News Enginyers Xina, núm.2: Febrer - Març 2012

Observar i analitzar amb calma, assegurar la nostra posició, fer front als assumptes amb tranquil·litat, amagar les nostres capa-citats i esperar el moment oportú, ser bo en mantenir un per�l baix, mai liderar la reivin-dicació, portar a terme operacions de caràc-ter modest.

Deng Xiaoping, 1990

NewsEnginyersXinaFebrer - Març 2012

News Enginyers Xina ! !

febrer-març 2012

!

!NEWS ENGINYERS XINA 3

!

!Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya !

Equip de redacció:

Alfonso Auguet, Sergi Escorihuela, Albert Ferrari, Irene Fiol, Ricard Granados, Jordi Guix,

Joan Maurel i Carles Palomo, amb la col·laboració d’ACC1Ó de la Generalitat de Catalunya i

de Casa Àsia de Barcelona.

Corresponsals:

Marc Boix (Kaiping), Eduard Carreira (Xangai), Sergi Escorihuela (Xangai), Albert Ferrari

(Kaiping), Irene Fiol (Xangai), Raül Guerra (Hong Kong), Gil Serra (Xangai) i John Waller

(Xiamen).

Difusió del NEWS:

Aquesta edició del NEWS està a l’abast de més de 10.000 enginyers i s’envia per correu electrònic a tots els/les enginyers/res que hagin manifestat el seu interès a rebre’l; a tots els/les assistents/tes de les jornades que s’han organitzat i a les empreses que s’han instal·lat a la Xina i ens donin la corresponent autorització. En tot cas, d’acord amb la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, t’informem que les teves dades personals s’incorporaran als fitxers del Col·legi Oficial i de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, amb domicili a la Via Laietana, 39, de Barcelona. Les dades seran usades per a les finalitats pròpies de les entitats com ara l’enviament d’informació, prestació de serveis, celebració de jornades, cursos i altres activitats que puguin ser del teu interès, per la qual cosa podran ser comunicades a terceres entitats per al compliment de les finalitats esmentades. Entenem que les dades personals facilitades són veraces i et sol·licitem que ens comuniquis qualsevol modificació. Pots exercitar els teus drets d’accés,

oposició, rectificació i cancel·lació de les dades personals de forma gratuïta remetent sol·licitud expressa, juntament amb una còpia del teu DNI, per un dels mitjans següents: per correu electrònic a [email protected], per fax amb la ref. LOPD al 933 100 681 i per escrit, també amb la ref. LOPD, adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, a Via Laietana, 39, 08003 Barcelona. El Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya tenen interès que aquest NEWS funcioni amb eficàcia i acompleixi les finalitats per les quals s’ha creat, però no es fa responsable del contingut, exactitud i actualització de la informació que prové d’altres persones físiques o jurídiques, ni es fa responsable ni s’identifica amb els comentaris i opinions inclosos en els articles d’opinió.

Pots enviar comentaris, suggeriments, subscripcions o la indicació de no voler rebre el NEWS per correu electrònic a l’adreça següent: [email protected]


febrer-març 2012

!


!

Sumari

Activitats de 2012 ........................................................................................... 6 Activitats en preparació .................................................................................. 7 Novetats i notícies d’interès ....................................................................... 8-15

Informació i articles d’opinió .................................................................... 16-23

Viure i treballar a la Xina ........................................................................... 24-29 Borsa de treball ............................................................................................. 30

Enllaços d’interès .......................................................................................... 30

News Enginyers Xina

febrer-març 2012

NEWS ENGINYERS XINA 5

Més de 200 milions de nens canten cada matí l’himne xinès. 7 milions de xinesos neixen

cada any. Són prop de 1.300 milions, en una forta dualitat camp-ciutat. No fa tant temps,

vora trenta anys, pràcticament no es veia circular cap cotxe a la Xina. Avui 20 milions de

cotxes nous omplen les carreteres ja congestionades de les grans ciutats. I es crearan 15

milions de llocs de treball.

El president Mao després de la Gran Marxa va dir “Xina s’ha aixecat”, fent referència a la

humiliació de la Xina al segle XIX, ara ja part d’Occident, on va prevaler més l’orgull que la

història del comunisme.

La Xina, com es pot veure, és un país singular, enigmàtic i complex. Avui és fàcil encara

comprar a la Xina ja que, malgrat el cost de la logística, els preus continuen sent

competitius, però cal tenir en compte també les garanties més o menys de qualitat i

seguretat, i els mecanismes del fort dúmping social.

L’evolució del país és positiva gràcies a un fort creixement del seu PIB i del seu

manteniment per la incorporació de la pagesia a la ciutat, i de la indústria i els serveis a la

seva economia, en nom d’una certa equitat xinesa ja que no poden deixar de créixer. És en

aquest sentit on la nova demanda del mercat intern pot generar noves possibilitats de

serveis, projectes, formació, etc., que alhora incentivarà la demanda exterior. Aquesta és la

nostra oportunitat com a enginyers.

És per això que celebro la iniciativa de la Comissió de Política Industrial per la publicació

d’aquest butlletí que ha de permetre donar a conèixer les possibilitats i la realitat d’aquest

enigmàtic però interessant país que és la Xina.

Joan Torres President de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya

EDITORIAL

News Enginyers Xina

febrer-març 2012


Activitats de 2012 23 de febrer de 2012 / “Protocols de negoci a la Xina”

La Xina, avui, és una realitat propera i es

preveu que encara ho sigui més en el

futur pròxim. Les grans diferències

culturals i el desconeixement fins ara dels

costums, la història, etc., fan que en les

trobades, tant de negocis com de

qualsevol altre tipus, es produeixin

malentesos, interrogants, anècdotes, etc.,

i que especialment a l’hora de negociar

siguin rellevantment importants. En

aquesta jornada es van presentar diverses

experiències directes i va haver-hi ocasió

d’intercanviar opinions.

• La jornada va estar moderada per

Alfonso Carlos Auguet, CEO de

Technical Consulting Office, SL, i hi

van participar com a ponents:

• Ivo Bargalló Carné, llicenciat i màster

en Estudis Xinesos i Orientals per les

universitats de Newcastle, Londres

(School of Oriental and African Studies)

i Beijing (Peking University), màster

doctorand en Història Xinesa i Xinès

Clàssic per la Universitat d’Oxford.

• Mònica Moyano, llicenciada en Estudis

d’Àsia Oriental, postgrau en Arts i

Societats de l’Àsia Oriental, màster en

Àsia Oriental (expert en Cultura de

l’Àsia Oriental), presidenta de

l’Associació SHUI DI (Gota de agua)

per a la Salut i el Desenvolupament.

• Amadeu Jensana, director de

Programes Econòmics i Cooperació de

Casa Àsia.

A la jornada va assistir un nombrós públic,

prop de 125 persones, entre les quals

aproximadament 20 eren xineses. Ivo

Bargalló va presentar els aspectes

històrics de la Xina i la seva evolució des

de l’Edat Mitjana fins avui, com a

introducció per entendre la mentalitat tan

diferent de la d’Occident.

Per la seva banda, Amadeu Jensana va

explicar les claus actuals dels protocols

de negoci a la Xina i Mònica Moyano ens

va transmetre diverses experiències i

exemples de situacions viscudes a la

Xina.

News Enginyers Xina

febrer-març 2012


Activitats en preparació Jornades en preparació per a l’any 2012 Maig: “Internacionalització d’empreses a la Xina” Dimecres 2 de maig de 2012

Aquesta jornada pretén donar una visió de diferents maneres d’enfocar un procés

d’internacionalització a la Xina, i per això disposarem de tres ponents que tenen punts de

vista o experiències totalment diferents però, en tot cas, complementàries.

Començarà l’acte amb la presentació dels ponents per part de Jordi Guix, president de la

Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica i coordinador del Grup de Treball

Xina. Posteriorment, els ponents faran una exposició sobre la seva experiència a la Xina.

Els ponents de la jornada seran:

Graells&Llonch, servei d’implantació industrial per a pimes a l’àrea de Xangai

(pendent de confirmar)

Joan Maurel, de l’empresa Asecorp China

Àlex Rubies, d’ACC1Ó mercats d’Àsia/Pacífic

Moderador: Albert Ferrari, director industrial de SEDAL, SL

Juny: “Viure i treballar a la Xina”

Moderador: Sergi Escorihuela

Octubre: “Inversions xineses a Europa”

Moderador: Carles Palomo

Ponents: Casa Àsia (per confirmar)

News Enginyers Xina

febrer-març 2012


Novetats i notícies d’interès La Xina registra el seu primer dèficit comercial en un any Durant el mes de febrer, l’Administració General de Duanes (AGA) de la Xina va registrar un volum d’importacions que superava en 31.480 mil milions de dòlars el valor de les exportacions del país. En aquest mateix mes, les exportacions de la Xina van créixer un 18,4% respecte al mateix mes de l’any anterior, amb un valor declarat de 114.470 milions de dòlars, mentre que el país va comprar a l’exterior mercaderies per 145.960 milions de dòlars, un 39,6% més. Un cop corregits els efectes de l’estacionalitat en les dades interanuals (el 2011, l’any nou xinès, que es fixar mitjançant el calendari lunar, es va celebrar al febrer), el creixement anual de les exportacions va caure en un 4%, mentre que les importacions es van contraure en un 9,4%. El comerç exterior amb la Unió Europea, la principal destinació de les exportacions xineses, va créixer a un ritme interanual del 4,7% fins a arribar als 79.800 milions de dòlars entre els mesos de gener i

febrer. Per primera vegada, els EUA va superar Europa com a destí de les exportacions xineses.

12/03/12 China Daily

La Xina llança a la mar el primer creuer del món amb sis estrelles

El China Star, el primer navili d’esbarjo del món amb sis estrelles, va salpar ahir en el seu viatge inaugural des del port de Hong Kong. El vaixell, pel qual la naviliera de Wenzhou China Cruise Co (WCC) ha invertit més de 500 milions de iuans (60.200.000 d’euros), té capacitat per acomodar més de quatre-cents passatgers en 172 cabines que es reparteixen entre dotze cobertes. Segons un dels accionistes de l’empresa, el turisme de creuers a la Xina té vent favorable per als propers anys a mesura que creix la demanda de serveis d’esbarjo de més qualitat i sofisticació. Entre els plans de WCC hi ha els de construir la primera flota de creuers privada del país, per a la qual cosa necessiten atreure inversors fins a arribar als 2.000 milions de iuans (240 milions d’euros) que costa el projecte.


News Enginyers Xina

febrer-març 2012


El port de Qingdao ampliarà les seves terminals de minerals i petroli

El president del grup Qingdao Port, Chang Dechuan, va anunciar ahir els plans de l’empresa de dotar el port amb una terminal de minerals a Dongjiakou amb capacitat per a càrregues de 400.000 tones. Segons Chang, que va presentar els projectes de l’empresa davant de la sessió anual de la Conferència Política Consultiva Popular de la Xina, a més de les instal·lacions per a metalls, està previst que al port es construeixin instal·lacions per a la càrrega de petroli amb fins a 300.000 tones de capacitat i una altra de carbó per a la qual “la capacitat encara està per decidir”. La inversió total que l’empresa portuària ha pressupostat ascendeix als 4.000 milions de iuans (uns 481.000 milions d’euros) per a aquest any. S’espera que la inversió de Qingdao Port a les terminals del port es multipliqui gairebé per vuit abans de 2015. Aquestes noves terminals podrien animar l’executiu a aixecar la prohibició d’entrada als ports xinesos als grans vaixells de càrrega de més de 400.000 tones, que, per raons de seguretat, tenen vetat l’accés des de gener.

09/03/12 People’s Daily

El Santander mostra el seu interès per entrar en el capital d’una filial de crèdit al consum del Banc de Pequín

El Santander ha arribat a un acord estratègic de cooperació pel qual es farà, a través de Santander Consumer Finance, amb una participació del 20% en la xinesa Bank of Beijing Consumer Finance, filial de crèdit al consum de Bank of Beijing, a canvi de 306 milions de iuans (37 milions d’euros), segons ha informat el banc xinès en un comunicat enviat a la Borsa de Xangai.

“Bank of Beijing Consumer Finance, filial del Banc de Pequín, ha arribat a un acord preliminar amb Santander Consumer Finance sobre els principals termes per a la cooperació estratègica en el marc de l’oferta de serveis financers al consum a la Xina”, va anunciar l’entitat xinesa. No obstant això, el Banc de Pequín ha precisat que aquest acord preliminar encara no s’ha formalitzat per escrit a falta de negociar alguns termes addicionals i de rebre les pertinents autoritzacions per part dels reguladors. L’entitat xinesa va destacar que, a través d’aquest acord de cooperació, espera millorar la innovació dels seus productes, així com incrementar la seva competitivitat, contribuint al desenvolupa-ment de la indústria del crèdit al consum al mercat domèstic. El Banc de Pequín, entitat fundada el 1996, comptava a finals de 2010 amb un balanç total d’actius de 733.200 milions de iuans, amb 557.700 milions de iuans en el compte de dipòsits i amb un balanç de préstecs de 334.700 milions de iuans. A la Xina ocupa la setena posició en el rànquing de competitivitat bancària.

08/03/12 Europa Press La Xina reduirà els impostos a la importació Amb l’objectiu d’impulsar la demanda interna, la Xina abaixarà els impostos a la importació d’un gran nombre de productes de consum i de luxe durant aquest any, ha anunciat l’exviceministre de Comerç i membre del Comitè Nacional de la Conferència Política Consultiva Popular de Xina, Wei Jianguo. Segons Wei, “els béns de consum i de luxe ajudaran a promoure el consum domèstic a la Xina, que haurà de reduir els seus aranzels”. Wei ha anunciat que durant aquest any “hi haurà almenys dues rondes de reducció d’impostos a la importació en un gran ventall de productes”.

News Enginyers Xina

febrer-març 2012


Aquestes declaracions es produeixen just després de la presentació sobre el curs polític 2011 en què el primer ministre xinès, Wen Jiabao, va fixar en l’impuls de la demanda interna i del consum un dels grans reptes per a aquest any. Per a molts partidaris de la reducció d’impostos a la importació dels béns de consum i de luxe, la mesura suposaria atreure a la Xina l’important volum de consum que mouen els xinesos a l’estranger per beneficiar-se d’uns tipus impositius menys onerosos. L’any passat, el Ministeri de Finances va anunciar una reducció dels aranzels per més de 600 articles, que incloïa alguns béns de consum. Per Wei, aquesta mesura no és suficient i totes les administracions s’han de coordinar per limitar aquestes barreres al comerç: “És bo per als consumidors xinesos i per millorar les relacions comercials amb els nostres socis”. Segons estadístiques del Ministeri de Comerç, els tipus impositius sobre l’adquisició de rellotges, maletes, articles de moda o begudes espirituoses són un 45% més alts a la Xina continental que a Hong Kong, un 51% més que als EUA i un 72% per sobre dels que s’apliquen a França.

07/03/12 China Daily 12 milions d’habitatges socials el 2012 Durant aquest any, l’administració xinesa lliurarà les claus de cinc milions d’habitatges de protecció social i posarà en marxa la construcció de set milions, segons el primer ministre, Wen Jiabao. En la presentació de l’informe sobre les actuacions del govern durant el 2011 davant de l’Assemblea Popular Nacional, Wen va sostenir que “cal perfeccionar els sistemes de construcció, assignació, administració i devolució d’aquest tipus d’habitatges”. Al costat de la construcció de nous habitatges, el primer ministre va

recomanar a l’Assemblea que estudiés les reformes legals i fiscals que consideri necessàries per estabilitzar el mercat immobiliari del país. Entre les mesures proposades per Wen destaquen les de la regulació en l’accés a la propietat de les cases per evitar-ne l’ús especulatiu i reformes en els impostos sobre els béns immobles. L’any passat es van construir entorn de 4,32 milions d’apartaments de protecció social i se’n va iniciar la construcció de 10.430.000 en ciutats i poblats, d’acord amb l’informe.

06/03/12 Xinhua

La Xina no supera els seus objectius de control de contaminació Durant el 2011, la Xina va sobrepassar els límits de contaminació en l’aire i en l’aigua que el país es va marcar a l’inici de l’any, segons les autoritats encarregades de la planificació econòmica del país citades pel diari oficial People’s Daily. Entre els objectius que no s’han complert hi ha els de reduir per sota de determinats nivells l’ús intensiu d’energia i les emissions de diòxid de sofre i òxids de nitrogen. El país tampoc va poder millorar els nivells de contaminació en rius, aqüífers i altres reserves d’aigua. Sobre el consum d’energia, la Xina es va quedar en una reducció del 2% per cada punt del PIB, per sota del 3,5% establert pel govern. Per al director de la Comissió Nacional per a la Reforma i el Desenvolupament, Zhang Ping, el principal motiu d’aquest incompliment es troba en el fet que la Xina “encara no ha pogut canviar el seu model de desenvolupament econòmic: els mitjans per créixer són encara massa ordinaris i l’ajust estructural de l’economia s’està quedant enrere”.

06/03/12 People’s Daily

News Enginyers Xina

febrer-març 2012


Cortefiel es llança al mercat xinès amb 800 establiments El grup tèxtil Cortefiel ha arribat a un acord d’aliança d’empreses amb l’angloxina Scarvic per comercialitzar les seves marques Pedro del Hierro i Springfield a la Xina en els 800 punts de venda que obriran en els propers anys. Segons l’acord, a la tardor Cortefiel començarà a obrir aquests 800 establiments, que es repartiran entre botigues pròpies i centres comercials de tot el país. Scarvic és una filial dels grups Avic Trading, propietat de l’empresa xinesa de capital públic AVIC, i de l’anglesa Scarborough. Per al grup espanyol “Scarvic serà un pilar fort de suport en l’expansió a la Xina, perquè és un soci que ja compta amb experiència en el sector del retail”, recull Europa Press. Mitjançant aquesta aliança, Cortefiel podrà aprofitar el saber fer de Scarvic per introduir-se amb més facilitat a la Xina i ampliar la seva presència internacional que ja s’estén per més de seixanta països.

06/03/12 Europa Press

El Japó i la Unió Europea participaran en negociacions per aconseguir l’estandardització mundial del sistema de patents

El Japó, la Unió Europea, els Estats Units, la Xina i Corea del Sud, negociaran l’estandardització de les normes que regulen les patents, cosa que suposarà un pas cap a la destrucció de barreres en la globalització corporativa. Actualment es presenten uns dos milions de sol·licituds de patents anuals al món –un 40% són en un país diferent del de l’inventor. La persistència de sistemes de registre de patents diferents genera certa imprevisibilitat en els mercats. A això cal afegir el temps del procés i l’increment de costos en què incorren les empreses, que

des de fa temps reclamen l’estandarditza-ció. Les cinc economies que centren les converses representen més del 80% de les sol·licituds de patents presentades a tot el món. Per això, part dels seus funcionaris de patents es reuniran a Còrsega a partir del juny, amb una agenda en la qual figuren més de quaranta assumptes, i la previsió que les negociacions es prolonguin durant un any. Un dels principals objectius de les discussions serà el període de gràcia entre la publicació d’una invenció i el moment en què es presenta la sol·licitud de patent corresponent. Si, per exemple, es dóna el cas que una patent es fa pública per accident, el creador pot perdre la possibilitat de reclamar els seus drets més endavant. Els Estats Units i el Japó tenen un període de gràcia d’un any i sis mesos, respectivament, per protegir els drets dels inventors, mentre que la Xina no preveu aquestes excepcions. Les accions adreçades a l’estandardització es van intensificar quan l’any passat els Estats Units va canviar el sistema de prioritat del primer a inventar al primer sol·licitant. Per al Japó l’esforç respon a la necessitat de dur a la Xina a comprometre’s amb la propietat intel·lectual. Per la seva banda, la Xina es va convertir el 2011 en el líder mundial de sol·licituds de patent registrades per primera vegada. Algunes veus crítiques diuen que no compta amb inspectors suficients per fer front a l’allau de sol·licituds, cosa que dóna lloc a l’aparició de nombrosos conflictes entre els fabricants xinesos i les empreses estrangeres relacionats amb drets de propietat industrial i intel·lectual. El recent reclam de prohibició de la venda de l’iPad d’Apple Inc indica que les empreses xineses es mostren cada vegada menys transigents pel que fa a propietat industrial. Els Estats Units, la Unió Europea i el Japó busquen amb aquesta negociació una millor administració de les patents a la Xina.

06/03/12 Nikkei News

News Enginyers Xina

febrer-març 2012


La sanitat universal, gran repte de la Xina el 2012 El primer ministre xinès, Wen Jiabao, va anunciar dilluns passat que el país continuarà treballant en la reforma del sistema sanitari nacional per fer-lo extensiu a tots els ciutadans del país. Davant de la sessió plenària anual del Congrés Nacional Popular, l’assemblea legislativa de la Xina, el primer ministre va afirmar que, per a aquest any, “[la Xina] ha de millorar el sistema d’assistència sanitària nacional que cobreix a tota la població, consolidar i expandir els serveis bàsics i enfortir la seva capacitat d’oferir i gestionar aquests serveis”. En l’informe que Wen va lliurar a la cambra, es recull, entre altres mesures, la d’ampliar fins als 240 iuans a l’any (uns 31,5 euros) la dotació del subsidi que es concedeix a aturats urbans i cooperatives rurals per contractar assegurances mèdiques. En l’actualitat, més de 832 milions de persones es beneficien d’aquestes ajudes, que cobreixen prop del 70% del cost dels tractaments. Sembla que, durant el 2012, les ajudes per a les assegurances mèdiques faran distinció entre les despeses hospitalàries i els farmacèutics, i s’estendrà la cobertura als tractaments d’urèmia i de càncer de pulmó. A més, el primer ministre va indicar a la cambra que animarà “la inversió no governamental i estrangera en hospitals”: el capital estranger podrà accedir a la propietat de xarxes d’hospitals i a les instal·lacions mèdiques. El 2010, el Consell d’Estat de la Xina, òrgan equivalent al Consell de Ministres, instava les administracions regional i local a obrir els seus sistemes de salut públics a la participació privada.


La Xina consumeix menys acer El consum d’acer cru de la Xina podria situar-se en els 690 milions de tones aquest any, mentre que s’espera que la producció arribi als 730 milions de tones, segons un comunicat publicat a la pàgina web del Ministeri d’Indústria i Tecnologies de la Informació. Per als tècnics del Ministeri, aquesta previsió en la demanda d’acer convida a pensar en una reducció dels preus del mercat durant aquest curs: “Els pics en els preus que es produeixin aquest any seran més baixos que els preus més alts de 2011”, s’afirma en el comunicat. Quant a les previsions per al sector exterior de l’acer, les estimacions del Ministeri situen les exportacions nacionals entorn dels 50 milions de tones, mentre que les importacions podrien arribar als 15 milions de tones. Les causes a les quals apunta Xinhua per aquesta contracció del consum són el descens d’inversió industrial en immobilitzat per contribuir a la lluita contra l’escalada dels preus i en els reptes que planteja la recuperació econòmica global per a aquest any.

05/03/12 Xinhua

Xangai, centre de la indústria intel·ligent Per al 2015, Xangai vol convertir-se en el destí prioritari per a les indústries més modernes i punteres en els nous sectors en desenvolupament i en els serveis tècnics i industrials d’alt valor afegit, segons les declaracions d’un alt funcionari de la municipalitat que recull el

diari People’s Daily.

News Enginyers Xina

febrer-març 2012


Segons el diari, l’administració local planteja llançar una sèrie de mesures sota el projecte “Two doubles and one promotion” (amb referència a les activitats manufactureres i de serveis emergents i a les indústries més desenvolupades) que atreguin una inversió que converteixi la

ciutat en un “centre industrial intel·ligent”. El pla preveu una sèrie de fases que facin realitat aquest objectiu. Durant la primera etapa s’impulsarà la creació d’un “cinturó de creixement”, un hub empresarial que reuneixi les empreses més avançades en la producció d’acer, naval, de material

d’equip, d’aviació, de nous materials, de

combustibles, etc. S’espera que, una vegada que aquestes

empreses estiguin operant a la zona, s’aconsegueixi una base empresarial en els sectors més avançats de la indústria i un teixit corporatiu cada vegada més assentat i important. People’s Daily situa les regions costaneres

de Baoshan, Chongming, Pudong Fenggxian i Jinshan com a destinacions per a aquest projecte de desenvolupa-

ment municipal.

05/03/12 Xinhua

L’energia eòlica, prioritària en la distribució de la xarxa xinesa Les institucions encarregades de la gestió de la xarxa elèctrica de la Xina hauran de fer el possible per garantir el consum de tota l’energia eòlica que es generi, segons una informació de l’agència Shanghai Securities News. Segons l’agència, que cita un informe de l’Administració Nacional de l’Energia, les empreses i els organismes han de centrar els seus esforços en la previsió detallada de la generació d’energia i en la coordinació de les operacions de la xarxa.

Per alguns analistes del sector, aquesta mesura ajudarà l’energia eòlica a integrar-se d’una forma estable en la combinació energètica del país, amb beneficis tant per als productors com per als gestors de la xarxa. Un dels principals obstacles que troba l’eòlica a la Xina és la poca capacitat de la xarxa elèctrica, que actua com a coll d’ampolla en la distribució d’aquesta energia. El ràpid creixement de la capacitat de generació instal·lada, que el 2010 superava els 41,8 GW i que podrà arribar als 150 GW el 2020, no es va ajustar al desenvolupament, més lent, de la xarxa de distribució.


La internacionalització empeny a l’alça el compte de resultats de supermercats Dia La cadena de supermercats espanyola Dia ha tancat el passat exercici amb unes vendes brutes d’11.123,5 milions d’euros, que representa un increment del 4,7% respecte al 2010. El benefici net ha estat de 94,4 milions, un 150% més que el 2010, segons un comunicat de la multinacional. Gran part del seu èxit es basa en la seva estratègia d’expansió, que s’ha focalitzat sobretot en països emergents com la Xina i la fortalesa del negoci a Espanya. De fet, només en el “gegant asiàtic” compta amb 447 botigues, 61 més que el 2010. Del total, 265 són pròpies i 182 franquiciades, segons dades que ha proporcionat la multinacional a Globalasia.com. Les vendes brutes a la Xina, incloent les franquícies, han estat de 207.300 milions d’euros el 2011, fet que suposa un augment del 7,4% respecte al 2010. Així mateix, les vendes netes han registrat 173.600 milions d’euros, un 7,3% més que en l’exercici de 2010.

News Enginyers Xina

febrer-març 2012


El 2012, el Grup Dia llançarà a la Xina la targeta de fidelització Club Dia. En l’actualitat la firma espanyola compta amb 36,6 milions de targetes entre els seus clients d’Espanya, Portugal, França, Argentina i Turquia. Els objectius a la Xina per al període 2012-2013 són els de continuar ocupant quotes de mercat al país i consolidar la seva presència. Xangai i Pequín i les seves àrees d’influència són els pròxims destins en l’agenda del grup: Tianjin i Hebei, amb 99 milions d’habitants en 13 ciutats, i Jiangsu, Zhejiang i Anhui, amb 200 milions de persones repartides en 42 ciutats, són les possibles àrees d’expansió per a la companyia en el futur.

01/03/12 Global Asia

Oportunitats per a la indústria del tractament d’aigua a la Xina La fira Water China & PVP China 2012 ha tingut lloc a Guangzhou entre el 23 i el 25 de febrer de 2012. Aquest any, la tecnologia de dessalació ha tingut presència destacada en aquesta fira. En aquest sector, cal destacar la presència de les empreses espanyoles Acciona Aigua i Abengoa Water (antiga BEFESA). Ambdues comparteixen el mateix target de mercat: la dessalinització d’aigua per a

consum humà i per a la indústria que fa ús intensiu d’aquest element. Abengoa porta més temps en territori xinès que el seu competidor Acciona, des de l’any 2007. Ha construït una dessaladora a Qingdao i disposa d’oficines a Pequín i a Dalian, on comença pròximament un nou projecte. Acciona acaba de desembarcar al gegant asiàtic i estima que aviat obrirà oficina a Pequín. El govern de Pequín està impulsant les empreses que necessiten ingents quantitats d’aigua (acereries, per exemple) a instal·lar-se a la costa per tal que s’apartin dels marges dels rius, on les seves descàrregues generen un gravíssim problema. Això dóna lloc, en molts casos, a la possibilitat de proveir mitjançant plantes dessalinitzadores, on a empreses espanyoles experimentades en el sector se’ls presenta una gran oportunitat. L’altra empresa espanyola present en aquesta fira és la murciana Sistema Assut, implantada a la Xina des de 2005, que es dedica al filtratge de l’aigua. Segons el seu representant, les seves instal·lacions a la Xina filtren, cada dia, tres milions de tones d’aigua.

01/03/12 Water China & PVP China 2012

News Enginyers Xina

febrer-març 2012


Selecció del Butlletí d’Economia de Casa Àsia

Carbures s’alia amb un soci xinès per entrar al mercat aeronàutic asiàtic L’empresa espanyola ha anunciat la creació d’una aliança d’empreses amb la companyia xinesa Guanglian Aeronautic Composite Material Process & Equipment per fabricar i distribuir peces de carboni en el sector aeronàutic del país asiàtic per un període de deu anys. Es calcula que només al mercat asiàtic es mourà un 30% de tot el negoci aeronàutic global. La Xina redueix el seu objectiu de PIB al 7,5% La Xina ha rebaixat per primera vegada en els últims vuit anys les seves previsions de creixement, i espera que per al 2012 la seva economia creixi un 7,5%. El govern apostarà per una política fiscal dinàmica i una política monetària prudent per combatre la pressió baixista en el creixement del seu PIB i per controlar la seva elevada inflació. La Xina autoritza el comerç en iuans a tots els seus exportadors Des d’ara totes les empreses xineses amb llicència per exportar podran dur a terme el seu comerç transfronterer a iuans, la moneda nacional, en un nou pas per a la internacionalització d’aquesta divisa. Aquesta autorització s’estén a tot tipus de productes, per tal d’atendre la demanda del mercat i impulsar el comerç exterior. Telefónica amplia la seva aliança amb China Unicom en les connexions entre màquines La companyia de telecomunicacions espanyola i China Unicom han ampliat la seva aliança en les connexions mòbils entre màquines (M2M) i les targetes SIM. Telefónica també ha anunciat el compromís de mantenir la seva participació de 3.000 milions d’euros a la China Unicom. El Banc Mundial insta la Xina a reformar la seva economia El president del Banc Mundial, Robert Zoellick, ha afirmat en la presentació de l’informe Xina 2030 que el gegant asiàtic ha de canviar de model de creixement, ja que “la necessitat de reformes és indiscutible perquè la Xina està en un moment crucial del seu desenvolupament” i que “el model de creixement actual del país és insostenible”. La Xina busca una energia solar més eficient i sostenible per al 2015 El nou pla quinquennal xinès 2011-2015 sobre energia solar preveu un augment de la producció de les polisilicones per a la fabricació de panells fotovoltaics, fins a arribar a les 50.000 tones. Per als fabricants de panells, la meta marcada per al 2015 és la de la producció fins a 5 gigawatts més, cosa que suposa augmentar en la meitat la capacitat actual. La Xina estudia abaixar les seves taxes d’interès davant del fre d’Europa Segons un informe de les universitats de Xiamen i Singapur i el Diari d’Informació Econòmica de Pequín, la Xina podria abaixar els tipus d’interès en 25 punts bàsics cada vegada, en el segon i el tercer trimestre amb vista que el creixement econòmic podria continuar la seva desacceleració a l’eurozona.

News Enginyers Xina

febrer-març 2012


Informació i articles d’opinió Associacions d’enginyers a la Xina

Hem fet una cerca de les associacions d’enginyers a la Xina i n’hem trobat dues de

semblants al nostre model d’organització. A continuació es resumeix la informació que es

troba a totes dues webs.

IEIC (Industrial Engineer Institute of China)

La IEIC es va fundar el 2006 per a un cert nivell de la promoció i aplicació universal de

l’enginyeria industrial, de la pròpia organització, i dels professionals dels diferents sectors

que representen. Amb data de 10 de gener de 2009, la IEIC tenia 805 membres dels quals

més del 95% es troben a primera línia de l’exercici de l’enginyeria industrial.

La IEIC, des de la seva concepció, va desenvolupar un sistema estricte per a la constant

protecció de l’entorn a llarg termini i el desenvolupament sostenible. Al mateix temps,

promou de forma creixent un gran networking entre els membres però, també, i és

completament gratuït, un servei efectiu de protecció dels llocs de treball. Els membres

obtenen intercanvis gratuïts d’experts de nivell, així com consells per millorar les pròpies

capacitats i ampliar horitzons. Per als membres de la IEIC, i com una de les raons de ser

d’aquesta associació, es disposa també de la possibilitat de suport per a noves oportunitats

laborals.

D’altra banda, s’ha promogut proveir de solucions completes “per a un tot” basades en

l’enginyeria industrial i que aglutinen les diferents branques industrials. Per això s’ha format

la IEIC Union, on hi ha la IEIC juntament amb diversos fabricants de hardware, proveïdors de

solucions de software, institucions de formació de grau superior de la School of

Management and Industrial Engineering, institucions d’experts en enginyeria industrial, la

filial de Hong Kong de l’American Institute of Industrial Engineers, i proveïdors de recursos

News Enginyers Xina

febrer-març 2012


relacionats. S’ha de tenir en compte que els membres de la IEIC cobreixen la gran majoria

dels sectors de l’enginyeria industrial.

Des de la seva fundació fins ara, la IEIC ha obtingut recursos per donar suport a cada cop

més socis i està esdevenint ràpidament una força important en el camp de l’enginyeria

industrial. La IEIC, juntament amb les altres contraparts abans esmentades, pot promoure el

desenvolupament de la causa de l’enginyeria industrial.

Web: http://www.ieic-cn.cn (versió no anglesa)

SCEA (Silicon Valley Chinese Engineers Association)

Fundada el 1989, la SCEA és una organització sense ànim de lucre amb més de 6.500

membres repartits als Estats Units, Europa i Àsia. La SCEA ha esdevingut una de les més

grans, prestigioses i influents organitzacions professionals xineses tant a Silicon Valley com

als Estats Units. La conferència anual de la SCEA és un dels esdeveniments destacats a

Silicon Valley que es focalitza en les innovacions high-tech, l’emprenedoria i el

desenvolupament professional. La SCEA és el pont entre els Estats Units i la Xina que

connecta emprenedors i inversors, talents i empleats, innovadors i patrocinadors en les

diferents disciplines high-tech. La SCEA és una organització oberta que sempre vol escoltar

els altres.

Web: http://www.scea.org

John Waller

News Enginyers Xina

febrer-març 2012


Hong Kong com a plataforma inversora més òptima per a les inversions directes a la Xina (I)

Les inversions catalanes i espanyoles directes a la Xina s’expliquen, en la majoria dels

casos, pel fet de voler incrementar la competitivitat productiva, diversificar geogràficament

el mercat –receptor o subministrador–, aprofitar una estructura de costos més baixa,

millorar les economies d’escala o per l’efecte “tractor” d’un client principal, entre d’altres.

Però aquestes inversions han mantingut tradicionalment en les pimes un patró d’actuació

recurrent, d’inversió directa Espanya-Xina, que després en la pràctica diària del negoci s’han

trobat amb certes restriccions que imposa el país i a partir de les quals els ha fet minvar la

pretesa competitivitat, la flexibilitat i la rendibilitat cercada amb la diversificació.

A pesar que amb els temps la Xina ha anat modernitzant els seus sistemes fiscals, la seva

operativa financera-bancària va canviar la legislació laboral, legal-societària, etc., la qual

cosa va fer, d’una banda, perdre aquells primers incentius d’avantatges fiscals a la inversió

dels primers anys de l’obertura, i, de l’altra, anar atorgant certa seguretat jurídica, certa

disciplina d’actuació i major protecció a la inversió. De tota manera, certes restriccions

operatives per les FIE (Foreign Invested Entrerprises) han estat mantingudes i han afectat les

nostres empreses.

Però, amb tot, poques han estat les empreses que han conegut (i entès) la possibilitat de

realitzar les seves inversions a la Xina a través de la magnífica plataforma que suposa Hong

Kong. Aquesta ciutat ha estat i és l’espai jurídic més convenient per articular les inversions

estrangeres directes a la Xina.

Hong Kong va ser cedida a l’imperi britànic per la dinastia Qing en el Tractat de Nanquín

(1842), després de la derrota de la Xina en la Primera Guerra de l’Opi, a més de cinc ports

marítims més entre els quals el de Xangai.

Els britànics van colonitzar Hong Kong i van instaurar la seva legislació de comerç, civil i

mercantil, i a partir d’aleshores Hong Kong va créixer com una extensió de l’imperi britànic i,

amb el decurs de la Història, del que ha esdevingut la Gran Bretanya.

Això va fer que tota la legislació britànica mercantil, coneguda per la seva liberalitat i

flexibilitat, fos adoptada en el territori de Hong Kong, i així consolidada i transmesa fins i tot

després que la Gran Bretanya pactés amb Pequín la devolució de Hong Kong a la Xina el

1997.

La conveniència de considerar Hong Kong, doncs, com a plataforma inversora per a les

posteriors actuacions a la Xina continental (així com a altres indrets d’Àsia), passa per un

recull d’avantatges que fan que els efectes que esmentàvem restrictius en la inversió

estrangera directa a la Xina puguin ser mitigats, i per aprofitar aquesta legislació més liberal

News Enginyers Xina

febrer-març 2012


–en cap cas defraudant ni evasiva com tradicionalment i encara ens consta que es mira

Hong Kong avui en dia, fruit de la desconeixença i d’un cert “rebuig” causat per un mal

incorporat terme paradís fiscal, que ens ha apartat de millorar les nostres inversions tal com

ho han fet altres països inversors. Donarem aquí només quatre exemples bàsics per pensar

en Hong Kong quan parlem d’inversions estrangeres directes a la Xina.

Per començar, Hong Kong disposa d’un legislació societària que permet constituir i

enregistrar una societat bé sigui 100% estrangera o bé mixta en qüestió de setmanes, amb

uns requisits mínims de capital, en absolut exigents i completament gens dissuasoris, i amb

una estructura de consell i de directors gens rígida des del punt de vista de

formació/canvis/baixes que permet adaptar ràpidament l’estructura als canvis que puguin

sorgir en l’empresa sense gaire despeses.

En segon lloc, el finançament de l’empresa a Hong Kong i tota la seva operativa té tants

ventalls com permet la seva legislació bancària, heretada de la britànica com ja hem

comentat. Els més reconeguts bancs mundials operen a Hong Kong, amb tota llibertat,

sense cap restricció, la majoria amb comptes multidivisa (fins a onze diferents divises en el

mateix compte), on l’entrada i sortida de capitals, transaccions, transferències

internacionals, documents formals del comerç exterior, eines de cobrament-pagament i

creditícies del comerç internacional, repatriació de capitals, dividends, etc., estan en el dia a

dia de la seva operativa amb tota normalitat i ben documentats i amb força agilitat.

En tercer lloc, la fiscalitat. Sempre ens hem mirat Hong Kong com un “paradís fiscal”, només

fruit del nostre desconeixement i missatges incoherents transmesos o rebuts. A Hong Kong

es paguen impostos, com a tot arreu. I fins ara, a més, per aquells conceptes dels quals es

pagaven impostos a Hong Kong, en la repatriació de diners a Espanya, tenien imposició

també al nostre país (doble imposició). Actualment, amb el recent Tractat-Acord de No

Doble Imposició (Avoidance of Double Taxation) això queda fora de lloc, perquè per a

aquells residents fiscals a un país o a l’altre, o societats vinculades, allò que es pagui en

concepte d’impostos en un dels països ja no s’ha de tornar a pagar en l’altre, maximitzant

encara més tota la planificació fiscal i de tresoreria de l’empresa.

I, en quart lloc, l’operativa offshore (empresa deslocalitzada), que permet canalitzar

transaccions i tràfic de mercaderies internacionals des de la pròpia seu de Hong Kong,

sense necessitat ni obligatorietat d’aquestes de passar pel territori de Hong Kong, mantenint

els certificats d’origen dels països de transacció i els acords de comerç preferencials

regionals o bilaterals entre ells. Això permet fer transaccions tant amb la Xina com amb

qualsevol altre país fixant Hong Kong com a plataforma importadora-exportadora i articulant

i gestionant els tràfics i les transaccions des de la pròpia seu a Hong Kong.

En aquest sentit, la RAE (Regió Administrativa Especial de Hong Kong) taxa en funció del

model de negoci i operativa específica i segons el lloc del management de l’operativa, etc.,

News Enginyers Xina

febrer-març 2012


tot en rigor legal, fins i tot tenint la possibilitat d’obtenir l’offshore status (0% d’impostos

sobre beneficis generats a Hong Kong per les transaccions foranes). El que sí és cert és que

mai castiga ni penalitza aquestes operatives, considerades legals (i que en realitat ho són),

sempre que no s’incompleixin les lleis o es facin amb aquesta intenció.

I, per afegir i completar, la lliure circulació de persones pel seu territori, amb el que és la

normativa habitual dels països occidentals, sotmesos només a la legislació estàndard sobre

immigració i estada i residència.

Un cop considerades aquestes premisses de base legals, reconegudes i d’operativa

tradicional de molts anys d’altres països inversors, el següent pas és conèixer quins són els

avantatges de realitzar la inversió estrangera directa a la Xina des d’una societat hòlding

pròpia a Hong Kong (la matriu i inversora de la qual és la “mare” espanyola), quina ha de ser

l’estratègia i quines són les diferències competitives respecte a l’estratègia tradicional de

realitzar la inversió directament des de la matriu espanyola.

Per no haver d’allargar-nos aquí, avui, i en aquest número, us proposo que ho deixem per

dissertar-ho en el número següent on gaudirem de nou espai per poder-ho exposar amb

detall. En continuem parlant en l’edició següent.

Cordialment,

Joan Maurel

Asecorp China Business Consulting, Ltd.

News Enginyers Xina

febrer-març 2012


La silenciosa conquista xinesa

Aquest llibre dels periodistes Juan Pablo Cardenal i Heriberto

Araujo, editat per Crítica, no deixarà a ningú indiferent. A més,

dóna una visió molt directa de les claus i secrets de l’actual

expansió xinesa silenciosa per tot el planeta, i inclou les seves

conseqüències socioeconòmiques, mediambientals i

geopolítiques.

És una obra a mig camí entre el relat de viatges i el

periodisme d’investigació per seguir la pista a un desplega-

ment de tentacles que està canviant el món.

De fet, la investigació desenvolupada és extraordinària perquè

ha portat els autors a visitar 25 països arreu del món, molts

dels quals són règims opacs i territoris considerats perillosos per al desenvolupament de la

seva professió. Ens hi podríem referir com un retorn al periodisme d’investigació autèntic.

Abans de començar el llibre hi ha un paràgraf que podria resumir molt bé la filosofia que

encara avui està seguint i dominant l’estratègia internacional xinesa: “Observar i analitzar

amb calma, assegurar la nostra posició, fer front als assumptes amb tranquil·litat, amagar

les nostres capacitats i esperar el moment oportú, ser bo en mantenir un perfil baix, mai

liderar la reivindicació, portar a terme operacions de caràcter modest”. És la traducció dels

autors de l’original L’estratègia dels 28 caràcters pronunciada per Deng Xiaoping a principis

de 1990, poc després de la massacra de Tiananmen per fer front als canvis.

Posant al servei d’aquesta investigació un ampli coneixement previ de la Xina, els autors

portaran el lector als racons més recòndits del món xinès gràcies als més de 220.000

quilòmetres recorreguts i 500 entrevistes realitzades en llocs tan allunyats entre ells com la

Veneçuela de Chávez, l’Iran dels aiatol·làs o el Sudan que acaba d’escindir-se en dos

països.

Els autors descriuen a través d’històries humanes d’arreu com la Xina està desfent l’statu

quo i quin impacte tindrà això per al futur de les nostres societats. Així podem veure un

recorregut des de les mines de coure de la República Democràtica del Congo i les

explotacions de gas natural del desert del Turkmenistan, fins a l’impacte mediambiental en

els boscos de Sibèria o els grans projectes xinesos d’infraestructures a la Amazònia

equatoriana o el riu Nil.

Basat en el seu creixent poder econòmic, el seu particular model autoritari i el muscle de

1.300 milions de persones (almenys les que es consideren legalment registrades), la Xina

s’està convertint en la potència hegemònica del segle XXI. Les conseqüències de la crisi

News Enginyers Xina

febrer-març 2012


econòmica del 2008, que han afectat profundament Occident, no ha fet més que accelerar

el procés.

La Xina necessita matèries primeres per continuar alimentant la “fàbrica del món” i perquè

no vol dependre del mercat per tenir petroli i minerals. Per això van a Àfrica i a Amèrica

Llatina. D’altra banda, els xinesos no tenen por de fer negocis amb ningú; poden permetre’s

negociar amb el Sudan sense que els seus conciutadans es posin les mans al cap. Un altre

factor diferencial és que els xinesos allà on veuen una oportunitat de negoci s’hi llancen

encara que sigui una operació difícil; les empreses occidentals, en canvi, necessiten saber

que tindran un benefici per començar un negoci.

És una qüestió estratègica. La Xina ha de créixer a un ritme del 8% per mantenir a ratlla

l’estabilitat social. A més, vol que les seves empreses estatals es converteixin en empreses

globals. El món en desenvolupament, amb mercats quasi verges o amb poca competència,

és una gran oportunitat. Una altra qüestió és que s’adapta perfectament al territori hostil,

estan disposats a guanyar menys i esforçar-se més.

Desplegar els seus tentacles pel món en desenvolupament és només la primera fase; la

segona, que arribarà a curt i mitjà termini, és la conquesta dels mercats occidentals. La crisi

ha accelerat aquest procés. El fet que Europa trontolli li ha donat fabuloses oportunitats, i no

només ho estem veient amb la compra de deute sobirà de molts països, entre els quals hi ha

Espanya, sinó que també ha pres posicions en ports estratègics del Mediterrani o ja ha

comprat empreses importants com Volvo. És un procés imparable.

En definitiva, una lectura molt amena que ens permet entendre millor com s’està

desenvolupant l’estratègia internacional xinesa.

Albert Ferrari

News Enginyers Xina

febrer-març 2012


En què o per què et pot ser útil La Mútua dels Enginyers quan, per treball, estàs a la Xina?

No només en territori nacional pots beneficiar-te dels avantatges de La Mútua dels

Enginyers, de Serpreco, la corredoria d’assegurances, o de MútuaValors, la nostra entitat

d’assessorament financer.

La Mútua és, des de fa més de cinquanta anys, l’eina que tenim els enginyers per als temes

de previsió social. És una entitat sense ànim de lucre que procura el benestar social dels

mutualistes siguin on siguin. No té quota. L’ingrés com a mutualista es produeix en el

moment que es contracta un servei.

Dels serveis que ofereix La Mútua, hi ha dos que tenen especial rellevància per als qui

treballen a l’estranger: l’Assistència en Viatge i l’assegurança col·lectiva de Responsabilitat

Civil Professional, tot i que no hem d’oblidar les assegurances personals.

Si per raons de feina has de desplaçar-te a l’estranger, o ja hi ets, et recomanem fer una

revisió d’aquests aspectes:

Contracta una assegurança d’Assistència en Viatge. Et donarà la tranquil·litat de tenir una

cobertura de fins a 60.000 € si et calgués fer alguna despesa mèdica; de 1.200 € per pèrdua

d’equipatge; i també de 150.000 € per responsabilitat civil personal. L’assegurança també

inclou altres garanties com ara la de robatori o la de retards en l’entrega d’equipatges.

Analitza quins riscos personals tens en el país on treballes. Si ho fas com a assalariat,

consulta amb l’empresa quines són les cobertures pel teu lloc de treball.

També és molt important revisar l’assegurança col·lectiva de Responsabilitat Civil

Professional, que el Col·legi i l’Associació d’Enginyers tenen contractada a través de La

Mútua, ja que l’àmbit de la cobertura és mundial, exceptuant els EUA i el Canadà. En aquest

sentit, t’aconsellem ampliar la cobertura actual, almenys, en 300.000 € addicionals.

A nivell orientatiu, el conjunt d’aquestes garanties pot tenir un cost aproximat de 100 €

mensuals. No obstant això, convé fer un estudi segons les teves necessitats i tenint en

compte les garanties que puguis tenir actualment i també els riscos i la legislació del país a

on treballes o treballaràs.

Informa-te’n trucant a La Mútua dels Enginyers, telèfons 932 954 300 / 662 991 085, per fax al 933 100 638, o enviant un correu electrònic a l’adreça: [email protected]

News Enginyers Xina

febrer-març 2012


Viure i treballar a la Xina Eduard Carreira (Chief Representative Asia-Pacific a Aries Ingeniería y Sistemas)

La Xina és un repte i una oportunitat per a tothom, tant per a les empreses estrangeres com

per als expatriats. En aquests moments jo estic vivint el meu tercer any a la Xina. He passat

per Xangai, per Pequín i em trobo de tornada a Xangai. També he viatjat molt per la resta de

la Xina i Àsia, per motius professionals i també per motius personals, aprofitant el fet d’estar

aquí.

Amb tota l’experiència acumulada en aquest país, la meva llista de motius pels quals em

quedaria cinc anys més és igual de llarga que la llista de motius pels quals marxaria demà

mateix. Això es deu a la vida tan intensa i xocant que molts duem aquí. Molts de nosaltres

comencem el dia amb classes de xinès a les 7.30 am, abans de la feina, ja que a la tarda és

quan la gent de la seu de les nostres empreses s’activa i normalment hem de treballar fins

News Enginyers Xina

febrer-març 2012


tard per satisfer les seves demandes. Un cop acabes la feina tens un món de possibilitats

que si no estiguessis aquí no tindries, com anar a sopar a restaurants boníssims per 5 euros,

tenir converses amb gent de tot el món, practicar quatre idiomes al dia, viatjar a llocs

increïbles quan ajuntes més de dos dies de festa, aprendre d’una cultura nova, etc. Però

també és veritat que la part maca de l’experiència a vegades no compensa els moments en

què sents la frustració del xoc cultural en un entorn laboral, per exemple quan tens reunions

de catorze hores per no arribar a cap conclusió, o quan has de passar dies sol en ciutats de

les quals no coneixes ni el nom (i on segurament no pots trobar cafè).

En fi, que la Xina és un destí apassionant, però si t’hi fiques de ple també pots tenir

moments difícils que, això sí, de segur et reforcen el caràcter (aquí diem que tenim un estat

d’ànim sinusoïdal). La dificultat del destí és un detall que les empreses catalanes que

expatriïn gent aquí hauran de tenir en compte, sobretot en el món industrial, si volen tenir

una baixa rotació del personal (a més de tenir en compte el petit detall de les set hores de

diferència quan vulguin trucar-te al mòbil a les 2.00 am de la Xina!). En conclusió, aquest és

un repte estimulant que aporta tantes coses com sacrificis requereix, que no deixa igual a

ningú i que, pel motiu que sigui, enganxa, i molt.

Eduard Carreira

News Enginyers Xina

febrer-març 2012


Marc Boix (Technical and Quality Manager a Kaiping Sedal Tap Components Co., Ltd.) des de Kaiping, província de Guangdong

Fa pràcticament un any que estem instal·lats, amb la meva parella, a la Xina i l’experiència,

tant des del punt de vista personal com professional, està sent única.

Estem vivint a Kaiping, que és una ciutat petita (uns 700.000 habitants) que està al sud de la

Xina, a la província de Guangdong. Tot i que Kaiping està situada a prop de grans ciutats

amb molta presència internacional (Macau, Guangzhou, Hong Kong i Shenzen), la gent no

està gens acostumada a la presència d’estrangers. De fet, passejant pel carrer, és habitual

que algú vulgui fer-se una foto amb tu.

El fet de viure en una petita ciutat fa que l’experiència sigui d’una immersió quasi total a la

cultura xinesa, amb totes les coses bones que això comporta, des del punt de vista

d’experiència personal, i tots els problemes que implica, des del punt de vista de

comoditats.

Aquí, la barrera idiomàtica suposa un problema molt important. Cal pensar que les paraules

més internacionals (stop, right, left, restaurant...) normalment no són enteses i, fins i tot, els

gestos amb les mans són diferents (el no, els números...). Fins que no vaig aprendre les

mínimes paraules per fer-me entendre, qualsevol cosa a fer per Kaiping podia suposar

News Enginyers Xina

febrer-març 2012


l’aventura més insospitada: el taxista que et deixa en un lloc diferent al que li has demanat,

anar a un restaurant, a la perruqueria, al supermercat i trobar que t’han canviat la salsa de

tomàquet de lloc...

En les relacions laborals, també hi ha moltes diferències culturals que em van cridar l’atenció

des del primer moment. Sense voler generalitzar massa, però per tal que em pugueu

entendre, explicaré alguna d’aquestes diferències: els xinesos tenen un concepte diferent

del temps i s’expliquen d’una manera molt més indirecta i poc clara de com ho faria un

occidental. En una reunió amb un occidental el més important és tenir clar el que ha dit el

teu interlocutor. Amb un xinès, en canvi, el més important és entendre el que ha volgut dir, el

que s’amagava darrere de certes frases aparentment intranscendents. Suposo que, pels

xinesos, els occidentals, som molt “simples” i directes.

Sembla mentida, però una de les coses que més s’enyora de Barcelona és el cel blau. Aquí,

amb el nivell d’humitat i contaminació que hi ha, és estrany veure’l amb el color que

naturalment li associem.

Marc Boix

News Enginyers Xina

febrer-març 2012


Raül Guerra (Business Development Manager, Invest in Catalonia d’ACC1Ó) des de Hong Kong

Hong Kong ha estat durant molts anys la via d’entrada a Àsia per a moltes empreses, i ara el

meu punt de desembarcament professional a Àsia. La veritat és que Hong Kong permet una

aproximació a la cultura xinesa molt còmode i amb grans avantatges, sobretot perquè

l’idioma no esdevé una barrera per entendre l’entorn i comunicar-se. És clar, també, que

l’exposició que un té a la realitat xinesa és molt més limitada que si estigués a Mainland

China.

De la ciutat em fascina el ritme, la fusió de cultures, la sensació que qualsevol cosa és

possible en aquest entorn, així com moltes de les contradiccions d’una societat tan

particular.

Com a nouvingut em crida moltíssim l’atenció l’extrema orientació als negocis que tenen els

xinesos. No és que sigui una cosa nova; la Xina ha estat un país de grans comerciants al

llarg de la història. El que destaca és la manera de fer negocis, en què per naturalesa

busquen un win-win.

Com a dada de país, i per contrarestar la imatge que en general tenim de Hong Kong, ciutat

de gratacels i gran densitat de població, m’agradaria destacar que el territori comprèn més

de 200 illes, la majoria no habitades, i que el 75% del territori és zona protegida.

Raül Guerra

News Enginyers Xina

febrer-març 2012


Calendari xinès 2012

1 2 3Su M Tu W Th F Sa Su M Tu W Th F Sa Su M Tu W Th F Sa1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 1 2 38 9 10 11 12 13 14 5 6 7 8 9 10 11 4 5 6 7 8 9 1015 16 17 18 19 20 21 12 13 14 15 16 17 18 11 12 13 14 15 16 1722 23 24 25 26 27 28 19 20 21 22 23 24 25 18 19 20 21 22 23 2429 30 31 26 27 28 29 25 26 27 28 29 30 31

4 5 6

Su M Tu W Th F Sa Su M Tu W Th F Sa Su M Tu W Th F Sa

1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 1 2

8 9 10 11 12 13 14 6 7 8 9 10 11 12 3 4 5 6 7 8 9

15 16 17 18 19 20 21 13 14 15 16 17 18 19 10 11 12 13 14 15 16

22 23 24 25 26 27 28 20 21 22 23 24 25 26 17 18 19 20 21 22 23

29 30 27 28 29 30 31 24 25 26 27 28 29 30

7 8 9Su M Tu W Th F Sa Su M Tu W Th F Sa Su M Tu W Th F Sa

1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 1

8 9 10 11 12 13 14 5 6 7 8 9 10 11 2 3 4 5 6 7 8

15 16 17 18 19 20 21 12 13 14 15 16 17 18 9 10 11 12 13 14 15

22 23 24 25 26 27 28 19 20 21 22 23 24 25 16 17 18 19 20 21 22

29 30 31 26 27 28 29 30 31 23 24 25 26 27 28 29

30

10 11 12Su M Tu W Th F Sa Su M Tu W Th F Sa Su M Tu W Th F Sa

1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 1

7 8 9 10 11 12 13 5 6 7 8 9 10 11 2 3 4 5 6 7 8

14 15 16 17 18 19 20 12 13 14 15 16 17 18 9 10 11 12 13 14 15

21 22 23 24 25 26 27 19 20 21 22 23 24 25 16 17 18 19 20 21 22

28 29 30 31 26 27 28 29 30 23 24 25 26 27 28 29

30 31

Working weekend

Chinese Public Holidays

Holiday compensate working weekend or holiday on weekend

Dragon Day

Middle-Autumn Day

Tomb Sweeping Day

April May June

Working Calendar 2012

January February March

July August September

October November December

News Enginyers Xina

febrer-març 2012


Borsa de treball

Demandes: La meva dona, per qüestions de feina, és una potencial futura expatriada.

Encara que ara no hi ha una planificació concreta, el pla és que tota la família ens traslladem

a viure a Hangzhou (180 km a l’oest de Xangai) durant aquest 2012.

La meva pretensió és trobar feina a Hangzhou, Jiaxing o Xangai. La meva formació i

experiència estan relacionades amb IT/IS, però donada la meva especialitat en optimització i

millora de processos estic interessat també en operacions, logística, producció, etc., i no

tinc cap restricció en qüestió del tipus de feina; al contrari, resultaria motivadora

l’experiència en una àrea no relacionada directament amb IT.

[email protected]

Enllaços d’interès

Casa Àsia:

www.casaasia.es

Institut Confuci (Barcelona):

www.confuciobarcelona.es

ICEX (Instituto Español de Comercio Exterior):

www.icex.es

Casal Català de Shanghai:

www.wix.com/casalshanghai/ccshanghai#

Casa de España en Shanghai:

www.casaespanashanghai.com

China Int’l Machinery Industry Exhibition:

http://www.huiyee.com/event/2011jxgy-

en/index.html

China Yiwu International Machinery Industry Fair:

http://www.jixie-expo.com/

China International Machine Tool:

www.cimtshow.com/

Federació de la Indústria de la Maquinària a la Xina:

http://jjw.mei.gov.cn/english/index.html

http://cmif.mei.gov.cn/

China Daily:

http://www.chinadaily.com.cn

Centre d’Internacionalització Empresarial ACC1Ó -

COMPETITIVITAT PER L’EMPRESA - Generalitat de

Catalunya:

www.acc10.cat


febrer-març 2012

!


!

Agraïments Aquest NEWS ha estat possible gràcies al patrocini de:

i amb la col·laboració i el suport de:

!!!!!

!!!

!!!!

!!

!!!

!!!!!

Via Laietana, 39, 08003 Barcelona Tel. 933 192 300 / Fax 933 100 681 www.eic.cat

News Enginyers Xina, núm.2: Febrer - Març 2012

Documents

Transcript of News Enginyers Xina, núm.2: Febrer - Març 2012