Lluita Inernacionalista 123

Lluita Internacionalista 123, abril 2013 1

nº 123 abril 2013 - donatiu 2 euros nº 123 abril 2013 - donatiu 2 euros nº 123 abril 2013 - donatiu 2 euros nº 123 abril 2013 - donatiu 2 euros nº 123 abril 2013 - donatiu 2 eurosEditorial pàg 3Pàgines centrals: pàg 12-13

Crida de l'esquerra siriana i tunisianaa la solidaritat amb la revolució a Síria

Política: pàg 5-6 i 11Assemblea Nacional de la CUP: ... en una cruïllaUn any de l'ocupació de SomontePAH: ocupació de blocs a Girona

Sindical:Sindical:Sindical:Sindical:Sindical: pàg 7-11pàg 7-11pàg 7-11pàg 7-11pàg 7-11Vaga del transport en carretera, tancament

Per la rnPer la rnPer la rnPer la rnPer la rn

delegats Diputació de Barcelona, ERCROS,acord a Iberia

Revolució será feminista... p p p p pàààààg 14-15g 14-15g 14-15g 14-15g 14-15Pobresa energèticaPobresa energèticaPobresa energèticaPobresa energèticaPobresa energètica pàg 16-17 pàg 16-17 pàg 16-17 pàg 16-17 pàg 16-17Internacional: pàg 18-24

Vaticà, Turquia, Veneçuela idebat amb el castre-chavisme

Suplement: Suplement: Suplement: Suplement: Suplement: Yolanda, no oblidem!

Per la rPer la rPer la rPer la rPer la reconstreconstreconstreconstreconstrucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Interucció de la IV Internacionalnacionalnacionalnacionalnacional

2Lluita Internacionalista 123, abril 20132

CALA

IX D

E SA

STRE

Django desencadenadoDjango desencadenadoDjango desencadenadoDjango desencadenadoDjango desencadenado(((((Django Unchained),),),),),del d i rector Quent indel d i rector Quent indel d i rector Quent indel d i rector Quent indel d i rector Quent inTTTTTarantino..arantino..arantino..arantino..arantino..

Recomanar una obra de Tarantino és, com a mínim,arriscat. Però ho podem provar.

Què, de concret, ens explica la història: abans dela guerra civil nordamericana Django és un esclau queresultarà ser comprat i alliberat per un caçador derecompenses -a canvi d’ajuda en la seva peculiar feina,evidentment-. Tots dos esdevindran una parella ambun periple estrambòtic que té com a meta arribar auna plantació en la qual el terratinent entrena, com adivertiment, esclaus negres per a lluites a mort, i on ladona de Django és una de les esclaves. Alliberar-laserà el seu objectiu.

Què més trobem, a banda de la història?Comencem pel format, i preguntem-nos com es potfer una obra contra l’esclavitud. I Tarantino ens con-testa: per què no un western? Perdó, hem de filarmés prim: un spaguetti-western. Tot un encert,aquesta tria li permet els tocs divertits i irònics. I lamagnífica banda sonora. És més que un homenatgea aquest tipus de films.

Si llegim les crítiques trobem coincidències: eldesplegament d’adjectius positius és majoritari. Perexemple: «Es a la vez compendio y exageración; re-sumen y disparate; locura y genio. Pocas veces, elmás magnético de los directores vivos se antojó másinestable, divertido y, gran novedad, grave.» (Luis

Martínez: Diario El Mundo)

O també: «Ritmo, ingenio, banda sonora, tempo a lahora de graduar los diálogos y aderezos cómicos se unenen las extraordinarias dos primeras secuencias de ‘Djangodesencadenado’ (...) festín visual de primera magnitud»(Javier Ocaña: Diario El País)

No, no ens oblidàvem: la sang i la violència. I la desme-sura d’ambdues (segons la nostra modesta opinió, perquèsom dels qui hem de tancar els ulls reiteradament davanttanta violència explícita) que és un tret distintiu de

Tarantino: en fa apologia? només copia larealitat nordamericana? Alguns la trobensagnantment divertida, o també divertidamentsagnant, encara que -insistim- no és el nostrecas. I hem llegit opinions que la defineixen coma sangnant amb sabor antibèlic. Però sagnantsempre és el denominador comú, i per poderpaïr-ho: l’humor, exagerat i groller. El ritme,magnífic, amb canvis i girs sorprenents quepermeten resistir les quasi tres hores de metratge.

Certament és un film potent, un festival pled’estimulants imatges i bona música, que de fet éscom una falla valenciana: sorprenent, exagerada,excessiva i una mica escandalosa. Però Tarantinofa servir moltíssima més pòlvora.

LA NOSTRA CRÍTICA RECOMANA...


EDIT

ORIA

L

07/04/13

A corcorcorcorcord impord impord impord impord important per latant per latant per latant per latant per larevoluciórevoluciórevoluciórevoluciórevolució

En paral·lel a les activitats del fòrum Mundialde Tunísia es produïen una sèrie de reunions quecercaven concretar un principi d’acord entreorganitzacions de l’esquerra siriana i kurda ambl’esquerra internacional, per concretar una sèried’activitats conjuntes en solidaritat amb larevolució siriana i per la fi de la dictadura d’Al-Assad.

La importància d’aquest objectiu és gran. Hihagut una campanya d’intoxicació des de lesfonts que controla el chavisme i que arrossegavapart de l’esquerra internacional, que ens diu queel que passa a Síria és un complot internacionalorquestrat per l’imperialisme contra el règim deBaixar Al- Assad. Sota aquesta política aquestesforces es posen del costat del règim i la massacreque està imposant al seu poble. Aquestacampanya del complot ha desactivat una part del’esquerra internacional i ha paralitzat una altraque «davant de no veure gaire clar el que passa»no ha fet res en solidaritat amb aquesta justarevolució. En aquest sentit és important entendreel per què d’aquesta posició de Chávez de suporta règims com el de Gaddafi a Líbia, Ahmadinejada l’Iran o el de Baixar Al Assad de Síria..

Amb el pas del temps i la militarització delconflicte revolucionari aquest ha derivat en gue-rra civil, i el suport internacional des dels règimsàrabs que reben les forces islamistes ha permèsels ha donat més força a l’interior. L’esquerra,que representa més directament les ànsies delluita per la llibertat i per acabar amb la pobresaque va imposar el neoliberalisme del règim,quedava no només dividida sinó també aïlladad’una solidaritat internacional absolutamentnecessària.

En aquest context el pas que s’ha donat aTunísia és del tot important. També el fet que si-gui des de les principals forces de l’esquerratunisiana, bressol de les revolucions que hansacsejat el Nord d’Africa i el Pròxim Orient, ques’impulsa la crida a la necessària resposta del’esquerra mundial.

Les reunions a Tunísia responen a una cridaque feia Salama Kayleh dirigent de la Coalició del’Esquerra Siriana, a la qual vam respondreimmediatament. Era un procés que veníemtreballant de lluny des del Comitè d’Enllaç Inter-nacional que uneix Lluita Internacionalista i Front

Obrer de Turquia, així com amb la UIT iposteriorment amb el Comité de Coordinació.Primerament a Regueb en motiu del 1 de maigde 2012 (veure LI-115), aleshores van serpresents, però el dèbil contacte amb Síria i lapresència només local de les forces tunisianesvan limitar molt les possibilitats. La segona aIstambul el 4 de novembre de 2012 (LI.120), aquestcop semblava possible la presència de la Correntrevolucionària de Síria, però finalment no va parti-cipar. Si va enviar una crida des de l’interior deSíria que va ser contestada des de la Conferència.Amb aquest precedents el treball per fer possiblel’acord va ser agafat amb entusiasme.

La reunió que vam tenir a Tunis amb l’’esquerrasiriana més representants de l’Alt Consell Kurd,amb grups tunisians del Front Popular, entre ellsla Lliga de l’Esquerra Obrera, que, juntament ambrepresentants d’Izquierda Anticapitalista pertanyenal Secretariat Unificat de la IV Internacional, deCorriente Roja i membres del PSTU brasiler,membres de la Lliga Internacional de Treballadorsde la IV Internacional), de la CUP i altres, permetiaque el compromís tingués una bona projecció in-ternacional. Finalment es va crear una comissióque va redactar un manifest (pàgines centrals),ara s’està a l’espera de les signatures queadhereixin. S’impulsava una setmana internacio-nal de solidaritat des de l’esquerra amb la revoluciósiriana per maig i una conferència a Tunis pel juny.Es creava una comissió preparatòria a la que hifiguren organitzacions sirianes, tunisianes i LI-FOque comença les rasques per la conferència.

El manifest, sent un pas endavant qualitatiu im-prescindible, té limitacions, com ara que noreconeix el ple dret del poble kurd a la sevaautodeterminació nacional i que la reiteradaafirmació del terme «àrab» no integra suficientmentaltres minories que no se senten àrabs i partici-pen del procés revolucionari, però aquestes seranqüestions que caldrà debatre en profunditat a laConferència, mentre es comença ja unamobilització a cada localitat i cada país per donarsuport a la justa lluita del poble sirià.

Ara es tracta d’amplificar aquest primer acord.Aconseguir multiplicar el nombre d’organitzacionsi activistes d’esquerres que adhereixen el manifesti es disposen a fer possible aquesta setmana desolidaritat en cada localitat, en la forma que pugui,ajudant a donar la paraula a les forces del’esquerra siriana i kurda. Mans a l’obra!


POLÍ

TICA

El diumenge 17 de març desde Lluita Internacionalista vamassistir a l’Assemblea Nacionalde la CUP celebrada a Olot. Amés d’agrair la invitació, volemfer unes reflexions sobre elfons polític dels debatsorganitzatius que allà es vandesenvolupar, ja que entenemque estan immersos enl’elecció d’un o altre camí de lacruïlla en què es trobal’organització.

La CUP ha aconseguit construir-sei ser un referent més enllà de l’esquerraindependentista. Fa pocs dies, va sortiruna enquesta sobre la intenció de votque constatava dues coses: que laCUP-AE segueix creixent, i que propd’un 20% dels seus votants deia queno era independentista, la qual cosaconfirma que un sector va votar CUP-AE per la vessant anticapitalista quepresenta.

La CUP a les eleccions responia aaquesta realitat presentant la candi-datura CUP-Alternativa d’Esquerres,amb un acord amb dues organit-zacions de l’esquerra revolucionària,En Lluita i Lluita Internacionalista. Alllarg de la campanya s’assegurava queaquest acord no havia de ser pura-ment electoral, sinó que era la voluntatd’obertura a un sector no directamentindependentista, però que la CUPconsiderava que també formava partde la construcció de la Unitat Popular.

Nosaltres com a Lluita Internacio-nalista havíem plantejat des delprincipi anar més lluny amb un acordmés ampli, incorporant les CAV, elque havia estat Des de Baix(Revolta, Corrent Roig, Xarxa Roja,com també En Lluita i Lluita Inter-

nacionalista), incorporantsindicalistes, joves i sectors delluitadors que participen delsmoviments. Però ens va semblarque l’opció de la CUP-AE era unprimer pas que calia alimentar i enshi vam posar de ple amb les nostressenyals d’identitat.

Un cop passades les eleccions iamb un balanç del tot positiu pelsresultats, la CUP es troba davantuna cruïlla:

* T* T* T* T* Tancar aquesta porta i torancar aquesta porta i torancar aquesta porta i torancar aquesta porta i torancar aquesta porta i tornarnarnarnarnara la reafirmació que en si mateixaa la reafirmació que en si mateixaa la reafirmació que en si mateixaa la reafirmació que en si mateixaa la reafirmació que en si mateixaés la Unitat Popularés la Unitat Popularés la Unitat Popularés la Unitat Popularés la Unitat Popular, que qui, que qui, que qui, que qui, que quivulgui ja hi entrarà, que només livulgui ja hi entrarà, que només livulgui ja hi entrarà, que només livulgui ja hi entrarà, que només livulgui ja hi entrarà, que només lical anar creixent, és a dir quecal anar creixent, és a dir quecal anar creixent, és a dir quecal anar creixent, és a dir quecal anar creixent, és a dir que«l’AE» només era un recurs elec-«l’AE» només era un recurs elec-«l’AE» només era un recurs elec-«l’AE» només era un recurs elec-«l’AE» només era un recurs elec-toral i que fins i tot molesta quetoral i que fins i tot molesta quetoral i que fins i tot molesta quetoral i que fins i tot molesta quetoral i que fins i tot molesta quehi hagi tants no independentisteshi hagi tants no independentisteshi hagi tants no independentisteshi hagi tants no independentisteshi hagi tants no independentistesque voten la CUPque voten la CUPque voten la CUPque voten la CUPque voten la CUP, com s’ha, com s’ha, com s’ha, com s’ha, com s’haescoltat en comentaris d’alguns..escoltat en comentaris d’alguns..escoltat en comentaris d’alguns..escoltat en comentaris d’alguns..escoltat en comentaris d’alguns..

* Aprofundir el camí de CUP-* Aprofundir el camí de CUP-* Aprofundir el camí de CUP-* Aprofundir el camí de CUP-* Aprofundir el camí de CUP-AE, tot veient que la CUP està enAE, tot veient que la CUP està enAE, tot veient que la CUP està enAE, tot veient que la CUP està enAE, tot veient que la CUP està enimmi l lorables condic ions perimmi l lorables condic ions perimmi l lorables condic ions perimmi l lorables condic ions perimmi l lorables condic ions pervertebrar aquest ampli espai devertebrar aquest ampli espai devertebrar aquest ampli espai devertebrar aquest ampli espai devertebrar aquest ampli espai del’esquerra transformadora sociall’esquerra transformadora sociall’esquerra transformadora sociall’esquerra transformadora sociall’esquerra transformadora sociali que va més enllà d’ella mateixa.i que va més enllà d’ella mateixa.i que va més enllà d’ella mateixa.i que va més enllà d’ella mateixa.i que va més enllà d’ella mateixa.

Aquesta és la cruïlla en la que laCUP ha de prendre una decisió.

També llegint el resultat de leseleccions hi ha una pregunta quecomplementa perfectamentaquestes afirmacions. No és difícillocalitzar el gruix de les classespopulars que cerquen la CUP comalternativa anticapitalista i no sesenten independentistes: són unapart important de la poblaciótreballadora del cinturó industrial deBarcelona. La pregunta és: es potconstruir l’alternativa amb una dèbilimplantació al cinturó industrial deBarcelona, on més dificultats té laCUP de construcció i on sí hi had’altres alternatives –com les CAV-que tenen implantació territorial? Lanostra resposta és que no éspossible, i en aquest sentit lanecessitat de desenvolupar la CUP-AE va més enllà d’un compromíselectoral, és una necessitat.

La pregunta es pot respondre enclau interna de construcció d’unaorganització: per què compartirl’espai amb altres més petits sipodem capitalitzar-lo nosaltres sols?No serà la primera que ens trobem

amb aquests tipus de resposta, ja ensva passar amb Revolta a Des deBaix. És una resposta tan legítimacom curta de mires. Els problemesde Catalunya com a nació i dels i deles treballadors/es són tan greus queés urgent articular una alternativa deconfrontació a l’estat centralista i aun capitalisme que ens arrossega aldesastre. Que la CUP sigui el motord’aquest reagrupament, d’aquestfront ampli és una necessitat, cosaper la qual seguirem lluitant, dinsl’espai de la CUP-AE, si es pot, i sino, des de fora.

Aquesta necessitat és urgent avuimateix i es construirà no només endebats entre aquests sectors del’esquerra sinó en la lluita per donarresposta als greus problemes de laclasse treballadora catalana. Enquatre dies tenim el debat sobrepressupostos, i el govern CiU prepa-ra la més dura retallada que hem patitfins ara. ERC ja s’ha situat al costatde CiU en la tisorada als funcionaris iho farà en l’atac als serveis públicscom sanitat i educació. CiU negociad’amagat amb Rajoy.

Cal o no conformar un front políticde tots i totes els qui diem no a lesretallades, que primer són les perso-nes, que no s’ha de pagar el deute,per exemple? Caldrà ampliar-lo alsindicalisme i els moviments socials peraturar realment aquesta retallada quea més enfonsarà el nostre país en unaprofunda recessió? Caldrà o no ferconjuntament un pla de lluita?Aquestes són les tasques mésimportants ara i no podem ajornar-les.

La discussió de com articularaquest front de resistència començaper una decisió política de voler-hoser, perquè si no és la CUP ambaquest perfil qui ho vol, s’intentaràdes de posicions reformistes. I comque la necessitat d’unitat és un clamper a aturar les agressions, estaremmés lluny d’aconseguir la llibertatnacional i un nou sistema no-capi-talista, i per tant més lluny del queavui expressen els treballadors itreballadores i el poble del nostre paísquan trien CUP-AE.

Andreu Pagési M. Esther del Alcázar

La CUP davant d'una cruïllaAssemblea Nacional de la CUPAssemblea Nacional de la CUPAssemblea Nacional de la CUPAssemblea Nacional de la CUPAssemblea Nacional de la CUP


AndaluciaAndaluciaAndaluciaAndaluciaAndalucia

1r aniversari de Somonte

Companys/es salut:

Avui 4 de març de 2013 es compleix un any del’ocupació de les terres de Somonte, diversos centenarsde treballadors/es del SAT ens vam organitzar i decidirque ja estava tot dit i que havia passat l’horad’ocupacions simbòliques, de denúncies infructuosescontra terratinents, ducs i marquesos, i vam pensarque era el moment de passar a l’acció revolucionària arecuperar la terra i començar a treballar-la.

Un any de treball col·lectiu amb molt esforç, molta solidaritat i generositatdels pobles de tot l’univers que han passat per Somonte. Hem de sentir-nosorgullosos/es que les terres de Somonte en un any hagin donat més feina ivida que en 50 anys d’explotació pels terratinents i la Junta d’Andalusia.Ningú es podia creure que en tan poc de temps i amb tan pocs mitjans,només amb les nostres mans i les vostres s’hagi aconseguit sembrar 55hectàrees de blat, 20 de girasol, 2 de cigrons, 200 oliveres, 1.500 alzines,garrofers, etc. 2 ha de faves, 1 de patates, cebes, alls coliflor, cols, bledes,pastanagues, pebrots etc.. 70 ha de drena, s’ha posat en reg per degoteig5 ha de terra. Comptem amb un corral de 29 ovelles i 5 cabres, gallines, igalls, millores en la infraestructures del mas, etc. construcció d’un hivernacle...I el més important és que els treballadors/es defensem la nostra dignitat iens sentim com a dones i homes lliures que creiem en la Reforma Agrària.

Junts/es podem, ara mes que mai és l’hora de la Revolució Social, de lasolidaritat, la unitat, i l’organització per aconseguir el triomf final de la classetreballadora.

Salut, una forta abraçada.

La terra per a qui la treballa!La terra per a qui la treballa!La terra per a qui la treballa!La terra per a qui la treballa!La terra per a qui la treballa!Visca Somonte!Visca Somonte!Visca Somonte!Visca Somonte!Visca Somonte!Visca la classe treballadora!Visca la classe treballadora!Visca la classe treballadora!Visca la classe treballadora!Visca la classe treballadora!Visca la solidaritat dels pobles!Visca la solidaritat dels pobles!Visca la solidaritat dels pobles!Visca la solidaritat dels pobles!Visca la solidaritat dels pobles!

Somonte març 2013

Lliurament dels diners recollits perSomonte per la Secció Sindical deSEAT-Martorell de CGT

A la finals de febrer, un parellde militants del partit vam visi-tar als i les companyes queocupen per a la seva producciócol·lectiva terres abandonadesdels camps de Somonte aCòrdova. Durant dos dies vampoder compartir amb un grupde 17/18 treballadores itreballadors la seva experiènciade treball en al camp, la sevaquotidianitat en la vidadomèstica compartida entredones, homes i filles, per unprojecte, per una exigènciadels jornalers Andalusos ambel seu sindicat, el SAT: que lesterres abandonades les posi enproducció la Junta d’Andalusiaper assegurar l’ocupació demilers de jornalers avui en atur.Un projecte que el grup deSomonte ja fa un any, ambtotes les seves dificultats, ambla repressió inicial i el controlhabitual de la Junta d’Andalusiaa través de la Guàrdia Civil, ensestà mostrant que és possible.

Per què ells guanyin, perPer què ells guanyin, perPer què ells guanyin, perPer què ells guanyin, perPer què ells guanyin, perquè guanyem totes i tots hemquè guanyem totes i tots hemquè guanyem totes i tots hemquè guanyem totes i tots hemquè guanyem totes i tots hemd’ajudard’ajudard’ajudard’ajudard’ajudar, una ajuda que ells i, una ajuda que ells i, una ajuda que ells i, una ajuda que ells i, una ajuda que ells ielles agraeixen enormementelles agraeixen enormementelles agraeixen enormementelles agraeixen enormementelles agraeixen enormementi que anima a seguir i a resis-i que anima a seguir i a resis-i que anima a seguir i a resis-i que anima a seguir i a resis-i que anima a seguir i a resis-tirtirtirtirtir.....

Marga Olalla


SIND

ICAL

El sector de Transport per carretera ilogística de Barcelona va plantejar lavaga, convocada per CCOO i UGT, perpressionar per a la negociació delconveni del sector, en el què la patro-nal vol imposar substancials rebaixesen les condicions laborals. Laultraactivitat del conveni finalitza elproper 8 de Juliol, i aleshores lapatronal podrà aplicar, segons laReforma Laboral del govern de Rajoy,l’Estatut dels Treballadors –molt mésgenèric-, el Segon Acord EstatalGeneral de Mercaderies –amb pitjorscondicions que el conveni-, o nego-

ciar convenisd’empresa a labaixa. Si noaconsegueix elsseus objectius enla negociació, lapatronal preténdeixar que elconvenidesaparegui perimposar unretrocés, ambmajor flexibilitathorària, reducció idesaparició deplusos i pèrdua decondicions favora-bles alstreballadors. Laresposta dels

treballadors i treballadores del sectorha estat molt bona a Barcelona, on esvan realitzar 3 jornades de vaga elsdies 20, 21 i 22 de Març. No obstantaixò, entre les debilitats de la lluita calesmentar que la vaga, que afecta atots els convenis provincials del’estat, només va ser convocada aBarcelona. També que es tracta d’unalluita defensiva, per no perdre lescondicions actuals –laborals isalarials- i no planteja l’augmentsalarial, l’ampliació de l’ocupació o lafi dels EROs que s’apliquen al sector.Entrevistem la companya SusanaVillena, representant dels treballadorsper les llistes de CCOO a Kuehne +Nagel, important empresa del port deBarcelona.

Llu i ta Internac iona l is ta:L lu i ta Internac iona l is ta:L lu i ta Internac iona l is ta:L lu i ta Internac iona l is ta:L lu i ta Internac iona l is ta:Quins són els motius de laQuins són els motius de laQuins són els motius de laQuins són els motius de laQuins són els motius de lavaga?vaga?vaga?vaga?vaga?

Susana Villena:Susana Villena:Susana Villena:Susana Villena:Susana Villena: La patronalno vol negociar. Volen treurel’antiguitat, la bossa devacances i el cobrament de labaixa al 100% -que ara tenimen la primera baixa de l’any.També volen posar 40 horessetmanals de dil luns adiumenge en còmput anual, ésa dir, repartides com ells vulguini sense compensació, davantde les 39,5 de dil luns adivendres que tenim ara (enrealitat fem 40, però això suposa3 dies més de vacances). Si noes negocia ara, quan acabi laultraactivitat del conveni, elproper 8 de juliol, en aplicacióde la Reforma Laboral deRajoy, el sou base passarà aser el Salari MínimInterprofessional en els nouscontractes, i amb això enspressionaran per baixar elssous de tots. També esreduiran els permisos, el plusde nocturnitat i desapareixeranles categories laborals i lapromoció professional que aratenim. La tercera paga noapareix en l’Estatut delsTreballadors i sí en el SegonAcord de Mercaderies, perònomés si l’empresa declarabeneficis, i segur que presen-taran els comptes sensebeneficis, de manera que lapaga es perd segur si no sesalva en el conveni.

A més, el salari ja estàcongelat des de 2010, excepteen algunes empreses on handonat endarreriments del 2% i100 euros/any de la bossa devacances. Volem que esnegociï el conveni sense quees perdin els drets i condicionsactuals i sense més pèrduesde salari.

LI: Com ha anat la vaga?LI: Com ha anat la vaga?LI: Com ha anat la vaga?LI: Com ha anat la vaga?LI: Com ha anat la vaga?

SVSVSVSVSV::::: La vaga ha estat nomésa la província de Barcelona.Va tenir una participació moltimportant i molt suport delsautònoms, sobretot al port,perquè es van adonar que elque ens facin a nosaltrestambé els repercutirà a ellsperquè no podran competiramb sous de 600 euros en lesempreses.

El port de Barcelona va es-tar aturat els 3 dies i laparticipació de la gent en lavaga i en els piquets va serbastant bona. Va haver-hiretencions de tràfic de diverseshores durant tota la vaga. Se-gur que la patronal ha perdutforça, perquè va haver-hi moltmenys moviment. En moltesempreses, els camions quearribaven no tenien personalper descarregar-los.

LI: I la resposta de la pa-LI: I la resposta de la pa-LI: I la resposta de la pa-LI: I la resposta de la pa-LI: I la resposta de la pa-tronal?tronal?tronal?tronal?tronal?

S VS VS VS VS V::::: Les patronals mésimportants són dues:TRANSCALIT, que són lespetites empreses –encaraque algunes no són tanpetites, amb més de 100treballadors- i que té lamajoria. Aquesta és la patro-nal més dura i no vol negociarres. L’altra és ACET, que hacedit en alguna cosa, com enel pagament de l’augment del2% en 2011 i 2012 enalgunes empreses. De totesmaneres, es reparteixen elspapers, i una es fa la duramentre l’altra intenta rebaixar‘per les bones’.

De moment no han dit res iesperem resposta després deles vacances de SetmanaSanta. Precisament hemconvocat la vaga ara, abansde les vacances, perquè tinguimés efecte, i l’hem mantingutperquè ni tan sols han volgutseure a negociar. No es

Contra la flexibilitat i en defensa del ConveniContra la flexibilitat i en defensa del ConveniContra la flexibilitat i en defensa del ConveniContra la flexibilitat i en defensa del ConveniContra la flexibilitat i en defensa del Conveni

Vaga de transport per carretera ilogística a Barcelona


presentavena lesnegociacions, ensdonaven llargues.

LI: La patronal sembla moltLI: La patronal sembla moltLI: La patronal sembla moltLI: La patronal sembla moltLI: La patronal sembla moltdura, creus que aquests 3 diesdura, creus que aquests 3 diesdura, creus que aquests 3 diesdura, creus que aquests 3 diesdura, creus que aquests 3 diesde vaga han estat suficients?de vaga han estat suficients?de vaga han estat suficients?de vaga han estat suficients?de vaga han estat suficients?

SVSVSVSVSV::::: Serà molt difícil que la patro-nal cedeixi, ja que pensen que po-den aconseguir tot el que volenaplicant la Reforma Laboral deRajoy, que diu que a partir del 8 deJul iol, conveni que no s’haginegociat, desapareix, i així podranaconseguir el que volen sensehaver de negociar. Seguramentcaldrà fer més jornades de vaga.

LI: Creus que aquesta vaga potLI: Creus que aquesta vaga potLI: Creus que aquesta vaga potLI: Creus que aquesta vaga potLI: Creus que aquesta vaga pottenir importància per a la resta detenir importància per a la resta detenir importància per a la resta detenir importància per a la resta detenir importància per a la resta desectors?sectors?sectors?sectors?sectors?

SVSVSVSVSV::::: Per descomptat. Hi ha moltssectors als quals els afecta la Re-forma Laboral en el mateix sentit. Isi guanyem la lluita això donaràànims a la resta perquè no esperdin els convenis. Hi ha moltesempreses que volen ara convenisd’empresa, per dividir-nos i imposarles seves condicions, afeblint laforça del sector i imposantcondicions a la baixa sobre les queara tenim.

LI: En l’actual crisi, amb tantLI: En l’actual crisi, amb tantLI: En l’actual crisi, amb tantLI: En l’actual crisi, amb tantLI: En l’actual crisi, amb tantd ’a tu rd ’a tu rd ’a tu rd ’a tu rd ’a tu r,,,,, r r r r reta l lades i re ta l lades i re ta l lades i re ta l lades i re ta l lades i reba ixeseba ixeseba ixeseba ixeseba ixessalarials, creus que la vostra lluitasalarials, creus que la vostra lluitasalarials, creus que la vostra lluitasalarials, creus que la vostra lluitasalarials, creus que la vostra lluitapotpotpotpotpot ajudar?ajudar?ajudar?ajudar?ajudar?

SVSVSVSVSV::::: Clar, és super important,perquè donarà ànims a uns altres,perquè la gent deixi de resignar-se ide pensar que no es pot fer res. Ésun desastre el que han fet entransports per carretera de Madrid,per exemple, perquè s’hanconformat i tenen fins i tot pitjorscondicions que nosaltres. No hanfet la vaga i si nosaltres guanyem, aells els serà més difícil millorar el quehan acceptat ara. A Madrid, CCOOdiu que no cal fer vaga, que calnegociar; però llavors, amb quinaforça negocies?

Els delegats i delegades de la Junta deEls delegats i delegades de la Junta deEls delegats i delegades de la Junta deEls delegats i delegades de la Junta deEls delegats i delegades de la Junta dePersonal de la Diputació de BarcelonaPersonal de la Diputació de BarcelonaPersonal de la Diputació de BarcelonaPersonal de la Diputació de BarcelonaPersonal de la Diputació de Barcelonaes tanquen a la Sala de Plenses tanquen a la Sala de Plenses tanquen a la Sala de Plenses tanquen a la Sala de Plenses tanquen a la Sala de Plens

El 20 de març, 40 delegats i delegades de la Diputació, i deEl 20 de març, 40 delegats i delegades de la Diputació, i deEl 20 de març, 40 delegats i delegades de la Diputació, i deEl 20 de març, 40 delegats i delegades de la Diputació, i deEl 20 de març, 40 delegats i delegades de la Diputació, i del’organisme de Gestió Tl’organisme de Gestió Tl’organisme de Gestió Tl’organisme de Gestió Tl’organisme de Gestió Tributària –depenent de la mateixa-, ensributària –depenent de la mateixa-, ensributària –depenent de la mateixa-, ensributària –depenent de la mateixa-, ensributària –depenent de la mateixa-, ensvam tancar durant 24 hores a la sala on s’havia de celebrar unvam tancar durant 24 hores a la sala on s’havia de celebrar unvam tancar durant 24 hores a la sala on s’havia de celebrar unvam tancar durant 24 hores a la sala on s’havia de celebrar unvam tancar durant 24 hores a la sala on s’havia de celebrar unPle en què, entre d’altres decrets, s’havia d’aprovar un referentPle en què, entre d’altres decrets, s’havia d’aprovar un referentPle en què, entre d’altres decrets, s’havia d’aprovar un referentPle en què, entre d’altres decrets, s’havia d’aprovar un referentPle en què, entre d’altres decrets, s’havia d’aprovar un referenta noves mesures que afecten el calendari laboral.a noves mesures que afecten el calendari laboral.a noves mesures que afecten el calendari laboral.a noves mesures que afecten el calendari laboral.a noves mesures que afecten el calendari laboral.

Per primera vegada en la història de la Diputació s’ha aconseguitla retirada d’un punt de l’Ordre del Dia d’un Ple. L’altre motiu de latancada, que es reobrin les negociacions sobre la jornada laboralque la Diputació havia tancat unilateralment, també es vaaconseguir.

Això va ser fruit no només de la tancada, sinó també de lesconcentracions de treballadors que es convoquen cada vegadaque hi ha Ple, que són cada vegada més nombroses.

El dia 22, a la sortida de la tancada, més de 300 companys icompanyes estaven ja concentrats per recordar als diputats (alcal-des i regidors de diferents pobles de la demarcació de Barcelona, ique en molts casos cobren 1.600 euros per l’assistència a un Pleque no sol durar més de 30 minuts) que els drets laborals i socialsno es retallen.

Amb tot i amb això, sabem que serà difícil aconseguir recuperarels drets laborals ja perduts (jornada laboral, IT, premis per anys deservei...) i que la mobilització ha d’anar a més.

Lola Gutiérrez,membre de la Junta de Personal, afiliada a CGT.

L I :Ara hi hamolts treballadors itreballadores quedesconfien de les direccionssindicals, sobretot de CCOO i d’UGT,creus que en aquesta vaga la direcció sindical va a estar a l’altura i no esva a tirar per enrere com a Madrid, o com fa en molts Ets o en d’altresempreses?

SV: A mi em sembla que sí que van a estar a l’altura, almenys els deCCOO a Barcelona. Això espero. Els treballadors han vist que hi estemgent nova i decidida i si la direcció sindical es fa r enrere perdrà la confiançaque ens hem guanyat de la gent.

SIND

ICAL


SIND

ICAL

Des de Lluita Internacionalista(LI) volem mostrar el nostresuport a la lluita que estanduent a terme els treballadorsde les empresa ERCROS. El 22de febrer Ercros va formalitzardavant les autoritats laboralsl’ERO (expedient de regulacióocupacional) en els seuscentres d’Espanya, sent Flix(Ribera de l’Ebre-Tarragona) lainstal·lació més afectada pelpla de reestructuració: 156treballadors de la companyiaprincipal (Flix) i uns 80 de lescompanyies auxiliarsCartagena. Aquestsacomiadaments massiussuposen un cop molt dur peral conjunt del poble i a la sevacomarca (4.000 habitants) on) on) on) on) ontindrà un efecte multiplicadortindrà un efecte multiplicadortindrà un efecte multiplicadortindrà un efecte multiplicadortindrà un efecte multiplicadordevastadordevastadordevastadordevastadordevastador, ja que basa partde la seva economia enaquesta indústria química.Des de LI considereminacceptable que Ercros,després de treure unsbeneficis multimilionaris, aradeixi al carrer a centenars defamílies i un deutemediambiental terrible, de mésde 20 hectàrees de sòls ipantà contaminats. Amb eltancament de la líniad’electròlisi i de derivats delclor, a penes quedaran migcentenar d’operaris, el 25% dela plantilla actual.

Ercros, S.A. és el resultat de lafusió entre S.A. Cros i Unión Explo-sivos Río Tinto, S.A., realitzada el30 de juny del 1989, mitjançantl’absorció de la segona per la pri-mera, que va canviar la sevadenominació social per l’actual. El2 de juny del 2005 es produeix launtegració d’Aragonesas, Indus-trias y Energía, S.A.U., grup queva iniciar les seves activitats el1918 a la factoria de Sabiñánigo,amb l’explotació de recursoshidroelèctrics al Pirineu aragonès ila producció de clorats alcalins.Gairebé un any després, el 19 demaig del 2006, Ercros adquireixDerivados Forestales Group XXI,S.A, l’activitat industrial començael 1942, encara que és a partir del1958 quan s’inicia la producció deformaldehid, producte a través delqual gira l’activitat d’aquest negoci.

A Fl ix, l ’ERO comportavamantenir en funcionament nomésla planta de fosfat dicàlcic, que fa-brica productes per a alimentacióanimal i suposava tancar les plan-tes d’electròlisi i derivats del cloramb l’argument dels mals resultatsen aquesta àrea (segons fonts del’empresa aportades a l’ERO unespèrdues de 22,39 milions d’eurosper poder aplicar l’actual reformalaboral). L’abans totpoderosa plan-ta química fa anys que vaemmalaltir, entre d’altres motius,per les restriccions europees con-tra el clor, el seu producte estrella.De fet, el d’ara no és el primer

ERO que planteja la companyia. El2009 van ser 108 els treballadorsafectats, una trentena més que els75 d’ara. ERCROS encara no haassistit a cap de les reunionsproposades per la Generalitat pertal de tractar el tema, ni vol nego-ciar «sacrificis salarials» a canvi deconservar llocs de treball, opciópromoguda pel Comitè d’Empresa.

La resposta dels treballadorsi treballadores

L’assemblea de treballadors/es vainiciar un pla de mobilitzacions:concentracions a les portes de lafàbrica, estendre la defensa delsllocs de treball al poble i a la co-marca, a les institucions (vaga defam dels regidors de l’ajuntament),vaga indefinida aprovada per totsels treballadors/es, negociacions delcomitè a Madrid... L’acció de tot elpoble de Flix i els pobles de la co-marca en defensa dels llocs detreball és molt signif icativa iexemplar: plantant tendes decampanya a la plaça per contribuira la pressió exercida sobreERCROS en defensa dels llocs detreball de «la fàbrica». La pressióexercida pels treballadors, sindicats,administracions a més de propisveïns de Flix, que van arribar a con-vocar una manifestació davant dela seu d’ERCROS a Barcelona, vaaconseguir que l’empresa rebaixésl’expedient inicial.

És signif icativa la l luita dell’ajuntament en solidaritat amb els

Solidaritat amb la lluita dels trabajadores/es d'ERCROSSolidaritat amb la lluita dels trabajadores/es d'ERCROSSolidaritat amb la lluita dels trabajadores/es d'ERCROSSolidaritat amb la lluita dels trabajadores/es d'ERCROSSolidaritat amb la lluita dels trabajadores/es d'ERCROS

Fora l'ERO d'ERCROS!Per la defensa de tots els llocs detreball!


SIND

ICAL

treballadors/es: els 11 regidors queconformen el ple de l’Ajuntamentde Flix tenen la intenció de paralitzarl’ERO presentat perl’electroquímica Ercros, per això esvan tancar al consistori i iniciaranuna vaga de fam per la inflexibilitatde la companyia davant lespropostes dels treballadors. Finsque finalitzin les negociacions en-tre l’empresa Ercros i elsrepresentants dels treballadors nodeixaran la vaga de fam. Mentreels treballadors/es d’ERCROScontinuen en vaga indefinida queha paralitzat totalment la fàbrica.Ja portem molt de temps on la pa-tronal uti l i tza el xantatge delsacomiadaments per allargar la jor-nada laboral i rebaixar els salaris.El seu argument -que perdesgràcia té el seu efecte sobremolts treballadors i treballadores-:abaratir costos per a incrementar

beneficis i evitar els tancaments iacomiadaments. No obstant això,al f inal també arriben elsacomiadaments. I, tot i que nosense l luita per part delstreballadors i treballadores, enmolts casos els acomiadamentssón amb l’acord dels sindicatsmajoritaris, cosa que dóna encaramés confiança i força a la patronalper a continuar el seu atac al salarii l’ocupació.

La clau del conflicte està enestendre la seva lluita, en una lluitade tota la classe treballadora i nocom ha passat en altres EROs quees deixa als treballadors/es del’empresa totalment aïllades en lesseves reivindicacions. Els sindicatsmajoritaris, que en molts casos hanpactat amb la direcció de l’empresaEROs han cedit al xantatge de lapatronal i del govern. A ERCROSno es pot acceptar capacomiadament més, cap rebaixamés, aquest cop han de fer de lal luita dels trebal ladors/es

d’ERCROS i els seus pobles unacampanya de solidaritat a totCatalunya, amb comunicats delscomitès d’empresa del sectorquímic i de les altres federacionssindicals, amb accions de suportal carrer a tot Catalunya, a lapressió en el Parlament deCatalunya a retirar l’ERO, a l’acciómobilitzadora a Madrid amb CCOOi UGT confederal donant suport ,on aquests dies es cou una novanegociació, i evitar eldesmantellament de l’empresa queafecta al 75 % dels treballadors/esque hi treballa. El govern de laGeneralitat que van donar en elpassat suport financer a l’empresaquímica , i amb Artur Mas al davants’ha inhibit del tema, no obtenintcap resultat i sense exigir la retira-da de l’ERO, ni actuar en fermesaper la defensa dels llocs de treballtan i declara que «ERCROS ha

utilitzat una via que és legal, que ésportar aquest expedient davant elgovern central, tenint en compteque també afecta Cartagena, en-cara que la majoria de treballadorsestan a Catalunya, i no ho podemcanviar si ells no volen».

Per la defensa de tots elsllocs de treball

Cal lluitar sense cedir al xantatgedel govern i la patronal per salvarels llocs de treball, els salaris i lescondicions laborals. Però si les lluiteses mantenen aïllades, o si es pac-ten les rebaixes empresa per em-presa, el cop que està rebent laclasse obrera, i en aquest cas lad’ERCROS, tindrà conseqüènciescatastròfiques per a l’ocupació i lescondicions de vida i treball de lamajoria.

ÚLTIMA HORALLLLL’assemblea de tr’assemblea de tr’assemblea de tr’assemblea de tr’assemblea de treballadors deeballadors deeballadors deeballadors deeballadors de

la planta d’ERCROS a Flix hanla planta d’ERCROS a Flix hanla planta d’ERCROS a Flix hanla planta d’ERCROS a Flix hanla planta d’ERCROS a Flix hanrebut jat de forma major i tàr iarebut jat de forma major i tàr iarebut jat de forma major i tàr iarebut jat de forma major i tàr iarebut jat de forma major i tàr ia

l’última proposta de la direcciól’última proposta de la direcciól’última proposta de la direcciól’última proposta de la direcciól’última proposta de la direccióque rebaixava a 60 el nombred’acomiadaments que preveiainicialment l’Expedient de Regulaciód’Ocupació (ERO): 100 vots encontra, 59 a favor, 5 en blanc i 1nul. L’acord no garanteix l’estabilitatdels llocs de treball a curt i migtermini. Mantenen la vaga indefini-da

L’acord que semblava fet amb elssindicats pel qual acomiadaven 75treballadors: 61 treballadors/es dela planta de Flix, a més de 14 per-sones afectades per una jubilacióparcial i que aquestareestructuració es faria entre elsmesos d’abril i desembre d’aquestany, ha estat rebutjat perl’assemblea dels treballadors de Flixdel dijous 21 de març . Un cop mésdemostra que la classe treballadorapassa per sobre acords entre laburocràcia sindical i l’empresa queno defensen tots els llocs de treball.

El següent pas era que el comitètornava a Madrid i traslladaria a lamesa de negociació el vot negatiua l’ERO dels treballadors de Flix,però el divendres hi ha un gir a totaaquesta decisió. Malgratl’assemblea dels treballadors de Flixva rebutjar per majoria l’acord en-tre empresa i comitè, els treballadorsde les altres factories del grupERCROS voten sí a l’acord. De fet,el vot favorable de les altresel vot favorable de les altresel vot favorable de les altresel vot favorable de les altresel vot favorable de les altresempreses del grupempreses del grupempreses del grupempreses del grupempreses del grup químic hadeixat sense efecte e l ‘no’e l ‘no’e l ‘no’e l ‘no’e l ‘no’expressat pels empleats de Flixexpressat pels empleats de Flixexpressat pels empleats de Flixexpressat pels empleats de Flixexpressat pels empleats de Flixel passat dijous, tot i tenir prop d’un80% d’empleats afectats per l’ERO.Dóna la sensació que el paper deles direccions sindicals té molt aveure en la divisió produïda entreels treballadors/es. El que havia deser un exemple de solidaritat entretreballadors d’una mateixa empre-sa, ha acabat convertint-se en un«exercici d’individalisme» i de traïcióde les direccions sindicals alstreballadors, i no com diu l’alcaldede Flix «ens sentim traïts per laens sentim traïts per laens sentim traïts per laens sentim traïts per laens sentim traïts per laresta de treballadors de les altresresta de treballadors de les altresresta de treballadors de les altresresta de treballadors de les altresresta de treballadors de les altresempreses d’Ercros».empreses d’Ercros».empreses d’Ercros».empreses d’Ercros».empreses d’Ercros».

Ara més que mai no els podemAra més que mai no els podemAra més que mai no els podemAra més que mai no els podemAra més que mai no els podemdeixar aïllats amb la seva lluita.deixar aïllats amb la seva lluita.deixar aïllats amb la seva lluita.deixar aïllats amb la seva lluita.deixar aïllats amb la seva lluita.Cal donar tot el suport si la sevaCal donar tot el suport si la sevaCal donar tot el suport si la sevaCal donar tot el suport si la sevaCal donar tot el suport si la sevalluita continua en defensa de totslluita continua en defensa de totslluita continua en defensa de totslluita continua en defensa de totslluita continua en defensa de totsels llocs de treball.els llocs de treball.els llocs de treball.els llocs de treball.els llocs de treball.

Miquel BlanchCorrent d'Opinió de CCOO

comarques gironines


SIND

ICAL

Després de 10 jornades devaga unitària, amb una granparticipació dels treballadorsmalgrat els serveis mínimsabusius, els sindicatsmajoritaris han signat l’acorddel mediador proposat pelgovern. Com en l’ERO d’AENA–amb més de 1200acomiadaments «voluntaris»-,la signatura s’ha fet desprésd’una consulta interna en elssindicats, sense assembleesobertes a la participació detots els treballadors itreballadores. L’empresaredueix la seva postura inicialen 666 acomiadaments –seranen total 3.141-, la rebaixasalarial es limita al 15 i al 7%per al personal d’aire i terra,respectivament, i s’augmentala flexibilitat per aconseguir unincrement de la productivitat,tot això a l’empara del vigentERO (72/01), que suposaindemnitzacions de 35 dies perany per als acomiadats menorsde 58 anys i pre-jubilacionspels qui superen aquesta edat.L’argument, repetit pelsdirigents sindicals i ampliatpels mitjans de comunicació:«l’altra proposta era pitjor».Però en la nostra opinió,aquest acord és la part visibled’un procés més complex.

La direcció d’Iberia fa valer la sevaentrada en pèrdues durant 2012 –declarant un resultat negatiu de 350milions d’eurosper presentar coma inevitable la necessitat de lareestructuració de la companyia,que inicialment havia d’afectar a4.500 treballadors, a més d’unarebaixa salarial progressiva quearribaria al 30%, i un increment dela productivitat del 20% mitjançantmesures de flexibil itat. Tambéplantejava la segregació dels treballsde manteniment i handling,externalitzant-los com ja va ferparcialment a Barcelona després del’ocupació de pistes pels treballadorsen 2006, i de traslladar la seva base

a la T1 de Madrid Barajas, pagadaamb més de 6.000 milions d’eurospúblics. En aquell procés Iberia esva deslliurar de la «càrrega» de mésde 1.300 treballadors de handlingde Barcelona.

Iberia es troba en procés de serabsorbida per la companyia BritishAirways, que fa servir el grup IAG –International Airlines Group- coml’eina amb què està traspassant laquota de mercat d’Iberia (que haperdut un 15%), a la companyiabritànica (que l’ha augmentat enmés d’un 20% des de la «fusió»).Una dada curiosa, les pèrdues deBritish –que ara declara beneficissuperiors a 500 milions- eren de 300Milions en 2009/10, quan vaescometre una reducció de planti-lla (enfrontada per una vaga delsseus treballadors), i la creació deIAG amb Iberia. I un altre més: IAGté dues seus, una financera queestà a Londres, i una altra socialque es troba a Madrid. Al costatd’això, i després que l’acord ambels sindicats majoritaris garanteixi lapau social necessària per continuarl’operació financera, IAG (és a dir,el soci «fort», o sigui British) esdisposa a la compra amb rebaixa –per menys de la seva capitaldeclarat- de la low cost Vueling,participada per Iberia al 45%. Calpensar que, evidentment, British (através de IAG) està fent un bonnegoci amb l’absorció d’Iberia, i quela part pública d’ambduescompanyies, però sobretot d’Iberia,carregarà amb les despeses i lespossibles pèrdues sense veure ni un

euro dels beneficis. Com és possible,sinó, que s’hagi invertit la situaciófinancera d’ambdues companyiesen poc més de dos anys?

Ja en el passat, la direcció d’Iberiava fer una cosa semblat amb elsaqueig d’Aerolíneas Argentinas.Aleshores, van ser els treballadors itreballadores argentins els qui vanpatir una dràstica remodelació, ambacomiadaments i rebaixes salarials,i la companyia argentina va entraren pèrdues tal com li passa ara aIberia. A Iberia ningú va moure undit per donar suport la lluita delstreballadors i treballadoresd’Aerolíneas, com amb prou feineshan mogut un dit ara els treballadorsde British que han sobreviscut a laremodelació de la companyia, ambl’excepció dels pilots anglesos quees van negar a tripular avions d’Iberiadurant els dies de vaga –cosa quela direcció dels sindicats majoritarises va obstinar a ignorar i no ha sabutaprofitar i aprofundir en favor d’unavaga en què, per més que diguin elcontrari, han utilitzat la lluita delstreballadors per facilitar-li el camí al’empresa. Desgraciadament, elstreballadors i treballadores d’Iberiapateixen ara les conseqüènciesd’allò que la seva companyia els vafer als argentins en els anys 90. I elresultat sembla que serà similar,doncs qui guanya amb l’acord signatpels sindicats majoritaris és IAG, quecontinua el seu pla dedesmantellament d’Iberia i deprecarizació dels seus treballadors itreballadores –segons el Pla deTransformació presentat per la

Destrucció d’ocupació i rebaixa salarial,avanç en l’absorció per British Airways

Acord a IberiaAcord a IberiaAcord a IberiaAcord a IberiaAcord a Iberia


companyia, queplanteja «unareducció salarial enl’horitzó de 2015d’entre un 25 i un 35per cent, reduccióque podria ser perdiferents conceptes.I un augment de laproductivitat del 20per cent»,començant perl’actual rebaixa sala-rial del 15% per alpersonal d’aire i el7% pel de terra.Això, al costat del’incert futur de lesàrees demanteniment i han-dling que ja hemesmentat.

Si els treballadors itreballadores nocomencem aoposar-nos de debòa la política derrotis-ta i d’entregar leslluites que imposenles direccionss i n d i c a l s ,continuarem pagantcada vegada més elsefectes de la crisi il’enriquiment d’unspocs a costa de lapèrdua del salari, delsdrets laborals i del’ocupació de lamajoria. La lluita delstreballadors itreballadores d’Iberia,que va començaramb força i ha estatconduïda a un puntsense sortidam i t j a n ç a n tl’aïllament, ha de ser-vir perquè en lasegüent no ens passiel mateix. Ja hemrebaixat bastant (lamineria, SEAT,NISSAN… araIBERIA). O lluitem dedebò, o elc a p i t a l i s m eaugmentarà els seusbeneficis amb elnostre empobrimenti el dels nostres fills ifilles.

Luis Carlos Gómez,‘Luca’. Delegat

d’AENA-Gavà perCGT.

Stop als desnonaments!Prou a l'especulació del'habitatge!

El 22 de març de 2013, la PEl 22 de març de 2013, la PEl 22 de març de 2013, la PEl 22 de març de 2013, la PEl 22 de març de 2013, la PAH de GirAH de GirAH de GirAH de GirAH de Girona ha entrat i rona ha entrat i rona ha entrat i rona ha entrat i rona ha entrat i recuperat l’edifici del carrecuperat l’edifici del carrecuperat l’edifici del carrecuperat l’edifici del carrecuperat l’edifici del carrer Doctorer Doctorer Doctorer Doctorer DoctorCastany 91-93 de Salt i les terres del seu entorn.Castany 91-93 de Salt i les terres del seu entorn.Castany 91-93 de Salt i les terres del seu entorn.Castany 91-93 de Salt i les terres del seu entorn.Castany 91-93 de Salt i les terres del seu entorn.

Aquest edifici, és propietat del Banco Mare Nostrum, resultat de la fusió Caixa Penedès, CajaMúrcia, Caja Granada i Sa Nostra. Aquesta entitat, de la qual Luis de Guindos en va ser vocal delconsell d’administració i president de la comissió d’auditoria abans de ser ministre, va rebre elpassat 12 de març una injecció de 730 milions d’euros per part del fons estatal FROB, que sesuma una aportació total de capital estatal de 1.647 milions d’euros, que equivalen al 75,86% deles accions del banc. Un entitat que, tot i ser rescatada amb fons públics, i de propietat estatal enla seva majoria, segueix desnonant famílies de casa seva i especulant amb l’habitatge.

Aquesta acció s’emmarca en la Campanya de l’Obra Social de la PAH, que pretén la recuperacióciutadana i col·lectiva d’habitatges buits en mans d’entitats financeres que, rescatades amb fonspúblics, segueixen expulsant sistemàticament a moltes famílies de casa seva i especulant ambl’habitatge.

Us convidem a participar de l’acció, a donar suport a la recuperació de l’habitatge:-Venint presencialment el màxim de persones possibles i durant tot el cap de setmana.- Redactant comunicats de suport des de les vostres organitzacions i fent-los públics- Difonent l’acció i eixamplant els suportsAdjuntem comunicat de l’acció i us demanem màxima difusió!!!

PAH Comarques Gironines

Comunicat d'adhesió de Lluita InternacionalistaComunicat d'adhesió de Lluita InternacionalistaComunicat d'adhesió de Lluita InternacionalistaComunicat d'adhesió de Lluita InternacionalistaComunicat d'adhesió de Lluita Internacionalista

Lluita Internacionalista de Girona Lluita Internacionalista de Girona Lluita Internacionalista de Girona Lluita Internacionalista de Girona Lluita Internacionalista de Girona fa pública la seva adhesió activa a l’acció reivindicativa i desensibilització portada a terme el dia d’avui per la PAH, Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.Entenem que l’ocupació d’habitatges buits a Salt, pacífica i simbòlica, respon a una realitatllargament denunciada: mentre es mantenen tancades milers i milers de vivendes, entre elles un10% dels pisos de protecció oficial a Catalunya, augmenten els desnonaments i el país viu unaveritable emergència habitacional.

Molts treballadors i treballadores han hipotecat les seves cases, no les seves vides. Perquè l’habitatgeés un dret fonamental cal exigir als responsables polítics de la ciutat – ajuntament de Girona i de Salt-adoptin mesures de fermesa en la defensa dels drets socials bàsics dels treballadors i treballadores i encontra de l’actuació criminal de les entitats financeres, anant molt més enllà de la seva pràctica políticahabitual fins ara i posicionant-se clarament al costat de les pràctiques de desobediència utilitzades perla PAH tals com la paralització dels desnonaments o l’alliberament d’edificis en mans de les entitatsbancàries per donar solucionshabitacionals a les persones sense capaltra possibilitat d’accés a un habitatge.

La lluita al carrer amb la PAH alcapdavant és qui ha fet front a l’actualsituació de pèrdua de l’habitatge i lacondemna financera de per vida.

Cal plantar cara al terrorismefinancer i la cultura de l’especulació ila corrupció que ha generat l’actualsituació. Cal exigir solucions reals iurgents ja.

Prou desnonaments ! ProuProu desnonaments ! ProuProu desnonaments ! ProuProu desnonaments ! ProuProu desnonaments ! Prouespeculació de l’habitatge!especulació de l’habitatge!especulació de l’habitatge!especulació de l’habitatge!especulació de l’habitatge!

Girona, 23 de març de 2013.


Les revolucions que van esclatar

a la regió àrab a partir de Tunísiavan despertar un gran interèsarreu del món. Però la situació esva complicar quan la revolució vaarribar a Síria, i s’ha evidenciatuna greu incomprensió del procés,com a conseqüència d’una lògicacaduca derivada de Guerra Fredai de la divisió del món en dosblocs. Per això els sotasignatsafirmem els següents principis:

1. 1. 1. 1. 1. El que passa a Síria és una

revolució en tots els sentits delterme. És e l resul tat del’esfondrament econòmic del paísles ú l t imes dècades com aconseqüència de la crisi estruc-tural que ha empobrit i precaritzatamplis sectors de la població iconcentrat la riquesa en les mansd’una minoria mafiosa que s’hasostingut al poder amb una dic-tadura. L’objectiu de la revolucióés per tant la promoció de lesllibertats i de la democràcia, aixícom la transformació del sistemaeconòmic en favor de les classespopulars i la construcció d’un

Estat la ic i democràt ic quegaranteixi la igualtat de tots elsfills del poble sirià, des dels kurdsf ins a tots e ls seus a l t rescomponents.

2. 2. 2. 2. 2. Declarem el nostre suport ala revolució. És indispensable po-sar-nos al seu costat perquè laseva victòria obri perspectives detransformacions socia ls,pol í t iques i econòmiquesprofundes i aplani el camí de larevolució a d’altres països (desdel Marroc f ins a l ’AràbiaSaudita), en el context d’unasi tuació internacional

caracteritzada per una crisi pro-funda del capitalisme a nivell mun-dial que anuncia l’esclat d’amplismoviments arreu del món.

3. 3. 3. 3. 3. És indispensable rebutjartota lògica que condueixi a unaintervenció militar imperialistaestrangera, per part d’EstatsUnits o la Unió Europea. Calrebutjar també la intervenció deRússia i de l ’ I ran, a ix í comqualsevol lògica sectària o queimposi un segell religiós, doncs estracta d’una revolució popular ino és, ni serà mai, un conflicteconfessional o religiós. Cal denun-ciar les polítiques de l’oposicióque redueixen la revolució a lesseves reivindicacions liberals, laqual cosa no aporta solucions alsproblemes del poble, sinó nomésa individus que busquen posicionsde poder.

Després de diverses reunions realitzades a Tunísia durant el Fòrum Social Mundial, en suporta la revolució siriana, hem arribat a un acord per llançar una crida a la solidaritat internacionalbasada a la declaració que transcrivim. El text presenta una posició política de suport a larevolució i contra l’imperialisme, i preveu l’organització a principis de maig d’una setmana desolidaritat internacional, així com la celebració d’un congrés d’organitzacions d’esquerra quees realitzarà a Tunísia al juny.

Treballem per què aquesta proposta sigui el més àmplia possible, per la qual cosa cridem aenviar adhesions mitjançant aquest correu: [email protected]

Comitè de preparació: Coalició de l’esquerra siriana, Organització de Comunistes a Síria, Lligade l’Esquerra Obrera (Tunísia), Partit dels Treballadors (Tunísia), Lluita Internacionalista (E.Espanyol), Front Obrer (Turquia)

Crida interCrida interCrida interCrida interCrida internacional des de l'esquernacional des de l'esquernacional des de l'esquernacional des de l'esquernacional des de l'esquerra siriana i tunisiana des del ra siriana i tunisiana des del ra siriana i tunisiana des del ra siriana i tunisiana des del ra siriana i tunisiana des del

Solidaritat amb la

Declaració sobre la revolució sirianaDeclaració sobre la revolució sirianaDeclaració sobre la revolució sirianaDeclaració sobre la revolució sirianaDeclaració sobre la revolució sirianade les forde les forde les forde les forde les forces d'esquerces d'esquerces d'esquerces d'esquerces d'esquerra parra parra parra parra participants enticipants enticipants enticipants enticipants enel Fòrel Fòrel Fòrel Fòrel Fòrum Social Mundial.um Social Mundial.um Social Mundial.um Social Mundial.um Social Mundial.TTTTTunísia 28 de març de 2013.unísia 28 de març de 2013.unísia 28 de març de 2013.unísia 28 de març de 2013.unísia 28 de març de 2013.


4.4.4.4.4. Afirmem que aquest règimes basa en fonaments neoliberalsi mafiosos, i no en la lluita contral’ imperial isme. El règim s’hacaracteritzat sempre per la sevasubmissió a l’estat sionista, fentla guerra a la revolució i al poblepalestí, instaurant una llargaestabilitat a les fronteres, sensehaver intentat mai recuperar elGolan ocupat.

5. 5. 5. 5. 5. Denunciem la repressiób ru ta l de l r èg im con t ra e lpoble, que constitueix un crimcontra la humanitat. Cal de-nunciar també el sabotatgedels països del golf, que en elcas d’Aràbia Saudita pretén ferfracassar la revolució i en elc a s d e Q a t a r i m p o s a r l ad o m i n a c i ó d e l s G e r m a n sM u s u l m a n s . D e n u n c i e mi g u a l m e n t l a t e m p t a t i v ad’exportar la jihad a Síria comu n e l e m e n t e s s e n c i a l d e lprocés contrarevolucionari.

6.6.6.6.6. Per això cal donar suportpolít ic, mediàtic i material al’esquerra siriana compromesaamb la revolució, amb tots elsmitjans al nostre abast. Aquestsuport ha de formar part d’unainiciativa orientada a coordinarl ’acció de totes les forcesd’esquerra que treballen en fa-vor de les revolucions per tald’afavor i r e l seudesenvolupament i de transfor-mar-les en revolucions popularsvictorioses.

7 .7 .7 .7 .7 . Cal coordinar accionsmediàtiques mundials per trencare l contro l de ls mit jansimperialistes del Golf, que defor-men la revolució i en transmetenuna imatge fa lsa. Per aixòpromourem l ’ intercanvid’informació i la difusió de lesanàlisis de l’esquerra siriana so-bre la revolució.

8 . 8 . 8 . 8 . 8 . És necessar i ac lar i r lanaturalesa de la revolució sirianaper tal d’intentar canviar la posiciódels qui, des de l’esquerra, do-nen suport a un règim mafiós icriminal sota el pretext que és«antiimperialista». És necessarique l ’esquerra adopt i unaveritable posició revolucionària desuport a la revolució siriana, entant que part integrant de lesrevolucions dels països àrabs icom a punt de partida d’unaagudització de la lluita de classesi del desencadenament de novesrevolucions a Europa, Àsia i potsera la resta del món, sota elsefectes de la crisi capitalista.

En conseqüència hem demobilitzar-nos en una campanyade suport a la revolució siriana;hem d’actuar per explicar lesseves condicions, les sevesdi f icu l tats i e l seu caràcteressencialment revolucionari, con-tra els règims mafiosos i contrael capitalisme, a la superació delqual aspirem.

Per a això podem començarPer a això podem començarPer a això podem començarPer a això podem començarPer a això podem començaramb una jornada de suport a laamb una jornada de suport a laamb una jornada de suport a laamb una jornada de suport a laamb una jornada de suport a larevolució siriana, organitzadarevolució siriana, organitzadarevolució siriana, organitzadarevolució siriana, organitzadarevolució siriana, organitzadaper les forces d’esquerra enper les forces d’esquerra enper les forces d’esquerra enper les forces d’esquerra enper les forces d’esquerra encadascun dels nostres païsoscadascun dels nostres païsoscadascun dels nostres païsoscadascun dels nostres païsoscadascun dels nostres païsosdurant la primera setmana dedurant la primera setmana dedurant la primera setmana dedurant la primera setmana dedurant la primera setmana demaig de 2013.maig de 2013.maig de 2013.maig de 2013.maig de 2013.

FòrFòrFòrFòrFòrum Social Mundial de Tum Social Mundial de Tum Social Mundial de Tum Social Mundial de Tum Social Mundial de Tunis.unis.unis.unis.unis.

revolució sirianaUn comi tè de preparac ióUn comi tè de preparac ióUn comi tè de preparac ióUn comi tè de preparac ióUn comi tè de preparac ió

organitzarà així mateix a Torganitzarà així mateix a Torganitzarà així mateix a Torganitzarà així mateix a Torganitzarà així mateix a Tunísiaunísiaunísiaunísiaunísiaun congrés de supor t a laun congrés de supor t a laun congrés de supor t a laun congrés de supor t a laun congrés de supor t a larevolució siriana per part derevolució siriana per part derevolució siriana per part derevolució siriana per part derevolució siriana per part del ’ esque r r a i n t e rnac iona l ,l ’ e sque r r a i n t e rnac iona l ,l ’ e sque r r a i n t e rnac iona l ,l ’ e sque r r a i n t e rnac iona l ,l ’ e sque r r a i n t e rnac iona l ,probablement al juny de 2013.probablement al juny de 2013.probablement al juny de 2013.probablement al juny de 2013.probablement al juny de 2013.Un com i t è se segu imen tUn com i t è se segu imen tUn com i t è se segu imen tUn com i t è se segu imen tUn com i t è se segu imen tpermanent, sorgit del congrés,permanent, sorgit del congrés,permanent, sorgit del congrés,permanent, sorgit del congrés,permanent, sorgit del congrés,actuarà per mantenir el suportactuarà per mantenir el suportactuarà per mantenir el suportactuarà per mantenir el suportactuarà per mantenir el suporta la revolució i a les esquerresa la revolució i a les esquerresa la revolució i a les esquerresa la revolució i a les esquerresa la revolució i a les esquerress i r ianes i per aprofundi r las i r ianes i per aprofundi r las i r ianes i per aprofundi r las i r ianes i per aprofundi r las i r ianes i per aprofundi r lacomprensió de la revolució percomprensió de la revolució percomprensió de la revolució percomprensió de la revolució percomprensió de la revolució perpart de l’esquerra mundial.part de l’esquerra mundial.part de l’esquerra mundial.part de l’esquerra mundial.part de l’esquerra mundial.

Tunísia, 31 de març de 2013.

PRIMERES SIGNAPRIMERES SIGNAPRIMERES SIGNAPRIMERES SIGNAPRIMERES SIGNATURES:TURES:TURES:TURES:TURES:

- Coalició de l’Esquerra Siriana- Organització de Comunistes de

Síria- Partit Democràtic Kurd a Síria

(PYD)- Corrent de l’EsquerraRevolucionària Siriana

- Lliga de l’Esquerra Obrera(Tunísia)

- Partit dels Treballadors (Tunísia)- Lluita Internacionalista

(E. Espanyol)- Front Obrer (Turquia)

- Moviment Revolucionari (Brasil)- Unitat Internacional dels

Treballadors- IV Internacional(UIT-CI)

- SolidaritéS (Suïssa)- Moviment per al Socialisme

(Suïssa)- Fòrum Socialista (Muntada

Ishtaraki), Líban- Comitè de Solidaritat amb la

Causa Àrab (E. Espanyol)

Per signar la declaració i con-tactar amb e l comitè deseguiment:

[email protected]


LA R

EVOL

UCIÓ

SER

À F

EMIN

ISTA

.... Enfrontar la dictadura del capital-patriarcat, des d’una perspectivafeminista i internacional.

El 2 de marEl 2 de marEl 2 de marEl 2 de marEl 2 de marççççç, dins els actes al, dins els actes al, dins els actes al, dins els actes al, dins els actes alvoltant del Dia Internacional devoltant del Dia Internacional devoltant del Dia Internacional devoltant del Dia Internacional devoltant del Dia Internacional dela Dona Tla Dona Tla Dona Tla Dona Tla Dona Trrrrreballadora,eballadora,eballadora,eballadora,eballadora,companyes de la Secretaria decompanyes de la Secretaria decompanyes de la Secretaria decompanyes de la Secretaria decompanyes de la Secretaria deGGGGGèèèèènere de la CGT i de Donesnere de la CGT i de Donesnere de la CGT i de Donesnere de la CGT i de Donesnere de la CGT i de DonesLlibertLlibertLlibertLlibertLlibertàààààries vam preparar unaries vam preparar unaries vam preparar unaries vam preparar unaries vam preparar unaJornada en la llibreria PrJornada en la llibreria PrJornada en la llibreria PrJornada en la llibreria PrJornada en la llibreria Pròòòòòleg enleg enleg enleg enleg enla qual, entre dla qual, entre dla qual, entre dla qual, entre dla qual, entre d’’’’’altres, vaaltres, vaaltres, vaaltres, vaaltres, vaintervenir lintervenir lintervenir lintervenir lintervenir l’’’’’antrantrantrantrantropopopopopòòòòòloga Vloga Vloga Vloga Vloga VerererererenaenaenaenaenaStolke. Es va parlar sobreStolke. Es va parlar sobreStolke. Es va parlar sobreStolke. Es va parlar sobreStolke. Es va parlar sobrealternatives feministes a la crisialternatives feministes a la crisialternatives feministes a la crisialternatives feministes a la crisialternatives feministes a la crisii la taula intergeneracional,i la taula intergeneracional,i la taula intergeneracional,i la taula intergeneracional,i la taula intergeneracional,amb feministes dels 70, 80 iamb feministes dels 70, 80 iamb feministes dels 70, 80 iamb feministes dels 70, 80 iamb feministes dels 70, 80 iactuals, sactuals, sactuals, sactuals, sactuals, s’’’’’obrobrobrobrobrííííí amb el docu- amb el docu- amb el docu- amb el docu- amb el docu-mental mental mental mental mental «««««I moltes altres donesI moltes altres donesI moltes altres donesI moltes altres donesI moltes altres dones»»»»»que narra lque narra lque narra lque narra lque narra l’’’’’experiexperiexperiexperiexperièèèèència del barncia del barncia del barncia del barncia del barLa Sal de Barcelona. Un acteLa Sal de Barcelona. Un acteLa Sal de Barcelona. Un acteLa Sal de Barcelona. Un acteLa Sal de Barcelona. Un actelllllúúúúúdic va tancar la jornada ambdic va tancar la jornada ambdic va tancar la jornada ambdic va tancar la jornada ambdic va tancar la jornada ambDansa fusiDansa fusiDansa fusiDansa fusiDansa fusióóóóó, can, can, can, can, cançççççons deons deons deons deons deProxProxProxProxProxèèèèèmica Respetuosa imica Respetuosa imica Respetuosa imica Respetuosa imica Respetuosa icancancancancançççççons feministesons feministesons feministesons feministesons feministesrevolucionrevolucionrevolucionrevolucionrevolucionàààààries.ries.ries.ries.ries.Dins l’apartat «AlternativesDins l’apartat «AlternativesDins l’apartat «AlternativesDins l’apartat «AlternativesDins l’apartat «Alternativesfeministes a la crisi» vaigfeministes a la crisi» vaigfeministes a la crisi» vaigfeministes a la crisi» vaigfeministes a la crisi» vaigpresentar la ponència:presentar la ponència:presentar la ponència:presentar la ponència:presentar la ponència:Enfrontar la dictadura delEnfrontar la dictadura delEnfrontar la dictadura delEnfrontar la dictadura delEnfrontar la dictadura delcapital-patriarcat, des d’unacapital-patriarcat, des d’unacapital-patriarcat, des d’unacapital-patriarcat, des d’unacapital-patriarcat, des d’unaperspectiva feminista i interna-perspectiva feminista i interna-perspectiva feminista i interna-perspectiva feminista i interna-perspectiva feminista i interna-cional. cional. cional. cional. cional. La reprodueixo:

Als cinc continents celebrem el 8de març com a símbol de la lluitade les dones treballadores.

Amb la revolució industrial moltesdones van incorporar-se al treballassalariat sense deixar el treballdomèstic i de cura i a l’opressió iexplotació del patriarcat en l’àmbitdomèstic es va afegir el de l’àmbitlaboral. Per a aquestes obreres lescondicions de treball eren molt du-res i des de mitjans del segle XIXvan aparèixer moviments de donesque reivindicaven la reducció de lajornada laboral, la limitació de l’edatde treball de les criatures, laprohibició de l’horari nocturn per ales dones, compensacionseconòmiques per accidents laboralsi mesures per prevenir-los.

I d’aquesta experiència,Catalunya no en va quedar al

marge; 3.500 treballadores del sec-tor tèxtil d’Igualada es van afegir ales mobilitzacions iniciant vaguesl’any 1881.

En plena onada de vagues, el 25de març de 1911, van morircremades 142 obreres, costureresde la indústria tèxtil nord-america-na en l’incendi de la fàbrica delTriangle Shirtwaist Company, deNova York. El patró les havia tancatdins la fàbrica.

El 1910 Clara Zetkin proposavaestablir el Dia Internacional de laDona Treballadora. I és el 8 de marçde l’any 1917, en plena PrimeraGuerra Mundial, que les donesrusses surten al carrer cridant pelpa i el retorn dels combatents. Desde llavors aquesta diada se celebrael 8 de març a nivell internacional.

Del continent africà, dins delcontext del colonialisme que posabarreres a l’ús d’allòque és del poble,rescatem la història deresistència de les do-nes d’Aba, unapoblació al sud-est deNigèria que al 1929van protagonitzar unaixecament en protes-ta per un nou impost ion moltes van serassassinades.

A la dictadura delcapital i el patriarcat,que és una terriblecondemna contra lesdones, se l’enfrontaamb la informacióla informacióla informacióla informacióla informació deles altres dones l al al al al aconsc iènc ia deconsc iènc ia deconsc iènc ia deconsc iènc ia deconsc iènc ia degènere i classegènere i classegènere i classegènere i classegènere i classe i laaaaasolidaritatsolidaritatsolidaritatsolidaritatsolidaritat en les lluitesper juntes deslliurar-nos de l’opressió il’explotació.

InforInforInforInforInformació de lesmació de lesmació de lesmació de lesmació de lesaltres dones:altres dones:altres dones:altres dones:altres dones:

LaboralA nivell internacional i en els sec-

tor formal, les diferències salarialspresenten una gran bretxa entrehomes i dones. Els països amb mésbretxa són: Brasil, Mèxic, Sud-àfrica,Estats Units, Índia i Argentina, quepresenten diferències entre el 39 i el30%, de més a menys. A l’AmèricaLlatina, en global, la bretxa és del17%. A Espanya les dones cobremun 22% menys que els homes. I aCatalunya arriba al 20%.

Tanmateix, en la majoria delspaïsos les diferències salarials s’hanreduït a conseqüència de la crisi queha afectat més als sectors mésmasculinitzats. Amb la crisi tots i totessom més pobres, però el 70% de lapobresa en el món té nom de dona.


En moments de recessió com elsque estem patint, les donestreballadores perdem la feina ambmés proporció que els homes i tenimmés perill de caure en la pobresa,ja que treballem majoritàriament enel sector informal i en les llars.

A l’Índia el sector informalconstitueix el 93 % de la força labo-ral del país i el 94% de la mà d’obrafemenina està en aquest sector.

Les dones representen més de lameitat de la mà d’obra agrícola enel món.

Violència:La violència contra les dones i les

nenes adquireix proporcionsd’epidèmia, la violació dels dretshumans més generalitzada.

A escala mundial, s’estima que almenys 1 de cada 3 dones ha rebutcops, coaccions per forçar-la a tenirrelacions sexuals o ha sofert altrestipus d’abús per algun homepresent en la seva vida.

Del 45% al 60% dels homicidiscontra les dones es realitzen dinsl’àmbit familiar i la majoria pels seusmarits.

A Mèxic, cada 6 hores assassinenuna dona i cada 4 minuts violen unadona.

A Sud-àfrica cada 17 segons vio-len una dona.

El 80 per cent de les víctimes deles armes lleugeres en el món sóndones, nenes i nens i en elsconflictes armats s’utilitza la violaciócom a arma de guerra i de repressió.

El tràfic de personesA causa de l’empobriment que

el sistema porta a molts països hiha famílies que venen les menorsper al lucrat iu servei de laprostitució.

En el món 2 milions de menors,major i tàr iament nenes, sónexplotades sexualment,

120 mil dones i menors sóntraslladades cada any a EuropaOccidental per a ser explotadessexualment. A la Jonquera, la fron-tera nord de Catalunya, tenim elbordell més gran d’Europa.

Als Estats Units, 50 mil dones,

nenes i nens són víctimes deltràfic de persones.

Consciència de gènere iclasse:

A través de la història els poderseconòmics i re l ig iosos hancondicionat la dona i l’han rele-gada a una escala inferior per do-minar-la, posseir-la i esclavitzar-la.Les dones som diferents als homesperquè el patriarcat ens discrimi-na per raó del gènere. Tot allò queés femení té menys valor: e ltrebal l , la condició social , lacondició humana... I a ixò escombat tenint consciència degènere.

Les dones no som ni més bonesni més dolentes en funció de laclasse social a la que pertanyem,el que separa les dones en aquestsistema capital ista és laplusvàlua.plusvàlua.plusvàlua.plusvàlua.plusvàlua. La plusvàlua és el va-lor que una treballadora generaper sobre del diner que rep comper sobre del diner que rep comper sobre del diner que rep comper sobre del diner que rep comper sobre del diner que rep coma salaria salaria salaria salaria salari fruit del seu esforç laborali que alhora constitueix l’origen del’acumulació del sistema capita-lista. Aquesta és la diferencia en-tre les dones, la classe, i e lfeminisme interclassista perjudicala dona treballadora.

Solidaritat en les lluites:En la dècada dels 30, Mujeres

Libres, com a organització de do-nes, va posar tots els seusesforços per a l’emancipació deles dones de classe treballadoraamb l’objectiu de preparar-les perocupar un lloc en la revolució i enla nova societat que s’albirava.Marta Akelsberg ha fet un estudirigorós i profund en el seu llibreMujeres Libres.

Silvia Federici, ens explicà, enla seva conferència arran de lapresentació del llibre El Caliban ila bruixa a Barcelona, que lesfeministes del segle XXI hem desortir de les institucions i de lesaules universitàr ies, ens hemd’organitzar i ocupar de nou elscarrers i reprendre la lluita pelsdrets socials, laborals, culturals...

Conèixer què fan les altres do-nes en el món. Solidaritzar-se ambelles i treballar des del feminismede classe, per l’emancipació deles dones treballadores en el món.I recordem, entre d’altres, leslluites de les dones que van ocu-par la plaça Tahrir d’Egipte. La

resistència de les dones a l’Índia:contra la discriminació pelssistemes de castes, classe i pa-triarcal. Les dones de Colòmbiaassassinades per la seva lluita pelsdrets humans i civils de la població.El triomf a l’Argentina de la lluitade les obreres i del obrers de lafàbrica Zanon-Fasinpat.

I, el 8 de març,totes i tots vamsortir al carrerrecordant lac o m p a n y aY o l a n d aGonzàlez Mar-tín i, l luitantcom ella feia pelTreball, laIgualtat i laDignitat de lesD o n e sTr e b a l l a d o r e s ,reivindiquem:

* Repartiment de tots els* Repartiment de tots els* Repartiment de tots els* Repartiment de tots els* Repartiment de tots elstreballs i la riquesa. Per la ple-treballs i la riquesa. Per la ple-treballs i la riquesa. Per la ple-treballs i la riquesa. Per la ple-treballs i la riquesa. Per la ple-na ocupació, treball i salaris dig-na ocupació, treball i salaris dig-na ocupació, treball i salaris dig-na ocupació, treball i salaris dig-na ocupació, treball i salaris dig-nes. Plans d’ocupació per cobrirnes. Plans d’ocupació per cobrirnes. Plans d’ocupació per cobrirnes. Plans d’ocupació per cobrirnes. Plans d’ocupació per cobrirnecessitats productives i socials.necessitats productives i socials.necessitats productives i socials.necessitats productives i socials.necessitats productives i socials.

* Sanitat, Educació, Serveis* Sanitat, Educació, Serveis* Sanitat, Educació, Serveis* Sanitat, Educació, Serveis* Sanitat, Educació, ServeisSocia ls , escoles bresso l iSoc ia ls , escoles bresso l iSoc ia ls , escoles bresso l iSoc ia ls , escoles bresso l iSoc ia ls , escoles bresso l iresidències per a àvies i avis,residències per a àvies i avis,residències per a àvies i avis,residències per a àvies i avis,residències per a àvies i avis,públics, universals, gratuïts i depúblics, universals, gratuïts i depúblics, universals, gratuïts i depúblics, universals, gratuïts i depúblics, universals, gratuïts i dequalitat.qualitat.qualitat.qualitat.qualitat.

* N i reta l lades, n i* N i reta l lades, n i* N i reta l lades, n i* N i reta l lades, n i* N i reta l lades, n iprivatitzacions. Recuperem elsprivatitzacions. Recuperem elsprivatitzacions. Recuperem elsprivatitzacions. Recuperem elsprivatitzacions. Recuperem elsserveis privatitzats.serveis privatitzats.serveis privatitzats.serveis privatitzats.serveis privatitzats.

* L* L* L* L* L’habi tatge és un dr’habi tatge és un dr’habi tatge és un dr’habi tatge és un dr’habi tatge és un dre t ;e t ;e t ;e t ;e t ;paral itzem els desnonaments.paral itzem els desnonaments.paral itzem els desnonaments.paral itzem els desnonaments.paral itzem els desnonaments.Parc públic de lloguers socials.Parc públic de lloguers socials.Parc públic de lloguers socials.Parc públic de lloguers socials.Parc públic de lloguers socials.Regulem la dació en pagament.Regulem la dació en pagament.Regulem la dació en pagament.Regulem la dació en pagament.Regulem la dació en pagament.

* Les dones decidim sobre el* Les dones decidim sobre el* Les dones decidim sobre el* Les dones decidim sobre el* Les dones decidim sobre elpropi cos. Avortament l l iure,propi cos. Avortament l l iure,propi cos. Avortament l l iure,propi cos. Avortament l l iure,propi cos. Avortament l l iure,gratuït i en centres públics.gratuït i en centres públics.gratuït i en centres públics.gratuït i en centres públics.gratuït i en centres públics.

* Fora la l le i d’estranger ia.* Fora la l le i d’estranger ia.* Fora la l le i d’estranger ia.* Fora la l le i d’estranger ia.* Fora la l le i d’estranger ia.Igualtat de totes les treballadoresIgualtat de totes les treballadoresIgualtat de totes les treballadoresIgualtat de totes les treballadoresIgualtat de totes les treballadoresi treballadors.i treballadors.i treballadors.i treballadors.i treballadors.

* El rescat bancari amb diners* El rescat bancari amb diners* El rescat bancari amb diners* El rescat bancari amb diners* El rescat bancari amb dinerspúblics és un robatori a la classepúblics és un robatori a la classepúblics és un robatori a la classepúblics és un robatori a la classepúblics és un robatori a la classetreballadora. Expropiem de la ban-treballadora. Expropiem de la ban-treballadora. Expropiem de la ban-treballadora. Expropiem de la ban-treballadora. Expropiem de la ban-ca sense indemni tzarca sense indemni tzarca sense indemni tzarca sense indemni tzarca sense indemni tzar- la .- la .- la .- la .- la .Nacionalitzem tota la banca. NoNacionalitzem tota la banca. NoNacionalitzem tota la banca. NoNacionalitzem tota la banca. NoNacionalitzem tota la banca. Nopaguem el deute públic.paguem el deute públic.paguem el deute públic.paguem el deute públic.paguem el deute públic.

Carme AlvarezGrup de Dones de Lluita

Internacionalista


POBR

ESA

ENER

GÈTI

CA

Si llegim en un titular «pobresaenergètica» la primera imatgeque ens ve al cap correspon aaquesta meitat de la poblaciómundial que depèn de fontsd’energia de baixa qualitat combiomassa, fustes, residus delscultius o del bestiar per apoder satisfer les sevesnecessitats energètiques.Zones amb un nivell importantde subdesenvolupament, ambgreus deficiències en lesinfraestructures necessàriesper a poder proporcionar a lapoblació un accés a fontsd’energia com l’electricitat.Una altra imatge que se’ns potacudir és la de personespobres que viuen en col·lectiusmarginals en els nostrespaïsos desenvolupats.Però la realitat superaaquestes imatgesestereotipades que podemtenir d’una família en situacióde pobresa energètica. Per aaixò hem de tenir clar quanhem de considerar que una llares troba en aquesta situació.Es considera que una llar estàen situació de pobresaenergètica quan és incapaç depoder pagar la quantitat deenergia suficient per a satisferles seves necessitatsdomèstiques i/o quan es veuobligat a destinar una partexcessiva dels seus ingressosa pagar la factura energètica del’habitatge.La pobresa energètica s’estàconvertint en la cara oculta del’actual crisi econòmica queestem patint.

Cert que no és un problema nou,però durant les últimes dècades, finsa l’arribada de l’actual situació degreu crisi econòmica, estava rela-cionada amb altres formes depobresa i exclusió social pels quedonat el seu caràcter eminentmentdomèstic i especialment difús, lapobresa energètica és un fenomenque roman pràcticament invisible i

especialment per a lesadministracions públiques que no lihan donat la importància que té.

A Espanya no trobem estudisseriosos de com afecta a la qualitatde vida i a la salut una situació depobresa energètica. El primer paísque ha elaborat estudis seriosossobre aquesta problemàtica és elRegne Unit. El primer pas per apoder realitzar-los és definirparàmetres clars.

Els paràmetres que es van con-siderar al Regne Unit per a realitzarels seus estudis són:

- que el pes de la despesa enenergia no representi més del 10%dels ingressos

- que no sigui possible mantenirla temperatura, durant els mesosd’hivern, de la llar per sobre dels18ºC.

L’Associació de CiènciesAmbientals ha pres aquestsparàmetres com base per a elabo-rar una primera estimació segonsla qual en el 2010 prop del 10 % deles llars espanyoles es trobaven ensituació de pobresa energètica. Pera això ha utilitzat les dades recollidesen dues fonts estadístiques de lliuredisposició que són L’Enquesta dePressupostos Familiars (EPF) il’Enquesta de Condicions de Vida(ECV).

Segons un article publicat aKaosenlared al desembre del 2012,es calcula que ja afecta al 15% deles llars i declaracions de La CreuRoja que al gener del 2013 adverteixque 4 milions d’espanyols són ja«pobres des del punt de vistaenergètic».

Ocupar un habitatge ambtemperatures inadequades durantl’hivern o amb floridura i humitatsté efectes sobre la salut. Peraquesta raó, la pobresa energèticaestà relacionada amb una majorincidència de malalties físiques imentals que afecten mésintensament a segments més vul-nerables com nens, adolescents iavis. A Espanya la taxa de mortalitataddicional a l’hivern se situa en el21% i és juntament amb les de

Portugal i Irlanda una de les més altesd’Europa.

Segons estudis, basats en dadesde la Comissió Europea, en el nostrepaís la pobresa energètica provocaja entre 2.300 i 9.300 mortsprematures a l’hivern. Una xifra su-perior als morts per accidents detràfic en l’actualitat.

Causes que general lapobresa energètica.

Podem enumerar tres principalscauses de la pobresa energètica enels països del sud d’Europa com ésEspanya, però que també ensservirien per a estudiar la situació enpaïsos de la zona com Grècia, Por-tugal o Itàlia. Aquestes són els baixosingressos econòmics de les famílies,alts preus de l’energia i construccionsde qualitat insuficient a pesar del seualt cost.

Les tres causes estanentrellaçades entre si. L’evolució delssalaris a la baixa i l’augment delspreus de l’energia accelerenl’augment de famílies en situació depobresa energètica.

Una breu anàlisi de cadascuna deles causes ens permeten veure comserà la perspectiva de l’evolució dela pobresa energètica.

––––– Construccions de qualitatConstruccions de qualitatConstruccions de qualitatConstruccions de qualitatConstruccions de qualitatinsuficientinsuficientinsuficientinsuficientinsuficient.- .- .- .- .- A Espanya, així com enla majoria dels països del sudd’Europa, no s’ha establert cap nor-mativa que reguli de forma claracom han de ser les construccionsde manera que s’aconsegueixi elmàxim estalvi d’energia. En lamajoria no hi ha aïllament tèrmic enles parets ni en els tancaments(finestres, balconades). Aquestasituació es dóna tant enconstruccions antigues com en lesmés recents a pesar dels seus altspreus. Solament en habitatges demolt alt estanding, i no sempre,s’apliquen les tècniques deconstrucció que permeten unimportant estalvi energètic. Moltesd’aquestes mesures sí que sónobligatòries i s’apliquen de formageneral en la resta d’Europa. Això

La cara oculta de la crisi als països desenvolupatsLa cara oculta de la crisi als països desenvolupatsLa cara oculta de la crisi als països desenvolupatsLa cara oculta de la crisi als països desenvolupatsLa cara oculta de la crisi als països desenvolupats

Pobresa energètica


POBR

ESA

ENER

GÈTI

CA

té una repercussió directa en el costde manteniment de la confortabilitatd’aquests habitatges. A l’estiu po-den arribar a temperatures massaaltes i a l’hivern la temperatura baixaràpidament a valors molt baixos. Elque comporta la necessitat d’unconsum alt d’energia (electricitat,gas) per a poder mantenir unaconfortabil itat que es podriaaconseguir amb altres mesures moltmés econòmiques. Poder adequarels habitatges a les condicions demàxim estalvi energètic requereixuna inversió inicial, que en unasituació de crisi les famílies no po-den assumir.

- Ba ixos ingressosBaixos ingressosBaixos ingressosBaixos ingressosBaixos ingressoseconòmics.econòmics.econòmics.econòmics.econòmics.- En el nostre país, po-der disposar de la suficient energiaper a satisfer les necessitatsbàsiques només depèn de lacapacitat econòmica per a poderpagar-la a les grans companyies. Lacapacitat d’autogeneraciód’energia, que ja en aquestmoment permeten la tecnologiaactual, és pràcticament inexistent.El poder adquisitiu de la major partde la població espanyola haexperimentat un important descensdes de que es va iniciar la crisi i lasituació empitjora dia a dia.L’explosió de la bombollaimmobiliària, el tancament demoltes empreses .. incrementa lallista de l’atur que avui afecta ja amés del 25% de la població activa.Hi ha llars en les que tots els seusmembres es troben sense treball,amb prestacions d’atur que arribena la seva fi i sense perspectives depoder incorporar-se de nou almercat laboral en condicions.L’última Reforma Laboral que recullles directrius que marca el BCE pera Espanya en les quals recomana«relaxar la legislació de protecciód’atur» i la reducció del salari mínim.Això comporta que la capacitateconòmica mitjana de la poblacióespanyola sigui cada vegada me-nor però ha de seguir fer front a lesseves obligacions econòmiques.Per a moltes famílies la principalobligació econòmica és pagar la hi-poteca per a no ser desnonats iperdre el seu habitatge en mans delsbancs. Les altres despesess’ajusten al màxim i és «l’estalvienergètic» una d’elles.

- Desregulació i increment delDesregulació i increment delDesregulació i increment delDesregulació i increment delDesregulació i increment delcost de l’energia.cost de l’energia.cost de l’energia.cost de l’energia.cost de l’energia. La dependènciade la major part de la població de

les grans companyies energètiquesés total. Solament una petita partpot autosatisfer una part de lesseves necessitats. En algunespoblacions rurals s’uti l itzen labiomassa per a la calefacció i aiguacalenta però segueixen depenentper al consum d’electricitat. La pu-jada del preu de l’electricitat des del2004 és del 80% i s’espera per aaquest 2013 que segueixi pujant.Des dels anys 90, que l’electricitatera considerada un era un serveipúblic i els preus de la mateixa erendeterminats administrativament pera tots els usuaris, el sector elèctricha funcionat amb un mecanismede reassignació de rendes. Elspetits usuaris sempre hem pagatmés del que valia permetent queels grans sectors industrialspaguessin molt menys per ella. Enels últims anys s’ha incrementat l’úsde l’electricitat com única fontd’energia en moltes llars. Això unita la pujada constant del seu preucomporta que un percentatgemajor del pressupost familiar s’hagide destinar a cobrir aquestesnecessitats.També el gas i el butà,han incrementat el seu preu en elsúltims mesos

No podem combatre lapobresa energètica sense uncanvi del model econòmic ienergètic

Les causes que condueixen auna situació de pobresa energèticano són conjunturals i amb una pers-pectiva de solució dins dels margesde l’economia de mercat que apli-ca la UE i l’estat espanyol. D’unabanda la tendència de l’augmentdels preus de l’electricitatprincipalment i del gas, que no se’nveu veu la fi, i per una altral’aplicació de l’actual Reforma La-boral, que comporta una disminucióimportant del poder adquisitiu en elconjunt dels treballadors.

El nostre model econòmicprioritza per sobre de tot explotartots els sectors econòmics quepuguin donar amplis beneficis perser estratègics per aldesenvolupament de la vida. El sec-tor energètic és fonamental, nopodem viure sense energia, per aixòles polítiques neoliberals de lesúltimes dècades han potenciat igairebé obligat a la privatitzaciód’aquest sector que en els seusinicis estava en mans dels estats oamb una forta regulació pública.

Ara si un no pot pagar la factura,

ràpidament les companyies li tallenel subministrament sensecontemplacions. Cap legislació elsobliga a tenir en compte la situacióeconòmica dels abonats i amantenir el subministrament quanestà en perill la salut de les perso-nes.

A Grècia, on a conseqüència dela crisi una part important de lapoblació es troba en situació depobresa, aquest hivern s’ha produïtun increment important de lautilització de la biomassa per aescalfar-se com única fontd’energia per falta de recursoseconòmics. S’ha detectat unincrement de la desforestació fins itot d’arbres centenaris.

A Espanya s’ha detectat unincrement de l’ús del butà. Durantels últims anys havia disminuït el seuconsum a favor de l’electricitat i delgas canalitzat. Però el seu preu méseconòmic, i el no estar subjecte aun contracte de subministramentamb una taxa fixa, ha potenciat elseu ús sobretot en calefacció.

LLLLL’acc’acc’acc’acc’accééééés a l’energia no s a l’energia no s a l’energia no s a l’energia no s a l’energia no ééééés uns uns uns uns unpr iv i leg i s inpr iv i leg i s inpr iv i leg i s inpr iv i leg i s inpr iv i leg i s inóóóóó una necess i tat una necess i tat una necess i tat una necess i tat una necess i tatbbbbbàààààsicasicasicasicasica per a la nostra supervivènciai com a tal hem d’exigir un noumodel energètic.

Una primera reivindicació urgentés exigir als poders públics una nor-mativa que impedeixi deixar sensesubministrament a cap llar perproblemes econòmics i que reguliel preu de manera que la facturaenergètica no representi més del10% dels ingressos.

I cal lluitar per a aconseguir laexpropiació i la renacionalitzaciód’aquestes grans companyiesenergètiques.

En paral·lel, demanar que esprioritzi un canvi del model energèticque fomenti la producció d’energiaelèctrica a nivell local, deslocalitzadai en mans dels usuaris. Latecnologia actual per a la producciód’energia elèctrica a partir de l’eòlicao solar ho permet, però fins aranomés s’ha permès la creació delsgrans parcs eòlics en mans de lesgrans companyies de manera queningú es pugui desconnectard’elles.

Anna Morelló


INTE

RNAC

IONA

L

El primer Papa llatinoamericà dels266 que s’han triat, el primerjesuïta, el primer argentí i el pri-mer a anomenar-se Francesc, vaomplir d’alegria milions de fidels.I va encetar un debat. És possibleque s’avanci cap a «una esglésiaper al pobres», com va dirBergoglio, o l’Església Catòlicaseguirà complint el mateix rol desempre, de suport als de dalt,però amb una nova cara neta?Per què el Vaticà -després de lainèdita renúncia de Ratzinger- vatriar a un Papa de la «fi del món»?

La crisi del VaticàMoltes veus han assenyalat que

Bergoglio va ser designat per «passarpàgina» de la profunda crisi quesacseja el Vaticà i l’Església Catòlicamundial. Els escàndols financers, decorrupció i pedofília van envoltar lainèdita renúncia de l’anterior PapaRatzinger, mai vista en més de 600anys. Al seu torn, l’Església no s’hapogut escapar del procés dedecadència del capitalisme imperia-lista, on cada vegada més els seusseguidors i pobles explotats prenendistància de la mateixa.

En aquest marc s’explical’assumpció de l’argentí Bergoglio -en un continent on viu gairebé lameitat dels 1.200 milions de catòlicsdel món-. L’Església busca donar uncop de timó, nomenant per primeravegada un representant llatinoame-ricà i de l’ordre dels jesuïtes,intentant canviar la imatge dels seusbisbes viuen envoltats l’or, del’opulència, de la corrupció i l’allunya-ment de la gent. Posant a un nourepresentant que mostrarà una po-lítica més hàbil i populista que les delOpus Dei i Ratzinger, sinònim del vell«aparell» europeu del Vaticà.

(...) Aquest canvi d’imatge del’Església és una necessitat del’imperialisme ianqui i europeu davantel creixent ascens de les lluites dels

treballadors i pobles del món contraels seus plans de retalladeseconòmiques. Necessiten «unaesglésia creïble» per intentarconvèncer a les masses que deixinde lluitar. Amb Ratzinger, aquestatasca era impossible. Aquest seràel principal rol de l’actual PapaFrancesc, per la qual cosasegurament el veurem viatjant pelcontinent llatinoamericà i pel mónpregonant «la pau» i «la reconciliació»per intentar frenar les reivindicacionsobrers i populars. (...)

Bergoglio: fidel representantde la reaccionària Esglésiaargentina

L’actual Papa representa a unade les Esglésies més reaccionàriesde Sudamèrica, l’argentina, lligadaals cops militars (la «fusiladora» del55, Onganía i la de Videla-Martínezde Hoz), molt lluny d’un dels seussectors, la Teologia de l’Alliberament,o del «progressisme» brasiler que vaempènyer la conformació d’un Partitde Treballadors (PT) en els anys 80.

Si bé en aquesta institució hi vanhaver sacerdots obrers o «villeros»,que donaven suport a lluites popularso democràtiques, (Angelelli, Mújica),els seus fils van ser dirigits pelsQuarracino (monsenyor recordat perdir que les lesbianes i gais hauriende ser «tancats en un ghetto») ocures feixistes com Von Wernich -condemnat per la justícia (mai perl’Església) per formar part delsinterrogatoris i tortures als detinguts-desapareguts-. Tenen entre lesseves files abusadors de nens comel Pare Grassi, (...)

Bergoglio -de qui els mitjans nomésesmenten les seves característiques«austeres»- és un populistareaccionari recordat per la sevapertinença a Guàrdia de Ferro -sec-tor dretà dins del PJ-; per treure laprotecció, durant la dictadura, a doscapellans jesuïtes quan van sersegrestats; per afirmar en els anys 90«no saber res dels desapareguts» -cosa impossible després del judicipúblic a les juntes militars de 1985- i,més recentment, per encapçalarl’oposició al matrimoni igualitari. Per

exemple, al judici de 2010 -on va de-clarar com a testimoni en la causa delscapellans desapareguts-, va reconèixerque li van parlar sobre desenes dedetinguts il·legals a l’ESMA; i quan vanpreguntar al Bergoglio per què no hova denunciar, va dir que es va limitar ainformar-ne a les autoritatseclesiàstiques, reconeixent que no vaactuar per impedir l’assassinat de milersde desapareguts.

Cristina Kirchner: de lasalutació freda al «Papaperonista»

Molts mitjans han assenyalat que ladesignació de Bergoglio va no va ser benrebuda a la Casa Rosada, (...) Però elkirchnerisme es va ressituar ràpidament(...) com digué el filòsof de Carta Oberta,Ricardo Foster, «no és el mateix JorgeBergoglio que el Papa Francesc».

És cert que el kirchnerisme va tenirenfrontaments amb l’Església i queBergoglio va ser opositor a algunes deles seves polítiques. Però les seves«baralles» mai van ser de fons. Ja queel govern sempre va continuarsostenint el culte catòlic apostòlic romà-on la jerarquia local segueix vivint delsfons de l’Estat, amb bisbes i cardenalspercebent grans sous iguals que elsdels jutges-; dóna subsidis milionaris al’escola privada de la qual l’Esglésiaactua com a patronal; (...)

Els canvis socials de fonss’aconseguiran amb lluita imobilització

(...) considerem que l’Esglésiaseguirà defensant els mateixosinteressos que va defensar durantsegles. Per això lluitem per la separacióde l’Església de l’Estat, (...).Conscients que la classe treballadorai altres sectors populars, noméspodran trobar solució als seus greusproblemes lluitant per les sevesreivindicacions cercant una altrasocietat, sense explotats ni oprimits,que acabi amb els privilegis de tot tipus,per un govern dels treballadors i peruna Argentina Socialista.19 de març de 2013

Juan Carlos Giordano (IzquierdaSocialista en el FIT)

Bergoglio PapaHi haurà una «Esglésiaper als pobres»?


INTE

RNAC

IONA

L

Després d’una declaraciósignada pel rector de launiversitat, que culpabiliza elsestudiants pels fets de laODTU (Universitat Tècnicad’Orient Mitjà - Middle EastTechnical University), i malgratel terror aplicat per la policiad’una forma evident, elsestudiants de la UAG(Universitat de Galatasaray)van engegar un pla d’acciód’emergència i van organitzaruna gran manifestació que hasuposat un dur cop per a lalegitimitat del President deTurquia.El dimarts 18 de desembre de2012, el Primer Ministre, RecepTayyip Erdogan, va viatjar a laODTU a Ankara (capital deTurquia). Va estar acompanyatper no menys de 4.000 policiesen el llançament d’un satèl·litde guerra a l’espai. Elsestudiants de la universitat vanfer una manifestació de protes-ta contra la seva política. Larepressió policial va ser brutal.La policia va carregar utilitzantporres i gasos lacrimògens, vahaver-hi 13 detinguts i diversosestudiants ferits, un d’ellsgreu.

L’endemà, els rectors de 5universitats, tenint en compte queTurquia en té 168 (103 públiques i65 privades), van signar una cartade denúncia contra els estudiants ide suport a la policia i al PrimerMinistre, que ja havia culpat alsestudiants i professors de la ODTU.El nombre de signatures vaaugmentar l’endemà. En total, mésde 20 rectors van signar la carta. Elrector de la Universitat deGalatasaray va ser un d’ells.

Arran de la publicació d’aquestadeclaració dels rectors, que culpenals estudiants d’ «estar en contrade la ciència i el desenvolupament»,els professors de les universitatsafectades van prepararimmediatament les seves pròpiesdeclaracions: «Els rectors no tenen

dret a parlar en nom de lesuniversitats, Rebutgem aquestacarta! Han de retirar la seva signa-tura!» I a la Universitat deGalatasaray, 150 d’un total de 230professors van signar un escritdenunciant al rector, i van partici-par en manifestacions estudiantils.

Els estudiants de la Universitat deGalatasaray havíem de fer algunacosa i fer sentir la nostra pròpia veucontra aquest moviment a favor delpresident del govern.Immediatament després de veurepublicada la declaració del rector enels mitjans de comunicació, vamdecidir celebrar una manifestació ifer una roda de premsa a launiversitat. Immediatament ho vamdifondre per les xarxes socials i vamanunciar l’acte repartint octavetes.

-Dos dies més tard vam fer lamanifestació. Va haver-hi una granparticipació (600-700 d’un total de2.000 estudiants) davant de l’edificidel rectorat. No ens esperàvemtanta participació, francament, enuna universitat que sol ser consi-derada com a «apolítica» per lesposicions i l’entorn social delsalumnes. No obstant això, estàvemben organitzats i decidits, i vam sercapaços de realitzar amb èxit unamanifestació, per molt que el rec-tor va tractar d’afeblir-nos endesactivar ‘Internet al campus iamb el bloqueig de l’entrada. Vam

organitzar una assemblea i vamdecidir continuar amb les protestesl’endemà. També vam utilitzar leseines dels mitjans de comunicacióburgesos, gràcies a alguns amicsque hi treballen i a les xarxes socials.La solidaritat i la confiança delsestudiants es van enfortir.

Per segon dia consecutiu, vamdecidir boicotejar les classes iorganitzar una assemblea obertaper tractar els nostres problemes,tant a la universitat com amb el sis-tema en general. Els estudiants esvan expressar amb llibertat i vandiscutir sobre les demandes i lespossibles solucions dels problemeslocals i generals: els alts preus decantina en el terreny universitari,procés de Bolonya, drets del poblekurd... Allí ens vam assabentar que

el rector estava al seu edifici. Elsestudiants es van animar i vam vo-tar anar a la porta del rectorat acontinuar amb les protestes. En unprimer moment, el rector no vavoler escoltar les nostres consignesi càntics exigint-li la retirada de lasignatura en el comunicat queculpava als estudiants de la ODTU.Li vam dir: «Retiri la seva signaturao dimiteixi». La protesta va créixeral punt que la premsa va publicar lanotícia de la manifestació a «últimahora», per la qual cosa molta gentva venir a la universitat per donar-nos suport. Vam resistir durant

TTTTTurururururquiaquiaquiaquiaquia

Lluita i triomf dels Estudiants a laUniversitat de Galatasaray


El president de Veneçuela Hugo Chávezha mort. Davant d’aquesta situacióreiterem, tal com ho ha expressat lanostra organització germana el PartitSocialisme i Llibertat (PSL) de Veneçuela,que acompanyem el dolor del pobleveneçolà i que expressem la nostrasolidaritat amb la seva família i amb lapoblació. I rebutgem totalment lespostures assumides per la MUD,l’oposició política de la vella burgesiaveneçolana pro-ianqui, que ha utilitzat lapenosa malaltia de Chávez per qüestionarla legitimitat del govern del PSUV, fent-sepassar per «demòcrates» quan va ser laimpulsora, juntament amb els EE.UU,fracassat cop d’estat de l’abril del 2002.No obstant això, la seva mort no apagaun dels temes més debatuts enl’esquerra mundial: quina és la realitat delautoproclamat socialisme del segle XXI?És veritat que la política de Chávez id’altres presidents llatinoamericansavança cap al socialisme?

Estem en desacord amb aquesta visió, doncsel que està en discussió a Veneçuela són elsproblemes sense solució dels treballadors i elpoble i la política del govern de PSUV (abansamb Chávez o ara amb Maduro) i l’anomenatSocialisme del Segle XXI que no demostren serrealment una sortida de fons per al pobletreballador.

Sabem que a Veneçuela una majoria del poblecontinua confiant en el projecte de Chávez. Comtambé sabem que milers de lluitadors a tot móntenen l’expectativa que a Veneçuela s’estàavançat cap al socialisme. Juntament amb elscompanys del PSL, som dels que diemclarament, que no compartim aquestesexpectatives ja que el projecte del «Socialisme

del Segle XXI» és una farsa de socialisme. Darreredels discursos «anti-capitalistes i antiimperialistes»de Chávez, de Maduro i d’altres líders del PSUV,hi ha una política de pacte amb les multinacionalsdel petroli, els banquers i d’atac al nivell de vidadels treballadors i dels sectors populars. Aquestés el debat que volem fer amb l’avantguarda sin-dical, juvenil i popular de Veneçuela i del món.

Llatinoamèrica: un continent de lluitesobreres i populars

Veneçuela és part d’una Llatinoamèricacreuada pel creixement dels conflictes socials(vagues, mobilitzacions indígenes-camperoles,estudiantils) i pel desgast polític dels governs, enla seva major part, de signe populista o decentreesquerra. Són els governs que, igual queel de Chávez, van arribar al poder amb el suportde milions de persones i amb l’esperança de quèes produiria un canvi de fons als seus països.Estem parlant de governs com Evo Morales aBolívia, Correa a l’Equador, Lula-Dilma del PT alBrasil, de Mújica (Front Ampli) a l’Uruguai, elsKirchner (peronisme) a l’Argentina, Humala alPerú, Lugo al Paraguai, Daniel Ortega (FSLN) aNicaragua o Maurici Funes (FMLN) d’El Salva-dor.

Però la realitat ha mostrat que tots ells, mésallà d’algun enfrontament parcial i limitat ambsectors de l’imperialisme, de formes diverses hanaplicat polítiques d’ajustament a la gent de baix,governant a favor dels rics, de les multinacionalsi dels grans empresaris, mantenint les mateixesestructures capitalistes dels seus països.

Per això l’any 2012 ha estat un any ple degrans lluites obreres i populars.

A Bolívia , Evo Morales, principal aliat de Chávez,va assumir el poder prometent el «socialismeandí» i que anava a consultar a la seva baseindígena-camperola. No obstant això, en elsúltims dos anys ha mostrat el seu veritable rostreconciliador amb els terratinents i les multinacionalsmineres i dels hidrocarburs. A finals de 2010, perexemple, va voler imposar un «gazolinazo»(augment del 100% del preu de la gasolina), queera exigit per les transnacionals. El que va provo-car una rebel·lió popular que va obligar aretrocedir al govern. En el 2011 va voler imposarla construcció d’una carretera en el Tipnis, pac-tada amb Petrobras, Total i Repsol per aexplotació petroliera, sense consultar als milersd’indígenes que allí viuen. El que va provocar unaaltra gran mobilització indígena que va patir unabrutal repressió. La COB va fer diverses vaguespel salari.

El Brasil, governada pel PT en aliança amb unpartit patronal (PMDB), primer amb Lula i ara amb

hores, i al final el rectorva haver de demanarperdó per la seva signa-tura. Per descomptatque la seva disculpa nova ser suficient per anosaltres i continuem laprotesta. La policiaestava fora, preparadaper a una possibleintervenció. A més,l’atracció mediàtica haviareunit a grups depropagandistes queintentaven utilitzar les pro-testes per a les sevesfinalitats. El comitèorganitzador, formatprincipalment permilitants del Front Obrer(FO), i que també incloua estalinistes ianarquistes, va haver deprendre una decisió. Vamanalitzar que no era elmoment adequat per aun enfrontament amb lesforces de seguretat i alfinal vam decidirreservarforces per l’endemà iampliar el nostremoviment amb la creacióde comitès i plataformescontra el govern del rec-tor.

Com a conclusió,durant dos dies, launiversitat ha vist unamobilització massiva queha ajudat a la polititzaciói la solidaritat delsestudiants. La legitimitatdel rector s’ha trencat. ElMoviment passa ara, a laUniversitat deGalatasaray, per una pla-taforma estudiantil queinclogui molts estudiants.Estem treballant pel con-trol dels estudiants,professors i treballadorssobre la universitat, con-tra la decisió arbitrària delrector i contra el pla deprivatització del govern alsector educatiu.

Istanbul. Març 2013.

Traduït del diari d’IsçiCephesi (Front Obrer).

«Socialisme del SLa veritat de la proposta delLa veritat de la proposta delLa veritat de la proposta delLa veritat de la proposta delLa veritat de la proposta del


Dilma, ha viscut una onada de vagues des del 2011,mostrant la gran insatisfacció popular per la caigudadel nivell de vida. Es va iniciar en el 2011 amb lavaga dels obrers de la construcció civil i va seguir en2011-12 amb vagues pel salari dels bombers de Rio,dels policies civils i militars, dels conductors, delsferroviaris, dels metal·lúrgics de Niteroi, delsprofessors i una vaga de dos mesos dels empleatspúblics.

A l’Argentina, el govern peronista de CristinaKirchner va patir el 2012 la primera vaga general,després de 10 anys, convocada per la CGT i la CTAque havien trencat amb el govern. Al Perú del «na-cionalista» Humala, va haver-hi una gran vaga de350 mil mestres i els miners i els pobles indígenesvan protagonitzar grans enfrontaments amb desenesde morts causats per la repressió. El govern deCorrea també s’ha vist enfrontat amb el poble indí-gena. A aquests exemples, cal sumar la massivamobilització dels estudiants a Xile; la lluita delstreballadors judicials i dels universitaris de Colòmbiao la rebel·lió popular triomfant del poble de Colón aPanamà.

No obstant això, Chávez va pretendre jugar unpaper de potència regional, al costat del Brasil deLula, utilitzant els recursos energètics per establirrelacions de subordinació i dependència de diferentspaïsos. Això es va reflectir en l’ impuls que va donara l’ALBA enfront del ALCA. Però on més va quedarpalès el paper de Chávez com a garant de l’ordre,va ser en el lliurament del lluitador social vinculat ales FARC Pérez Becerra, afegint-se d’aquesta for-ma a la política repressiva i de contra insurrecció del’imperialisme, tan ben aplicada a Colòmbia tant perUribe com per Santos.

Veneçuela no marxa cap al socialismeLa conflictivitat social també es reflecteix a

Veneçuela. Segons l’informe «Conflictivitat Social aVeneçuela 2012», de l’Observatori Veneçolà deConflictivitat Social (OVCS), les protestes vanaugmentar un 3% pel que fa al 2011, produint-seper al període en estudi, un registre d’ almenys 5.483protestes. Les protestes sindicals van ser 2.256(41,15%) i per l’habitatge digne 1.874 (34,17%).

Aquesta realitat, moltes vegades desconegudafora de Veneçuela, mostra que, després de 14 anysde govern d’Hugo Chávez, els problemes delstreballadors i el poble no han tingut solucions defons. Així com tampoc va haver solució respecte ala persecució i assassinat de dirigents i activistessindicals i camperols per part de «sicaris» agents deles empreses i del capital, que emparats en laimpunitat del règim chaviste, han assassinat mésde 200 dirigents, camperols i indígenes, en la sevamajoria com també obrers durant els anys del governde Chávez. Un dia abans de la seva mort, va ser

Sobre el funeral d’Hugo Chávez

De quina rDe quina rDe quina rDe quina rDe quina revolucióevolucióevolucióevolucióevolucióens parlen?ens parlen?ens parlen?ens parlen?ens parlen?

Chávez serà embalsamat... com a Lenin, ens diu el règim,buscant una legitimitat revolucionària.

Però no hem d’oblidar que Lenin -com va denunciar Krupskaia-no volia ser embalsamat. Va ser Stalin qui va decidir utilizar la sevaimatge i el seu cos justament per desmuntar les bases de larevolució. Era l’inici del culte a la personalitat que van personificarStalin, com Mao oPeron i després el propi Chávez

El funeral d’Hugo Chávez va ser tota una declaració de principisdel chavisme. N’hi ha prou amb un cop d’ull a la llista de convidatsper adonar-se que tota la retòrica sobre el socialisme del segle XXIi la Cinquena Internacional té les potes curtes i topa amb unarealitat on la revolució s’acaba allà on comencen els interessospetroliers:

· Príncep Felip de BorbóPríncep Felip de BorbóPríncep Felip de BorbóPríncep Felip de BorbóPríncep Felip de Borbó: després de tot el xou del „¿porqué no te callas?» a la conferència Iberoamericana de Chile, elregne d’Espanya acaba rendint tribut a Chávez, que no ha tocatels interessos de Repsol Veneçuela (l’empresa exporta més de25.000 barrils de petroli diaris de Veneçuela, l’11% de la sevaproducció).

· Mahmud AhmadinejadMahmud AhmadinejadMahmud AhmadinejadMahmud AhmadinejadMahmud Ahmadinejad: gran amic personal i aliat políticde Chávez, el cap de govern d’una república teocràtica, on segonsel codi penal la vida d’una dona val la meitat de la d’un home, onestà penada l’homosexualitat, on es reprimeix la premsa i ladissidència...

· Alexander Lukaixenko: Alexander Lukaixenko: Alexander Lukaixenko: Alexander Lukaixenko: Alexander Lukaixenko: president de Bielorrússia, on l’anypassat van ser condemnats a mort (és l’únic país d’Europa quemanté aquesta pena: hi ha hagut 300 execucions des de 1991)dos joves, acusats d’haver perpetrat un atemptat al metro de lacapital, Minsk, segons la investigació dels serveis de seguretat del’Estat, que encara s’anomenen KGB. Des del 2000, Lukaixenkoha perseguit sistemàticament sindicats, mitjans independents ipartits de l’oposició.

· TTTTTeodoreodoreodoreodoreodoro Obiang: o Obiang: o Obiang: o Obiang: o Obiang: Els diamants de sang i els iots de luxesón només els últims escàndols de la família governant de GuineaEquatorial. Dictador al poder des del cop d’Estat de 1979 se licalcula una enorme fortuna en paradisos fiscals d’arreu del món,gràcies a les seves bones relacions amb Estats Units, Alemanya iEspanya.

T ots aquests sàtrapes van estar fent la «guàrdia d’honor» alfèretre de Chávez. Algú s’imagina aquest tipus de personatges alfuneral de Lenin? De quina revolució estem parlant?

13/03/2013

Segle XXI»


DEBA

T IN

TERN

ACIO

NAL assassinat el cap indígena Yukpa

Sabino Romero que venia rebentamenaces des de feia temps.Aquest fet ha tingut una àmpliarepercussió i ha provocat desgast delchavisme.

La reelecció de Chávez a l’octubrede l’any passat, mostra que encaramilions de persones encara tenenesperances que les reiteradespromeses incomplides del govern delPSUV finalment s’acabin realitzant.Molts treballadors i sectors populars,amb molts dubtes i amb poquesexpectatives, van donar el seu voten rebuig a la dreta i als vells políticsburgesos, ara reciclats en la MUD,que van portar al desastre al país ique va culminar en el Caracazo de1989. Però lamentablement elgovern del PSUV, ni amb Chávez envida ni ara sense ell, no donaràresposta a aquesta legítimaesperança, perquè l’afirmació deChávez que «estem fent unarevolució socialista» és falsa. Sabemque tant a Veneçuela com al món,molts honests lluitadorsantiimperialistes i d’esquerra creuenque Chávez , unit a Cuba, estàimpulsat el «Socialisme del Segle XXI».Però la veritat és una altra i aquestdebat és necessari perquè el queestà en joc és que tant la lluita delpoble veneçolà com la dels poblesde Llatinoamèrica i del món nodesemboquin en una nova frustració.

Per als socialistes revolucionaris nopot haver-hi socialisme niantiimperialisme quan el petroliveneçolà, la principal font de recur-sos del país del Carib, és compartitamb les multinacionals. El chavismes’omple la boca de «sobiraniapetroliera» però va convertir a PDVSAen una empresa mixta amb lestransnacionals del petroli comChevron, Total, Mitsubishi, Repsol,Petrobras, Lukoi i empreses norue-gues o xineses. D’altra banda, entreles 10 primeres empreses del país, 5són bancs i asseguradores i 4 sóntransnacionals: Movistar, ProckGouble, General Motors i Coca Cua(Dades de Ultimas Notícias, 25/10/12).

A més la Superintendència deBancs, al tancament del passatnovembre, mostrava que els guanysde la banca havien augmentat un93% en relació amb el períodegener-novembre del2012. Any rere any,els guanys del sec-tor financersegueixen creixent,en un país en el qual

el salari mínim es troba molt per sotade la suma de la cistella bàsica deconsum.

Per això la redistribució de la riquesas’ha realitzat en sentit invers al quemostra la propaganda del chavisme.Els grans ingressos petroliers vanpermetre finançar programes socialsque van complir un rol positiu en elsprimers anys del govern, però ja sóninsuficients i la part més gran de larenda petroliera ha anat a parar lesbutxaques dels empresaris nacionalsi estrangers i als banquers. Així, en1998 el sector assalariat participavad’un 39,7% de la riquesa creadamentre la patronal s’apropiava del36,2%. En el 2008, ja el sectorassalariat rebia un 32,8%, del valorcreat, mentre la patronal va passara un 48,8%.

Les expropiacions d’algunesempreses han impactatfavorablement, fora de Veneçuela,a milers de treballadors i lluitadorssocials. Però en realitat aquestesexpropiacions no han tingut capefecte favorable per als seustreballadors ni per al país. En toteses va pagar fortes indemnitzacions ino hi ha control obrer democràtic.En l’ex CEMEX, una gran cimentera,no es va respectat el conveni alstreballadors i la venda de ciment estàen el punt de mira per sobrepreus imaniobres corruptes dels funcionarisdel govern. A Orinoco Iron, exTAVSA,expropiada en 2009, el conveni la-boral ha vençut ja fa dos anys. Talés la situació que ja, lamenta-blement, molts treballadors temeno rebutgen la possibilitatd’expropiació. Com va ser el cas del’empresa Polar que, davantl’amenaça, els treballadors es vanmobilitzar en contra.

Per això, la realitat del govern deChávez és que, sota un discurs «so-cialista», s’apliquen polítiquesd’ajustaments al poble treballador ino es solucionen els problemes defons. Ja sota el nou mandat deChávez ,a m b

Maduro exercint la presidència, vahaver-hi una brutal devaluació de46,5% acompanyada per l’anunci deque els empresaris només hauran devendre a l’Estat el 60% de les divisesestrangeres obtingudes per con-cepte d’exportacions. Així, els preusdels productes de primera necessitatcontinuen pujant mentre els salarissegueixen per terra; els conveniscol·lectius no es respecten,segueixen les apagades de llum perfalta d’inversió i es criminalitza la pro-testa. Per això també les lluitescontinuen. No pot haver-hi socialismea on es governa amb un pacte ambles multinacionals o per beneficiar alsbanquers. No ho pot haver socialismedesconeixent els drets delstreballadors.

No és antiimperialisme nisocialisme recolzar dictadorscom Assad (Síria) i Gadafi(Líbia)

Tampoc pot haver-hi socialisme nireivindicar-se revolucionari, com va ferChávez quan va recolzar a un dicta-dor genocida com el sirià Bashar AlAssad. Hugo Chávez i Al Assad «vanintercanviar informacions sobre lasituació política i de seguretat a Síriai a la regió del Mig Orient, especial-ment sobre l’èxit de la manera comel govern sirià ha contingut a lesbandes terroristes armades queatempten contra la pau» (comunicatreproduït en El Comerç, Perú, 7/4/12). O sigui, Chávez va qualificar alpoble rebel sirià de «banda terroris-ta» i va avalar les massacres del dic-tador.

Chávez va ser percebut ambsimpatia pels pobles àrabs amb elsseus apassionats discursosantiimperialistes i per la seva rupturadiplomàtica amb l’estat sionistad’Israel. Avui estan decebuts per laseva ferma negativa, juntament ambels Castro i la vella esquerra estali-nista del món, a recolzar a la revolucióàrab. És incompatible parlar deantiimperialisme i dels pobles quelluiten contra l’opressió i avalar lasistemàtica repressió, tortura iassassinat que va aplicar Gadafi oque aplica Al Assad contra el seupoble. Només cal escoltar lesparaules de Gadafi que volia «entrara Bengasi com Franco a Madrid»,al·ludint a com el feixisme va aixafarla resistència obrera i popular en el1936, per no tenir cap dubte sobreel caràcter del coronel libi. Però pe-sen més els interessis petrolierscomuns, com ara també ho estan


DEBA

T IN

TERN

ACIO

NAL

en el fons del suport a Síria ipresentant al reaccionari i repressiurègim iranià de Ahmadineyad comun altre dels líders delantiimperialisme.

El internacionalisme és una de lespeces fonamentals del veritablesocialisme. Va ser l’estalinisme qui vafalsificar aquest principi, i va actuarsempre, enfront dels fets de la lluitade classes mundial, defensant elsseus interessos burocràtics per so-bre de la solidaritat amb les lluitesobreres i populars.

Tant Castro com Chávez van se-guir aquesta tradició. Van posar elsinteressos de les seves burgesies iburocràcies petrolieres i la defensade les seves pròpies burocràciesd’estat per sobre la lluita dels poblesàrabs, doncs saben que un triomfd’aquests pobles els afebleix com asector privilegiat. Enfront de les lluitesi insurreccions que s’expandeixen pelmón, tots els burgesos, nous o vellsaixí com les burocràcies tremolenperquè saben que l’ascens i la lluitade masses serveixen d’exemple pera tots els pobles explotats del món.

La unitat Chávez-Fidel Castrono porta a Veneçuela cap a laCuba Socialista dels 60

El pes que va tenir Chávez sobrel’esquerra mundial seria inexplicablesense la benedicció de Castro. Jaen 1992 Chávez va ser rebut a Cubaamb honors d’Estat. Després del’enfonsament dels acords comercialspreferents amb Rússia, Chávez vacobrir el 60% de les necessitatsenergètiques de Cuba lliurant-li petrolia preus mínims. Això li va permetreaparèixer davant l’esquerra mundialcom un referent revolucionari i so-cialista, més enllà de les sevespolítiques concretes o dels plans delliurament de cistelles d’aliments a la

població pobra (no gairediferent de la de Lula, perexemple)

La dreta pro imperia-lista i els seus mitjans depremsa dediquen gransespais per denunciar queel chavisme porta aVeneçuela cap al seu«cubanitzación», cap al«comunisme». Amb aixòvolen dir que Veneçuelacamina cap a la CubaSocialista que, en èpocadel Che, va expropiar al’imperialisme i a laburgesia i va anunciar elprimer estat socialista

d’Amèrica.Això ratificaria a sectors de

l’esquerra mundial, que recolzen algovern chaviste, gairebé amb elmateix argument assegurant que «apoc a poc» la unitat Chávez-Castroportarà al socialisme. Fins i totaquests mateixos sectors són elsque afirmen que hi ha una lluita en-tre dos sectors del chavisme: und’esquerra, amb Maduro alcapdavant (amb el suport deChávez) que seria pro-cubà i l’altre,el de Diosdado Cabello, seria la«dreta» anti-cubana.

Aquesta versió lamentablementno és certa, perquè podran existiraquestes fraccions en el chavisme,però la seva lluita no és per avançaro no en el socialisme, sinó per espaisde poder dins del mateix projecte delfals socialisme del Segle XXI recolzatper la direcció castrista.

Dues raons ho expliquen: 1) hanpassat més de 14 anys de governChávez, amb el suport dels Castro,i ja hem mostrat que a Veneçuelapredomina la propietat privada i elsacords amb les multinacionals i 2) elque existeix no és que Veneçuelas’estigui «cubanitzant» sinó queCuba s’està «venezolanitzant».Cosa que gairebé ningú diu. Quèvolem dir amb que Cuba s’estàvenezolanitzant? Que des de ladècada del 90, Cuba ha anatcaminant, de forma accelerada, capa la restauració del capitalisme,abandonant les conquestessocialistes dels anys 60, seguint elcamí de la Xina i del Vietnam.

La direcció del Partit ComunistaCubà, amaga aquest procés. Peròés un fet que el «model econòmiccubà» està basat en el capitalismed’empreses mixtes, amb capitalsespanyols, canadencs, francesos,brasilers, italians, xinesos o britànics

en punts bàsics com el níquel(Sherrit), l’hostaleria (Sol Meliá), eltabac i els havans, els aliments (rom,cervesa, uns altres) i , ara el sucre.A Cuba, com a Xina, sota unasuposada «modernització desocialisme» creixen les desigualtatssocials. Amb una explotació delstreballadors que amb prou feinesarriben a un salari mensual de 15 a20 dòlars de mitjana. Amb una dic-tadura de partit únic que prohibeixels drets de vaga i d’organitzarlliurament sindicats. Només en elsentit d’anar concentrant tot el po-der en el cap de l’Estat podem dirque Chávez pren com a referentspolítics els règims de l’estalinisme,com va passar en la reforma de laconstitució. El chavisme ha impulsatun accelerat procés deburocratització de l’estat, d’un estatburgès. Aquest poder es va utilitzar is’utilitza contra els treballadors iserveix només a l’aparell d’estat.

Per això la unitat Castro-Chávezno té gens de progressiu irevolucionari. Sinó al contrari, el cas-tro-chavisme és la nova versió, re-ciclada, del reformisme estalinistaque sempre va bregar per laconciliació de classes, amb la falsateoria de la «revolució per etapes»,amb la qual es justificava que espodia «avançar» al socialismegovernant, en una primer etapa, aliata un sector de la burgesia.

Amb aquesta «teoria» es van trairles revolucions triomfants com la deNicaragua i El Salvador. En els 80,Fidel Castro i la direcció cubana vanaconsellar no fer «una nova Cuba»a Nicaragua, sinó anar a una aliança

amb la burgesia nicaragüenca persostenir una «economia mixta».Avui, 35 anys després, Daniel Orte-ga governa una Nicaragua capita-lista, enmig de la misèria del seupoble. Xina i Cuba estan arribant al


DEBA

T IN

TERN

ACIO

NAL súmmum de defensar una

suposada modernització del«model socialista», aliats amb lesmultinacionals i explotant als seuspobles.

Ja la història va demostrar quetots aquests models «nacionals ipopulars» van fracassar a Nicara-gua, amb el peronisme a Argenti-na , amb el MNR a Bolívia o ambel velazquisme a Perú. De lamateixa forma no hi haurà sortidaper als pobles amb els Evo Mora-les, Correa, Mújica, Kirchner, Lula-Dilma o Chávez.

La lluita per un veritablesocialisme

Les lluites dels treballadors, lajoventut i el poble veneçolànecessiten encaminar-se cap auna veritable sortida socialista.Sabent que si no hi ha sortida ambel projecte chaviste tampoc n’hi haamb la dreta encarnada en la MUDd ‘Henrique Capriles. Aquesta re-presenta la vella polít ica del’oligarquia pro-ianqui.

A Veneçuela la l luita per unveritable socialisme, passa per lespropostes de la nostra organitzaciógermana el Partit Socialisme iLlibertat (PSL), que encapçala eldirigent obrer Orlando Chirino. Peraixò ratifiquem el nostre suport ala necessitat de construir una novaalternativa política dels treballadorsa Veneçuela que recolzi les lluitesobreres i populars i que lluitiestratègicament per un veritablecanvi socialista i un govern delstreballadors.

Les consignes «Els treballadors

hem de governar» i que «el petrolisigui 100% veneçolà, estatal,eliminant els contractes de lesempreses mixtes i sota el controldels treballadors, per donar salari,treball, salut, educació i habitatge»,segueixen vigents.

Defensem la plenaindependència política enfront delsgoverns i les variants polítiquescapitalistes; un salari mínim igual ala cistella bàsica; el cessament delpagament del deute extern;l’anul·lació dels tractats de lliurecomerç i tractats contra la dobletributació subscrits per Veneçuela;la nacionalització de la banca i deles multinacionals sota el controldels treballadors; una reformaagrària que garanteixi terres alscamperols; el reconeixement delsterritoris indígenes, contra lacriminalització de la protesta i larecuperació de les organitzacionssindicals com un instrument delluita de la classe treballadora, ambautonomia dels governs i dels

patrons i sense burocràcia sindical decap mena ni color.

Des del Comitè Coordinador UIT-CEI, fem una crida als treballadors, ala joventut i als l luitadorsantiimperialistes i d’esquerra del móna realitzar aquest debat sobrel’actualitat i el futur del procésrevolucionari veneçolà i llatí americà,enmig de la seva actual cruïlla, com arecolzar les seves lluites en la pers-pectiva d’un canvi veritablement so-cialista, així com a recolzar elsprocessos revolucionaris que estandesenvolupant-se en el Nord d’Àfricai Orient Mig, ajudant a reconstruir unveritable internacionalisme de classe.

Març 2013

Comitè Coordinador UIT-CI/CEI

(CEI: Lluita Internacionalista-Front Obrer de Turquia)

Ap. Correus 206 CP- 17080 de GironaAp. Correus 92 CP-28320 de Madride-mail: [email protected]://www.lluitainternacionalista.org

Aquí ensAquí ensAquí ensAquí ensAquí enstrobaràstrobaràstrobaràstrobaràstrobaràs

Pots subscriure't a la nostra revista mensual (a escollir vesióen castellà o en català) enviant les teves dades a l'apartatde correu i fent l'ingrés per un any al compte corrent: La CaixaLa CaixaLa CaixaLa CaixaLa Caixa2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 2100- 3459-38- 2100220515 (25 euros si te l'hem d'enviarper correu dins de l'Estat espanyol). La subscripció delliurament en mà és de 17 euros i la podeu fer posant-vos encontacte amb qualsevol militant del grup.

Publicació mensual de Lluita Internacionalista. Dip. legal B-48673-2001Lluita Internacionalista no es fa responsable de l'opinió expressada enels articles signats.

Lluita Inernacionalista 123

Documents

Transcript of Lluita Inernacionalista 123