre país. El Barcelona Moon Team ha descartat des del primer moment l’ús de qualsevol component ‘Made in USA’ ja que aquest país prohibeix que es llancin des de la Xina components que puguin tenir implicacions per a la seguretat. Aquestes restriccions suposen noves oportunitats en el desenvolupament de productes i mercats per a la indústria a Espanya. El Google Lunar X Prize, que organitza el buscador d’internet, recompensarà l’equip que primer posi el seu robot a la lluna amb 20 milions de dòlars. Segons les bases, els equips, que han de comptar amb capital 100% privat, han de fer rodar els seus vehicles sobre la superfície lunar al llarg d’un trajecte d’almenys 500 metres i enviar imatges de vídeo en alta definició a la terra en temps real. El Barcelona Moon Team està format per empreses privades, centres de recerca universitaris i laboratoris de tecnologia. Dirigit per la companyia Galactic Suite Moonrace, que treballa per desenvolupar l’accés “low-cost” a l’espai, i la multinacional Altran, entre els seus membres destaquen la Universitat Politècnica de Barcelona, l’empresa espanyola GMW, EADS CASA Espai, Thales Alenia, el Institut Nacional de Tecnologia Aeroespacial i les estacions de control de Maspalomas i Robledo de Chavela.

05/04/12 Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a Xangai

Page 9: News Enginyers Xina

News Enginyers Xina

abril-maig 2012

NEWS ENGINYERS XINA 9

Shenzhen, a la cruïlla de seguir produint a baix cost o adoptar nova tecnologia

El South Xina Morning Post presenta, en un extens reportatge de la seva edició del 5 d’abril, la situació a la qual s’enfronta la indústria de Shenzhen en experimentar, aquest any, un descens en les seves exportacions del 6% respecte al mateix període de l’ any anterior i una caiguda en els beneficis en empreses significatives. La plantilla de Foxconn, gegant de l’electrònica i fabricant de productes Apple, que el 2010 era de 450.000 treballadors avui és només de 350.000 i s’espera que la xifra caigui fins als 250.000 en els pròxims tres anys. És evident que els augments de salaris estan darrere d’aquest fenomen. Segons l’empresa Top Form, firma internacional líder en la producció de llenceria, “a Shenzhen, un treballador cobra més de 3.000 iuans (360 euros) al mes, el doble del que percebia fa tres anys, mentre que el preu d’un sostenidor , una faldilla o qualsevol altre article de llenceria continua sent el mateix per a l’exportació que el de vint anys enrere “. Les fàbriques de Shenzhen s’enfronten doncs al desafiament, de canviar els seus mètodes de producció i orientar-se cap l’alta tecnologia. Zeng Xiaohua, vicedirector de l’Associació d’Exportadors de Shenzhen, va revelar que les autoritats de Shenzhen van establir l’objectiu d’aconseguir que el 53 per cent de les exportacions de béns es basaran en l’alta tecnologia, en detriment de la producció de baix cost. Però la producció intensiva en mà d’obra suposa encara el 70% de les exportacions per Shenzhen. Segons Zeng, moltes d’aquestes empreses encara confien en les comandes des de l’exterior, al mateix temps que no tenen una manca de disposició i aptitud per fer el pas cap a un major nivell tecnològic. Tot això no fa més que suscitar dubtes sobre el compliment de les directrius del dotzè pla quinquennal, fermament defensades a la província de Canton pel secretari del partit, Wang Yang, qui ve exhortant els empresaris, des de fa dos anys a revolucionar els mètodes de fabricació i a passar de la manufactura simple als productes sofisticats i al sector serveis.

05/04/12 South Xina Morning Post

La província de Shanxi destina més de 12.000 milions d’euros a noves autopistes

La província de Shanxi, al nord del país, invertirà 100.000 milions de iuans (12.040 milions d’euros) per a la construcció i millora de prop de 5.000 quilòmetres d’autopistes fins a 2015, segons declaracions d’alts funcionaris provincials recollides per l’agència Xinhua. La província, rica en recursos naturals, planeja construir una xarxa d’autopistes que la connecti amb les províncies veïnes de Shaanxi i Gansu i amb la regió autònoma de Ningxia, i ampliar les carreteres que la uneixen amb les ciutats de Beijing i la província de Hebei . Així mateix, s’espera que totes les ciutats i districtes de la província estiguin units mitjançant autopistes abans de 2015. Ja s’han posat en marxa 23 projectes de construcció de prop de 1.600quilòmetres de nou traçat que estaran acabats a finals d’aquest any.Amb aquests nous trams, per a finals de 2012 la província comptarà amb més de 5.500 quilòmetres d’autopistes.

11/04/12 Xinhua

Page 10: News Enginyers Xina

News Enginyers Xina

abril-maig 2012

NEWS ENGINYERS XINA 10

Xina serà el major comprador de panells solars el 2012

Durant 2012, la demanda domèstica de panells solars per a la generació d’energia solar fotovoltaica a la Xina superarà els 5GW i pot ser que arribi fins i tot els 6GW, superant a Alemanya i Itàlia i situant-se al capdavant del rànquing mundial, segons la consultora Solarbuzz. Només durant l’any passat, a la Xina es van comprar panells amb capacitat per generar 2,75 GW, el que va suposar un augment del 470% davant l’any anterior. Els fabricants esperen que es mantinguin les bones perspectives en el mercat del ‘gegant’ asiàtic en un any en què es van a consolidar els mecanismes de fixació de preus per al consum d’energies de fonts renovables connectades a la xarxa elèctrica. Així mateix, a aquests ajustos del mercat se sumaran altres incentius com el manteniment de les subvencions als productors, sistemes de quotes d’energies netes i fórmules de distribució. Segons Solarbuzz, els costos per instal · lar una planta de generació fotovoltaica a la Xina són dels més baixos del món i preveuen que segueixin a la baixa.

12/04/12 Xina Economic Net

Els equips d’auto-diagnòstic guanyen popularitat a la Xina Durant els últims anys, cada vegada són més les llars xinesos que s’equipen amb aparells de diagnòstic i prevenció de malalties i altres tecnologies saludables, com braçalets tensiòmetres,esfigmomanòmetres, mesuradors de glucosa, podòmetres o cadires de massatge. Segons dades de l’Associació Industrial d’Equipament Mèdic de la Xina,el 2010 les famílies xineses van destinar prop de 14.000 milions de iuans (uns 1.686.000 d’euros). Aquest consum domèstic va ascendir al 14% de tota la facturació de la indústria. Algunes estimacions ofereixen unes bones perspectives per al sector. S’espera que en només cinc anys les xifres de 2010 es multipliquin per quinze, i que per a finals de 2015 la indústria d’instrumental mèdic domèstic arribi als 200.000 milions de iuans (24.095.000 d’euros) a un ritme del creixement del 25% anual. Davant d’altres mercats més consolidats i madurs, a la Xina el mercat ofereix un gran potencial. Mentre que cada nord-americà gasta a l’any uns 10,95 euros de mitjana en aquests artefactes, i els japonesos uns 9,05 euros, la despesa mitjana per cada xinès es queda en uns 84 cèntims d’euro. Les expectatives de desenvolupament han atret l’atenció de companyies estrangeres que cada vegada més s’han d’enfrontar a una indústria local més avançada i competitiva, que s’adreça als consumidors xinesos amb un producte més adaptat i que afegeix serveis postvenda més propers.

16/04/12 Xina Daily

Page 11: News Enginyers Xina

News Enginyers Xina

abril-maig 2012

NEWS ENGINYERS XINA 11

Xina destina més de 8.000 milions d’euros a la conservació d’aigua

Durant 2011, l’administració xinesa va invertir més de 27.000 milions de iuans (8.181.000 d’euros, aproximadament) per a projectes de conservació de recursos hídrics en zones rurals i en explotacions agràries, segons el ministre de recursos d’aigua, Chen Lei. Aquests fons provenen de les plusvàlues per les vendes de terrenys de les administracions locals, les quals estan obligades a destinar un 10%del que facturin per aquests solars a projectes de conservació. “A mesura que més governs regionals i locals se sumen a la mesura per destinar part de les vendes de terrenys a projectes de conservació,estimem que en els propers anys la inversió segueixi creixent”, va dir Chen. Al costat d’aquests fons, la inversió total de la Xina en aquests projecte d’aigua van arribar als 345.200 milions de iuans (uns 41.590 milions d’euros). Fins a finals de 2015, el dotzè pla quinquennal estima una inversió d’uns 1.2 bilions de iuans (uns 144.580 milions d’euros).

16/04/12 Xina Daily

Els litigis sobre propietat intel·lectual a la Xina creixen en un 40% El nombre de casos oberts als jutjats xinesos disputes i violacions de drets de propietat intel·lectual va créixer el 2011 en prop del 40%,segons un comunicat de la Cort Suprema Popular. Durant l’any passat, el nombre de casos oberts en els quals es litigava sobre la responsabilitat civil de les parts va ascendir a 59.612 i es van emetre sentències per 58.201, Per la seva banda, l’administració judicial va admetre a tràmit 5.707 casos amb repercussions penals per als acusats, un 42,96% més que el 2010. Pel que sembla, la major part de les violacions de drets de propietat intel·lectual van tenir a veure amb patents, marques registrades i amb el registre de drets. Així mateix, el 2011 va augmentar el nombre de casos en què es reclamava protecció d’aquests drets davant violacions que es van cometre per internet. El web de la Cort Suprema Popular conté cometaris a alguns dels casos sobre drets de propietat intel·lectual que es van obrir l’any passat.

18/04/12 Xina Daily

Cara i creu per dos gegants industrials de Canton

El South Xina Morning Post de 26 d’abril informa de la diferent sort que estan corrent dues grans empreses industrials de Shenzhen, ciutat veïna de Hong Kong. D’una banda el conegut fabricant de cotxes elèctrics BYD veu els seus beneficis del primer quadrimestre de l’any contraure en un 90% respecte al mateix període de 2011, fins només 27 milions de iuans (3,5 milions d’euros, aprox.).

Page 12: News Enginyers Xina

News Enginyers Xina

abril-maig 2012

NEWS ENGINYERS XINA 12

S’assenyala la crisi d’aquest tipus de vehicles, malgrat les subvencions dels governs central i municipal, que poden ascendir a 120.000 iuans per un cotxe elèctric valorat en 350.000. Mentrestant, un altre gegant cantonès, la multinacional Huawei, especialitzada en equip de telecomunicacions,preveu un creixement de beneficis del 20% el 2012, mantindrà la seva estratègia d’expansió internacional i augmentarà la inversió en R + D fins als 4.500 milions de dòlars enfront de els 3.760 milions USD el 2011.

26/04/12 South Xina Morning Post

14.400 milions d’euros per millorar la xarxa elèctrica de la Xina El Banc de Desenvolupament de la Xina i Red Eléctrica del sud de Xina (CSG, per les sigles en anglès) han arribat a un acord per al finançament de projectes de millora i manteniment de la línia elèctrica de la Xina per valor de 120.000 milions de iuans (14.475.000 d’euros,aproximadament) fins a 2015, informa l’agència Xinhua. Amb aquests fons, CSG podrà treure a concurs obres de construcció i millora de la xarxa, la instal·lació de noves xarxes que connectin les plantes de l’oest del país amb la costa oriental i l’ampliació de l’activitat de l’empresa en altres mercats. Així mateix s’espera que SGC pugui recórrer a altres mecanismes de finançament, emetent deute corporatiu i altres instruments financers. Fins ara, el Banc de Desenvolupament de la Xina ha finançat projectes de CSG per valor d’uns 40.000 milions de iuans (uns 1.820 milions d’euros). CGS, que gestiona la xarxa elèctrica de les regions de Guangdong, Guangxi, Yunnan, Guizhou i Hainan, disposa encara d’una línia de crèdit de 13.000 milions de iuans en aquesta institució. El 2011, CGS registrà un benefici d’operació d’uns 380.000 milionsde iuans (47.780 milions d’euros) i va sumar en els seus comptes d’actiu fix un immobilitzat de més de 90.000 milions de iuans (10.840milions d’euros).

07/05/12 Xinhua

Béns d’equip i tecnologia d’alta qualitat, futur de la indústria a la Xina

Segons les previsions del dotzè Pla Quinquennal 2012-2015 per a la indústria d’equipament tecnològic, elaborat pel Ministeri d’Indústria i Tecnologies de la Informació, les vendes del sector a la Xina es triplicaran en els pròxims tres anys fins a arribar als 6 bilions de iuans (731.540 milions d’euros). En l’actualitat, les vendes d’aquestes indústries de béns d’equipament d’última generació, qualificades de “emergents i estratègiques” en el text del pla quinquennal, suposen un 15% del total de l’activitat manufacturera del sector del ‘gegant’ asiàtic, set punts per sobre del 8% del 2010, any en què es van facturar prop de 1,6 bilions de iuans. Per 2015, les vendes d’aquests equips podrien arribar al 25%.

Page 13: News Enginyers Xina

News Enginyers Xina

abril-maig 2012

NEWS ENGINYERS XINA 13

Segons el director de Sinomach, Ren Hongbin, principal fabricant de béns d’equip de la Xina, “el sector [de la màquina eina] al país és gran, però encara no és forta”, en relació al dèficit comercial que el país manté amb Japó o Alemanya. No obstant això, es contempla que el sector segueixi creixent com ho ha vingut fent durant l’última dècada ja que “els principals factors del seu desenvolupament, que són la industrialització i la urbanització, es mantenen”. Entre les activitats d’aquestes indústries s’inclouen les de la indústria aeronàutica i aeroespacial, transports ferroviaris i marins i els anomenats equips intel·ligents.

08/05/12 Xina Daily

Xina imposarà mesures antidúmping als tubs d’acer inoxidable de la UE

El Ministeri xinès de Comerç considera provat que alguns fabricants de tubs continus d’acer inoxidable de la Unió Europea i del Japó han comercialitzat els seus productes al mercat xinès incorrent en dúmping i ha anunciat la implantació de mesures a partir de dimecres, segons l’agència Xinhua. Des del 16 de maig, els fabricants de tubs d’acer que vulguin introduir els seus productes en el mercat xinès hauran de fer front al pagament dels drets antidumping que oscil·len entre el 9.7% i el 39.2%. Les empreses afectades disposen de 20 dies (des del 8 de maig) per presentar davant el Ministeri de Comerç al·legacions o comentaris. Segons l’administració de Comerç de la Xina, les importacions d’aquests tubs, que es venien a un preu inferior al dels països d’origen,ha comportat greus danys als productors locals. La investigació antidúmping sobre els aquests productes de l’acer de la UE i Japó va començar el setembre del passat any. Segons l’OMC, un país pot adoptar mesures antidúmping si demostra que el preu dels béns importats és inferior al del país d’origen i provoca danys als productors nacionals.

10/05/12 Xinhua

Es desaccelera el consum d’energia a l’abril a la Xina El registre de consum d’energia a la Xina va llançar a l’abril la xifra de 389.900 milions de quilowatts / hora (kWh), un increment del 3,7% davant el mateix mes de l’any anterior, segons dades de l’Administració Nacional d’Energia. L’abril de 2011, l’increment interanual en el consum energètic va arribar al 7%. Les dades s’han publicat després de conèixer els indicadors de producció industrial del primer trimestre de 2012, que han llançat un increment en el valor afegit industrial de 9,3% interanual, el pitjor dels últims tres anys. Entre gener i abril, el consum d’energia en les activitats del sector primari es va contraure en un 4,2% interanual fins als 26.700 milions de kWh, els de la indústria en un 3,7% (amb 1,13 bilions de kWh) , mentre que en el sector serveis va consumir un 12,5% més que en el mateix període de l’any anterior fins a arribar als 187.100 milions de kWh. El consum residencial també augmentà en el primer trimestre un 15,4% fins als 217.600 milions de kWh.

15/05/12 Xina Daily

Page 14: News Enginyers Xina

News Enginyers Xina

abril-maig 2012

NEWS ENGINYERS XINA 14

Selecció del butlletí d’economia de Casa Àsia Dels butlletins d’economia de Casa Àsia d’aquests dos últims mesos desta-quen les notícies següents: La deslocalització d'indústries lleugeres de la Xina a l’Àfrica L'informe 'Tot sobre ocupacions: d'Àsia a Àfrica' realitzat pel Banc Mundial anuncia la deslocalització de diverses indústries lleugeres de manufactures xineses a l’Àfrica, la qual cosa podria suposar una oportunitat econòmica per al continent. Per a més informació: http://siteresources.worldbank.org/DEC/Resources/00--Overview--1-18.pdf. Banc Santander, primera entitat iberoamericana amb llicència per operar en iuans El Banc Santander, a través de la seva sucursal a Xangai, ha obtingut la llicència per operaren a iuans o renminbi, la moneda local del país. El banc es converteix així en l'única entitat financera espanyola i llatinoamericana que compta amb aquesta llicència. Per a més informació: http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=1143852 Xina amplia el rang de fluctuació del iuan davant del dòlar El Banc Popular de la Xina ha decidit ampliar el marge de fluctuació del iuan respecte al dòlar a l'1%, enfront del límit del 0,5% vigent fins ara. La notícia ha estat ben rebuda per molts dels seus socis comercials que consideraven el iuan una moneda infravalorada que beneficiava les exportacions xineses però no l'equilibri global. Per a més informació: http://www.cincodias.com/articulo/mercados/china-ampliara-margen-fluctuacion-yuan-dolar/20120414cdscdsmer_1/ Àsia creixerà un 6,9% el 2012 Segons un informe del Banc Asiàtic de Desenvolupament (BAD) el conjunt de l'economia asiàtica, excloent Japó, creixerà un 6,9% el 2012 enfront del 9,2% de l'any passat a causa de la crisi a Occident. El BAD alerta però del perill de la inflació i les desigualtats socials. Per a més informació: http://www.expansion.com/2012/04/11/economia/1334123560.html?a=3b0ec98442bd89b11495f60da8e9f5f2&t=1336851335 Xina en la cruïlla “Xina at the Crossroads”, treball de François Goodement, de l'European Council on Foreign Relations, que analitza la situació i perspectives de la Xina, i en particular les contradiccions i tensions de la seva política de reforma. Per a més informació: http://ecfr.eu/content/entry/china_at_the_crossroads_are_the_reformers_winning_the_argument El grup dels Brics importa? Entrevista a Martin Wolf, expert en economia internacional, sobre les principals conclusions a Nova Delhi que van fer els països Bric en la reunió anual. Per a més informació: http://www.cfr.org/diplomacy/does-brics-group-matter/p27802 Xina es consolida com a líder en energia eòlica instal·lada El 2011 es van instal.lar a la Xina més de 17.6 GW en noves plantes de generació d'energia eòlica, xifra que situa el país com a líder mundial amb una capacitat de 62.4GW, un 39.4% més que el 2010. Per a més informació: http://english.peopledaily.com.cn/90778/7767159.html

Page 15: News Enginyers Xina

News Enginyers Xina

abril-maig 2012

NEWS ENGINYERS XINA 15

Informació i articles d’opinió Els recursos humans a la Xina: Estratègies d’adaptació al mercat Una de les claus de l’èxit per a les empreses estrangeres que decideixen començar una activitat productiva en un altre país és la de trobar personal qualificat, fidel i estable. A la Xina això és un repte, a causa de l’alta rotació de personal i escassetat de talents locals. Aquesta realitat, que pateixen també les empreses catalanes localitzades a la Xina, posa cada vegada més en evidència com els recursos humans són un element important per l’èxit de les empreses. Qui arriba a la Xina, ha de tenir present que la realitat actual del mercat laboral és totalment oposada a la que pot haver a Europa, especialment a l’Europa mediterrània. Les empreses a la Xina, especialment les que no estan localitzades en grans centres urbans, pateixen d’una constant rotació del personal en alguns casos superior al 10%, especialment en el període posterior al nou any Xinès. En aquestes dates molts treballadors, principalment de taller, shop floor i de manufactura, tornen a les seves ciutats natals i molts d’ells ja no tornen a l’empresa. Quan una empresa estrangera decideix començar la seva producció a la Xina, es troba en la necessitat d’identificar talents que li permetin començar com més aviat millor l’activitat de producció per tal d’accelerar el retorn de la inversió. No obstant això, la realitat és que primer cal formar el personal local per la seva-habitualment-falta d’experiència i coneixements suficients. En cas de perfils tècnics i enginyers, el perfil mitjà a la Xina és normalment de nivell baix. Això passa principalment per dos motius. Un motiu és l’important endarreriment del sistema educatiu i dels models de formació al llarg de tot el territori xinès, els professors són els primers que tenen manca de coneixement i preparació suficient per formar els futurs enginyers. L’altre motiu és òbviament a causa del retard tecnològic que la Xina ha acumulat durant els anys anteriors a la seva entrada al WTO i que fa normal pensar que les persones no estiguin capacitades per entendre i interpretar certs coneixements tècnics i tecnològics ja que no han pogut experimentar i aprendre’ls anteriorment. Una següent barrera és l’idioma ja que existeixen pocs enginyers experimentats que tinguin un nivell d’anglès suficient per poder comunicar amb el personal estranger encarregat de la seva formació. Aquells que sí que hi ha són conscients de ser quelcom apreciat en el mercat i per això tenen expectatives salarials importants, alimentades per les ofertes exorbitades de les empreses multinacionals que pateixen el mateix problema de falta de talents. Això provoca que perfils molt joves amb cert nivell d’anglès, però sense experiència suficient, percebin sous que la pròpia empresa estrangera considera excessivament alts comparats amb el valor real que aquesta persona pot aportar a la mateixa. En tot això, cal no oblidar una ulterior dificultat: la diferència cultural i conseqüentment diferents codis de comunicació i interacció complementaris al llenguatge parlat i escrit.

Rosanna Terminio

Page 16: News Enginyers Xina

News Enginyers Xina

abril-maig 2012

NEWS ENGINYERS XINA 16

Aquestes complexitats impossibles de dominar, podrien detenir moltes persones a l’hora de prendre la seva decisió d’invertir a la Xina. L’alternativa proactiva és informar i formar el personal expatriat que ha de desplaçar-se a Xina i també les persones clau dins de la casa mare, sobre les peculiaritats del país, entre les quals estan sense dubte les diferències culturals en la comunicació amb els recursos humans locals i el dinamisme del mercat laboral. Això seria d’important ajuda i facilitaria la corba d’aprenentatge del personal expatriat i de la mateixa empresa, així com acceleraria el procés de presa de decisions també a l’hora de definir el perfil de les persones necessàries, en funció dels recursos financers de cada empresa. Estadístiques oficials recents estimen que el 2012 les expectatives salarials de la força laboral xinesa són positives, amb un increment esperat entre el 8% i el 10%. Segons un estudi realitzat per la revista Shanghai Daily i reportat també en diaris nacionals, les persones que consideren que les seves expectatives no siguin complertes buscaran o acceptar altres oportunitats laborals. Deixant de banda el sou, quines són doncs les expectatives dels talents Xinesos? Podríem enumerar com a exemples les següents:

• Un ambient estable de treball i empreses de grans dimensions amb una clara visió de l’estratègia a llarg termini a la Xina. Es prefereixen empreses nord-americanes i alemanyes per la seva tradicional fortalesa, i avui causa de l’actual situació econòmica europea.

• Una estructura organitzada que defineixi clarament les responsabilitats i els mecanismes de jerarquia i control.

• Posicions de estatus. No és de sorprendre si a la Xina persones molt joves tinguin el títol de Manager o altres títols inventats ad-hoc per a satisfer les ambicions personals d’un recurs que es vulgui mantenir en l’empresa

• Beneficis addicionals, especialment programes de formació també a l’estranger, MBAs viatges premi, etc.

• Un pla de creixement personal i professional dins de l’empresa, acompanyat d’un constant creixement salarial

Cada empresa ha de ser conscient d’aquestes dificultats i estudiar la millor solució per assolir els objectius anuals amb una inversió en temps i recursos financers adequada a les seves possibilitats. Això pot significar que en alguns casos hagi d’acceptar pagar un recurs local (xinès) més del que s’esperava, en funció del que això pot aportar aplicat a la realitat xinesa. També pot significar que per a alguns casos el cost d’emprar personal estranger (no xinès) compensa en el mig llarg termini el que serien els costos globals de recerca, formació i retenció d’un talent local. Que aquest personal estranger parli més xinès és un important avantatge, però el sol fet que parli xinès no implica que pugui ocupar-se de tasques en què no ha rebut formació prèvia adequada. El constant suport de la matriu en els processos de transferència de tecnologia i coneixement a la filial xinesa, així com el seu coneixement de les necessitats d’adaptació d’alguns processos a la realitat local, pot fer la diferència entre l’èxit i el fracàs.

Rosanna Terminio, Managing Partner AsecorpChina Business Consulting

Page 17: News Enginyers Xina

News Enginyers Xina

abril-maig 2012

NEWS ENGINYERS XINA 17

Decisions estructurals La gestió pública a Xina disposa d’un nivell de descentralització important cap a les ciutats, fet que fa que es prenguin decisions sobre les infraestructures i els projectes urbanístics d’un forma bastant ràpida quan l’interès es considera d’abast públic. En aquests moments, Xina es troba al capdavant del món tant per l’envergadura com el nombre de nous projectes constructius i cada any es manté per sobre dels dos bilions de metres quadrats en construcció que suposen el 40% de la producció mundial de ciment, ferro i acer. Però mentre els nous edificis apareixen de la nit al dia fins al punt que la constructora Broad Group ha aixecat a Hunan un edifici de 30 plantes, que suposen aproximadament 55.000 m2 útils, amb 360 hores o 15 dies, molts duren només uns pocs anys. Els treballs de demolició, sovint sota el motiu de “millora” o “renovació”, converteixen els edificis escollits pel defalliment inesperat en piles de runa i de núvols de pols i boira tòxica. Cal dir que a Xina tenen molt clar que en cas d’incompliment dels requeriments i de la legislació vigent, les construccions han de ser enderrocades. Tot seguit en veiem unes dades dels exemples que es mostren a les fotografies adjuntes:

Nom construcció i

ciutat Tipus construcció

Data demolició

Vida útil real

Motiu per l’enderroc

Hubin bulding núm. 3, Zhejiang University

Edifici Universitat Gener 2007 13 anys Universitat ven el terreny a

projecte per un centre comercial

Shenyang Wulihe stadium

Estadi de futbol Febrer 2007 18 anys Seu de partits pels Jocs

Olímpics 2008, van substituir-lo per un de nou.

Wenzhou Zhongyin Plaza

Hotel Maig 2004 6 anys Un cop acabat no complia

amb els requeriments vigents.

Wuhan Waitan Garden community

Edificis de vivendes Març 2002 4 anys Violació de la regulació

xinesa sobre la prevenció d’inundacions.

Chongqing Yongchuan

Conference and Exhibition center

Edifici firal i de congressos

Agost 2005 5 anys Per substituir-lo per un hotel

de 5 estrelles

Shanghai Yan’an East

road viaduct

Viaducte

Febrer 2008

11 anys

Enderroc per un nou projecte

urbanístic tot i la vida esperada de 100 anys del

viaducte.

Albert Ferrari

Page 18: News Enginyers Xina

News Enginyers Xina

abril-maig 2012

NEWS ENGINYERS XINA 18

Albert Ferrari. Font: China Weekly, November 11th.

Page 19: News Enginyers Xina

News Enginyers Xina

abril-maig 2012

NEWS ENGINYERS XINA 19

"La regió Àsia-Pacífic està més propera que mai de l'empresa catalana" Per què les empreses catalanes han de mirar cap a la zona de l’Àsia i el Pacífic? Avui dia, hi ha països que estan experimentant un creixement molt gran i que, degut a la seva idiosincràsia, tenen mancances i necessitats en molts sectors. Per tant, en aquest context en plena crisi financera dels Estats Units i de la zona euro, la zona de l’Àsia / Pacífic s’erigeix com el motor de creixement econòmic mundial. Evidentment, no hi ha res fàcil, i encara menys en aquests moments, però també és cert que hi ha oportunitats, i que hi ha un mercat de 3.500 milions de persones amb cada cop més poder adquisitiu. A més a més, cal eliminar els prejudicis sobre la llunyania o les barreres idiomàtiques o culturals. Sovint aquests tòpics frenen accions molt interessants per a les empreses catalanes, que han de comprendre que l’Àsia i el Pacífic, i les seves oportunitats, són més propers que mai. Què cal saber del mercat xinès? D’entrada cal tenir present que es tracta de la segona potència econòmica mundial, i que segurament en poc temps passarà a ser la primera (es parla del 2018). Té un creixement que ha arribat al 10 % de mitjana els últims 30 anys. És un país amb una creixent classe mitjana i es calcula que la xifra actual de 150 milions passarà a ser de 500 milions el 2025. També cal entendre que l’època on la Xina es dedicava a copiar la tecnologia i els productes estrangers per fabricar-los més barats ja ha passat. Després de ser la fàbrica del món, en els propers cinc anys la Xina tornarà a canviar l'esquema industrial global. I és que per mantenir el seu ritme de creixement, el país necessita passar d'un model industrial de productes barats a un de béns d'equipament de tecnologia mitjana i mitjana-alta, amb un factor tecnològic propi. En aquest context és on les empreses catalanes de sectors que aportin valor afegit poden trobar bones oportunitats: gestió d’aigües i residus, energies renovables, vehicle elèctric, biotecnologia, biomedicina, TIC, investigació i innovació tecnològica, maquinària industrial d’alta tecnologia, el sector de l’automoció (la Xina va ser el primer productor mundial de vehicles el 2011 amb 18,45 milions d’unitats) i un llarg etcètera. Sens dubte, totes aquestes empreses hi tenen molt a guanyar, sense oblidar sectors relacionats amb el benestar com l’alimentació (gurmet), la moda, el calçat i els accessoris d’alta gamma que tenen una alta acceptació.

Àlex Rubies

Page 20: News Enginyers Xina

News Enginyers Xina

abril-maig 2012

NEWS ENGINYERS XINA 20

Què ens cal saber sobre Hong Kong com a regió especial administrativa de la Xina? Des del seu retorn a la Xina el 1997, la Regió Administrativa Especial de Hong Kong sempre ha reforçat la seva posició com una plataforma d'entrada per als inversors estrangers a la Xina; permetent a la ciutat créixer de manera constant i important com a centre regional de proveïment i operacions comercials. Una de les claus de Hong Kong és la seva situació: és part de la Xina però al mateix temps té un sistema i un mercat de capitals que li deu molt a l'herència britànica. El lliure moviment de capital, els avantatges tributaris, l'estat de dret, la infraestructura de primera classe, la igualtat de condicions i una ubicació estratègica al cor d'Àsia, fan que les companyies que estan creixent i que volen sortir a l'estranger puguin trobar a Hong Kong la porta ideal per entrar a la Xina. Des de la nostra oficina de Hong Kong donem servei i cobertura a Hong Kong, Taiwan i a la província de Guangdong al sud de la Xina.

Àlex Rubies Lagunas. Cap per als Mercats d'Àsia Pacífic. ACC10. Generalitat de Catalunya

Page 21: News Enginyers Xina

News Enginyers Xina

abril-maig 2012

NEWS ENGINYERS XINA 21

En què o per què et pot ser útil La Mútua dels Enginyers quan, per treball, estàs a la Xina? No només en territori nacional pots beneficiar-te dels avantatges de La Mútua dels Enginyers, de Serpreco, la corredoria d’assegurances, o de MútuaValors, la nostra entitat d’assessorament financer. La Mútua és, des de fa més de cinquanta anys, l’eina que tenim els enginyers per als temes de previsió social. És una entitat sense ànim de lucre que procura el benestar social dels mutualistes siguin on siguin. No té quota. L’ingrés com a mutualista es produeix en el moment que es contracta un servei. Dels serveis que ofereix La Mútua, hi ha dos que tenen especial rellevància per als qui treballen a l’estranger: l’Assistència en Viatge i l’assegurança col·lectiva de Responsabilitat Civil Professional, tot i que no hem d’oblidar les assegurances personals. Si per raons de feina has de desplaçar-te a l’estranger, o ja hi ets, et recomanem fer una revisió d’aquests aspectes: Contracta una assegurança d’Assistència en Viatge. Et donarà la tranquil·litat de tenir una cobertura de fins a 60.000 € si et calgués fer alguna despesa mèdica; de 1.200 € per pèrdua d’equipatge; i també de 150.000 € per responsabilitat civil personal. L’assegurança també inclou altres garanties com ara la de robatori o la de retards en l’entrega d’equipatges. Analitza quins riscos personals tens en el país on treballes. Si ho fas com a assalariat, consulta amb l’empresa quines són les cobertures pel teu lloc de treball. També és molt important revisar l’assegurança col·lectiva de Responsabilitat Civil Professional, que el Col·legi i l’Associació d’Enginyers tenen contractada a través de La Mútua, ja que l’àmbit de la cobertura és mundial, exceptuant els EUA i el Canadà. En aquest sentit, t’aconsellem ampliar la cobertura actual, almenys, en 300.000 € addicionals. A nivell orientatiu, el conjunt d’aquestes garanties pot tenir un cost aproximat de 100 € mensuals. No obstant això, convé fer un estudi segons les teves necessitats i tenint en compte les garanties que puguis tenir actualment i també els riscos i la legislació del país a on treballes o treballaràs.

Informa-te’n trucant a La Mútua dels Enginyers, telèfons 932 954 300 / 662 991 085, per fax al 933 100 638, o enviant un correu electrònic a l’adreça: [email protected]

Page 22: News Enginyers Xina

News Enginyers Xina

abril-maig 2012

NEWS ENGINYERS XINA 22

Viure i treballar a la Xina Cristina Castillo

Tot va començar en un congrés d’enginyeria a Andorra on el professor Pedro Nueno ens va parlar de les meravelles de la Xina i de la China Europe International Business School (escola que presideix). El meu marit en Guillem i jo ens varem lligar una vena als ulls i just acabats de cassar i amb una hipoteca a 35 anys varem fer maletes i varem arribar a Shanghai. L'idea inicial era conèixer el país durant l’any i mig que duraria el nostre MBA a la CEIBS i desprès recuperar les nostres feines a Dragados. El primer dia, no l’oblidarem…ens va enganxar un tifó que va tocar Shanghai… El nostre llibre de família arrugat amb la tinta correguda ha quedat com a record d’aquell benvinguda remullada... El primer cap de setmana varem anar a Huanshan (Montanya Groga) amb els companys de classe, alguns dels quals es convertirien en bons amics. Allà vam aprendre, que quan viatges amb xinesos, tenen la tendència a no explicar-te l'agenda del viatge, i si te la expliquen mai és compleix. Et poden dir que caminarem una hora, i desprès de quatre hores pujant i baixant escales per la muntanya et diuen que hem d’arribar a l’hotel que està a quatre o cinc hores caminant... i quan arribes a l’hotel, resulta que han reservat per la meitat de gent dels que som... També vam aprendre, que a la Xina, on millor es menja, es anant a zones rurals a casa dels pagesos, i pagant-los-hi diners per a que et cuinin el que hagin collit de l’hort.

Page 23: News Enginyers Xina

News Enginyers Xina

abril-maig 2012

NEWS ENGINYERS XINA 23

Aviat, vàrem fer amics catalans, entre ells en Lluís que portava uns 6 anys vivint a Shanghai. En aquell moment ens va semblar que s’havia d’estar boig per quedar-se tants anys en aquesta ciutat. Li vam demanar si tenint en compte que només ens hi quedaríem un any i mig, valia la pena que estudiéssim xinès, i ens va respondre que a Shanghai sense parlar xinès sobrevivies, però que si volíem començar a viure, millor que aprenguéssim xinès. Menys mal que li varem fer cas, doncs aquest juny farà sis anys que vàrem arribar a la Xina... Tant la Mei com el Guim, els nostres fills de 4 i 2 anys consideren Shanghai casa seva. A temporades, es parlen entre ells xinès i a temporades català. Són bilingües català-xinès. Quan portem uns dies a Catalunya ja demanen quan tornarem a casa, i la Mei, ens diu que li agrada molt estar amb els avis, però que millor si venen ells a Shanghai. Per a mi, el més complicat d’aquesta etapa a la Xina, és compaginar la vida laboral amb la familiar. Hi ha mil anècdotes a explicar, moltes fan referència a l’“ayi”: és la mainadera que s’ocupa dels nens mentre tu treballes. En un principi sembla que això no hagi de tenir res de particular, doncs a Catalunya, moltes dones també poden treballar gràcies a mainaderes. Però la diferencia cultural entre una “ayi” i nosaltres és tan gran, que en aquests quatre anys, com algunes amigues em diuen, ja podria escriure un llibre d'anècdotes que si no haguessin passat amb els meus fills, em farien gràcia. Aquestes dones, provenen de famílies de camperols, que han tingut molt poca formació i que no tenen cap sortida professional a casa seva i venen a les ciutats a ajudar en les feines domèstiques. Et pot arribar a passar des que arribis a casa de la feina i et trobis que li estan eixugant el cabell a la teva filla mentre està encara a la banyera, fins que vesteixin al nen de nena, perquè quan són “bebès” consideren que no hi ha roba de nen o nena. D’historietes d'ayis, en tindria per estona. Però aquestes dones, quan tant pare com mare treballen, es converteixen en una peça imprescindible de la família, doncs aquí no hi ha ni avis, ni germans que es puguin quedar els nens quan tens una reunió important o un viatge que no pots cancel·lar... En la vida personal, tinc forces mancances a la Xina, però en la vida laboral, haig de dir, que trobo que és un país amb moltes oportunitats, i m’atreviria a dir, que és més igualitari per l’home i la dona que la nostre estimada terra.

Page 24: News Enginyers Xina

News Enginyers Xina

abril-maig 2012

NEWS ENGINYERS XINA 24

Gil Serra Em dic Gil Serra i actualment sóc el responsable del Grup Freixenet a la Xina. Bé, aquÍ ja entrem en matèria, doncs el terme Xina és en sí una mica complexe de delimitar en un mapa. Per a la gran majoria de xinesos, la Xina inclou Hong Kong, Macao i Taiwan. Però si un parla amb una persona de Hong Kong, el que és més provable és que diferenciï les persones de Hong Kong amb el xinès continental. Així doncs, la manera més formal de parlar de Hong Kong, Macao, Taiwan i la Xina continental en un sol grup, seria la de ¨Greater China¨. En temes de finances, generalment Greater China no inclou Macao, doncs aquest últim no té borsa de valors. En fi, la meva labor recau en els mercats de la Xina continental, Hong Kong i Macao. Jo per fer-ho el més senzill possible acostumo a dir sempre Greater China. En total porto gairebé cinc anys en aquest país treballant per la mateixa empresa. Després de llicenciar-me en Enginyeria Industrial a la ETSEIB, i amb una experiència d’un any en una empresa espanyola industrial, vaig decidir fer un canvi totalment radical per endinsar-me en aquest mercat tan apassionant. Des del primer dia i fins a dia d’avui, la veritat és que cada dia ha sigut una gran experiència personal i professional. Els primers mesos a la Xina van enriquir-me molt personalment, doncs vaig arribar per a muntar un projecte pràcticament des de zero amb una empresa de l’entitat de Freixenet Grup. Després de diversos anys d’esforç i treball, ara ja gaudim d’una oficina en el centre de la cuitat de Shanghai i estem tirant endavant diferents àrees de negoci. Una de les coses més enriquidores del país és poder tenir la possibilitat de viatjar i conèixer les diferents cultures del país. En un país de les dimensions de la Xina, és pràcticament impossible tenir una visió unidimensional. Cada regió té els seus costums i les eines de promoció dels productes s’han d’adequar a cada regió. Per exemple, només amb els estils culinaris, a la Xina es distingeixen vuit grans tradicions de cuina: Cantonès, Sichuan, Shandong, Anhui, Fujian, Hunan, Jiangsu, i Zhejiang. Les diferències de menjar ja marquen un xoc important en el maridatge dels licors, vins o altres begudes durant els àpats. També canvien altres factors culturals com és la manera de fer negocis, comunicació, etc. A mi en general em toca viatjar una vegada cada setmana o màxim cada dues setmanes en diferents provincies de Xina per a visitar clients, fer promocions o alguna altra activitat. En tots els viatges un sempre aprèn alguna cosa nova sobre aquest país tan fascinant. Per exemple, en el meu últim viatge a Fuzhou (província de Fujian), un client m’explicava les diferències entre els diferents tipus de tè de la varietat ¨tieguanyin¨ i com aquest també té variants segons les èpoques de l’any. Com en els anys 20 les oportunitats eren a Amèrica, ara estan majoritàriament en els països BRIC i més encara a Àsia. Us animo a tots a visitar aquest país i a plantejar-vos una experiència ben plena tan en el camp personal com en el professional.

Page 25: News Enginyers Xina

News Enginyers Xina

abril-maig 2012

NEWS ENGINYERS XINA 25

John Waller Ni hao, good day all! Se m’ha demanat escriure una breu carta de les meves experiències de viure i treballar a l’Àsia i especialment a la Xina. Em dic John Waller i sóc responsable de dues empreses a la Xina i una altra a la Índia, i per tant la meva àrea de treball és Àsia. I com podeu veure això és bastant gran!! He estat venint a la Xina els últims 16 anys, però abans vaig viure a la Índia i ara a la Xina a on jo I la meva família hem estat els tres últims anys. Els meus fills May Amalia (8) i Frank George (10) s’han adaptat bastant bé a la forma de vida oriental després de néixer i haver viscut a Tarragona. Ells van a l’escola de Xiamen que és on vivim i dominen el català com a llengua materna, el castellà i l’anglès. També llegeixen i escriuen en xinès fins al nivell bàsic igual que la meva dóna (catalana i del Barça!). Viure I treballar a la Xina té uns certs desafiaments. Els orientals són totalment enigmàtics i mai es pot saber amb certesa el que estan pensant. La filosofia és habitualment “Jo, primer” de manera que ningú es posa ordenament en una cua i conduir pot ser bastant perillós. De totes maneres, des del punt de vista individual són càlids i amistosos. El menjar és una alta àrea on la diferència és total. Cada provincial de la Xina té la seva cuina tradicional i el que es cuina pot arribar a ser molt sorprenent. És molt habitual estudiar el menú durant 20 minuts abans de demanar I fer moltes preguntes sobre la manera o estil de cuina del plat. En general se serveixen plats petits però els plats quan es presenten són realment bons però totalment diferents dels que podem trobar als restaurants xinesos als que estem acostumats a Espanya.

Page 26: News Enginyers Xina

News Enginyers Xina

abril-maig 2012

NEWS ENGINYERS XINA 26

Per als estrangers els “palets” en lloc dels coberts són un altre desafiament però si aprens la tècnica de mantenir un pal fix I l’altre en moviment, arriba a ser realment més fàcil. He estat afortunat de poder viatjar per tota la Xina i recomanaria a tothom visitar el país i no només la Gran Muralla i la Ciutat Prohibida si no també els guerrers en terracota de Xian i molts altres racons. La província de Fujian on visc, és especialment rica en atraccions turístiques. La ciutat de Xiamen és un lloc d’anomenada tant pels xinesos com pel turisme internacional. És com l’“Alacant” a Xina amb palmeres i platges. I són aquests paisatges el que la fan famosa com a ciutat turística de la província de Fujian. Situada a la costa sud-est de la Xina, és un dels ports marítims més antics i presumeix d’un ampli golf d’aigües fondes però no pas gelades. El nom de Xiamen significa “una porta de Xina”. Com una de les precursores de les zones d’especial desenvolupament a la Xina, Xiamen està constituïda per Xiamen Island, Gulangyu Island (o Piano Island), Jiulong River i Tong'an County i està connectada al continent entre d’altres pel Gaoji Seawall i el Xiamen Bridge. La ciutat ha estat nomenada també la illa dels bernats perquè centenars de milers hi viuen allí degut al meravellós escenari natural, l’aire fresc i l’ambient net de la ciutat.

L’àrea disposa d’un clima monsònic subtropical però temperat tot l’any excepte els mesos de tifons, per això és un destí turístic ideal. És una ciutat típica del litoral amb abundants atraccions turístiques, muntanyes, temples, parcs, etc. que ho fan molt atractiu al visitant. Així són coneguts i ben recomanats Gulangyu Island, South Putuo Temple Jimei, Hulishan Battery, Wanshiyan, etc.. És possible també un recorregut marítim per admirar l’increïble escenari de les meravelloses petites illes del voltant. Xiamen té també una variada vida nocturna. Gulangyu Island, Xiamen Veniu i visiteu Xiamen!, i si us puc ser d’alguna ajuda no dubteu en fer-m’ho saber a

[email protected]. Salutacions des de Xiamen, Xina!

Page 27: News Enginyers Xina

News Enginyers Xina

abril-maig 2012

NEWS ENGINYERS XINA 27

Sopar Enginyers Xina a Shanghai Sopar d'Enginyers Xina a Shanghai al Restaurant Lost Heaven el passat dijous 19 d’abril. El passat 19 de abril va tenir lloc al restaurant Lost Heaven de Shanghai una trobada i sopar del grup de corresponsals dels Enginyers Xina, organitzat pel GT-Xina. En aquesta trobada, es pretenia posar en comú els diferents punts de vista, visió i poder conèixer a tots els corresponsals residents a Shanghai i aquells que es trobaven desplaçats a Xina. El sopar va estar organitzat per l’Albert Ferrari i el Sergi Escorihuela, aprofitant l’avinentesa que l’Albert i el Sergi estaven de viatge de negocis per les seves empreses a la Xina. La presentació de l'acte i dels ponents va anar a càrrec de l’Albert i el Sergi. I van assistir els següents corresponsals; Irene Fiol de l’empresa (Applus), Ignasi Claret (Ficosa Internacional), Patxi Congregado (Applus), Santi Codina (Etow Tool), Alex Ariza (Port of Barcelona Chair of Logistics at CEIBS), Rosanna (AsecorpChina), Albert Ferrari (Sedal) i Sergi Escorihuela (Telstar), i es van excusar per problemes d’agenda Gil Serra de (Freixenet), Cristina Castillo (Port of Barcelona Chair of Logistics at CEIBS) i Guillem Pagès (Roca).

Page 28: News Enginyers Xina

News Enginyers Xina

abril-maig 2012

NEWS ENGINYERS XINA 28

La trobada va ser molt interessant per poder compartir les vivències dels diferents sectors representats, per explicar els objectius del Grup de treball de d’enginyers Xina, i explicar-ne i fer-los partícips a tots ells. L’objectiu és que puguin col·laborar i participar activament des de la Xina al grup de treball, que siguin el referent i la font de contacte i inspiració de molts dels enginyers que es plantegen el repte de fer el salt a la gran Xina, i que siguin referents en tots els àmbits i sectors que ells estiguin presents. El sopar va acabar amb una foto i amb un fins aviat, per tal que en breu es pugui organitzar el proper sopar ja amb molt més contingut.

Sergi Escorihuela (Telstar) Shanghai 20 Abril 2012

Page 29: News Enginyers Xina

News Enginyers Xina

abril-maig 2012

NEWS ENGINYERS XINA 29

Borsa de treball Chemical-Pharma Technical Project Manager Description of Organization: Is a privately owned company, established in Spain, with 3 multipurpose plants using modern and flexible production systems. Is an acknowledged world leader in developing / manufacturing advanced pharmaceutical intermediates and Active Pharmaceutical Ingredients (APIs). Develops and manufactures under CGMP APIs / HAPIs for both oral and injectable formulations. Between other therapeutic areas, has core expertise in ACE inhibitors and Neuromuscular blocking agents. Supports Brand sector under strict confidentiality. Job description: Negotiation of prices, quality, projects, technical documentation with suppliers of raw materials, intervals of synthesis and products for the pharmaceutical industry. · Use of professional BBDD of the sector chemist - pharmacist (Newport, Scifinder, WCP, etc) and navigation in web - sites officials (agencies of the medicine, offices of patents, etc). Used to travel internationally for business. Spend long periods mainly in China and India for the purpose of the Job. Position location: Barcelona, Spain Position in the Organization: Report to: Production Managing Director Main responsibilities:

• Negotiation and contract of raw materials, intervals of synthesis and products for the pharmaceutical industry. Their prices, qualities, projects and the related technical documentation with suppliers.

• Global research and negotiations.

• Visit, evaluate and audit the potential suppliers’ factories, laboratories as well as the production processes.

• Discuss  and  solve  technical  problems  when  appear.    Write  technical  reports  to  his  Managing  Director.    Basic salary (starting/ceiling):

• Open/ Negotiable To be agreed according to the candidate value. Estimated level of 60.000,-€ gross annual.

Education background:

• Deep knowledge and expertise of the ‘Job Description’ contents, being valued the qualification of:

• Master degree, major in Chemical engineering, pharmacy or biochemical engineering or related

• As well as Superior engineer qualification will be appreciated Years of work experience (in specific field, if required):

• 3 to 5 years’ experience within the industry is a must.

• Deep knowledge and very specialist and with experience in technical dossiers (technical packages), confidential agreements, specifications of raw materials and pharmaceutical products (analytical specifications), analytical procedures etc to treat with suppliers.

Additional knowledge (Certifications/ Training):

• Demonstrable knowledge of fermentative production, especially in downstream stage but also in upstream.

Language skills:

• Fluent English, at negotiation or proficiency level. Written and spoken.

• Chínese mandarín is a plus.

• Good disposition to learn Spanish Interested candidates can send application dossier to: Mr. Joan Maurel [email protected]

Page 30: News Enginyers Xina

News Enginyers Xina

abril-maig 2012

NEWS ENGINYERS XINA 30

Calendari xinès 2012

1 2 3Su M Tu W Th F Sa Su M Tu W Th F Sa Su M Tu W Th F Sa1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 1 2 38 9 10 11 12 13 14 5 6 7 8 9 10 11 4 5 6 7 8 9 1015 16 17 18 19 20 21 12 13 14 15 16 17 18 11 12 13 14 15 16 1722 23 24 25 26 27 28 19 20 21 22 23 24 25 18 19 20 21 22 23 2429 30 31 26 27 28 29 25 26 27 28 29 30 31

4 5 6

Su M Tu W Th F Sa Su M Tu W Th F Sa Su M Tu W Th F Sa

1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 1 2

8 9 10 11 12 13 14 6 7 8 9 10 11 12 3 4 5 6 7 8 9

15 16 17 18 19 20 21 13 14 15 16 17 18 19 10 11 12 13 14 15 16

22 23 24 25 26 27 28 20 21 22 23 24 25 26 17 18 19 20 21 22 23

29 30 27 28 29 30 31 24 25 26 27 28 29 30

7 8 9Su M Tu W Th F Sa Su M Tu W Th F Sa Su M Tu W Th F Sa

1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 1

8 9 10 11 12 13 14 5 6 7 8 9 10 11 2 3 4 5 6 7 8

15 16 17 18 19 20 21 12 13 14 15 16 17 18 9 10 11 12 13 14 15

22 23 24 25 26 27 28 19 20 21 22 23 24 25 16 17 18 19 20 21 22

29 30 31 26 27 28 29 30 31 23 24 25 26 27 28 29

30

10 11 12Su M Tu W Th F Sa Su M Tu W Th F Sa Su M Tu W Th F Sa

1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 1

7 8 9 10 11 12 13 5 6 7 8 9 10 11 2 3 4 5 6 7 8

14 15 16 17 18 19 20 12 13 14 15 16 17 18 9 10 11 12 13 14 15

21 22 23 24 25 26 27 19 20 21 22 23 24 25 16 17 18 19 20 21 22

28 29 30 31 26 27 28 29 30 23 24 25 26 27 28 29

30 31

Working weekend

Chinese Public Holidays

Holiday compensate working weekend or holiday on weekend

Dragon Day

Middle-Autumn Day

Tomb Sweeping Day

April May June

Working Calendar 2012

January February March

July August September

October November December

Page 31: News Enginyers Xina

News Enginyers Xina

abril-maig 2012

NEWS ENGINYERS XINA 31

Enllaços d’interès

Centre d’Internacionalització Empresarial ACC1Ó -COMPETITIVITAT PER L’EMPRESA - Generalitat de Catalunya: http://www.acc10.cat Casa Àsia: http://www.casaasia.es Institut Confuci (Barcelona): http://www.confuciobarcelona.es ICEX (Instituto Español de Comercio Exterior): http://www.icex.es Casal Català de Shanghai: http://www.wix.com/casalshanghai/ccshanghai# Casa de España en Shanghai: http://www.casaespanashanghai.com China Int’l Machinery Industry Exhibition: http://www.huiyee.com/event/2011jxgyen/ index.html China Yiwu International Machinery Industry Fair: http://www.jixie-expo.com/ China International Machine Tool: http://www.cimtshow.com/ Federació de la Indústria de la Maquinària a la Xina: http://jjw.mei.gov.cn/english/index.html http://cmif.mei.gov.cn/ China Daily: http://www.chinadaily.com.cn Sinalunya http://www.sinalunya.com

Page 32: News Enginyers Xina

News Enginyers Xina

abril-maig 2012

NEWS ENGINYERS XINA 32

Agraïments

Aquest NEWS ha estat possible gràcies al patrocini de:

i amb la col·laboració i el suport de:

Page 33: News Enginyers Xina
Page 34: News Enginyers Xina

Via Laietana, 39, 08003 Barcelona Tel. 933 192 300 / Fax 933 100 681 www.eic.cat