mel i sucre

Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

L’hort des padrí aNToNi sasTre

La família Foc de Cugulutx FraNCesC CaNuTo

Feim un pensament... geogràfic GuilleM serra

Balears té el pitjor dèficit fiscal araBalears

Fotografies PeP Gayà

Apunts del Pla de Mallorca CliMeNT PiCorNell

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Cròniques del Sant Joan CE JoaN JorDà

Passatemps arNau MoraTiNos

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió

Febrer 2014. Núm. 404revista d’in formació general

Editaassociació Mel i sucre sant Joan

Local socialCarrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,

Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Col·laboradors 2014antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Cli ment Picornell,amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacramentFerrer, arnau Moratinos, Pep Gayà, Francesc Canuto, Guillemserra, Joan Jordà.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu sastre / Joan Font

Cobertales quatre barres del rei en Jaume, símbol oficial local.

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per lareDaCCió. els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde Car Tes al DireCTor que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• l’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://www.melisucre.cat/melisucre@premsaforana.cat

2

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 2

mel i sucre

� s’han posat “bots” a les entra-des del poble des de Vilafranca iMontuïri per obligar els cotxes arespectar la velocitat màxima, queés de 40 km/h dins el nucli urbà.També s’han posat indicadors querecorden aquesta limitació.aques tes obres han anat a càrrecdel Departament de Carreteres delConsell. igualment, es volen des-viar pels carrers de solanda iConsolació els vehicles que vande la carretera de Palma a la deManacor. Per això, ja s’han posatalguns indicadors al final delcarrer de solanda, en dret del poude son santos i posteriorment se’nposaran d’altres, per evitar que elsvehicles que no vénen a sant Joanpassin pel centre del poble.

� D’aquí a poc temps es miraràde posar ordre al carrer de Petra,diuen a l’ajuntament, seguramentel més problemàtic de sant Joan.Com que no es pot fer de sentitúnic, perquè el Departament deCarreteres no ho permet, s’inten-tarà reduir el trànsit en direcció aPetra. a la part baixa dels carrersFra lluís Jaume, Princesa i unióes prohibirà voltar a l’esquerra, demanera que la millor alternativaper als qui feien servir aquestscarrers per anar cap a Petra seràbaixar pel carrer de sa Bastida.Devora Can Tronca es posarà unrètol que recomanarà seguir perMestre Mas per anar a Petra.

notícies locals

Els Peus Grossos continuen amb les seves activitats. Aquí podem veure algunsdels santjoaners que participaren a la pujada a la Talaia d’Alcúdia (foto deCarles Esteban Picornell).

http://melisucre.cat/l’actualitat al dia

3

El dissabte dia 22 de febrer va tenir lloc la segona trobada de la Premsa Forana pelspobles. Aquest cop va ser a Pollença i El Punt Informatiu en fou el mestre de cerimò-nies. A la foto, Pere Salas (historiador i col·laborador habi tual) en el moment decomençar la visita guiada que recorregué els punts més rellevants del poble.

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 3

mel i sucre

4

In memoriam

Ha mort un bonhome, pagès de laterra. Amb so quevaig aprendre acomençar foc a safoganya i passar-hivetlades, a vermar i tastar es primerstassonets de vi, a fer segó pels animals,a recollir els ous, pensa a deixar-n’hisempre un, me deia i tantes altres coses.El veia davall sa figuera i me demanavaquè hi feia, idò s’ho mirava, veia la vidaamb uns altres ulls, amb ulls de personaque estimava sa terra. Vos tendré pre-sent, descansau en pau Joan Feleu. Tristdia. Pep Florit

L’Associació de Persones Majors promou el senderisme

L’Associació de Persones Majors de Sant Joan des del mes de maig passatorganitza mensualment una activitat que anomena senderisme. Consisteix a ferun recorregut pel nostre terme a peu, amb possibilitat de combinar la caminadapart a peu, part en cotxe per a les persones que tenen alguna dificultat.

La darrera sortida va ésser el dissabte 25 de gener i varem visitar les contra-des de Son Ramon i Son Barceló. A Son Barceló de Can Duran les madonesMargalida Boireta i Baïta Duran ens convidaren a berenar. En Francesc Canutoens va fer una explicació in situ dels orígens i dels propietaris de les dues pos-sessions. El nombre de caminants són una trentena.

A les fotos podem veure alguns participants d’aquesta activitat.

igualment, hi haurà indicadors aaltres punts del carrer. es podràcontinuar accedint al carrer de Pe -tra des del carrer Major i el carrerramón y Cajal (potser no estariamalament restringir el gir a la dre -ta al capdamunt d’aquest dar rercarrer). al carrer Josep ros sellóordinas es posarà una zona decàrrega i descàrrega per tal queels camions que duen productes aCan Bufalí s’hi aturin, en lloc defer-ho en dret de la botiga, comsolen fer ara.

� organitzat pels Quintos 93, eldissabte 1 de març es farà la ruade sant Joan, a partir de les 17 h.Hi haurà un premi per a la millordisfressa individual i premis per ales dues millors comparses. elvespre, a les 23 h, hi haurà ball decarnaval, amb els discjòqueisCCandela, eFreng i Tous.

� l’ajuntament ha fet servir lescàmeres que té instal·lades al PuntVerd per advertir tres persones quehavien fet abocaments il·le gals. endos casos, es tractava d’externs.amb la matrícula es va poder lo -ca litzar els infractors, que varenhaver de recollir el que havien dei-xat sense ajustar-se a les normes.També s’ha reduït la superfície ones poden deixar objectes i s’hadeixat una part per a les BrigadesMunicipals, que la poden fer ser-vir per reorganitzar les deixalles.els responsables estan satisfets delfuncionament del Punt Verd d’en -çà que s’empren les càmeres i ques’ha reorganitzat.

� el 15 de febrer un grup desantjoaners participaren en lamanifestació que va convocar laPlataforma en Defensa del Dret al’avortament, contra les preten-sions del govern central de modi-ficar la llei actualment vigent, isubstituir-la per una de les lleismés restrictives del continent. ellema de la manifestació va ser “Ni

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 4

mel i sucre

5

submises ni devotes. Nosaltresparim, nosaltres decidim”.

� l’assemblea per sant Joan,que actualment ocupa la batlia, vafer la seva assemblea general i varenovar la comissió executiva. lanova secretària general és na Mar -galida estelrich Blanch. els altresmembres de la junta són amadorBauçà “Passol”, antoni Bauçà “desa Plaça”, Neus Bordoy (fi nan -ces), Pedro Galmés “de sa bor”,Marta Jordà (organització), Jaumealbert Miró, Xavier Mora tinos(vicesecretari) i Catalina Nicolau.

També al Partit Popular, l’altresoci de govern a l’ajuntament, hiha moviment, de cara a les elec-cions de 2015. la llista que pre-sentarien, segons les nostresinformacions, estaria encapçaladaper Pablo Pascual i Tomeu Mora,que fins ara no han exercit com aregidors, però sí diverses respon-sabilitats dins el partit.

� la primera setmana de febreres va produir una topada entredos cotxes, a la carretera de Vila -fran ca, en dret del Punt Verd. elsconductors eren en rafel de sonDu ran i en Guillem Magro“Willy”, fill d’en Joan Magro, ieren els únics ocupants. Per undescuit, els dos vehicles, que ana-ven en sentits contraris varenxocar quasi frontalment. els doscotxes varen quedar fets malbéperò, per sort, els conductors novaren resultar ferits.

� el ple de l’ajuntament del 29de gener va aprovar, amb 6 vots afavor (axsJ, Pi i PsiB-Psoe) i 3en contra (PP) una moció presen-tada conjuntament per axsJ, Pi iPsiB-Psoe de declaració de sím-bols d’interès local i a favor de lallibertat d’expressió, que declaracom a símbols oficials d’interèslocal, per tant no subjectes a la“llei de símbols” del GovernBalear, la senyera quadribarrada i

Al carrer mestre Mas s’han fet obres per tal de solucionar el problema dels gransbassiots els dies que plou. És ja la tercera solució que s’intenta darrerament.

S’ha posat una senyal d’estop i un botador davant el pou de Son Santos. Aratendran preferència els vehicles que davallin del carrer de Solanda.

els llaços que es facin utilitzant-la, a més de tots els símbols queacordin els consells escolars delscentres d’ensenyament públicubicats dins el terme municipal depoble, en aquest cas el Col·legiPúblic de son Juny.

s’han aprovat mocions similarsa molts de pobles de Ma llorca.

� el 16 de febrer un grup desantjoaners varen prendre part a laCursa de Muntanya sa Talaia

d’al cúdia. amb un recorregut de20 quilòmetres varen anar i tornard’alcúdia (nivell de la mar) a laTalaia (446 m). els primers clas-sificats feren el recorregut en unamica més d’una hora i mitja. elssantjoaners més ben classificatsnecessitaren un poc més de dueshores, cosa que no deixa de seruna proesa.

� sant Joan s’ha adherit a laXarxa de Municipis i entitats de

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 5

mel i sucre

6

L’Ajuntament de Sant Joan i S’Altra Senalla signen unconveni de col·laboració

L’Ajuntament de Sant Joan i S’Altra Senalla signen un conveni de col·labo-ració per implantar criteris de compra pública ètica i comerç just a l’Ajuntament.

L’Agència de Cooperació de les Illes Balears (ACIB) participa en aquesta ini-ciativa amb el finançament del projecte d’assessorament a Ajuntaments.

L’Associació Casal de la Pau - S’Altra Senalla de Manacor és una associa-ció sense ànim de lucre que té com a objectiu promoure el comerç mundial justi fomentar el consum responsable, respectuós amb les persones i amb el medi.

Aquesta associació promou un projecte finançat per l’Agència deCooperació del Govern de les Illes Balears de promoció de la Compra PúblicaÈtica (CPE) dins l’Administració Pública a les Illes. S’Altra Senalla de Manacorofereix un servei d’assessorament gratuït als Ajuntaments que s’adhereixen aaquest conveni per introduir la CPE i el Comerç Just a dita administració.

L’Ajuntament de Sant Joan s’adhereix al programa i es compromet a treba-llar cap a la inclusió de criteris de Compra Pública Ètica en el seu dia a dia.L’objecte del conveni és establir un marc de col·laboració en activitats de mutuinterès per la seva transcendència social i medi ambiental.

La Compra Pública Ètica fa referència als criteris que segueixen els organis-mes públics a l’hora de comprar i també a l’hora de licitar contractes públics.També es podrà fer promoció del Comerç Just a través d’activitats de sensibi-lització a escoles, centres de gent gran i públic en general. Dins del ventall depossibilitats, el Casal de la Pau té activitats com contacontes, ludoteques, xerra-des sobre Comerç Just, tallers de cuina, etc.

La signatura d’aquest conveni és un punt de partida que ha de permetre al’Ajuntament de Sant Joan, assessorat pel Casal de la Pau-S’Altra Senalla, cami-nar cap a la inclusió paulatina de criteris de CPE en les seves compres i d’acti-vitats de promoció del Comerç Just pels habitants del municipi.

El Casal de la Pau-S’Altra Senalla està contactant amb tots els ajuntamentsde la comarca per presentar-los aquest projecte. L’Ajuntament de Sant Joan,serà el setè municipi en signar el conveni de col·laboració.

Balears pel ramon llull, de laqual formen part 32 municipis del’arxipèlag. l’objectiu de la Xar -xa és seguir treballant en la formad’integrar l’impuls municipalistade les illes en la tasca de difusió ipromoció de la llengua i culturacatalanes que realitza la Fundacióramon llull, i de la qual elGovern de José ramón Bauzá esdesmarcà fa mesos. Curiosament,dels pobles integrats a la Xarxa,més d’un té govern del PP.

la Xarxa ha celebrat una as -semblea a la institució Pública an -toni M. alcover, de Manacor, undels pobles que en formen part.

� Hem sabut que darrerament hiha hagut una nova onada de roba-toris, a diverses cases de santJoan, aquesta vegada a ple dia.entre els afectats, en Guillem Foci en rafel Paloni.

� amb motiu del Dia de les illesBalears (1 de març), la CasaMuseu Pare Ginard ha organitzatunes jornades de portes obertes,els dies 27 i 28 de febrer, amb unhorari ampliat i visites guiades. eldia 1 de març hi haurà una visita aCal Pare Ginard i a la possessiódes Calderers (amb entrada reduï-da per 4 €). es tracta de visitardues cases on es condensen histò-ries, i ressonen les veus dels nos-tres avantpassats i parar atencióper escoltar a cada estança, a cadaobjecte, la veu de molt antic: unaveu que ens xerra a través de glo-ses del Cançoner popular, dites irefranys, rondalles i mots antics.un recorregut etnogràfic i senti-mental per recuperar la memòriaoral de la nostra illa.

� l’associació de la PremsaFora na, de la qual forma part mel

i sucre, ha organitzat dues troba-des. la primera va tenir lloc aValldemossa fa uns mesos i s’hivaren tractar qüestions de maque-tació i similars. aquest mes se

n’ha feta una altra a Pollença,dedicada a la publicitat. aquestavegada l’amfitrió ha estat el sant-joaner Gracià sànchez, editor dela revista Punt Informatiu Po -

llença; el seu col·laborador i histò-

riador Pere sales fou qui guià elsrepresentants de les revistes assis-tents a l’encontre. a les trobadess’han fet visites guiades a les duespoblacions i dinar per als mem-bres de les revistes assistents.

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 6

mel i sucre

Ple ordinari de dia 29 de gener

la primera sessió ordinària de2014 va començar puntualmentamb l’assistència de tots els regi-dors, el secretari de la corporaciói 9 espectadors.

els dos primers punts varen sertractats ràpidament, resultant apro-vada per unanimitat l’acta de lasessió anterior en el primer, iacordat l’assabentat dels assistentsdels decrets de batlia en el segon.

en el tercer punt es va debatreun dels assumptes més importantsdel consistori: l’aprovació inicialdels pressupost general de laCor poració 2014, que aquestany, per primera vegada en moltsanys, s’hauran discutit a comen -çament de l’any objecte dels pres-supostos, i no al final o fins i toten anys posteriors. el primer tin-tent de batle Joan Magro va serl’encarregat de desgranar-los par-tida per partida, així com tambéd’explicar que la seva confecciós’havia resolt després de diversesreunions tant de l’equip de governcom d’aquest amb els distints por-taveus de la oposició, de maneraque, a més de ser els que mésprest s’han presentat des de famolts anys, també són dels que

més esforç s’ha fet per consen-suar-los. Després d’una sèried’observacions i aclariments ins-tats pels portaveus de la oposició,varen ser aprovats per 6 vots afavor (3 PP + 3 axs) i 3 absten-cions (2 Pi + 1 PsiB-Psoe)

Per primer cop d’ençà de fa

bastants anys, s’han aprovat

els pressupostos dins el mes de

gener del mateix any.

a continuació, es va acordarper unanimitat un assumpte de trà -mit: aprovar la proposta de mo -dificació dels estatuts de la Man -comunitat del Pla de Ma llor ca,per tal d’adaptar-los a diversesnormatives actuals, i la mateixaunimitat es va donar a l’hora ded’acordar l’adhesió a l’acordmarc de subministrament d’e -ner gia elèctrica, que permetrà alconsistori un estalvi significatiu enel cost de l’energia elèctrica delscomptadors de l’ajuntament. Ésevident que tots els acords quesuposin un estalvi, directe o indi-recte, en les despeses de l’ajunta-ment, són benvinguts per tots elsregidors, tant de l’equip de go verncom de la oposició.

en el següent punt es va tornara desfer la unanimitat, en acordarper 7 vots a favor (3 PP + 3 axsJ+ 1 PsiB-Psoe) i 2 abstencions(Pi) l’aprovació provisional dela documentació per a la repa-ració de deficiències correspo-nent a la fitxa PA-1 “Es Turó”del Catàleg de Protecció delPatrimoni històric de SantJoan, resultant de l’acord de lasessió de dia 27 de setembre de laComissió insular del Territori iurbanisme. aquest acord per-metrà seguir endavant en la trami-tació tant del Peri d’aquest barridel poble com de les Normessubsidiàries, que de cada vegadaestan més aprop de ser aprovades.

el setè punt de l’ordre del diava aconseguir desfer l’harmoniaentre els dos grups de l’equip degovern. es tractava d’una mociópresentada conjuntament perAxSJ, PI i PSIB-PSOE sobre ladeclaració dels símbols d’in-terès local i a favor de la lliber-tat d’expressió, que preteniadeclarar com a símbols oficialsd’interès local, per tant no subjec-tes a la famosa “llei de símbols”del Govern Balear, la senyeraquatribarrada i els llaços que sefacin utilitzant-la, a demés de tots

Ferreteria de Sant Joan

de 8:30h a 13h i de 15h a 20h

dissabtes horabaixa OBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan

Tel: 971 52 65 33

7

ajuntamentReflexions municipals

JoaN sasTre JoaN

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 7

mel i sucre

8

a la zona del turó, s’hauriad’organitzar una neteja de vore-res, sobre tot als solars que no seconstrueixen.

Qui farà les obres del cementi-ri? Quantes empreses s’hi varenpresentar?

Han comparegut unes marquesdamunt l’asfalt devora determi-nats caps de cantó. Què són?

PsiB-Psoe:al registre Municipal d’acti -

vi tats: quantes empreses hi ha ins-crites?

Hi ha algun expedient sancio-nador que hagi caducat?

Com estan les obres delcementiri?

Hi ha alguns veïns que s’hanqueixat per la tardança en la reti-rada de la terra dels foguerons desant antoni.

la il·luminació nadalencad’en guany és molt millorable, i sino s’hi poden destinar recursoseconòmics, al menys hi hauríemde posar imaginació.

sobre seguretat ciutadana, asant Joan hi ha qualque dia queaixò pareix “ciudad sin ley”. aveure si això se pot arreglar, en lamesura de les possibilitats.

sobre el paravents que s’hainstal·lat davant Can Tronca: hopot instal·lar tothom, a aquest sis-tema? s’ha concedit qualque au -torització, per aquesta instal·la -ció?

Podeu veure les respostes visio-nant el vídeo del plenari, a la webde la revista: http/:melisucre.cat.

en el punt d’informacions, hiva haver les següents:

Joan Magro: informant sobreuna reunió del GaTT per anartancant temes de les Normes sub -sidiàries.

Margalida Català: per explicaruna sèrie d’aclariments sobre lesaccions duites a terme darrera-ment des de l’ajuntament peraconseguir que els santjoaners isantjoaneres tinguem tota lacobertura d’horari que ens perto-ca en temes sanitaris.

En temes sanitaris, l’ajunta-

ment vol una cobertura d’ho-

raris d’acord amb la normati-

va vigent i amb les necessitats

del poble, tant en medicina

general com en pediatria.

Catalina Gayà: per donar di -verses informacions sobre la webmunicipal. També per dir ques’han posat ordinadors nous a labiblioteca municipal, s’han tornata posar les portes ja restaurades ala sala de plenaris, s’ha fet unaescala al costat de la rampa delcentre sanitari, s’han arreglat lesgoteres a ca sa mestra, s’han fetdiverses intervencions de mante-niment a l’escola de son Juny,s’ha firmat un conveni de col·la -boració amb l’entitat “s’altrasenalla” per la promoció de pro-ductes de consum ètic i responsa-ble, i que d’aquí a poc temps s’es-cometran les obres de la 1ª fase deremodelació dels tanatoris delcementiri.

i de precs i preguntes, hi vahaver els següents:

Pi:Quin seguiment s’està fent al

tema de posar els “bots” a lesentrades del poble, per forçar elsvehicles a disminuir la velocitaten entrar dins el casc urbà? i so -bre el canvi de senyalització?

els símbols que acordin els con-sells escolars dels centres d’en-senyament públic ubicats dins elterme municipal de poble, enaquest cas el Col·legi públic deson Juny. la moció va ser apro-vada amb 6 vots a favor (3 axsJ+ 2 Pi + 1 PsiB-Psoe) i 3 votsen contra (PP) així, l’ajuntamentens dóna la possibilitat a sant -joaners i santjoaneres de poderseguir veient onejar en les façanesdels edificis públics algunes ban-deres que aquesta llei pretenia ferdes aparèixer, símbols, d’altraban da, que d’ençà que hi ha de -mocràcia han estat presents amoltes manifestacions culturals,esportives, lúdico-festives, etc.tant de sant Joan, com de Mallor -ca o de la Comunitat balear.

A Sant Joan podrem seguir

veient onejar la senyera de les

quatre barres a la façana dels

edificis municipals.

a continuació, una altra mo -ció, aquesta presentada per Pi encontra de la privatització delsaeroports de les illes Balears i afavor d’un model de gestió indivi-dualitzat i amb la participació deles institucions Balears, va recol-lec tar el mateixos resultats quel’anterior, essent aprovada amb 6vots a favor (3 axsJ + 2 Pi + 1PsiB-Psoe) i 3 en contra (PP)

se veu que pels representantsdel PP tot allò que sigui prendredecisions o tenir iniciatives desdel poble no els acaba d’anar bé:pareix que per ells hi ha d’haversempre un estament superior queés el que “manda i ordena” tot loque s’ha de fer, i també lo que nose pot fer, i que quan aquest esta-ment superior “se manifesta”, idòjust se pot acotar el cap i creuresense plantejar-se cap dubte o capalternativa. o és això, o és vessade pensar per ells mateixos...

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 8

mel i sucre

9

l’hort

des padrí

El mes de marçaNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

el sector agrari ha de me -nester apuntalar. els page-sos i ramaders mereixen un

tracte social més just per la im -portància que té la seva feina en laproducció d’aliments i la conser-vació del paisatge i de la terra quetrepitjam cada dia. escarrufaveure els records d’un passat glo-riós que ha caigut dins la tristesa il’abandonament.

Però encara no està tot perdutperquè sovint hi ha persones queaprecien els productes agraris fetsseus encara que tan sols sia pelconsum familiar o simplementper estar amb vertader contacteamb la natura. Per tal motiu ani-rem assenyalant a títol orientatiud’algunes de les tasques agrícolescorresponents al mes de març.

al mes de març s’acaba l’hi-vern i comença la primavera i ésquan s’igualen les hores del diaamb les de la nit. Comença unnou cicle a la natura i començatambé de bon de veres la feinadels hortolans.

a mesura que va passant elperill de les gelades ja es podensembrar tota classe de plantes decara a l’estiu. la sembra de lla-vors s’aconsella fer-la al dematí iel transplantament és preferibleque sigui l’horabaixa.

en lluna plena es poden sem-brar patates, que es recol·lectarandins el mes de juny. el conreu dela patata actualment és a l’abastde molts dels hortolans i és un ali-ment universal bàsic en moltsreceptes culinàries.

es pot fer multiplicació peresqueix de baladre, herba-sana,poriol, moraduix i altres herbesaromàtiques.

en la plantació d’esqueix con -vé mantenir la terra humida pertal d’estimular que l’esqueix posiarrels.

en jardineria es poden sem-brar clavells de moro, verbena,roses místiques, dàlies, begònies,fúcsies, assutzenes, anèmones,roselles de flor, boques de lleó,pesols d’olor...Tam bé és bontemps per can-viar les plantesdels cossiols.

Preparau later ra per sem-brar tomatigue-res de ramellet ode penjar, que espoden cultivarde secà (campa-neres) i tot i queno surten tangrosses tenenl’avantatge que,per guardar-les,duren més tempsque les regadiu isón més saboro-ses.

També convétenir la terra benllaurada i femadaper quan passinles fredors sem-brar els melons.

Pels que encara no han podatla parra o la vinya, s’ha de tenir encompte que els ceps ja ensumen laprimavera i la saba es posa en cir-culació i en tallar les sarments japlora, o sia que el tall degota sabai resta potència al borró que ha desortir.

si l’any passat va tenir cendra-da o mildiu, convé cremar les sar-

ments d’hivern abans que bortinels borrons.

enguany, dia 2 de març és eldiumenge de Carnaval i som entemps de fresses. Queden pocsdies per esvair potons, orelles ialtres peces de porquim, fins quearribi el dimecres de cendra (dia 5)i s’escuren les olles i s’acaba la

bulla perquè ha arribat la Qua -resma i som en temps de peni -tència.

Però a mitjan Quaresma tenimla festa del Quart Diumen ge pergaudir de la romeria de Conso -lació i assaborir les tradicionalscoquetes que representen els cincpans i els dos peixos de què parlala Bíblia.

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 9

mel i sucre

la importància de la terra,com a moneda de canvi imedi de subsistència de les

comunitats rurals d’antany, lapodem copsar en aquest modestarticle. l’usdefruit de les propietatsi els béns, quan un dels cònjugeshavia finit, la constitució dotal encontemplació de matrimoni entrefadrins o el casament de viudos, lesdeixes als nebots..., formava parttot plegat, d’una estratègia encami-nada a assegurar la subsistència dela respectiva descendència, a travésde la possessió de la terra.

un membre de la família Foc,concretament un repadrí per part demare de l’amic antoni sastre de saBotigueta, fou propietari vers el1851 del lloquet de Cugulutx d’enPallasso. aquesta és la història queintentarem explicar, després d’ha-ver localitzat una sèrie de docu-ments notarials (testaments, dona-cions i divisions) els quals atestenles vicissituds de les famílies i deles terres implicades. Val a dir, queel malnom Foc de Cugulutx no haexistit mai en el repertori onomàsticde sant Joan i encapçala aquest arti-cle per iniciativa del qui subscriu.

iniciam l’ascendència d’aquestanissaga a través del matrimoni for-mat per Joan Gayà Company (m.1834) Foc, casat amb antònia ainaJuan salvà (m. 1841) filla deMiquel i de Magdalena. aquestmatrimoni va tenir tres fills queveurem tot seguit:

1. MIQUEL GAYÀ JUAN (1800-1860) MANETA

Fou conegut com en Maneta (lifaltava un braç o part d’una mà).1

Morí el 7 d’abril de 1860. era casatde segones núpcies amb Catalinasiquier Monroig (n. c. 1808), filla deTomàs i de Francisca Monroig.l’amillarament de l’any 1864 re gis -tra que era propietari d’una casa al

carrer d’en Virgo (Belisari) núm. 2 id’1 quartó de vinya a son Coll. el1868 la viuda Catalina siquier, jun-tament amb la filla Joana aina Gayàsiquier (n. c. 1840) estaven domici-liades al carrer Belisari núm. 2.

Miquel Gayà testà el 9 de marçde 1860 i elegí com a marmessor iusufructuària la seva esposa. elpropietari dels seus béns havia deser el fill polític Francesc Gayà,amb la condició que havia de donarestatge a la casa del testador, aJoana Gayà, la germana, mentre fosfadrina. entraria a ser propietari delquartó de vinya de son Coll, a lamort de la usufructuària, Cata linasiquier.2

2. PERE JOSEP GAYÀ JUAN(m. 1850) FOC

era casat amb isabel Mas, deMaria i es varen establir a santaMargalida. Foren els arrendatarisde les terres i del celler del comtede Formiguera. Tengueren dos fills,Francesc i Josep Gayà Mas, elsquals perpetuaren el llinatge i elmalnom, d’origen santjoaner, queencara perdura en aquella vila.3

3. JOAN GAYÀ JUAN (1797-1863) FOC MAJOR

Fou el perpetuador de la nissagaa sant Joan. es va casar dues vega-des. Del primer matrimoni ambantonina aina Gayà Gayà (m.1847), filla de ramon i d’elisabet,descendeix la nombrosa brancadels Foc del carrer Bonavista: Foco de sa Botigueta-Curro; Foc-Brui;Foc-sitjar i Foc-Font.

el seu segon matrimoni ambantonina aina Font Nicolau deCugulutx s’efectuà el 26 de març del’any 1851 i no va tenir descen -dència.

els béns de Joan Gayà, Focmajor, estan registrats amb el núm.503 a l’amillarament de l’any 1864i són els següents:

– Q-326, son Barceló, 1 quartói 13 destres– H-290, Pou des Prat, 1 quartói 27 destres– J-34, ses Veles, 1 quartó– l-70, Cugulutx [possessió] 4quarterades, 3 quartons i 36 des-tres; vinya 2 quarterades i 42destres; bosc 8 quarterades, 1quartó i 16 destres.– Q-333, es Pagos, 2 quartons i49 destres.

la suma total de les terres és de16 quarterades, 2 quartons i 83 des-tres. el patrimoni urbà consistia endues cases, una al carrer de sa sínia(Petra) núm. 16 (la retolació és del’any 1864) i altra al carrer desFrare (Bonavista) núm. 10. Tambéera propietari d’una casa o caseta afora vila (Cal sen Guillem Molí)registrada al bocí Q-333, (es Pagoso son Barceló). el bestiar destinat ales tasques agrícoles eren tres ases.registra també un cap de bestiarporquí i un ase o guarà destinat a laprocreació.

3.1. ANTONINA AINA FONTNICOLAU (1802-1894) DE CU -GULUTX, SEGONA ESPOSADE JOAN GAYÀ FOC

antonina aina Font, viuda deJoan Gayà, morí als 90 anys el dia9 de febrer de 1894. era fillad’antoni i de Monserrada, propie-taris del lloquet de Cugulutx [d’enPallasso] i es va casar tres vegades.era casada de primeres núpciesamb antoni Garí (n. ?) i no varentenir descendència. De segones

investigacióLa família Foc de Cugulutx (I)

Dedicat al bon amic i company del Col·lectiu Teranyines, antoni sastre Gayà, Foc o de sa Botigueta

FraNCesC CaNuTo Bauçà

10

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 10

mel i sucre

núpcies havia estat casada ambGuillem Barceló Bauçà (1810-1850) de Son Barceló. el dia 3 demarç de 1844, Guillem Barceló deSon Barceló, fadrí, de 34 anys iantònia aina Font de Cugulutx,viuda, de 42 anys, acordaren, encontemplació de matrimoni, fermútua i recíproca donació universalusufructuària dels seus béns, de totaespècie i expectants, a favor delsobreviscut, malgrat contraguésaltres núpcies. Guillem Barceló vaaportar 3 quartons de terra amb unacaseta a son Barceló i altre quartóde terra a son roig. antonina ainaFont va aportar 3 quarterades ambmitja casa i dependències de l’ac-tual Cugulutx d’en Pallasso, lesquals eren pertinències de la pos-sessió matriu Cugulutx (CanHorrac); unes cases i corral a la vilade sant Joan i 1 quartó de terra alPou del Prat. una clàusula segella-va aquesta donació propter nup-cias. en el cas que el premort hofos sense haver fet testament, elsbéns respectius, si no hi havia fills,havien de passar als germansMiquel, Pau, Joan i Maria, de sonBarceló, per la part de GuillemBarceló. Per la seva banda, antòniaaina Font precisava que Cugulutxhavia de passar a Joan i GuillemFont Nicolau, els seus cosins ger-mans, fills de Joan, oncle seu; lescases i corral a una fillola seva,Magdalena Bonet4 filla de MiquelBonet i de Francina aina Gayà.5

Dotze dies més tard, el 15 demarç de 1844, contragueren matri-moni. el 1848 va néixer MariaFrancisca Barceló Font (1848-1925) de Cugulutx. Guillem Barce -

ló de Son Barceló, espòs d’anto -nina aina Font de Cugulutx, moríel 26 de març de 1850.

el dia 26 de març de l’any 1851antònia aina Font, de 49 anys, esva casar de terceres núpcies ambJoan Gayà Juan, Foc, de 54 anys,que havia enviudat d’antònia ainaGayà Gayà (m. 1847), amb la qualhavia tengut dos fills, Joan de 29anys i antònia aina de 21anys.

el 1862, antònia aina Font i elseu cunyat Joan Barceló de Son Bar -celó, feien acte de divisió davant elnotari santjoaner Joan Bauçà, delsbéns que li havia llegat el seu difuntespòs Guillem de Son Barceló:

“en la villa de san Juan una delas de la província de Mallorca a losveinte y siete dias del mes de octu-

bre de mil ocho cientos sesenta ydos, costituidos personalmente antemi el escribano de su majestad,notario público de sus reynos, JuanBarceló [de son Barceló], de estadocasado, marido de Catalina Barceló[de son Garrover] y antonia anaFont [de Cugulutx], cuñada delotro, viuda en segundas núpcias deGui llermo Barceló [de son Bar ce ló]y en la actualidad casada con JuanGayà [Foc], hija de antonio y deMonserrada Nicolau, difuntos todosnaturales y vecinos de la presente,por mi conocidos y de los testigossegun espresan de que doy fe.

Dicen que haviendo fallecidoGuillem Barceló, su segundo mari-do y este haverle hecho donaciónen contemplación de matrimonio

Ca na Catalina Mates (Can Calobra o Cas Donat). Carrer Bellavista núm. 42.

11

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 11

mel i sucre

de todo lo que posehia, según cons-ta de escritura de tres marzo de milocho cientos cuarenta y cuatro antedon Miquel Mora, notario, y elespresado Juan teniendo derecho alo que le prometió el citado Gui -llem Barceló, según aparece en vir-tud de testamento de Miguel Barce -ló6 [de son Barceló] padre delcitado Juan otorgante y Guillermodifunto, y el haver mediado buenaspersonas, a fin de que aclarasen loque les correspondia a cada uno y aeste fin otorgan la precente divisiónen el modo siguiente y tener cadauno lo que le corresponde y hacerde ello a sus voluntades.

Primeramente, la Antonia Ana[de Cugulutx], de concentimiento yvoluntad de su cuñado Juan, toma asu parte distinta y separada unaporción de tierra y casas en el lu -gar de Son Barceló [Cal sen Gui -llem Molí], que consiste así comoya lo poseen en el dia, que ya sehalla mojonado. lindante con tierrade Miguel Barceló, con la de PabloBarceló, con la del predio ortella ycon las mismas pertenencias. Mástoma otra porción de tierra en elmismo lugar llamado son Barcelódel distrito de la precente villa, asícomo está mojonado en el dia.lindante con tierra de Juan Nicolaude la Peña; con tierra huerto delpredio ortella y con la tiera deJuana Maria Bauçà.

el espresado Juan [de son Bar -celó] de concentimiento y vo lun tadde su cuñada antonia ana toma asu parte distinta y separada, unaporción de tierra y casa en SonBarceló [Can Joan Garrover], deeste distrito, que ya se halla en

posesorio y puestos sus mojones ytoma a la parte del poniente. lindacon tierra de antonia Bauçà; con lade antonia Font; con la del predioortella y con la de FranciscoBauçà. Más toma mitad de la piezade tierra en el mismo lugar de sonBarceló de abajo. lindante con tie-rra huerto del predio ortella; contierra de Francisco Bauçà y con lade antonia Bauçà. y cada uno delos dividentes y los suyos se darancamino unos a los otros para pasara su parte [...]

y hallandose precente JuanGayà [Foc], marido de la antoniaana, enterado dice aprueba el con-tenido de esta escritura y que jamàsse opondrán a ella. así lo otorgan aprecencia de los testigos y no fir-man por haver espresado no saber ysi los testigos [...] ante mí, JuanBausá, notario.”7

aquests béns, que pertanyien aantònia aina Font els trobam con-signats a l’amillarament de l’any1864, amb el núm. 503 i registratsen nom Joan Gayà, Foc major.Farem a continuació una descripciód’aquests dos habitatges i de lesterres ubicades al paratge de sonBarceló:

3.2. CAL SEN GUILLEM MOLÍ/ CAN MOLÍ

es tracta de la peça de terra re -gistrada a l’amillarament, Q-333,es Pagos, de 2 quartons i 49 destresd’extensió citada a l’acta de divisióque hem vist anteriorment: “por-ción de tierra y casas en el lugarde Son Barceló, que consiste asícomo ya lo poseen en el dia, que ya

se halla mojonado. lindante contierra de Miguel Barceló, con la dePablo Barceló, con la del predioortella y con las mismas pertenen-cias.” aquest habitatge era coneguta la dècada del 1990 com Cal senGuillem Molí. el llindar del portalforà duu una rajola retolada amb elnúm. 28, i l’habitaven tot l’any. elsseus moradors eren el matrimoniformat per Josep Gayà Bauçà (n. c.1865) Molí i antonina aina FontBarceló (n. c. 1865) de Cugulutx.8

el 1909 estaven domiciliats a labarriada de sa Punta, terres que per-tanyen actualment a Vilafranca. elsseus descendents s’establiren aVilafranca. Molí és un malnom viuactualment en aquella vila.

l’altre peça de terra registrada al’amillarament, Q-326, son Bar -celó, d’1 quartó i 13 destres d’exten-sió, és la citada: “Más toma otra por-ción de tierra en el mismo lugarllamado son Barceló del distrito dela precente villa, así como estámojonado en el dia. lindante contierra de Juan Nicolau de la Peña;con tierra huerto del predio ortella ycon la tiera de Juana Maria Bauçà.”

3.3. CAN JOAN GARROVER /CAN GARROVERET

l’altra porció de cases i terradividida, propietat de Joan BarcelóBauçà de sa Caseta, és l’habitatgeconegut com Can Joan Garrover oCan Garroveret i està retolada ambel núm. 30. Joan Barceló Bauçà(1814-1904) de Son Barceló o de saCaseta, era casat amb CatalinaBarceló Bauçà (1810-1890) de SonGarrover (de na Brui), filla deGuillem i de Maria. Tengueren una

12

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 12

mel i sucre

13

filla Maria Barceló Barceló (n. c.1842) Garrovera, la qual matrimo-nià amb Joan Morlà Martorell (n. c.1838) Morlà, natural de Porreres.una branca de la descendència d’a-quest matrimoni, coneguda a la vilacom els Garrovers d’ortella, ésaquesta: Joan Garroveret, casatamb na Miquela, de Campos; an -dreu Garrover, casat amb na Cata -lina Coixinera; Margalida Paula oGarrovera, casada amb l’amo enJoanet de sa Costa o de son Bar -celó; Guillem Morlà, casat amb unaJordana; Catalina Paula, casadaamb Matgí Vidal de son Valls iMaria Paula o Garrovera, casadaamb Damià Collet.9

4. EL TESTAMENT DE JOANGAYÀ JUAN (1797-1863) FOCMAJOR

Joan Gayà, Foc major, testà el1860 davant el notari porrerencBernat Vicens:

“Dia set del mes de octubre delañy mil vuitcents sexanta. en nomde Déu tot poderós amén. Jo JuanGayà, viudo en primeras núpcias deantonina ayna Gayà y actual maritde antonina ayna Font del predio

Cugulutx del terme de la vila desant Juan, ahont habit, fill de Juany de antonina ayna Juan, consortesdifunts, natural y vicí de la espresa-da vila [...]. elegesch marmasors ala mia actual muller y a Juan yantonina ayna Gayà, mos fills delprimer matrimoni. [...] leix per viade llegat particular a la mia indica-da muller antonina ayna y premu-rint-me a sos hereus o succesorslegals, tots los mobles, semovents,fruits, milloras, robas de casa,diners efectius, crèdits y daméscosas que tindré y me pertenexeranel die de la mia mort. sobre losbéns de dita ma muller y de los dela sua difunta cuñada MargalidaCompañy, que tenc dret de usufruc-tuar a tenor de la donació queotorgà en vint y vuit de juñy de milvuitcents cincuanta y un, en poderdel notari don Juan Bauçà, pues ésma voluntat que tot lo que ecsistiràpropi meu hi lo que sie en dit pre-dio Cugulutx el die de mon òbit, seentengue llegat a la memorada miamuller Font y premurint-me, a loshereus o succesors, menos la robade mon calsar y vestir, que deuràpartir-la entre del mos espresats

fills, segons li aparexerà, a cuyo fila facult completament; però elcapot que tenc en capulla, deuràentregar-lo, seguit mon òbit, aantoni Bauzà mon gendre, en casde tenir-lo en aquell mateix die [...]hereus meus universals fas e insti-tuesch a los antenominats Juan yantonina ayna Gayà y Gayà, mosfills y a los seus respectius hereusescrits o succesors legals, a saslibres voluntats, baix però la divisióy obligacions siguents, a saber: alJuan li señal per la sua part deherència, mitat per i estensió de lamia pesa de terra anomenada sonBaró, del terme de dita vila de sanJuan, de tenor de duas cuarteradas olo que és, la cual mitat pendrà percurt de la pesa y confinant ab camíde ariañy, ab terra de mestreantoni Bonet y ab la de Miquelàlias Carratell; cuya mitat tindrà laservitut de dar pasatge o camí detres peus a los posehidors de la altramitat y en circa la terra del espresatBonet [...] y últimament li señal lamia pesa de terra de una cuarteradao lo que sie anomenada el Puig delCàrritx del repetit terme de santJuan, confinant ab terra de antoniPuig y ab la de Juan rosa, ab laobligació [...] y a la nominadaantonina ayna li señal igualmentper la sua part de herència la restantmitat per estensió de la referidapesa de terra son Baró [...] y últi-mament li señal la mia caxa quetench actualment en la casa de maactual muller dins la repetida vilade san Juan, ab tot lo que se trobidins dita caxa el die de mon òbit[...]. així lo ha otorgat el referit tes-tador, per mi conegut, en la presentvila de Porreres [...] y per haverespresat el testador no saber escriu-rer, lo firmà per ell a son ruego, unde los nominats testimonis, de tot locual don fe. Devant de mi, BernatVicens notari.”10

Cal aclarir que, la donació usu-fructuària feta per Margalida Com -pany a Joan Foc, citada al testa-ment, és va efectuar el 1851 da vantnotari, de la manera següent:

“1851, juny 28. Margarita Com -pany, viuda de Juan Font, hija de

Lloc on estava situada la casa pairal de Can Foc al carrer Bellavista (Actual -ment núm. 44, Can Miquel de sa Botigueta i núm. 46, Can Toni de sa Boti -gueta).

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 13

mel i sucre

14

Jorge y de antonia ana Mas, con-sortes difuntos, natural y vecina dela presente villa. Habiéndose que-dado sola y sin sucesión y no tenerquien cuyde de ella y verse imposi-bilitada por su enfermedad quepadece de los ojos y no siendo suherencia suficiente para su subsis-tencia y no tener otras personas quecuyden de ella y de asistir para ali-mentarla mas que los consortesJuan Gayà [Foc] y antonia Font[de Cugulutx], su cuñada, el prime-ro hijo de Juan y de antonia Juan yla otra hija de antonio y de Mon -serrada Nicolau, y en agradeci-miento a los beneficios que recibede su hermana politica antoniaana Font y de su consorte Juan Ga -yà [...] y finalment quiere la dona-dora que el expresado Juan Gayà,donatario y marido de la antoniaana que tan solamente serà dueñode lo que le doy durante su vida,que falleciendo que sea dispondràde todo su consorte a sus libresvoluntades o bien pasará a los suce-sores de esta [...].11

així doncs el document ensaclareix que Margalida Companyera viuda de Joan Font Nicolau,germà d’antonina aina Font, espo-sa de Joan Foc. els béns oferits enusdefruit eren la mitat de l’herènciade Cugulutx [d’en Pallasso] rebudapel seu espòs. el pare havia mortsense fer disposició testamentària iels dos fills, Joan i antonina aina,s’havien dividit el 1842 l’herènciafamiliar (la part del pare, la mare, ia més la de l’oncle fadrí Guillem ila de la tia antonina, fadrina):

“en el predio anomenat Cugu -lutx, del terme de la vila de santJuan, de la província de Mallorca alos vint y nou dies del mes dedesembre del añy mil vuitcentscuaranta dos. Devant de mi el nota-ri de reynes y testimonis que al baixse espresaran, comparagueran deuna part Juan Font y de la altraantonina anna sa germana, viudade antoni Garí, fills de antoni y deMonserrada Nicolau, consortesdifunts naturals y vicins de la indi-cada vila [...] y digueren: que endotse de los corrents son citat pare

murí sens disposició testamentària,dexant únicament sobre vivents alos espresats germans, los qualscom a succesors de aquell devendividir-se no solament los propisbéns com són, inmobles, semoventsy demés que dexà de comprenderen la donació que als vint y dos deagost de 1822 otorgà a favor delreferit son fill en poder de don PereJuan Ferrando, notari, si que tambéels que heredà de son germàGuillem, después de otorgada ditadonació y de antonina Font, mortaintestada, se germana; com igual-ment deven partir-se la herència dela indicada Monserrada Nicolau, semara, morta de igual modo intesta-da en once gener de 1832. Per tanty asentlos molt convenient el partir-se los indicats béns [...] la repetidaantonina anna, de consentiment yaprovació del antenominat songermà, pren y acepta a la sua partdistinta y separada los dos cuartos ocambres de las casas qui eran prò-pias de son espresat tio GuillemFont, unidas a las del ante dit pre-dio, las quals se troban una despuésde la altra al porxo de devant, peròper enar dins de ellas tindrà quehaver de abrir portal.

Més pren cuatre bigas de esten-sió a la part del ponent de la salaque hey ha al porxo de devant delas matexas casas, ab la obligacióde abrir portal a la sua part perenari.

Més pren lo estable de las refe-ridas casas que mira al ponent com-prehencia de nou bigas y no més.

Més pren el corralet de figueresde moro que hey ha prop de lascasas del dit predio y baix del camí[... ].

Més pren a la sua part, seperada,mitat de tanca de viña veya que erade Guillem Font [oncle], partidaper curt y las tiras de través [...].

Més pren mitat del terreno campy garriga que son citat son paredexà de comprendrer en la citadadonació [...].

Més pren mitat del terreno quiera de son indicat tio Guillem [...].

Més pren la tanca del hortmenos una pasa de terra de cap acap del referit marge alt, confinant

ab terras del predio lo Hostalet,paret mediante [...] y ab la condicióde què en ningun temps el citat songermà ni sos hereus o succesorspodran impedir la aigo que tota soladel pou del hort va al safreig quehey ha en la repetida tanca, no moltdistant de dit pou.

Més del cortó y mitx de terraanomenat el Pou del Prat, situat enlas sorts de la vila indicada, pren laporció partida per curt del modoque lo han fitat [...].

Més pren lo hort de terra igual-ment anomenat el Pou del Prat,situat en dit terme, que fonch deantonina Font se tia [...].

y últimament pren de igual con-sentiment la casa que fonch pròpiade la sua mara situada en la referi-da vila de sant Juan ab la qual con-sisteix la sua herència, ab la obliga-ció també de haver de pagar el censy demés càrrechs a que estigueobligada [...].

aquest és el resum de la part deCugulutx que va ser d’antoninaaina Font, esposa de Joan Gayà.Vegem, també resumida, la part delgermà Joan casat amb MargalidaCompany:

“el relacionat Juan Font, deconsentiment y aprovació de la suagermana antonina anna, pren a lasua part distinta y separada la res-tant porció de sala de las casas quieran pròpias de son espresat tioGuillem, de la cual sala la antoninaanna ha pres cuatra bigas.

Més pren lo estable que igual-ment era de son citat tio [...] peròper enar dins ell tindrà que abrirportal en terreno propi del mateixJuan.

Més pren la estensió de casa quehey ha al porxo de la casa quitambé era del referit Guillem [...].

Més pren la porxada del carrode derrera las casas pertenexent ason citat tio ab lo dret de camí decarro per enar en ella.

Més pren el corralet de losporchs magres confinant ab ditaporxada, qui també era de son tioab igual dret de camí.

Més pren la altra mitat de laespresada tanca de viña veya [...].

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 14

mel i sucre

Carrer de Petra • 07240 Sant JoanTel. 971 52 60 22

Més pren del terreno propi deson pare [...].

Més pren del restant terreno quiera del indicat son tio, lo altre mitatpoch més o menos [...].

Més pren del mateix modo laaltra porció de terra, confinant ab lareferida tanca del hort [...]. y res-pecte de que el condivident Juan noha pres el mitat de las casas de la suamara, se compensa dita mitat ab elvalor de los animals, bestiar decabestre y demés ecsistent en el citatpredio el die de la mort de son citatpare [...] y per últim pren la restantporció del cortó y mitx de terra ano-menat el Pou del Prat [...].”12

Joan Foc, fou usufructuari queno propietari, de la mitat deCugulutx [d’en Pallasso] des del 26de març de l’any 1851 en què es vacasar amb antonina aina Font.Tres mesos més tard, el 28 de junydel mateix any, tengué l’usdefruitde l’altra mitat de Cugulutx, pro-pietat de la cunyada MargalidaCompany. És per això que al’amillarament de l’any 1864,Cugulutx i tots els béns de la sevaesposa estan registrats en nom seu.a la seva mort el 1863, els béns tor-naren a l’esposa. al testament,transcrit anteriorment solament dei-xava al seus fills la peça de terraanomenada son Baró de dues quar-terades d’extensió13 i altra al Puigdel Càrritx d’1 quarterada. la casapairal del carrer Bonavista no cons-ta al testament i el 1868 hi estavadomiciliat el fill Joan Gayà Gayà(1822-1895) Foc. Joan Gayà Juan,Foc major, morí als 66 anys, d’as-ma, el 18 de gener de l’any 1863.

Cugulutx i tots els béns deGuillem Barceló, espòs en segonesnúpcies d’antonina aina Font,foren de la filla d’ambdós MariaFrancisca Barceló Font (1848-1925) de Cugulutx casada amb PereFont Ferriol (1838-1911) Tronca.la casa o caseta anomenada CanMolí o Cal sen Guillem Molí, foude la filla d’ambdós antònia ainaFont Barceló (n. c. 1865) casadaamb Josep Gayà Bauçà (n. c. 1865)Molí, i el lloquet de Cugulutx foudel fill Bernadí Font Barceló (n. c.1870) de Cugulutx, casat amb Joanaaina Miralles Ferragut (n. c. 1877)de Son Dixopta. (Continuarà.)

Notes

1. el padró de població de l’any 1815 registraMiquel Gayà, fadrí, de desset anys d’edat,“manco.” altre santjoaner, usufructuari d’aquestmalnom fou Jaume Bonet Mayol (1849-1901)Maneta, moliner, propietari del Molí des saig. 2. arM, protocol 2354, f. 173. sobre aquesta família, traslladada a santaMargalida, vegeu el nostre article: Canuto Bauçà,Francesc (2010). “Quatre mots sobre el vi Giró.”a: Mel i Sucre, núm. 359, pàg. 16-19. sant Joan:obra Cultu ral de sant Joan.4. es tracta de Magdalena Bonet Gayà (Ga yà(1837-1900) Sàtxera, casada amb Pere JosepJaume Gual (1834-1912) Jordà (de Cas sant, alcarrer de fra lluís Jaume), filla de Miquel BonetXimenis (1808-1890) Saig i de Francina ainaGayà Nicolau (n. c. 1805). 5. arM, protocol M-2277, f. 285-2866. Miquel Barceló Barceló (m. 1843) de Son

Barceló, i l’esposa Bàrbara Maria Bauçà Bauçà,propietaris de la possessió de son Barceló, testa-ren el 1839. als fills Guillem i Joan els llegaren:“y a los altres dos fills fadrins Guillem y JoanBarceló Bauçà, los donam: esto és, yo el Miquel,pare, la remanent terra de la pesa de son Barceló,de cosa de nou cortons o lo que sia, partible endos mitads iguals de valor, a la sua direcció yagrado, con tal però que la caseta nova cayga ala part del fill Joan y la vella a la del Guillem.y yo la Bàrbara, mare, dono las duas porcions deterra que tinc en el districte de son roig, a saber,

a Guillem la porció de la part de abaix, confinantab el torrent y ab las terras d’en Mena [Mena desineu, caseta per son llendera] y el Joan la altreporció en dit lloch, confinant del mateix modo,però a la part de amunt y a cada un los càrrechscorresponents (arM, protocol 2276, f. 248). 7. arM, protocol 2354, f. 1418. era filla de Pere Font Ferriol (1837-1911)Tronca o de Cugulutx i de Maria FranciscaBarceló Font (1848-1925) de Cugulutx, filla deGuillem Barceló i d’antonina aina Font.s’havien casat el 24 de setembre de 1862, PereFont tenia 26 anys i Maria Francisca Barceló, 15anys. Pere Font, conegut com l’amo en Pere deCugulutx, morí de desgràcia el 1911, l’any delcalabruix, girà el carro davant la possessió deMales Herbes (Mon tuïri) quan tornava de Ciutat. 9. les altre dues branques d’aquest matrimoni,també establides a ortella, foren Morlà-Mola iMorlà-Bajoca o Carreixet.10. arM, protocol V-527, f. 15911. arM, protocol 2364, f. 2812. arM, protocol V-510, f. 8013. Parcel·lació de la possessió efectuada el 1845(arM, protocol M-2369, f. 199v)14. es tracta de Catalina Barceló Bauçà (n. c.1858) Toni Andreu o de sa Raval, de 87 anys; erala germana d’antoni Barceló Bauçà (1862-1939)Toni Andreu, fadrí, més conegut com l’amoantoni de sa raval.15. Matas sastre, Joan (2004). “ses Fadri nes desant Joan.” a: Pronòstic Santjoaner, 2004. santJoan: Col·lectiu Teranyines.16. antoni Bauçà Miralles (n. c. 1834) Beina, eracasat amb Catalina Gayà Vich (n. c. 1830)Calobra i estaven domiciliats el 1891 al carrerBonavista núm. 8 (Cas Donat o Can Calobra).antoni Beina, enviudà i es va casar de segonesnúpcies amb antònia rosselló Molinas (n. c.1880) Cocou, amb la qual va tenir un fill antoniBauçà rosse lló (n. c. 1905) Cocou. el 1909 esta-ven domiciliats al carrer Bonavista núm. 8. lacasa era de la família Calobra i el 1915 hi estavadomiciliat el matrimoni format per Joan GayàBarceló (1860c-1933) Calobra, casat amb antò -nia Galmés Mayol (1866c-1943) Sobrassada, elsdonats de Consolació. el 1940 habitava l’edificila viuda antònia Galmés Sobrassada. Finalmentl’habitatge fou adquirit per en sebastià GayàFlorit (1907-1981) Perdut i na Margalida MatasGayà (1907-2009) Mates. 17. aquesta acta de compravenda i altres papers idocuments familiars, restaren a llar que fou del’amo en Biel de son Castanyer. l’edifici fouadquirit per en Francisco ruberter i aquest va ferdonació de tots els papers vells que hi havia a lacasa al Col·lectiu Teranyines. aprofitam l’avinen-tesa per agrair-li altra vegada aquesta valuosaaportació.

15

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 15

mel i sucre

Feim un pensament... “con

la Fuerza del Sol”. aquestmes de febrer vos escric

quelcom especial. Des de fa 13anys es celebra a la ciutat d’aricael tercer carnaval més gran d’a -mè rica i em fa il·lusió mostrar-vosaquest fet cultural i diferencialque reuneix una gran cultura(aimara o andina) dividia perculpa de la història entre tresestats: Perú, Xile i Bolívia.

el Carnaval Andino Interna -

cional con la Fuerza del Sol Inti

Ch’amampi és una festa que esrealitza cada any en la temporadaestival, a la ciutat d’arica (Xile)al mes de gener o febrer duranttres dies, amb danses andines, tantoriginàries de l’altiplà peruà-boli-vià, com de les comunitats afrodescendents i l’interior de la regiód’arica i Parinacota. És el tercerCarnaval més important d’amè -rica, essent el primer el de rio deJaneiro (Brasil) i el segon elCarnaval d’oruro (Bolívia), amb-dós reconeguts com a patrimonide la humanitat.

el Carnaval és producte de lafusió de dues grans cercaviles quees celebraven a arica, organitzatscadascun per la Confraternitat deBalls andins d’arica i la Fed e -ració de les arts indígenes Kimsa

Suyu, i que portaven, respectiva-ment, els noms de “inti Ch’a mam -pi” i “Con la Fuerza del sol”. lafusió i engrandiment de l’esdeve-niment va ser aconseguit per ini-ciativa de la il·lustre Muni cipalitatd’arica el gener de l’any 2005.

D’on sorgeix la Iniciativa?en un afany de reivindicar el

protagonisme de la cultura andina

al nord de Xile, després de lesdues onades de xilenització (fe -no men que explica la substitucióde la cultura i llengua aimara,mitjançant la imposició de la cul-tura espanyola-xilena) a la zona(Guerra del Pacífic i dictadurad’augusto Pinochet), diversesorganitzacions comunitàries esvan constituir en fraternitats fol-clòriques, durant els anys 80 i 90.algunes, com els Caporales Sant

Pedro de Totora es van constituiren plena dictadura (1975), quan la

política pretenia occidentalitzarencara més les celebracions: Ha -lo ween, santa Claus, san Valentí,Carnaval a la brasilenya o a la ita-liana... Però que sortadament, toti els esforços dels centralitzadors ioccidentalitzadors, les expres-sions artístiques andines no vanpoder ser deixades totalment decostat. en ser una celebració decaràcter universal, el Carnavalmai no va poder ser eradicat de laciutat, però sí acabar desvirtuat en

diversos sentits. Cal destacar,això sí, la similitud en les expres-sions artístiques i tradicions lo -cals del Carnaval en el sud del Pe -rú, l’oest de Bolívia, el nord-oestde la argentina i el nord de Xile,és a dir, tot el territori aimara.

Anata, Carnaval aimarala celebració de l’anata es fa

generalment en el mes de febrer,de data movible, però es realitzaen el temps de pluges, quan lesplantes estan en ple floriment. Per

al món andí és un temps ritual, iper tant, sagrat on es conjura a lesdivinitats andines, i fonamental-ment a la Pachamama o MareTerra.

No és una simple expressiólúdica o diversió, sinó que és unacte sagrat en agraïment a laDivinitat. el joc o l’anata ésdoncs un conjunt d’expressionssocioculturals: familiars, dansa,música, vestimenta, ritus, menjar.És un temps de relacions entre els

Feim un pensament

... geogràfic

Inti Ch'amampiGuilleM serra Bou, GeòGraF

Caporal.

16

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 16

mel i sucre

homes i la natura: és el temps deconjurar l’esperit de les coses queenvolta la societat aimara.

Ballsel Carnaval d’arica, més

obert a diferents tipus de dansa ino als tradicionals de l’anata,junta balls procedents de tota laserralada andina i les valls prope-res a arica.

Caporales: Dansa despresa del’original dansa dels esclaus querepresenta el mulat convertit encapatàs que vigilava els negres,que en renegar de la seva raça esconvertien en botxí amb fuets amà. l’esclavitud en l’època de lacolònia es representa a través depassos de moviments durs i impo-nents, com a fidel expressió de la

AGÈNCIA DE SANT JOAN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 52 60 78

17

submissió que exercien els mes-tissos sobre els negres.

Morenada: aquesta dansa té elseu origen en l’època de la colò-nia, quan els negres eren utilitzatscom a esclaus en les tasques deles mines. És la representació quesatiritza els balls de les corts vir-reials i, a més, reedita l’esclavituddels negres sota el domini espa -nyol, on el caporal representa elscapatassos negres que vigilavenels esclaus en un sistema d’explo-tació inhumana i el compàs mar-cat amb carraques ens recorda lesseves cadenes i grillons.

Tinku: a la macrozona andinaTinku és sinònim de “lloc on totesles diferències són una trobada”.el Tinku defineix la tradicional

dansa d’ambients guerrers que esrealitza al nord de Potosí i sudd’oruro, essent una dansa recent itradicional, que com a ball signi-fica indígenes cara a cara compa-rant forces. a part de ser unadansa, els seus moviments podeneser usats com un estil de lluitapropi aimara.

Tobas: Dansa guerrera de pasàgil, ambientada en l’època del’expansió de l’imperi inca, repre-sentant una actitud guerrera en lacaça de feres per a la seva subsis-tència. Destaquen la seva entu-siasta agilitat, els seus salts, elsvariats passos en la seva coreo-grafia i la seva vestimenta ambplomatge d’enlluernadors colors.

Tarqueada: Dansa autòctonadels pobles de la serralada delsandes, és la que representa el ri -tual de l’anata, és executada ambun instrument anomenat “tarka”.És una dansa cerimonial d’agraï -ment a la naturalesa, ballada ge -neralment en l’època de pluges,fins a l’etapa de la collita.

Tumba: Dansa pròpia dels afroque habiten la vall d’azapa, por-tats fa 400 anys pels espanyolsper treballar com a esclaus.

Saya: Ball propi dels afroboli-vians, del sector de les Yungas,an tigament marginat i que noméses podia ballar amb els permisosdels patrons a l’interior de les

Morenada.

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 17

mel i sucre

seves terres, avui s’ha convertiten un gran esdeveniment social aBolívia.

Zampoñada: Toquen una “zam-poña” o flauta de canyes i cadamúsic toca una melodia diferent id’aquesta manera es van comple-mentant. sempre de dos, reflec-tint la veritable essència del queés la cosmovisió andina, comple-mentarietat, dualitat, diversitat iharmonia, concepte difícil dedonar a entendre tenint simple-ment com a concepte aquest con-junt de paraules. el ball es sem-blant a la “Tarqueada”.

Waca Wacas: Dansa que té el seuorigen en l’època colonial que escaracteritza perquè els ballarinssituen en la seva cintura unareproducció d’animals com toros,cavalls o vaques, acompanyatsd’un altre dansaire que seria eltorero i acompanyant això moltesdones vestides amb grans faldes.en aquest ball s’ironitza amb lamort del torero.

Suri sicuris: s’identifica ambl’estruç andí anomenat “suri” enaimara. representa essencialmentla gent aimara que executa lamúsica amb un instrument típicde nom “cisu”, que a través de la

18

dansa mostra aspectes referits alcaràcter ètnic i folklòric.

Diablet: la Diablet és una dansatípica de la regió d’oruro, a Bolí -via, anomenada així per la careta iel vestit de diable que usen elsballarins. la dansa represental’enfrontament entre les forcesdel bé i del mal, barrejant tant ele-ments propis de les tradicionscatòliques introduïdes durant laconquesta espanyola i ritualsancestrals andins.

ActualitatConsolidat ja com el gran

esdeveniment de l’estiu a arica,cada any el Carnaval congrega unpúblic que ja supera els 100.000espectadors i segueix en augmentamb els anys, posicionant aricacom quadre titular de l’agendaturística nacional i internacional.

a l’esdeveniment, li donenvida un nombre creixent de frater-nitats (59 l’any 2014), les qualsamb facilitat superen els 100ballarins cadascuna, que li donenexpressió a diversos ritmes andinsque s’han expandit des Bolívia,ritmes locals presentats per lescomunitats l’interior de la regiód’arica i Parinacota, ritmes afro -americans a càrrec de les comuni-tats afro i alguns ritmes convidatsque han escapat de l’espectreandí, però que han aportat amb ladiversitat a la festa. Cada fraterni-tat tria una “Fusta”, la denomina-ció prové de la paraula “cache”amb la qual es designava les prin-ceses en els temps de l’inca.

associada a l’esdeveniment,es mou tota una maquinària co -mercial, on es beneficien els res-taurants, els hotels, els localsd’entreteniment nocturn, vene-dors ambulants de tot tipus, bro-dadores i cosidores, artesans imés actors del comerç lligat a lescercaviles.

Tobas.

Tinku.

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 18

mel i sucre

es poden fer els nombrescom es vulgui, però elresultat sempre acaba sent

que Balears és la comunitat que téles pitjors xifres de dèficit fiscalde tot l’estat. si a sobre hi sumenels costos d’insularitat que no hi

ha manera de compensar i la man -ca d’inversions, el problema s’a-greuja més. en comparació d’al-tres països, espanya fa servir unsistema de redistribució del queaporta cada comunitat i el que repdesprés de l’estat que és absoluta-ment centralista i que acaba perju-dicant qui més aporta al conjunt.Per exemple, Baden Wuttenbergaporta el 10,7% del PiB a alema -

nya, i llombardia, el 8% a itàlia.en el cas de Balears, l’aportacióés del 14% del PiB, molt per so -bre de la mitjana estatal. a Cata -lunya, amb un dèficit del 8,7%,molt inferior al nostre, hi ha unaconsciència clara de la classe

política i també de la ciutadaniaque aquesta situació és insosteni-ble i ha estat un dels motius del’actual procés perquè tenen clarque aquest sistema perjudica laqualitat dels serveis públics i faque la necessària solidaritat inter-regional es converteixi en ungreuge comparatiu. el més pre-ocupant del que ens passa a lesilles és que sembla que no hi ha

realment voluntat política dereclamar una millora d’aquestfinançament. els grans partitss’omplen la boca aquí de demanarmillores, però després acaben sot-mesos al que decideix Madrid, iallà només es fa cas a les comuni-tats amb prou força demogràfica oamb pes polític propi. Que el PPbalear no en té ho prova que en -guany en els pressupostos del’estat les inversions per a lesilles són insultantment inferiors ala mtijana estatal: 67 euros perhabitant mentre que la mitjana ésde 208 euros. el ministre d’Hi -senda, Cristóbal Montoro, haanunciat que abans de final d’anyes tornaran a publicar les balancesfiscals. Dels nostres polítics i,sobretot, de l’exigència de la ciu-tadania i de les entitats civilsdependrà que aquesta vegada elclam per un tracte més just arribia Madrid. Tot això que es deixad’ingressar, via inversions, finan-çament o manca de compensa-cions per la insularitat, ho acabenpagant els ciutadans amb deficièn-cies dels serveis públics i una pèr-dua de la qualitat de vida. en algunmoment haurem de dir prou.

http://www.arabalears.cat

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU Producció i comercialitza-

ció de plantes i plantersornamentals i hortícoles

e-mail: plant.nicolau@teleline.esTel.: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3

retalls

Balears té el pitjor dèficitfiscal, es miri com es miri

editorial del diari arabalears de dia 20-10-2013

19

https://www.unience.com

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 19

mel i sucre

20

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 20

mel i sucre

21

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 21

mel i sucre

0.- ‘Cultura i País’, grup d’anàlisi iopinió, organitzà a una taula rodonasobre Turisme i Cultura. Cada ponent–Celestí alomar, antoni riera, PereMuñoz i un servidor- teníemm deuminuts per exposar.

1.- el desenvolupament turístic ja noes considera absolutament profitósper a les societats receptores (el turis-me ja no és allò de ‘la indústria sensexemeneies’) sinó que se li atribueixentant costos com beneficis, impactespositius i negatius en les seves ves-sants econòmica, mediambiental,social i cultural.

2.- Dues paraules, Turisme i Cultura,que pareix que haurien d’anar de lamà, fent una poderosa sinergia, no hivan tant. sobretot quan augmenta elnombre de turistes, el turisme de mas-ses, que genera sobre la cultura delsllocs visitats –i més si aquests són pocdesenvolupats econòmicament- unasèrie important de canvis, a la culturaen general, a la cultura immaterial, itambé a la cultura material (tanquenles coves d’altamira, se regula lavisita a la Capella sixtina...)

3.- els canvis en la cultura dels llocs,provocats, entre altres vectors, pelturisme, són vehicle de modernitza-ció, però també d’estandardització,d’uniformització cultural. algunscientífics socials li diuen “acultura-ció”, altres qualifiquen el turismed’etnocida. els turistes són conside-rats els nous ‘bàrbars del nord’.Determinades cultures de l’àfrica sónobligades a fer les seves dansesrituals cada pic que hi ha un autocarde turistes. “Danzas mallorquinasCossiers”, a la carretera vella d’al -gai da, deia el recinte on els nostres

cossiers ballaven per als turistes cadamitja hora. ara no ho perme tríem!

4.- És important avaluar els recursos icalcular la pressió turística a que esta-ran sotmesos i quina és la seva capa-citat de càrrega, el llindars de toleràn-cia que afecten la seva sostenibilitat;això, que és conegut en els recursosmediambientals, és més difós en elssocials i culturals. ¿Fins on una socie-tat impactada pel turisme mantén laseva cultura? elDemonstration

effect (efecte exemple) penetra ràpi-dament, el desig de ser com els turis-tes: més rics, més moderns... Qui fasonar les alarmes? “Hombres cuidadocon las extranjeras!” Predicava elbisbe des de les trones de Mallorca.se n’havia temut que penetrava unvehicle de canvi, cultural, que ja notenia retorn.

5.- es generen situacions culturals dedoble moral. s’accepten unes cosesdels estrangers que no es toleren alsnadius. observin el que passa als paï-sos àrabs. la introducció del topless,el beach boy syndrome (aquí anome-nats ‘picadors’). en el Paradise of

Love o l’illa imaginada. Musica i

turisme a la Mallorca dels anys

60,  F. Vicens,  analitza el pas del “tit-tirurirurit cuac-cuac-cuac” al “sheloves you, yeah, yeah, yeah!” delsBeatles. són exponents d’un feno-men, la música que, segons diuantoni Pizà al pròleg, fa de passadísper on arribaran: “els primers bikinis,els brusquers (versió casolana delsrebels sense causa nord-americans),les drogues recreatives, una certaacceptació de l’homosexualitat, lesrelacions prematrimonials, el divorci,l’avortament, els cabells llargs, l’úsdel tabac entre les dones, la mini -

falda, els calçons de campana,etc.”. Fenòmens positius? igualtat desexes, emancipació dels joves,modernització dels costums, malsigui per passar de la societat quebevia pinya a les anomenades socie-tats de la Coca-Cola.

6.- sociòlegs, antropòlegs o etnòlegsquan analitzen el turisme són acusatsde fer valoracions massa sentimen-tals. “efectes secundaris o col·laterals,inevitables per sortir de la pobresa...”diuen alguns hotelers. Ho manifesta-ven cruament en temps de l’ecotaxa:“a un poble que anava descalç, elshem possibilitat tenir sabates i aramosseguen la mà que els dóna men-jar”. Però ja a tots els manuals deturisme s’hi analitzen, també, elsimpactes negatius: viàtic d’activitatsno desitjades; actituds servils de lapoblació receptora, etc..  Hi apareixentambé: Banalització dels productesd’artesania o Pèrdua del sentit cultu-ral. la banalització dels productes

dalt

del turó

Deu idees en deu minutssobre Turisme i Cultura

CliMeNT PiCorNell

22

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 22

mel i sucre

cions en termes de superficialitat pin-toresca, d’un previst tipisme. es elque s’anomena la ‘comodització’ dela cultura, reduïda a tres o quatre visi-tes preparades. la majoria de vegadesel turisme més que estimular la cultu-ral la subjuga i la trivialitza.

10.- el Turista que s’interessa per lacultura a Balears és un epifenomendel turisme de sol i platja dominant.els milers de visites a la seu (8.000per dia a l’estiu, comparats amb els25.000 als museus vaticans, no estàmalament la proporció!), l’almudai -

na, el castell de Bellver són un ‘a més’en una visita programada o en uncotxe de lloguer un dia que el sol estàtapat. el turista cultural és un turistamolt més motivat. És molt difícil queel turisme cultural sigui un desestacio-nalitzador del turisme d’estiu aBalears. Però el potencial cultural d’a-tracció d’aquest tipus de turisme a lesBalears és enorme. i sobretot el dePalma, el seu casc antic és un cas única europa, la serra de Tramuntana o elPla de Mallorca. Fa falta una decisiómés ferma, la creació d’atractius mésforts amb base a un bon marketing iuna bona marca –com la ‘Gaudí–Barcelona’- podria ser: Palma-elGòtic-ramon llull-Miró-Barceló?

social amb una ascensió frenètica.(Classe dominant: els hotelers, lanova burgesia? els qui ens havien dedirigir el canvi social i cultural aquí,talment com ho feu la burgesia cata-lana, amb el Teatre del liceu perestendard? aquesta idea, -de JosepMelià-, ell, en vida, ja l’havia aban-donada. l’ha treballada recentmentel sociòleg Joan amer); el sorgimentd’un proletariat de caire més urbà, lacara de l’explotació i la marginació;les escriptores palesen que a lesdones se’ls exigirà durant més tempsel puritanisme d’abans; confirmen la

decadència de l’església catòlica comsalvaguarda d’una moral que esde-vindrà més hipòcrita. el mite de laMallorca idíl·lica entrant en crisi.

9.- Turisme i formes de cultura, otambé, qui paga la postal dels ame-tlers en flor? Quan un turista, normal,compra un paquet de vacances, o el sefabrica per internet, compra tambécultura, molt sovint reduïda a quatreestereotips venuts pels tour-operatorsen els seus fulletons o a les guies quees manegen. Miratges culturals n’hiha a totes les destinacions on festivalso costums son transformats en mate-rial de consum. els turistes, en unagran majoria, veuen les seves destina-

d’artesania, els souvenirs, per mor delturisme i la seva compra massiva, faque desapareixin les arts tradicionals,al seu lloc creix un producte degene-rat, massiu, sovint elaborat ja fora;però passats els anys es recuperen elsproductes primitius i autèntics, comuna reacció d’autoestima. De lesnacres (ara una espècie protegida)pintades i decorades amb pagesetesals I love Mallorca de les botigues des’arenal o Magaluf.

7.- Pèrdua del sentit cultural, si lacultura local és usada com a entrete-

niment dels turistes. sant Joan deCiu tadella es massifica; a la india elsfla shos dels turistes turmenten lescremacions dels cadàvers... el turis-ta, intrèpid, no coneix molt bé on ésel punt de respecte cap a la culturadels altres.

8.- Canvis de valors socioculturals.la majoria de turistes cerquen un certexotisme, la qual cosa provoca unshock cultural i per tant canvis. alllibre de Pilar arnau,  Narrativa i

Turisme a Mallorca 1968-1980, s’hianalitzen a través de l’anàlisi de lesobres dels literats i es  fan avinentsfets ocults per a la “literatura ofi-cial”: l’aparició d’una nova classe

23

http://www.infomallorca.net

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 23

mel i sucre

Comentari al mes de generDesprés d’un final de tardor

bastant fred, l’hivern no ha seguitla mateixa tendència. així elgener del 2014, amb 12 ºC, haregistrat una temperatura mitjana1,3 ºC superior a la del gener2013. No ha estat un mes fred,sense gairebé gelades de certaconsideració i que s’han format,en tot cas, a espais oberts de fora-vila. Per això, a l’estació de sonJuny la temperatura mínima no habaixat dels 5,9 ºC, valor bastantelevat per a un mes de gener, i queha sobrepassat quasi bé 2,5 ºC lamínima d’aquest mateix mes en el2013. Per altra banda, les tempe-ratures han presentat valors moltsimilars al llarg del període i elgràfic que han descrit es pràctica-ment horitzontal; llevat d’unspocs dies, en la majoria d’aquests,la mitjana diària ha oscil·lat entreels 10 i els 13 ºC. el dia més fredva ser el dia 30, amb una tempera-tura mitjana de 8,4 ºC; per contrael dia més suau es presentà el dia3, amb una mitjana de 15,2 ºC iuna mínima de 13,2 ºC; en aquestdia també vàrem anotar el valormés alt del mes, amb 18,5 ºC.

No hem tengut excessives plu-ges. en total hem mesurat 31,8mm, una mica més de meitat de lapluja del gener de 2013. Gran partd’aquesta precipitació mensual vacaure durant els dies que van desant antoni a sant sebastià, ge -ne rant un ambient desplaent per ala celebració d’aquestes festes,especialment a la revetla de santsebastià. la humitat mitjana haestat elevada, del 81%, que haprovocat rosades matinals i algu-na boirada així com una sensacióde fredor més intensa que l’espe-rada pel valor del termòmetre.

Ha estat un mes variable enquant a vent. Del 6 al 15 vàremgaudir d’un temps molt estable i

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg)necessitaria (litres)

2013DESEMBRE 59865 4782 12,52 11,64 3873 11952014GENER 65392 5290 12,36 ... 4285 1323

2013GENER 69859 5794 12,06 11,42 4693 1449

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2014

Temperatura mitjana

2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008

GENER 12 10,7 10,6 10 9,7 9,8 11,8

FEBRER 2014 (fins a dia 21)

Temperatura mitjana 12,2 ºCTemperatura més alta 20,5 ºC (dia 15)Temperatura més baixa 5,2 ºC (dia 1)Pluviometria 24,3 mm Velocitat mitjana del vent 8,1 Km/hVelocitat màxima del vent 72,4 Km/h (dia 10)Direcció del vent predominant OEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 2,6 ml/dia

MES DE GENER2014 2013

Temperatura mitjana 12 ºC 10,7 ºCTemperatura més alta 18,5 ºC (dia 3) 22,2 ºC (dia 7)Temperatura més baixa 5,9 ºC (dia 21) 3,5 ºC (dia 30)Pluviometria¡ 31,8 mm 56,9 mmVelocitat mitjana del vent 6,5 Km/h 7 Km/hVelocitat màxima del vent 86,9 Km/h (dia 5) 85,3 Km/h (dia 23)Direcció del vent predominant O O-NOHumitat mitjana 81 % 76,00%Pressió mitjana 1012 mb 1015 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 1,8 ml/dia 2,6 ml/dia

calmat. la resta del mes l’aire esva moure amb més força; sobre-passant els 10 Km/h de mitjanadurant 7 dies. el valor mitjà d’a-quest període ha estat de 6,5 Km/hi el cop de vent més intens es pro-duí el dia 5, amb una velocitat de89,5 Km/h. el vent ha bufat demanera predominant de ponent.

Comentari al mes de febrerPassades tres quartes parts, en

el moment d’escriure aquests ret-

xes, de la seva duració, el mes defebrer no s’ha comportat comhabitualment sol ser: un temps declimatologia freda i revolta. Hacontinuat la tònica iniciada algener, de temperatures amb valorssuperiors als normals. la variablemeteorològica que ha sobresortitmés ha estat el vent. Durantalguns dies ha bufat amb força.No obstant això, hem gaudinttambé de jornades quasi primave-rals amb sol i temperatures molt

24

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 24

mel i sucre

25

agradables. els dies de majorinestabilitat fins a la data, foren el9 i 10, en què comptaren quasi béels 24,3 mm de pluja recollits.recorregudes les dues terceresparts de l’hivern, el dia ja s’haallargat de manera notòria. lanatura amb aquesta incrementdiari de llum i energia comença adespertar-se: els ametllers han tretflor i la verdor i la vida s’intensi-fica en els camps cultivats i aqualsevol indret.

Parc solar fotovoltaicen el mes de gener s’ha pro-

duït un augment de la la radiaciósolar en relació al desembre, con-seqüència de l’allargament del diai d’un temps bastant estable. Peraixò, s’han generat 508 Kwh mési amb una millora del rendiment,que ha passat de 12,52 a 12,36; ésa dir, s’ha pogut obtenir cada Kwh

amb menys radiació. ara béaquests paràmetres han baixat res-pecte al gener de 2013: s’han pro-duït uns 504 Kwh menys i tambéen aquell mes el rendiment, rela-ció entre radiació i energia genera-da, fou superior, del 12,6 front al12,36 del gener d’aquest any.

Climograma 2013amb el climograma del 2013,

tenim una mena de radiografia delque ha estat aquest any en quant ales dues variables més destacades

del temps:les temperatures en conjunt

han estat un poc més baixes queles de l’any 2012. la temperaturamitjana ha baixat 0,78 ºC (17,56ºC, al 2012 i 16,78 ºC al 2013).excepte els mesos de gener, febrer,juliol i octubre, la resta han presen-tat temperatures més baixes queles de l’any anterior. el mes amb lamitjana més freda fou el febreramb 9 ºC i el més càlid, el juliolamb 25,6 ºC. l’oscil·lació tèrmicao diferència entre el mes més càlidi el més fred ha disminuït, passantdels 19,2 ºC del 2012 als 16,6 ºCdel 2013 la cota més alta de latemperatura es va produir el 27 dejuliol amb 36,4 ºC i la més baixa el27 de febrer amb 0,1 ºC.

en quant a la pluviometria,s’han recollit, en el 2013, 546,9mm, 167,1 mm més que a l’any2012, que fou un any de poca plu-viometria. Quasi bé la meitat de lapluviometria del 2013 es con-centrà en els mesos novembre,especialment, i desembre, mesosde finals de la tardor, estació enquè el clima mediterrani rep mésaigua; en canvi, aquest any no vaploure gaire durant els mesos desetembre i octubre. en el 2013vàrem tenir un hivern i una prima-vera bastant humides, a les queseguí un estiu sec durant el juny,el juliol i fins a final d’agost, enquè rebérem les primeres plugesabans de l’inici de la tardor.

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 25

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record

aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

26

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 26

mel i sucre

a les festes patronals de l’estiu de 1930 hi va haver una desfilada de carrosses que titularen“el Coso Blanco” i que recorregueren els carrers del centre de sant Joan: Major, Palma,Bellavista i Consistori. Hi participaren un total de set carrosses.Fotografria 1: Cigne.Fotografia 2: Molí.Fotografia 3: Góndola.Fotografia 4: Jardí.les fotografies de les altres tres carrosses es varen publicar, ja fa dos anys, en aquesta matei-xa revista, núm. 378.

27

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 27

mel i sucre

28

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 28

mel i sucre

29

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 121 2 3

1

2

3

4

5

6

7

4 5 6 7 8 9 10 11 12

7

8

9

10

11

12

13 A6.espiritual.queificialartoallo

elquees´despr

apareixn’hinoaritionDispaLAorcionapropensteoria)(enquesobtada.aturadaunafacimotor

cap.apareixplaerorciona

otTTotsobtada.

Finalys.anonzees´M6.tra.cont

matem`aotraccioRomandre5.aixells.vimatgeladeEinatena¸ıssim,´ermFFerm

menjar.dedeixa2.cota.laalpaP

alHoritzonta

conjugacioterceraladeFinalenortistaEspo.bastod’un

solenhimaresLesatica.tfentcllomateixalRomandre

servirfantresmeselsqueimatged’unaapropagandaF4.c.ac

cometrees´Ficar-la3.menjar.atirPens.vat’hiqueDius2.l’altesysendeısOmpl1.als:

tPunt7.o.oinoutrent

enestarsolensub-unatfererpservir

ıcia.´notd’unaerror.un

nosiaatirnoble.l’alt

omicamentron`ol’olivdeatDeriv

actuarderopse10.a.yCatalunEmpr.tensa.esque

cosesdueslesfaJas!,8.mans.

Mamisdirigeix.EsExclamac.eairaaraF

decaixalaetQue11.t.ntgramaticalmenttannta,l’oliv

)ortarva(niensarpniactuartiropressioenviuenQue10.

d’IrlandapartUnaEmpr.Llen¸9.temps.mateixalcosesplouNio.infusiounadonetJas!,

espiritualsıders´ldelsMamispilotalareuTTreu7.o!ioExclamac

orcion`a.respl’emde

gas-comtntt.lliurement

sen-anica,`tirıpresidqueoallocarLlenca,nevniplou

usul-mespiritualscasa.ladepilota

diosinPestirar.astiqugimn`atats

viuQueasexual.Finalo.briol’em

Serralada.10.ofegar-lo.vullnoquequelletraprimeraserviraigFo.acioservTt.ixentsoldel

ertesquisAdv13.l’aigua.nsdiunaatretunegP12.astiques.

oxigend’oencia`presenviulorquinaalmlletLa11.salt.delı.femenersonalpArticleuttemes´mL’homeofegar-lo.9.dir.aaprendresolseque

alenci`VısaPdeleuslaaservirAdmira8.estirada.bada,omTTom

l’aler.ertesquiserpestia`b

d’activi-oes´lorquinadeMina

tots.deutdiriaLi9.Laa.lencia

l’ob-Admira

naloSoluci

les·fibrillesdeagressius.tstrumentsobredecidirotP

BL

53:oumer´n

melisucre.cat/?p=1553a:resoldredeuopEl

citosquelet.deliuscularsmlesueqrosafibına¨Proteagressius.orcion`Prop12.l’albinisme.sobre

R A M E N P O R T AE M A A R R I A R E

melisucre.cat/?p=1553

citosquelet.partormafformaueins-asorciona

enemics.alsdirigir-sePronom5.t.brannt.

g`senseAsexual,Fpaganes.onsues´ebtamque

desapes´passelsamagaes´despr

1.ticals:Vert

l’aireenfadaraF

dexucladaunaegaPenemics.emprenUnitstatssEelsquePronom

unfaDuplicadaametes.g`aquanQuina4.trena.unaearF

feraSurti3.cognom.nuSandefinca...,Sonercebut.desap

arbust.undinseravcadaleAssa.cartografiıem´arF1.

escrit.mall’aire

cigarretdeerpempren-vies´mso

titat?quanntitat?celebraci-

JoantSantNo2.arbust.iassinaAss

AVOSENC

ORO

G I T A R I A C O RA C A C I O N S N IR A R E U D E V I AA L I N F I C U SS M E S L A R I E

E S P A L E T E SO N R E M T E N CA T R A C A R E T AS A R A E S L A UI T M A R I A E T ES C A A L L I S Ndirigir-se ega cigarret

passatempsMots enquadrats núm. 54

arNau MoraTiNos i BorDoy

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 29

mel i sucre

30

nes escalades viscudes.a l’arribada a l’estació de re -

gensburg on m’espera en ToniMena, m’entra una alegria im -men sa i ens fonem en una abraça-da, jo mai m’havia abraçat amben Mena, però la situació i el con-text no admetria qualsevol altraforma de dir “benvingut” en elseu cas, i “tanta sort que t’he tro-bat” en el meu.

sorprèn que amb el fred que faa alemanya, la gent alemana nos’abraci més, sorprèn que quan etconeixen, et donin únicament lamà i es limitin a dir “wie geht’s?”o fins i tot “wie geht es ihnen?”(de vostè).

sorprèn veure en els ulls d’enMena aquest gran canvi interiorque suposa haver lluitat duranttres anys, com ho he fet jo duranttres horetes, en un món completa-ment diferent del món d’allà onvenim. i això no em sorprèn: queli hagui anat bé.

els dies que vendran seranaprenentatge d’esponja.

aprendrem a tenir enveja sanaenlloc de ràbia a la disciplinadasocietat alemanya.

és desconegut, estrany. És la por ano tenir el control.

la física fa que em torni unsuperhome, descobresc capacitatsen mi que fa unes hores quan eraa Mallorca no tenia, o no haviapercebut.

ara que som entre Múnic iregensburg som capaç de fixar-me en tots els cartells inclosos elsanuncis, sense deixar-ne escaparcap, cercant infructuosament pa -ral·lelismes morfosintàctics entrela llengua del cartell i cada una deles llengües que domín, o que pin-zelleig. Veig totes les cares de lespersones, inclosa la del conductord’autobús a través del mirall inte-rior, o la cara de la revisora deltren, not cada canvi gestual de lespersones que estic mirant, observatentament cada mirada per poderdestriar qualsevol indici de canvi(imagina el desastre que seria anivell emocional que aquell diahaguessin canviat el traçat del buso del tren sense avisar).

recórrer els 100 i pico dequilòmetres que em separen delmeu destí serà recordat com unalluita interna comparable a algu-

idic tour per alemanya perquètot comença amb una estranyacompra de billets d’avió que

ens duu a comanar l’anada aMúnic i la tornada a Dortmund.Per als peresosos de mirar unmapa d’alemanya una sola dada:estan a 600 km una de l’altra.

Quan arribes a Múnic la pri-mera sensació és la de fred conti-nental.

Tots els cartells, en alemany,aquests sí que no tenen comple-xos, ni anglès ni hòsties… si volsviure a alemanya, aprèn l’ale-many (potser els mallorquinsn’hauríem d’aprendre un poquiud’això).

agafar un bus i un tren i pas-sar por perquè ets a alemanya,sol, molt sol. Ni tan sols els queestan a devora poden ajudar-meperquè no xerren la mateixa llen-gua que jo, i si fos així, dubt quees molestassin gaire en donar uncop de mà.

Quantes vegades m’hauré as -se gut al bus de ciutat o al tren deManacor devora algú que es sen-tia desemparat i ni tan sols me’ndec haver adonat?

ser un estrany, en un territorique no és el meu, en un contextque no domin, on xerren una llen-gua que no entenc, em transformaen un altre jo, en dues facetes benclares: l’emocional i la física.

l’emocional em fa ser humil,molt humil, em fa ser amable,vulnerable, em fa sentir por. Nosent por per cap amenaça –apa-rentment– real o concreta, sentpor per notar una d’aquelles ame-naces que sentim només dins elnostre cervellet i que ens esfor -çam per silenciar… però no ca -llen. És l’amenaça a allò que ens

Tour per AlemanyaJauMe alBerT Miró

Quatre grapes

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 30

mel i sucre

Veurem com allà els envasosde plàstic i llauna i vidre a retor-nar valen diners i la gent estàconscienciada amb el reciclatge,no se’ls passa pel cap que hi hagialgú que no recicli. els envasosde vidre, de plàstic dur i les res-pectives caixes per transportar-loses retornen per ser reomplits i noes perden pel camí, ni acaben acap contenidor que no toca. Niningú li diu al camió del reciclat-ge que és un “tiquismiquis” quanel reciclatge està mal fet i no l’ac-cepta, perquè allà el reciclatge esfa bé, perquè creuen que reutilit-zar i reciclar és deixar un mónmillor als fills i als néts

Veurem com a tots els edificisés obligació tenir una habitaciócomuna devora l’escala on esguarden totes les bicicletes de tots

els veins de l’edifici, perquè lagent es desplaça en bicicleta o entransport públic per dins la ciutat.

Veurem com els preus no sónmassa més cars que els d’aquí i encanvi els salaris són molt més alts(el salari mínim interprofessionald’enguany és de 1.360€ i a espa -nya de 645,30€). Diferència depreu salarial basada en la produc-tivitat i no en l’especulació.

Veurem com la planificacióurbana està molt més estudiada icontrolada, on tot edifici encaixa,on tota zona esportiva està devorales escoles i els instituts i aquestsestan ubicats al millor lloc possi-ble i no damunt turons aïllats de laresta del poble com podem arribara tenir aquí. Veurem com és im -pensable tenir urbanitzacionslegalitzades per interès general,

perquè ja no és pensa a construiron no toca.

Veurem com el responsable decomunicació del partit del governalemany té un cas d’evasió d’im-posts i al dia següent dimiteix. iaquí tenim el nostre govern que esgasta 9.000 euros en plets perdefensar la seva pujada de sou del21%, pujada de sou que el Tribu -nal superior ha dit que és abusi-va… i encara tenen la barra detornar a impugnar.

i veurem d’aquí a 7, 8 o 10anys, que quan aquesta generacióde joves torni, perquè tornaran,quan els nostres amics, germans,fills, néts, tornin del seu exili for -çat a l’estranger, ens duran davallel braç el saber construir una so -cietat interessant i madura…duran un gran canvi cap a millor,duran el futur. i no tenc cap dubteque veurem aquest canvi aquí, aMallorca, a sant Joan. Fins queaquest dia arribi a nosaltres enstoca posar-mos el davantal de ferbé la feina i construir una socie-tat més desenvolupada i més sos-tenible perquè quan ells torninpuguin liderar aquest gran canvi.

Dedicat a en Toni Mena, un amfi-trió increïble, estant a casa sevavaig sentir que estava a casa me -va. No em va faltar de res. Vaigsentir que era molt apreciat, tantper ell, com per tots els seusamics, símbol inequívoc que ellallà també és molt estimat.

31

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 31

mel i sucre

esportsCròniques del Sant Joan CE

JoaN JorDà CaTalà

Sporting Sant Joan CE 4 – 3Bar Gost-METALNOX

els santjoaners sabien queseria un partit de molta intensitat ique el rival venia a puntuar, peròel míster, Jesús Carrillo, abans decomençar el partit, amb un delsseus discursos va llevar pressió al’equip recordant que, tot i queera l’últim partit de la primeravolta, ja haviem conclòs la millorprimera volta de l’història delsant Joan Ce. el partit comença-va a l’hora prevista, les primeresocasions arribaren per part delslocals però la sort no acompanya-va el sant Joan. Va ser al minut 10quan Mateu simó enxufava ungolàs de falta ajustat al pal (1-0).als pocs minuts el Bar Gost acon-seguia l’empat amb un contraatac(1-1). llavors, Joan Mora desem-patava el partit amb un golàs delsseus (2-1). Faltant cinc minuts peracabar la primera part, Mateusimó rebia la pilota d’esquena aporteria, i ell sol es desfeia deldefensa amb un “cap aquí no?,idò cap aquí sí” (pivotejant) imarcava el golàs de la nit, un gold’autèntic crac. Just abans quefinalitzés la primera part el Bar

Gost aprofitava una jugada pelsegon pal que suposava el 3-2abans del descans. als pocsminuts de començar el segontemps el Bar Gost aprofitava uncontraatac per empatar el partit ies complicaven les coses pelssantjoaners, tot i que van seguirfent el seu partit però el gol noarribava, fins que Joan Mo ra,d’un còrner, una vegada més noperdonava i marcava el quart golde la nit (4-3). la resta de la sego-na part es va basar en una moltbona defensa del sant Joan. D’a -questa manera aconseguia trespunts més, acabava la primeravolta com a segon classificat a unpunt del lideratge i, efectivament,firmava la millor primera volta dela història del sant Joan.

Sporting Sant Joan CE 7 – 2Ba hías

el sant Joan va sortir amb lesidees clares, presionant moltamunt i amb una actitud brutal.les primeres ocasions van arribardurant els primers dos minuts dejoc, fins que Joan Mora aprofitavala seva ocasió per avançar elssantjoaners en el marcador (1-0).

lla vors, la presió local continua-va igual d’intensa i andreu JoanBauçà recuperava una pilota din-tre de l’àrea i enfonsava la pilotadintre de la porteria (2-0). alspocs minuts, Mateu simó arpofi-tava una assitència d’andreu Joanper augmentar diferències i mar-cava el tercer (3-0). el santjoanerscontinuaven amb el mateix ritmede partit, creant ocasions cada dosper tres i va ser Joan Mora l’autordel quart gol després d’anar-se’nde tres rivals com si res (4-0). Justabans d’acabar el primer temps, elBahías aprofitava una badadadefensiva per marcar el 4-1. Peròllavors, Mateu simó marcava elcinquè aprofitant una jugada tàc-tica de còrner, i així finalitzava laprimer part.

el segon temps, el Bahías nova sortir a esperar al darrera, sinóque va pressionar una mica més,la qual cosa suposava que el santJoan no pogués jugar com a la pri-mera part. el Bahías va aprofitarun contraatac per marcar el seusegon gol (5-2). als quinzeminuts de joc andreu Joan aprofi-tava una assistència de Joan Jordàper marcar un golàs de killer, ambrosca inclosa, i marcava el sisè

Tots els productes

per a ca vostra

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

32

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 32

mel i sucre

gol de la nit (6-2). Faltant pocsminuts per acabar el partit, elsvisitants feren porter-jugador i vaser quant Pere Florit aprofitavauna recuperació de pilota per ferel setè i definitiu gol desde elpropi camp. D’aques ta manera, elsant Joan començava la segonavolta com a primer classificat dela lliga, ja que el líder haviaempatat a dos. Volem agrair a l’a-fició la seva assistència, cadavegada som més! VisCa elsaNT JoaN!

Byblo’s Cafe 3 – 3 SportingSant Joan CE

el sant Joan es desplaçava capa Ciutat amb unes quantes baixes,ja que en Murti, en Biel Matas ien Xisco Barceló no van poderassistir al partit. als vestidors, elmíster va fer un discurs de moti-vació, però no va ser un bon diapels santjoaners. el partitcomençava a les 21 h. els primersminuts van bastar per veure que elsant Joan jugava amb lentitud i amés a més, cada acció que elslocals intentaven desbordar, entreien fruit. Fins que, al minut 10,el Byblo’s marcava l’1-0 amb unxut al segon pal. Durant tota laresta del primer temps, els santjo-aners no jugaven a res, tot i quedisposaren d’algun contraatac quefou desaprofitat. Però quan falta-ven vint segons perquè l’àrbitre

pités el final, Mateu simó, apro -fitava un contraatac, ara sí, queamb puteria i fortuna suposaval’empat del partit.

la segona part va ser, pràctica-ment, un reflex de la primera. elslocals disposaren de la primeraocasió, però Jaume sitges interve-nia, juntament amb el pal. Pocdesprés aprofitaren un desordredefensiu per desempatar el partit,i el Byblo’s tornava a avançar-seen el marcador (2-1). llavors, elsant Joan, pressionant, aconse-guia em patar el partit amb un gold’an dreu Joan (2-2). Just desprésd’empatar, els santjoaners decidi-ren pressionar, però el Byblo’ssortia amb la pilota gairebé comvolia i es repetia la història (3-2).el mister santjoaner va decidir ferun canvi tàctic, i faltant vuitminuts apostava per jugar ambporter-jugador. els locals es fica-ren tots dintre de la seva àrea, lesocasions arribaven però el porterlocal i els defenses blocaven lamajoria d’accions, fins que,Mateu simó encaixava un xutpotent entre els tres pals (3-3).Faltant set segons per acabar elpartit, el sant Joan treia unesfores de banda, que amb quatretocs de pilota aconseguiren queandreu Joan rematàs i estampàsla pilota al pal. així, el sant Joanperdia una vegada més el lideratde la lliga, tot i que continuava aun punt del líder.

Sporting Sant Joan CE 5 – 1Ca’n Picafort

el sant Joan encarava el partitamb una baixa importantíssima,Biel Matas. els santjoaners dispo-saren de les primeres ocasionsdegut a una presió intensa i el pri-mer gol arribava als deu minutsde joc, Joan roig en fou l’autoren trant desde la línia defensiva irematant amb una forta punterada(1-0). els visitants van empatar elpartit amb una falta que blocavamolt bé Jaume sitges, però desa-fortunadament el rebot es colavaentre els tres pals (1-1). llavors,Mateu simo desempatava el partitamb una cessió pitada a frontald’àrea (2-1). D’aquesta manera fi -na litzava la primera part. alsegon temps el sant Joan va sortiramb el mateix ritme de partit iPere Florit, aprofitava un blo-queig de Joan roig per escapar-sedels defenses i encaixar la pilotaper l’escaire de la porteria (3-1).als pocs minuts, tornava a serPere Florit l’autor del quart gol(4-1). els visitants van disposard’un penal, però Biel leon el blo-cava amb veterania. Finalment,una vegada més, Joan Mora apro-fitava un contraatac per marcar elcinquè gol de la nit i tres puntsmés pels santjoaners, que conti-nuen a un punt del lideratge.

Cooperativa Agrícola

SANT JOANTota casta de productesper al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

33

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 33

mel i sucre

el llamàntol és el més gros dels crustaciseuropeus, de 50 cm de llargada màxima. escaracteritza per la grandària considerable

que assoleixen les pinces del primer parell de potesi pel seu color blau fosc. Habita a les costes roca-lloses, a partir dels 10 m de profunditat, i s’alimen-ta de cucs, mol·luscs i peixos. N’hi ha per totes lescostes europees, llevat de la costa bàltica. en gas-tronomia, és gairebé tan apreciat com la llagosta.

Ingredients- 2 llamàntols- 400 g d’arròs bomba- 250 g de copinyes- 200 g de tomàtigues de ramellet- 150 g de pebres vermells- 1500 cc de fumet de peix- 100 cc d’oli d’oliva- 50 cc de brandi- 12 brins de safrà- 2 cebetes tendres- 2 alls- 1 c/p de pebre bord- julivert- sal

Preparació- Torrar els pebres vermells, pelar i tallar a daus.Han de quedar 60 g.- laminar els alls, tallar els grells petits i ratllar lestomàtigues de ramellet.- Xapar els caps dels llamàntols per la meitat, perla part de baix, entre les potes.- Fer rodanxes de les coes.- Posar oli dins una paella i, quan és calent, daurarels llamàntols.- regar amb el brandi i retirar-los del foc.reservar.- Dins el mateix oli fregir els alls laminats, lescebes tendres amb els daus de pebre vermell.- una vegada daurats, afegir els brins de safrà, latomàtiga i el julivert picat. Deixar coure unsminuts i incorporar-hi el pebre bord i la sal.- Tornar els trossos de llamàntol dins el sofregitjuntament amb l’arròs.- Donar unes voltes i, al cap de dos minuts, abo-car-hi el fumet de peix calent.- Deixar bullir de quinze a vint minuts.- Cinc minuts abans de finalitzar la cocció afegirles copinyes.- rectificar de sal i servir.

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀmArròs amb llamàntol

saCraMeNT Ferrer

34

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 34

mel i sucre

35

agenda

Horaris de bus

(per tornar de Palma, s’ha d’agafar elbus a l’estació intermodal de Palma,direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17;els horaris marcats amb ☎ requerei-xen re serva prèvia, al 617 365 365 (9-18/19 h))

sant Joan - Palma (per Montuïri)Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45,16.05

Palma - sant Joan (per Montuïri)Dilluns a divendres: 12.00, 13.15,15.45, 18.30, 19.15

sant Joan - Manacor (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 6.50, 8.45,11.30☎, 13.30☎, 16.00☎

Manacor - sant Joan (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎,15.35☎, 19.30☎

Horaris de tren(en negreta, trens combinats ambautocar; entre parèntesis, hora de parti-da de l’autocar des de sant Joan; l’au-tocar va a sineu, on el tren passa endirecció Palma a .40)

sineu - PalmaDies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25),9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40,13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40,18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40,22.40.Dissabtes, diumenges i festius: 6.41,7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41,12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25),16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41(20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineuDies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15,10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15,15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15,20.15, 21.15, 22.15.Dissabtes, diumenges i festius: 6.10,7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10,13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10,18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

sineu - ManacorDies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25),10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00,14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00,19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00,23.03.Dissabtes, diumenges i festius: 7.00,8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00,13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25),17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00(20.25), 22.00, 23.03.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPaC de Vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 2 de març sant Joandia 9 Vilafrancadia 16 arianydia 23 Montuïridia 30 Petradia 6 d’abril Porreres

el sol

surt es pon

1 març 07.22 18.39

15 07.00 18.54

30 Horari d’estiu

31 07.34 20.10

15 abril 07.11 20.26

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080urgències uVi 061PaC (Vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299

Dies assenyalats

Març: Dia de les illes Balears (1), rua (2), Darrer Dia (4),Dimecres de Cendra (5), Quart Diumenge (30).

El mes

“No hi ha març que no marcegi, ni estiu que no pedregui”. Ésun mes molt variable i ventós. És bon temps per exsecallar lesoliveres i fer quatre empelts de garrover. si teniu cap parraconvé que la podeu per sant Josep. Convé sembrar els pebres,les cols i les tomàtigues i trasplantar lletugues, endívies, juli-vert i albergínies; i collir les lletugues i endívies primerenques.És molt bon temps per donar les egües als cavalls, sanar por-cells en lluna prima. És el millor temps per collir cames-rogesi menjar-les trempades, així com també espàrrecs i faves ten-dres. Tradicionalment cal anar en compte amb els constipats iel grip, perquè el març és un mes molt malsà.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Gi nard i a.ramis, a més d’al tres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Març de 1994• la festa del Quart Diumenge ila Fira es varen fer coincidir,una més de les moltes provesque s’han fet al llarg dels anys.• es va instal·lar un contenidorper a la recollida selectiva delpa per, a la plaça de la Consti -tució.• es va restaurar el rellotge desol canònic situat damunt el por-tal lateral de l’església de Con -solació. És l’únic del seu tipusque es coneix a Mallorca.• s’anava perfilant el Davalla -ment. s’hi va afegir la crucifixiódels dos lladres.

Març de 2004• les eleccions generals del 14de març es varen veure moltafectades pels atemptats islamis-tes de Madrid, igual que a totespanya. a sant Joan, el PP vabaixar 16 punts (i també ennombre de vots) i el Psoe vamés que doblar.• es va reobrir la Casa deCultura, rehabilitada els darrersmesos. els problemes més greuss’havien resolt i s’havia deixatamb un aspecte més acceptable.• el Col·lectiu Teranyines vapresentar la monografia Lafamília Oliver dels Calderers,obra de diversos autors. elsoliver varen ser els amos d’a-quella possessió entre els seglesXViii i XX.• Va morir antoni BarcelóMorey “de Gossauba”, ambnomés 50 anys i encara en plenaactivitat. era molt conegut comexpert en arbres.

la lluna

1 març nova

8 quart creixent

16 plena

24 quart minvant

30 nova

7 abril quart creixent

mel404_mis298 26/02/14 09:43 Página 35