MARTIN ARIEL DE PASQUALEFOTÒGRAF I ARTISTA DIGITAL

El fotògraf i artista digital Martín de Pasquale és conegut per les seves manipulacionsfotogràfiques i el seu art digital surrealista.

Viu a Buenos aires, Argentina, i treballa com a dissenyador sènior en una firma degràfics, RDYA. El que sap del mon digital ho ha aprés de manera autodidacta, sensehaver assistit mai a cap curs professional, cosa que no l’impedeix conèixer i utilitzarprogrames com Adobe Photoshop, Poser, 3DS max, Illustrator i Lightroom per fer lesseves creacions. Com a artista, apart de fotògraf, és com un il·lustrador o un pintor, queha aconseguit utilitzar les eines digitals per convertir les seves obres “imposibles” enfotografies que semblen autèntics pintures surrealistes, gairebé com si es poguésfotografiar els somnis.Quan busca inspiració es fixa en artistes com Shigeo Fukuda, Pawel Kuczynski y ErikJohansson. Però no solament crea digitalment, en el seu blog podem tenir una visiómés amplia d’ell com a artista. Per una part veiem que treballa diverses tècniques,formats diversos, i te una amplia experiència en publicitat . Ha fet anuncis pel dentífricOral B ( amb programes ZBrush, 3DMax i Photoshop), anuncis per Nestle,Greenpeace,i també caricatures, pòsters e inclòs pintures a l’oli.

El conjunt de la seva obra, majoritàriament surrealista, l’ha catalogat i agrupat segonsels següents temes: ombres, ciutats perdudes, God, la ma de Deu, invasionsalienígenes, natura abstracta, “cau “ la nit, karma, zipper, cremallera, canvi climàtic,pluja.Cada un d’aquests temes li dona l’opció d’interpretar i experimentar amb cosesquotidianes fins a donar-li un aspecte “irreal”. Amb el tema anomenat ”cae” la nochepodem veure com literalment una espècie de teixit que representa la nit cau d’amuntde les ciutats, o per exemple en la sèrie “ombres” podem veure ombres pràcticamentamb vida pròpia, independents del seu objecte d’origen.De cada tema te una amplia mostra d’obres, que permeten aprofundir en cadaconcepte concret.Aquesta obra, per exemple, forma part de la sèrie anomenada “la ma de déu”, per tant,referint-nos al plantejament tècnic i processual d’aquesta obra, també estarem parlantpràcticament de la resta d’obres de la sèrie, perquè en totes elles apareixen mans moltmés grans del que haurien de ser en proporció amb el seu context.Per crear aquesta imatge amb les eines d’ Adobe Photoshop seria suficient, és a dir,eines de retoc de la imatge, i no caldria utilitzar programes de 3D o vectorials.Interpreto que es parteix bàsicament de dues fotos que marquen la composicióprincipal i un parell més que la complementen (mans més petites i arbres del’esquerra) . En una de les principals hi ha una ma que agafa un objecte allargat, comuna capça, i a l’altra és la foto del carrer d’una ciutat. Però hauríem de partir de la basede que el muntatge fotogràfic està pensat previ a les fotos, com vam poder veure aclasse amb la demostració processual d’una de les obres d’un altre geni del retocdigital.

Segurament l’autor ha fet un previ croquis o esbós del que vol que sigui el resultat final,com si penses en fer una il·lustració ó un quadre. La diferència és que no ho pinta, sinóque omple una composició amb fotografies, que tècniques de retoc digital de imatges,queden imperceptiblement annexades format una única imatge.

És un collage però no com ho coneixíem fins ara, en el sentit de col·locar diverses fotosque com desconnectades una de l’altra millor. Ara és tracta d’un collage en el que laintenció final és que hi hagi una sola imatge, que per més irreal que sigui, tingui el sentitglobal que li vulguem donar.

Per aconseguir aquesta fusió d’imatges els passos a seguir són els següents :

1º Obrir un document amb les mides desitjades i col·locar la foto del carrer que servirà debase per tota la composició.

2º Obrir un altre document amb la ma que agafarà l’edifici. Amb l’eina plumilla marquemel contorn, fem selecció, fem control C i control V (o edición-copiar i edición-pegar) i hoincorporem al document principal.

3º Repetir operacions del pas anterior amb fotos d’altres mans i arbres i farola del’esquerra, d’aquesta manera tenim la visió global de la composició.

4º Es crea la 4ªcapa en capa-nueva. Ara es selecciona la capa 1ª i amb l’eina plumilla es faun traç al voltant de l’edifici que es vol modificar, es converteix en selecció, desprésedición-copiar i edición-pegar i ho posem a la 4ªcapa.

5ª Per cada una d’aquestes capes es crea, des de el desplegable de capes: grupo nuevo decapas que anomenarem segons el contingut: carrer, ma principal, mans, arbre i farola,transformació d’edifici.

A partir d’aquest punt es treballa cada grup de capes segons els efectes que es vulguinaconseguir, creant noves capes dintre de cada grup, tenint en compte que s’ha deselecciona sempre la capa on es vulgui treballar.

Es comença per donar la inclinació necessària a l’edifici de la 4ªcapa, des de el menú-edicion-transformar-deformar. Les parts que falten es poden crear en una altra capa,dintre del grup de capes creat per la transformació d’edifici, des de herramienta-marcorectangular. Amb herramienta- bote de pintura es pinta, però abans, amb herramienta-cuentagotas busquem el color que volem copiar.Des de la capa de la ma principal i amb herramienta-mover s’ajusta la ma fins que s’adaptaa l’edifici, i si sobra alguna part de la ma, es pot borrar amb herramienta-borrador.

Un cop completada la composició principal es comença a afinar els detalls.

En el grup de capes de l’edifici es crearan capes per fer l’ombra projectada de la ma iamb una herramienta selección (marco rectangular o lazo poligonal) s’omple de colrgris amb opacitat 70 o 80 % i amb opcions de seleccion-perfeccionar borde s’aumenta elradio o el calado ies suvitza. Per fer simulació de que s’ha trencat, s’utilitza el pinzell oen algún troç es poden seleccions i omplir-les amb herramienta-bote de pintura ambels colrs adequats per crear profunditat i llum all`on calgui. La última capa d’aquestgrup serà per donar l’aspecte de “runes, pedres” que cauen al trencar-se l’edific i perdonar la sensació de que s’està trencant. Aixó9 es pot fer amb un pinzell fi per fer lespedretes, amb aerògraf per pintar d’amunt dels balcons, i estirant el blanc de la paretamb herramienta dedo a un 50% de dureça.

En el grup de capes de la ma es crearan capes per fer un desenfocat al dit pulgar, prèviaselecció. També s’afegirà una capa per donar il·luminació a la zona inferior de la ma.

La resta de grups de capes també es completaran amb ombres e il·luminació per donarun efecte més real.

Per acabar es pot guardar la imatge per imprimir o per web segons on es vulguiensenyar, però donant molta importància a guardar-la en màxima qualitat.

Les eines comentades per fer aquest treball són les que normalment utilitzo delPrograma Adobe Photoshop, però segons he pogut comprovar, es poden trobar tambéen el Programa Gimp que es de programació lliure.

A continuació es poden veure unes quantes obres de Martin ariel de Pasquale quem’han semblat interessants.

OBRES PER TEMES:

LA MA DE DÉU

CAU LA NIT

ESTIU ABSTRACTE

KARMA

OMBRES

FOTOS IMPOSIBLES

Més informació a: www.behance.net/martindepasquale

P. CAPDEVILA SOLANSGRUP- B3