mel i sucre

Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

L’hort des padrí aNToNi sasTre

La revista Mallorca agrícola FraNCesC CaNuTo

Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra

Entrevista amb na Maria A. Company seBasTià saNsó

Passatemps arNau MoraTiNos

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió

Desembre 2014. Núm. 414revista d’in formació general

Editaassociació Mel i sucre sant Joan

Local socialCarrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,

Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Col·laboradors 2014antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Cli ment Picornell,amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacramentFerrer, arnau Moratinos, Pep Gayà, Francesc Canuto, Guillemserra, Joan Jordà, Jaume albert Miró, Bernadí Company, PedroGalmés, rafael soler.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu sastre / Joan Font

CobertaMotius nadalencs.

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per lareDaCCió. els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde Car Tes al DireCTor que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• l’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://www.melisucre.cat/melisucre@premsaforana.cat

2

mel414_mis298 06/01/15 17:46 Página 2

• Daniel Ábalos, l’home d’artàque va atropellar mortalment elciclista santjoaner Joan roig “deson Burixó” ha perdut l’apel·lacióque havia presentat contra la sevasentència davant l’audiència dePalma, la qual ha ratificat la penaque se li va imposar després deljudici, de quatre anys i sis mesos.l’audiència ha dit que la sentèn-cia està “sobradament motivada”i que les penes són “totalmentproporcionades i adequades a lagravetat dels fets”.uns dies després de la ratificacióde la sentència, iB3 va dedicar unreportatge a la qüestió. Va expli-car els fets de l’11 de novembrede 2012, amb l’ajuda d’en XiscoGayà “Fidever”, que anava justdarrere en Joan roig en el mo -ment de l’atropellament. Tambéva parlar amb la viuda, na Fran -cisca abraham i amb altres sant-joaners. Després, anaren a parlaramb el culpable, a ca seva. Curio -sa ment, tot i tenir el carnet deconduir retirat per dos anys, vaarribar amb cotxe. N’Ábalos vaexplicar exactament la mateixaversió que va contar al jutge: queno havia vist cap ciclista, que espensava haver pegat a un camió,que es va posar nerviós, etc. elsexperts que va consultar iB3 con-sideren que la sentència ha estat“exemplar”. s’ha de considerar,tanmateix, que si el conductorhagués tengut els papers en reglai no hagués fugit, se n’hauria sor-tit amb una sentència molt menor,per la qual no hauria ingressat a lapresó. si voleu veure el reportat-ge, podeu fer-ho a través del nos-tre web: http://melisucre.cat/?p=1978. Però, la realitat és queno ens queda res més que “Joan,sempre en la memòria!”.

mel i sucre

notícies locals

3

A més de la controvertida diada dels innocents de cada any, aquesta vegada elsQuintos han duit a terme un bon nombre d’activitats durant les festes de Nadal.Aquí podeu veure un moment del torneig de futbol sala 3x3 que es va fer al poli -esportiu de Son Juny el dimarts 30 de desembre (foto de M. Català); una imatgedel bingo familiar i la presentació de Ses Majestats els Reis d’Orient.

mel414_mis298 06/01/15 17:46 Página 3

mel i sucre

• Ha acabat la instal·lació de laxarxa de pluvials a la part baixadel carrer Major i un tram del car-rer de la raval, fins a la sortida dela Claveguera. amb les primerespluges fortes, la xarxa ja va ajudara llevar aigua de la superfície delscarrers, encara que, evidentment,no hi ha manera de canalitzar total’aigua que cau en episodis severs.

• sant Joan ja té més de 2.000,habitants censats, concretament2.030. una de les conseqüènciesés que l’ajuntament tornarà atenir onze (11) regidors a partir deles eleccions de 2015, com jahavia passat al principi de lademocràcia. amb els mateixosresultats de les eleccions de 2011,un dels dos escons addicionalshauria estat per al PP i l’altre pera Cxi (actualment Pi).

• s’ha contractat un educadormediambiental per un període de6 mesos. la seva tasca principalserà assessorar els usuaris delPunt Verd, que ara només estaràobert les hores que hi haurà l’edu-cador. l’ajuntament confia queel cost del sou d’aquesta personaes compensarà amb l’estalvi en lareducció de la despesa generadaal Punt Verd, especialment per laprevisible reducció dels quilos derebuig que es recolliran, i pelsquals es passa factura a l’ajun -tament.

• es varen aprovar els pressu-posts municipals per a l’any 2015,per primera vegada abans queacabàs l’exercici anterior. són unspressuposts que continuen dins lalínia de contenció de la despesa.segons es va dir al ple, les entra-des creixen una mica no perl’augment de la pressió fiscal sinóperquè, de mica en mica, es vaaconseguint que tothom pagui elque toca, per exemple, fent que

4

Neus Bordoy oferí un taller de dolços nadalencs a la Sala polivalent del casal de laTercera Edat pocs dies abans de Nadal.

Antònia Rebassa, al centre, fou la que dirigí el concorregut taller de neules realit-zat al Casal de la Tercera Edat.

Maria Company “Turricana”, a l’esquerra” de la fotografia, dirigí les operacionsdel taller de decoració nadalenca que es féu a la Casa de Cultura.

mel414_mis298 06/01/15 17:46 Página 4

els metres que es graven siguinels realment construïts, o que totsels que tenen recollida domicilià-ria de residus paguin la taxa,encara que visquin a les foranesdel poble. es té la intenció decontinuar oferint gratuïtamentserveis que en altres pobles tenenuna taxa, com ara la piscina muni-cipal o l’ús d’instal·lacions espor-tives. l’equip de govern es vacongratular que els pagaments esfan ara dins el termini màxim de30 dies que fixa la llei, i sovint alcap de només 15 dies. això éspossible perquè la gestió, queabans feia en part una empresa defora, la fan ara tres empleats de lacasa, en Joan Campomar, naCata lina Pocoví i en Gori Nico -lau, que han vist un poc recom-pensada econòmicament la feinaextra.

l’endeutament municipal se -gueix sent molt important, deprop de 600.000 euros, i l’any queve se n’eixugaran uns 100.000.s’havia aconseguit renegociar elsinteressos amb la Caixa deColonya (per passar de 30.000euros anuals a només 4.000), peròara sembla que el Govern espany-ol assumirà els interessos i, pertant, el cost serà zero.

les inversions que es podranfer són molt escasses i de momentno es veu possible cobrir la sego-na plaça de policia local, unanecessitat reconeguda per tots elsgrups polítics.

• Maria antònia Company, filladel músic santjoaner i director dela Coral universitat de les illesBalear, fou la protagonista d’una

mel i sucre

entrevista realitzada al Diario de

Mallorca el dissabte dia 29 denovembre. Na Maria antònia,resident a Beijing, contava la sevaexperiència en aquell país tan llu-nyà com és la Xina. en aquestmateix número de Mel i Sucre

podeu llegir l’entrevista.

• un total de 186 atletes varenacabar la ii Cursa Popular PeusGrossos, amb dues distàncies: 5,5km (49 corredors) i 10,8 km (137corredors). el guanyador de laversió curta va ser Toni TugoresTaberner, de sa riba Trail, ambun temps per baix dels 20 minuts.en la versió llarga es va imposarDamià ramis Pons, amb unamica més de 37 minuts. el sant-joaner Tomeu Nicolau Català vafer bon paper en aquesta prova, ja

El grup Espais familiars, format per pares joves, també paraticiparen en la decoració dels carrers de la vila

Carrer de Petra • 07240 Sant JoanTel. 971 52 60 22

5

mel414_mis298 06/01/15 17:46 Página 5

mel i sucre

que va quedar en sisena posició,amb un temps un poc per baixdels 40 minuts.

un grup del Club atletismeManacor va anar a sant sebastià afer la Marató i la 1/2 Marató elcap de setmana del 29 i 30 denovembre. Dos del grup eren desant Joan. en Tomeu Nicolau vafer la Marató amb un temps de2 h 44’ 21’’ i quedà el 98è de lageneral d’un total de 2.914 parti-cipants i el 8è de la seva categoria(M-45) al Campionat d’espanya.a la 1/2 Marató, en GuillemMunar “Bronder” va fer un tempsd’1 h 27’ 46’’, que li suposà que-dar el 195 de la general, de 1.512participants, i el 64 de la sevacategoria (M-40).

• la Federació espanyola deMotociclisme ha decidit concediruna prova del Campionat d’espa -nya absolut de Trial a les illesBalears i l’encarregada d’organit-zar-la serà la Penya Motorista desant Joan. Tendrà lloc el 29 demarç de 2015, el dia del ram.responsables del Consell deMallorca, la Federació Balear deMotociclisme i de la Penya Moto -rista es varen reunir amb la batles-sa i regidors de l’equip de governde sant Joan per traslladar-los lesnecessitats que hauran de cobrir-se per desenvolupar amb garan-ties una competició d’aquest ni -vell. També hi va haver unareu nió amb el conseller de Turis -me i esports del Govern Balear.D’aquí a unes setmanes està pre-vist que un comissari de Madridvéngui a donar el vist-i-plau a leszones que els organizadors sant-joaners han preparat per a aquestaprova del mes de març.

• el restaurant M-46 ha instal·latuna tarima al carrer, coberta peruna vela i amb els costats foransprotegits per un tancament de

6

Raquel Ruiz i Joan Bauzà Company foren la Marededeu i Sant Josep durant lesMatines d’enguany.

Guillem Mateu Bauzà Gayà féu el Sermó de la Calenda la nit de les Matines.

Bàrbara Bauzà Riera va interpretar novament el cant de la sibil·la, acte fonamen-tal de les matines mallorquines.

mel414_mis298 06/01/15 17:46 Página 6

mel i sucre

7

Tres imatges del betlem vivent.

vidres transparents. es pot conti-nuar passant per la vorera, entre lacasa i la “terrassa coberta”. a CanTronca han tornat a instal·lar eltancat de plàstic i també al BarCentro i a Can Jordi s’han enginy-at perquè la clientela pugui estardefora a l’hivern i tot. aquestsespais semitancats es considerenpertot com a zona de fumadors.

• els dies 27 i 28 de desembrees va poder visitar el betlemvivent que l’associació de Perso -nes Majors va organitzar al men-jador del seu local. un bon grupde persones (moltes majors, peròtambé joves) recreaven diversesescenes tradicionals, no de Gali -lea sinó de Mallorca: parades devenda de menjar i roba, filadores,brodadores, randeres, dos homesque serraven un tronc amb unverduc, dones que feien galletes,sopes de col, omplien llonganissai salaven ossos, una aiguadera,pastors voltant un foc per prote-gir-se de la serena... i també unnaixement i l’àngel que anuncia-va la bona nova.

les matines d’enguany ten-gueren un horari un poc estrany,ja que el Consell Parroquial deci-dí de celebrar l’ofici nadalenc ales 19 h, tot per haver de compar-tir rector amb el poble veí dePetra (on les matines foren a les20:30 h) i pels sopars familiars,que ja s’han convertit en un fethabitual aquesta nit tan assenyala-da en el calendari mallorquí. l’ac -te litúrgic, que congregà un nom-bre important de gent, començàamb el sermó de la Calenda,inter pretat per en Josep MateuBauzà; després de les primereslectures pertinents, continuà ambel càntic de la sibil·la, interpreta-da per Bàrbara Bauzà riera; ifinalment, després, acabat el ser -mó del rector Miquel almiñana,es féu el cant de l’àngel, realitzatper arnau Company roig. Com

mel414_mis298 06/01/15 17:46 Página 7

mel i sucre

8

és habitual en aquesta celebració,l’acte estava presidit pel betlem,del qual sant Josep fou representatper Joan Bauzà Company i laMare de Déu per raquel ruiz.Durant les ofrenes, un bon estolde pastorets enjoiaren el pessebrevivent. el sermó de la Calenda, lasibil·la i el cant de l’àngel esvaren repetir al cap d’uns dies a laresidència Novaedat, per alegraruna mica l’estada dels majors.

un altre acte tradicional és lacantada de nadales pels carrers dela vila, que enguany va congregarmés gent que mai, seguramentperquè s’hi va incorporar la coralinfantil. els menuts, dirigits perraquel Menasalvas i Pilar Jaume,havien oferit un concert el 18 dedesembre a la Casa de Cultura.

un acte nou d’enguany va serel concert dels Xeremiers de santJoan, a l’església. amb els seusinstruments tradicionals i algunsde més moderns (com el saxod’en Joan Paloni, els teclats d’enNofre Morey o la dolçaina i lesxeremies elèctriques d’en Gui -

El diumenge 28 de desembre els Xermiers de Sant Joan realitzaren un concert al’església parroquial (foto de C. Gayà).

Na Maria Matas Dalmau “Miquelona” fou la guanyadora de la panera que laPenya Motorista de Sant Joan va sortejar per Nadal. Aquí la podeu veure amb elpresident Pep Jaume.

Entrega de la panera de Nadal de l’Associació de Persones Majors a la sòcia agracia-da Catalina Mas. Fa l’entrega la presidenta de l’Associació Catalina Lluïsa Gayà.

El nostre president Joan Font “esCiutadà” s’endugué el “jamon” deGuijuelo que sortejaven al bar-restau-rant M46 del carrer Major. A la foto-grafia el podem veure amb en Rafel, elpropietari, i na Mercedes, la cambrera.

mel414_mis298 06/01/15 17:46 Página 8

mel i sucre

9

La cantada de nadales de la Coral de Sant Joan i de la infantil pels carrers de la vila s’ha convertit en un acte tradicional deles festes de Nadal santjoaneres. Enguany hi ha hagut una novetat: la Xaranga de músics, que els ha acompanyat de cantona-da a cantonada.

La Xaranga de músics que participà en la cantada de nadales pels carrers de la vila sonant a la zona del Barracar.

mel414_mis298 06/01/15 17:46 Página 9

mel i sucre

10

llem Foc) varen oferir un reperto-ri integrat per peces nadalenques ialgunes obres originals del mestreJoan Morey,

a la sala Polivalent del Casalde la Tercera edat va tenir lloc untaller d’elaboració de dolçosnadalencs. la característica bàsi-ca dels productes resultants eraque tots es feien en microones.Neus Bordoy, col·laboradora habi-tual a les seccions de cuina de Mel

i Sucre, fou l’encarregada d’im-partir els coneixements culinarisen aquest minicurset accelerat pera aquelles persones que per Nadalvolien preparar torrons i dolçoscasolans.

Més d’una trentena de perso-nes assistiren a la segona part deltaller de neules que ha realitzatantònia rebassa. aquest tipus dedecoració, que fa uns anys haviagairebé desaparegut, ara torna aestar en augment tant entre la gentmés gran com en algun jovent.Tot es tracta que per Nadal es vul-gui tenir una decoració més pro-pera i d’elaboració pròpia. eltaller es féu a la sala polivalentdel Casal de la Tercera edat.

l’ajuntament començà a po -sar ornamentació de Nadal eldilluns dia 15 (un arbre davant elcampanar de l’església i il·lumina-ció pels principals carrers de lavila). abans ja hi havia algun car-rer i cases particulars que havienposat l’ornamentació de Nadal.Cada any augmenta el nombre decases i carrers engalanats per lesfestes de Nadal.

També hi va haver uns tallersde decoració nadalenca molt con-correguts a la Casa Cultura impar-tits per Maria Company “Turri -cana”, que a més a més dirigí irealitzà part de la decoració queheu pogut veure pels carrers i pla-ces més cèntrics. l’agrupació depares joves espais familiars, aixícom gent anònima, ha ajudat aembellir aquests zones centrals dela vila més comunitaris.

Les guanyadores locals de la II Cursa Peus Grossos que va tenir lloc el diumengedia 21 de desembre per camins de la nostra vila. Al centre, la guanyadoraImmaculada Gayà, a l’esquerra, la segona classificada Lluïsa Febrer i, a la dreta,la tercera Maria Bel Matas (foto de Joan Serra Cuixart).

A finals del mes passat el santjoaner i jugador del Rayo Vallecano Juvenil Pep BielGomis va debutar amb l’equip sènior de segona B. El podeu veure a la dreta de la foto-grafia després que un company seu marcàs el gol de la victòria davant el Socuéllamos.

Tomeu Nicolau “Ferro”, a l’esquerra de la fotografia, i Guillem Munar “Bronder”participaren en la marató i mitja-marató del Campionat d’Espanya que es féu elcap de setmana de la Constitució a Sant Sebastià (Guipúscoa).

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 10

mel i sucre

• el programa d’iB3 Cada dia

dedicà la secció que protagonitzaMadò Pereta a la polèmica que hasorgit a la nostra vila des que s’hadecidit no dir missa els diumen-ges horabaixa al santuari de Con -solació per manca de capellà(emès el dimarts dia 9 de desem-bre). el santuari romandrà obert,de tota manera, entre les 16 i les17 h cada diumenge, per tal que lagent pugui visitar-lo. a més amés, hem pogut saber que cadaprimer diumenge de mes, a les16:00 h, hi haurà missa i queabans tocaran les campanes del’església per tal de recordar-ho ala gent.

• el 21 de desembre, en el marcdel programa de les Festes deNadal que ha organitzat l’ajunta -ment amb la col·laboració d’asso-ciacions i entitats, tengué lloc lapresentació del Pronòstic santjoa-

ner 2015, que edita el Col·lectiuTeranyines des de fa més de 10anys. aquesta vegada, s’ha dedi-cat a l’any ramon llull i el perso-natge popular és el conjunt de lafamília dels Perdut. a més d’a-quests temes hi trobareu articlescom “emigrants a la força”, “elsinicis de l’associació de la Ter -cera edat”, “receptes de cuina,mes a mes”, i els tradicionals“Calendari santjoaner per al2015”, “resum de l’any agrícola2014”, “l’hort del padrí”, la“Condemna 2014”, “el curs esco-

11

El 21 de desembre es va fer la presentació del “Pronòstic santjoaner 2015”, alma-nac que edita el Col·lectiu Teranyines des del 2003 de forma ininterrompuda.

Joan Company “Mena” presentà el llibre de Joan Bauzà “des Carreró”, “ElCançoner Popular de Catalunya a Sant Joan, editada pel Col·lectiu Teranyines, ala Sala Polivalent de l’edifici de la Tercera Edat.

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 11

mel i sucre

localitats mallorquines. el mestrerosselló, també músic (recordauque és l’autor de l’himne de santJoan), fou el mestre de cerimòniesdurant els dies que va estar allotjatal Centre Catòlic. l’acte es tan càamb un parlament de la batlessaCatalina Gayà. l’ajunta ment desant Joan i l’institut d’estudisBaleàrics han fet possible l’ediciód’aquesta monografia.

• la Fundació Casa Museu, dela qual forma part Cal Pare Gi -nard, ha concedit tres beques degestió de fons documental, quehan recaigut en albert Cassanyes,Catalina Maria Martorell i PauVadell. la Beca Pare Ginard haestat per al projecte “Calendarifolklòric”, que havia presentatCatalina Maria Martorell Fullana,i que consistirà en la transcripciócrítica d’un conjunt de 12 plague-tes-agendes. Cadascuna de lesbeques està dotada amb 1.500euros i s’orienten al desenvolupa-ment de tasques de gestió en elsllegats documentals de la Fun -dació.

• Na Maria Matas Dalmau “deCa na Miquelona” ha estat l’afor-tunada guanyadora de la paneraque rifava la Penya Motorista desant Joan. Des de fa uns anys lapanera no s’exhibeix a Can Fiol(que torna a estar tancat) sinó aCan Covent.

horabaixa fred i en temps dematances, Joan Company (pròleg)i l’autor del llibre, Joan Bauçà,parlaren del contingut de l’obra.el llibre és un repàs a l’obra delCançoner que a la missió deMallorca realitzà el músic mallor-quí Baltasar samper. la idea del’obra consistia a recollir tota lamúsica popular dels països deparla catalana. la tasca de Bal -tasar samper es pot veure clara-ment en el llibre: pulcritud i granconeixement del tema. a la nostravila, samper va recollir més de100 cançons, quantitat molt supe-rior a les que recollí a les altres

lar 2013-2014” i un resum de laclimatologia d’aquest any passat,amb el moviment demogràfic i lesefemèrides astronòmiques. elsassistents a l’acte reberen unexemplar de forma gratuïta iacompanyat d’un petit piscolabisrealitzat per les padrines de Tera -nyines.

• el 3 de desembre, el bisbe deMallorca, Javier salinas, va arri-bar a Quito (equador), per visitarla Pontifícia universitat Catòlicade l’equador. allà varen ser re -buts per la santjoanera MargalidaFont roig prorectora (nom queallà designa el càrrec de rectoruniversitari). es parlà de temesrelacionats amb ajudes i intercan-vis entre equador i Mallorca.També pogueren conèixer un grupde 8 professors espanyols que tre-ballen a la universitat. Més tardse’ls uní el bisbe de santo Do -mingo, Mons. Julio César Terán.el bisbe de Mallorca va visitar lesdiferents missions que la Diòceside Mallorca manté a Perú i equa -dor del 29 de novembre al 10 dedesembre.

• el diumenge 7 de desembre vatenir lloc la presentació deL’Obra del cançoner popular de

Catalunya a Sant Joan, de JoanBauçà i Barceló, que és la 23aMonografia santjoanera que editael Col·lectiu Teranyines. en un

www.melisucre.cat

informació santjoanera al dia

12

La Penya Motorista, l’Ajuntament deSant Joan i la federació organitzaranuna prova puntuable pel Campionatd’Espanya de Trial a la nostra vila elproper mes de març de l’any 2015.

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 12

mel i sucre

• a mitjan mes de desembre, elslladres tornaren a actuar al nostrepoble. una casa on entraren és laque fa cantó entre Princesa iBelisari, davant Cal Metge soler.la gent de la casa va estar a puntd’agafar el lladre però va poderfugir i, per desgràcia, no el pogue-ren reconèixer, encara que tothomdóna per fet que es deu tractar dequalque santjoaner o, si més no,resident.

Al centre de la fotografia la santjoanera Margalida Font i el bisbe de Mallorca aEquador, on es reuniren per tractar temes sobre cooperació.

Joan Roig "de Son Burixó" (a l'esquerra de la fotografia) fou protagonista d'unreportatge del programa 112 d'IB3 televisió. "Joan, sempre en la memòria".

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU Producció i comercialitza-

ció de plantes i plantersornamentals i hortícoles

e-mail: plant.nicolau@teleline.esTel.: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3

13

RACÓ SOLIDARI:  El Racó Solidari,ubicat a ca ses Monges, és un llocde recollida i distribució de tot allòque ja no duim o que ja no usam ique encara pot fer servei a altrespersones, amb l’objectiu de donaruna assistència social de caràcterlocal a través del reciclatge. Elsobjectes recollits (roba, sabates,complements...) s’exposaran a dis-posició de qui els hagi de menestera can vi d’un donatiu simbòlic. Elsbeneficis obtinguts s’entreguen alsserveis socials de l’Ajunta ment perajudar a finançar el Banc d’Ali ments.El Racó Solidari obre els dimarts de10.00 a 12.00 del matí i de 18.00 a20.00 de l’horabaixa.

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 13

mel i sucre

14

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 14

mel i sucre

15

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

9( �9( �9( �9( � � �

� � �� � ��8�8�� � �9 � � �9 ���8�8�� � �� � �

��

��

��

��

��

��

��

(���!� �(���!� �(���!� �(���!� �

�����:�� �����:�� �� ���: ������:�� �

��

��

��

��

��

��

��

����������������������

� ���� ������� �� �

� ���

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��$��� � �$��� � �$ � � �$ � � �

,��� �,��� �$ � � �

, � �, � �, � �, � �

��

��

��

��

��

��

���������9�� ��������9�� �

����;� �����;� �� � �� � ��� ��9 � �� 9 � �� � �� ;�

��

��

��

��

��

��

��� ��(��� ��(��

� � ���� � ���� � ���� � ���� � �� � ���� � �� � �

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 15

mel i sucre

16

Ple ordinari de dia 26 de no -vembre

la sessió va començar pun-tualment amb l’absència del regi-dor Francesc Mestre, que ja haviaavisat que no hi podia assistir perqüestions personals, i amb 6assistents entre el públic.

en el primer punt es varenaprovar les actes de les sessionsdels dies 15 d’octubre i 10 denovembre de 2014. la de dia 10de novembre es va fer en horarimatinal i excepcionalment va serredactada en castellà, ja que s’ha-via d’enviar a Madrid, i de tothomés sabut que per aquelles contra-des, si no els escrius i parles encastellà, fan de no entendre res deres. De totes maneres, ja ho diu lasaviesa popular: “No hi ha pitjorsord que el que no hi vol sentir, nipitjor cec que el que no hi volveure”. sobre aquesta sessiómatinal de dia 10 de novembrevaig entendre que es va fer peruna qüestió formal d’aprovar l’in-forme sobre la situació dels deu-tes que manté l’ajuntament ambels bancs.

Els escrits oficials a Madrids’han d’enviar en castellà,que si no “se fan el sord” ono els donen acús de re -but... I visca la cooficialitatde llengües!

els decrets de batlia varen serdespatxats ràpidament, i en el ter-cer punt es va plantejar una modi-ficació de crèdits al pressupostde 2014. es tractava de passardoblers de partides que no esvaren gastar cap a partides quehan resultat insuficients. en totalsón 23.300 €, essent les partidesd’estalvi més voluminoses una de10.000 euros del capítol de festes

(la batlessa va donar l’enhorabo-na a la comissió de festes i a totsels seus col·laboradors per havermantingut en les festes del poble aun bon nivell d’actes i de qualitatal mateix temps que s’estalviavaaquesta quantitat), 6.000 euros del’inici de les obres d’ampliació delcentre sanitari que encara no s’hainiciat, 4.900 € d’equipament depiscina que tampoc no s’han gas-tat. el punt es va aprovar per 7 votsa favor (3 PP + 3 axsJ + 1 PsiB-Psoe) i una abstenció (Cxi)

acte seguit, es va plantejarl’aprovació provisional de l’or-denança fiscal reguladora de lataxa per serveis relatius a acti-vitats, establiments i instal·la -cions, una ordenança feta peradaptar l’administració del nostreajuntament a unes modificacionsfetes recentment a la llei d’activi-tats, de rang superior a qualsevolordenança municipal. es va apro-var per unanimitat.

igualment que l’anterior, elcinquè punt, conveni de col·labo-ració entre l’Ajuntament deSant Joan i l’Agència Tributà -ria de les Illes Balears en matè-ria de gestió tributària de l’im-post sobre vehicles de tracciómecànica, tampoc no tenia capa-citat per generar gaire discussiópolítica, de manera que l’exposi-ció va ser ràpida i l’aprovació perunanimitat.

el sisè va tornar a ser un altrepunt de tràmit administratiu: lamodificació de l’ordenança fiscalreguladora de la taxa per la pres-tació del servei de recollida, trac-tament, transferència, trans portde residus sòlids urbans i utilit-zació de les instal·lacions munici-pals d’aportació de residus(IMAR). es tractava d’una millorapuntual d’aquesta ordenança, i va

ser aprovada per unanimitat.a continuació, en el setè punt,

el consistori va manifestar el seurespecte als animals aprovant per4 vots a favor (4 axsJ, 1 PsiB-Psoe) 3 en contra (PP) i 1 abs-tenció (Cxi) la moció presentadaper axsJ declarant Sant Joancom a municipi antitaurí.

en el penúltim punt informa -cions hi va haver les següents:

Pedro Galmés:aquesta setmana ha quedat

enllestit el programa de les festesde Nadal, que se repartirà aquestsdies. s’ha procurat que hi hagiactes per totes les edats.

Hi ha hagut una reunió amb elsquintos d’enguany, a veure enquins actes poden participar. Demoment les negociacions pareixque van per bon camí.

Joan Magro:Hi ha hagut una sèrie de reu-

nions per avançar en la confecciódels pressupostos 2015, i labatlessa continua el tema convi-dant els regidors de la oposició ales properes reunions per escoltarpossibles propostes de cara a trac-tar la seva aprovació en un pleextraordinari el proper 23 dedesembre.

Josep Bauzà:Xarxa d’aigua potable: Con -

tinua clarament la tendència dereducció d’hores de funcionamentdel motor d’extracció d’aigua delpou públic d’es revellar en rela-ció als anys anteriors. aquestareducció d’hores també permetque tota l’extracció es pot fer dinshorari de tarifa reduïda, amb elconseqüent estalvi per doble par-tida: menys hores de funciona-ment, i a una tarifa més baixa.

ajuntamentReflexions municipals

JoaN sasTre JoaN

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 16

mel i sucre

moment han tingut present laimportància de la contenció de ladespesa, i també la importànciade tenir al dia tota la documenta-ció comptable.

El 2015 serà el primer quel’ajuntament arrencaràamb sense deutes d’anysenrere.

al segon punt, també de temescomptables, es va ratificar, tambéper unanimitat, decret de batllianúm. 186/2014 sobre coneixe-ment i acceptació de les “condi-cions d’ús” del punt generald’entrada de factures electròni-ques de l’administració generalde l’Estat. Bàsicament es tractaque l’ajuntament s’ha d’adaptar ala nova normativa vigent en matè-ria de recepció i pagament de fac-tures, que diu que tots els paga-ment de més de 5.000 € s’han detractar amb el sistema de factura-ció electrònica.

en el darrer punt, aprovacióinicial del pressupost 2015, es potconstatar que amb l’equip degovern d’aquesta legislatura jas’ha deixat enrere aquella espèciede passotisme polític que impera-va dins el nostre ajuntament ambtot el que es referia als comptespúblics. al contrari del que passa-va en aquells anys, l’aprovacióinicial del pressupost general dela corporació 2015 s’ha presentatdins 2014. aquesta és una granpassa en matèria de transparènciadels comptes públics, que esreblonarà amb la publicació delspressupostos a la web de l’ajunta-ment, una vegada aprovats. sivoleu conèixer els detalls de lesintervencions de la batlessa i delsregidors, podeu accedir al vídeode www.melisucre.cat. els pres-suposts varen ser aprovats per 6vots a favor (3 PP i 3 axsJ) i duesabstencions (Pi i PsiB-Psoe).

la batlessa va reiterar el seureconeixement a la feina pel per-sonal de l’ajuntament, i va aixecarla sessió.

2015, i per fer consultes sobre lail·luminació de Nadal, l’estat detramitació de les Normes subsi -diàries, la col·locació en lloc visi-ble dels permisos municipals a lesobres que facin dins el termemunicipal, el policia local i lapossibilitat de localitzar-lo ambfacilitat, el camí d’accés al puigde sant Nofre i les obres de cana-lització de les aigües pluvials a lapart de baix del carrer Major.

una vegada contestadesaques tes consultes, la batlessa vaaixecar la sessió.

La feina constant den Pepdes Saig coordinant el dia adia de les tasques de mante-niment dels equipamentsmunicipals va aconseguintcontinus estalvis per les ar -ques municipals.

Ple extraordinari de dia 23 dedesembre

aquest ple extraordinari es vafer excepcionalment a les 12 delmigdia, i va tractar exclusivamenttemes relacionats amb els pressu-postos municipals. Hi va faltar laregidora Noèlia llull. De públichi va haver 6 persones.

en el primer punt, modifica-ció del crèdit 16/2014, es vaapro var per unanimitat incorporarals pressupostos de 2014 quasi500.000 euros de factures paga-des anys enrere però que no esta-ven comptabilitzades. ambaquesta incorporació, que ha estatpossible gràcies al superàvit de2013, queden liquidats tots elsdeutes “històrics” de l’ajunta-ment, i el pressupost de 2015 seràel primer en molts anys que sepodrà confeccionar sense deutesd’enrere. la batlessa CatalinaGayà i el regidor d’hisenda itinent batle Joan Magro varentenir paraules d’agraïment pertots els regidors i regidores itambé per tot el personal del’ajuntament, que sempre i en tot

Catalina Gayà:informant d’una reunió amb la

conselleria d’educació i algunscàrrecs d’aquesta conselleria pertractar temes referits a l’escola deson Juny.

informant d’una reunió ambrepresentants de la conselleriad’interior per presentar el progra-ma de “policia tutor”, que està adisposició de tota la comunitateducativa santjoanera per les ges-tions del seu àmbit que faci falta,

local de la Cambra agrària:Davant la possible venda immi-nent d’aquest patrimoni espoliat(això ho dic jo, no el consistori)als pagesos santjoaners per partde l’actual propietari, el Fogaiba,durant aquest mes de novembrel’ajuntament ha coordinat laselecció i trasllat dels documentsque hi havia a aquell edifici, totaixò amb la col·laboració inesti-mable de Miquel Florit Huguet,de s’Hostalet, que va ser el darrerfuncionari encarregat de la Cam -bra agrària local de sant Joan.

a una reunió de representantsmunicipals amb diversos càrrecsinsulars es va parlar d’iniciar ges-tions per a la construcció d’unapista de motocross dins l’espaimunicipal on hi havia projectat elcamp de futbol.

uns representants de la comu-nitat musulmana de sant Joan handemanat a l’ajuntament per ferobrir mesquita al nostre poble.l’ajuntament no pot donar permísni cap denegació en ser un temaque no està regulat a nivell supra-municipal. el secretari de l’ajun-tament va informar els peticiona-ris dels seus drets constitucionalsde reunió i de fundar les associa-cions que considerin oportunes,sempre que s’ajustin a les lleisvigents.

Precs i preguntesFrederic Febrer va intervenir

per agrair a l’equip de govern quedoni a la oposició la oportunitatd’intervenir en la confecció delspressupostos municipals per

17

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 17

mel i sucre

l’hort

des padrí

El mes de generaNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

aquesta secció va dirigidaa les persones que encaravolen gaudir del cultiu

casolà de fruites i hortalisses envistes al consum familiar. intenta -rem en certa manera recordar iorientar als que ho vulguin feralgunes de les tasques de cultiu decada mes.

l’aigua de gener omple lesbótes i el graner, i també n’hi hauna altra que diu que pel gener nosiguis matiner i que tenguis caliual braser. També es diu que el fredde gener posa suc al taronger.

els arbres fruiters de fullacaduca s’han despullat i han atu-rat la circulació de la saba, peraixò estan endormiscats i és elmillor temps per fer-los una bonapodada eliminant les branquesseques i les que no interessen pertal que el fruit de l’anyada vinenttengui més qualitat. També seràbo fer-los un tractament d’hiverna base de coure i algun insecticidaper prevenir les malalties de fongsi plagues d’insectes.

És el temps més apropiat pertrasplantar arbres joves ja que eltemps fred i humit ajuden perquèels arbres no es mustiïn i arrelin

més aviat. És aconsellable que alfons del clot i en contacte ambles arrels s’hi posi una capa deterra conrada, perquè té mésnutrients.

Pel que fa a la sembra de cere-als com blat i ordi, s’aconsellaque a partir de mitjan mes ja ésconvenient sembrar les varietatsde cicle curt.

Podem aprofitar els dies debon temps per sembrar cebes ialls, diuen que els alls sembratsper sant Pau i collits per santJoan són els que tenen més podercuratiu i sobretot si se consumei-xen en cru, encara que deixenanar un fort sabor de boca i unaforta olor d’all, que es pot elimi-nar roegant un tronc de fonoll ode julivert.

També hi ha la creença que elsinfants que neixen el dia de santPau tenen la saliva beneïda percurar picades d’insectes.

actualment, encara hi ha mol -ta gent que menja en dejú un odos alls crus cada dia per minvarel colesterol.

Temps enrera era costum posarun collaret d’alls pelats als infantsque patien de cucs.

l’all és de fàcil cultiu, encaraque exigeix bon guaret, terra fèrtili algunes entrecavades per tald’eli minar la competència de lesmales herbes.

el mes de gener és bon tempsper tallar arbres per aprofitar lafusta; perquè no es corqui, s’a-consella tallar l’arbre vell en llunanova i l’arbre nou en lluna vella,entenent per arbre vell els de fullaperenne i per arbre nou els defulla caduca, i sempre abans departir a rebrotar.

També en lluna vella es podentallar les canyes per fer canissadao per emparrar les hortalisses quesón enfiladisses.

a finals de gener es poden pre-parar els planters de pebrers,alberginieres i tomatigueres.

en relació a les fases de lalluna, dia 5 és lluna plena, dia 13quart minvant, dia 20 és llunanova i el 27 és quart creixent.

en referència al santoral, dia 6és el dia dels reis, dia 17 santantoni, dia 20 sant sebastià i apartir d’aquí ja són festes enllà,encara que dia 25 és la conversióde sant Pau, que també és un diaassenyalat.

Tots els productes

per a ca vostra

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

18

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 18

mel i sucre

AGÈNCIA DE  SANT  JOAN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 80 98 80

19

Sopes escaldades

actualment s’han posat demoda les receptes culinàries i sómolts els mitjans de comunicacióque en duen: revistes, diaris,ràdios, televisió..., i fins i tot sefan fires i mostres a tot arreu queexhibeixen plats molt vistosos isofisticats que fan entrar en gana,encara que no siguin les horeshabituals de les menjades diàries.aquests plats són especials perafegir greix als que tenen tendèn-cia a engreixar.

Primer de tot he d’aclarir queno som cap especialista en ali-mentació ni en receptes culinà-ries, la meva intenció és simple-ment recordar que de jovenentvaig menjar moltes sopes escalda-des, o sopes de missatge comtambé les anomenaven, i encaraara pas gust de menjar-ne.

la meva joventut –o sia, lameva edat escolar– va coincidiramb l’època de la república idesprés amb el “glorioso movi-miento nacional”. aleshores johavia complit els 12 anys, noentenia res de política, a ca nostrahi havia pocs recursos i jo pensa-va que llogat almanco aniria amantengut i fugiria dels perills deper dins el poble.

ara comprenc que encara eraun nin, però llogat per porqueretja me sentia més home, ja quehavia de cuidar d’una guarda deporcs i me’n sentia responsable.

Per aquelles saons habitaven asolanda el matrimoni compostper en Josep sansó Gayà, de sonConill, i na Maria roig Gayà,Gui llemona, als quals anomena-ven ‘es majoral’ i ‘sa majorala’.També hi havia en Pep Masset,germà de la majorala, que hi esta-va de missatge. i jo era el por -queret.

el matrimoni amb els seusinfants ocupaven un dormitori al’interior de la casa. el missatge i

el porqueret tenien el dormitoridins la païssa de les mules. a rande la paret hi havia com un arma-ri que servia de llitera, el somierera una aritja que arreplegàvemen eixarmar les voreres i el mata -làs era d’una tela de saqueta ambun jaç de palla llarga. sobretot al’hivern s’hi dormia bastant bé, jaque amb la calentor dels animals,a les nits es conservava una tem-peratura bastant agradable.

a solanda, com en moltesaltres possessions, durant els

mesos d’hivern els berenars delsmatins i el sopar dels vespressolien ser sopes escaldades. a lanit, la majorala posava l’olla alfoc i cuinava les sopes amb moltaverdesca de temporada: col, ble-des, espinacs, grells, julivert...; elmajoral llescava un covenet desopes de pa pagès i cadascú s’es-caldava un bon plat de les sopesque volia.

l’ondemà dematí, el majorals’aixecava d’hora i tornava en -

cen dre el foc a l’olla de les sopesi mentres el brou s’encalentia,venia cap a la païssa i des del por-tal deia: “sopes!”, i se’n tornavacap a la cuina. Quan nosaltres hiarribàvem, l’olla ja bullia i ensescaldàvem un bon plat de sopesabans de posar-nos a fer feina.

De jovenet, vaig posar tantd’apreci a les sopes que encaraara algun dia de la setmana pasgust de cuinar i menjar una grei-xonera de sopes escaldades obullides.

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 19

mel i sucre

DE NUESTROS CAMPOS

antonio oliver des Calderéssan Juan (Mallorca)

señor don antonio Barceló Garciade Paredes, Director de Mallorcaagrícola. Consell (Mallorca).

Muy señor mio y amigo:Contesto a su tan inesperada co -

dels Calderers, el qual a instànciesdel director i a través d’una cartaen viada a la revista, explicavad’una manera general, la seva expe-riència sobre el cultiu intensiu delscereals a les terres de la possessió iel tipus de maquinària utilitzada enaquella època. la carta fou publica-da en el núm. 1 de la revista sota eltítol de Nuestros Campos de laqual n’oferim la transcripció:

la revista Mallorca Agrícola,fou una publicació mensualsobre agricultura, ramade-

ria, avicultura i apicultura que sortíper primera vegada el setembre del’any 1928. el seu director-propie-tari era antoni Barceló Garcia deParedes i tenia la seu (redacció iadministració) a la Granja Barcino,al poble de Consell.

l’editorial del primer número,expressava entre d’altres inten-cions, la finalitat d’orientar els agri-cultors i ramaders a perfeccionarles seves explotacions i divulgar elsmodels de cultius que en aquellsmoments eren capdavanters. larevista es posava a disposició detots aquells interessats a divulgarels seus sistemes de cultiu, deramaderia o per denunciar qualse-vol abús als interessos del sector.Tenia la intenció també, de publicarels resultats sobre modalitats tècni-ques i agronòmiques i estudis pràc-tics, realitzats per persones de reco-negut prestigi. i aquí és quan entrala figura de l’amo antoni oliver

investigacióLa revista Mallorca agrícola

FraNCesC CaNuTo Bauçà

20

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 20

mel i sucre

mo grata carta que recibí hace unosdias, en la que me pide escriba algorelacionado con el cultivo intensivode cereales. De ello puedo decirleque he triplicado las cosechas enestos terrenos medianos, donde secosechaban de 8 a 13 cuarteras detrigo, cebada o avena y habas porcuarterada: Debido a las labores delarado Braband, seguidas del Culti -vador-esclarificador con sembra-dora a voleo y a lineas superpuestasal mismo aparato; a la aplicaciónracional de los abonos químicos yal laboreo de los sembrados a lineascomo medio de escardar y laborarlas plantas en el pequeño, medianoy gran cultivo de secano. esta es lalabor y reforma más saliente de quele puedo hablar de esta región, cunadel cultivo intensivo en extenso ensecano de cereals y legumbres enMallorca, cuyos resultados apunta-dos hemos obtenido que los quenos dedicamos a las labores racio-nales de que he hecho mérito.

asoma ya otra reforma en pro-vecho de la agricultura y ganaderia,y es la siembra de los terrenos des-tinados a pastos donde en añosanteriores todo se esperaba de lassemillas adventicias que, abando-nadas a si mismas y sin cuidadoalguno, daban muy poco o ningúnresultado provechoso. actualmentese vislumbra un resultado producti-vo de la siembra de dichas tierras, abase de avena, arveja, guisantesforrajeros, que hacen un muy tupi-do forraje que se puede destinar apastos primerizos y a siega des-

pués, para henificarlo o ensilarlo ytenerlo a disposición cuando másconvenga. excuso decir que hechoa base de cultivo intensivo-extensodebe hacer una verdadera revolu-ción; enriqueciendo los terrenospobres por medio de las legumino-sas; adelantando las cosechas,puesto que a fines de abril, en mu -chos parajes estará en condicionsde segarse y así se haran fructíferoslos terrenos cálidos donde no podiaesperarse cosecha a causa de lo fre-cuentes que son en Mallorca lassequias; dando abundantes pastos ala ganaderia y que triplicada ésta enpocos años dará productos insospe-chados a las tierras y sus habitantes,en estièrcoles, carnes, leches y suscompuestos, donde se apresuren aimplantarlo con tractores o caballe-rias que arrastren cultivadoresesclarificadores de rejas flexibles yfuertes que permitan pulverizar las

tierras en terrenos pedregosos yrocosos, al mismo tiempo que mon-tañosos de pendientes suaves.

el Polycultor Doyen (belga) queposeo responde a todo ello admira-blemente con un gasto de aceitespesados increible por lo reducido.Hace años que estaba atento a laaplicación de un tractor que fueseeconómico de consumo, robusto yde fácil manejo, y que llevase unsolo surco. Todo se consigue concreces con el dicho Polycultor, alque creo llamado a hacer la verda-dera revolución agrícola-pecuariade que vengo hablando. Hoy esdesconocido aún por algunos de losque lo poseen.

en resumen de lo expuesto,puede decirse que el arado Brabandy accesorios han hecho el milagrode triplicar las cosechas de cerea-les, habas y guisantes, y el Culti -vador-esclarificador aplicado a los

21

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 21

mel i sucre

tractores y caballerias està hacien-do en los terrenos pedregosos ymontuosos, donde el primero nopuede dar resultado positivo con elcultivo expresado. el Cultivador-esclarificador sustituye el Brabanden esos terrenos, poco menos queimproductivos, y nos da abundan-tes pastos para la ganaderia y bue-nos barbechos para el arbolado, delo que resulta un producto casi netodebido al poco coste que ello oca-siona.

le felicito y admiro por laempresa que va a emprender, quetan simpática se me presenta, ycuente con lo poco que pueda apor-tar su afectísimo seguro servidor,que le estrecha la mano. antoniooliver. Predio es Calderés, agostode 1928.

Nota de la Dirección: agrade -cemos las anteriores manifesta-cions y prometemos, en bien denuestros agricultores y subscripto-res, puntualizar y detallar sobrecada uno de los factores que hacontribuido al éxito del señoroliver en la intensificación de suscosechas, cuyo ejemplo fué lo quemovió a los agricultores mallorqui-nes a dejar las rutinas y emprenderuna labor seria y moderna, con loque ha aumentado la producción deestas islas. es Calderés ha sido laMeca de los agricultores mallorqui-nes, por donde han desfilado todoslos agricultores progresistas queintentaban modernizar sus cultivosde cereales y leguminosas. es elseñor oliver un revolucionario aquien admiramos y estimamos.

una notícia que desconeixíem ique ens ha revelat la revista,

era la petició que s’havia fet alMinisteri de Foment, per tal d’ator-gar la insígnia del Mèrito Agrícola

a l’amo antoni dels Calderers,petició que sembla no fou concedi-da, ja que no consta a la conferèn-cia pronunciada per Climent Gayà

Bauzà, apotecari, en la proclamacióde l’honor antoni oliver Gayà,l’amo antoni dels Calderers, comFill Predilecte de la vila de santJoan.

De l’arada Brabant, la popula-ríssima arada amb rodes dels nos-tres agricultors, no cal fer cap des-cripció, ja que el seu coneixementés de domini popular. la il·lustracióque us oferim és el model fabricatper una indústria de maquinàriaagrícola del País Basc, concreta-ment de Vitòria (àlaba), anomena-da “ajuria y aranzábal s.a.” Teniarepresentació al carrer reina Vic -toria de Battemberg (actualment

22

carrer de Manacor) núm. 8 dePalma. l’arada Brabant va tenirmolta acceptació a Mallorca i benaviat se’n feren còpies redissenya-des per fabricants autòctons. Delque no hem sabut trobar notícies ésde l’altre aparell, tractor? anomenatPolycultor Doyen. Potser es tractidel tractor registrat per antonisastre de sa Botigueta al seu mag-nífic article sobre els Calderers,1

del qual Martí Gomila Jaume,Putxo, li donà noticies. en Martíconta que quan estava als Calde -reres hi havia un tractor, un Poli

Motor que havien adquirit permediació del marquès de sàez idesprès compraren un Fordson.

aquesta revista que es publica-va mensualment tengué moltaacceptació i ben aviat va tenir unbon nombre de subscriptors d’arreudel territori insular. l’any 1949s’havien publicat 162 números. Nocal dir que, si localitzam altra notí-cia referent a la nostra vila, hi tor-narem.

1. sastre Gayà, antoni (2003). “recordança delsamos i missatges dels Calderers.” a: La famíliaOliver dels Calderers. Monografies santjoane-res, 5. sant Joan: Col·lectiu Teranyines.

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 22

mel i sucre

23

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 23

mel i sucre

Feim un pensament... nada-lenc. De tornada a santJoan durant un mes llarg

vull agrair les mostres de suportde molts lectors i lectores, que herebut aquests dies.

Molta gent m’ha demanatsobre les hores de vol, les diferèn-cies gastronòmiques, el clima, lagent... més d’un s’ha sorprès quanhe afirmat “he vist ploure més enun minut que en dos anys”, ointentant imaginant-se un Nadalen màniga curta (tot i que qualquesantjoaner hi sol anar també).

en aquest article xerraré mésaviat del canvi d’estació. Ja que pertemes gastronòmics, culturals isocials... hauríem d’escriure unaen ciclopèdia sencera. i el tema delsavions l’explicaré el mes que ve.

Molts temes d’aquest articlevos sonaran familiars si llegiu elmel i sucre núm. 388 (octubre de2012), on vaig escriure un articlesobre hemisferis.

Canvia molt el Nadal?

realment sí. Hem de pensarque sant Joan i arica es troben allocs molt diferents del Món,posaré un tercer punt de compara-

inflables... els pares noels (figurahabitual de Nadal a Xile, ja queels reis mags estan pràcticamentdesapareguts) tendeixen a anaramb roba fina, però alguns (i cadavegada més) van estil australià,camisa vermella i calçons curtsvermells (els australians ja famolts d’anys que publicitennadals estiuencs).

Passa amb altres festes?

Potser vos sorprendrà, però elpoble de saxamar (a l’interiord’arica) d’on prové la família dela meva parella estan en festesdurant el final d’agost, igual que asant Joan.

lluny d’estereotips moderns,

Feim un pensament

... geogràfic

Nadals i climesGuilleM serra Bou, GeòGraF

ció més semblant i proper Fuerte -ventura (Canàries). Com podreuveure a la taula següent el climad’arica és molt mes semblant aCanàries que no a Mallorca, i en -cara que el Nadal caigués a l’hi-vern, seria un Nadal molt càlid. iefectivament no hi plou mai.

Altres llocs on passa el mateix

Tots aquells llocs subtropicalson es trobi religió cristiana, llati -no amèrica en general, austràlia,Nova Zelanda i sud-àfrica. exis -tei xen molts llocs amb climescàlids que no celebren Nadal.

es habitual que a Xile les fes-tes de Nadal es celebrin al carrer,jugant i fent festa amb castells

St. Joan Arica Fuert.

Latitud 39º N 18º s 28º NTemperatura Màxima Absoluta 41º 31º 36ºTemperatura màxima Mensual 31º 27º 27ºTemperatura Mínima Mensual 14º 16º 17ºTemperatura Mínima Absoluta 3º 14º 14ºPrecipitació Anual 450 1 100Estiu agost Febrer agostHivern Febrer agost FebrerCorrent Marina Càlida Freda FredaPaisatge Mediterrani Desert Desert

Ferreteria de Sant Joan

de 8:30h a 13h i de 15h a 20h

dissabtes horabaixa OBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan

Tel: 971 52 65 33

24

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 24

mel i sucre

de “san Corteinglés”, dies del lli-bre, o moltes altres festes comer-cials... les festes, tenen una raó deser: reconeixement d’un esdeve-niment astronòmic, acció de pre-gària per obtenir una bona collita,

agraïment pel bon temps o lesbones collites, recordatori d’unfet important...

la gran majoria de festes méstradicionals venen lligades a lacollita:

Solstici d’Hivern: Marcal’ini ci de l’any, és un esdeveni-ment astronòmic, però també cli-màtic, ja que marca el momentmés fred de l’any.

Inici de la primavera: bus-cant la fertilitat, el bon temps idesitjant una bona collita.

Festa de l’estiu: generalmentfesta per agrair la collita (té mol-tes variants ja que canvia en fun-

ció del producte dominant.realment, existeix una vincu-

lació climàtica on la gran majoriade festes més tradicionals venenlligades a la collita:

No hi plou mai?

realment, el desert d’atacama(nord de Xile i sud de Perú) és eldesert més àrid del món. arica és

una de les ciutats que s’hi podentrobar.

No hi plou mai perquè durantl’hivern, l’anticicló de l’illa dePasqua, que habitualment estàsituat al paral·lel 30º s, s’acosta

cap a arica, afavorint un tempsestable i sense precipitacions.

a l’estiu, hauria de ploure, jaque es produeixen fortes depres-sions a Bolívia, i també a la serra-lada dels andes. el problema ésque les precipitacions es produei-xen a la serralada, a uns 200 km al’interior del continent i no a lacosta.

Per tant, a la costa, regada perun corrent marítim d’aigua fredaque regula les temperatures i faci-lita les boires, tot plegat provocaque no hi plogui mai. Però laboira i els aqüífers faciliten l’arri-bada d’aigua i, per tant, les vallsson verdes.

Event Climàtic Sant Joan Data Cultura Aymara Data

solstici Hivern any Nou 25-des / 1-gener inti raymi 24-JunyPrimavera rua / Carnaval Febrer Pachamama Juliol/agostrecollida sol que Balla 23-24 de Juny anata Tunkuri Gener/Febrer

25

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 25

mel i sucre

26

Érem només set estudiants dediferents cabòries, era el 2003 iaixò serà el precedent a tots elsestudis que van seguir i que enca-ra em tenen ocupada.

la filosofia, la literatura, lacultura i la societat xineses hanestat els meus grans objectius.M’agradaria poder fer el doctoraden un futur no massa llunyà, ihaver passat una llarga temporadaa la Xina és gairebé un requisitprevi per entendre aquest país.

sant Joan i, finalment, Beijing.la meva ‘ruta de la seda’

comença a anglaterra quan tenia18 anys, vivia a oxford, on apre-nia anglès i compartia pis ambcoreanes i japoneses.

amb elles comença el meuinterès per àsia. Quan, un anymés tard, vaig a Madrid a estudiarTurisme i Direcció i adminis -tració d’empreses, em vaig matri-cular a una diplomatura de pre-grau: llengua i Cultura Xinesa.

Na Maria Antònia Company, filla

d’en Joan Company, Mena, és

una jove santjoanera especialista

en llengua i cultura xinesa, analista,

traductora i professora d’espanyol a

Beijing. Aquesta entre vista va sortir

al Diario de Mallorca el 30 de no -

vembre de 2014. (Traducció de

Miquel Company.)

sòcia fundadora i adminis-tradora de Long Strategic,

consultora especialitzadaprincipalment en ajudar les em -preses espanyoles i institucionsper desenvolupar el seu negoci ala Xina, la vida d’aquesta ‘sant-joanera’ a Beijing és un no aturar.

als divuit anys comparteix pisa oxford amb coreanes i japone-ses, el que tanmateix li féu des-pertar el seu interès per l’altregran país d’ulls estirats, i cap allàsen va anar. ara té la seva pròpiaeditorial, tradueix i, fins i tot,ensenya castellà als estudiantsxinesos que els costa pronunciarla ‘erre’. i tot això a 9.222 quilò-metres de distància.

Qualsevol gestió a la Xina

respon a rituals moltes

vegades estranys

Com s’arriba de Sant Joan aBeijing?, quantes escales vitalssón necessàries?

Cal una maleta plena de curiosi-tat, llavors tot és molt fàcil. si hi hauna mica de sort en les escales i elsavions són puntuals, un pot estar enmenys de 18 hores a la capitalxinesa. encara que hem passat pertres ‘escales’: regne unit, Madrid,

retalls

Entrevista amb na Maria A. Company

seBasTià saNsó (DiAriO De MALLOrCA)

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 26

mel i sucre

Per què Beijing?Per què és el centre polític i

econòmic, la capital cultural iintel·lectual i, si dic la veritat,malgrat haver estudiat la llengua ila cultura prèviament, no sabiamolt bé què me trobaria a la Xinai vaig aventurar-me amb certaprudència i comoditat.

Et consideres una víctimadel mercat laboral espanyol oaixò era pura vocació?

No em considero una víctimadel mercat perquè ja havia partitcap a Xina abans de la crisi, enca-ra que sóc molt conscient quemolts joves i no tan joves hanemigrat. M’agraden els reptes, iXina, des del principi, em sembla-va un gran enigma, i potser queaquest interès és el que em va por-tar a conèixer aquesta cultura.

Amb quantes hores de re tardus arriben les meves preguntes?

Tenim una diferència de sethores. Quan aquí són les dotze delmigdia, allà ja són les set de latarda.

Qué va ser primer, exercir deprofessor d’espanyol o decidircrear un negoci?

en primer lloc vaig fer de pro-fessora de xinès al servei lin -güístic de la uiB. l’editorial i laconsultoria serien desprès. lesclasses de castellà són una aficióque en fa estar en contacte amb lasocietat xinesa.

Expliqui’m un poc més deLong Strategic... Quin modelteniu d’empresa i de clients?Quins són els encàrrecs que vosfan?

Long Strategic Consultancy ésuna consultoria especialitzada enXina, ajudam a empreses i institu-cions, tant xineses com espanyo-les per desenvolupar el seu nego-ci i els seus projectes en ambdóspaïsos. ana llorente, la meva

procés d’adaptació i un pla cohe-rent amb el mercat. De tota mane-ra, cada vegada hi ha més empre-ses espanyoles que prenen nom iforça allà. els productes espany-ols més representatius del mercatsón el vi, l’oli d’oliva i el tèxtil.

Hi ha interès en aprendreespanyol? Com és l’estudiantxinès?

l’espanyol és un valor econò-mic en el món i l’estudiant xinèsho sap. el bon estudiant és metò-dic i responsable, en sis mesos potparlar un espanyol de nivell a1.Tenen dificultats per pronunciarla ‘erre ¡no és un mite!. He donatclasses a la universitat de llen -gua i Cultura de Beijing i a l’ins -titut 109; he tingut estudiantsentre 7 i 23 anys d’edat, i la granmajoria dels alumnes responenmolt positivament. Crec que, engeneral, els agrada l’espanyol.

Tenia entès que el seu somniera crear una editorial...

És un somni que s’està fentrealitat. l’editorial es diu isla hai -

dao i està especialitzada en laXina. ens hem proposat siscol·leccions per difondre la cultu-ra del gegant mil·lenari als lectorscastellanoparlants. un projecte enel qual hem estat treballant des defa més d’un any i que veurà lallum el 2015.

Heu començat a traduirobres del xinès?

Faig molt sovint d’intèrpretper a empreses i turistes, i tradu-esc textos quotidians informals.la meva primera traducció oficiales va publicar el mes de maig, enun catàleg d’art de l’instituto

Cervantes. Va ser un text d’unestudiós de l’art xinès sobre el

Jardí de les delícies, d’el Bosco.

Tots els xinesos són iguals?Sabria distingir entre un xinès,un japonès i un coreà?

sòcia, és la responsable a espanyai jo a la Xina, en seu a Beijing.estam centrades amb turisme,cultura i educació, indústries ambun alt valor afegit en el que tantespanya i Xina tenen molt a dir.Treballem entre Madrid, Palma iBeijing... a 9.222 quilòmetres dedistància. som una empresa dedi-cada a la gestió cultural, la pro-ducció d’esdeveniments, fires,exposicions... Dissenyam l’estra-tègia de màrqueting i comunica-ció dels nostres clients, organit-zam la gestió logística, cercamsocis, etc... acollim un perfil moltdivers de client, des d’institucionscom l’institut ramon llull il’instituto Cervantes, com hotelsespanyols que volen adaptar laseva oferta als turistes xinesos.També hem treballat per artistesi... fins i tot per l’equip tècnic del’extrenador del rCD Mallorca,Gregorio Manzano.

És difícil per una empresaespanyola crear un negoci i fer-se lloc en el mercat asiàtic?

l’economia de la Xina ja és laprimera del món. el mercat éscomplex i cal saber aprofitar lesoportunitats de negoci proporcio-nada per un país que continuadestruïnt estadístiques.

El client xinès és un cara-

mel amb paper d’alumini,

difícil d’obrir, però el seu

potencial és incalculable.

el client xinès és com un cara-mel amb una làmina d’alumini,una mica difícil d’obrir, però unavegada se li treu el paper el poten-cial és incalculable. s’ha deconèixer la cultura empresarial iel seu sistema per poder-se fer unlloc; qualsevol gestió a la Xinarespon sovint a estranys rituals.un ha de conèixer les seves cartesi jugar-les bé. això requereix un

27

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 27

mel i sucre

No són el mateix, però a vega-des no puc distingir un xinès d’unjaponès o d’un coreà, de la matei-xa manera que a vegades és difícildistingir un rus, un espanyol o unholandès. Val a dir, a tall d’anèc-dota, que una vegada a l’aeroportde Zuric, en el meu camí de torna-da després d’estar molt de temps ala Xina, tenia la sensació queconeixia molta gent que es cre-uava amb mi durant les horesd’espera. la realitat era que noconeixia ningú, seria que tots elseuropeus em semblaven iguals?

Quines són les diferènciesentre el mandarí i el cantonès?

el cantonès i el mandarí parlat,no se semblen, pertanyen a famí-lies dialectals diferents. el primerés més melòdic, amb vuit tons,mentre que el mandarí en té qua-tre. a més, utilitzen diferentsescritures: a Hong Kong, com aTaiwan, aprofiten l’escriptura tra-dicional xinesa, mentre que a laresta de la Xina continental s’uti-litza l’escriptura simplificada(una reforma de l’escripturaimpulsada per Mao Zedong en ladècada de 1950).

el xinès mandarí és la llenguamés parlada del món amb gairebé900 milions d’habitants. el canto-nès, per contra, té uns 60 milions.a més, l’estàndard xinès es basaen el dialecte mandarí de Beijing.Jo no parlo cantonès i només pucentendre algunes paraules, encaraque el sé llegir i escriure.

Com es diu ‘em sona a xino’,en xinès?

Bona pregunta... òbviamentno diuen ‘em sona a xino’, ni tam-poc ‘em sona a mallorquí’. l’ex -pressió més similar es podria tra-duir com ‘em sona a llibre delsdéus’ o ‘em sona com la llenguadels ocells’ referint-se al fet queno entenem o comprenem un idio-ma concret.

Com es veu des d’allà l’últimconflicte amb Hong Kong?

No es veu. la censura, junt al’escassa comunicació política, nodonen motius per un debat públic.els meus amics xinesos sovintestan interessats per la meva opi-nió política i és només en cerclesprivats on la crítica i el debat enaquest sentit és compartit.

Com els mallorquins, són

desconfiats però generosos,

els agrada agafar-se la vida

amb calma.

Enumeri, si podeu, les tresprincipals diferències que sepa-ren un xinès d’un mallorquí.

Millor diré tres similituds: tantels xinesos com els mallorquínssón desconfiats (entre ells i ambels estrangers), suposo que és perla condició insular a diferentsescales. l’aïllament de la Xina éshistòric i sempre han estat ‘moltseus’ amb una cultura molt forta.ambdós són generosos i, en gene-ral, els agrada agafar-se la vidaamb calma. Tenen expressionssimilars que es refereixen a untipus de vida relaxada i senseestrès laboral com per exemple‘poc a poc’.

Existeix l’humor groc?, sapalguna broma típica xinesa?

el programa televisiu deljaponèsTakeshi Kitano era essen-cialment humor japonès, i consis-tia en el gaudir de la tortura delsaltres. a la Xina, l’humor ésinocent i molt light. les bromesmés típiques són la befa del seuveí i històric rival: Japó. així, eltipus ‘un americà, un francès, unrus i un japonès’ sempre tenen unacabat que és desfavorable per alnadiu del país del sol naixent.

Li canviï un tumbet per unplat de Pequín, quin tries?

la Xina és un merescut viatgegastronòmic. la seva cuina és tandiversa com l’extensió del país.la presentació sovint tendeix a sersofisticada i colorida, tot moltesmicolat per tal que ho puguisagafar amb ‘palillos’. si vostè noconeix la matèria prima no saps elque menges, els sabors són moltdiferents, així com els ingredients.això pot ser un paradís per als quetenen un paladar inquiet: gos, ruc,insectes, flors, tot es menja...l’ànec Pekín és un plat deliciós,per exemple, encara que si he detriar prefereixo tumbet que fa lameva mare o les meves àvies!

Amb tants projectes, estauaturada en cap moment?

Hi ha temps per tot, i fins i totés cert que tenc temporades demolta feina. No obstant això, emsento afortunada perquè faig elque m’agrada i estic on vull ser.l’entusiasme és el millor motorproductiu, per tant, en aquest sen-tit, estic trullant tot el dia peròtambé hi ha moments per a viat-ges, la família i amics, la lectura ila música. aquests moments detranquil·litat són essencials permantenir el motor en marxa.

Quedaràs a viure a la Xina oaixò ja són paraules majors?

la Xina està molt lluny, peròtot depèn de com s’ho miri. lameva vida és ara allà, els meusamics, la meva parella... la mevacarrera professional principal-ment es troba en aquest país,encara que sóc feliç perquè la fle-xibilitat que em dóna la mevafeina em permet passar part del’any a europa i a espanya, gaire-bé quatre mesos a l’any. Xina noté res a veure amb l’europa delsdarrers anys, està plena d’estí-muls i canvis que crec no poderdeixar fàcilment...

28

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 28

mel i sucre

29

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 121 2 3

1

2

3

4

5

6

7

4 5 6 7 8 9 10 11 12

7

8

9

10

11

12

13tanuntmquinadiraastornarapronerpd’aire

precolomcaoep`l’partlaAssoleix

sclamelaDomiada.nevaytandesbaratat!tandoiundir

cals.ovquatreetunciar-la:pronnecessitaEsu.´erPdelbinaprecolom

4.a.yd’Espaneriorsuppart

d’amilo-sclaaIndica5.hija...,cals.

moltnecessitadePropi4.

Claucurta.tanıss´oltMCrist.dedeCa6.tercets.Lesn’Ada.dedit

Unaria.larataparaulaunaha

narcisista.usicalmNotalustra·Il3.enroscar.

es´noacoPd’encanesQuetori.alHoritzonta

deehicleunaseritottemps,demiıssei´navquecaterrosaobde

quartetsdosformennotesLes5.ellerica.ppica,...,ollapUna

s’enfadaeu´DQuancapicua.momenaquestEn4.narcisista.laacomon,moeltotlustraquedeoopGastrot.transparennt.2.s.etfestesaqueserptaantbunllumaavDona1.als:

Carrparaulaunaabanseixer

dosiquartetsdelCop5.

desba-s’enfadahitmoment

imatge.laotpesqueocapoEl2.

expia-cob

visiblegeladaotpequıdcomo(pendicularsp

Segmeneptil.`runsalt.unfethan

estatura.caop7.o.conjugacio

sexualplaertotquancomptebames,vprotenir-ne

amilosa.iectinapquina

tA t10.icebd’unolqualsevquasisuplir-neot

d’abans).lletralanooero(pSegmen.arsendiculerpptsment

Resaut.ardentMig8.salt.jugadorsalsTa.tevLaestatura.

unaadormirerpocoCanc7.deoerminacioTTerminaci´ıcit.´l·ilsexual

Queruca.laguareixquancreu.unaesobrdiraanemes,

erpcosaunaPrendreamilosa.y

delibTTartPaltra.ol

araulaP9.er-ptsgment

eureverpResauasquetb`ade

deersonapsegonalade

dees’abstQueaV6.creu.

sensecerta

Encaral’11-M.Organitzaci´.esam`S

sud.l’hemisferiadefinitivaciagr`aladutestranonsojaMots

acuditsElscrossa.deoerminacioTTerminaci´formaEn8.t.mentelSerancia.dist`a7.Lluc.detera

Claucurta.tan

batible.imsererpfaltaliavnoequterroristaotzacio

epic`moltersonatgeP10.sud.aquestsnEt.amentdefinitiv

araoeropsi,erpdeysestranfreqonicair`oaevsladeacudits

9.o.conjugacioprimeralausicalmNotator.deformadesbaratada-rascauquallepmotiuelunaajueuyl’andeMes7.

guerra.deehiclevunrusClau

ruitFFruit11.carovproa

Barrideepictsntmomeer-phanaraalsencia`ufreqbameP9.

nihilista.usicaldesbaratada-

deiardauna-eCarrguerra.

naloSoluci

ysCompan12.espaneseducativo.ersiovd’extra

erica`d’Amsudvisiblegelada

F

63:oumer´n

melisucre.cat/?p=2051a:resoldredeuopEl

ubriques.rlestfentAcabes.md’aryscollireerpS’arrimaoles.yespan

seguicideltrecenntes´mLa11.Mallorca.detrecenntredeloerica

tArgent10.erg.icebd’un

Q U A R A N T E N AU S I O N A R O R B

melisucre.cat/?p=2051

ubriques.´ım.¨raelrcollilleisdeseguici

MancatMallorca.delribuTTribut.

iarranlepelalicimper-lesFFer-les

ona.bes´maolivllimonada.iXoriguer

1.ticals:Verrticals:

sistemadeletic`magnescala.unaacabaro

cerimonial.elmaespmillar.unexempleladecomestible

Encaral’11-M.

baixdetapardes’haaraS’ha3.es.´mbarallar-seno

d’uncaCompareixenc2.ona.inservible,cosaunaaFllimonada.fetamedicinalMescla1.

Semicercle.cegesimal.sistematensitatd’inntensitatUnitatescala.

otpoquer,poAl13.cerimonial.dreta.cualabAm12.millar.

allisar,oDesgastarabinera.nlabatible.imsererpfaltali

dalt.abaixtallatS’haectre.espd’ununaoinservible,debasea

Semicercle.campdetensitatcarcomencunaCriidreta.erpallisar,

ruitFFruit11.LAMENCA

DAM

A U C I T A R E RR R I A R A N L L AA E L L A S T L NN R O L A P A T I CT T O R R O N E R AA L E S I R A I R

A S E N E T M A IO R S O T A N A EI V A T R E M A UR A C N I D V A LE L I C A M A R I Ap tapar

passatempsMots enquadrats núm. 64

arNau MoraTiNos i BorDoy

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 29

mel i sucre

Comentari al mes de novembre

Com ja passà en els anteriorsmesos de tardor, setembre i octu-bre, també el novembre ha pre-sentat uns valors de temperaturabastants superiors als normals. latemperatura mitjana s’ha elevat3,2 ºC respecte al novembre de2013 i ha estat la més alta de lasèrie que duim observada, des del’any 2008. les temperatures nohan experimentat grans fluctua-cions al llarg del mes. les míni-mes, a excepció del dia 6, amb8,8 ºC i que presentà el valor mésbaix mes, s’han mantingut entreels 10 i el 16 ºC; mentre que lesmàximes han sobrepassat els 17 ºC,llevat dels dies 5 i 6 que foren elsmés freds del mes. Per altrabanda, els dies 21, 22 i 23, pre-sentaren les mitjanes més eleva-des d’aquest període mensual,amb valors propers als 20 ºC.Malgrat tot, respecte a l’octubre,les temperatures globalmentexperimentaren un descens desta-cable i el temps refrescà, la qualcosa ens obligà a treure ja robad’abric i a encendre a momentspuntuals algun sistema de cale-facció.

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg) necessitaria (litres)

2014 GENER 65392 5290 12,36 .... 4285 13232014 FEBRER 86239 7168 12,03 14,74 5806 17922014 MARÇ 127387 10432 12,21 15,48 8450 26082014 ABRIL 173230 13542 12,79 22,23 10969 33862014 MAIG 183569 14134 12,99 23,83 11449 35342014 JUNY 201024 15098 13,31 30,17 12229 37752014 JULIOL 198406 14426 13,75 31,26 11685 36072014 AGOST 170775 12592 13,56 31,11 10200 31482014 SET. 130515 9828 13,28 28,53 7961 24572014 OCT. 111516 8695 12,83 23,94 7043 21742014 NOV. 67487 5382 12,54 16,9 4359 1346

2013 NOV. 59186 4743 12,48 13,49 3842 1186

DESEMBRE 2014 (fins a dia 25)

Temperatura mitjana 11,2 ºCTemperatura més alta 19 ºC (dia 19)Temperatura més baixa 4,7 ºC (dia 24)Pluviometria 44,6 mm Velocitat mitjana del vent 5 Km/hVelocitat màxima del vent 80,5 Km/h (dia 9)Direcció del vent predominant NOEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 1,8 ml/dia

MES DE NOVEMBRE2014 2013

Temperatura mitjana 16,3 ºC 13,1 ºCTemperatura més alta 26,1 ºC (dia 22) 26,9 ºC (dia 6)Temperatura més baixa 8,8 ºC (dia 6) 3,3 ºC (dia 30)Pluviometria 131,8 mm 160 mmVelocitat mitjana del vent 3,9 Km/h 6,8 Km/hVelocitat màxima del vent 56,3 Km/h (dia 4) 65,9 Km/h (dia 4)Direcció del vent predominant O NOHumitat mitjana 82 % 7%Pressió mitjana 1010 mb 1014 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 2,2 ml/dia 2,4 ml/dia

30

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2014

Temperatura mitjana Pluviometria2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008

GENER 12 10,7 10,6 10 9,7 9,8 11,8 31,8 56,9 32,9 74 56 67,9 37,5FEBRER 11,9 9 7,8 10,7 10,4 9,9 11,4 24,3 37,5 50,1 59 73,8 22,6 14,6MARÇ 12,5 12,9 13,2 11,8 11,2 11,7 12,3 25,2 32,3 15,4 40,2 43,7 39,1 34,9ABRIL 16,6 14,4 14,9 16,2 14,1 13,6 14,9 24,5 69,2 34,4 7,9 44,2 50,6 15,6MAIG 17,5 16 19,2 19 16,9 19,7 17,3 59,1 40,8 7,4 12 122,2 24,2 124JUNY 22,8 21,2 24,3 21,2 21,3 23,3 22,6 100 7 2,7 58 10,2 1,6 32,4JULIOL 24,3 25,6 24,7 23,9 25,7 25,9 24,6AGOST 24,7 24,9 27 25,6 24,9 25,9 25,2SETEMBRE 23,9 22 22,2 23,2 21,5 21,6 21,7OCTUBRE 21 20,6 19,3 19,5 17,7 18,6 18,3NOVEMBRE 16,3 13,1 15,1 15,8 13,4 15,6 12,7

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 30

mel i sucre

si en quant a temperaturahem tengut una situació anormal,en quant a pluviometria, elnovembre ha seguit la tònica prò-pia de la tardor, i la tendènciad’aquests darrers anys, d’apor-tar-nos precipitacions intenses.en total s’han recollit 131,8 mm,repartits, la major part dels quals,entre els dies 4, 11 i 26; destacantaquest darrer dia en què ploguégairebé 50 mm. aquests plugesamararen de manera profunda elssòls i foren ben rebudes per lapagesia ja que posaren a punt laterra per a la fase de sembra delscultius de secà, tant lleguminosescom cereals.

en quant a altres variablesmeteorològiques, la humitat mit-jana, amb un valor del 82%, haexperimentat un augment desta-cat, que s’ha traduït en freqüentsrosades i alguna boirada generant,durant molts de dies, un ambienthumit que perdurava durant tot eldematí. Per contra ha disminuït demanera considerable l’evapora-ció, fins a la mitjana de 2,2ml/dia. entre pluja i humitat s’hafet innecessari subministrar aiguaals cultius de regadiu. També hacontribuït a mantenir aquesta ele-vada humitat la manca de vent. lamitjana mensual fou just de 3,9K/h. Únicament durant uns quantsdies la velocitat mitjana superà els5 Km/h. el dia més ventós fou eldia 4, amb una mitjana de 10,5Km/h i el cop de vent més fort delmes, amb 56,3 Km/h. el ventbufà de manera predominant deponent, de l’oest, com ja ho vafer a l’octubre.

Comentari al mes de desembre

amb l’arribada del desembreles temperatures experimentarenun descens notable, amb una bai-xada des de principi de mes delvalor de la temperatura mitjanaentre 4 i 5 ºC. aquest fet, afegit al’elevat percentatge d’humitat

ambiental, ha provocat una sensa-ció de fredor intensa durantalguns dies i especialment a lesprimeres hores de dia i durant lesnits. Per combatre-la s’han hagutd’activar de manera permanentels sistemes de calefacció i ja ensresulta agradable encendre el foca les xemeneies. la baixada detemperatura combinada amb pre-cipitació ens dugué els primerscentímetres de neu d’aquesta tem-porada als cims més alts de laserra de Tramuntana, encara quees va fondre ràpidament. Durantla primera quinzena del mes hemtengut també un temps inestableque ens ha aportat bastant depluja, 44,6 mm, fins ara. aquestaquantitat sumada als quasi 200mm que duim acumulats de delpassat agost, ha fet que la tardorhagi tengut al final un comporta-ment normal en quant a pluvio-metria i ens asseguri una saó sufi-cient per a la terra en aquestaèpoca del cicle agrícola. a partirde la segona quinzena el tempss’ha estirat i els pagesos van apro-

fitant aquestes setmanes per aca-bar de preparar les terres i sem-brar-les. aquest ambient anti-ciclònic a l’atmosfera, a més, haafavorit que puguem gaudir,també climatològicament, de lesfestes de Nadal, amb cels clars iraigs de sol càlids a les hores cen-trals del dia.

Per altra banda, la Terra el dia21 arribà al punt anomenat solsti-ci d’hivern, al nostre hemisferi, enla seva òrbita entorn de sol.assolida aquesta fita, el dia, queen aquestes jornades no sobrepas-sa les 9 hores i mitja, deixarà d’a-curçar-se per iniciar el procés con-trari, de guanyar terreny a la nit. Jaho diuen les dites: per Nadal, eldia ja s’ha allargat una passa degall; per sant esteve, una passa dellebre; per any nou, una passa debou i; per sant antoni, una passade dimoni; saviesa popular quedescriu, jugant amb les paraules,aquest increment continuat de lafase diürna a costa de la nocturna ique seguirà fins al solstici d’estiu,al juny.

31

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 31

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record

aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: era l’any 1970, al bar Can Fiol, seu de la Penya Motorista de sant Joan. Hi ha elsquatre joves que els va tocar la sort de treure la panera de Nadal. són: antoni Mas “Fraró”, CosmeMas “de son Burixó”, antoni Nicolau “Parrec” i Joan Matas “des Pes des Porcs”. Varen comprarun bloquet de números cada un, els juntaren i després de tocar-los, es repartiren els productes entreells. les altres persones de la fotografia són la directiva de la Penya: Miquel Fiol, Joan Jaume“Perot”, Joan Barceló “Mesquida”, antoni Galmés “sobrassada” i antoni Jaume “de Calicant”. aportació fotogràfica: antoni sastre “de sa Botigueta”.

Fotografia 2: entrega de juguetes dels reis a amador Bauçà “de sa Plaça” en braços del seu pare,l’amo antoni. era l’any 1962.aportació fotogràfica: amador Bauçà Matas “de sa Plaça”.

Fotografia 3: els tres reis Melcior, Gaspar i Baltasar, ajudats pels seus patges, entregant les jugue-tes als nins i nines santjoaners, a principis dels anys vuitanta. aportació fotogràfica: arxiu d’amador Bauçà Bauçà “Passol”.

32

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 32

mel i sucre

33

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 33

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀmLlenguado meunière

saCraMeNT Ferrer

el llenguado pertany a la família dels peixosplans. són de carn blanca i, per tant, tenen

molt poc greix i són fàcils de digerir. aporten pro-teïna d’alta qualitat. a més, tenen minerals com elsodi, el potassi i el fòsfor. i vitamines del grup B.

Ingredients

- 1 quilo de llenguados- 100 g de mantega- 2 llimones- 200 ml de vi blanc sec- farina fluixa- julivert- oli- sal

Preparació

- Fregir dins una paella els llenguados ben enfari-nats i reservar.- a part, dins una paella, posar la mantega, 100 mlde suc de les llimones i el tassó de vi blanc sec.- Deixar bullir i reduir uns cinc minuts.- Col·locar els llenguados fregits dins una greixo-nera plana i abocar-hi la salsa per damunt.- Posar altra volta al foc i bullir cinc minuts més afoc fluix. s’ha de reduir un poc la salsa.- adornar amb rodanxes de llimona i unes fullesde julivert.- es poden acompanyar de puré de patata, patatesal vapor, xampinyons...

Cooperativa Agrícola

SANT JOANTota casta de productesper al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

34

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 34

mel i sucre

35

agenda

Horaris de bus

(per tornar de Palma, s’ha d’agafar elbus a l’estació intermodal de Palma,direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17;els horaris marcats amb ☎ requerei-xen re serva prèvia, al 617 365 365 (9-18/19 h))

sant Joan - Palma (per Montuïri)Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45,16.05

Palma - sant Joan (per Montuïri)Dilluns a divendres: 12.00, 13.15,15.45, 18.30, 19.15

sant Joan - Manacor (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 6.50, 8.45,11.30☎, 13.30☎, 16.00☎

Manacor - sant Joan (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎,15.35☎, 19.30☎

Horaris de tren(en negreta, trens combinats ambautocar; entre parèntesis, hora de parti-da de l’autocar des de sant Joan; l’au-tocar va a sineu, on el tren passa endirecció Palma a .40)

sineu - PalmaDies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25),9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40,13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40,18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40,22.40.Dissabtes, diumenges i festius: 6.41,7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41,12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25),16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41(20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineuDies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15,10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15,15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15,20.15, 21.15, 22.15.Dissabtes, diumenges i festius: 6.10,7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10,13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10,18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

sineu - ManacorDies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25),10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00,14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00,19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00,23.03.Dissabtes, diumenges i festius: 7.00,8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00,13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25),17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00(20.25), 22.00, 23.03.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPaC de Vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 4 de gener arianydia 11 Montuïridia 18 Petradia 25 Porreresdia 1 de febrer sant Joan

el sol

surt es pon

1 gener 08.08 17.34

15 08.07 17.47

31 07.57 18.05

15 febrer 07.41 18.23

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080urgències uVi 061PaC (Vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299

Dies assenyalats

Gener: santa Maria (1), els reis (6), sant antoni (17),sant sebastià (20), sant Vicenç (22), sant Tomàsd’aquino (28).

El mes

“Per sant antoni gelades i per sant llorenç calorades”.És un dels mesos més freds i humits de l’any, encara queels horabaixes es comencen a allargar. Diuen que la llunavella de gener és la millor per fer llenya i que no es podrei-xi tan aviat. Durant aquest mes podeu exsecallar tot tipusd’arbres fruiters, oliveres, ametlers i vinya (pel ple o pelminvant). Podeu també sembrar alls, cebes, patates i por-ros per la lluna vella, tomàtigues per la nova i lletuguesper la plena. És temps de néixer mens i fer les darreresmatances si encara teniu el porc. ah! i pensau que els quetengueu bestiar podeu dur-lo a beneir per sant antoni.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Gi nard ia. ramis, a més d’al tres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

efemèrides

Gener de 1995• la premsa de Mallorca es va ferampli ressò d’un xalet il·legalconstruït a la zona des rafal,devora el camí de son Baró. eranotícia no per ser il·legal, sinóperquè el propietari era FrancescGilet, antic conseller del GovernBalear i diputat a Corts.• la Mancomunitat del Pla deMallorca va editar una guia infor-mativa a tot color dels pobles quela integren. aleshores, laMancomunitat no tenia tants deproblemes econòmics com ara.• es va arreglar el solar de darrerela creu d’en revull, l’antecessorde l’actual Punt Verd i es va sem-brar la bardissa de tuies.• Va morir Catalina Pastor oliver“de solanda”, als 49 anys, una deles primeres persones de Mallorcaque es va dedicar a l’agroturisme.

Gener de 2005• un petit terratrèmol (d’escala3.0 o 0.4, segons les fonts) va sac-sejar sant Joan. encara que fos dematinada, moltes persones se’nvaren témer. l’epicentre estavaentre el pla de ses Veles i esCastellots, a una profunditat de 29km.• el santjoaner Joan Juan Bauzà,conegut amb el nom artístic deJuan de Juan, va publicar la sevabiografia artística. Durant els anys50 i principis del 60 va cantar enmusicals (“revistes”) a Madrid, onva fer amistat amb les primeresfigures, i fins i tot va tenir un petitpaper en una pel·lícula. l’any1962 deixà la carrera artística i esva fer antiquari a Ciutat.• el balanç demogràfic de l’any2004 va tornar a ser negatiu: 38defuncions i 18 naixements.

la lluna

5 gener plena

13 quart minvant

20 nova

27 quart creixent

4 febrer plena

mel414_mis298 06/01/15 17:47 Página 35