mel i sucre

Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra

Apunts del Pla de Mallorca CliMeNT PiCorNell

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Excursions JoaN MoraTiNos

Passatemps arNau MoraTiNos

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió

Març 2013. Núm. 393revista d’in formació general

Editaassociació Mel i sucre sant Joan

Local socialCarrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,

Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Col·laboradors 2013antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Cli ment Picornell,amador de sa Plaça, amador Passol, Pep Gayà, Josep roig,sacrament Ferrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Jaumealbert Miró, Pere Cardús, Tomeu Martí, amador Bauçà, Guillemserra, Bartomeu Mestre, Catalina Gayà, Marisa Goñi, arnauCompany.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu sastre / Joan Font

CobertaFoto de Joan Font.

ContracobertaFoto de Pep Gayà.

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per lareDaCCió. els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde Car Tes al DireCTor que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• l’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://www.melisucre.cat/melisucre@premsaforana.cat

2

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 2

mel i sucre

http://melisucre.cat/l’actualitat al dia

3

� el diumenge 3 de març vatenir lloc la renovació de la juntadirectiva de l’associació de Per -sones Majors. la participació ales votacions va ser molt elevada(193 votants). Només hi haviauna candidata a la presidència, naCatalina lluïsa Gayà, que vaobtenir 152 vots, amb 37 vots enblanc i 4 de nuls. els vocals queacompanyaran na Catalina a lajunta, amb els vots que varenobtenir, són aquests: Joan Bauzà

Nigorra “Bossa” (110), antòniaBauzà Gayà “Maiolina” (109),Francisca Bauzà Nigorra “Bossa”(96), andreu Clamor Comas (69),Maria Magdalena Jaume Nigorra(65), Joana Bauzà Vaquer “deGossauba” (61), antònia MatasGayà “sabatera” (57), Maria Te -resa Juan Molinas “Tixadora”(55), Jordi Gayà Company “Fide -ver” (52) i Magdalena JaumeGalmés “Perota” (46).

� l’ajuntament ha acceptat lacessió d’un tram del carrer delMirador i un petit solar al sud delcarrer (a la part del poble). el pri-mer tros ja formava part del carrerperò estava escripturat a favor de

la propietària. l’altre tros està endret de casa seva i se cedeix per-què servesqui d’espai verd o mira-dor, amb l’única condició que lescases que hi ha més avall no pu -guin considerar façana la part queguaita al solar (és a dir, legalmentserà com si hi hagués una casa).la persona que ho ha cedit és lamare de na Catalina Pocoví.

� s’ha aprovat el Catàleg depatrimoni històric de sant Joan,una llista dels elements arquitec-tònics i naturals que han de serobjecte de protecció. l’ajunta -ment va aprovar inicialment uncatàleg, que s’ha hagut d’ampliaramb 18 cases perquè tengués el

notícies locals

El vent no impedí els santjoaners anar a Consolació el dia de la festa del Quart Diumenge.

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 3

vistiplau del Consell de Mallorca,que encara volia ampliar-lo més.una vegada aprovat pel Ple, s’haposat a exposició pública, unapassa més cap a l’aprovació defi-nitiva. el Catàleg és un requisitper a l’aprovació de les Normessubsidiàries i, posteriorment, elPeri des Turó. s’ha decidittambé que s’intentarà ajudar a lespersones afectades pel Catàleg, jasigui a través de bonificacions fis-cals o amb assessorament. elCatàleg es va aprovar amb elsvots a favor de PP, axsJ i Psoe il’abstenció de Cxi.

� s’ha procedit a la neteja delPunt Verd i a la renovació delscontenidors. ens han dit que elmateix dia que s’havia deixat comuna patena ja hi va anar qualcú atrabucar-hi una remolcada dematerial. No s’ha pogut saber quiés perquè el lector de targetes i lacàmera de televisió estan pen-dents de reparar.

� Des del Casal d’infants iJoves de sant Joan es va organit-zar una petita estada de dos diesa la Colònia de sant Pere, el capde setmana del 9 i 10 de març.Hi varen participar 44 nins de 3a 12 anys i 10 monitores volun-tàries.

� l’ajuntament ha hagut d’aju-dar al Banc d’aliments de santJoan. se n’ha de cuidar la Man -co mu nitat del Pla, però es va

mel i sucre

El grup santjoaner Nada que objetar ha editat el seu primer disc, per pro-mocionar-lo també han fet un vídeo amb el títol de Nuestra vida, que podeuveure a internet, realitzat per Gareth Hall.

El club d’esplai de voluntaris de S’Escorxador organitzaren una acampadaa la Colònia de Sant Pere. Hi assistiren una quarantena de nins i nines delpoble, amb una desena de monitores.

Tots els productes

per a ca vostra

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

4

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 4

tena d’expedients, després demolt de temps de tolerància i“màniga ampla”. l’ajuntamentcompta amb la col·laboració delseProNa (el servei de Protec -ció de la Natura, de la GuàrdiaCivil) i de l’agència de Disci -plina urbanística. el batle acon-sella als veïns que s’informinabans de dur a terme qualsevolobra, especialment en terreny rús-tic. sembla, però, que hi ha gentque no està gaire conforme per-què diuen que tant des delseProNa com des de l’ajunta -ment no es tracten totes les obresil·legals d’igual manera.

saber que una remesa que s’espe-rava no havia arribat i això podiadeixar persones sense res per dur-se a la boca. Davant aquestaemergència, es va haver de cercarun remei ràpid.

� el grup d’amics del Davalla -ment ha organitzat novamentaquesta popular representació, elDivendres sant. Tot i que tothomhi col·labora desinteressadament,hi ha una sèrie de despeses que noes poden evitar (per exemple, elmanteniment de l’atrezzo o elmaterial pirotècnic per als efectesespecials). Com que les subven-

cions s’han reduït o han desapare-gut completament, els amics delDavallament han de cercar siste-mes alternatius per aconseguirfinançament. el dia del QuartDiumenge, per exemple, posarenuna paradeta a Consolació perdemanar donatius i per vendreDVD. També l’ajuntament els hadonat una petita ajuda.

� l’ajuntament de sant Joan haincrementat els expedients perobres il·legals, d’ençà que la cor-poració està governada pel pacteentre PP i axsJ. Des de l’inici dela legislatura s’ha obert una tren-

mel i sucre

5

El dia del Quart Diumenge, el col·lectiu de dones deTeranyines organitzaren una pujada a l’oratori de Con -solació per commemorar el Dia de la Dona, que enguanycoincidia amb la festa tradicional santjoanera.

El Quintos començaren la seva setmana gran amb la pas-sejada i sorteig del me.

Continua la tradició de la beneïda el diumenge del Ram.El rector Joan Martí Gandia beneí el feligresos que hiassistiren.

Les corals Mayurqa, de Muro i de Sant Joan feren uncon cert a l’església parroquial el dissabte del Quart Diu -menge. Aquí els podem veure cantant L’home de Son

Carabassa.

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 5

mel i sucre

penjat a Youtube, amb la cançóNuestra vida. el disc estarà dispo-nible, entre altres, a spotify iamazon a partir de mitjan maig.Mentrestant, l’han interpretat allorito i a Palma, on el presentaranoficialment l’11 de maig. el grupestà format pels santjoaners JesúsCarrillo (veu) i Tomeu Garí (bate-ria), el sinever Pau Cirer (guitarra),el sevillà Juan antonio García(guitarra) i el llorità rafel Munar(baix). Nada que objetar ha estatobjecte d’un article a la revistaInmedia tika, on s’explica la sevahistòria i els plans de futur.

� un altre grup de sant Joanque té un bon estol de seguidorsés sa sini Band. el Divendressant oferiran una actuació al BarCentro, una de les rares ocasionsper veure’ls actuar en directe.

� la Guàrdia Civil ha detengut aVilafranca una banda de tres per-sones, de nacionalitat marro -quina, que es dedicaven a buidar

Que se sàpiga, va fer un poc demal per la zona des Camp.

� la Festa del Quart diumengees va celebrar amb l’austeritathabitual d’aquests darrers anys. eldissabte hi va haver un concertcoral a l’església. Hi prenguerenpart la Coral Miquel Tor tell, deMuro, l’orfeó Mayurqa i la Coralde sant Joan. Cada grup interpretàquatre peces i per cloure l’acte envaren fer dues de conjuntes. el diadel Pa i el Peix, el matí, es va ferla pujada a Con solació en romeria,ofici solemne i ball de bot amb elsalumnes de l’escola infantil deball. Després de dinar, ballada po -pular a càrrec d’aires de Pagesia.a l’esplanada de Con solació,alguna torronera i els Quintos, quevenien panades i altres castes demenjar i beure.

� el grup de rock santjoanerNada que objetar ha tret un discnou. Per fer-vos una idea del seunivell, podeu veure el clip que han

� la bústia de Correus que hihavia a la plaça de Jaume i (el Pesdes Porcs) ha estat suprimida. aranomés es poden dipositar les car-tes a l’oficina de Correus, devorala biblioteca municipal. ens hancontat que la persona responsablede sant Joan no havia estat avisa-da d’aquest canvi en el servei,fàcilment explicable perquè lesnoves tecnologies han convertitpràcticament en obsoletes lesantigues comunicacions postals.

� l’hivern es va acomiadar ambles nevades més intenses de latemporada. l’onada de fred ante-rior va ser molt més intensa peròno va anar acompanyada de preci-pitacions. la de la primera quinze-na de març, en canvi, va deixar lesmuntanyes de la serra ben blan-ques un bon estol de dies. Per aquí,la pluja ha estat escassa durant totel que duim d’any agrícola.

� el divendres 15 de març unterbolí va pegar per sant Joan.

6

Ferreteria de Sant Joan

de 8:30h a 13h i de 15h a 20h

dissabtes horabaixa OBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan

Tel: 971 52 65 33

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 6

mel i sucre

cases i casetes. el seu modus ope-randi era que mentre un vigilavael propietari de la casa, els altresdos la buidaven. es diu queaquestes persones poden ser res-ponsables de robatoris que s’handonat a sant Joan.

� una casa de camp que ha rebutés la que té a son Fortuny naMaria “de sa Ferreteria”. Comque hi han entrat altres vegades jano hi deuen tenir gaire cosa devalor, però com que els lladres noho saben, el mal que fan perentrar i un bon disgust no te’llleva ningú.

� Juntament amb les celebra-cions religioses i festives dePasqua, els Quintos de 1992 hanfet la seva “setmana gran”. eldiumenge del ram, 24 de març,sortejaren un mè. el número sor-tat correspongué a un bitllet queno s’havia venut. es repetí el sor-teig i la segona vegada afavorí naMargalida Mayol “rumbet”.

N’Antonia Bauçà, “Maiolina”, va ser entrevistada pel projecte de la memò-ria biocultural del Pla de Mallorca de la beca de cultura popular de la CasaMuseu Pare Ginard, un projecte que duen a terme Pere Sureda, historiador,Anna Penya, periodista, i Aina Socias, llicenciada en ciències ambientals.

Cooperativa Agrícola

SANT JOANTota casta de productesper al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

AGÈNCIA DE SANT JOAN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 52 60 78

7

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 7

mel i sucre

algunes estructures de finques ipossessions emblemàtiques, mar-ges i altres elements singulars delterme. Finalment, els represen-tants de l’ajuntament explicarenque, després d’una desigual nego-ciació, acceptaren incloure lespropostes de la comissió llevantalgunes de les cases que no comp-taven amb elements objectius perestar incloses dins el catàleg. altorn d’intervencions, la oposicióva valorar positivament aquestacord, i va recordar a l’equip degovern la seva proposta de fer-nepublicitat, comunicar-ho especial-ment als propietaris afectats perquè tinguin ocasió de fer-hial·legacions i, en la mesura de lespossibilitats pressupostàries del’ajuntament, establir mesures perajudar-los des de l’ajuntament, sino se pot econòmicament, a l menysen la burocràcia que aquestamesura afegirà a qualsevol actua-ció vulguin fer sobre la seva pro-pietat. el punt va ser aprovat per 7vots a favor (3 PP + 3 axsJ + 1Psoe) i una abstenció (Cxi).Quan, després dels temps estipu-lat per l’exposició pública, i resol-tes les possibles al·legacions, s’a-provi definitivament el Catàleg,l’ajuntament haurà aconseguitpujar un nivell més en la difícilescalada cap a l’entrada en vigorde les noves Normes subsidiàries.

en el punt d’informacions hiva haver les següents:

Toni oliver:Va assistir a la jornada esporti-

va que organitza el Consell deMallorca pels regidors d’esportsde tots els ajuntaments de Mallor -ca. el resum va ser que “no hi hacap novetat, mos diuen que opti-

dret del Molí den Teixidor, que lafamília Pocoví, propietària delsterrenys, cedeix a l’ajuntamentper regularitzar el tema urbanística aquell redol. la propietat higuanyarà poder mantenir les vis-tes al poble i al Pla de ses Veles il’ajuntament podrà seguir la tra-mitació del “Peri d’es Turó”amb un entrebanc menys. Tots elsgrups municipals elogiaren la pre-disposició de la propietat a arribara aquest acord, que és satisfactoriper ambdues bandes. es va apro-var per unanimitat acceptar la ces-sió, i atorgar els poders necessarisper formalitzar-lo en escripturapública.

Amb la tramitació del“PERI d’Es Turó” i la decada vegada més properaaprovació del Catàleg dePatrimoni Històric de SantJoan, s’hauran avançatdues passes importants perl’aprovació de les novesNormes Subsidiàries.

el següent era el punt estrellade la sessió: l’aprovació inicialdel Catàleg de Patrimoni His -tòric de Sant Joan. Finalment,darrera anys d’esperes i de ges-tions, la Comissió insular d’orde -nació del Territori i urbanisme,en sessió del dia 30 de novembrede 2012, va emetre veredictesobre la proposta feta per l’ajunta-ment de sant Joan en el seu dia.els tècnics d’aquesta comissióproposaven incloure-hi altres 22cases, augmentar la protecció delsmolins fariners, de les cases i

Sessió ordinària de dia 18 demarç de 2013

el passat ple ordinari es varetardar uns dies por poder enca-bir-hi l’aprovació dels pressu-postos 2013, i aquests s’ha avan-çat també uns dies per podertractar l’apro vació del Catàleg dePatri moni Històric de sant Joan,i no haver de convocar un pleextraordinari expressament peraquest punt.

Tants sols tres assistents entreel públic, a demés del cameràmande Mel i sucre TV, al qual maipodrem agrair prou l’esforç per-sonal que fa per fer-les públiquesa través de la web d’aquestapublicació. sobre tot els quetenim costum de seguir els avatarsde la política municipal a travésde les sessions plenàries, i que avegades tenim necessitat de con-sultar part de les intervencions oqualque vegada, com és el meucas particular aquesta vegada, totala sessió.

a aquesta sessió se veu quetots els que varen intervenir ferenun esforç per reduir la durada dela sessió sense prejudici de la sevaefectivitat, segurament escalivatsper les 3 hores llargues que haviadurat la passada sessió: aconse -guiren parlar de tot el que haviende parlar amb poc més de 40minuts de reunió.

Tot just haver aprovada l’actade la sessió anterior i acordatl’assabentat dels decrets de bat-lia es va passar a debatre la cessiód’un tram de vial corresponental carrer Mirador i d’una por-ció de terreny ubicada a la ves-sant sud del mateix carrer. estracta d’un tram que hi ha a l’in-

ajuntamentReflexions municipals

JoaN sasTre JoaN

8

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 8

mel i sucre

mitzem els recursos i que estal-viem el màxim”.

Margalida Català:l’associació de Persones

Majo rs ja té la nova Juntaconstituï da.

la uoM (universitat obertaper persones Majors) ha enviat laseva proposta pel cicle de confe-rències per enguany: es tracta decinc conferències que es faran alcasal de Persones Majors en di -ven dres a les 17:30, i estan ober-tes a tothom que hi vulgui assistir.

Des de la residència “Novaedat” també han ofert un cicle deconferències relacionades ambcom afrontar les determinadesmalalties i mancances pròpies depersones d’edat avançada, per ferdurant el mes d’abril i tambéestan obertes a tothom.

La Universitat Oberta perpersones Majors (UOM)donarà continuïtat al ciclede conferències iniciatl’any passat, en vista de labona acollida que va tenirentre tothom que hi vaassistir.

un grup de 44 nins de santJoan d’entre 3 i 12 anys han anatd’acampada a la Colònia de santPere, de la ma de 10 al·lotesvoluntàries, a les quals la regido-ra va adreçar unes paraules d’a-graïment.

Des del Banc d’aliments de laMancomunitat no han arribat lespartides d’aliments bàsics sufi-cients per les necessitats que segeneren al nostre poble, i entre elsserveis socials i l’ajuntament hanhagut cercar la manera de posarremei a aquesta necessitat tanperemptòria. (Qui ho hagés dit,que en ple segle XXi, amb tots elsavenços tecnològics i socials,

l’ombra de la fam tornaria a pla-nejar per damunt el nostre po -ble...)

Catalina Gayà:a una reunió entre el l’amipa,

el Col·legi “son Juny” i represen-tants de l’ajuntament es varenfixar les línies d’actuació, i deprioritats, en matèria de repara-cions i manteniment de lesinstal·la cions de l’escola pels pro-pers mesos.

l’escola de música de santJoan i la de sineu han acordat quefaran dos concerts conjunts: el definal del segon trimestre a sineu iel de final de curs a sant Joan.

Joan Magro:l’empresa constructora del

poliesportiu va arreglant les gote-res que hi ha, a demés d’altresdefectes que s’hi han detectat.

Pareix que s’ha trobat unasolució per posar els toldos d’om-breig al pati de l’escola. en poctemps se farà una prova, i si va bése muntarà definitivament.

l’equip de govern segueix fentfeina per tirar endavant el Peri d’“es Turó”.

i finalment, el punt de precs ipreguntes va comptar amb lessegüents intervencions:

Noèlia llull:Com està el tema de les barre-

res i les càmeres de control del“Punt Verd”?

a la carretera de Vilafrancapot ser que hi ha hagut algunaaveria d’aigua, ja que se veu rajaraigua.

Frederic Febrer: Manifestant la seva satisfacció

per veure aprovats els pressupostsper 2013 dins un període satis -factori.

agraint les facilitats que tantdes del personal de l’ajuntamentcom des de l’equip de govern se li

han donat a l’hora de fer lesconsul tes pròpies d’un edil de laoposició.

Proposant donar més agilitatals plenaris, i fer-los més partici-patius pel públic en general, do -nant publicitat a les convocatòriesamb tots els mitjans que l’ajunta-ment tingui a l’abast (pàgina web,tauló d’anuncis, ...), fent extensi-va aquesta proposta per informarel públic de qualsevol circum-stància que pugui ser del seuinterès, com per exemple l’horarid’horabaixa.

La proposta d’enviar pervia telemàtica la documen-tació dels plenaris pot supo-sar la primera passa de l’a-juntament per entrar de pledins la modernitat en matè-ria de tecnologies de lacomunicació.

Proposant enviar les convoca-tòries i la documentació als regi-dors per correu electrònic, comhan començat a fer a l’ajuntamentde Binissalem.

en tema d’esports, l’ajunta-ment ha de fer més coses d’inicia-tiva pròpia.

en urbanisme, s’ha de repren-dre el tema de la mobilitat.

la biblioteca també pot estarun poc més activa, i més integra-da dins la xarxa de biblioteques.

Com està el tema del movi-ment de terres del camí de saBastida?

la darrera pregunta, no hi hahagut manera d’entendre-la.

entre el batle i les regidoriesafectades per les preguntes varendonar les explicacions oportunes,que podeu escoltar en directe enels darrers 10 minuts de la grava-ció de melisucre.cat, i acte seguites va donar per acabada la sessió.

9

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 9

Després de l’època d’en Fran -cesc rotger, hi va haver unapausa en el futbol a sant

Joan, fins que el metge Mena va ocu-par la presidència del club i es vamuntar un equip de jugadors que nocobraven sou fixo, però que cobravenuna prima per cada partit guanyat.

aleshores, el club tenia fixada laresidència a la casa parroquial delcarrer Major, just a veïnat de l’esglé-sia. alla es guardava tota la paperas-sa que feia referència al futbol itambé s’hi feien les reunions. Tambéva ser aquí on es formar una novajunta di rectiva presidida per n’an -toni Ferriol Gomis i quan, la tempo-rada 1978-1979, es varen muntar unequip d’alevins dirigit per en JoanCompany, es ferrer Mena, un equipd’infantils, dirigit per en MiquelGayà Matas, Fide ver, un equip dejuvenils, dirigit per en Pep ribas, iels grans, dirigits per en serrano deManacor.

Fou en aquell temps que en Mi -quel alzamora, que jugava amb elsant Joan, va fitxar pel Vilafranca.Quan va arribar el partit de competi-ció oficial entre el sant Joan i elVilafranca, en Pep Payeras, que junta-ment amb n’antoni Ferriol regenta-ven la sucursal de la Caixa a santJoan, va prometre un sopar de porce-

converses

amb els

amics

Futbol (11)

aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

mel i sucre

10

lla rostida als jugadors del sant Joansi guanyaven el Vilafranca, i ja hocrec si guanyaren!, 2 a 1, i en Pephagué de pagar la porcella: “lopromès ha de ser atès.” Després, enMiquel alzamora va tornar a jugaramb el sant Joan.

Parlant de futbol amb en MiquelFidever des Camp, ens conta quequan era jovenet cada diumengeanava al futbol perquè n’amador desCamp i ell eren els encarregats d’arre-plegar les pilotes que prenien el redolde les voreres del camp, tant de la partde can Calderer com de la part deConsolació, ja que al voltant delcamp hi havia bastant de desnivell iencara no estava tancat. Cobraven 25pessetes per partit, però no cobravenfins que les havien recollides totes.

en Miquel també recorda queabans de començar el partit, enMiquel de s’almudaina hi pujava unacamionada d’aigua amb un depòsitque duia un tub de foradins i feia vol-tes per dins el camp fins que quedavaben regat. També recorda que era untemps que hi anava molt de públic alfutbol i es feien unes bones taquilles.Molts de diumenges, però, hi haviabregues i aldarulls i fins i tot, de vega-des, l’àrbitre no volia començar elpartit fins que no arribàs la parella dela Guàrdia Civil.

en Miquel Fidever des Camp deben jovenet ja duia la curolla del fut-bol i després de fer d’arreplegador depilotes va passar a ser jugador for-mant part de l’equip i també ocupà elcàrrec d’entrenador de l’equip d’in-fantils i, també, de delegat de l’equip.Tot i que a dia d’avui, a sant Joan, hiha poca activitat futbolística, a enMiquel encara li agrada parlar de fut-bol i ho recorda amb entusiasme.

Guillem Magro Xumet, casat ambna isabel Toniona, fou el que va subs-tituir n’antoni Ferriol a la presidènciadel Club de Futbol sant Joan. N’an -toni, però, va passar d’entrenador.

el matrimoni d’en Guillem i naBel tenien un dels fills que jugava afutbol, en Guillem, i tal vegada aquestfou el motiu de la seva col·laboracióperquè el club tiràs endavant. enGuillem posava el seu cotxe particu-lar a disposició del club sempre queels jugadors s’havien de desplaçar aaltres pobles, i na Bel, després decada partit jugat, es cuidava de passarper la rentadora els calçons, camise-tes i calces que havien emprat els ju -ga dors per tal que el diumenge vinentestàs tot a punt.

Després d’en Guillem Magro vaser en sebastià rumbet qui ocupà lapresidència, però d’això ja en parla-rem en un proper capítol.

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 10

mel i sucre

11

Partit amistós contra el Montuïri (1978): Rafel Dalmau, Guillem Miralles, Joan Font, Juanito Nigorra, AntoniCompany, Miquel Company, Miquel Gayà, Amador Bauzà Bauzà, Pepe Miró i Joan Matas; Miquel Bauzà Salom,Miquel Company Florit, Guillem Matas, Joan Fiol, Biel Company “Punto”, Amador Gayà Bauzà, Joan Lluís Gayà iAmador Bauzà Bonet.

L'equip del 1978, que jugava a Primera Regional: Rafel Dalmau, Juanito Nigorra, Jaume Sansó, Antoni Ferriol, BielCompany "Punto" i Joan Lluís Gayà; Joan Bauzà, Jordi Vila Miró, Guillem Miralles, Antoni Bermejo i Amador Gayà.

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 11

mel i sucre

Miquel Dominer, Nino Company, Toni Marranxó, Tomeu Pastor, Quico Prados, Martí Putxo, Tomeu Català i AntoniFerriol; Toni des Centro, Juanjo, Guillem Pagès, Joan Bossa, Guillem Magro, Ernest Mas, Rafel Riera i MiquelNicolau. Temporada 1990-1991, havien passat de juvenils a grans.

12

Quico Prados, Arnau Bronder, Arnau Feleu, Amador Bauzà Galmés, Miquel Matas Fullana, Miquel Gayà Bauzà,Miquel Alzamora, Antoni Ferriol, Guillem Magro Xumet i el darrer que no hem conegut; Tomeu Mora, Amador BauzàBonet, Andreu Bauzà Bonet, Pep Mas Llaneras, Biel Mas Gomis, el que està cap baix no sabem qui és, Antoni Bermejo,Tolo Putxo i Arnau de Son Perdut.

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 12

mel i sucre

13

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 13

mel i sucre

aquest petit recull lexico-gràfic, no té altra pretensióque donar a conèixer mots

diversos relacionats amb activitatso peces importants de la vida d’a-hir, que el gran impuls industrial itecnològic ha deixat fora de servei.i per altra banda, contribuir d’algu-na manera, a tenir cura del nostrepatrimoni lingüístic i a preservar-lo. les fonts documentals consulta-des per a la redacció d’aquest tre-ball han estat els inventaris de bénsi els contractes d’arrendament agra-ris, custodiats a l’arxiu del regnede Mallorca. la descripció de cadaelement consignat, tot seguint l’or-de alfabètic, correspon a la registra-da en el DCVB. a la relació queveurem a continuació, constatareuque algun dels mots aportats (got)no havia estat registrat abans aMallorca, i a més, alguns dels rela-cionats, no disposen ni tan sols dedocumentació antiga als nostresdiccionaris.

AIXETA / XETA. DCVB, s. v. ai -XeTa: “aparell compost d’uncanó de metall, de fusta o d’altramatèria adequada, i d’una altrapeça mòbil que travessa el canó, iserveix per obrir o obs truir el pas

d’un fluid per dins una canonada ode dins un recipient a l’exterior. 2.Canó de canya o d’altra matèriaque va del forat del cossi a la calde-ra i serveix per do nar sortida al llei-xiu, en fer bugada (algaida,santanyí). 3. a) Pouet o pica situa-da ran del fons del cup a la partexterior, que per un grifó rep el videl cup (inca). b) Piqueta que hi haentre el bassí i el safareig de la tafo-na, i que serveix per retenir i evitarque entrin dins el safareig els tros-sos d’oliva que solen quedar afer-rats per defora dels esportins(Mancor).”

l’aixeta, utensili molt present ala societat rural, lligat principalmenta la vitivinicultura ha estat arraconatd’una manera abassegadora pel seuhomònim grifó. un dels registresaquí aportats de la documentacióhistòrica, ens revela altra accepcióno recollida al DCVB: ‘forat delcup on es fica el grifó’. la populari-tat d’aquest mot ens ha llegat lessegüents locucions:

- Posar xeta: començar a vendrevi a la menuda (Mallorca).

- Anar com una xeta: tenir diar-rea (Mallorca, Menorca, València).

- 1727. inventari dels béns deGuillem Bestard Ferrer (Binissa lem).

En los cups. Ítem dos grifons debronzo aficats a las xetas de cups.1

- 1735. inventari dels bénsd’an to ni Quintana (Binissalem).Ítem altre bóta congrenyada decirca cinch somadas y un cupet defust de 4 somadas, quatre portado-ras de vermar y duas mitges defruytetjar, tot usat, un cubellet defust de posar a la axeta.2

- 1855. inventari dels béns deJoana Maria Galmés (Manacor).Dins el saller: una bóta congreña-da plena de vi de cabuda de unscincuanta a saxanta cuartins. Vuytbótas de mena de entre ellas duasplenas de vi, tres cuartins, sis por-tadoras, cuatre de ellas de carro ylas altras duas de cavalleria, tresxetas duas de elles de bóta y laaltre de cup.3

ANTRIBALS. DCVB, s. v. aN -Tri Bals: “Da van tal fet de cànemde sac, que cobria el pit, la panxa i,bifurcant-se, les cuixes dels sega-dors (lluc ma jor, Porreres).”

indumentària específica de l’ho-me camperol per protegir-se el cos.Cassot, cuixal, antipara i manegots,són també algunes peces que forma-ven part antigament de la vestimentaespecífica utilitzada en el món rural.

investigacióMots d’ahirFraNCesC CaNuTo Bauçà

14

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 14

mel i sucre

15

- 1857. Contracte d’arrendamentde la possessió de sa Torre (Mon tuï -ri). Arreus de labranza y altres. Dosentribals de pell de cabre vells.4

BATRE. DCVB, s. v. BaTre:“Tupar amb bastons les branquesd’un arbre de fruita forta (ametler,no guer, garrover, avellaner etc.) perfer-ne caure el fruit.”

aquesta és una de les accep-cions del mot batre, del llatí vulgarbattere, amb la qual els nostresancestres designaven el conjunt defeines destinades a separar el gra dela palla. aquesta acció l’efectuavenmanualment tupant repetidamentels cereals amb una eina anomena-da batolla (conjunt de dos bastonsunits d’un cap per una corda o cor-retja). el trasllat o paral·lelisme d’a-questa acció de percussió, la tro-bam reflectida en el món camperol,especialment en la recollida delsfruits dels arbres. Hom pod consta-tar l’ús del mot a través de la docu-mentació històrica. aquesta apor -

tació, registrada en un llibre del’ad ministració de les possessionsdel desaparegut convent de santDomingo de Palma, atesta la dis-tinció entre batre i collir que es feiaa Mallorca al segle XViii, relativaa les tasques de recol·lecció d’a-metles:

- 1770. llibre recibo de la pos-sessió de son Cigala (Palma).Primo per 5 jornals de home per abatrer mel·las. Ítem per 25 jornalsde dona per cullir mel·las.

- 1774. llibre recibo de la pos-sessió de son Cigala (Palma).Primo per 19 jornals de home, çoés, 10 per escurar los aujups deSon Cigala y 9 per batrer mel·las a4 sous. Ítem per 36 jornals percullir mel·las a 1 sou 4 diners.5

altre aportació documental,relativa a les tasques de recollidad’olives, constata que aquesta acciós’efectuava amb una eina manualanomenada perxa6 :

- 1845. Contracte d’arrenda-ment de la possessió de sonProhom (sóller). Vint perxes entrellargas y curtas per batrer olivas,bonas y rebedoras.7

el mot batre, actualment des-aparegut, utilitzat per designar larecollida dels fruits per percussió,fou substituït, a la meitat del segleXX, per espolsar o tomar. aquestdarrer mot, per mor de l’aparellmecànic utilitzat, espècie de vibra-dor que sacseja l’arbre i toma lesametles dins unes teles en forma deparaigua.

BESADA. DCVB, s. v. BesaDa:““la part del pa que ha quedat méscrua perquè ha estat en contacteamb un altre pa dins el forn.”

Per tal d’evitar que els pans estocassin dins el forn, s’utilitzava unaespècie de burjó, anomenat en al -guns pobles desbesador o aclaridor.

sa roda de la fortunaha rodat per tot el món;un pa tot sol dins es fornno té besada ninguna.8

Pa besat: el que en coure’s haestat en contacte amb un altre pa, ien conserva la senyal que és unbocí cru o molt poc cuit.

Desbesar: Fer que deixin debesar-se dins el forn els pans ocoques que s’havien posat en con-tacte a causa de l’expansió produï -da a la pasta per la calentor.

Desbesador: Burjó que en elcap té un semicercle de ferro, i ser-veix per a desbesar els pans o co -ques dins el forn (vegeu: Contier).

- 1845. Contracte d’arrenda-ment de la possessió de son Pro -hom (sóller). Dins el pastador.Més un ganxo de ferro y mànech defusta per desbasar el pa.9

CONTIER. DCVB, s. v. CoN-Tier: “Burjó; bastó de ferro queforma angle al cap i serveix per aremenar el foc i atiar el caliu”.

recollit oralment a sant Joan, lapronúncia local és cuntié. el varendescriure com un bastó, amb untros de fusta de quatre dits de llar-gària clavat al cap amb una tatxa,formant angle recte. servia pertreure del forn, estirant per la vore-ta, el motlos de les coques. Tambés’utilitzava per moure un poc elspans i evitar que es besessin entreells (vegeu: Desbesador). en eldesaparegut món dels carboners,era coneguda amb aquest nom unaeina manual, formada per un mànecde fusta i un ferro corbat doble, enforma de forca, que servia per des-tapar el carbó enterrat fora de lasitja, una vegada refredat.10

- 1843. Contracte d’arrenda-ment de la possessió de son No -guera (Puigpunyent). Un cuntié deferro.11

ESCOMBRA. DCVB, s. v. es -CoM Bra: “uten sili compost d’unfeix de branques primes o de pal-mes, subjecte a l’extrem d’unmànec de fusta o de canya, i queserveix per a llevar la pols, pedrus-call i altre brutícia de terra.”

a Mallorca, el mot escombra

Contier (font: DCVB).

Contier de carboner (font: Els car-

boners de Bunyola).

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 15

mel i sucre

matèria dura, generalment deforma cilíndrica o lleugeramentcònica, que serveix per a beure isol tenir una cabuda no superior ala del líquid que s’engoleix en unapresa normal (pir. or., or., occ.,val., men., eiv.). 2. Garraf; reci-pient cilíndric de test.”

el got, juntament amb la tassa,barral, ampolla, brocal, plat, flascói d’altres, eren peces de vidre usu-als a les llars mallorquines de l’è-poca medieval.18 en el segle XVii,es va fabricar de plata i el trobamregistrat als inventaris de casessenyorials i d’altres de determinadarellevància social, consignat junta-mesnt amb els objectes de plata id’or. No l’hem localitzat més enllàde l’any 1698 i desconeixem elmotiu de la desaparició o substitu-ció de l’ús d’aquest recipient. elmot, got, designa actualment, unaespècie de gerra utilitzada a lesmatances domèstiques per abocar

- 1467. inventari dels béns deFrancesc Pardo (esporles). Ítemhun grifó de coura de bóta.13

- 1775. inventari dels béns deBartomeu oliver Ballester (Cam -pos). Ítem dins el saller. Quatrecarratells plens de vi bollit, unembut de fust ab cércols de ferro,dos grifons vells y un nou.15

- 1796. Contracte d’arrenda-ment de la possessió de son Jordi(alaró). En el Saller: Ítem sinchansistas de portadoras, dos grifons

de bota y dos de los cups, tot bo yrebedor.16

- 1843. Contracte d’arrenda-ment de la possessió de son No -guera (Puigpunyent). Cuatre gri-

fons, un gros, un mitjancer y dospetits; un rescadó, unas tenayas yun cércol de ferro de una pipa suel-to; tot bo y rebedor.17

GOT. DCVB, s. v. GoT: “1. re ci -pient de vidre, de metall o d’altra

com a sinònim de granera és inusi-tat i gairebé desconegut, però finsfa unes poques dècades, s’utilitzavaun utensili anomenat escombrall.aquesta eina estava formada per undrap o feix de draps o feix de bran-ques o d’herbes, posat a l’extremd’un mànec llarg, que serveix perescombrar el forn. en el món delsforners d’ofici i a totes les llars ons’efectuava d’una manera artesanall’elaboració d’aquest aliment bàsicde la nostra dieta quotidiana, erausual escombrar quan el paladardel forn havia tornat blanc. Escom -brar el forn, era passar-hi l’escom-brall o el burjó, retirant cap a uncostat del forn el caliu i la cendraabans de posar-hi els pans ques’han de coure.

- 1816. inventari del forn decoure pa propietat de Mateu Fiol(Palma). Ítem nou palas de enfor-nar pa, un tiràs de acostar el foch,un burjó de remenar el foch y tresescombrays.12

GRIFÓ. DCVB, s. v. GriFó:“aixeta; castellà grifo.”

l’aixeta, va rebre en catalàantic i rep encara en mallorquí elnom de grifó perquè aquests uten-silis, instal·lats en un principi enles piques i fonts, imitaven el capd’ocell del monstre així anomenat,en castellà grifo; semblant imatgetrobam en francès robinet (prò -piament ‘moltó, xai’), en siciliàacceddu (pròpiament ‘ocell’), enalemany Hahn (literalment ‘gall’)(VeNY, 2001: 22).

Biga de tafona (font: Història de Mallorca, de J. Mascaró Pasarius).

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU Producció i comercialitza-

ció de plantes i plantersornamentals i hortícoles

e-mail: plant.nicolau@teleline.esTel.: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3

16

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 16

mel i sucre

17

l’aigua calenta (artà). a sant Joan,també el vàrem registrar a la dèca-da del 1980-1990, en boca d’algunparlant d’edat avançada. Caldriacompletar l’entrada d’aquest mot alDCVB, afegint la referència ma -llorquina i algunes atestacions do -cumentals al·lusives al recipient.

- 1467. inventari dels béns deFrancesc Pardo (esporles). Ítem untinell de fust dins lo qual atrobamles coses següents: E primeramenthun brocal, una ampolla, una tasa,un got e hun refredador, tot devidre.19

- 1482. inventari dels bénsd’antoni salom (sóller). En lacuyna. Primo atrobí en la cuynauna taula molt veya ab sos petgesde pocha valor demunt la qualatro bí una ampolla de vidra de

tenor de mig quarter e hun cadaf deterra verd e hun got de vidra.20

- 1515. inventari dels béns dePau Claret (Valldemossa). Lo man-jador. Ítem un tinel ab sa banquetaab tres ampolles, dos gots e hunbrocal e hun saler de fust. La casade les varques. Ítem hun plat devidra he una tassa e hun got.21

- 1673. inventari dels béns deJeroni alemany (Palma). En unarmari. Ítem sinch gotets de plata

de pes de [en blanc].22

- 1687. inventari de la possessióde son Cotoner (Palma). Ítem tresguballets de aram usats y tres em -po lletas de vidra. Ítem tres tassons,un got y una tassa tot de vidrausat.23

- 1690. inventari dels béns delnotari Miquel Martorell (Montuïri),domiciliat a Ciutat, a la parròquiade santa eulàlia, prop dels quatrecantons dels socors. Ítem tres gots

de plata.24

- 1698. inventari dels béns del’honor Bartomeu Garcia (Palma).Ítem tres gots de plata que dix estanpenyora per 8 Lliuras.25

MALUC. DCVB, s. v. MaluC:“os de l’anca de les bísties, i perextensió de les persones.”

aquest mot ha desaparegut de laparla del territori insular, suplantatper anca, així, d’una persona ambuns bons malucs, deim que té unesbones anques o unes anques gros-ses. la documentació històrica,relacionada amb els estims del bes-tiar, atesta aquest mot, vigorós enaquella època i actualment desapa-regut de la nostra parla quotidiana.És el cas d’aquesta egua, que eldocument precisa que estava esma-lucada, o sia que tenia un defecte almaluc.

- 1750. inventari de la possessióde son Picornell (Montuïri). Estimsde bastiar et alias de dita posses-sió. Primo una egua esmelucada,pèl roig castañy ab estel al front, deedat de vuyt añys estimada 55Lliuras.26

- 1806. llibre del bestiar delconvent de sant Domingo (Palma).Mules de treball de la possessió deSon Cigala: Capitana, Valenta, Ge -pe ruda, Menuda, Peluda, Esme lu -

ca da, Fumada, Rossa.27

MERA. DCVB, s. v. Mera: “Pur,sense mescla.”

aquest adjectiu, pres del llatímerus, “pur”, l’hem trobat regis-trat a l’inventari del celler de lapossessió de Tagamanent (Mon -tuïri). a l’entrada de la casa hihavia un alambí per elaborar aigu-ardent i una premsa de premsarverema. el celler de les cases esta-va format per una sèrie de bótes,algunes d’elles amb nom propi,que les integrava en l’esfera de launitat familiar: na sorda, na Xu -peta, na Costella, na Mera. aquestcostum de batejar les bótes (ros -sella, Geral·la, Guada mira...) ja erausual al segle Xii i gràcies alregistre d’aquest inventari, hempogut constatar la pervivènciad’aqu esta personificació singular,fins a la meitat del segle XVii.

- 1667. inventari de la possessióde Tagamanent (Montuïri). Ítemaltre bóta dita ne Mera de set so -ma des plena de vi.28

MORRISÀ / MORRITORT.DCVB, s. v. Morrisà: “Plan tacrucífera de l’espècie Lepidiumsativum, de fulles inferiors pinnatí-fides i les superiors linears, i raïmfructífer llarguet i bastant fornit,flors blanques i silícules ovalades ialades; cast. Mastuerzo.”

segons els manuals de botànica,es tracta d’una planta originària delnord d’àfrica, introduïda a la majorpart d’europa; utilitzada comenciam i les llavors per fer oli demorritort. la llavor de morrisà, latrobam registrada a les apotecariesde Mallorca el període 1348-1550.Desconeixem per quin motiu eracultivada a la possessió de sonsureda. solament disposam d’unregistre de la planta:

Rella: 1. Enrellamenta. 2. Aleta oorelló. 3. Espina de peix. 4. Cala. 5.Aceró (font: DCVB).

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 17

mel i sucre

18

- 1805. Contracte d’arrenda-ment de la possessió de son sureda(Marratxí). Més una ribella de lle-vor de Murrisà.29

MORQUES. DCVB, s. v. Mor -Ca: “solatge de l’oli.”

usat sovint en plural, morques,és sinònim de brutícia: “això estàple de morques,” “Dur les mansplenes de morques,” són expres-sions encara vigoroses als poblesde forta cultura oleícola. aquestsolatge era utilitzat antigament peruntar els fusells dels carros, molins,sínies i principalment per esmorcarel bestiar de llana. esmorcar oalmangarar, és untar de morquesl’esquena de les ovelles perquè lesmosques vironeres no les piquin nidepositin virons entre la llana.l’esmorcada de les ovelles es fadins el setembre (sant Miquel).l’almangra (peròxid de ferro alu-minós) i les morques són el compo-nent bàsic de l’aixarop que prepa-ren els pastors, en arribar aquestaèpoca de l’any. registres del segleXViii constaten que existia uncomerç d’aquest producte derivatde l’oli. el llibre de l’administracióde les terres del convent de santDomingo (Palma), consigna que enel mes de setembre de 1729 espagaren 1 lliura i 6 sous per l’ad-quisició de dues gerres de morques.el mes de juny de 1730 torna regis-trar la mateixa partida per l’adqui-sició de dues gerres de morques.30

- l571. inventari de la possessióde son Morlà (Porreres). Dins lebotigueta. Ítem una gerre de terreque és prop de plena de morcas.31

- 1727. inventari del béns deGuillem Bestard Ferrer (Binissa -lem). Ítem dos tions de amel·lerenteulats de cosa de deu pams dellargària y un pam de amplàriaquadrat, una barra de premsar,duas sanayas grans, una de ellas depaumas y la altre de espart, unagranera, un sarrió y un cadafet deposar morcas, tot usat.32

- 1771. inventari de la possessió

de sa Torre (Montuïri). Ítem unaalfàbia dins de la cual se ha encon-trat une gerra de morques.33

- 1808. Contracte d’arrenda-ment de son Nicolau (Marratxí).En la botigue del oli. Ítem un ambutde aram bo y rebedor, un carabasotde llauna ab mànech de fust perembotar y una mesura ab una ansa,plena de morcas.34

PERBOC. DCVB, s. v. PerBoC:“afegitó de ferro que es posa a lacala de la rella, d’una aixada od’una altre eina semblant, per fer-lirecobrar la llargada convenientquan s’és escurçada per l’ús ex -cessiu.”

es tracta de la rella de l’antigaarada de fust o romana. Quan larella està molt desgastada per l’ús,és necessari afegir un tros de ferroanomenat perboc, per tal de restau-rar-la. en sentit figurat, ha pres lasignificació de ‘sorpresa desagra-dable’. les següents expressions,recollides totes elles a les rondalles,són una bona mostra: Donar unperboc. Esser un perboc. Dur-se’nun perboc. Pegar un perboc. Vajaquin perboc! Quin perboc de reianova és estat aquest! (llullMarTÍ, 2008: 291).

QUEUMA / XEREMIA. DCVB,s. v. QueuMa: “1. Taleca de telamés fina que la saca, emprada per adiversos usos: per a tenir arròs, lle-gums o fideus (Manacor); perposar-hi els camaiots perquè noesclatin en bullir-los dins la caldera(llucmajor); per a colar-hi la meldins la ferrada (artà). 2. Collera debatre (este llencs, Puigpunyent,Valldemossa, Montuïri). 3. Personaestúpida, beneitota. <ets una queu-ma!>.”

aquí feim referència a la segonaaccepció, vigorosa en el món ruralde l’època pre-turística. es tractad’una collera feta amb tela de sac,falaguera, utilitzada per batre al’era i també per rodar al trull delmolí d’oliva. l’expressió: ‘ets una

queuma!’ l’hem sentida mantavegades al Pla de Mallorca.

- 1829. Contracte d’arrenda-ment de la possessió de sa Gruta(Palma). estims: Més dues queu-

mes bonas y rebadoras.35

- 1844. inventari de la possessióde son Manera de la Cigonya(Mon tuïri). Més un tiràs, cuatreforques, duas palas, dos carratonsy tres queumes en ses correspo-nents cordas.36

la segona variant, xeremia,també la trobam consignada alDCVB, s. v. XereMia: “Collerade cànem de sac, molt lleugera, queporten les mules per a batre (Puig -punyent, Valldemossa, sencelles).”

aportam el fragment d’una en -trevista efectuada a Francesc llinàsMorey (n. c. 1910) prevere, dePuigpunyent: “-el meu padrí, mes-tre Pep Mica, del forn, era sí, moltmanyós. entre altres coses sabia ferodres, coixins per llaurar, xeremiesper batre i, a més, era un dels prin-cipals esporgadors del poble ianava per les possessions.” (Mar-Torell NiColau, 1981: 123).

- 1823. Contracte d’arrenda-ment de la possessió de son Bibi -loni (Palma). Més un collà de cha-

remias de la era.37

- 1831. Contracte d’arrenda-ment de la possessió de sa Badeia(artà). Unas charemies molt usa-das.38

- 1845. Contracte d’arrenda-ment de la possessió de sonProhom (sóller). Més un truy cor-rent, tremutge ab corda, collar yxeremias usadas.39

REDOLTA. DCVB, s. v. reDol-Ta: re Dor Ta: (i dialectalmentredolta i ridorta) 1. “Peça que for -ma espiral; caragol, barra entorci-llada. 2. Premsa de fuster, per asubjectar fustes encolades (M a -llorca).”

És el nom donat principalment al’espiga o eix roscat de les antiguespremses de fust de premsar la vere-ma i de la biga de tafona. Per exten-

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 18

mel i sucre

sió, també designa els llits de pilarsentorcillats (llit entorcillat), anome-nats antigament llits de redolta. elregistre que veurem a continuació,de la possessió de son Prohom(sóller), el qual fa referència a unbanc de redolta, és per mor que elbanc era de fuster i portava un cara-gol amb l’eix roscat o de redolta.Hem de recordar que totes les pos-sessions disposaven d’un banc defusterejar i de les eines necessàries,per tenir cura, principalment delmanteniment de l’arada de fust(s’havien de construir o repararjocs d’orelles, taleres, dentals...),jous, camelles, etc.

- 1727. inventari dels béns deJaume lladó (Binissalem). Ítemuna prempsa de alsina de duasredor tas vella y usade.40

- 1734. inventari de la possessióde son Drago (Porreres). Ítem dinsla cambra a hont morí dit difunt,un llit de redolta ab sos pilassos depoll ab sa capsalera a hont morí ditdifunt.41

- 1774. inventari dels béns deBartomeu Miralles de Tagamanent(Montuïri). Més la prensa ab duesredoltas ab se pila de esportins.42

- 1845. Contracte d’arrenda-ment de la possessió de son Pro -hom (sóller). Més un banc deredolta. Més una redolta de ausinasense amprar.43

RENG. DCVB, s. v. reNG: “Pas -sadís entre dues baranes o balustra-des, que anava des del cor fins alpresbiteri de la seu (Mallorca).”

solament hem localitzat unregistre, el qual fa al·lusió al passa-dís o corredor central d’un celler:

- 1762. inventari de la posada dela possessió de son servera (Porre -res). Dins del saller. Ítem al rench

del saller quant entram per al car-rer a mà dreta, una bóta congreña-da de tanor de quaranta somadesbuyda. Ítem a mà esquerra de dit

rench, una bóta congreñada detanor de quinse somades buyda.44

BIBLIOGRAFIA

- alcover, antoni Maria / Moll, Fran -cesc de Borja (1980): Diccionari català-valencià- balear. editorial Moll. Palma.

- Barceló Crespí, Maria (1994). Ele -ments materials de la vida quotidiana a laMallor ca baixmedieval (Part forana). ins -titut d’estudis Baleàrics. Palma.

- Barceló Crespí, Maria i altres (1997).Les possessions de Porreres. Estudi histò-ric. Patrimoni de Porreres, 2. ajuntament dePorreres.

- Documenta (1941-1947). Noticias his-tóricas y documentales referentes a la villade san Juan. sant Joan: impremta Mossènalcover.

- llull Martí, antoni (2008). Diccionarid’expressions lingüístiques. Mallorca: edi -to rial Moll.

-Martorell Nicolau, onofre (1981).“Bon dia Puigpunyent, poble estimat.” Con -sell insular de Mallorca.

-Veny, Joan (2001). Llengua i entornnatural. Barcelona: edicions 62.

NOTES

1 arM, protocol J-106, f. 74.2 arM, protocol 1915, f. 175.3 arM, protocol M-2572, f. 140.4 arM, protocol s-552, f. 314.5 arM, referència C-175. 6 DCVB, s. v. PerXa: “Pal llarg ambquè es baten les branques d’oliveres, amet-lers o noguers per fer-ne caure el fruit

(empordà, Tremp, Vimbodí, Camp deTarragona, Mallorca).7 arM, protocol M-2369, f. 348v.8 sagrera antich, Bàrbara (2007). LesCançons Populars del Diccionari Català-Valencià-Balear. Palma: editorial Moll.Pàg. 32, núm. 97.9 arM, protocol M-2369, f. 348v.10 almendro, rosa; Cortès, Catalina(1993). Els carboners de Bunyola a travésde les fonts orals. Bunyola: Col·lectiu Cul -tural sitja. Papers i treballs núm. 2. suple -ment de la revista es Castellet. 11 arM, protocol M-2367, f. 122.12 arM, protocol N-237, f. 403.13 albertí, Jaume; rosselló, ramon(1996). Història d’Esporles, s. XIII-XVI.14 Documenta, pàg. 110.15 arM, protocol s-502, f. 12.16 arM, protocol s-1412, f. 569.17 arM, protocol M-2367, f. 122.18 Vegeu: Maria Barceló, 1994. D’aquestmagnífic treball hem transcrit els registresdel got a l’època medieval.19 albertí, Jaume; rosselló, ramon(1996). Història d’Esporles, s. XIII-XVI.20 arM, protocol M-66, f. 15.21 arM, protocol T-498, f. 54.22 arM, protocol B-675, f. 412.23 arM, protocol 1783, f. 140.24 arM, protocol 3458, f. 142-149v.25 arM, protocol 6759, f. 240.26 arM, protocol T-362, f. 68.27 arM, referència C-144.28 arM, protocol 4600, f. 296.29 arM, protocol s-1414, f. 127.30 arM, llibre de l’administració de sonCosta, referència C-173.31 arM, protocol C-453, f. 78.32 arM, protocol J-106, f. 74.33 arM, protocol 6978, f. 8.34 arM, protocol s-1414, f. 476.35 arM, protocol s-799, f. 253.36 arM, protocol G-856, f. 41v.37 arM, protocol s-793, f. 390v.38 arM, protocol 2358, f. 33.39 arM, protocol M-2369, f. 348v.40 arM, protocol 1915, f. 15.41 arM, protocol M-1972, f. 65.42 arM, protocol M-2208, f. 32v.43 arM, protocol M-2369, f. 348v.44 arM, protocol M-2086, f.136.

supermerca t

Can BufalíCarrer de Petra • 07240 Sant Joan

Tel. 971 52 60 22

19

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 19

mel i sucre

20

Feim un pensament... per dese-na vegada en un any. aquestés el desè cop que mel i sucre

em publica un article de geografia, ial mateix temps fa un any del primer.a nivell personal estic molt contentja que és la col·laboració que méstemps he fet per la revista mel i

sucre, i esper que s’allargui durantmolts anys. He de recordar altrescol·laboracions com la Pell de Brau,articles referents a Joves des Pla, laràdio Jove de sant Joan, o unes en -trevistes al Parlament europeu. llunyd’aquell perfil immadur, esper seguiren aquesta línia des de l’òptica de laciència del territori, la geografia.

Què hem pensat fins ara?Hem parlat fins ara de 9 temes,

dels quals vos deix ara una llista i elnúmero de revista on podeu trobarcada un dels articles:

Pensament Geogràfic, 381, Març2012Temps i Clima,  382, abril 2012Sistemes Urbans, 383 - Maig 2012Geomorfologia Litoral,  385 - Ju liol2012Turisme,  387 - setembre 2012Hemisferis, 388 - octubre 2012Geografia d’Estat, 389 - No vem bre2012Terratrèmols, 390 - Desem bre 2012Mobilitat Urbana, 392 - Fe brer 201310 pensaments, 393 - Març 2013

Petits pensaments geogràfics...la geografia com moltes altres

ciències es basa en una terminologiaque explica conceptes claus i con-crets per descriure, analitzar, teorit-zar, practicar i planificar allò queestudia, en el cas de la geografia: elterritori. Per tant, en aquest articleespecial farem una correlació de ter-mes geogràfics que expressen defini-cions molt concretes.

Acords de Schengen: acords ra -tificats per França, Portugal, Bèl gica,

Holanda, espanya, itàlia, luxem burgi alemanya en la Convenció deschengen (1995) que, entre d’altres,preveien la supressió dels controls enles fronteres interiors i un augmentd’aquests en les fronteres exteriorsper a tenir un major control dels flu-xos migratoris.

Agenda 21: Document elaborat ala Conferència sobre Medi ambient iDesenvolupament del 1992 celebradaa rio de Janeiro. És un pla d’accióque descriu els problemes globalsactuals i la forma d’afrontar-losbasant-se en els principis del desen-volupament sostenible. Dividida enquatre seccions —dimensions econò-miques i socials, conservació i gestiódels recursos, reforçament de la tascadels grans grups i mitjans d’execu-ció—, es refereix tant a la contamina-ció, els residus i la biotecnologia coma la pobresa, el consum, la transfe-rència de tecnologia i les llibertatspolítiques.

Agenda Local 21: extensió deldocument anterior a escala local.Defineix un pla d’acció que descriuels problemes locals i municipalsactuals; així com la forma d’afrontar-los basant-se en els principis del des-envolupament sostenible. a diferèn-cia de l’agenda 21 adopta diferentsformes i seccions en funció del mu -nicipi, però sempre té en compte lagestió urbana, la planificació detransports, la gestió de residus, laparticipació ciutadana, l’impacteambiental, la integració social...

Agricultura...: art de conrear laterra. enclou també les ciències,pràctiques i indústries que l’homeutilitza per a obtenir, mitjançant l’ex-plotació dels elements naturals,produc tes vegetals i animals de lamàxima qualitat i del màxim rendi-ment possibles.

... a temps parcial: Duta a termeper persones que desenvolupen laseva principal activitat econòmica enaltres sectors d’ocupació.

... de mercat: És l’orientada a lavenda dels seus productes amb l’ob-jectiu de la màxima productivitat.actualment es practica a tots elspaïsos desenvolupats, però també alssubdesenvolupats per part de gransempreses capitalistes.

... de subsistència: amb la pro-ducció obtinguda, cobreix les neces-sitats d’alimentació d’una famíliapagesa en més del 50%, i a la qualaquesta família aporta la totalitat deltreball i del capital.

... urbana: es desenvolupa enàrees urbanes o àrees d’influènciaurbana. inclou l’activitat agrícola ensentit ampli. Fins fa molt poc, l’ac -tivitat agrària s’associava quasiexclusivament al medi rural; però elcreixement cada cop més importantde les ciutats fa que l’agriculturadesen volupada en el medi urbà o a laseva rodalia sigui cada cop més des-tacable.

Albufera: De l’àrab “al-Bu hay -ra” (petit mar) és una àrea d’aiguasalada disposada paral·lelament a lacosta i separada del mar per restin -gues.

Alisis: Vents constants que bufendes de zones d’altes pressions tropi-cals a les zones de baixes pressionsequatorials. són més intensos a l’hi-vern i més forts a les zones orientalsdels oceans: són molt importants ales Canàries.

Barri: Cadascuna de les parts enquè es divideix un poble gran, unavila, una ciutat. el barri, elementconstitutiu de tota agrupació urbana,correspon alhora, com gairebé totsels conceptes urbanístics, a una enti-tat sociològica i immaterial que fareferència a un grup social, part de lacomunitat urbana, i també al marcfísic, component de la ciutat, suportde la vida de relació interna d’aquellasubcomunitat urbana. A Sant Joanexisteixen els barris de sa Sínia,s’Eixample, sa Creu, es Camp, esMolins i es Revellar.

Feim un pensament

... geogràfic

10 pensamentsGuilleM serra Bou, GeòGraF

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 20

mel i sucre

Boira: suspensió a l’atmosferade gotetes d’aigua líquida o de cris-talls de glaç prop de la superfície ter-restre que redueix la visibilitat fins amenys d’un quilòmetre. se forma sila temperatura del sòl baixa perdavall de la temperatura de la capainferior d’aire; si la humitat de l’aireés suficient, una part d’ella es con-densa i se forma la boira.

Cabal: el volum d’aigua, perunitat de temps, que porta un cursd’aigua en un punt concret. el cabalmitjà anual s’expressa en m3/seg.

C.B.D. “Central Business Dis -trict”: literalment vol dir “BarriCentral de Negocis”. És l’àrea o dis-tricte central de negocis de la granciutat on se concentren les activitatscomercials, financeres, els mitjansrecreatius i, en general, els serveismés qualificats.. el CBD es caracte-ritza per l’accessibilitat, la concentra-ció de trànsit, de comerços i d’edifi-cis generalment alts (gratacels) degutals alts preus del sól. aquesta àrea nosol estar ben delimitada, però se situ-en normalment als eixamples i elsseus voltants, però, de vegades,també als cascs històrics. Per exem-ple a Palma seria la zona d’avingu-des entre Passeig Mallorca i el car-rer Manacor.

Conca hidrogràfica: Territoriregat per un riu principal i els seusafluents. està delimitada per les ves-sants que conformen la seua divi sòria.la conca és simètrica si la estructurai el nombre d’afluents són pareguts enambdues vessants. la conca més ex -tensa de Mallorca és la del Torrentde na Borges, que inclou sant Joan imolts altres municipis.

Delta: Dipòsit d’acumulació al·lu -vial amb forma de ventall, localitzaten la desembocadura d’un río. s’ori -gina perquè la càrrega de material ensuspensió que porta el riu és superiora la capacitat d’erosió de la mar.

Devesa: Terra dedicada a pastu-res en la que s’han conservat moltsdels arbres de l’ecosistema naturalprevi (alzinars amb arbres separatsque faciliten la pastura).

Economia submergida: englobales activitats econòmiques que sedesenvolupen fora dels límits legalsestablerts, és a dir, sense pagarimpostos, cotitzacions a la seguretatsocial, etc. És especialment abundant

en sectors com ara el servei domèstic,la producció artesana, i sobretot en lapolítica espanyola.

Ecosistema: Concepte ecològicque defineix els ésser vius, les rela-cions que hi ha entre ells i el medi enquè es desenvolupen.

Eixample: Conjunt de cases icarrers nous amb què s’eixampla unapoblació. aquest procés físic de crei-xement urbà és sovint subjecte a unprojecte d’urbanització. respon a laconcentració extraordinària de lapoblació, la indústria i el trànsit a lesciutats durant la primera revolucióindustrial, que féu necessari llurexpandiment fora dels antics recintesemmurallats. un dels és coneguts ireconeguts és el de Barcelona, d’ilde -fons Cerdà. a Sant Joan hi ha doseixamples que son els barris des’Eixample i es Camp.

Falla: Fractura d’un estrat rocósdegut a forces orogèniques de com-pressió. se pot observar en ella elplànol de la falla, el salt de falla i elsllavis enfonsats i elevats.

Fiord: Vall glacial envaïda pelmar. són típics els de Noruega i d’al-tres costes situades aprop dels Pols.

F.M.I. Fons Monetari Inter -nacional: Va ser creat junt al BancMundial el 1944 a la Conferència deBreton Woods (e.u.a.) celebradaper a reformar el sistema monetariinternacional. la seua finalitat ésl’expansió del comerç internacional,la creació de llocs de treball, el des-envolupament de la renda i la pro-ducció i, al mateix temps, procurarl’estabilitat monetària i dels tipus decanvi. els països membres paguenuna quota en funció dels seus recur-sos i la seua riquesa.

Front: És la superfície de contac-te entre dues masses d’aire. aquestasuperfície mai és vertical, sinó incli-nada perquè l’aire més dens i pesattendeix a introduir-se en forma defalca per la part inferior de l’aire méslleuger. Van associats als canvis detemps i al mal temps, en els mapes demetereologia es representen ambtriangles blaus si son freds i duenassociades fortes precipitacions; isemicercles vermells si son càlids iduen associades precipitacions mésfebles i nuvolositat.

Gota freda: Centre de baixapressió format per un embassament

d’aire fred, situat en una zona calen-ta. a Mallorca es produeix a princi-pi de tardor produint canvis de tempssobtats, inestabilitat atmosfèrica enforma de fortes pluges, neu, granís,etc. es un fenomen característic dela costa mediterrània.

Inversió tèrmica: Fenomen quees produeix sobre tot a l’hivern quanl’aire fred, més pesat, s’acumula alfons de les valls. això es deu a que lasuperfície de contacte amb el sòl, abaixes temperatures, és major a leszones més baixes de les valls que noals cims de les muntanyes. Facilita lacreació de boira als plans propers aSant Joan.

Migració: Canvi espacial signifi-catiu fet per una població. Perquèsigui significatiu, aquest canvi ha decomportar un desplaçament d’unvolum considerable de població, unadistància notable o una diferènciaqualitativa entre l’espai de partença iel d’arribada, unes motivacions méso menys homogènies —i en gran partno desitjades— per al conjunt que esdesplaça, una considerable durada ouna certa periodicitat del movimentmigratori i una veritable transforma-ció sòcio-econòmica o àdhuc políticade la situació (problemes d’integra-ció i adaptació) dels migrants, ambuna corresponent repercussió en lesestructures sòcio-econòmiques delsespais de partença i d’arribada (emi-gració, immigració).

Nació proletària: País mancat deprimeres matèries i, doncs, de recur-sos econòmics, mentre, d’altra ban -da, té excés de mà d’obra. l’estatespanyol seria un estat proletari.

O.P.E.P. : organització de Païsosexportadors de Petroli.

P.I.B.: sigles que signifiquenProducte Interior Brut que es lasuma del valor de la producció de lesempreses d’un país, al seu territori ifora d’aquest, durant un any.

Quart món: Terme amb el qualhom designa les mancances i la mar-ginació que pateixen determinatscol·lectius inserits en les societatsdels països desenvolupats.

si teniu dubtes o voleu que comentem alguntema en concret vos podeu posar en contac-te amb jo mateix enviant-me un correu elec-trònic a guillemserrabou@gmail.com.

21

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 21

mel i sucre

Quan he passat el revolt deMeià, enfilant cap al turonet desa Tortuga, de Montuïri a santJoan, tenc a la dreta els costerssuaus del camí del rafal aixat,sembrats d’ametllers, i una trinxad’alzinar a la cresta; a l’esquerrael pla, amb les cases de Tagama -nent, son Brondo, son Gual,Carrutxa, tot d’una verdor tonalamable amb algun bocí amb tantaravenissa groga que pareix quel’han sembrada. Quina diferència,pens, amb les pintures que Zuloa -ga feia de Castella, hi cercava,deia, la potència, l’aspror i fins itot l’agrura d’aquells paisatges.en canvi els camps del pla deMallorca conviden a la calma i larelaxació. Deu ser veritat el queunamuno postul·là: “seréis siem-pre unos niños, levantinos! osahoga la estética!” idò sí, ofegatso amb l’aigua fins al coll.

Les vacances de Setmana Santa,fins a la segona festa es conver-teixen en un téntol temporal. elscorruptes, la crisi, l’atur, els des-nonaments, el nou Papa, l’estafade les preferents pareix que ralen-teixen el seu ritme. servidor lescomençava, un temps, el diumen-ge del ram, quan mon pare, al celsia, me duia un ram, beneït, que joli havia comanat. el me feia dellorer i d’olivera. un pic beneït,l’olivera, dins la casa, la lliuravade què hi pegassin els llamps, i elllorer, dins els aguiats, ens lliura-va dels mals de panxa. encararecord la il·lusió d’aquell homenetquan el me duia pensant que que-dava una espurna de creient dinsel meu cossot d’agnòstic. amb el

temps he comprovat que no hi hares pitjor que un descregut dequasi tot. en fi, molta església ipoc perdó, solien dir. ara, el ramel prepara la meva sogra, aCostitx. Tot sigui pels mals deventrell i per no pagar tant enassegurances de la llar.

En arribar al poble, abans d’a-nar a ca nostra, m’atur a bere-nar. Poca gent per mig i el cafè debaix encara tancat. observ. Nasomata darrera sa finestra. enCorrino als bancs de la plaçaesperant que obri el bar. ella sem-pre tancada darrera els vidres. ellsempre a lloure amb la seva bici-cletona. ella amb aire de senyoro-na antiga, monyo i tota d’obscur.ell amb aire de clochard, xandall,mostatxos i cabells llargs. ella unpoc passada de rosca, per això nola deixen sortir. ell, més que pas-sat, xalest, però escometent tot-hom, regateja a la botiga, sempreamb una cervesa a la mà. a ella litanquen la finestra a migdia i finsdemà. ell se’n va a ca seva d’ho-rabaixa, es posa la ràdio, fort, i secolga de jorn. i així fins que serepeteix la mateixa andanadal’endemà. ell apareix a la plaça, aella li obren la finestra... pareixque se miren però a ella, ell no liinteressa gens i ell de cada dia hiveu més poc. És la rutina tossudadels personatges dels poblespetits.

Vaig al ‘casino’ de més amunt im’assec amb en Sebastià Frare.‘saps què és lo que ha canviatmés a n’es poble? Ho sentenciaaixecant el gaiato, ‘idò que abans

tothom sabia qui eren els beneits.aquell és beneit. i quedava clar.ara no! ara està  tot mesclat. elsvius i els beneits tots mestallats ino els pots destriar. saps què tevull dir? saps que ho és de fotutno poder saber si un és beneit ono...’ Com que veu que llegesc eldiari, s’aixeca i s’asseu a una rot-lada d’homes, i una dona, malalta.la discussió va sobre les sopes. siamb ou o no, si escaldades, mésbé seques o amb molt de brou, siamb colflori, bledes o espinacs, oles del temps d’espàrecs i gírgo-les. si són millor les sopes d’es-tiu, les solleriques amb rodanxesde patata, prebe verd i un albercocescaldat damunt... a moltes decases, un temps, es berenava desopes cada dia, a les nou deldematí. un català al qui convidà-rem a menjar sopes de matancess’espantà quan va veure que dinsel plat hi posaven pa, ‘no poseupa a aquestes verdures tan bo -nes!’  ‘l’amo en Toni de sonVadell hi posava caragols, com sifos un arròs’, diu un. ‘els caragolssón tots maricons’, sentencia enBiel Marollat, i com que els altresl’observen inquisitius, mirant-losa tots per damunt les ulleres, afe-geix: ‘ho vaig veure a un d’aquetsprogrames de la televisió que fanels horabaixes’.

Que hi ha res de nou per lavila? Deman. Una fruiteria... iquè més? Poca cosa més, dosmorts i un parell de separats. igent sense feina que veu les cosesmés negres que el cul d’una olla.Pens que amb això de la vitroce-ràmica i la inducció els culs de les

dalt

del turó

Apunts del Pla de Mallorca ofegats per l’estètica

CliMeNT PiCorNell

22

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 22

mel i sucre

olles ara són immaculats, ja no himascara a les cuines. Passa un cot -xe antic i l’amo en Toni Burriol, aqui no havien deixat xerrar, apro-fita: ‘Noltros tenguérem un delsprimers cotxes des poble i quan esdecidia que aniríem a son amon -da en cotxo, tota una tropa d’in-tendència se posava en marxa, totses veïnats estaven avisats, a cadacap de cantó hi havia qualcú peraturant es trànsit –qualque carroventurer, pensa tu!– perquè haviade sortir es ‘Ford potada’ despadrí’; i ara no pots aparcar en -lloc‘. aquestes espardenyes jademanen sopes!’ li diu el senPoquet a un jovenet que ha entrat.‘És un parent de sa meva filla,parent per part des seu homo, queja se va entregar amb dos al·lots,aquest i un altre més grandet’.

Aprofit el bon dia per anar finsel molí d’en Rinalt. D’allà estantpots mirar enfora. ¿Quan degué

néixer el moment de fer determi-nats emplaçaments per a tenirunes bones vistes? les ermites isantuaris que veig des d’aquí dalt,la de Bonany a Petra, sant sal -vador de Felanitx, Monti-sion dePorreres, Cura, damunt la munta-nya de randa d’algaida i, mésprop, Consolació de sant Joansón edificades a situacions promi-nents, altes. Per tant si un observacom estan disposats els llocs queara fan de miradors, no ho són enabsolut de forma desordenadasinó per afavorir aquesta emocióvisual. Cabrera se veu al fons dela marina llucmajorera, el bec deFerrutx a les muntanyes d’artà iel cap de Formentor guaita perdarrera el capcurucull del puig desant Nofre.

El davallament del DivendresSant, la missa de to Pascal el dis-sabte a vespre, el perfum delfonoll dins el frit de freixura des-

prés del Matinal del diumenge, elpancaritat i les darreres panades irubiols –de brossat sobretot– lasegona festa, o la tercera, s’afe-geixen al costumari obligat d’a-quest folklòric ploramiques impe-nitent.

Deia el pare Rafel Ginard, ob -servant la vista des del Santuaride Consolació: “aquestes mòrbi-des inflors del terrer, brufat depujols en miniatura i amb unacabellera de pins; aquests baixosde terres grasses tan llacoroses ifèrtils vénen a ser el cor, el bessói la molla de Mallorca”. Fou ungran descriptor de les terres delPla: “el nostro paisatge més quegrandesa té la gracia i l’encís deles coses humils. res d’accidentsalterosos, res de vistes brillants,la nostra comarca té la frescorvir ginal d’un món acabat de fer”.un altre ‘levantino’ ofegat perl’estètica.

23

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 23

mel i sucre

Comentari al mes de febrerel febrer ha registrat una tem-

peratura mitjana de 9 ºC, un pocmés elevada que la del 2012 per aaquest mes, en què descendí finsals 7,8 ºC. ara bé el febrer haestat bastant més fred que el pas-sat gener, mes que assolí els 10,7ºC de mitjana. especialment fredshan estat els dies compresos entreel 23 i el 27, amb temperaturesmolt baixes; el dia 27 la mínimafregà els 0 ºC (0,1 ºC, exacta-ment). en aquests dies es produï-ren les primeres gelades matinalsde certa consideració, que afec ta -ren aquelles plantes menys adap -tades al gel. a la serra de Tra -muntana aquesta baixada de latemperatura dugué neu a les mun-tanyes més altes un altre cop, des-prés de la nevada de finals degener. No obstant això, al llarg delmes també hem tengut dies bonsamb temperatures mitjanes quehan sobrepassat els 10 ºC. la mà -xima del mes es va registrar el dia1 amb un valor de 17,5 ºC.

Durant el mes ha plogut untotal de 37,5 mm. aquesta aigua,encara que no hagi estat conside-rable, ha estat ben rebuda per lesterres amb els cultius de secà quehan experimentat la primera cres-cuda. la precipitació més impor-tant es produí el darrer dia delmes, el dia 28, amb uns 20 mm.la resta es repartí al llarg delperío de mesual en forma de plu-ges de poca intensitat. No ha estatun mes molt plujós; el febrer del2012 ho fou més, amb 50,1 mm.en canvi la humitat mitjana del’aire, del 74 %, ha estat superiora la del mateix mes de l’any pas-sat, que es quedà en el 68,4%.

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

ANY 2013

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg)necessitaria (litres)

GENER 69859 5794 12,06 11,42 4693 1449FEBRER 77177 6454 11,96 10,37 5228 1614

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2013

Temperatura mitjana2013 2012 2011 2010 2009 2008

GENER 10,7 10,6 10 9,7 9,8 11,8FEBRER 9,0 7,8 10,7 10,4 9,9 11,4

24

MARÇ 2013 (fins a dia 27)

Temperatura mitjana 12,4 ºCTemperatura més alta 20,3 ºC (dia 22)Temperatura més baixa 2 ºC (dia 16)Pluviometria 32,3 mm Velocitat mitjana del vent 8,1 Km/hVelocitat màxima del vent 65,9 Km/h (dia 13)Direcció del vent predominant O-SOEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 3,2 ml/dia

MES DE GENER 2013 2012

Temperatura mitjana 9 ºC 7,8 ºCTemperatura més alta 17,5 ºC (dia 1) 20,2 ºC (dia 26)Temperatura més baixa 0,1 ºC (dia 27) -0,7 ºC (dia 4)Pluviometria 37,5 mm 50,1 mmVelocitat mitjana del vent 7,1 Km/h 9,4 Km/hVelocitat màxima del vent 54,4 Km/h (dia 6) 64,4 Km/h (dia 3)Direcció del vent predominant O-NO N-NEHumitat mitjana 74,00% 68,40%Pressió mitjana 1013 mb 1020,63 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 2,5 ml/dia 2,4 ml/dia

l’evaporació mitjana ha tornat serremarcable, de 2,5 ml/dia, moltsimilar a la del gener anterior i ala del febrer del 2012.

Just uns quants dies hem ten-gut vents forts amb mitjanes dià-ries superiors als 10 Km/h. alllarg del mes s’han presentat moltde dies de vents fluixos o mode-

rats. el cop de vent més fort es vaproduir el dia 6 amb una velocitatde 54,4 Km/h. la direcció predo-minant s’ha situat novament entreponent i mestral (o-No), com jasucceí en els passats mesos degener i desembre.

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 24

Comentari al mes de marçaquest març s’ha presentat

molt variable en la climatologia,amb alts i baixos significatius enles temperatures. Hem pogut gau-dir de dies primaverals peròtambé se n’han presentat de moltfreds. Hem de fer referència a lacaiguda important de les tempera-tures a mitjan mes, entre els dies13 i 16, que un dugueren fredhivernal i que anaren acompanya-des d’inestabilitat i pluges. el dia16 tenguérem una mínima de 2 ºCi les mitjanes d’aquests quatredies es situaren molt per davalldels 10 ºC. Tornà nevar durantaquests dies a la serra de Tramun -tana, que quedà coberta d’una

mel i sucre

25

capa considerable de neu que haperdurat fins a aquests darrersdies del mes. Fins a la data hemanat acumulant una precipitaciómensual de 32,3 mm que enaquestes dates és molt necessàriaper a l’agricultura de secà. la hu -mitat de la terra, juntament ambl’elevació gradual de la tempera-tura i l’augment de la radiaciósolar afavoreix el desenvolupa-ment dels cultius, del qual no sen’exclou l’herba que també hacrescut amb consideració per totarreu. la primavera s’inicià el dia20 al migdia. Des d’aquestesdarreres setmanes ja s’anàvempercebent els signes del canvid’estació en la natura que es va

despertant de la letargia de l’hi-vern (ja es senten raucar les gra-notes) i amb l’augment de laintensitat de la llum; el dia jaiguala la nit i anirà guanyant-literreny fins a l’entrada de l’estiuen què s’inverteix el procés.

en el febrer hem tengut unaugment de la radiació solar, acausa de l’allargament del dia,respecte al mes de gener de 7318Wh/m2. en conseqüència s’hangenerat 660 Kw/h més. També hamillorat el rendiment de les pla-ques, paral·lel a la baixada de latemperatura, (de 12,06 a 11,96):és a dir amb una mateixa unitat deradiació s’ha generat més energiaelèctrica. si comparam aquestmes amb el febrer de l’any passat,en el febrer del 2012 és produïrenuns 400 Kw/h més d’energia elèc -trica, producte d’una radiació solarmés elevada (82679 Wh/m2).

NoTa: a causa d’una avaria al’estació de son Juny, la majorpart de les dades digitalitzadescorresponen a l’estació meteo-rològica de Jordi Puigsegur (santJoan-centre).

Estació fotovoltaicaen total durant l’any 2012

s’han generat 121840 Kw/h d’e-nergia elèctrica a aquesta estaciófotovoltaica, gràcies a la captacióde 1612312 Wh/m2 al llarg d’a-quest període. aquesta instal·lacióha evitat l’emissió de 98689 Kgde Co2, equivalents al consum de30460 litres de petroli, la com -bustió dels quals hauria estatnecessària per produir la mateixaenergia. el mes de major produc-ció fou el maig i el de menor elnovembre. el mes amb millorrendiment (radiació/energia pro-duïda) fou el gener i el que pre-sentà pitjor rendiment fou l’agost;l’elevació de la temperaturainflueix en el descens del rendi-ment de les plaques.

GràFiC raDiaCió solar i eNerGia elÈCTriCa GeNeraDa a l’esTaCió FoToVolTaiCa Del PaVelló MuNiCiPal. aNY 2012.

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 25

mel i sucre

Sant Joan

i els

santjoaners

Imatges per al recordaMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Tres fotografies del poble de sant Joan des de tres indrets diferents: des del carrer del sol (foto 1),des del carrer del Mirador (foto 2) i des del santuari de Consolació (foto 3). aportació fotogràfica:arxiu fotogràfic d’amador Bauçà Bauçà “Passol”.

26

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 26

mel i sucre

27

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 27

mel i sucre

Puig TomirJoaN MoraTiNos

aquest mes de març vàrem anar al puig Tomir i ens vàrem trobar amb les restes de la darrera nevada. els mésjoves varen fer vega de jugar amb la neu i els més grandets, amb el permís del fort vent, vàrem poder gaudirde les esplèndides vistes que ofereix aquest puig.

excursions

28

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 28

mel i sucre

29

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Horitzontals: 1. Un parat amb tall de ca-bells militar. Capac de profetitzar si tendre colera.2. Atorgara la possibilitat. Monoxid de carboni.Serpentina. 3. Cent tres punts equidistants. Trackinacabat. 4. Antiquat com una arca. Aduna els es-trangers amb coses per declarar. 5. Noranta graus.Individu d’un poble que habita al nord del Japo.Telar desordenadament un petit ral catala. 6. Per-tanyent a una tercera persona. On habita llur per-sonal. Nota articulada. 7. Fa fastic, no? Relatiuo pertanyent a l’Esglesia. 8. Agita un receptacleagrıcola sense problemes de salut. On es formenles futures generacions. Trıpode. 9. El sodi es NoAplicable. Tıpic dels vertebrats. No temis els mitesque ens uneixen a la penınsula. 10. Platja californi-ana que ens acompanya a la fotografia. Quan ja esminvant. El tibeta de sempre. 11. Conjunta duesoracions. Estanys plens de calls. D’acidesa desagra-dable. 12. Oblong que vola. Regir una monarquia.13. Frequent a l’Antiguitat, a poc a poc va perdreforca, i amb l’aparicio d’Internet va recuperar-ne.Dues vocals fan un trumfo.

Verticals: 1. Amb abundancia de roques. Decurta vista (tan sols pot veure sencer el nom dela malaltia en si). 2. Assumpte amb una feradesbaratada. Les penjants son tot un classic depel·lıcules com Tarzan. Sis romans fermenten el

raım. 3. Currau, feis feina. Verb que haurien deposar en practica la majoria de polıtics. 4. Per-sones que es dediquen a pescar a l’art. Accidentgeografic al qual vivim. 5. Llancin na Trini. Ar-bre que s’aboca a les selves tropicals. Bifurcacio decamins. 6. Aplega una reunio de coses. Me’n faigcreus de com de dolc es. 7. Oasi incomplet. Mo-neda de Romania. Esser un esser. 8. Consonantsonant. Rapid i violent. General Infantry. 9. Et fi-caries dins el personatge. N’Anna esta en ple procesanarquista. 10. Colar la institucio musical. Preparaun tros de terra per conrear-la, o el tros que en de-riva. 11. Duplicada fa un so diferent. Normalmentserveix com a alianca. Armar un verro. 12. Pela lacobertura d’un peix. Cap on resen els musulmans.Acabam amb el principi de sobte.

El podeu resoldre a:

melisucre.cat/?p=1213

Solucio al numero 42:

F A T A L U N T A R AA F I C I O N A R E TR E F A R A P E D R AT R U C A S O S C A RA R S I I L L A L DN A A N S I E S T AE R A U D O F A RR E C T A E N C A R AA T I R A R I E N N

F I R A R C L A RM A T A S T A L L E RA C U R O R E M A

I D E N T I T A T R

passatempsMots enquadrats núm. 43

arNau MoraTiNos i BorDoY

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 29

mel i sucre

el mascarpone és un formatge que tradicio-nalment es produeix a la llombardia italia-na i que actualment gaudeix de denomina-

ció d’origen. es tracta d’un formatge fresc,lleugerament àcid i extraordinàriament cremós,elaborat únicament amb crema de llet de vaca.

Ingredients

- 250 g de formatge mascarpone- 100 g de sucre- 250 cc de cafè- 50 cc de licor (amaretto)- 18 melindros- 4 ous- xocolata en pols

Preparació

- separar blancs i vermells dels ous.- Pujar els blancs a punt de neu. reservar.- incorporar els 100 g de sucre dins els vermells ibatre fins que quedi com una pomada.- afegir-hi el formatge mascarpone i seguir reme-nant.- seguidament mesclar-hi els blancs a punt de neu. - Batre la mescla fins que quedi una crema lleugera.- Dins un plat, abocar el cafè amb el licor.- Mullar els melindros pel cafè i el licor i col·locar-los dins un motlo fondo.- Posar una capa de melindros, damunt, una decrema, una altra de melindros i una altra de crema,i així successivament fins a acabar els melindros ila crema.- Cobrir tota la superfície del tiramisú amb xoco-lata en pols.- Deixar refredar a la gelera de tres a quatre hores.

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀmTiramisú (Itàlia)

saCraMeNT Ferrer

http://melisucre.cat/l’actualitat al dia

30

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 30

mel i sucre

31

agenda

Horaris de bus

sant Joan - PalmaDilluns a divendres: 06.45

Palma - sant JoanDilluns a divendres: 19.15

Horaris de tren

(en negreta, trens combinatsamb autocar; entre parèntesis,hora de partida de l’autocar desde sant Joan; l’autocar va asineu, on el tren passa en direc-ció Palma a .40)

sineu - PalmaDies feiners: 6.40, 7.40, 8.40(8.20), 9.40, 10.40 (10.20),11.40, 12.40, 13.40, 14.40(14.20), 15.40, 16.40, 17.40(17.20), 18.40, 19.40 (19.20),20.40, 21.40, 22.40.Dissabtes, diumenges i fes -tius: 6.41, 7.41, 8.41 (8.20),9.41, 10.41, 11.41, 12.41,13.41, 14.41, 15.41 (15.20),16.41, 17.41, 18.41, 19.41,20.41 (20.20), 21.41, 22.41.

Palma - sineuDies feiners: 6.15, 7.15, 8.15,9.15, 10.15, 11.15, 12.15,13.15, 14.15, 15.15, 16.15,17.15, 18.15, 19.15, 20.15,21.15, 22.15.Dissabtes, diumenges i festius:6.10, 7.10, 8.10, 9.10, 10.10,11.10, 12.10, 13.10, 14.10,15.10, 16.10, 17.10, 18.10,19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

sineu - ManacorDies feiners: 6.59, 7.59, 8.59,9.59, 10.59, 11.59, 12.59,13.59, 14.59, 15.59, 16.59,17.59, 18.59, 19.59, 20.59,21.59, 22.59.Dissabtes, diumenges i festi-us: 7.00, 8.00, 9.00, 10.00,11.00, 12.00, 13.00, 14.00,15.00, 16.00, 17.00, 18.00,19.00, 20.00, 21.00, 22.00,23.03.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPaC de Vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 31 de març sant Joandia 7 d’abril Vilafrancadia 14 arianydia 21 Montuïridia 28 Petradia 5 de maig Porreres

el sol

surt es pon

1 abril 07.33 20.11

15 07.11 20.25

30 06.50 20.40

15 maig 06.34 20.55

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080urgències uVi 061PaC (Vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299

Dies assenyalats

abril: sant Vicenç Ferrer (5), sant Jordi (23), sant Marc (25).

El mes

“a l’abril cada gota en val mil”. aquest mes els pagesosesperen que les pluges els salvin l’anyada si és que no haplogut a bastament. És bon temps per treballar qualsevoltipus d’arbre. així com empeltar la vinya pel creixent i afinals de mes llaurar-la i esporgar-ne les sarments. Éstemps de collir l’herba dels cereals i fins dia 10 es podensembrar ciurons. Convé ja sembrar qualsevol hortalissa:lletuga pel ple o minvant, tomàtiga pel creixent, melonspel ple i síndria pel creixent, igualment que albergínies,pebres, pastanagues, carabasses... És hora de pensar ambengreixar porcs i és molt bon temps per néixer els nadis-sos d’egües i someres. Per sant Marc convé que faceu unabona caragolada si és que no voleu ser tocats.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Gi nard i a. ramis, a més d’al tres infor-macions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Abril de 1993• es va anunciar que la posses-sió des Calderers es converti-ria en un “museu d’època”.• l’empresa autos sant Joanva aconseguir la representacióoficial per a Mallorca de lamarca japonesa Kubota.• uns lladres varen entrar a laCooperativa agrícola. entrealtres coses se’n dugueren lacaixa forta, que pesava devers300 quilos.• Persistia el costum de pujar aBonany a menjar les darrerespanades per la tercera festa dePasqua.

Abril de 2003• Quatre llistes concorrien ales eleccions locals: PP (JoanMatas Gayà “Peremaiol”),PsM-axsJ (Catalina Gayà),uM (Maria Teresa Munar) iPsoe (Pilar Fuster).• es va enllestir el “camí natu-ral”, que unia el turó de sonJuny amb el de Consolació.• es varen instal·lar unes gransbarreres que impedien el pas al’aparcament del poliesportiu,molt utilitzat pels pares queanaven a cercar els infants al’escola. sempre s’han vistobertes.• l’assemblea per sant Joanva organitzar la neteja d’unpinar per celebrar la Festa delTreball.

la lluna

27 març plena

3 abril quart minvant

10 nova

18 quart creixent

25 plena

2 maig quart minvant

mel393_mis298 02/04/13 13:02 Página 31