SucreMelObraCultural Balear -SantJoan J u n y / 2 0 1 5 - núm. 420

O C B de Sant Joan J u n y / 2 0 1 5 - n ú m . 4 2 0•Mel i Sucre

NOVA

MAJORIA

NOVA

MAJORIA

A

SANT

JOAN

A

SANT

JOANP I + P PP I + P P

mel i sucre

Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

L’hort des padrí aNToNi sasTre

Diada de la Premsa Forana a Santa Maria

Notes musicals Julià PiCorNell

Meteorologia JoseP roiG

Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra

Entrevista amb en Joan Roig Abraham reDaCCió

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió

Juny 2015. Núm. 420revista d’in formació general

Editaassociació Mel i sucre sant Joan

Local socialCarrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,

Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Col·laboradors 2015antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Cli ment Picornell,amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacramentFerrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Pep Gayà, JuliàPicornell.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu sastre / Joan Font

Coberta.

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per lareDaCCió. els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde Car Tes al DireCTor que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• l’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://melisucre.cat/melisucre@premsaforana.cat

2

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 2

� Pablo Pascual va ser procla-mat batle de sant Joan el 13 dejuny, amb els tres vots del PP i elstres del Pi. els dos partits havienarribat a un acord per compartir labatlia durant aquesta legislatura.els primers 21 mesos el batle seràdel PP i els altres 27, serà en Fran -cesc Mestre estelrich “Batxà”,del Pi. la proporció 21/27 corres-pon aproximadament als votsaconseguits (280/331), encara que22/26 s’hi acostava més. el com-promís es va aconseguir quanencara faltava més d’una setmanaper a la sessió d’investidura i esva firmar el pacte de governabili-tat a Consolació el divendres dia 5de juny, en un acte públic.

els altres dos partits que con-corregueren a les eleccions,PsiB-Psoe i axsJ, amb un iquatre regidors respectivament,quedaran a l’oposició.

� el dimecres 17 de juny, a lasala d’actes de l’ajuntament, esva fer la presentació de les con-clusions de les investigacions ques’han duit a terme sobre els cadà-vers exhumats l’any passat a lafossa comuna del cementeri deConsolació. els tècnics han donatper acabada la seva feina i dona-ren a conèixer les conclusions aquè han arribat. l’associació deMemòria de Mallorca, les arqueò-logues que feren les excavacions,l’historiador porrerenc TomeuGarí i l’exbatlessa de sant Joan

mel i sucre

notícies locals

http://melisucre.cat/l’actualitat al dia

3

Catalina Gayà feren el traspàsdels cossos a les famílies. l’en -demà, dijous, ja a Maria, es varenexplicar els detalls tècnics de larecerca, que permeteren identifi-car sense cap dubte els cossos deJaume Gual Mas, Joan GualGenovard i Miquel salom ribot,assassinats pels feixistes els pri-mers dies de la Guerra Civil.

el divendres 19, a Maria, enun acte molt emotiu, va tenir llocel lliurament oficial de les restesals familiars, i la inhumació pos-terior. al cementeri hi havia mésde 200 persones, de tot Mallorca.Parlaren na Maria antònia oliver,de Memòria Històrica de Ma llor -ca, na Catalina Gayà, en Manelsuàrez, en Tomeu Gual (un pa -rent) i altres familiars, i també elcapellà Pere Fons.

Tot el procés d’obertura de lafossa comuna de sant Joan, la pri-mera que s’ha obert a les Balears,ha estat àmpliament seguit per

molts de mitjans de comunicació,més enllà i tot de les nostres illes.Per exemple, aquest darrer acte vaser portada de l’araBalears i se’nvaren fer ressò els informatiusd’iB3 i TV3.

� s’ha obert la inscripció per altorneig de futbet que es disputacada estiu, fins a la gran final deles festes patronals. els jugadorshan de tenir setze anys com amínim (tot i que es pot negociar sin’hi ha de més joves) i cada equippot incloure un màxim de dos “nosantjoaners”.

� el diumenge dia 31 de maig vatenir lloc a la nostra vila la prime-ra carrera de postes. Consisteix enuna competició de cavalls ambcarruatge. Hi havia dues catego-ries: ponis i muls i cavalls (llimo-neres –un sol cavall– i troncs –doscavalls–). en aquesta competició,a cadascun dels participants se li

Membres de la Tercera Edat de Sant Joan es desplaçaren al Campus de la Uni -versitat per tal de rebre els diplomes de participació en les activitats que la UOM(Universitat per a Persones Majors) ha organitzat a Sant Joan.

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 3

mel i sucre

assigna una hora de sortida i unahora d’arribada, i el guanyador ésaquell que més s’aproxima altemps que li han donat. en arribara la meta les bísties són inspeccio-nades per un manescal, que con-trola el seu estat físic i sobretot lespulsacions cardíaques. superar ono arribar, tant el temps de sortidacom el temps d’arribada, suposaunes penalitzacions, i que l’ani-mal sobrepassi les pulsacionsestablertes també penalitza. elguanyador de la prova és el parti-cipant que fa menys punts. enaquesta primera carrera que es vafer a sant Joan hi participaren 25carruatges, entre ponis i muls, lli-moneres i troncs, que venien desant Joan, sineu, Costitx, sa Casablanca, llucmajor, Muro, inca,alcúdia, Caimari i andratx, entrealtres localitats.

en ponis i muls, va guanyar enJordi de Costitx, amb na Xispa,seguit d’en rafel Planes de santJoan, amb na Dolça, i en rafelToledo de Porreres, amb na Perla.en la categoria de llimonera, gua-nyà en Pep Jaume seguí, amb enCarabinero, davant en Paco d’al -cúdia, amb n’agustí, i en ramonaguirre, amb en laurel. entroncs, s’imposà en José Fran -cisco españa, amb en Valent i enTorrelles, seguit d’en rafel Mas,amb na Catalina i na Curiosa, in’andreu Mas, amb n’Hèrcules ien Cubano.

segons el diccionari alcover-Moll, una posta és, “en el serveide comunicacions fet amb cotxes,el lloc on es feia parada per can-viar els cavalls; el servei mateix, iels cavalls preparats al dit lloc deparada per a viatjar de pressa”.

els organitzadors de la provavaren ser els santjoaners rafelPlanas i Miquel Nicolau. i ladiada acabà amb un dinar de ger-manor a son Juny.

� entre els dies 19 i 28, coinci-dint amb el final del curs escolar i

4

Primera carrera de postes a Sant JoanreDaCCió

el passat dia 31 de maigva tenir lloc la primera

edició de les carreres de pos-tes a la nostra vila. la carrerade postes és una competicióde cavalls amb carruatge. acada participant li donenl’hora de sortida i l’hora d’a-rribada. el guanyador és elparticipant que s’acosta mésal temps d’arribada que li handonat. a l’arribada, a part decontrolar el temps, també hiha un manescal que controlales polsacions a l’animal a fique no es passi. superar o noarribar, tant el temps de sorti-da com el temps d’arribada, suposa unes penalitzacions per al partici-pant. També suposa una penalització que l’animal sobrepassi les pol-sacions que s’han establert per la prova. el guanyador de la prova ésel participant que fa menys punts. Hi van participar 25 carruatges,entre ponis i muls, llimoneres i troncs. els carruatges eren de santJoan, sineu, Costitx, Casa Blanca, llucmajor, Muro, inca, alcúdia,Caimari i andratx, entre altres localitats.

les categories varen ser les següents: 1. Ponis i muls; i 2. Cavalls,aquesta darrera categoria es dividia en: llimoneres (1 cavall) i

Troncs (2 cavalls).la classificació de la categoria ponis i muls va ser: 1. Jordi de

Costitx amb na Xispa. 2. rafel Planes de sant Joan amb na Dolça. 3.rafel Toledo de Porreres amb na Perla.

la classificació de lacategoria llimoneres va ser:1. Pep Jaume seguí amb enCara binero. 2. Paco d’alcú -dia amb na Gutsi. 3. ramonaguirre amb en laurel.

la classificació de lacategoria troncs va ser: 1.José Francisco españa amben Valent i en Torrelles. 2.rafel Mas amb na Catalina ina Curiosa. 3. andreu Masamb n’Hércules i en Cubano.

a les fotografies podemveure els dos participantssantjoaners: en Joan Beina ien rafel Planes.

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 4

mel i sucre

la festa de sant Joan, va tenir llocla Festa del sol que Balla. Dia 19es va cloure el curs 14/15 i s’en-cetà la festa amb el pregó a càrrecdels alumnes que ja deixen l’esco-la, actuació dels alumnes de l’ac-tivitat extraescolar de ball i soparde fi de curs, on es va poder com-prar un “dolç solidari” a beneficid’una escola de Nicaragua ager-manada amb la nostra. l’endemà,dia 20, primera sortida dels dimo-nis amb els Xeremiers i Flabiolersde sant Joan, olimpíada infantil,cursa solidària a benefici delNepal i festa “Pre sant Joan”,organitzada pels Quintos del 94.Dia 21, nova sortida dels dimonis,festa d’aigua amb castells infla-bles i concert de la Coral infantil.el dilluns 22, contacontes a càrrecdels mestres de l’escola i sortidadels dimonis. el dimarts, vigíliade sant Joan, decoració del CamíNatural de Consolació, recorregutdel Camí amb fanalets acompany-ant la Dragona, actuació de màgiai jocs i sopar amb menjar aportatper les mateixes famílies. el diade sant Joan, sortida del sol, cor-regudes de cintes i jocs diversos,ofici en honor del patró i sortidade sant Joan Pelós i el Corb desant Nofre. el divendres 26,demostració de trial bike, organit-zada per sa Penya Trial. el darreracte va ser l’actuació, el diumen-ge 28, de la Coral de sant Joan ila Coral infantil a Consolació.

el diumenge 21, a l’arribadadels dimonis a la plaça de la

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU Producció i comercialitza-

ció de plantes i plantersornamentals i hortícoles

e-mail: plant.nicolau@teleline.esTel.: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3

5

Educació vial a l’escola de Sant Joan. Aquí podeu veure els més petitons benequipàts després de fer el circuit que s’havia preparat a l’efecte, acompanyatsdels policies i un mestre tutor.

El cuiner solleric Òscar Mar tínez, popular per un programa d’IB3, ha fet uncurset de cuina al casal de persones majors de la nostra vila. En aquesta foto-grafia el podem veure juntament amb les persones que s’hi apuntaren.

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 5

mel i sucre

l’entrada del poble per ponent,des de la rotonda fins a la creu deses roques. així es completa lamillora recent de la via, que haconsistit a eliminar les síquieslaterals (guanyant així un pocd’amplada per cada costat) i asfal-tar-la de bell nou.

� el dissabte 13 de juny, el grupaires de Pagesia organitzà unaballada a la Plaça per celebrar elseu 39 aniversari. l’acompanyàl’escola de Ball de Bunyola.

� la Coral de sant Joan, junta-ment amb l’orfeó universitari, la

6

Constitució, va actuar a la piscinamunicipal la coneguda contacon-tes Nati de Grado, que explicà“Històries per canviar el món”.

� l’11 de juny, en Felipe Fer -nández i na Nicole simmankvaren reobrir el bar de Ca naMates, amb horari a partir de les18 hores. els cap de setmana,sobretot, fan pinxos a 1 € a labarra, alguna tapeta i hamburgue-ses i similars. a poc a poc fancomptes introduir coses un pocmés sofisticades. Pretenen quesigui un bar de copes per fer laxerrada i, en principi, no un res-taurant. Pareix una bona idea, ja

que l’oferta gastronòmica a santJoan, sobretot els caps de setma-na, està bastant coberta.

� el dijous 11 de juny més detrenta persones anaren a la uni -versitat de les illes Balears a reco-llir els diplomes que s’havien

guanyat amb les classes que ha -vien seguit durant el curs al Casalde les Persones Majors, organit-zades per la universitat obertaper a Majors (uoM), una iniciati-va que promou des de fa algunsanys la uiB, que demostra que lesganes d’aprendre no tenen edat.

� el mateix dia 11 es comença-ren a posar les faroles que jail·luminen el tram de carretera a

Ja tenim faroles a la costa d’en Pago.Tot arribant de Montuïri o Sineu s’haninstal·lat una sèrie de faroles quedonen un altre aspecte a aquesta entra-da al cas urbà.

Cartell del II Descens Urbà que es faràenguany a la nostra vila.

Felipe Fernández, resident a Sant Joandes de fa una sèrie d’anys, ha reobert elbar de Ca na Mates. Serveixen copes,refrescs i pintxos els caps de setmana.Obre cada horabaixa a partir de les18:00 h.

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 6

Coral ireneu segarra i la Coral deson servera, actuà el 20 de junyen aquell poble, amb motiu de lesfestes de sant Joan. els cantairesactuaren dirigits per Joana estel -rich (sant Joan), Concepcióoliver (orfeó) i Francisca Mas(ireneu segarra i son servera), iacompanyats al piano per Mariaantònia Gomis. el 28 de juny

oferiren el mateix concert al con-vent de santa Clara, a Ciutat.

� l’obra Cultural Balear a santJoan, conjuntament amb l’assem -blea sobiranista de Mallorca,organitzà un acte per commemo-rar el tricentenari de la Guerra desuccessió (1715-2015). Va ser el

mel i sucre

divendres 26 de juny a la salapolivalent del Casal de la GentGran de sant Joan. es projectà eldocumental la resistència(1715-2015), per fer després “unamirada al futur”. Hi intervengue-ren Pere sánchez, director de laresistència, Guillem Morro, his-toriador, i Cristòfol soler, presi-dent de l’assemblea sobiranistade Mallorca.

� l’ajuntament de sant Joan hafet públic les bases que regiran elconcurs de disseny per a les cami-setes de les festes patronals del’estiu 2015. el guanyador tendràun premi en metàl·lic de 100 eurosi la camiseta oficial s’estamparàamb el seu dibuix. els dissenyss’han de lliurar en format a3 a lesoficines de l’ajuntament, signadesamb un pseudònim, entre el 25 dejuny i el 10 de juliol. el jurat esta-rà format per les persones que labatlia designi a l’efecte.

� el 28 de juny va tenir lloc el iiDescens urbà de sant Joan. Comel de l’any passat, consistí en unrecorregut de 1.200 metres desdel depòsit municipal d’aigua, ala zona des revellar, fins a laplaça de Joan Carles i. Pel camís’havien de superar una sèried’obstacles (com salts vertigino-sos i eslàloms impossibles), tot enel menor temps possible i amb elmínim d’errors. igual que l’any

Carrer de Petra • 07240 Sant JoanTel. 971 52 60 22

7

Promoció del 1997reDaCCió

enguany els estudiants santjoaners de l’ies sineu, de la promociódel 97, han deixat el llistó acadèmic molt alt. aquest grup de

joves que va començar al CeiP son Juny de sant Joan ha acabat elsegon de batxillerat i ha aprovat la selectivitat amb molts bons resul-tats. Des d’aquí la nostra enhorabona i coratge per aquest nova etapaque vos espera.

Per poder ajuntar tot el grup hem hagut d’aplicar la tècnica de "retallar i afer -rar", tan habitual en el món dels estudiants!

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 7

mel i sucre

passat, segur que disposaremd’imat ges d’aquelles que gelen lasang, ja que la majoria de partici-pants duen petites càmeres devídeo damunt el casc.

la prova ha estat organitzadapel club s’escapada.

� l’ajuntament de sant Joan vaconvocar un concurs per a l’ex-plotació del bar de la piscinamunicipal els mesos d’estiu, queva ser adjudicada a Joana MariaGayà Jordà, lina MoratinosMoragues i Maria del Mar GayàDalmau. Hi ha servei de refrescs,llepolies, hamburgueses, carn tor-rada... i els dijous horabaixa tapesvariades. la seguretat va a càrrecdels socorristes Joan Francescroig Bauzà i Joan Bauzà Gayà.està obert tots els dies de les10,30 h a les 14,00 h i de les 16,30h a les 20,30 h. les concessionà-ries del servei de piscina tenenprevist realitzar-hi activitats múl-tiples i diverses: aquagym, nata-ció, activitats lúdiques d’anglès...

� el dijous dia 2 de juliol estàprevist que l’associació deDonants de sang de les Balearsrealitzi una visita habitual per al’extracció massiva a la nostravila; més concretament, l’acte esfarà a l’escorxador entre les18:00 h a les 20:30 h.

La Coral infantil de Sant Joan va fer un concertet en el marc de la Festa del Solque Balla a la Casa de Cultura el diumenge dia 21 de juny. A la fotografia, enprimer pla, podem veure les dues directores, na Pilar i na Raquel, i el pianistaque els acompanyà, en Pere Josep.

La Coral de Sant Joan actuà a les festes de Son Servera i també al Convent deSanta Clara de Palma. El concerts eren conjunts amb la Coral de Son Servera,l’Orfeó Universitari i la Coral de l’Escola de Música Ireneu Segarra de Palma.

8

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 8

mel i sucre

9

Memòria històrica

Imatges del soterrament al

cementeri de Maria de les res-

tes dels cossos dels tres assassi-

nats pels fei xistes l’any 1936

que estaven enterrats a Sant

Joan

Els santjoaners i santjoaneres podem estar

ben orgullosos de la tasca que s’ha fet amb

l’exhumació i lliurament dels mariandos a les

seves famílies. Es tracta d’un fet que quedarà

per a la història: la primera fossa comuna que

es destapa després de la guerra civil a les

Balears. Sobretot, Catalina Gayà, exbatlessa,

i Maria Antònia Oliver, de Memòria de

Mallorca ho han fet possible. Gràcies.

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 9

mel i sucre

10

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 10

mel i sucre

Constitució del nou ajunta-ment, dissabte 13 de juny de2015

Per desena vegada des de lamort del dictador, que no de ladictadura, vàrem viure i veurel’acte suprem de la democràciamunicipal després del vot delpoble: la constitució de la corpo-ració municipal. Tothom va pro-curar ser puntual, i quan encarafaltaven 20 minuts per les 12,hora assenyalada pel comença-ment de l’acte, tot l’aforamentdestinat al públic i premsa ja esta-va ple a vessar. així mateix, vulldeixar constància que al llarg delsanys l’espai disponible pel pública la sala d’actes s’ha anat reduintany rere any: la primera reduccióva ser quan es va llevar la tarimasobre la qual hi havia la taula onun temps s’enrevoltaven els regi-dors, que estant acaramullats alllarg de la taula ocupaven moltpoc espai, després va venir laconstrucció del petit museu-magatzem del fons per guardar-hiles carotes dels dimonis, i tambédel caixó de l’escala per pujar alsegon pis. Finalment, enguany,hem passat de 9 regidors a 11, is’ha hagut d’afegir una taula acada banda de la u invertida queformen les taules que ocupen elsregidors. el resultat final és queels regidors estan més amples queantany i el públic més estret.

l’acte va començar puntual-ment amb tres persones assegudesa les taules: el secretari de l’ajun-tament, que exercia de supervisorde l’acte, i els dos regidors queformaven la “mesa d’edat”, enJosep Bauçà Bonet, des Saig, i naMarta Jordà Català, ambdós delpartit assemblea per sant Joan.

Me vaig enrecordar que anys enre-re també vaig formar part d’algu-na mesa d’edat... De la legislaturade 1983 no me record ni si hi vahaver mesa d’edat, però de la de1987 sí que me record bé: amb 28anys acabats de fer, i com a regi-dor més jove, vaig fer pa rella ambl’amo en Joan Matas antich, es

comandant Mates, que com a regi-dor de més edat va dirigir l’acteexecutant-ne tot el protocol encastellà castrense, com a militarde carrera que va ser tota la vida,encara que, tot sia dit, el seu ques-

tellano tenia un marcat deje sant-joaner. al contrari d’enguany, elsdos integrants d’aquella mesa d’e-dat formàvem part de partits d’i-deologies ben distants: jo era elcap de llista del Partit socialistade Mallorca, PsM, i l’amo en Joanel cap de llista de l’alianzaPopular d’en Fraga. Jus ta ment lanostra negativa (del PsM) a votares comandant Ma tes com a batleper aquella legislatura, va donar labatlia a Joan Barceló Mesquida,que era qui encapçalava la llista

més votada, la unió Mallorquinade don Jero ni albertí.

Tornem a enguany: baix de ladirecció magistral d’en Pep des

Saig, els onze regidors anarenocupant els seus llocs una vegadapromesos o jurats els càrrecs,segons el cas, i es va procedir al’elecció de batle, que va recaureen el cap de llista del Partido Po -pu lar ,que va obtenir 6 vots, elsseus 3 i els 3 del Pi, la qual cosa liva donar la majoria absolutanecessària per a la seva investidu-ra. axsJ va atorgar els 4 vots a laseva cap de llista, i el representantdel PsiB-Psoe es va abstenir.

en la promesa de càrrecs vaigpassar gust de veure com dos cas-tellanoparlants habituals, ambdósdel PP, feien un esforç per parlaren català, conscients per venturaque, a dia d’avui i a un poble comel nostre, fer-ho en castellà desen-tonaria totalment, i faria possible-ment qualque titular de diari. Nome puc estar de dir que vaig tro-bar que el nou batle té una moltbona dicció en català, cosa que ja

ajuntamentReflexions municipals

JoaN sasTre JoaN

11

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 11

mel i sucre

… y están muy empreñats”. idòsí. aquesta és la frase que vaarribar a les meves orelles eldivendres 12 a vespre, el diaabans de la constitució del nouajuntament i de la investidura delbatle. Vista la persona que la vadir i el dia que era, vaig suposarque es referia al pacte Pi-PP queja feia dies que se sabia quegover naria l’ajuntament aquestalegislatura 2015-2019,

Òbviament no me n’he pogutestar de dir-hi la meva, de mo -ment, això sí, a títol estrictamentpersonal i de manera subjectiva,ja que a nivell de l’assembleaencara no n’hem fet una posadaen comú.

sobre la primera part de lafrase just vull comentar que ambels anys que fa que particip acti-vament de la política municipal,tant des de dins l’ajuntament comdes de defora, jo ja m’ho crec tot.He vist tantes coses que ja no me

vaig poder comprovar en l’home-natge que mesos abans el seu par-tit havia fet l’antic antic dirigentdel PP local i batle del pobleGabriel Mora, amb motiu de laseva inesperada mort tot justcomençat l’any.

en l’apartat de les interven-cions dels caps de llista i candi-dats a batles, trob interessantdestacar:

Na Catalina Gayà, com a bat-lessa sortint, va reivindicar la pas-sada legislatura com la de la recu-peració de la salut financera del’ajuntament i de les bones formesdins el consistori i també dins elpoble, es va posar a disposició delnou batle per les consultes i acla-riments que necessiti, i va asse -gurar que els regidors d’axsJ vet-llarien des de l’oposició pelmanteniment de la bona salut deles finances de l’ajuntament, quetant va costar sanejar als dosparti ts que formaren l’equip degovern de la passada legislatura.

el portaveu del Pi va fer unaintervenció que en qualque mo -ment no deixava massa clar si lafeia des de dins del govern muni-cipal o des de defora, i tot i que enun moment del seu discurs es vamostrar obert al diàleg amb l’opo-sició, va dir una frase d’aquellesque criden l’atenció: “... no faremuna gestió per recaptar vots ...”,com a volent donar a entendre queel partits que augmentaren de votsen relació a les passades elec-cions, ho feren amb “males arts”.No devia tenir present que el seupartit era un dels dos que augmen-taren de vots... si per un casualresulta que la frase tenia un sentitdistint al que vaig entendre, esta-ré encantat d’escoltar o de llegirla seva explicació. Mentrestant,no me puc estar de dir que a jopersonalment me farà content quela mantengui i que la faci tenirver, a aquesta frase, perquè esticsegur que des de l’assemblea persant Joan serem molts els que ens

12

escarrassarem per ajudar els nos-tres 4 regidors a fer una bona feinades de l’oposició per con tinuarmillorant el poble i per seguir gua-nyant els vots que po guem. si ésaixí, d’aquí a quatre anys no justseguirem essent la llista més vota-da, sinó que a més a més recupe-rarem el govern segur, i alerta a lamajoria abso luta...

el portaveu del PsiB-Psoe esva estrenar amb una intervenciósobre la qual no m’atrevesc a opi-nar, ja que vaig tenir dificultats perentendre-la en directe i també desdel vídeo penjat a melisucre.cat.Just m’atrevesc a comentar que se -ria desitjable que en futures in ter -

vencions parlàs un poc més alt, iaixí des del públic sabrem què diu.

el nou batle, per la seva part,es va estrenar amb un discurs demarcat caire institucional, va tenirparaules d’agraïment per fami-liars, amics, companys de partit ide candidatura, també pels seusvotants i pels funcionaris del’ajun tament, i es va comprometrea donar el màxim de si mateix perfer bé la seva feina com a batle.

Finalment, el nou batle vaaixecar la sessió i, com diria elforner Boveta, al cel sia, “lesomplírem de mamballetes”, i pas-sàrem a degustar el refrigeri quehi havia preparat al corral.

sorprèn quasi res. És més, si hi haqualque cosa que excepcional-ment me sorprèn, solen ser cosesde caire positiu... Què vull diramb això? idò que vist com vaanar tota la legislatura i vists elsco mentaris que vaig sentir elmateix dia de les votacions i endies posteriors, la meva sorpresahauria estat que el PP o el Pivolguessin formar part d’ungover n amb la llista més votada imés potent, la d’assemblea persant Joan. el PP perquè els seusdirigents actuals consideravenque la seva pèrdua de vots va seren part per culpa del pacte ambaxsJ, i el Pi perquè se veia clara-ment (o almenys aquesta és laimpressió que vaig tenir) quevolia exercir la seva quota de go -vern sense que ningú els fes elscomptes.

Com que m’agradarà fer arri -bar la meva opinió sobre aqueststemes als dirigents d’ambdós par-

“Todavía no se lo creen...”

JoaN sasTre JoaN

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 12

mel i sucre

tits, res millor que fer-ho per es -crit, i així amb una vegada en surt.

als dirigents del PP els vull dirque la gran baixada de vots nol’han tinguda (ep!, sempre al meuveure) per mor dels acords pelgovern municipal de la legislatura2013-2015. Han de tenir encomp te que han tingut uns diri-gents pèssims tant a nivell au -tonòmic com estatal, que han ata-cat les seves bases de per tots elscostats i que just han volgutdefensar els poderosos. i els po -derosos són poquets... no bastenper guanyar unes eleccions si elsciutadans del carrer, molts d’ellsvotants seus, se senten esta fats iatacats contínuament per lesseves decisions. i una altra cosaque a nivell local els ha fet perdremolts de vots, ha estat el maltrac-tament continuat que han donatals seus dos darrers batles, enJoan Mates, Peremaiol, i en JoanMagro. No hi ha res que faci mésmal efecte davant el poble queposar un dirigent al capdavant idarrera darrera anar dient que noserveix, que “pareix més delsaltres que dels nostros”, que totho fa malament, etc. si a un partitno li agrada un dirigent, idò nol’ha de posar davant. Fer el con-trari és alimentar la inseguretatdel poble que l’ha de votar, i des -emboca en una sagnia de vots quese perden, com així ha estat.

als dirigents del Pi els vull dirsenzillament que tanmateix l’hau-ran de patir, el control dels regi-dors de l’assemblea. És ver que

des de l’oposició no se podenpren dre decisions de govern, peròsí que se poden fiscalitzar i con-trolar aquestes decisions, sobretotles referides a despeses econòmi -ques i a tota classe de contracta-cions. És la seva principal feina, ila faran bé.

sobre la segona part de lafrase, no estic “muy empreñat”,ni aprop fer-s’hi. No estic ni tantsols emprenyat, sense el “muy”.Fa vuit anys sí que hi vaig estarmolt emprenyat, quan els diri-gents locals de l’extinta unióMallorquina ens varen tenirenganyats com els caragols finsen el darrer moment, per acabardonant foc a l’olla titllant-nos deradicals a totes les persones inte-grants de l’assemblea i simpa -titzants. Tanta sort que el temps,com sempre, va posar tothom alseu lloc i se va cuidar de mostraral poble qui eren realment els ra -dicals. enguany, al contrari d’a -que lla ocasió, la negociació haestat entre gent honorable i senseànims de fer mal a ningú. enaquestes negociacions, com enqualsevol altre, no se pot deixarningú ferit, ja que tots plegatssom gent que normalment hau-rem de conviure dins el poble totauna vida, i la bona convivència ésmolt important en el dia a dialocal. Però sí que estic un poctrist, i molt decebut de veure comper primera vegada en la històriademocràtica de sant Joan s’hamarginat la llista més votada,deixant a l’oposició el grup més

Ferreteria de Sant Joan

de 8:30h a 13h i de 15h a 20h

dissabtes horabaixa OBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan

Tel: 971 52 65 33

13

cohesionat i amb més potencialde feina de tots els que se presen-taven. i això que el PP ha fet i fabandera pertot arreu que la llistamés votada ha de formar part delgovern! idò una de dues: o elsdirigents locals són uns dissi-dents i no volen creure els seuslíders, o els seus líders són unsmentiders i diuen el que els convéper llavors fer o deixar fer els queels convé, encara que sigui elcontrari del que han dit. Del seupa faran lles ques, i quan s’acabiel pa idò tam bé s’hauran acabatles llesques.

Ho vaig dir en privat i, comque ho crec íntimament, ho vullexpressar també públicament iper escrit: qualsevol dels quatreregidors d’assemblea per santJoan és capaç de desplegar méspotencial de feina que els sis regi-dors de l’equip de govern junts,perquè cada un d’ells té a darreraun nombrós grup de persones dis-posades a donar la sang per ells ipel poble. i si el nou equip degovern no està d’acord ambaques ta afirmació, estaré contentque me demostrin, fent feina, queestic equivocat, perquè qui higuanyarà serà el poble, i per tantjo, com a individu integrant delpoble, també hi guanyaré.

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 13

mel i sucre

l’hort

des padrí

El mes de juliolaNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

la dit diu que “pel juliol faun sol que torra es cul a sesllebres”. No he entès mai

aquest refrany, ja que les llebrespasturen de nit i de dia són al’ombra. en general apareixenratxes de sol molt calent que pro-dueixen basca i xafogor, per aixòles ombres són apreciades.

Pel que fa a les plantes i horta-lisses, convé regar amb més fre-qüència per mantenir la terrahumida, evitant així que les plan-tes es mustiïn.

s’ha de tenir esment de lesparres i la vinya, si fa dies humitsés molt fàcil que apareguin el mil-diu i la cendrada.

Per regar els arbres jovesconvé fer una garangola un pocenfora de la soca i després tapar-la de palla per tal que aguanti lahumitat.

Convé fer una passada alsmelons per fer-los un poc de jaç itapar-los amb la mateixa rama dela melonera, així quedaran prote-gits de les fortes assolellades.

Moltes de les varietats de lesfruites autòctones que abans erenapreciades han anat desaparei-xent, ja que no han pogut resistir

la competència de les varietatsarribades de fora que les superenen producció i vistositat, encaraque no siguin tan saboroses.

Maduren les móres de rome-guer, que és una fruita silvestrebastant apreciada. També madu-ren les figues flors, que és fruitaque té poca tara i és molt gustosa;els primers que la picotegen sónels gorrions i les mèl·leres.

Diuen que quan una síndria téla panxa blanca i la banya del ca -poll seca, és senyal que és madura.

si vols bona col, sembra-la peljuliol, encara que actualment tantles cols floris com les d’acopcompten amb varietats apropiadesper cada temporada.

Fins a mitjan mes es podensembrar algunes varietats demongetes i fesols per consumirtendres i també per esbessonar.

si vols ravenets tendres a l’es-tiu, s’han de sembrar cada quinzedies i que no els falti aigua.

en lluna minvant es podenpodar les nispreros, que ja han fetentrega del seu fruit, un fruit moltsaborós però ric en pell i pinyols.

els carabassiners estan enplena producció. És una planta de

fàcil cultiu i si tenen femada iaigua produeixen fins i tot massa.els carabassins s’han de collittendres.

Per eliminar el gram de laterra, convé llaurar-la per la llunavella de juliol.

60 anys de la Penya Motoristaa mitjan dècada dels anys cin-

quanta del passat segle, en MiquelFiol Nigorra, propietari del CafèBar Fiol, s’encapritxà en fundarun club motorista; en aquelltemps les motos eren uns vehiclesque s’anaven posant molt demoda i en poc temps en Miquel jafa tenir muntada la societat amb elnom de Penya Motorista santJoan. Comptava amb una quaran-tena de socis.

la primera junta directivaestava formada per Miquel FiolNigorra, president; Mi quel FiolCompany, vicepresident; Joan Ni -co lau Grimalt, de son Baró, se -cre tari; Joan oliver Juan, Marran -xó, vicesecretari; Joan JaumeNigorra, Perot, tresorer; antonisastre Gayà, de sa Botigueta,vicetresorer; i els vocals GuillemBou Mas, Cotanet; Bartomeu

AGÈNCIA DE  SANT  JOAN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 80 98 80

14

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 14

cumstàncies que la Penya Moto -rista sant Joan va gestionar ambla reial Federació Motociclistaespanyola, representants de laqual es varen desplaçar des deMadrid a sant Joan per nomenar,mitjançant unes proves prèvies,els càrrecs oficials per dirigir lesproves esportives. D’aleshoresençà, la Penya Motorista ha ten-gut representants oficials a lescompeticions motoristes d’arreude les Balears.

en Joan Jaume formava partde la comissió esportiva de la Fe -deració Balear de Motociclis me.

Joan Jaume Nigorra va morirel 21 de setembre de 2001.

Després de la mort inesperadad’en Joan Perot, les activitats dela Penya continuaren, però ambuna certa incertesa, ja que ladirectiva havia quedat un tantdesestructurada. Fins que va arri-bar l’assemblea de 2002, on vaquedar elegida una nova juntadirectiva encapçalada per JosepJaume Morey, qui abans haviaocupat la vicepresidència i tambéhavia estat president en funcions.

actualment, membres de laPenya Motorista formen part de lareial Federació MotociclistaBalear i compta amb cinc comis-sionats oficials per a les provesesportives.

la Penya Motorista sant Joan,amb els seus seixanta anys devida, continua afegint pàgines a lahistòria santjoanera.

mel i sucre

Galmés Mas, Putxer; andreuFlorit Pocoví, Virgo; Joan GayàMayol, Maiolet; Bernadí GayàFont, escolà; Francesc GayàMayol, Maiolet; arnau CompanyBauzà, es metge Mena; JoanBauzà Gayà, Tonió; i Joan Matassastre, es ferrer Peremates.

la primera etapa de la Penyava començar amb l’organitzaciód’excursions amb moto pertotarreu de Mallorca i a poc a poc esvaren anar incorporant provesesportives creant el Festival delMotor. s’organitzaven gimcanesper motos, eslàloms per cotxes iproves d’habilitat per tractors. alcap de poc temps arribaren elstrials i les proves de motocròs,que foren les primeres que esvaren fer a Mallorca.

Durant aquesta primera etapade la Penya, a més de les proves

esportives també es varen organit-zar les primeres matances i laFesta del Botifarró, i les beneïdesde sant Cristòfol.

en Miquel Fiol Nigorra vamorir l’any 1973. el seu cosí,Joan Jaume Nigorra, Perot, es vafer càrrec de la presidència de laPenya.

Joan Jaume Nigorra, soci fun-dador número 13, va tenir unapresi dència que podríem qualifi-car de continuïsta. a més de cui-dar molt la part social, com jahavia fet el seu cosí, va anar aug-mentant la part esportiva, sobretotfent referència a l’esport de lesmotos.

aleshores, a les Balears ja hihavia alguns clubs motoristes,però no hi havia cap federació queregulàs les activitats d’aquellesentitats. Fou en aquestes cir-

Cooperativa Agrícola

SANT JOANTota casta de productesper al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

15

Cartell de salutació de les primeres proves d’eslàlom per motos i cotxes que es rea-litzaren al camp de futbol de Son Juny.

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 15

mel i sucre

16

ACTIVITATS REALITZADES A L'ASSOCIACIÓ DEPERSONES MAJORS DE SANT JOAN

Participants del taller de cuina impartit pel cuinerÓscar Martínez

Final del curs de memòria i habilitats socials ques'imparteix a Sant Joan des de 2005. La professoraMargalida Pocoví en fa 8 anys que imparteix les

classes.

Des de fa una sèrie d'anys esduen a terme els cursos de laUniversitatOberta perMajorsals pobles. Enguany ha estatl'any ambmés matriculats, 54persones.El dia 11 es va fer l'acte delliurament de diplomes a lasala d'actes de laUniversitat.Els participants varen rebre eldiplomademans del RectorLlorenç Huguet, lavicerrectora JoanaMariaSeguí i de la Batlesa de SantJoanCatalinaGayà.

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 16

mel i sucre

17

Darrera excursió de la temporada de senderismePONT DE SA LLOVA-SON GUALÍ

Bufet del sopar de fi de curs de les activitatsde manualitats, gimnàstica i ball

La vocal Magdalena Jaume, encarregada de l'activi-tat de ball i el professor Miquel

La vocal Margalida Nicolau, encarregada de l'acti-vitat de gimnàstica i la professora Joana Gayà

La professora de manualitats Margalida Bennàssar ila responsable d'aquesta activitat, Rosa Rotger

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 17

mel i sucre

18

el dissabte dia 6 de juny tin-gué lloc a santa Maria ladiada de Premsa Forana de

Mallorca, amb l’assistència de 45persones corresponents a 18 pu -bli cacions associades.

els amfitrions foren els repre-sentants de la revista Coanegra,que junt a Premsa Forana, orga-nitzaren la jornada.

a les 10,00 hores es donà labenvinguda als assistents, per partdel president de Premsa Forana,rafel oliver Grammatico, i perrafel Pizà, de Coanegra. segui -da ment es feu una visita culturalpel centre antic de la vila, a càrrecde l’historiador local, MateuMorro. es visità la casa de la vila,l’arxiu, els carrers antics, el cellerCan sanxo, l’església de santaMaria, Ca s’apotecari, entrealtres indrets. una vista panorà-mica des de la terrassa de Cas’apotecari, conclogué la visita,amb un berenar al pati. a conti-nuació, a la biblioteca de CasMetge rei, es realitzaren diferentsactes. Primer es feu l’assembleageneral ordinària de socis, amb la

participació de 18 publicacions.els actes continuaren amb un

sentit homenatge a antònia serra -no Darder, de la revista Miramar

de Valldemossa, qui ens deixà eldia 27 d’abril. Diferents personesde la junta directiva de PremsaForana llegiren alguns texts queparlen de la ingent tasca que feun’antònia serrano, realitzadasempre en favor de la cultura i dela llengua catalana. Nicolau s.Cañellas serrano, fill de n’an -

tònia, llegí un text amb el qualfinalitzà l’acte. en féu la intro-ducció en Pere serrano. Per a dithomenatge vingueren des deValldemossa familiars de n’antò -nia serrano: els fills, els gendres,els quatre néts, el germà gran,entre d’altres.

en la mateixa sala s’entrega-ren els XVi premis periodístics dePremsa Forana, patrocinats perl’institut d’estudis Baleàrics.Foren entregats per la vicepresi-denta, elizabeth sánchez i pelpresident, rafel oliver. aquestspremis foren també un homenatgea antònia serrano, perquè els 15diplomes dels premiats i finalistesduen el lema: Homenatge a antò -nia serrano Darder.

la revista Coanegra obsequiàals assistents amb un llibre:Llegendes i rondalles santamarie-

res, a cura de Josep Capó i MateuMorro, editat per l’ajuntament desanta Maria.

Finalment, un dinar de germa-nor a Can Beia, conclogué elsactes de la diada d’enguany.

Diada de la Premsa Forana a Santa Maria

Homenatge a Antònia SerranoassoCiaCió De PreMsa ForaNa De MallorCa

Familiars d’Antònia Serrano junt a membres de la junta directiva.

Assistents de les 18 publicacions.

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 18

mel i sucre

19

Presentats 60 treballs de 16 publicacions. el jurat compost per: antoniPlanas, director adjunt (ideB) i Biel Huguet, president de l’Ara

Balears, es reuní dia 25 de maig de 2015, i resolgué atorgar ditspremis als següents treballs:

rePorTaTGe:Premi: Miramar. “Plecs de Cultura Popular XXV: antònia serrano Dar -der”. Monogràfic, 2014.Finalista: Veu de Sóller. “25 anys donant veu”. Número 1.318, agost 2014.Finalista: Díngola. “la senyera, símbol de sineu”. De: Pau Miramon i JoanMunar. Número 13, abril 2014.

eNTreVisTa:Premi: Felanitx. “entrevista a Joan Xamena Gayà, l’home que va escollir lasolitud”. De: sebastià Manresa. Número 3.882, abril 2014.Finalista: Díngola. “Guillem Feliu, nou rector de sineu”. De: antoni JanerTorrens. Número 14, agost 2014.Finalista: Talaia. “Joan Veny i Clar, lingüista”. De: elizabeth sánchez.Número 74, setembre 2014.

FoToGraFia:Premi: Fent carrerany. “exhumació de les restes dels tres mariandos de lafossa de sant Joan”. De: Joan Gelabert MasNúmero 335, juliol 2014.Finalista: Miramar. “imatges i Paraules”. De: enric Calafell i antòniaserrano. Número 99, abril, maig, juny 2014.Finalista: Bona pau. “Padrí i néts asseguts a la taula”. Número 733, març2014.

oPiNió:Premi: Bona pau. “el savi ramon”. De: lluís servera sitjar. Número 732,febrer 2014.Finalista: Dies i coses. “Cavalcant el temps”. De: antònia Vicens. Número158, gener-febrer 2014.Finalista: Talaia. “l’infern infantil: l’assetjament escolar”. De: elizabethsánchez. Número 69, abril 2014.

DisseNY a la Millor PàGiNa:Premi: Llucmajor de pinte en ample. Portada. Número 370, novembre 2014.Finalista: Dies i coses.. “Darreres cartes manuscrites”. De: Jaume Vallbona.Número 161, juliol-agost 2014.Finalista: Bona pau. “Coverbos de cine”. De: Jaume Camps i Ferrer.Número 735, maig 2014.

Fotografies, de dalt a baix:

Premis als millors reportatges.Premis a les millors entrevistes.Premis a les millors fotografies.Premis als millors articles d’opinió.Premis als millors dissenys de pàgina.

ENTREGA DELS XVI PREMIS PERIODÍSTICSPREMSA FORANA DE MALLORCA

Curs 2014

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 19

Chester arthur Burnett(1910-1976), duia el nomdel vint-i-unè president

dels estats units, però més enda-vant, tothom el coneixeria per elsobrenom de Howlin’ Wolf, elllop udolador. Mai anà a l’escola,era fill de plantadors de cotó deWest Point, Mississippi, i als tret-ze anys, quan es negà a treballar ala granja, sa mare—una fanàticareligiosa— amb qui vivia d’ençàdel divorci dels seus pares, el vaengegar. Només podia refugiar-sea ca el seu oncle, però aquestresultà ser un sàdic que el conver-tí en un esclau: el matava a ferfeina, li pegava amb un fuet i l’a-limentava de sobres. afortunada -ment, però, Chester sobrevisquéper contar-ho. No massa tempsdesprés s’escapà, caminà 137 qui -lò metres descalç i acabà a la gran-ja de son pare on, a la fi, visquétranquil. aquesta realitat es per-cep en algunes de les seves can -çons, tant esfereïdores que glacenla sang. el sobrenom, Howlin’Wolf , se’l posà en honor al seupadrí, que li contava històries dellops quan ell no es portava bé,que solia ésser sempre.

als devuit anys treballava laterra i tocava per les granges delsvoltants, en festes que duraven totel cap de setmana i eren unaautèntica bogeria; allà es bevialicor casolà de blat de les índies(80% de volum alcohòlic), la gentduia pistoles i ganivets i hi haviaamenaces i baralles contínua-ment, i sexe desenfrenat ambprostitutes. Wolf, però, no s’inti-midava amb facilitat: feia dosmetres d’alçada, pesava cent tren-ta quilos, i mai sortia de casasense la seva pistola.

la primera gravació que va fer

era per la ràdio local, tenia unespai on compaginava informacióagrícola amb cançons que tocavaell (veu, guitarra i harmònica). enuna d’aquestes aparicions el vasentir sam Phillips, descobridord’elvis Presley, Johnny Cash,Jerry lee lewis o Carl Perkins.Phillips contactà amb Chess re -cords, el gran segell del blues deChicago, i allà li feren el primercontracte professional, ell tenia jaquaranta anys. una vegada ins-tal·lat a Chicago, Wolf reuní unabanda amb Hubert sumlin a la

guitarra solista. la tècnica d’a-quest, que acompanyava la sevaveu amb frasejos melòdics i noamb acords, atorgà un so maiescoltat abans al blues. Wolf trac-tava els músics com havia aprèsdels capatassos de les plantacions,i mai ningú li feia contrària, jaque coneixien el seu geni.

la seva veu trencada i guturalera inconfusible, i aconseguiadespertar emocions contraposa-des. les cançons arrossegaven

l’empremta d’una infància terro-rífica, evocant des de la solitudinconsolable fins a la fúria homi-cida, passant per les ànsies defugida, tot sempre esbossat ambuna ambigüitat inquietant. aHow many more years relata l’in-suportable espera i la fugida d’unlloc horrible –com havia patit denin–, “preferiria ésser davallterra, abans de seguir sent el teuca”; a Moanin’ at Midnight esmostra transtornat i poruc, potserd’un malson recurrent “algú tocaa la porta, estic tant preocupat

que no sé què fer / algú crida altelèfon, digau-li que no estic totsol / tranquil, el pare és al llit”; aSmoke stack Lightnin’ canta “atu-rau el tren, deixau a un pobreinfant pujar, ¿no em sentiu plo-rar?”.

Capítol a part mereixen les lle-tres de connotacions sexuals, lesmés atrevides de l’època, i quecaptivaren els joves que aviatl’ido latraren. a Backdoor Mandeia “som l’home de la porta del

mel i sucre

notes

musicals

El tipus més dur del DeltaJulià PiCorNell

20

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 20

mel i sucre

darrere, els homes no ho saben,però les jovenetes ja m’entenen”;a evil avisa a l’home que és forade casa que vagi en compte, “vi -gila la teva llar feliç, hi ha unaaltre mul potejant el teu estable”.aviat ja el versionaven els ro -lling stones, The Doors, Cream,Grateful Dead, The Who, Cree -dence Clearwater revival, Theanimals o Bob Dylan. en unaèpoca en què a la ràdio noméssonaven balades embafadores, ell

versava sobre temes punyents,encara que el seu estat natural erael directe. Habituat a batre’s ambles audiències més salvatges delseu Mississippi originari, s’em-butxacava els públics de ciutatcom ningú. a part de la sevaimponent presència i la seva ini-mitable i cavernosa veu, era unshowman consumat.

en els seus concerts es moviaimpulsivament per tot l’escenari,

la fama li arribà tard, però lava saber dur bé. la seva primeraaparició televisiva va ser a peticiódels rolling stones, que eren alseua i demanaren que ell elsacompanyàs; evidentment, Wolfprescindí dels seus trucs més con-trovertits, encara que a l’actuacióse’l veu gesticular enèrgicament.llavors voltà per europa endiverses ocasions, moltes d’ellestestimoniades en vídeos fàcilmentlocalitzables a internet. Músics,crítics o propietaris de sales deconcerts afirmaven que maihavien vist ningú amb tanta facili-tat per extasiar el públic comHowlin’ Wolf.

Després de patir dos infarts ide sotmetre’s a diàlisi habitual-ment, Wolf havia d’actuar méspoc temps i fer-ho d’assegut.Quan morí s’hagueren d’instal·larpantalles als voltants de l’esglésiaper poder seguir l’enterrament,s’erigí una estàtua de mida real dela seva figura, i es feren segellspostals amb la seva imatge.

la seva música, pionera enl’electrificació, plena de referèn-cies del blues primitiu del delta,repetitiu i senzill, amb rampella-des tribals hipnòtiques, quedacom una mostra innegable del seutalent. a pesar del seu aspecteferotge i temible, el personatgeamagava una ànima turmentada idesemparada. els seus udols, pre-sents en moltes cançons, transme-ten millor que cap paraula la soli-tud: la solitud d’un llop a quiningú pogué domesticar.

tocava la guitarra mentre es rebol-cava pel terra sobre l’esquena i finsi tot feia cucaveles, i de vegadesescalava el teló per abalançar-se asobre l’escenari. la càrrega sexualde les actuacions era un altre factordistintiu que pareixia tret de lesfestes de granja. De vegades esficava el micròfon als calçons i se’ltreia per la bragueta (de vegades hofeia amb una ampolla de cervesa, iacabava ruixant el públic); d’altreses posava de quatre potes mentre

udolava com un llop i convidava auna o dues assistents a pujar sobrela seva esquena, passejant-les pertot l’escenari. Però Wolf tenia clarque el ritus pagà dels concerts notenia res a veure amb la realitatdel país; quan en una gira pel sudel seu bateria xiulà a una al·lotablanca, va fer aturar el cotxe il’apun tà amb la pistola, allà baixno eren tant tolerants, i Wolf novolia problemes.

21

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 21

mel i sucre

Comentari al mes de maigen el maig les temperatures

han augmentat de manera consi-derable, invertint-se la tendènciadels mesos anteriors, amb valorsinferiors als del 2014. la tempe-ratura mitjana d’aquest mes, amb19,5 ºC, ha superat en dos grausla del maig del 2014. els valorstermomètrics han fluctuat poc alllarg del període, amb predominidels dies de calor quasi bé estival.llevat de la setmana del 20 al 27,en què refrescà una mica a causad’uns dies d’inestabilitat, la restadel mes ha tengut temperaturesmés altes del que s’esperaria per aaquesta època. el dia més calorósfou el 14, amb una mitjana de25,8 ºC i una màxima de 32,7 ºC.Per contra els valors més baixoses presentaren el dia 21, amb 14,4ºC de temperatura mitjana i 10,5ºC de mínima.

Com succeí a l’abril, també elmaig s’ha caracteritzat per ser unmes sec. en total s’han comptabi-litzat 6,8 mm, quasi bé tots reco-llits el dia 21. la precipitaciómínima d’aquests dos mesos,abril i maig, i la forta insolació hafet que els cereals patissin unamanca d’aigua important a la fasefinal de fructificació, la qual cosaha afectat el rendiment d’aquestcultiu. enguany, més que altresanys, la pagesia ha recordataquells refranys: a l’abril cadagota val per mil o al maig cadagota val un raig, que no hem vistcomplits. Per això, els quilogramsde gra i el volum de palla seraninferiors als dels anys amb unaprimavera més humida..

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

JUNY 2015 (fins a dia 23)

Temperatura mitjana 22,7 ºCTemperatura més alta 31,4 ºC (dia 22)Temperatura més baixa 14,6 ºC (dia 2)Pluviometria 4,5 mm (més 1,1 mm de rosades matinals)Velocitat mitjana del vent 5,2 Km/hVelocitat màxima del vent 35,3 Km/h (dies 13 i 16)Direcció del vent predominant EEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 6,5 ml/dia

MES DE MAIG 2015 2014

Temperatura mitjana 19,5 ºC 17,5 ºCTemperatura més alta 32,7 ºC (dia 14) 26,5 ºC (dia 10)Temperatura més baixa 10,5 ºC (dia 21) 9,8 ºC (dia 17)Pluviometria 6,8 mm 59,1 mmVelocitat mitjana del vent 5,9 Km/h 5,6 Km/hVelocitat màxima del vent 49,7 Km/h (dia 16) 54,7 Km/h (dia 27 )Direcció del vent predominant NO S-SEHumitat mitjana 61 % 71 %Pressió mitjana 1016 mb 1015 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 6,2 ml/dia 3,9 ml/dia

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2015

Temperatura mitjana

2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008

GENER 9,9 12 10,7 10,6 10 9,7 9,8 11,8FEBRER 9 11,9 9 7,8 10,7 10,4 9,9 11,4MARÇ 12,2 12,5 12,9 13,2 11,8 11,2 11,7 12,3ABRIL 14,6 16,6 14,4 14,9 16,2 14,1 13,6 14,9MAIG 19,5 17,5 16 19,2 19 16,9 19,7 17,3

22

l’ambient de sequera tambéha fet descendir notablement lahumitat mitjana, que s’ha quedaten un 61 %, deu punts inferior a ladel maig del 2014. Conseqüent -ment ha augmentat de manera

considerable l’evaporació, que hapassat dels 3,6 de l’abril als 6,2ml/dia d’aquest mes. aquestasituació ens ha duit a haver decomençar a regar amb molta fre-qüència els cultius d’horta que es

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg) necessitaria (litres)

2015 GEN. 64410 5548 11,61 10,84 4494 13872015 FEBRER 75532 6288 12,01 10,02 5093 15722015 MARÇ 117872 9507 12,4 15,58 7701 23772015 ABRIL 162389 12791 12,7 20,27 10361 3198

2014 ABRIL 173230 13542 12,79 22,23 10969 3386

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 22

mel i sucre

planten a partir d’aquesta tem -porada: tomatigueres, pebrers,alberginieres, entre altres.

el vent no ha estat un meteordestacat en aquest mes. la mitja-na, amb 5,9 Km/h ha estat similara la de l’abril anterior, amb 5,7Km/h. el dia 16 anotàrem el copde vent més fort del mes amb 49,7Km/h. la direcció predominantha estat de mestral (No).

Comentari al mes de junyel juny ha mantingut la matei-

xa tendència que el maig: ambientsec i calorós. les temperatureshan anat ascendit, amb mitjanesque superen amb uns 3 ºC les delmaig. Durant aquestes setmanesel sol ha estat el protagonista de laclimatologia, amb dies llumino-sos i raigs intensos. Ja hem pogutcomençar a fruir dels banys a laplatja o a la piscina. Per sant Joanno ens han arribat les plugesintenses que han afectat altresindrets de Mallorca o de la penín-sula. Fins a la data, la única tem-pesta es produí el dia 17, que des-carregà 4,5 mm en un breuinterval de temps. a causa de lamanca d’humitat, aquesta precipi-tació passà totalment desaperce-buda per unes terres ja resseques.Des de principis de mes, hancomençat a invadir els camps decereals les màquines de recol·lec-tar i per aquí i per allà es podenveure les primeres tires de pallaque deixen després de recollir elgra. els dies s’han anat allargantcada cop més fins a arribar a la

cota màxima, que esdevingué elpassat dia 21, a les 16:38 h, ambel solstici en què entra l’estiu. lallum ho omple tot i la nostra cul-tura celebra aquest momentastronòmic amb les fogueres de lanit de sant Joan o la festa del solque balla.

Parc solar fotovoltaicseguim en el maig amb un nou

augment de la la radiació solar jaque el dia encara segueix allar-gant-se; una hora de mitjana(que ha passat de 13 h 20 min del’abril a 14 h 26 min del maig ).Per altra banda ha estat un mesquasi sense inestabilitat atmosfè-rica. Tot plegat ha fet que s’hagingenerat 2711 Kwh més que a l’a-

bril, però amb una baixada delrendiment, segurament a causadel fort augment de la temperatu-ra,que ha passat de 12,70 a 13,73;és a dir, per obtenir cada Kwhs’ha necessitat un poc més deradiació que en el mes anterior.

si comparam el maig d’en-guany amb el maig de 2014,observam que la generació d’ener-gia elèctrica ha augmentat en 1368Kwh, conseqüència d’una majorradiació incident. la temperaturamitjana a què han estat exposadesles plaques enguany ha estat quasi2,5 ºC superior a la del maig de2014; el rendiment del maigactual, potser per aquest augment,ha descendit quasi 1 punt respec-te al mateix mes de 2014.

http://melisucre.cat/l’actualitat al dia

23

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 23

mel i sucre

–Ro-Ro o vaixell cotxera:trans porten carregament rodant;han abaratit el transport de cotxeso material rodant. es mesuren perla quantitat de vehicles que podentransportar.

–Transbordador o ferri: pertransportar passatgers i els seusvehicles en distàncies relativa-ment curtes, habitualment no mésde dos dies de navegació, essentel més habitual unes hores.

les mercaderies més diverses;mouen el comerç internacional, jaque han fet que el preu del trans-port s’abarateixi en gran mesura.la seva mida es mesura per Teu,equivalent a un contenidor de 20peus. N’hi ha des de 100 Teufins monstres d’uns 13.000 Teu.

–Vaixell frigorífic: especialit-zat en transport càrregues refrige-rades, generalment productes ali-mentaris.

Feim un pensament... marí-tim. som a l’estiu i comsempre pensant en el bon

temps i la mar. una de les fun-cions més importants de la mar ésfacilitar el transport marítim. eltransport és una faceta importantde la geografia, ja que un 10% delcost dels productes és degut altransport. el 90% de tot el comerçmundial es transporta per mar, pertant és necessari saber com estransporten les coses.

Com que hi ha diferents tipusde càrrega s’utilitzen òbviamentdiferents tipus de vaixells per por-tar aquesta càrrega:

–Vaixell de càrrega general:que fins fa poc van ser els amosdels mars, però que actualmentrepresenten una petita fracció.

–Bulk-carrier: per a les càrre-gues sòlides a granel. la sevamida varia des de 2.000 o 3.000TPM fins a les 400.000 TPM.

–Petrolier: des de petits vai-xells de 500 TPM fins als super-petroliers de 550.000 TPM. esdivideixen també pel tipus decàrre ga transportada, petroli cru,productes, etc.

–Vaixell portacontenidors:per transportar contenidors amb

Feim un pensament

... geogràfic

Transport marítimGuilleM serra Bou, GeÒGraF

Tots els productes

per a ca vostra

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

24

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 24

mel i sucre

25

Com es transporten les coses?Des dels anys 1960 i sobretot

des dels 1990 ha proliferat l’ús decontenidors. Per a poder transpor-tar les mercaderies de forma habi-tual. els contenidors són literal-ment capses d’acer utilitzades peral transport intermodal eficient demercaderies. És a dir, poden sertransportats tant per grans vaixellsportacontenidors, com amb trensde mercaderies i camions. són unelement clau del comerç interna-cional i compten amb unes midesestandarditzades. la mida estàn-dard és de 20 peus (6 metres) esconeix com a Teu; també existeixel Feu (de 40 peus o 12 metres).

avui en dia aproximadamentun 90% de la càrrega mundial queno és a granel (com els combusti-bles, minerals o cereals) és trans-portada en contenidors mitjançantrutes marítimes. aproxima da -ment cada any es mou un total de

550 milions de contenidors delsquals un 26% són productes ela-borats a la Xina.

això ha permès disminuirmolt els costos del transport allarga distància, gràcies al trans-port massiu en grans vaixells cadavegada més llargs i en ports cadavegada més automatitzats, cosaque va afavorir alhora un granincrement del comerç internacio-nal: transportar, per exemple durfruita des de Xile, no costa gairemés que dur fruita de Mallorca aalemanya. Per això és normalque durant l’hivern trobeu al mer-cat fruites xilenes, sobretot pomesi cireres.

Com es transporten els TEUs?a mesura que s’han automatit-

zat els ports, i s’ha millorat l’efi-ciència del sector s’ha facilitat laconstrucció de grans vaixells deportacontenidors que poden nave-

gar amb molta eficiència. actual -ment els més grans poden mourefins a 18.000 Teus; podreu veureun vaixell de la companyiaMaersk al port de Barcelonaalmenys un cop al mes.

el gran problema que tenenaquests vaixells és que estan limi-tats per la profunditat del canal dePanamà, ja que amb el canal desuez (almenys avui en dia) notenen cap problema.

I a Mallorca, es mouen TEUs?Cada any al port de Palma es

mouen uns 100.000 Teus; el Portde Barcelona mou uns 2 milions deTeus anuals. així, encara, ens tro-bem lluny dels 30 milions de conte -nidors anuals que mouen els portsasiàtics de shangai o sin gapur.

Per tant, si aquest estiu veisalgun vaixell o camió moventcontenidors, ja vos podeu fer laidea que possiblement ve de Xina.

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 25

mel i sucre

1. Tenim entès que has acabat elbatxillerat i la selectivitat ambmolts bons resultats, i que sónels millors de l’institut de Sineu.Ens ho pots explicar?

sí, així és. Ja vaig acabar esoamb molts bons resultats, i vaigcomençar el batxillerat científicamb les ganes i l’objectiu deseguir en la mateixa línia. Més omenys, puc dir que he complitaquest objectiu, ja que he duit un10 de mitjana a batxillerat.selectivitat també m’ha anat moltbé. la meva nota d’accés és un9,76 sobre 10, i la nota que empermet entrar al grau universitariés un 13,46 sobre 14.

2. Aquest 13,46 deu ser, segura-ment, una de les millors notesd’enguany a Balears; com hasaconseguit aquests resultats:esforç, feina, dedicació...?

Durant els 4 anys d’eso no vaigtenir la necessitat de dedicar tantde temps als estudis, si bé és certque durant aquests primers anysés necessari aprendre a organit-zar-se i planificar-se. Durantaquesta primera etapa, vaig podercompaginar els estudis amb mol-tes altres activitats. una vegadaarribat a batxillerat, amb aquestshàbits d’estudi ja adquirits, sí ques’ha de dedicar més temps a l’es-tudi i al treball. Malgrat això, iencara que a batxillerat un dispo-sa de menys temps, també ha estatimportant fer altres activitats,

entrevistaConversa amb Joan Roig AbrahamLa millor nota de selectivitat

de l’Institut de Sineu reDaCCió

26

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 26

mel i sucre

com jugar a futbol, la música... jaque t’ajuden a relaxar la ment.

un altre fet destacat és que real-ment m’agrada estudiar, i si dis-frutes fent allò, és més fàcil obte-nir uns bons resultats.

3. Deixes enrere una escola deprimària a Sant Joan i un insti-tut a Sineu, tots dos centre pú -blics. Quina és la teva opinió res-pecte a l’ensenyament públic?

Tot el que puc dir sobre l’ense-nyament públic és positiu. lameva etapa d’educació infantil iprimària a l’escola de son Junyva ser immillorable. Tenc moltsbons records dels professors quevaig tenir al llarg d’aquells anys, iconsider que tant l’entorn del cen-tre com el pla d’estudis que essegueix és d’allò més enriquidor.Com que son Juny és un centreamb pocs alumnes, la dedicacióindividual que cada un de nosal-tres rebia era molt gran, i aixòjuga a favor de l’estudiant.

Després, vaig arribar a l’iessineu amb bons fonaments, i tot ique el pas de l’escola a l’insitutsuposà un gran canvi en moltsaspectes, als professors i la quali-tat del centre educatiu en tots elsàmbits també han estat excel-

lents. És un centre que semprelluita pel bé dels seus estudiants.M’hi he trobat molt bé, el climad’estudi és molt bo, i també enguardaré un molt bon record.

a més, en general, és fàcil decomprovar els bons resultats del’escola pública, ja que gairebécada any les millors notes deselectivitat són d’alumnes d’a-quests centres.

4. Quins plans de futur tens?

aquest proper any acadèmic,començaré els estudis universita-ris de grau a la universitat de lesilles Balears (uiB), on estudiaréel grau de Bioquímica. Desprésde plantejar-me si quedar a l’illa oanar a estudiar a altres llocs, m’heacabat decidint per estudiar elgrau a Palma, ja que la uiB és unade les millors universitats d’espa -nya en aquest camp. a més, estu-diar a Mallorca em permetràseguir dedicant temps a allò quemés m’agrada, com la música ol’esport. Tot i això, seguramentseguiré els estudis de postgrau ala Península o a l’estranger, ja quepens que això sempre és unaexperiència enriquidora. una ve -ga da acabada aquesta formació,m’agradaria treballar en algunprojecte de recerca o investigació

científica, tot i que també veuriala docència com una bona sortida.

5. Què li demanaries a la vida?

És una bona pregunta, i a la vega-da, és difícil de respondre. Pensque és complicat i arriscat dema-nar coses a la vida. Crec que totapersona s’ha de marcar uns objec-tius i ha de tenir uns desigs que elcondueixin a viure la vida amb lamàxima il·lusió, però allò primor-dial a aquesta vida és intentarafrontar-la de la forma més positi-va, independentment del que etpresenti aquesta. Crec que el mésimportant que un pot demanar a lavida és salut i ganes de viure, i apartir d’aquí un ha d’aspirar aassolir tot el que es proposa.

6. Vols afegir qualque cosa més?

Per acabar, m’agradaria agrairtota la tasca realitzada per tot elprofessorat que he tengut al llargde tots aquests anys, tant a santJoan, com a sineu, i també vol-dria donar les gràcies a amics i ala meva família, amb un especialrecord pel meu pare, ja que totsells sempre m’han donat el suportnecessari per seguir endavant iaconseguir aquests bons resultats.

Moltes gràcies!

27

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 27

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record

aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: Grup de treballadors del sequer de ca l’amo en Pere Maiol, al magatzem del carrerramon llull, als anys cinquanta. Feien pulpa d’albercoc (com confitura) per envassar-la.aportació fotogràfica: arxiu fotogràfic d’amador Bauçà “Passol”.

Fotografia 2: sequer de ca l’amo en Francesc Gayà “de Consolació”, al carrer Jaume ii, a principisdels anys cinquanta. Hi ha: Maria salom “Puça” i Catalina “selletera”. aportació fotogràfica: Maria salom “Puça”.

Fotografia 3: sequer cooperatiu a la caseta d’en Guillem Florit “Marió”, al carrer de Petra a princi-pis dels anys vuitanta. Hi ha: l’amo en Miquel Company “Mena”, el seu fill Miquel i madò FranciscaCaimari. l’altra dona no la reconeixem.aportació fotogràfica: antoni sastre Gayà “de sa Botigueta”.

28

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 28

mel i sucre

29

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 29

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀmLlibrets de carabassó amb formatge i cuixot dolç

saCraMeNT Ferrer

eel carabassó és una hortalissa d’estiu delicio-sa, refrescant, molt versàtil a la cuina i que es

pot menjar tant crua com cuita. el 95% del pes delcarabassó és aigua, i per això és tan hidratant iagradable menjar-ne quan és l’època més calorosade l’any, que coincideix amb la plenitud de laplanta. el carabassó pertany a la mateixa família(les cucurbitàcies) que la carabassa i el cogombrei comparteix amb totes aquestes un alt contingutd’antioxidants. en el cas del carabassó destacaespecialment el contingut de vitamina C, betacaro-tè i flavonoides, que ens poden ajudar a tenir unapell sana i a mantenir les defenses en acció.

Ingredients- 4 carabassons- 12 tallades de formatge de fondre- 12 tallades de cuixot dolç (250 g)- 300 g de galeta picada- 250 ml d’oli d’oliva

- 4 ous- sal

Preparació- Tallar els carabassons a llonzes.- Col·locar damunt cada tallada de carabassó: sal,una llonza de cuixot dolç, una de formatge i peracabar tapar-ho amb una altra tallada de carabassó. - Tancar els llibrets amb uns escuradents.- Batre els ous i preparar la galeta picada.- Passar els llibrets un per un, primer per la galetapicada i després per l’ou batut i altra volta per lagaleta picada.- sofregir a la paella amb abundant oli calent.- els llibrets seran cuits quan agafin un color dau-rat.- acompanyar amb una ensalada de lletuguesvariades i patates fregides.

30

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 30

mel i sucre

31

agenda

Horaris de bus

(per tornar de Palma, s’ha d’agafar elbus a l’estació intermodal de Palma,direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17;els horaris marcats amb ☎ requerei-xen re serva prèvia, al 617 365 365 (9-18/19 h))

sant Joan - Palma (per Montuïri)Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45,16.05

Palma - sant Joan (per Montuïri)Dilluns a divendres: 12.00, 13.15,15.45, 18.30, 19.15

sant Joan - Manacor (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 6.50, 8.45,11.30☎, 13.30☎, 16.00☎

Manacor - sant Joan (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎,15.35☎, 19.30☎

Horaris de tren(en negreta, trens combinats ambautocar; entre parèntesis, hora de parti-da de l’autocar des de sant Joan; l’au-tocar va a sineu, on el tren passa endirecció Palma a .40)

sineu - PalmaDies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25),9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40,13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40,18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40,22.40.Dissabtes, diumenges i festius: 6.41,7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41,12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25),16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41(20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineuDies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15,10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15,15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15,20.15, 21.15, 22.15.Dissabtes, diumenges i festius: 6.10,7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10,13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10,18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

sineu - ManacorDies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25),10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00,14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00,19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00,23.03.Dissabtes, diumenges i festius: 7.00,8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00,13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25),17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00(20.25), 22.00, 23.03.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPaC de Vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 5 de juliol Petradia 12 Porreresdia 19 sant Joandia 26 Vilafrancadia 2 d’agost ariany

el sol

surt es pon

1 juliol 06.24 21.19

15 06.32 21.15

31 06.46 21.03

15 agost 07.00 20.45

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080urgències uVi 061PaC (Vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299

Dies assenyalats

Juliol: sant Fermí (7), santa elisabet (8), sant Cristòfol(10), la Mare de Déu del Carme (16), santa Margalida(22), sant Jaume (25), santa aina (26).

El mes

esperem que enguany el conegut refrany que diu “lamonja (santa Margalida) l’encén i el frare (sant Bernat)l’apaga” no es reafirmi, perquè potser passarem un estiuinfernal: molta calor, sense llum ni tampoc aigua; peròvaja, segur que subsistirem. És temps de figues, sobretotde les flors, albercocs, peres, prunes, melicotons... i “persant Jaume raïm a la taula”, encara que si fa algun ruixatno en menjareu ni per l’agost. És l’hora de sembrar lletu-gues (pel ple i minvant) i cols (pel minvant). Quasi tothomja ha segat, encara que qualque endarrerit a principi demes acabarà de segar el blat. Després de messes, festes, iper això tenim les festes de sant Joan degollat.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Gi nard ia. ramis, a més d’al tres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Juliol de 1995• es va presentar el llibre SantJoan un temps, número 3 de lesMonografies santjoaneres, obrade Carles Costa. També es va pre-sentar la Carpeta de goigs de laMare de Déu de Consolació, quehavia elaborat Joan Bauçà Bar -celó.• l’anyada de favó i cereals va sermolt irregular, per culpa, sobretotde la poca pluja. De fet, en unatempesta el 4 de juliol va cauremés aigua que en els sis mesosanteriors• el santjoaner antoni Karmany,que de jove havia guanyat tresvegades el premi de la muntanya ala Vuelta, va aconseguir la meda-lla d’or als campionats d’espanyaper a Veterans. També va guanyara Mallorca i es preparava per anara àustria.

Juny de 2005• els pagesos demanaren que lesBalears rebessin la consideracióde “zona de sequera”, per com-pensar una mica les grans pèrduesque es preveien, com altres vega-des, per culpa de la sequera.• Va morir aziz Hamdiaoui, quanel seu cotxe va sortir de la carrete-ra tornant de matinada. N’aziz,resident a sant Joan, era moltconegut a la vila, on vivien tambéla seva germana Mina i els seusnebots.• es va presentar el grup de rockDesk’n’sados, format sobretotper joves santjoaners.• l’ajuntament va fer pública laprimera proposta de reforma cir-culatòria. Bellavista seria de bai-xada, Major de pujada i el carrerde Palma entre el carrer Major iBellavista, només de baixada.

la lluna

2 juliol plena

8 quart minvant

16 nova

24 quart creixent

31 plena

7 agost quart minvant

mel420_mis298 24/06/15 11.52 Página 31

SucreMelObraCultural Balear -SantJoan J u n y / 2 0 1 5 - núm. 420

O C B de Sant Joan J u n y / 2 0 1 5 - n ú m . 4 2 0•Mel i Sucre

NOVA

MAJORIA

NOVA

MAJORIA

A

SANT

JOAN

A

SANT

JOANP I + P PP I + P P