mel i sucre

1 l’escola de sant Joan té mésalumnes matriculats que mai: untotal de 160. D’aquests, 70 són d’e -ducació infantil i 90 de primària.la mitjana d’alumnes per classe aeducació infantil és molt més altaque a primària (23’3 contra 15), demanera que, si no hi ha can vis, espot arribar en alguns anys a més de200 alumnes matriculats.

s’ha habilitat una nova barrerad’entrada a l’escola, justament a lacontinuació de la vorera que pujaper la banda esquerra del carrer.així, els alumnes que van a escolaa peu o amb bicicleta no s’haurande mesclar amb els cotxes. s’hahabilitat un corredor entre l’edificide preescolar i el pinar per arribarfins al pati central.

les quatre aules d’educacióinfantil s’han ampliat (desplaçantles vidrieres cap enrere) i s’hanadequat alguns espais de joc.

el tema del curs elegit fa refe-rència a les etapes de la història,entorn del qual giraran la majoriad’activitats complementàries quees programaran.

1 el dissabte 24 de setembre, ales 20:30 h, el grup aires dePagesia celebrà el 35 aniversari.Ho va fer amb una ballada popu-lar a la plaça del Centro. a mésdels amfitrions, animà la festas’estol des Gerricó, de Felanitx.

1 la Penya Motorista de santJoan va organitzar el trial “esrevellar”, puntuable per al Cam -

Tots els productes

per a ca vostra

4

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

pionat de Balears en les catego-ries elite, Master, expert i open,el diumenge 25 de setembre. elmateix dia, es va fer el trial “bà -sic”, també puntuable, en les cate-gories open 125, Base 80, Baseautomàtica i iniciació.

1 Fins dia 20 d’octubre estaràoberta la matrícula per als cursosde formació d’adults que organit-za la Mancomunitat del Pla. elscursos que s’ofereixen enguany asant Joan són només sis: catalàC1, gimnàstica, cuina, ball enlínia, ball modern “Fama” i pila-tes. És possible apuntar-se tambéals cursos que s’han organitzat alspobles de veïnat.

1 Prop de 200 joves participarenen la Marxa Jove pel Territori,una caminada reivindicativa queva anar de sant Joan a Montuïri elcapvespre del 27 d’agost. la con-vocatòria venia d’una quinzenad’associacions de tot Mallorca itenia l’objectiu de “conscienciarde la importància de preservar laterra”. es va denunciar el Pla decarreteres perquè “amplia desme-suradament les antigues vies, des-trueix el paisatge de les comar-ques i fomenta l’especulació enels pobles petits”. a la festa queorganitzaren a Montuïri varendemanar un “Pla territorial deMallorca realment sostenible,sense nous camps de golf, ni ur -ba nitzacions, ni autopistes”.

1 a principis de setembre vamorir el pare amador Bauzà va -quer, a l’edat de 88 anys. era mis-sioner paül i, com a tal, va passarbona part de la seva vida a Hon -dures. el seu funeral va ser presi-dit pel superior general de la pro-víncia (Barcelona), acompanyatdel vicari episcopal de Mallorca iun bon nombre de clergues.

També va morir Catalina Gayà“Gana”, que havia estat durantanys mestra de l’escola de ninesde sant Joan i, després, mestradels primers cursos de primària del’escola mixta. Feia anys quevivia a la residència geriàtrica desineu. recordem que ha estat ladarrera de tres germans (antònia,Joan i Catalina) que tots exercirende mestres, els quals formavenpart d’una nissaga santjoaneramolt coneguda fins fa pocs anys.

1 el divendres 16 de setembre esva fer una nova edició del Pa amboli solidari. amb l’habitualcol·laboració desinteressada delsXeremiers i Flabiolers de santJoan, aires de Pagesia, comerçosde sant Joan, els amics del TercerMón, la parròquia i moltes altrespersones, es varen poder recaptarun poc més de 1.000 euros, que esdestinaran a la parròquia de sanFrancisco, del districte de Con -tam ana, a la selva del Perú.

1 a principis d’octubre obriràles portes una nova perruqueria asant Joan. estarà ubicada al car-

mel375:mis298 27/09/11 10:00 Página 4

mel i sucre

10

la possessió de son Gual, de148 quarterades d’extensió,era propietat el 1820 de

dona vicenta Gual vives deCanyamàs (1788-1865), viuda deJoan o’Neille. Havia adquirit lafinca el 1817 del noble senyor Pereorlandis.

el 1820 arrendà el bestiar de lapossessió, per un període de sisanys, a Jaume Mas vanrell, alesho-res conductor o amo de sa Bastida.el contracte d’arrendament de ditbestiar, amb l’inventari, estims ipactes corresponents, que transcriu-rem a continuació, són una bonamostra del funcionament d’una altraforma d’economia agrària, com ésla ramadera, generalment aparelladaa l’explotació de les possessions.veu rem també, com aquests con-tractes no es resolien amb unaencaixada de mans, calia anar alnotari i tenir bons fiadors.

2. ESPECIFICACIONS DELCON TRACTE

el contracte d’arrendament esva pactar per un espai de sis anys iamb la modalitat d’amitges planes‘en el modo y costum de la provín-cia de Mallorca’ segons el docu-ment, és a dir, a repartir els fruits onàccia1 del bestiar per meitat entreel propietari i l’arrendador. Peròaixò, tan solament per al bestiargros, el bestiar de llana s’havia derepartir amb la proporció de quatrea un, és a dir, un per a la senyora itres per a l’arrendador. el cabrumtenia la proporció a terç, o sia duesterceres parts per a l’arrendador il’altra tercera per al propietari. siun animal es moria, s’evitava elpossible frau, verificant el propieta-ri o la persona de la seva confiançala pell de l’animal mort.

3. ELS PERSONATGES DELDOCUMENT

a banda de la propietària de sonGual, l’arrendador Jaume Mas van -rell i el notari Pere Joan Ferrando, hifiguren els testimonis Miquel JoanNicolau, aleshores batle constitucio-nal, i el prevere antoni Bauçà, amb-dós de sant Joan.

Jaume Mas vanrell era fill deMiquel i Bàrbara, natural de Maria,els seus pares i padrins tenguerenarrendades a la vegada les posses-sions de s’alqueria Blanca (santaMargalida, 1790), son Tei (1800-1806) i sa Bastida (1783-1791). el1807 Jaume Mas arrendà per unperíode de sis anys la possessió desa Bastida i endemés, el 1811, lapossessió de son Tei. sembla queera fill d’una nissaga d’arrendadorsespecialitzats en el bestiar.

Miquel Joan Nicolau Matas(1772-1847) de­Son­Font, advocat idoctor en drets, fou secretari del’ajuntament santjoaner el 1803-1814 i batle el 1813, 1820 i 1833.era casat amb Catalina Bauçà Gayà(m. 1842c). Fill d’ambdós fou Mi -quel Joan Nicolau Bauçà (1811-1896) de­Son­Font, conegut a la vilacom ‘es secretari vell’. Fou secretaridel consistori santjoaner el període1839-1872 i després de 33 anys en elcàrrec, presentà la renúncia, al·legantmotius d’edat i malaltia.

antoni Bauçà Gayà (n. ?), natu-ral de sant Joan, doctor en sagradaTeologia, prevere i beneficiat de laparròquia de sant Jaume de Ciutat.sembla que era el confessor o teniamolta amistat amb dona vicentaGual, ja que en el testament del pre-vere, efectuat el 1853, hi figura la

propietària de son Gual. sabemtambé, per un document de com-pravenda,2 que el prevere antoniBauçà, havia adquirit el 1827 mit-jançant pública subhasta, la casa deCa na ramis del carrer de santJoan, la qual pertanyia a l’herènciasegrestada de Cristòfol Bibiloniramis. el 1834 la va vendre a Gui -llem Gayà Matas (1803-1886) So­-lander, prevere i vicari de vila -franca. actualment aquest edifici éspropietat de Bàrbara Gayà antic (n.1943c) Duran.

3. TRANSCRIPCIÓ DEL CON-TRACTE

l’escriptura manuscrita, quetranscriurem parcialment, fouredactada a sant Joan davant delnotari Pere Joan Ferrando3:

en la vila de san Juan de la pro-víncia de Mallorca a los devuit diasdel mes de octubre de lo any de laNatividat del señor de mil vuyt-cents y vint

en nom de Déu nostro señorJesucrist y de la sua divina gràciaamén. sia a tots públich notori ycosa manifesta com jo la señoradoña visenta Gual y vives, víduadel exel·lentísim señor don Juano’Neyle, filla de los señors magní-fics don Pedro y de doña visenta,natural y visina de la Ciutad dePalma y atrobada en este dia en ladita vila y coneguda per mi lo nota-ri qui suscriu, de que don fe. Degrat y certa ciència, libre y espontà-nea voluntad, mediante este públichperpètuament valador y ja mayrevocador solemne estipulaciómediant y ab aquell millor modoque me és útil lícit y permès, per

investigació

Un contracte d’arrendamentdel bestiar de la possessió

de Son Gual (1820)FraNCesC CaNuTo Bauçà

mel375:mis298 27/09/11 10:00 Página 10

mel i sucre

temps de sis añys contadors desdelos vuyt dias del mes de setembrede lo añy 1818 en avant y finiran alos 7 dias del mes de setembre de loañy 1824. otorgo que dono per viade amitjas planes en el modo y cos-tum de la província de Mallorca,com ja vaig dar a los 8 dias del mesde setembre del dit añy 1818mediant una escritura privada tin-guda por el señor Miquel JuanNicolau de esta vila, la qual se des-noserà, a fi de que se redueix a esteauto públich lo contingut en ella yab més claredat: a vos Jaume Mas,conductor del predio la Bastida, fillde Miquel y de Bàrbara vanrell,consortes difunts natural de estavila e igualment conegut per mi lonotari qui suscriu, present a la esti-pulació de este acte y abaix accep-tant, los semovents del bestiar depèl, llana, boví y eguas que se con-tinuen seguidament y ab especifica-ció de la estimació o valor que estàacordat por ambas parts en el modosiguent.

Primo, duas eguas negras, unaque mana un mul y la altre unamula de edat de set añys y la altrede vuyt evaluada tot unit en centnorante nou lliuras. són 199 l

Més, quatre mulas aginas de unañy quiscuna, duas de pèl negra abfasumia rotge y las altres igual depèl negre ab fasumia blanque eva-luades quiscuna en trenta lliuras,suma 120 l

Més tres muls, dos de pèl negrey un de pèl ros de edat de un añy,evaluat cada un en vint lliuras suma60 l

Més duas vaqes pèl ros, unapara llaurar y la altre de cria y manaun vadel, de edat de sis añys és unay la altre de nou añys, evaluadas envint y sinch lliuras cada una inclúsel vadel. són 50 l

Tot este bestiar se enten peramitjas planes.

Més se continuan en ditas amit-jas sincuanta set cabres, algunas absos cabrits y las altres qui lo han defer, evaluadas per quiscuna ensinch lliuras suma 285 l

Més vuytanta ovellas las més absos añells, aseñaladas ab lo señal deson Gual, evaluadas en quatre lliu-ras cada una suman 320 l

suman las anteditas partidastotas unidas en 1034 l

Cuias amitjas van compresasbaix los siguents pactes:

Primo, és pacte que vos ditamitjer, ni altre persona de ordevostre, no podreu vendrer ningunaespècia de bestiar del qual va com-prés en los presents amitjas tant delcapital com de la nàtcia fins y tantse haye feta las parts sense el meuconsentiment, y en cas de verificar-lo yo dita señora tindré facultad deenar o enviar per mon conte la per-sona que me aperexarà a apoderar-me de tot el bestiar a mi correspo-nent, sens ninguna més autoridat.

secundo, és pacte que del fruitque deran las ovellas, com és llanay añells o nèpsia se han de partir araó de quatre un, a saber un per midita señora y tres per vos dit amitjery en quant a la nèpsia de las cabres,serà el ters per mi dita señora.

Tercio, és pacte que en cas de

morir-se qualsevol animal quiqueda comprés en ditas amitjas,deureu vos dit amitjer enseñar-mela pell, a fi de verificar-lo.

Quarto, és pacte que a la fi deditas amitjas deureu restituirme elmateix bestiar en espècie ab igualvalor, arregladament a las amitjasplanas del modo que se acustuma.

y per últim és pacte que un yaltre de nosaltres dits señora y amit-jer pinorem del modo que nos apere-xarà apartarnos de ditas amitjes,qualsevol añy de los referits sis, avi-sarnos però amb dos mesos del cum-pliment de aquell añy que volguemque finescan las antecedents amitjes.

estas són las amitjes del antece-dent bestiar que fas a favor, yo ditaexcel·lentíssima señora a favor devos dit Jaume Mas en el modo queambos queda declarat y baix lospactes continguts en el present actey no sens ells y tot esto para la enti-dat de ambos y promet durant dittermini [...]. y així se otorgan yfirma per la excel·lentíssima señoradoña visenta y lo accepta y firma eldit Jaume Mas; y lo firmaren doñavisenta de la sua propia mà y porMas un testimoni y lo foren requi-rits los señor doctor don antoniBausà prevere y don Miquel Juan,alcalde constitucional, ambos deesta vila, de que don fe. Devant demi Pere Joan Ferrando, notari.

Notes1. raça, conjunt d'animals d'un mateix origen(DCvB). en aquest cas concret creiem que farelació a la nada dels animals.2. arxiu del regne de Mallorca, protocol s-1942, f. 22-23v.3. arM, protocol 5959, f. 96v-98.

11

mel375:mis298 27/09/11 10:00 Página 11

mel i sucre

Hi ha dues castes de llistes del’estiu. les del començament i lesde l’acabatall. les del comença-ment són més optimistes. Coses afer durant les vacances, soparsamb els amics, llocs per visitar,eines per fer submarinisme, lli-bres per llegir que esperen de l’hi-vern… les de l’acabatall sóndiferents, no són com les de l’anyquan comença, però són les delscurs que comença. Mescladesamb les humils llistes del dia a dia(cabeces d’alls, llet, treuredoblers del banc, telefonar a lagermana…) agafen una altra tòni-ca, hi ha coses per fer a diferentsnivells, el pràctic, el laboral, elfamiliar, el millorament de la for-mació, de la salut, de la felicitat.

Contemplant una miserablellista, escrita en un tros de paperarrabassat d’un sobre, em faig a laidea de què és una extensió de lanostra memòria i per això hidepositam confiança; s’explica elneguit quan en perdem una: éscom un alzheimer sobrevengut.la vida ve a ser com un enfilall dellistes. Documents domèstics queens permetrien entendre la nostraexistència. Com una radiografiade la nostra vida. Només cal exa-

minar la llista de telefonades quehem fet o els emails que hemenviat i rebut. i no en parlem de laimportància de ser, o haver estat,a una llista, la dels interins per a lafeina o la d’aprovats.

És, per tant, la senzilla llista dela compra, una baula més delnostre món farcit de llistes. itambé ho pot ser l’enumeramentde comportaments ètics, junta-ment a les llistes del que aspiram,o del que voldriem tenir, de lesmúsiques que hem de comprar.s’hi entrecreuen les llistes prime-renques que ens feren aprendre,les dels deu manaments, la delsdies de la setmana, la dels mesosde l’any, la dels adverbis, la delsdrets fonamentals de l’home (queexcloïa les dones, per cert), ambles de coses trascendentals o no.la llista de jugadors convocatsper Pep Guardiola, la de païsosiremissiblement pobres, la de lestribus d’israel ( rubèn, simeó,leví, Judà, Dan, Neftalí; Gad,aser, issacar, Zabuló. Josep iBenjamí), o la dels planetes delsistema solar.

Sense maximalismes: L’home ila dona són aquells animals que

fan llistes. Formen part dels nos-tres rituals, són uns instrumentscompulsius, sobretot pel goig -quasi orgasme- que provoquenquan tatxes algunes de les cosesque hi havia per fer, i s’han fetes!Comprar un kilo de peres o anar arenovar el DNi. No em referesc,com han vist, a les llistes entesescom a rànkings (les 100 millorspel·lícules de la història o els 10edificis més alts del món) sinó ales de qüestions més prosaiques,quasi tant com la llista de telèfonso la del bocatas d’un McDonalds,no a la llista dels delinqüents méscercats del món, la dels convidatsa noces –una de les dues parts hité més parents-, el testament, elscandidats polítics....

Vaig regalar a la meva dona–llis tòmana convicta. El­ Verti­-gen­de­las­llistes d’umberto eco,un llibre sobre les enumeracions,tan les literàries -la de les naus iels capitans de l’illiada o la delsllibres que no agradaven a Cer -vantes explicitats a través de DonQuijote- com les pràctiques, lespoètiques, les visuals... Tampoc avull acabar com el genial GeorgesPerec, la seva obra literària llista-da, tan ben contada! No. en refe-

dalt

del turó

Llistes d’estiuCliMeNT PiCorNell

cooperativa agrícola

saNT JOaNTota casta de productesper al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

16

mel375:mis298 27/09/11 10:00 Página 16

mel i sucre

ria més al que parlava ignasividal-Folch: “les llistes que ela-boram per a determinades oca-sions són microdocuments queens parlen dels qui les redacta”.No han trobat mai dins el carretetde la compra una llista abandona-da? la llegesc, examin el tipus delletra, per imaginar-me com deuser el personatge que l’haviaredactada. Trob més emocionantaixò que les llistes fabricades coma rànkings ordenats, com la delsmillors cinquanta llibres dels dar-rers anys per exemple i -comconta Javier Cercas- al darrer queva consultar no hi havia La­aven-tura­de­un­fotógrafo­en­La­Platade Bioy Casares, cosa amb la quecoincidim, i estripà immediata-ment la llistat canònica. les llis-tes enteses com a obsessió d’orde-nar estan a l’ordre del dia, en unsentit classificatori, el que mésagrada, el que no, el que més s’es-tima i el que més s’odia...

Circulava per dins el nostrecotxe un llibre, 14.000­ things­ tobe­ happy­ about, on es llistavencatorze-mil coses per sentir-temés feliç: des d’aixecar-te dematíi veure sortir el sol, fins a ensu-mar l’olor del berenar dins lacuina. en fi, és el moment, afinals d’estiu, per a una vindica-ció de les humils pretensionsd’ordenar la nostra existènciaamb la llista de la compra o la llis-ta de la rentrée, que pot començarcridant al llanterner per aquellgrifó que deixàrem gotejant a

Ciutat o per al propòsit de menjarsaludable amb més vegetals, cosaque recuperam, sempre, de lesllistes més antigues. Dues granscategories de llistes personals ens

gestionen el dia a dia o dissenyenallò que aspiram a ser. algunsdels nostres desitjos complertshan format part abans d’una rela-ció llistada.

17

frases fetes

Són figues d’un

altre panerJoaN sasTre JoaN

es diu quan algú introdueixuna observació o uncomentari que no té res a

veure amb el tema central de laconversa.

“Temps de figues...” actual -ment aquesta dita ha perdut totala força que tenia fa tant sols unao dues generacions. les darreresbatudes del cereals marcaven elfinal de l’any agrícola, que esreprenia amb determinades tas-quest molt concretes. una de lesmés importants era l’anar a aple-gar figues que, convenientmentprocessade, es guardaven dinsbótes, alfàbies, o altres recipientsper poder acabar d’engreixar elsporcs durant els dos o tres mesosprevis a la matança. Cada pos-sessió i cada petit terratinenttenia la seva extensió de figue-res, normalment grosses i bencuidaces. la feina d’aplegarfigues era una tasca que ocupavauna gran quantitat de ma d’obra,que era bàsicament femenina, enexigir més agilitat i rapidesa en

la feina que força bruta. amb l’a-rribada de la mecanització delcamp va començar a sortir més acompte no tenir figueres a lesfinques, ja que les màqines “cos-setxadores” havien de fer moltesmés maniobres per recollir elcereals que s’hi cultivava davall,i el seu fruit, les figues, deixarende ser un element imprescindibleper acabar d’engreixar el porcamb l’aparició de les empresesfabricants de pinsos. les figuerescomençaren a fer més nosa queservei i, al mateix temps que ana-ven perdent el seu valor com asuport a l’engreix del bestià por-quí, iniciaren el seu declivi coma cultiu important dins la page-sia. en l’actualitat, les figueresque romanen als nostres camps,hi són per que s’han mantingutsanes i no han fet nosa a ningú, opel valor que els hagi pogut ator-gar el seu propietari com a“exquisidesa” agroalimentaria.Mai més ben dit: són figues d’unaltre paner.

OFICINA 0041

c/ de Palma, 16

Sant Joan

Tel.:

971 858 514

971 858 521

mel375:mis298 27/09/11 10:00 Página 17

mel i sucre

Comentari al mes d’agostenguany l’agost ha estat lleuge-

rament més càlid que l’any passat.la mitjana ha estat 0,7 ºC més altaque la de l’any 2010; únicamentsuperada pel registre de l’any 2009,en la sèrie que duim observada, desdel 2008, i que fou de 25,9 ºC.

el gràfic de temperatures pre-senta poques oscil·lacions també enaquest mes. a partir de la meitat demes encadenarem els deu dies méscalorosos, amb els valors més ele-vats, tant de màximes com de míni-mes. en canvi, de dies frescs, sen’han presentat pocs: les tempera-tures baixaren lleugerament única-ment en els dies del 9 a l’11 i, ja afinal de mes, en els dies 27 i 28.Tota la resta de dies d’aquestamesada han estat força calents;també les nits, on molts de dies lestemperatures mínimes no han bai-xat dels 20 ºC. a destacar el valorde la mínima del dia 21, on eltermòmetre en tot el dia no descen-dí dels 23,9 ºC.

aquestes temperatures altes hananat acompanyades d’una absènciatotal de pluja. solament hem comp-tabilitzat 1 mm de pluviometriacom a conseqüència de rosadesmatinals. l’agost d’enguany haestat novament un mes sec, comtambé ho foren l’agost de l’any

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

SETEMBRE 2011 (fins a dia 24)

Temperatura mitjana 23,6 ºCTemperatura més alta 35,1 ºC (dia 1)Temperatura més baixa 15,9 ºC (dia 19)Pluviometria 23,6 mmVelocitat mitjana del vent 5 Km/hVelocitat màxima del vent 53,1 Km/h (dia 18)Direcció del vent predominant SEEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 4,5 ml/dia

MES D’AGOST 2011 2010

Temperatura mitjana 25,6 ºC 24,9 ºCTemperatura més alta 35,6 ºC (dia 21) 35,6 ºC (dia 27)Temperatura més baixa 17,5 ºC (dia 11) 16,8 ºC (dia 14)Pluviometria 1 mm (de rosades) 5,4 mm (d'aquests

0,8 mm de rosada)Velocitat mitjana del vent 5,4 Km/h 6,3 Km/hVelocitat màxima del vent 53,8 Km/h (dia 8) 51,5 Km/h (dia 13)Direcció del vent predominant SE NEHumitat mitjana 65,48% 63,54%Pressió mitjana 1013,81 mb 1014,96 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 6,6 ml/dia 5,8 ml/dia

PARC SOLAR FOTOVOLTAIC DEL PAVELLÓ MUNICIPAL DE SANT JOANANY 2011

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es (Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg) necessitaria (litres)

GENER 66579 5540 12,02 10,7 6094 1385FEBRER 87842 7220 12,17 12,8 7942 1805MARÇ 114202 8982 12,71 14,5 9880 2246ABRIL 157392 11500 13,69 21,07 12650 3220MAIG 185426 14365 12,91 25,26 15802 3591JUNY 188100 14339 13,12 28,05 15773 3585JULIOL 184900 13909 13,29 29,9 15300 3477AGOST 193269 14484 13,34 31,99 15932 3621

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2011

Temperatura mitjana Pluviometria2011 2010 2009 2008 2011 2010 2009 2008

GENER 10 9,7 9,8 11,8 74 56 67,9 37,5FEBRER 10,7 10,4 9,9 11,4 59 73,8 22,6 14,6MARÇ 11,8 11,2 11,7 12,3 40,2 43,7 39,1 34,9ABRIL 16,2 14,1 13,6 14,9 7,9 44,2 50,6 15,6MAIG 19 16,9 19,7 17,3 12 122,2 24,2 124JUNY 21,2 21,3 23,3 22,6 58 10,2 1,6 32,4JULIOL 23,9 25,7 25,9 24,6 18,1 3,4 1,2 2,9AGOST 25,6 24,9 25,9 25,2 - - - -

18

mel375:mis298 27/09/11 10:00 Página 18

mel i sucre

aquestes pertorbacions at mos -fèriques de poca intensitat no hanafectat fins ara de manera impor-tant les temperatures, que s’hanmantingut bastant elevades al llargdel mes. Únicament, a partir deldia 18, l’ambient s’ha tornat un pocmés fresc, amb una lleugera caigu-da de les temperatures, més percep-tible en els valors de les mínimes.Conseqüència de l’augment de lahumitat atmos fèrica i de la dismi-nució de les ho res de sol, ha baixatl’índex d’e va poració, passant dels6,6 ml als 4,5 ml/dia.

el divendres 23 de setembreentrà la tardor, l’equinocci desetembre, moment en què els raigsdel sol il·luminen per igual els doshemisferis i en què el dia dura igualque la nit.

Parc solar fotovoltaicMalgrat l’escurçament de la

duració del dia, l’agost ha registratel màxim de radiació solar enaquests mesos que duim d’any. Hihaurà influït la dominància de diesclars al llarg del mes. aques ta ele-vada radiació ha provocat també elmàxim de generació d’energia. Noobstant això, el rendiment de lesplaques fotovoltaiques ha disminuïten relació a mesos anteriors; fet queés atribuïble a l’elevació de la tem-peratura que han hagut de suportaraquestes. s’han necessitat, per això,a l’agost, 13,34 Wh/m2 de radiaciósolar per generar un kWh d’energiaelèctrica, en comptes dels 13,29 delmes de juliol.

passat i en el 2008. el canvi detemps, amb inestabilitat i plugesd’estiu de certa intensitat, que soliapresentar-se a partir de mitjan mesha deixat de manifestar-se enaquests darrers anys.

l’ambient sec ha provocat queel grau d’humitat hagi estat bastantbaix, del 65,48%, i que l’evapora-ció hagi assolit el valor més elevaten el que duim d’any, de 6,6 ml/dia.Ha estat un mes en el qual no s’hapogut descuidar el rec dels cultiusd’estiu a causa d’aquesta sequeraatmosfèrica.

el vent ha tornat bufar, com enel juliol, de manera predominantdel xaloc, se. l’aire ha estat moltcalmat, just en el dia 8 la velocitatmitjana ha superat els 10 km/h i lamitjana de tot el mes s’ha establerten els 5,4 km/h.

Comentari al mes de setembreel canvi de mes no ens duit can-

vis de temps destacables. Únicamentpetites inestabilitats que no han dei-xat precipitacions importants fins ala data. a principis de mes, entre elsdies del 4 al 6, el primer canviatmosfèric deixà caure 8 mm. unasegona pertorbació, el dia 18, ensaportà altres 4 mm. Finalment laprecipitació més intensa, fins a l’ho-ra d’escriure aquest article, s’ha pro-duït en el dia 24, amb 8,8 mm. entotal, entre pluja i humitat de boira-des, duim acumulats 23,6 mm. Pocaaigua per a un mes on les tempestesde final d’estiu i inicis de la tardornormalment solen dei xar molta méspluviometria. ai gua, per altra part,necessària per començar a amararuna terra resseca i assedegada pelsol de l’estiu.

� � � � � � � � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � ��

�

�

��

�

��

�

��

�

�� ���������� ��� ���� ��� ����� ������������ ������� ���������

!���

"#

� � � � � � � � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � �� �� �� �� �� �� �� �� � � ��

�

�

��

�

��

�

��

�

�� ���������� ��� ���� ��� ����� ������������ ���������� ����������

����

!

agÈNcia de saNT JOaN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 52 60 78

19

mel375:mis298 27/09/11 10:00 Página 19

mel i sucre

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Horitzontals: 1. Una arma que, tot i no serde foc, fa verdaderes matances a Texas. Una lletraque depen de la U. 2. Parteix arran d’un gos. Con-junts de troncs que baixen junts. 3. Mes conjuntsde troncs. Persona que fa comptes fer-se multimili-onaria a base de vendre llet. 4. Eduqui dues is. Na-tural d’aquı. 5. Gest de disgust ben al mig del mesde maig. Posa un menjar ben brouos per sopar. Tecol·locada a l’inreves la carta mes alta. Comencai acaba el corc. 6. La peca mes elemental d’unamonarquia o d’una partida d’escacs. Rotas aquestmol·lusc. Tothom li te enveja, perque es ric, guapo iun gran jugador (o aixo es el que diu). 7. Mancadade modernitat. Faci trenes alhora que s’introdueixa l’habitacio. 8. L’animal de muntanya de la imatgeamb tendencia a parlar sard. Un lloc metropolita odes d’on es xuten els penals. 9. La seva existenciano es una cosa menor. Gairebe es alla on hi ha undespreniment de neu. 10. Les creences mes profun-des d’una persona no-atea. Conjunt, ara d’herba.11. M’equivoc de mig a mig. Al punt mig de labauxa. Mes d’una. 12. Esqueixar un anglosaxo.Pertanyent al iode. Basto que uneix les oracions.13. No tan endavant. Els habitatges dels humans idels ralls agitats.

Verticals: 1. L’ocea fara coneixer la sevaexistencia facial. L’ultima part de l’eter. Vet aquıla resta. 2. Anirien a un temple per portar a terme

l’inevitable verb en els mots enquadrats. S’equi-voquen en aixo de vagar sense rumb. 3. Esculli duesis. Estar a punt d’acabar l’itinerari. 4. Mes d’unparadıs del desert. Aıll de la seva I el sol, deixant-losol. Absolutament res, llevat d’una nota. 5. Sensenumero. Fecundacio on un gameta immobil es fe-cundat per un de petit i ciliat, i es dona lloc a unzigot. Tres a l’error. 6. Tapar el sol durant unaestona. Un valencia ens guia amb una guia sineve-ra. 7. Tallar de dalt a baix allo que ja esta parlat.Daixonses. 8. Enmig del carrer. Davall la pell. Elfinal d’alguna de les figures paternes. Antic article.En Dalı no te vocals. 9. Que se li ha posat esmenti manya a l’hora de fer-lo. Na Lıdia esta pujant.10. L’encarregat del nostre aeroport, entre d’altres.Perd el seny i tomba fent servir un trabuc. 11. Pujafent cric i baixa fent espectacle. Confiar en la pa-raula d’algu. El final d’un pur i d’un impur es elmateix. 12. Fa servir els Estats Units d’America.Educa una rica marejada. Deu egipci que suggereixun nombre.

Solucio al numero 24:S A F I R L L A P I SO R A T O R I A R P AP I N E D A C A U S IA D A M A N T I N O MR E L R C N I E OE S P E O N S R A SM A R C R A P E L A

O P O B R E S AD E S C A S I S D IA M A R R U S A R A NR E T I E U A R A SR T P I R A T E R I AE R T X E C U E PR E M A A I R S A C

passatempsMots enquadrats núm. 25

arNau MoraTiNos BorDoy

23

mel375:mis298 27/09/11 10:00 Página 23

mel i sucre

m cuiNa d’aQuÍ i d’allÀmArròs negre de Deltebre

saCraMeNT Ferrer

l’estiu de 2006 amb el nostre amic Joan Mariói família vàrem anar a passar uns dies al ParcNatural del Delta de l’ebre. el Delta de

l’ebre és la major zona humida de Catalunya i cons-titueix uns dels hàbitats aquàtics més importants dela Mediterrània occidental. la seu del Parc es trobaa la població de Deltebre. Tots aquells dies vàremmenjar molt bé i degustàrem els seus plats típics:arròs a banda, arròs negre i com no, cuixes de granot.

IngredientsPer a 5 persones:a 600 g de sipionsa 500 g d’arròs bombaa 200 g de tomàtiguesa 1 litre de brou de peixa 5 grans d’alla 3 branques de julivert

a mig pebre vermell o un de verda oli d’olivaa sal

Preparacióa Netejar els sipions i reservar-ne les bosses detinta.a Dins una paella sofregir els sipions amb un pocd’oli d’oliva i sal.a Capolar les tomàtigues, els alls, el julivert i elpebre. Tot junt.a afegir les verdures capolades a la paella delssipions i incorporar-hi la tinta.a Quan el preparat és cuit, afegir-hi l’arròs.a s’ha de sofregir l’arròs durant cinc minuts sensedeixar de remenar.a abocar el brou de peix.a Coure de quinze a vint minuts.

Sucursal de Sant JoanC/ Mestre Mas, 11Tel. 971 52 60 66 07240 Sant Joan

26

mel375:mis298 27/09/11 10:00 Página 26

mel i sucre

27

agenda

Horaris de tren

(en negreta, trens combinats ambautocar; entre parèntesis, hora de parti-da de l’autocar des de sant Joan)

sant Joan - PalmaDies feiners: 6.38, 7.38 (7.25), 8.38(8.25), 9.38, 10.38, 11.38, 12.38, 13.38(13.25), 14.38 (14.25), 15.38, 16.38,17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25),20.38, 21.38, 22.38.Dissabtes: 6.38, 7.38, 8.38 (8.25), 9.38(9.25), 10.38, 11.38, 12.38, 13.38,14.38 (14.25), 15.38 (15.25), 16.38,17.38, 18.38 (18.25), 19.38 (19.25),20.38, 21.38, 22.38.Diumenges i festius: 6.38, 7.38, 8.38,9.38 (9.25), 10.38 (10.25), 11.38,12.38, 13.38, 14.38, 15.38, 16.38,17.38, 18.38, 19.38 (19.25), 20.38,21.38, 22.38.

Palma - sant JoanDies feiners: 6.09, 7.09, 8.09, 9.09,10.09, 11.09, 12.09, 13.09, 14.09,15.09, 16.09, 17.09, 18.09, 19.09,20.09, 21.09, 22.09.Dissabtes: 6.04, 7.04, 8.04, 9.04,10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04,15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04,20.04, 21.04, 22.04.Diumenges i festius: 6.04, 7.04, 8.04,9.04, 10.04, 11.04, 12.04, 13.04, 14.04,15.04, 16.04, 17.04, 18.04, 19.04,20.04, 21.04, 22.04.

sant Joan - ManacorDies feiners: 6.59, 7.59 (7.45), 8.59(8.25), 9.59, 10.59, 11.59, 12.59(12.45), 13.59 (13.45), 14.59 (14.45),15.59, 16.59, 17.59, 18.59 (18.45),19.59 (19.45), 20.59, 21.59, 22.59.Dissabtes: 6.59, 7.59, 8.59 (8.45), 9.59(9.25), 10.59, 11.59, 12.59, 13.59(13.45), 14.59 (14.45), 15.59 (15.25),16.59, 17.59, 18.59 (18.45), 19.59(19.45), 20.59, 21.59, 22.59.Diumenges i festius: 6.59, 7.59, 8.59,9.59 (9.45), 10.59 (10.25), 11.59,12.59, 13.59, 14.59, 15.59, 16.59,17.59, 18.59 (18.45), 19.59 (19.45),20.59, 21.59, 22.59.

Manacor - sant JoanDies feiners: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22,10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22,15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22,20.22, 21.22, 22.22.Dissabtes: 6.22, 7.22, 8.22, 9.22,10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22,15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22,20.22, 21.22, 22.22.Diumenges i festius: 6.22, 7.22, 8.22,9.22, 10.22, 11.22, 12.22, 13.22, 14.22,15.22, 16.22, 17.22, 18.22, 19.22,20.22, 21.22, 22.22.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns­horabaixes

de­dimarts­a­divendres8:00 h a 13:00 h

resta­d’hores­i­de­diesPaC de vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 2 d’oct. sant Joandia 9 vilafrancadia 16 arianydia 23 Montuïridia 30 Petradia 6 de nov. Porreres

el sol

surt es pon

1 oct. 07.43 19.3215 07.57 19.1130 Comença l’hora d’hivern31 07.14 17.4915 nov. 07.31 17.33

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080urgències uvi 061PaC (vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299

Dies assenyalats

octubre: santa Teresa (1), sant Francesc (4), Mare de Déu delPilar (12), sant lluc (18).

El mes

aquest mes toca fer el vi. És bon temps per començar a exse-callar els arbres que ja han fet l’anyada. És temps de magra-nes, nous, gínjols... la pluja d’aquest mes ajudarà molt alcamp i és temps de sembrar ordi, civada, faves i farratge perals animals. També podeu llaurar i adobar. si ha plogut unamica potser trobareu algun esclata-sang i alguna gírgola.

(Notes preses del Pronòstic­2000, de La­terra­i­el­temps d’a. Gi nard i a. ramis, a mésd’al tres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Octubre de 1991•  els tres regidors del PP del’ajuntament (s’havien pre-sentat en coalició amb uM),més el regidor d’unió santjoa -nera i el d’arrel varen presen-tar una moció de censura perllevar Joan Barceló Mesquida isubstituir-lo per Gabriel Mo ra.•  el 26 d’octubre un cap defibló va travessar el poble desant Joan (entrà pel collet quehi ha entre Consolació i el turóde son Juny i sortí per la Fari -nera vella). va fer molta tala:tomà una paret, foradà teula-des, arrabassà uralites, se’ndugué arbres, colpejà cotxes...

Octubre de 2001• el grup aires de Pagesia vacelebrar els seus primers vint-i-cinc anys.•  es va fer la primera ediciódel Dia del Pare Ginard, ambuna actuació coral, una con-ferència i una gimcana.• el santjoaner Bartomeu Pas -tor, frare franciscà, va ser ele-git superior del convent d’in -ca. aquest càrrec implicava ladirecció del col·legi.•  un home trescava per da -munt la teulada d’una casa delcarrer de Fra lluís Jaume.Com paregueren els bombers,una ambulància i la GuàrdiaCivil, que intentaren dissua-dir-lo de baixar tot dret. alfinal, caigué dins un corral inomés necessità repòs perrecuperar-se del gat que duia.

la lluna

27 set. nova4 oct. quart creixent12 plena20 quart minvant26 nova2 nov. quart creixent

mel375:mis298 27/09/11 10:00 Página 27