Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canons

16
Nom: Lluïsa Cognoms:Tchilingirian Higuera Curs: 3 r ESO Assignatura: Història Data: 21-5-14

Transcript of Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canons

Page 1: Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canons

Nom: Lluïsa

Cognoms:Tchilingirian Higuera

Curs: 3r ESO

Assignatura: Història

Data: 21-5-14

Page 2: Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canons

ÍNDEX

RESUM DEL LLIBRE..............................................................................PÀG. 1-2

VOCABULARI.........................................................................................PÀG. 3-4

PERSONATGES.....................................................................................PÀG. 5-7

LLOCS......................................................................................................PÀG. 7-9

VISITA AL BORN................................................................................PÀG. 10-11

ENTREVISTA A ORIOL VERGÈS....................................................PÀG. 12-13

CONCLUSIÓ.........................................................................................PÀG. 14

Page 3: Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canons

RESUM DEL LLIBRE

Narcís Feliu de la Penya és un advocat que ha llogat un estable al raval per

construir-hi telers de roba que ha fet arribar des de França de contraban per tal

de modernitzar la indústria tèxtil i enfortir l’economia catalana. En Jacint, és el

seu criat i home de confiança. En Narcís també és escriptor; un dels seus llibre

porta per títol “El Fènix de Catalunya” i l’altre “Els Annals”.

En Brocatfí és un importador de teixits, i en Jeroni de Castellbroc és un noble

arruïnat client seu que per cancel·lar el seu deute està disposat a calar foc als

telers d’en Narcís i d’aquesta manera en Brocatfí no perdrà clients. En Jeroni de

Castellbroc que és l’amant de la duquessa “du clair de la lune” de nom Simone , una

dona molt bella de qui tothom malparla, intentarà que la criada de la duquessa,

l’Odette, “la gateta”, l’ajudi. Afortunadament, l’advocat convoca la burgesia de

Barcelona i també a la duquessa per mostrar-los els seus teixits. La Simone en

queda tant meravellada que no accepta participar en el sabotatge i un cop

s’assabenta que en Castellbroc està arruïnat el deixa.

En Narcís també s’enamorarà de la duquessa, com en Jacint que per amor a ella

robarà el seu amo per poder oferir-li una joia i marxarà al no poder aguantar la

seva vergonya. Tanmateix a la seva vida apareixerà en Déntol un home que ho ha

perdut tot i que li presentarà mossèn Josep Oriol que intentarà fer-lo raonar.

Al pla polític hi ha dos bàndols: els Àustries partidaris de Carles II que no té

hereus i els partidaris dels Borbons de França. Finalment el 15 d’agost de1967 el

duc de Vendôme entra a Barcelona i s’anomena virrei. En Jacint havia decidit anar

a lluitar, mentre la duquessa i l’Odette marxen cap a França amb el Duc de

Vendôme. Durant el camí arresten uns miquelets entre els quals es troba en Jacint

ferit a qui l’Odette reconeix. Junts aconsegueixen escapar amb el permís de la

duquessa que els ofereix el seu palauet del carrer d’en Lledó. En Jacint es

reconciliarà amb el seu amo, que li tornarà a confiar les seves finances. L’Odette i

en Jacint es casaran in tindran fills.

L’any 1700 mort en Carles II sense descendència. El rei d’Espanya havia nomenat

Felip d’Anjou, nét de Lluís XIV hereu de la corona espanyola. Felip d’Anjou es

converteix en Felip V i el 1701 celebra les sessions de Corts a Barcelona mostrant-

se molt autoritari. Anglaterra i Holanda temen que França i Espanya s’aliïn i per

tant signen junt amb l’Imperi Austríac una aliança a l’Haia per combatre

l’absolutisme francès. El 1704 l’exèrcit anglès i holandès bombardeja Barcelona.

L’advocat és detingut i empresonat per simpatitzar amb els aliats. Desprès serà

alliberat pels seus fidels amics. El seu únic interès és que el comerç es reprengui.

Page 4: Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canons

L’emperador Josep d’Àustria mor anomenant successor el seu germà Carles.

Anglaterra, Holanda i Portugal no volen un imperi format per Espanya i Àustria i

tampoc no volen un rei Borbó a França i a Espanya. Així doncs les potències

internacionals signen un tractat de pau sense tenir Catalunya en consideració.

L’advocat mort l’any 1712 i és enterrat a l’Església de Santa Maria del Mar.

L’emperadriu austríaca i la seva cort marxen de Barcelona i el 1713 Felip V exigeix

el rendiment de la ciutat volent anul·lar tots els privilegis. L Junta dels Tres

braços de Catalunya decideix lluitar i el 1714 elegeix Rafael Casanova conseller en

cap del Consell de Cent. L’estiu de 1714 Casanova mobilitza els ciutadans i Villarroel

comanda tots els homes.

En Jacint decideix allistar-se i encomana la protecció de la família al seu fill gran

en Bernat. Finalment mor a la batalla. L’onze de setembre al fossar de Santa Maria

del Mar s’enterren els herois catalans.

Page 5: Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canons

VOCABULARI

Chéri: estimat.

Bocamànigues: part de la màniga per on surt la mà.

Rebec: persona difícil de controlar a causa del seu caràcter.

Brocat: teixit amb fils d’argent o d’or.

Barreters d’Agulla: artesà que fabrica barrets de diversos materials com la seda,

utilitza l’agulla. A partir del segle XVI seran els teixidors de barrets cars.

Heura: planta enfiladissa de la família de les araliàcies que pot arribar a viure fins

a 500 anys. És una planta paràsit.

Còfia: espècie de barret utilitzat per les persones que servien e una casa.

Normalment era per a dones.

Escrivania: conjunt d’elements d’escriptura que es disposaven sobre la taula de

despatx. Formada per la tinta, el tinter, la ploma, l’estilet, el paper secant i les

pólvores secants. També és el lloc on treballa l’escrivent.

Pólvores: pólvores secants.

Consell d’Aragó: institució que s’encarrega dels afers dels regnes de la Corona

d’Aragó, des del segle XV fins el XVIII. S’ocupa del poder judicial i de l’executiu.

Consell de Cent: institució de govern a la ciutat de Barcelona establerta el segle

XIII i que dura fins el XVIII. El seu nom té origen al nombre dels seus membres,

que eren cent. A partir del segle XV, els 128 ciutadans escollien els 5 consellers.

Generalitat de Catalunya: és una institució. Té el seu origen en les diputacions

permanents creades per governar l’administració entre reunions de les Corts als

diferents territoris de la Corona d’Aragó. Es crea el segle XV i desapareix al 1716.

El rei es troba amb les corts per:

-Anar a la guerra -Aprovar impostos. -Escriure lleis.

Miquelets: membres de la milícia paramilitar de caràcter mercenari o voluntari,

reclutada per les juntes de la Corona d’Aragó, per a accions especials o com a

reforç de les forces regulars.

Guerra dels Segadors: conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de

Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a afecte més perdurable la

signatura del tractat dels Pirineus l’any 1659 entre les Espanyes i França.

Page 6: Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canons

Guerra dels segadors: conflicte bèl·lic i revolta pagesa que afectà bona part del

Principat de Catalunya al segle XVII, les causes es basaven en els estats

monàrquics absolutistes i el règim senyorial. La guerra va acabar amb el tractat

dels Pirineus.

Coronel·la: força militar formada per ciutadans, encarregada de la defensa de la

ciutat, vigilaven els portals i les muralles fins el 1714. La coronel·la està formada

per 4000 homes formats per batallons d’un gremi. Hi ha mes soldats que habitants

de Barcelona. Hi havia el doble de militars francesos que de catalans, i tenien

armes. Cada gremi vestia d’un color diferent.

Botifler: insult que s’aplica als partidaris de Felip V. Se’ls anomena a les persones

considerades traïdores de Catalunya. Hi havia diverses teories:

1) Hi havia un general de l’exèrcit felipista que es deia beauffleurs.

2) Hi ha qui diu que deriva del símbol dels borbons, la flor de lis, d’aquí

derivaria que els felipistes, partidaris dels borbons, serien els seguidors de

la “flour bonique”.

Cant dels ocells: cançó tradicional catalana de Nadal que va acabar sent de

bressol. És una cançó d’autor desconegut, però pau casals la va interpretar i

popularitzar. Comença a principis del segle XVIII. Als 70 pau casals era un català

exiliat per Franco. Pau casals va ser convidat per tocar davant de l’assemblea de la

ONU, i va fer un discurs que començava així: I am a Catalan.

Batalla d’Almansa: guerra entre les forces de Felip V, comandades pel duc de

Berwick i les forces de l’arxiduc d’Àustria, Carles VI. Les tropes borbòniques

conquisten València i s’escriu un decret de Nova Planta, Valencia deixa de ser un

estat. El 1707 la resistència en ciutats va ser tan gran, que quan els felipistes van

entrar, van enderrocar la ciutat sencera.

Junta de braços: institució que convocava la diputació del general en casos

d’emergència amb els representants de les corts. La formaven els tres estaments.

Tractat d’Utrecht: va ser el 1713. És la cort de tots els països d’Europa que van

participar a la guerra de successió.

Penó de Santa Eulàlia: representava la ciutat de Barcelona. Bandera vermella amb

la imatge de la verge i amb una creu. La bandera es troba dins del Consell de Cent.

La portava el conseller segon.

Page 7: Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canons

PERSONATGES

Narcís Feliu de la Penya: advocat i escriptor. Va impulsar l’economia de

Catalunya. Va ser un personatge emblemàtic. El seu pare tenia el mateix nom, i la

seva mare es deia Maria Farrell, també tenia un germà anomenat Salvador.

Jacint Moliner: criat i home de confiança de Narcís. Va ser l’amant de la

duquessa, però finalment es va casar amb Odette i van tenir quatre fills.

Duquessa du Claire de la Lune: duquessa francesa rica. Amant d’en Castellbroc i

d’’en Cinto.

Odette: criada de la duquessa. Coneguda com la “gateta”. És la dona d’en Jacint.

Brocatfí: importador de teixits.

Jeroni de Castellbroc: noble arruïnat, client d’en Brocatfí. Es torna miquelet, i

mort a la guerra de successió.

Vicentet: era un noi de València que vivia a Barcelona. Tenia un do per la música.

Joan Baptista Cabanilles: compositor de musica barroca. És el segon organista.

Josep Oriol: rector de Santa Maria del Pi conegut com a: pa i aigua. Donava els

diners que guanyava als pobres, i el seu menjar als malalts, nomes s’alimentava de

pa i aigua, d’aquí li ve el nom. La seva mort va ser molt sentida a Barcelona.

Martí Piles: va ser un comerciant i membre de la cofradia de botiguers de teles.

Marià Julian: va participar amb el contraban de telers amb narcís.

Joan Baptista Vivers: era un mercader conegut a la ciutat per els seus negocis no

gair4e nets segons algunes persones.

Ripollàs: home gran que treballava amb ferro i arreglava tota mena de metalls.

Déntol: pescador que ho ha perdut tot. Viu amb en Cinto durant un temps.

Maria Teresa d’Àustria: infanta d’Espanya, reina consort de França i Navarra.

Casada amb Lluís XIV. Àvia de Felip V.

Maria Lluïsa d’Orlêans: va ser una princesa de França. Va ser filla del duc Felip

d’Ôrleans. Es va casar amb Carles II.

Duc de Noaïlles: va ser un general de Lluís XIV. Era aristòcrata. Estarà a la

frontera entre França i Àustria.

Page 8: Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canons

Duc de Vendôme: era un borbó. Va ser militar i aristòcrata francès al servei de

Lluís XIV durant la guerra de successió. Va morir a València el 1712.

Jordi de Hesse-Darmsadt: va ser un militar alemany, va ser molt famós en

diverses guerres, una d’elles la guerra de successió. Va conquerir Gibraltar.

Lluís XIII de França: monarca francès i rei de França i Navarra. Era el pare de

Lluís XIV.

Fernández de Velasco de Tovar: va ser una de les famílies més poderoses i

influents en la noblesa castellana.

Josep Ferran de Baviera: va ser un príncep de Baviera. Abans de la guerra de

successió, Josep Ferran va ser el candidat recolzat per Anglaterra i els Països

Baixos per succeir al rei Carles II, però mort un any abans que ell.

Felip V d’Anjou: era nét de Lluís XIV. Va néixer a Versalles. Després de la mort

de Carles II, Felip V va ser reconegut rei. Això provoca la guerra de successió.

Duc de Berwick: títol nobiliari d’Anglaterra. Era un general. Va aconseguir la

victòria d’Almansa. És el fill bastard de Jaume II d’Anglaterra.

Antoni Villarroel: militar espanyol que anava amb Felip V a la guerra de successió.

Es va fer general comandant de l’exèrcit de Catalunya.

Antoni Peguera: va ser un intel·lectual català. El 1705 es va convertir en el primer

coronel del regiment d’infanteria de les Guàrdies Catalanes.

Rafael Casanova i Comes: conseller en cap de Barcelona. Va defensar Barcelona

durant el setge de les tropes borbòniques.

Bac de Roda: havia estat comandant d’una esquadra dels miquelets. Va ser

coronel.

Lluís Domènech i Muntaner: arquitecte del modernisme català, dissenyador,

il·lustrador, polític, historiador i humanista.

Alexandre de Bournonville: va ser el conseller de la guerra de Carles II. Noble i

militar. Tenia molts i diferents títols.

Pere Joan Barceló: era un miquelet austriacista durant la guerra de successió.

Duc de Pòpuli: s’ocupava del setge a l’oest. Era cap d’una força.

Carles II d’Aragó: va ser l’últim rei hispànic de la dinastia dels Àustries. Va morir

sense descendència, això provoca la guerra de successió. Durant l’entrevista l’Oriol

Page 9: Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canons

va explicar que Catalunya, en segons quines situacions, encara pateix els efectes

del 1714, i diu que els catalans celebrem una derrota, amb l’esperança que

Catalunya algun dia es pugui convertir en un estat independent.

LLOCS

La Rambla : la paraula Rambla té origen en la paraula rámla que significava areny

(sorral). Una rambla, és un curs fluvial normalment sec per on només hi transcorren

aigües, torrent.

La Porta Ferrissa : és una de les portes de l’antiga muralla de Barcelona, situada a

la rambla. Actualment hi ha una font. A la Porta Ferrissa hi havia una barra de

ferro que servia per mesurar l’alçada d’objectes. En l’Edat Mitjana les mesures es

comprovaven amb la distància.

Raval :barri de Barcelona del segle XIV. El Raval es una zona plena de convents (el

Convent del Carme, l’hospital de Santa Clara)...

Convent del Carme : convent actualment desaparegut. Amb ubicació al barri del

Raval de Barcelona. Va ser fundat el segle XIII per l’orde carmelita.

Portal de Sant Antoni : era l’entrada més il·lustre de la Barcelona emmurallada

del segle XVI. Accés principal de reis, prínceps i ambaixadors. Situat al camí que

venia d’Aragó i comunicava en línia recta amb el Portal Nou.

L’hospital de la Santa Creu : edifici gòtic, català construït entre 1401 i 1927. Es

va crear amb la finalitat de reunir en un sol edifici els diferents hospitals que hi

havia a la ciutat.

Plaça Nova : és una plaça construïda el 1358 que s’obre davant d’una de les portes

de la ciutat romana de Barcelona situada al barri gòtic.

L’església de Betlem : església barroca situada a la rambla de Barcelona. Va ser

l’església dels jesuïtes fins a la seva expulsió d’Espanya.

Universitat de Barcelona: fundada l’any 1717. Els seus orígens resideixen en

l’Estudi General de Medicina i arts que Martí I l’Humà volgué atorgar a la ciutat.

Convent de la Mercè : Edifici religiós d’estil barroc, construït entre els segles

XVI i XVII . L’edifici s’articula al voltant d’un gran claustre de dos pisos, fet amb

arc de mig punt sobre columnes clàssiques. Dedicat a la verge de la Mercè patrona

de Barcelona.

Page 10: Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canons

Santa Maria del Mar : es una església gòtica de Barcelona situada al Barri de la

Rivera i construïda entre 1329 i 1383. Constructors d’aquesta obra van ser :

Berenguer de Montagut i Ramon Despuig . Construïda amb pedra de Montjuic.

Portal Nou : és un dels portals més importants de la muralla de Barcelona per on

atacaren més durant la Guerra de Successió.

Casa de la Convalescència : és una de les obres del modernisme català. Formava

part del recinte de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, fet a finals del segle

XIX. Destinat a albergar persones convalescents.

Carrer dels Brocaters : carrer dels artesans que es dedicaven a la fabricació de

teixits i de brocats.

Palau de Versalles : és un gran palau dels reis de França, situat a la ciutat que li

dóna el nom. A 20 km de París fou fet construir per Lluís XIII. D ‘estil Barroc,

construït amb pedra, marbre i miralls.

Barri de Sant Just i Bon Pastor : barri que es troba dins del barri gòtic de

Barcelona.

Carrer d’En Lledó : situat dins de l’Antiga muralla romana. S’inicia a la plaça de

Sant Just i finalitza a la baixada de Vila de Cols. En aquest carrer s’instal·laven els

nobles majoritàriament.

Carrer Regomir : estava situat dins la Rambla.

Portal Regomir : una de les quatre portes de la ciutat romana.

Portal de Sant Pere : era un dels accessos principals a la vila medieval, és l’única

de les portes que queda en peu del que va ser la ciutat emmurallada.

Portal de Sant Daniel : portal de la Barcelona Medieval, hi va haver el primer

assalt borbònic. Va ser destruït l’agost de 1714 en un assalat.

La Catedral de la Santa Creu : dedicada a la Santa Eulàlia. És un edifici que va

ser edificat sobre l’antiga catedral.

Monestir de Montserrat : monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat,

a una alçària de 720 metres. És molt important per a Catalunya. Es troba al Bages.

La Ribera : barri de Barcelona. Va ser el centre econòmic de la ciutat entre els

segles XIII i XV.

Page 11: Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canons

Església de Sant Just i Bon Pastor : església gòtica situada a la Plaça del mateix

nom i dedicada a Sant Just i Bon Pastor. Construïda sobre els fonaments de

l’anterior església romànica.

Santa Maria del Pi : Església situada a la Plaça del Pi, és d’estil gòtic català.

Carrer de la Bòria : antiga barriada de Barcelona, formada al voltant de la via

romana. Camí que porta cap al maresme, era l’entrada de mercaderies.

La Fusina : Es troba al nord del mercat del Born. Era un lloc de molta activitat

comercial/industrial.

Montjuïc : muntanya de Barcelona amb una altura de 173 metres. És molt

important per a Catalunya.

Les drassanes : van ser el centre de construcció naval més important de la

Mediterrània.

Castell de Cardona : Castell i fortalesa medieval més important de Catalunya.

Fortalesa de Roses : va ser un monument Renaixentista que va fer construir

Carles I d’Espanya.

Convent de les Magdalenes: entre els segles XV, XVI, XVII i XVIII, el consell de

Cent va acordar l’any 1365 la creació d’un lloc on es poguessin aplegar un bon

nombre de dones “penedides”, és a dir, prostitutes que volien refer la seva vida

segons les normes d’aquell temps. Amb aquesta finalitat van fer una dotació

econòmica per a la fundació d’un convent que estaria sota l’advocació de Maria

Magdalena.

Page 12: Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canons

VISITA AL BORN

Els alumnes de tercer d’ ESO de l’escola Roig Tesalia van fer una visita al museu

arqueòlogic del Born, acompanyats d’uns guies que els van explicar totes les seves

parts, i els van fer un recorregut ensenyant-los les construccions, i el més

destacat del centre cultural. El Born és el jaciment més ben conservat d’Europa

desprès del Vaticà.

Introducció:

Durant el setge de 1714, la ciutat de Barcelona va ser atacada i es van enderrocar

construccions per establir-hi una fortalesa : la Ciutadella, des d’ on es podia vigilar

i atacar la ciutat.

Es va obligar als habitants de les cases a destruir-les.

Moltes altres zones de Barcelona també van ser afectades, i bona part de l’antiga

ciutat ja no existeix.

Barcelona va ser assetjada durant catorze mesos.

Al Born s’hi troben algunes restes, i gràcies a elles, tenim l’oportunitat de saber

informació d’aquella època, els noms i cognoms de la gent que vivia al Born, de què

treballaven...

Unes de les parts més importants del jaciment era el barri de la Ribera, que es

trobava al subsòl del mercat del Born.

Visita:

- Casa dels Duran: eren comerciants. Tenien una drogueria. Venien sucre, tabac,

espècies, fruits secs, xocolata, medicaments... en Pau Duran (regidor de la casa)

compra 13 cases.

-Rec Comtal: canalització a l’aire lliure que portava l’aigua fins a la ciutat. Passava

pel mig del born. No era aigua comestible perquè la gent hi llençava residus i també

perquè era el final de la canalització, i per tant tota l’aigua que hi arribava era

bruta. La gent aconseguia l’aigua gracies a pous, i si no en tenien, gràcies a les

fonts.

- Triquets: eren les cases de joc. S’han trobat peces de fusta tallades en forma

de dau i d’altres les quals les feien servir per jugar a jocs tradicionals.

-Casa dels Boxadors: és la casa mes gran del born formada per tres edificis,

estava situats entre els carrers del Joc de la Pilota, Xuclés i Bon Aire. Els

propietaris eren productors d’aiguardent. Vicenç Duran més endavant va llogar la

casa.

Page 13: Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canons

- Carrer dels Corders de Viola: a partir de budells i òrgans d’animals es feien

cordes per a diferents instruments. Es veu que aquell carrer feia molta pudor.

- Merdençà: es trobava al carrer del Born al Llull. Eren on s’hi tiraven

excrements.

-Carrer Bonaire: era la zona on hi havia els pescadors. Es feia molt comerç.

-Casa de Gabriel colomar: era on es venien productes a granel.

-Casa del nét de Joan duran: tenia una drogueria on es venien productes com

infusions de cacau, xocolata...

- Els Cirurgians: eren els anomenats barbers d’aquella època, però també et

treien les dents...

- Casa de la Neu: era on es venia el gel. El gel es mantenia a l’estiu, perquè el gel

estava cobert d’espart i així es conservava el fred. El gel es portava des del

Montseny, i també s’aprofitava per conservar diversos aliments.

Tots els terres estaven fets de pedres, i eren irregulars, en alguns d’ells encara es

veuen les marques de carros de cavalls. En d’altres s’hi troba sorra. Davant de les

cases molta gent es feia una mena d’entrada amb pedra i graons, d’altres no.

Al final del recorregut, van ensenyar als alumnes, algunes bombes de canó, n’hi

havia de 30 tipus diferents, cadascuna d’elles feta amb un material concret, i una

mida específica.

Page 14: Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canons

ENTREVISTA A ORIOL VERGÈS

Desprès de la visita al Born, els alumnes de l’escola Roig Tesalia de 3r d’ESO van

entrevistar l’Oriol Vergés, l’autor del llibre “Dels telers als canons”, i també

d’altres volums. Quan hi van arribar, van entrar en una sala on també hi havia

altres alumnes d’escoles diferents, però s’ha de recordar, que la Roig Tesalia va

ser la que va participar més. A l’entrar, l’Oriol els va fer una petita introducció, la

qual ja va respondre algunes preguntes que els alumnes duien preparades.

Explicació:

Va estudiar a Barcelona i es va llicenciar en Geografia i Història, exercint de

mestre i escriptor.

En l’entrevista, li van fer preguntes sobre el llibre, però també van parlar de la

situació en que Catalunya es troba en aquests moments, i sobre quin creien que

seria el seu futur. Els alumnes que volien fer qüestions aixecaven la mà i els

acompanyants i ajudants de l’Oriol els passaven el micròfon.

Es va iniciar en l’escriptura quan encara estudiava, i un dia li van proposar que fes

un relat per a nois adolescents, i així va ser com va començar a escriure llibres.

En el seu llibre hi trobem personatges reals (Narcís Feliu de la Penya, mossèn “Pa i

Aigua”, duc Vendôme, Carles II, etc.) i també en trobem de ficticis (Odette,

Jacint, Vicentet, Simone...).

Durant el setge el Born va ser bombardejat de forma constat i es calcula que varen

caure unes 3 bombes a cada habitatge. Malgrat aixó se n’ha conservat bona part.

Durant l’entrevista l’Oriol va explicar que Catalunya, en segons quines situacions,

encara pateix els efectes del 1714, i diu que els catalans celebrem una derrota,

amb l’esperança que Catalunya algun dia es pugui convertir en un estat independent.

Resposta a la pregunta:

Què és el que t’ha influït a l’hora d’escriure?

A aquesta pregunta l’Oriol va respondre que veure com els nois i les noies

s’interessen pel passat i la cultura de Catalunya, l’ajuda a l’ hora d’escriure i li dona

l’energia de continuar amb nous projectes per donar a conèixer la història de la

nostra nació. L’entrevista amb l’autor “Dels telers als canons” va ser una

experiència inoblidable pels alumnes, i alguns d’ells van tenir l’oportunitat que els

signés el llibre, i que els fes una dedicatòria.

Page 15: Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canons
Page 16: Lluïsa Tchilingirian Dels telers als canons

CONCLUSIÓ

Què creus que és Catalunya?

Catalunya és un país, una nació amb una història mil·lenària. La terra on va néixer el

primer Parlament Europeu i on els drets i les llibertats dels seus ciutadans es van

defensar molt abans que el mateix es fes a la resta d’Europa. Una nació

capdavantera en temes tant diversos com la recerca científica, especialment en

l’estudi de nous mètodes per combatre el càncer, l’arquitectura amb el conjunt

modernista més important del món com és l’Hospital de Sant Pau, etc. Però per

damunt de tot Catalunya és una terra solidària, com ens ho demostra la recaptació

que fa “La Marató” cada any, i lluitadora per aconseguir una llibertat merescuda i

necessària. Catalunya és, en definitiva, la que tots els catalans, els nascuts aquí i

els vinguts d’ arreu hem ajudat a construir, i és aquesta diversitat la fa

immensament rica.

Per tu, quin ha de ser el futur de Catalunya? Per què?

La situació en la que es troba Catalunya ara, només li deixa una sortida: la de ser un

estat independent. La història ens demostra que tots els intents de pactar amb el

govern espanyol no han prosperat ja que mai s’han respectat els acords. Hem

dialogat, hem estat fidels i solidaris al màxim i n’ hem patit les conseqüències. La

retallada de l’Estatut, l’atac a la nostra economia, cultura i sobretot a la nostra

llengua ens demostra que si volem sobreviure com a nació, la única sortida és l’

independència . No és una qüestió de rancúnia ni d’odi , és una qüestió de

supervivència. Fins i tot un grup de castellanoparlants residents a Catalunya han

creat una associació a favor de la independència. Això demostra clarament que la

gent no està disposada a aguantar més. No hem d’oblidar que som contribuents

nets a la CEE. Espantar-nos amb l’expulsió i la represàlia només fa que el sentiment

independentista creixi cada vegada més. Tota Europa se n’adona de la falta de

democràcia del govern espanyol i això té un pes. Catalunya ha d’aconseguir ser un

Estat propi ben estructurat i respectat al món.