M Mem mòòriiaa d'aaccttivittaats
31
1 M d 2 Me d'a 0 em ac 17 m ct 7 mò tiv òri vit ia ta a ats s
Transcript of M Mem mòòriiaa d'aaccttivittaats
1
Md2
Med'a0
emac17
mct7
mòtivòrivit
iataa ats
s
tre d'Estudis
Erasme de JanerBarcelona .3937
[email protected]/cendisafricans
d’atenció: de 15 a 20 hore
marts a Dijous de
2
s Africans i In
r, 8
@gmail.com cans.org
ntredestudisafrica
s e 9 a 14 hores.
ntercultural
ans
ls
3
Índex
1, Sumari p. 4
2. El CEAi p. 6
3. Serveis als socis i comunicació p. 8
4. Activitats de formació i sensibilització p. 10
5. Migracions i interculturalitat p. 17
4
Benvingudes i benvinguts, a la Memòria 2017 del CEAi, institució catalana que fa més de 30 anys que fa recerca sobre les societats africanes, com a base per a propagar l'africanisme i la perspectiva intercultural per diferents espais i sectors, tant acadèmics com de les administracions públiques i socio- culturals.
Com és costum, la ruta per la memòria de l'any 2017 s'inicia amb la presentació de les persones que donen vida al CEAi, dels principis que ens caracteritzen, dels àmbits de treball, així com de qui forma l'organigrama, la direcció i l’equip de col·laboradores.
Seguidament ens traslladem a la dimensió digital, amb l'ampliació de la presència del CEAi a les xarxes socials, amb el manteniment del butlletí i el retorn de Nova Àfrica, amb la publicació del nº 34, tota una fita.
El CEAi va néixer per a crear espais i propostes de formació i coneixement africanista, i per això el Postgrau en Societats Africanes. Singularitats i Mundialització és un dels nostres signes d'identitat. En la darrera edició s'han combinat amb 3 projectes : Estudis Africans en Xarxa, una recerca conjunta amb Enginyers Sense Fronteres (ESF) i el curs Àfrica Negra. Reinventant l’espai urbà, que era online. Sense oblidar una nova iniciativa, el grup de treball Terra i Salut. A la memòria trobareu un petit recull del conjunt creixent de col·laboracions en xarxa amb multiplicitat d'agents públics i privats com les Jornades-seminari «Els africans a Europa, una llarga història». Mentre
Sumari
5
seguim actius a xarxes africanistes internacionals com AEGIS o la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual del CAC.
Dos principis actius ens guien: primer, mantenir activitats centrals i de continuïtat, i segon, obrim i consolidem vies d'actuació en col·laboració amb institucions, entitats i persones.
I els intentem tant en la vessant africanista com intercultural, d'equí el reforç del Projecte d’Aprenentatge i Servei: «El meu Baró divers» o "Jo també soc referent". Dones d’origen pakistanès: visibles i amb drets, Projecte Cricket Jove Bcn, Mirades Creuades + Mòdul d'Aprofundiment o els Tallers de Hip Hop Rimant Rumors . Aquests últims també vinculats a la implicació del CEAi en la Xarxa Antirumors de Barcelona. També volem destacar com el CEAi vol desenvolupar activitats des de la interseccionalitat, seria el cas del curs Mirades Creuades + Mòdul d'Aprofundiment, que treballa la interculturalitat des de la perspectiva de gènere. I en la mateixa línia destacaria la consolidació de Cartografia de coneixements, cartografia de sabers, on des de la pràctica es demostra la riquesa que per a Catalunya impliquen les diversitats.
El 2017 hem mantingut la dimensió reivindicativa, amb la implicació del CEAi en la Dinamització d’una plataforma ciutadana per demanar més oferta universitària en docència i recerca sobre el continent africà en cooperació amb altres centres universitaris. I podem afirmar que el Col·lectiu i+ és una realitat en la qual el CEAi ha estat implicat en la concepció i construcció. També presentem projectes de futur com el Festival Internacional de Cinemes Africans de Barcelona (FICAB) que es celebrarà al 2019, però que tindrà un aperitiu al maig 2018 i que estem impulsant conjuntament amb altres entitats i especialistes, com ara Wiriko, Africaye i el paraigües de CinemAfriques.
I tot això no seria possible sense la qualitat humana i professional de l'equip tècnic, voluntariat i membres del Centre que, en aquests temps convulsos que estem vivint, han volgut i sabut mantenir viu i amb molta vitalitat el CEAi. El que em permet afirmar que Seguirem endavant!!!
Fins al proper any, i mentre, ens trobem per aquests camins africanistes interculturals.
Con diu la dita kiswahili Tutaonana mungu kipenda!!
Mungi atapenda!!1 Rafael Crespo Ubero Secretari General Centre d'Estudis Africans i Interculturals
1"Ens veïem si Deu vol!!" Resposta: "Deu voldra"!!
El C
6
Qui
El CededicCreatUniveassoc
El CE
amb u
Línie
• africa
• decon
• socied’aqu
CEAi
som?
entre d’Estudcada a l’estudt l’any 1987 ersitat de Baciació sense à
EAi realitza e
un especial è
es de treba
Estudi, foranes.
Anàlisi denstrucció d’e
Les migratats europee
uestes transfo
dis Africans i di i la divulgaper l’impuls
arcelona es cànim de lucr
estudis i proj
èmfasi en la d
ll
rmació i sen
e la imatge d’estereotips i
acions i els rees, així com lormacions so
Interculturaació sobre eld’un grup deonstituí, dos
re.
ectes sobre
divulgació i la
sibilització so
’Àfrica i dels prejudicis.
eptes que ima interculturocials i com
ls és una assl continent ae debat dins anys despré
les realitats
a sensibilitza
obre societa
s africans i
mplica per a lralitat com a a objectiu a
ociació africà. la és, en
africanes,
ació.
ats
es resultat assolir.
7
El CEAi col·labora amb institucions, universitats, associacions i col. lectius, tot cercant l’eficàcia i la potenciació de les actuacions que desenvolupa. En l’àmbit més acadèmic, és membre fundacional de la Xarxa Europea de Centres d’Estudis Africans (AEGIS) que agrupa institucions de recerca africanista de diversos estats de la Unió Europea.
El que ens diferencia
30 anys d’experiència en l’estudi i coneixement de les societats africanes.
Un equip d’especialistes de tots els àmbits que afavoreix una aproximació pluridisciplinar.
Una relació de diàleg amb les societats africanes que ens permet revisar valors i conceptes d’Occident i incorporar una visió crítica de les relacions Nord – Sud.
Aposta per un model intercultural en l’abordatge de la diversitat cultural que també inclogui una visió crítica de les relacions Nord-Sud.
Organigrama i direcció
El CEAi compta amb personal administratiu per al seguiment de la gestió i el funcionament diari del Centre.
El CEAi compta també amb una junta directiva, escollida anualment per l’Assemblea de Socis.
Paral·lelament i de forma permanent el CEAi compta amb un equip tècnic composat per: Tècnica de projectes Interculturalitat: Jessica González Tècnica de projectes Àfrica: Ana Moya Tècnic Projecte Criquet Jove BCN: Xoan Vázquez Gestió i Administració: Fama Zra Les altres persones que componen l'equip tècnic, participen dels diferents projectes i realitzen reunions periòdiques de coordinació i seguiment. Són: Toni López, Carlos Bajo, Albert Farré, Jordi Tomás, Maria Tobeña, Martín Frasso, Rosa Cardús, Eduard Gargallo, Maria Grande, Pol Bassols, Kimberley Jordan i Pau Llonch. També volem agrair la col·laboració dels voluntaris Connor Burke i K.C.Brook.
Càrrecs directius
President: Albert Roca
Secretari General: Rafael Crespo
Tresorer: Manuel Caballero
Vocal: María Grande
Vocal: Eduard Gargallo
Vocal: Mireia Vehí
8
9
Comunicació, Nova Web i Xarxes Socials
Durant l'any 2017 s’ha continuat treballant en la gestió del web i de les xarxes socials. Els membre de l'equip tècnic s'han fet càrrec del manteniment dels perfils de manera conjunta. Al mateix temps, diversos projectes han tingut persones encarregades específicament de la seva difusió a les xarxes.
El seguiment dels perfils del Centre a les xarxes socials ha continuat augmentant. Ara mateix, el CEAi compta amb més de 6.841 seguidors a través de la pàgina de Facebook i més de 2.356 seguidors a Twitter.
El perfil d'utilització d'aquestes xarxes compleix bàsicament amb un objectiu de difusió de l'activitat de l'organització. Les xarxes socials serveixen per millorar la visibilitat del Centre.
En el futur seria desitjable poder destinar més recursos a la comunicació on line del centre, perquè és la seva principal eina de difusió.
Butlletí 2017
L’any 2017 ha estat un any amb dificultats pel butlletí a causa que molts dels col·laboradors habituals no han pogut participar. Això ha fet que hi hagués menys articles a cada número. Malgrat tot, s'ha aconseguit la participació i incorporació de
3. Serveis als socis i comunicació
10
nous comula sev
Les dactivitrajecde l'aprimecoord
Nova
Durarevist
EDIT
Intran
CAR
La deconflilas m
LAUR
Los mindep
MOH
Etiopanális
col·laboradounitat africanva comunitat
dificultats quetat gestionadctòria ja de sany anterior. er en què l’Adinador del p
a Africa
ant l’any 2017ta, que inclou
TORIAL
nsigencia del
LA VALLE BE
econstruccióicto: el poscoujeres en el
RA BUIL BA
medios de copendencia a ‘c
HAMED ABD
pía y Kenia ansis de sus int
ors i s'ha donna i afro-desct i mereixen
e ens hem trda exclusivamset anys, tal i Convé desta
Antonio J. Lóprojecte.
7 (gener) s'hu els següent
poder etíop
ERLANA
n del feminisolonialismo y conflicto arm
ALDELLOU
omunicación contrapeso’
DILLAHI BAH
nte el cambioervenciones
nat més que cendent que que la seva v
robat han estment des del com es va eacar que aqupez ha exerc
a publicat el ts articles:
pe
smo occideny la reivindicamado african
en Ghana: ddemocrático
HDON
o geopolítico militares en
mai veu a ge estan fent coveu sigui esco
tat les pròpiel voluntariat explicar a la mest any ha escit de directo
número 34
ntal sobre muación de la a
no
e actores poo
o del Cuernon Somalia
ent de la oses per a oltada.
es d’una i amb una memòria stat el or i
de la
ujer y agencia de
or la
o de África:
Activit
11
PostgMun
Com coneiUniveoferiralumnperspuna vdestales cade la
EntrerealitSociel'equi
tats de
grau en Sodialització,
cada any, amixement sobersitat Pompr el Curs i Dnes interessapectiva pluridvisió general acats del passaracterístique seva història
e el mes de gtzar una novaetats Africaneip del CEA. E
e form
ocietats Afr, 2016-2017
mb la intencióre el món af
peu Fabra i elDiploma de Pats en descodisciplinar. L’oi alhora aprosat i el presees de les soca, política, ec
gener i el mea edició del Ces, dirigit perEl curs ha co
mació
icanes. Sing7
ó d’ampliar efricà, la Facultl Centre d'EsPostgrau perbrir noves reobjectiu de laofundida sobent del contincietats africanonomia i div
es de juny deCurs i Diplomr Eduard Garnstat de 130
i sens
gularitats i
els espais de tat d’Humanstudis Africanr a tots aquelealitats des da formació é
bre els aspectnent africà. Snes mitjançaversitat cultu
e l’any 2017 vma de Postgrgallo, memb0 hores lectiv
ibilitza
nitats de la ns van lls d’una és donar tes més
S’analitzen nt l’estudi ral.
vam rau en re de ves. Més
ació
12
de vinediciódiscipSocioPsicoEnginEnginAntroRelacCurs,inclouPolítid’altr(12 cel quaMund
Per tadel mi d'althoreso instla dirseguiuna inque prespoamb eincen
La vaestat sempnoves
Estu
El 17 de prAque(CEAInternpretéentitaamplila inteunive
Els obi projla coma parttutor
nt docents só, amb una aplines molt dologia, Històropedagogia, Enyeria Tècnicanyeria Industropologia, Trecions Públiqu, amb una duu els tres prica i Econom
ra banda, el forèdits) i 200art mòdul dedialització.
al que els alumón de la Cotres àmbits ds de dedicacititució prèvia
recció del Cument i avaluanvestigació rpot estar dirionsable d’unael responsab
ntivar la rece
aloració globa molt positiv
pre en compts edicions.
dis African
de gener deresentació deesta iniciativaA-UPF) i finannacionals i Cén posar en rats i/o organi, des del móerculturalitat
ersitari del pr
bjectius de lajectes que pemplexitat detir de projec
ritzat de prof
’han encarressistència de
diverses (Georia, Ciències Educació Soca Topogràficarial, Màrketinball Social, E
ues), ha compuració de 104imers mòdulia i, finalmenormat Diplo
0 hores de pre Societats A
umnes puguinooperació al de treball, reaió efectiva a ament conceurs. Les pràctació propi. Crelacionada aigida per un a ONG, entitble acadèmic rca sobre el
al per part dva, i les valorate a l'hora de
s en Xarxa
e 2017 es va el projecte «a vinculada alnçat per la D
Cooperació drelació el treitzacions vin
ón del desenvt, juntament ropi Postgrau
a iniciativa haermetin treb
e les societatsctes reals d’efessorat acad
egat de les 41e 26 alumnesografia, CièncPolítiques, Peial, Humanitaa, Comunicacng, Traduccióstudis Àrabsptat d’una ba4 hores lectivs: el de Geogt, el de Sociema, que duraràctiques (8 cAfricanes, Sing
n involucrar-desenvolupaalitzen unes les tasques eertada per l’atiques compt
Com a pràctiqamb els temecoordinadortat o instituc del Postgrau continent i l
els i les estuacions dels ee configurar
a
realitzar a L«Estudis Afric Postgrau en
Direcció de Rde l'Ajuntameeball d’alumnculades ambvolupament, amb el profeu.
an estat oferballar i invests africanes i
entitats i ambdèmic especi
1 sessions. Aqs provinents cies Econòmeriodisme, ats, Infermerció Audiovisu
ó i interpretas i Hebreus, Panda amb el fves (10 crèdgrafia i Històetat, Art i Cua 130 hores crèdits), i cogularitats i
-se en la pràcament en l’àmpràctiques den una ONGalumne i aproten amb un sques també es tractats al r/a acadèmicció en col·labu. Amb això ela recerca ap
udiants del poestudiants es el programa
La Fede.cat lacans en Xarxn Societats ARelacions ent de Barcees del Postgr
b l’Àfrica en ude la cooperessorat acad
rir als estudiatigar sobre lade la intercu
b l’acompanyialitzat. I tam
questa de
miques,
ia, ual, ció, Publicitat i format de
dits), i que òria, el de ultura; i lectives mpta amb
ctica diària mbit africà de 200 GD, entitat ovada per sistema de es pot fer Postgrau i o pel boració es vol plicada.
ostgrau ha s tenen a de les
a Jornada xa». Africanes
elona, rau amb un sentit ració o de èmic
ants eines a realitat i ulturalitat yament bé
13
fomeuna aorganinterc
A la Jd’alguiniciatalumncompl’Assotrebaseus l’entit
de noels coafavoinvestd’estu
debatConfeciutat
“Emd'Inhproml'imp
L'ent
ntar la realitaplicació pràcnitzacions deculturalitat, v
Jornada de punes de les xtiva «Estudisnes Rosa G. ptar amb la pociació Cataallen per garaprojectes, catat.
ous concepteoneixementsrir els interctigadors i proudis africans.
t i trobada inferences on Ats europees.
mpoderant hambane pmoció agropuls de la se
itat Enginyer
tzació d’invesctica i de mile l’àmbit del vinculades a l
resentació axarxes de tres Africans en Iniesta, Emili
participació dlana d’Enginyantir l’enfocaampanyes i gr
Particip
El CEAi AEGIS (AInterdiscla xarxa intel·lectl’ensenya
es i temes des sobre l’Àfricanvis institucomoure les t. AEGIS orga
nternacionalsAfrican Studi
a la dona cer al liderapecuària i aeva Política
rs Sense Fron
stigacions riglora en el tredesenvolupal’Àfrica i als a
més a més deball creades Xarxa» repro Gonźalez
del Grup de yeria Sense Fament transvrups de func
pació a la X
és membre fAfrica-Europciplinary Stud AEGIS són ctuals per a laament, contre investigacióca, acompanycionals d’esttècniques int
anitza un Plen
s, les ECAS (es), que es r
amperola aatge en la gacompanyaa de Gènere
nteres (ESF)
goroses que teball d’entita
ament i la africans i afr
de la present a partir de resentades pi Marina TutuGènere de
Fronteres, quversal de gènionament int
Xarxa AEG
fundador de pe Group fordies). Els objecompartir elsa recerca i ribuir a l’emeó, valoritzar iyar la recerc
tudiants, profterdisciplinarnari Anual i à
(European realitzen en d
a la Províncgestió de l'aament a la re”
ha portat a t
tinguin ats i/o
icanes.
tació la pels usaus, vam
ue ere en els tern de
IS
la Xarxa r ectius de s recursos
ergència i difondre ca i fessors i ris àmbits de
diferents
cia aigua i la UNAC a
terme
14
aquesCEAid'idenen Sol’àmbzona a mésacommateEls rede 202017 contidel C
Proje
AqueServeProgrBarceproceprojetrebade m
El prointercl'Escoestavsola ldesen
• cada
compd'un m
• sobrevides
•
st projecte, fi. La implicacntificar i seleocietats Africbit de la rece d’ execució s, el CEA s'h
mpanyament drials per a leesultats de la017 a la Jorna l’entitat ESFnuar el proje
CEAi.
ecte d’Apre
est any s’ha dei (APS) «El rama d’Educaelona. L’APS essos d'aprenecte ben articallant sobre leillorar-lo.
ojecte va néiculturals i acola L'Esperana dirigit als/leínia amb un nvolupar en t
Contingupersona la c
prendre's a smajor coneix
Donar l'oe la seva vida d'altres pers
Fomentar
finançat per lció del Centeccionar un ecanes (CEA-Urca i l’ espec del projectea encarregatde l’alumne i
es publicaciona investigacióada «Estudis F ha aconseguecte, que tam
enentatge
desenvolupat meu Baró dació per a la és una proponentatge i deculat en el ques necessitat
ixer amb la idostar l'entor
nça del barri es alumnes dtotal aproximtres eixos:
ts emancipadapacitat de
i mateixa i dxement del m
oportunitat aa per tal que sones en altr
r el treball en
l'ACCD, en cre en el projestudiant delUPF) per tal cialització teme a Funhalourt del seguimei de la revisións relacionad
ó es van pres africans en Xuit el finança
mbé comptar
i Servei: “E
t el projecte ivers», amb e Justícia Sociosta educative servei a la cual els i les pts reals de l'e
dea de crearrn multicultude Baró de V
de 4art d'ESOmat d'uns 20
dors: L'educa
e comprendmón.
als/les alumne puguin posares parts del
n equip.
col·laboraciójecte ha esta Diploma de que iniciï unmàtica en relro (Moçambent, tutoria i ó i creació ddes amb el pentar el 17 dXarxa». El m
ament necessrà amb la col
El meu Baró
d'Aprenentael suport deal de l’Ajuntva que combcomunitat enparticipants eentorn amb
r un mapa d'eural als alumnViver (Sant AO de l’Escola0 alumnes. Es
ació ha de do
re els altres
es de reflexioar-la en relacl món.
ó amb el t la
e Postgrau n treball en lació a la ic). A més e rojecte. de gener
mateix any sari per l·laboració
ó divers”
atge i l ament de
bina n un sol es formen l'objectiu
entitats nes de Andreu), i a, d'una s va
onar a
a través
onar ió amb les
15
A parde la identque gper taidentelaboel serAfricasaber
El pro
•
•
• difere
Es prdescopreseBaró combde lesdel 20
Així mdesenassocsectocontimatel'àmb
CursJorna
El CEÀfricapropo
rtir del cone seva exploratificar els difegestionen peal d'entendre
tificar els conorar un maparvei que els ians i a la comr que aqueste
ojecte es va
Coneixem
Exploraci
Elaboracients cultures
retenia respooneixement dents a la ciuta de Viver, i d'batre al mosas diferents c017.
mateix, el pronvolupa des ciacions, de leor privat. Tennguts del promàtiques, tec
bit cultural l'e
s “Àfrica Nades “Afric
EAi ha ofert aa Negra. Reinvorcionar una
eixement de ació per parterents col·lecrsones d’altre els processnflictes. Aquea de la diversi les alumnesmunitat com es associacio
a desenvolup
ment de la hi
ó del barri p
ó d'un mapas i difusió del
ondre, d'una bde les societat de Barceloaltra banda, aic d'estereoultures. El pr
ojecte tenia de la col·laboes institucionia també unaojecte s’han cnologies, reexpressió ora
egra. Reinvcans a Euro
aquest any eventant l’espaa visió genera
la història det dels/les aluctius, centresres cultures qsos d'integraesta identificsitat dins el bs han aportat a mitjà de re
ons aporten a
par en tres fa
istòria del ba
per part de l'
d'entitats rel projecte.
banda, a una tats d’altres oona i en partdonar eines
otips negatiusrojecte va fin
una vocació oració dels àns públiques,a vocació intetreballat desligió i les socal i plàstica.
ventant l’esopa: una llar
el Curs de Foai urbà, que teal sobre el fe
el barri Barómnes, es vans de culte o que conviuen
ació al barri i cació va permbarri. El mapat al Centre deconeixemeal barri.
ases:
arri Baró de V
'alumnat.
epresentants
situació de orígens cultuticular en el per identifics que hi ha analitzar el set
trans-sectoràmbits de les, de la culturerdisciplinàrs de la històrcials, així com
spai urbà” irga història
ormació On enia com a oenomen urbà
ó de Viver i n a comerços n al barri
metre a ha estat d’Estudis nt del
Viver.
s de
urals barri de at i l voltant tembre
rial que es s ra i del ia, i els ria, dibuix, m des de
i a”
Line: objectiu à a l’Àfrica,
16
fent uanalitprincciutaturbande fode deProgrBarce
Es vaera pque ede lesalumnd’Am
Les vque faprevisdema
Jornahistò
A vegsembhistòque e
Durahistòque vens val nosreflexpolíti
A les
Els tirBarri
un breu repàtzant la situacipis del XXI.t, els serveis na o la constrma destaca
esembre de 2rama d’Educaelona.
n matricularpossible, i es ves volien inscs accions delnes n’hi havia
mèrica Llatina
valoracions dfa als contingst tornar a oanda que hem
ades-seminòria»
gades semblabla, també, quria, però, va ens visiten i h
ant les Jornadria», realitzadvan comptar vam endinsarstre continenxionar sobreca, la cultura
Jornades s’h
railleurs senegl, doctorand
às a la històrició de la ciut. Qüestions c urbans, el patrucció de l’eda. El Curs 2017, i va coació per a la
r 31 alumnes van haver decriure. L’objel CEAi es va a 12 de Cataa i 1 de l’Àfri
els alumnes guts del Cursofertar el Cum comentat
nari «Els afr
a que els afriue només vinper altres caho fan per m
des-seminari des el 3 i 4 d amb el supor en la històrnt al llarg de
e les seves apa, l’economia
hi van fer les
galesos a l ’Eu en Història
ia urbana deltat africana acom la migraaper de les despai social hes va fer del mptar amb e Justícia Soci
al Curs, el ne refusar solectiu d’estend assolir claraalunya, 13 de ca.
han estat mos, com al seu rs durant l’aper a aquest
ricans a Eu
cans acabin dnguin per temamins: els afri
molts i diverso
«Els africansde juliol a l’Aort de l’Ajuntia de diferenls darrers ce
portacions en o la salut, en
següents int
uropa de princ(UB).
l continent i,a finals del seació del campdones, l’econhi han estat t 15 de setemel suport delal de l’Ajunt
nombre màxi·licituds de pdre l’àmbit dament, ja que l’Estat Espan
olt positives, funcioname
any 2018, donta primera ed
uropa, una l
d’arribar a Emes econòmicans fa moltos motius.
s a Europa, uAteneu Barcetament de B
nts col·lectiuent anys i vamn àmbits comntre d’altres.
tervencions:
cipis de s.XX
, sobretot, egle XX i p a la omia
tractades mbre al 15 l ament de
im que persones d’impacte e entre els nyol, 5
, tant pel nt. Està nada la dició.
larga
uropa. I ics. La t de temps
una llarga elonès i arcelona, s africans m m la .
X • Álvaro
17
Mobildocto
Salut, ciutatSocia
De Nsomni
MúsicBraz
CriolitorígenBrasí
Dinademsobr
Des dplatafdocèn
Aquí sistemrecer
http:/unive
Trob
Durainiciamatèviabilpartircol·laCIEAbibliorelaciCrònD’aquconcrtreurcom
La cod’enfoamb l
litats colonialsoranda en H
malaltia i curts europees • al (UdL).
Níger a Europai europeu • O
ca i cultura poDias, antrop
tzació africanns • Wilson Tlia).
amització danar més o
re el contin
de l’any 2016forma ciutadncia i recerc
podeu llegirma universitarca:
//centredestuersitari-que-a
bada de lect
ant tot el 201des al 2016, ria de salut. itat de particr de la confluaboradores, e
A 10 (Congréogràfica que pionades amb
nica, Qualitat uest treball cret que es core’l a publicacevolucionari
ontinuïtat delortir els vincla possibilitat
s : els guineanistòria (UB).
ració : connexCarme Cam
a. Del Libya KOriol Puig, do
opular africanòloga (Unive
na a Europa : Trajano Filho,
d’una plataoferta univeent africà
6 el CEAi ha dana per dema sobre el co
r el manifest ari que apost
udisafricans.oaposti-per-laf
tura i deba
17 s’han mancom a part dEl grup va pecipació de douència d’opines va decidirés Ibèric d’Espretenia ana
b un tema d’i de vida i Gèconjunt, s’extontinuarà treció i del quala.
l grup és argcles interprot d’aportar p
ns a la metròp
xions entre Àfrmpoy, doctora
aman Turaï -”octorand en A
na a les ciutatersitat de Bra
més que una , antropòleg
aforma ciutersitària en
engegat la fomanar més ofontinent afric
de la Platafoti per l’Àfrica
org/manifest-frica/
at sobre Ter
ntingut les red’un grup deerdre participos dels memnions comun preparar un
studis Africanlitzar els repnterès comúènere a Àfrictragué un preballant dura encara resta
umentada amfessionals am
productes int
poli • Celeste
frica Occidentanda en Antr
”Libia com EuAntropologia
ts europees • asília).
metàfora sob(Universitat
tadana per n docència
ormació d’unferta universcà.
orma Ciutadaa en l’enseny
-per-un-siste
rra i Salut
eunions periòe reflexió i depants per mobres. Més en
nes de dues na comunicacns) tractant uports d’investú: “Malaltia Rca Subsahariarimer producant el 2018 pa pendent el
mb la intencimb els estuditeressants de
e Muñoz,
al i les ropologia
uropa ”- al a (UB).
Juliana
bre els de
i recerca
na itària en
ana per un yament i la
ema-
òdiques ebat en otius de ndavant, i a
ció per al una revisió tigacions enal ana”. cte per tal de l detall de
ó s africans, e les
18
recerques i, sobretot, en el fet de crear un espai de contrast d’opinions entre les participants del grup permetent l’aprenentatge i enriquiment en matèria d’estudis africans.
19
Don
Des dprojeaquesnombalumnespai
Els obBarcecom Barcefacilitpakistd'empdifere
El proentitaPoble
La vagrupsdesta
nes d’origen
de fa anys i aecte “Dones dst curs 2016bre de novesnes de cursos de formaci
bjectius del pelona, són l'aescrita), fomelona i els retar la realitattaneses. A la poderament ents realitats
ojecte està aats de Faizane Sec i del Ra
aloració de l’es és molt posaquem:
5. M
n pakistanè
amb continuïd'origen pakis-201 el projes incorporacios anteriors hó del projec
projecte, finaprenentatge
mentar el conecursos que at diària i quot vegada, inte femení on c
s quotidianes
adreçat a les ne e Medina i aval de Barce
equip del CEsitiva. Com a
Migrac
ès: visibles i
ïtat, el CEAi tanès: visiblesecte ha compions, alhora qhan continuate.
ançat per l'aju de la llenguaeixement deaquesta proptidiana de la nta ser tamb
compartir dus.
dones d'orig Minhaj ul Quelona.
EAi i de les aa resultats pr
cions
i amb drets
organitza i cs i amb drets”ptat amb un que moltes dat vinculades
untament dea Castellana e la ciutat deporciona, aix comunitat dbé un espai ubtes, insegur
gen pakistanèuran, dels bar
alumnes dels rincipals del
i inte
s
oordina el ”. Durant gran de les als dos
e (tant oral í com
de dones
retats o
ès de les rris de
diferents projecte,
ercultturaliitat
20
• de la particassist
• comp
• posaddone
• espaiBarce
• que oRavall’espa
• travégenerCasteciutattravél’expl
L’aprenen llengua Castcipants (es fateixen).
La constrpartir inquiet
La creacióda en comú ds després de
Generar s pròpiamenelona. Se’n de
Un augmeofereix la ciu i el Poble Se
ai públic i l’ac
La promos de les sortren espais deellana. Creiemt a través de s del coneixeloració, el co
ntatge lingüístellana, tant oa palès en el
rucció d'un etuds, problem
ó de xarxes de les difereel procés mig
sentiment dent femenins deriva un emp
ent del conetat de Barceec. Es facilitaccés als recu
oció de la patides com dee participacióm que és una l'empoderamement de la
oneixement i
tic. Una evoloral com escquotidià de
espai segur i cmes i experiè
de confiançants situaciongratori.
e pertinençade “significacipoderament
eixement delselona, i sobre l’autonomiarsos disponi
rticipació ene les xerradeó activa mitjaa manera de ment comunllengua com la participac
lució en l’aprcrita de les dles dones qu
còmode on ències.
a, espais de dns i dificultats
a, vincles emoió” de la seva personal i co
s recursos i etot dels barra de movimeibles.
n l’espai públis informativeançant la llen fer accessib
nitari i femen a través de ció en espais
renentatge ones
ue hi
poder
debat i de s de les
ocionals i a vida a ol·lectiu.
entitats ris del nt en
ic, tant a es que ngua ble la ní, ja sigui a
s de la
21
pròpi
Les aprior
s’orgad’aquesdevafegitentrereivin
Duraidentconjusensib
Elles priorLa pede lesdescoo enfreivin
Duraidentconjusensib
Aquel'Ajundeparpúblic
Xar
El CEactiviFormpersoactiviprofed'Agecol·la2010estat Xarx
Proj
ia ciutat on v
alumnes diagnritàries i a pa
anitza el caleuest espai d’ivé un espai dt que cohesioe les dones, i ndiquen com
ant aquest antificades durauntament ambilització a l'
mateixes diaritàries i a paercepció de ls classes de oberta, és unforteix els vinndiquen com
ant aquest antificades durauntament ambilització a l'
est any 2017 ntament de Brtament de Bc i l’accés al
rxa Barcelo
EAi continua itats i el func
ma part del grones encarreitats formativessionals del ents Antirumaboració amb. Aquest any el disseny d
xa de la qual t
jecte Crick
vivim.
nostiquen lesrtir d’aquí
endari d’activntercanvi va
de carrer, parona el grup, g alhora que e a “ciutadane
ny 2017, comant el curs pa
mb Tot Raval, equip tècnic
agnostiquen rtir d’aquí s’es dones d’allengua, un e
n al·licient afencles entre l a “ciutadane
ny 2017, comant el curs pa
mb Tot Raval, equip tècnic
el projecte hBarcelona, la Benestar Socrecursos dis
ona Antirum
col·laborantcionament derup de Formegades d'elabves de la Xar CEA col·lab
mors que la Xb la Xarxa es el focus de t'una formacitindreu notíc
ket Jove Bcn
s necessitats
vitats. El vinc més enllà derticipació i degenera o enfes es visibles i a
a resposta aassat, des delestem realitz sanitari dels
les necessitaorganitza el
aquest espai spai de carreegit que cohees dones, i aes visibles i a
a resposta aassat, des delestem realit sanitari dels
ha comptat a Diputació dcial de la Genponibles.
mors
t de manera e la Xarxa Ba
mació, que és borar, dissenyrxa. D'altra b
boren com a Xarxa ofereixs realitza destreball del gró per a tots cies l'any vin
n
s que conside
le que les alue les classes escoberta, uforteix els vin
amb drets”.
a les necessitl projecte i zant un projes CAPs del R
ats que consi calendari d’ad’intercanvi er, participacesiona el gru
alhora que esamb drets”.
a les necessitl projecte i tzant un projs CAPs del R
amb el supore Barcelona neralitat de C
molt activa arcelona Ant el grup d'enyar i implemebanda diferen formadors ex. Aquesta s dels seus inrup de Form els membreent.
eren
umnes fan de llengua, n al·licient ncles
tats
ecte de Raval.
deren activitats. més enllà ió i
up, genera s
tats
jecte de Raval.
rt de i el Catalunya.
en les tirumors. titats i entar les nts en el Curs
nicis, l'any ació ha
es de la
22
Una vegada confirmat la viabilitat del projecte i la seva necessitat i potencialitat, el projecte torna amb força i a principi de l'any 2017 rep una subvenció del Pla Bcn Intercultural de l'Ajuntament de Barcelona, sent un dels projectes amb més suport per part del consistori aquest any.
Arran d'aquest fet, a finals del curs 2017 el nombre d'equips de criquet va créixer exponencialment, sorgint el criquet femení com el nou gran factor d'èxit, sent e que rep més suport, acollida i demanda als barris. En poc temps es creen dos nous equips femenins abans de l'estiu. Al començament del nou curs, el projecte torna al carrer i continua la seva pujada en temps rècord amb la incorporació de nous referents esportius i educatius: dos monitores i un monitor, els tres d'orígens diversos, que aporten noves visions i un gran compromís amb el projecte. Així, tancant aquest any ens trobem amb que el projecte no para de créixer. Actualment coordinem quatre equips femenins i dos mixtes, amb la previsió de crear dos més de cada modalitat a l'inici d'aquest any que ve. I continuant. Característiques del projecte
Criquet Jove a Bcn té la peculiaritat d'abordar la interculturalitat o el gènere en el camp de l'educació social i la intervenció comunitària des de l'esport, sempre enfocat a la transformació social i a millorar la comunicació entre els seus membres, treballant el vessant comunitari i la diversitat als barris com una potencialitat i una força. Per altra banda, els equips femenins es mostren com la nova punta de llança del projecte, pensats com a espais de seguretat per l'apoderament de les joves d’orígens diversos, interseccionant així la diversitat cultural amb el gènere. El fet és que no només és una activitat que serveix per enfortir els llaços amb les comunitats que han portat el criquet a la nostra ciutat (Pakistan, Bangladesh, Índia, Anglaterra) i per apropar-se mútuament; sinó que a més a més és una manera de fomentar el diàleg entre cultures i comunitats diverses utilitzant una eina que pertany a la mateixa comunitat nouvinguda. La prova és que cada vegada més, diferents joves d'altres orígens, des del Magreb a Llatinoamèrica o altres països asiàtics, se sumen a descobrir aquest esport que porta tan poc temps en els nostres carrers però que ara té tanta presència i demanda en els mateixos. Tenint sempre en els horitzons el vessant comunitari, el nostre projecte col·labora en cada barri amb una entitat al territori que fa treball en paral·lel amb les joves participants, permitent una intervenció més integral i enfortint els vincles a la ciutat: entitats de llarg recorregut com el Casal d'Infants al Raval, la Fundació Surt al Besòs o els diferents educadors de carrer (APC’s) de diversos barris son part d'aquest treball en grup que sumen esforços per la cohesió social del territori amb Criquet Jove a BCN.
23
Futu
Però princcomecreacdemapromeducajugadesporjove, esporamb uweb.
Projde dinter
Durai Intecol·launa nobjecdiveri prevpràcttallerde C
• vulguformaeduca
• tasqu
• habiliinterc
El proque sanys
Mira
ur
això només ipi d'un proj
ençament deció i establimanda, la creac
moció de partativa i per crors/es de la rtiva dirigidal'expansió dertius i educatuna major di
jecte formainamitzadorculturals
ant el quart terculturals amaboració de nova fase d'aqctiu formar arsos en temevenció de viotica d’aquest rs escolars i aatalunya. Els
Formar join i es compatives intercuatiu.
Oferir einues de dinam
Empodertats dinamitzculturalitat i
océs s’execusigui una provposteriors.
ades Creua
acaba de coecte amb mo l'any que ve
ment de més ció d'una lligatits de criquerear xarxa i c ciutat, la crea específicame les aliancestius de la ciuifusió als mit
atiu "Jo, tamors i dinam
trimestre de mb el suportl’Agència Caquest prproja joves amb bes d’intercultolències, i aco coneixemenaccions com objectius de
oves de diferprometin a diulturals i de
nes i recursoització de gr
rar els joves pzadores i els prevenció de
tarà durant va pilot que
ades + Mòd
omençar i vololt potencial e els objectiuequips als baa femenina det amb perspconeixementeació d'un cuent als monis amb diferenutat i donar atjans i amb la
mbé, sóc remitzadores d
2017 el Cen de l’Obra So
atalana de Jovecte formatibagatges miguralitat, persompanyar-lonts mitjaçant unitàries a d
e la formació
rents contextinamitzar inicprevenció de
os pràctics perups.
per a què de seus coneixe violències.
el 2018 i tengeneri més e
dul d'Aprofu
lem que sigu a llarg term
us passen perarris on hi hade criquet depectiva amistt mutu entrers de formacitors/es de cnts entitats ia conèixer ela creació d'un
eferent". Fod’accions
ntre d'Estudiocial La Caixventut va repiu que té com
gratoris i cultspectiva interos en la posadt la realitzaciódiferents demó són:
xtos culturalsciatives o acce violències
er desenvolu
esenvolupin lxements en
nim expectatedicions en a
undiment
ui el ini. Pel r la agi e ciutat, la tosa, e les/els ció riquet agents l projecte na pagina
ormació
s Africans xa i la prendre m a turals rseccional da en ó de
marcacions
s que cions en l’àmbit
upar
es seves
tives de anbys en
24
AquecreadCandCreua l’adorganper ainterc
Tant comúintegrincloula perdinàmAqueCreunecesCreucomprelacid’aqu
DuraNacio
Talle
est curs pertda fa tres anydela per l’Accuades» està ddministració, nismes d’inteal treball d’intcultural amb
el CEAi comú que abordi ri els biaixosu temes comrspectiva intemiques amb cest any com aades II: Mòdssitat d’aprofades I. En aq
plexa de les dions i vivènc
uestes perspe
ant el 2017 s’onal de Joven
er de Hip h
any a una línys amb la colció Comunitdirigit a profeen equipame
erès, per ofertervenció i d
b perspectiva
m Candela ap la transforms de gènere i m la perspectercultural alscasos pràctica novetat es ul d'Aprofunfundir en el t
questa segonadinàmiques dies pròpies. Sectives, a trav
’han realitzatntut de Cata
op Rimant
ia d’Intercultl•laboració dtària. La formessionals i tèents públics, rir-los recursde gestió en de gènere.
osten per a mació social d d’origen. El tiva de gèners anàlisis de gcs. va crear el cndiment, el qutreball iniciata proposta ade poder preSeguim indagvés de la ide
t 2 edicions aalunya.
Rumors
turalitat i Gède l’Associacimació «Mirad
cnics/es que entitats i altsos teòrics i un context
generar una des d’un pris programa dere com a eingènere i dive
curs Miradesual sorgeix dt en el curs Maprofundim eesents en lesgant en el creea de interse
amb el Cons
ènere ió es treballen res pràctics
eina sma que el curs a pel canvi, erses
s de la Mirades en l’anàlisi entitats, euament
eccionalitat.
sell
25
El talcombimmigconvidiferedel h
rap i 12 a fomedebatexpediferedifereBadalper p
Col•
En 20Col•ll’entoconeprojeLa iguconeeinesnostrqualsTeatr
ler Rimant Rbatre els rumgrants que pivència, les reents formes ip hop i les s
la dansa. Es t22 anys que
entar la partict i enriquimeriències. Al llents centres ents equipamlona. L’activitpart de les pa
lectiu i+
015 el CEAi lectiu i+, un gorn i la comuixements i ex
ectes de fomualtat, el recoixement, la p
s amb les quere horitzó. Els el CEA ha tre, elParlante
Rumors és unmors i esterepoden tenir eelacions intede veure el mseves diferen
tracta d’una s’adequa en cipació dels jent col•lectiularg del 2017 educatius de
ments de bartat ha comptarticipants i
va decidir fogrup de profunitat que coxperiència pent de la inteoneixement perspectiva de comptem, il Col•lectiu itreballat fa me i QSL. Dura
na activitat qotips sobre
els joves catarculturals i emón. Tot això
nts manifesta
activitat pen funció del gjoves i poder
u a partir de 7 s’han realitze secundàriari de Barcelotat amb moltprofessionals
ormar part d'fessionals coooperen i coer impulsar erculturalitatde la diversit
decolonial i di la convivèn+ està forma
molts anys, taant 2017 el C
que té per obles personesalans i que diel respecte cò es treballa
acions, en aqu
nsada per a jogrup per tal dr generar un les pròpies zat 32 tallers
a, casals de joona, Montcadt bones valors.
'un somni anmpromès ammparteixen i acompanyat arreu de Ctat, el diàleg,
de gènere sócia intercultuat per entitatl com són LaCEAi ha port
bjectiu s ificulten la ap a a través uest cas, el
oves de de n espai de
s a oves i da i racions
nomenat mb
ar Catalunya. , el n les ural el ts amb les a Xixa tat a
26
termi+, a dInterantiruformaFundCatalresultforme
CARCAR
El proiniciaorígeestraprojeDuratreba
1) L’ proje
• metoprocégaransegüeproje(4) In
• metoTrebacultucol·lal’AssoInternCEAientitacultu
2) Laformsol·li
e diferents pdestacar: colseccional deumors per a ació gènere ació Catalanlunya, entre dtats del segoem part!
RTOGRAFRTOGRAFI
ojecte Cartoativa de trobaens i personeatègies i formecte es va enant l’any 2017allar van ser:
ampliació ecte
Avancem odològica delés d’intervenntir un abordents fases (deecte): (1) Recntervenció co
Es consolodològic i no allem des de ralment diveaboració ambociació EAMnacional Drai, treballem cats perquè toral i incorpo
a realitzacimació/ (3) cr
icitats pels
projectes en l·laboració e la Mancomu l'Ajuntamenamb perspeca del Lleure d’altres. Este
on any de vid
IA DE CONA DE SAB
ografia de Coades entre pes catalanes pmes de gestió
focar en l'àm7, els resultat
i consolida
en la definic projecte, de
nció social codatge intercue les que es cerca/ (2) Foromunitària /
lida el Paradi només com la co-creació
erses. Hem sib l’AssociacióISS, Minhaj U
assanes-Vall dconjuntamentotes les accio
orin el prisma
ó de dos prreació de m CAP Rava
el marc de l'n el procés dunitat de La Pnt de Castelldctiva intersec i al Consell
em molt contda d'aquest co
NEIXEMENERES
oneixements ersones migper tal d’inteó de recursosmbit de la Intts més desta
ació de la m
ció i maduresefinint la nostomplet que eltural de la sderiven els ormació/ (3) M(5) Difusió
igma Intercu a finalitat deó i co-constrignat convenó Gitana del Ul Quran, Ced’Hebron, ent amb profesons respongua cultural del
rocessos dematerials pel Nord i CA
'activitat del d'elaboració Plana formacdefels i Badaccional per ade Joventut tentes amb eol•lectiu del
NTS,
va néixer corades de dife
ercanviar i cos. Des del 20terculturalitaacats en els q
metodologia
sa de l’estrattra activitat es desplega psalut. Consta objectius espMaterials ped
ltural com a e les nostresrucció entre
nis i acords d Bon Pastor, entre de Saluntre d’altres. ssionals d’aquin a aquestals grups mino
e (1) recercedagògics”AP Bon Pas
Col•lectiu del Pla cions alona; a la de
els qual
om una erents ompartir 016 el at i Salut. que vam
a del
tègia com un
per de les
pecífics del dagògics /
procés s accions. mirades e ut Des del uestes a mixitat oritzats.
ca/ (2) ” s
27
Els àmcomual bar
3) LaInter
No imformaRealitduranl’impadespequals
4) ElCom
Cartd’Intenecesdurancreacdesplsalut talleramb l
5) L’proje
ActuaSalut.
A la Wdossimedia“Intepròpi
mbits tractatnitat gitana drri del Raval”.
a realitzacirculturalita
mpliquen recativa del protzem 5 cursont la prova pacte de les foesa realitzada han sorgit a
l Desplegammunitària de
tografia de Cervenció Comssitats per pent les 3 primció de materegant els pri amb els equrs d’encontrela salut al ba
ampliació, ecte
a com a “ban.
Web estan diers completadors”. Durarvenció Comia explicació
ts han estat: “del barri del B.
ó de cursosat i Salut
cerca perquèojecte generaos específics ilot. Aquests ormacions a a en les receaquestes form
ment d’accel projecte
Coneixementmunitària quersones de leeres fases deials pedagògiincipis del mips sanitaris.
e interculturarri del Poble
actualitzac
nc de coneix
isponibles tos de cada coant l’any 201munitària”, el del projecte
“Malalties meBon Pastor”, i “
s específics
è formen parada durant la de temàtiqu cursos perm més barris, ierques de l’anmacions espe
ions (4) d’I
ts aposta perue han estat res pròpies coe l’estratègiaics), i que coodel intercu Durant el 20al entorn a te Sec i al Barr
ció i difusió
ements” en
ots els materomunitat i els7 la web am de “Materia
e així com de
etabòliques en“El consum d
s en
rt de l’oferta a prova pilot. ues ja preparmeten estendi optimitzen ny anterior, decífiques.
ntervenció
r realitzar acreivindicadesomunitats ma (recerca, foontribueixen ltural en l’àm017 s’han re
temes relaciori del Raval.
ó de la web
Intercultural
rials audioviss “materials plia l’apartat
als Pedagògice totes les en
n la del Shabú
ades dre la de les
ó
cions s com a
migrades rmació i a seguir
mbit de la ealitzat onats
del
litat i
uals, els
t d’ cs”, i la ntitats
28
que dproje 6) L’xarx Seguicom CAPsde CorealitXAFItambintercde m
7) Eltravé
Seguipermgarancol·laeurossol·licdesenrebutla capmesoestat en “stdesitjles cade M
Projl’Àfr
des d’aquest ecte.
ampliació dxa d’entitat
m treballanten la prova ps Bon Pastorollblanc i La Ttzem formaciR al barri deé la xarxa d’culturals o aganera regula
l treball perés d’una fór
m en la recemeti dotar d’entir unes conaboradors/ess de finançamcitud de subvnvolupades. Ut en subvencpacitat de reaos de l’any (g resoltes, pertand-by”. Totjada, els esfoapacitats del ediadors/es
jecte Formrica. Març i A
2017 son ja
de l’abast ts col·labora
t amb actors pilot, i amplier, Gòtic, La M Torrassa de ions per altreel Raval. Es reentitats col·gents comun
ar al projecte
r gaudir d’ermula de fi
erca d’una fóestabilitat prendicions labos. Durant l’anment privat qvenció, fet quUna dependèió permet qualitzar alguneener-maig), qríode en el qt i estar llunyrços i el treb projecte, i pintercultural
mació Interc Abril 2016
col·laborado
territorial dadores
dels barris dem el radi d’a
Marina, Maragl’Hospitalet es col·lectiusealitza un gralaboradores
nitaris de salue.
estabilitat pnançamen
rmula de finaessupostària rals dignes a
ny 2017 s’acoque no teníemue permet amència menor ue el projectes accions duquan les subvque fins ara ey de l’estabiliball van amplermeten tams se’n puguin
cultural. Co a Sant Cug
ores oficials
de les accio
del Poble Secacció treballgall, i també ede Llobregats, com és el an esforç per i de mediadut que col·la
pressupostt mixt
ançament qu al projecte,
a treballadorsonsegueixen m previstos mpliar les ac del pressupte es pugui purant els primvencions no el projecte qtat pressupoliant progres
mbé que el con beneficiar.
om fer negogat del Vall
del
ons i la
c i Raval ant als els ABS t. Alhora, cas de r ampliar ors/es
aboren
tària a
ue i s/es i 3000 en la
ccions ost
plantejar mers han uedava
ostària ssivament ol·lectiu
ocis a ès
29
AqueformaDABAS.A.Uformacompl’empbotigl’Àfricconeia l'àmhabiliapropincloï
intercespecAlgèr
Ciclles fr
El coprofetractadocuAfortprofecorreaixí cafrica
esta formacióació que es vA (Distribuid
U), distribuïdoativa s'ha dirposats per pepresa que estues Nespresca de l’Oest.ixements sob
mbit laboral i tats per podpiada i eficaçïa una prime
cultural i quacífica dels segria, Ghana, G
e de cinemronteres”
ntinent africàessionals de lament que ementals s'asstunadament, essionals inteecte i acuradcom del procans i europeu
ó ha estat unva dur a termdores Automora oficial derigit a dos gruersonal de dtà treballant sso en difere. L’objectiu dbre les diferè social en aq
der comunica en aquests cra sessió sob
atre sessionsgüents païsoabon i Seneg
ma docume
à sempre ha 'audiovisual. s feia del consemblava mo a casa nostreressats en pa, més realist
cés migratorius. És gràcies
a continuacime l'any 2015máticos de Bee Nespresso ups més de iversos depaen projectesnts països de
de la formacióències culturuests països,ar-se i interaccontextos cubre competè
s sobre informs on opera l’gal.
ntal “Faraf
interessat a Però durantntinent en la
olt: paternalisra ha nascut uresentar unata, del contini a Europa i ds a aquesta n
ó de la mate5 per a l’empebidas y Alim a Espanya. L15 persones artaments des d’obertura el Nord d’Àfó era facilitarals que fan r, així com adctuar de formulturals. El prència i comun
mació cultur’empresa: Ma
fina, més en
productors t molt de tema majoria delsta i/o catastuna nova fora nova miradnent i de la sde les relacioova generac
eixa presa
mentos L'activitat cadascun e de frica i de r referència dquirir ma rograma nicació
ral arroc i
nllà de
i mps el s rofista. rnada de da, més seva gent, ons entre ió de
30
produapropEl tremodetravé
És peMostrque cnoméseparallà, smentles acsegüetumaiLantaSanka
Farafidirecthan al'Espade Ba
Fest
Des dcontil'objeBarce
A con
• OtrColoSudáf
• Gemdiverl'escede Ci
• SalyOrgaColoProgrde re
• SebUnive
uctors i profpar-nos a aqueball d'aquesterna, artísticas d'un enfoc
er aquest mora de Cinemacompta amb és a la desaparen dels altreinó també i
tals. Aquest activitats cultuents documeini - Crònica d
anda, Un día vara.
ina ha compttors i directo
acompanyat lai Avinyó, l'Ajarcelona.
tival de Cin
del mes de mnent i a l'esc
ectiu de podeelona de cara
ntinuació la r
ro Sur: organmbia (MUICfrica (Visual J
mma Parelladsos premis d
ena cultural aine de RD C
ym Fayad: peranitzador de mbia i de girramador del eportatges so
bastián Ruiz: persitat Pomp
fessionals de uestes realitats especialista i entretingu rigorós.
otiu que duraa Documental un fil argumarició de les es, en aquest sobre tot la
any 2016 hemurals de la ciuentals: Dimandel dolor i l'esvi 10.000 elef
tat amb el suores dels doles sessions, juntament de
nema Africà
maig, un grupcena cultural er organitzara a la tardor
relació de pe
nitzadors de CA) i de la M
Journeys to t
da: correspode periodismal continent
Congo (CIFF)
riodista i gesla gira de la
res d'artistes festival de cobre l'escena
professor d'hpeu Fabra.
l'audiovisualats a través dtes s'ha convuda d'arriba
ant el 2015 v Farafina. Mésental que pre fronteres fís cas dels afridesaparició
m consolidat utat i hem poche à Brazza
sperança, Genfantes, Tchind
uport i la colcumentals, dl'equip de voe Barcelona,
à de Barcel
p d'entitats i p africana ensr un Festival 2017.
ersones i ent
la Muestra dMuestra de Cthe Other So
nsal a l'Àfricame. Autora de
i vinculada al).
stor cultural, banda sud-af estrangers ainema africà
a cultural al c
història del c
l que avui podels seus docvertit en una ar al coneixem
vam iniciar las enllà de les
retén contribsiques que enicans i africande les fronte la mostra coogut gaudir d
aville, Uchungunte de pelo dudas i Capitaine
l·laboració ddiferents artisoluntaris del i els Cineme
lona
persones vins estem reun de Cinema A
titats:
de Cine AfricCine Colombouth).
a i guanyadoe reportatgesl Festival Inte
resident a Sfricana Blk Jka l'Àfrica aus de Colòmbicontinent.
cinema africà
odem cumentals. eina més ment a
proposta fronteres,
buir no ns nes aquí i eres om una de dels u na uro, e Thomas
els stes que CEA, es Girona
nculades al int amb
Africà a
cano en iano en
ra de s sobre ernacional
Sud-àfrica. ks a stral. ia i autor
à a la
31
• Wiriko: portal en espanyol dedicat a la cultura africana.
• Centre d’Estudis Africans (CEA): associació dedicada a l’estudi i a la divulgació sobre el continent africà, les migracions i la interculturalitat. Organitzadores de la mostra de cinema documental Farafina.
• CAD: productora de documentals focalitzada en els desafiaments del desenvolupament humà sostenible.
