Alba Taboada Dels telers als canons
20
1 Dels telers çals canons Nom : Alba Jazmin Cognom : Taboada Díaz Curs : 3 ESO Assignatura : Història
Transcript of Alba Taboada Dels telers als canons
1
Dels
telers
çals
canons Nom : Alba Jazmin
Cognom : Taboada Díaz
Curs : 3 ESO
Assignatura : Història
2
Índex
Resum del llibre............................................................... pàg 3
Vocabulari ....................................................................... pàg4,5,6,7
Personatges ..................................................................... pàg8,9,10,11
Llocs........................................................................................ pàg 12,13,14,15
Visita al Born ...................................................................pàg 16,17,18
Entrevista a Oriol Vergés ..................................................pàg 19
Conclusió .........................................................................pàg 20
Soldat Català Soldat francès
3
Resum del llibre
Ens remuntem cap a finals del segle XVII , l’advocat Narcís Feliu de la Penya,
publica el 1683 l’obra «Fènix de Catalunya». Aquest títol significava que el país
tornaria a recuperar-se de la pobresa.
Per aconseguir els seus propòsits Narcís Feliu i Jacint Moliner (el secretari i
home de confiança d’aquest) fan espionatge industrial i contraban de telers,
també crea la Companya de la Santa Creu. Un noble anomenat Jeroni de
Castellbroc, en assabentar-se volgué fer fracassar els projectes d’en Narcís i
tot seguit demana ajuda a una amiga seva, la duquessa Simone, també
anomenada Du Clair de la Lune, que accepta i més tard s’hi negarà.
En aquest moment l’últim monarca de les Espanyes, Carles II força estimat a
Catalunya perquè respectava les lleis del país, no havia tingut descendència,
això presentava el problema de la successió.
Un capvespre, mentre la Simone passejava amb la seva crida Odette a la
Rambla, tingué un accidenti en Jacint present en aquella escena ajuda a la
duquessa de la qual se n’enamora.
El secretari roba al seu amo cinc monedes d’or per complaure la duquessa,
després se’n penedeix de la seva traïció i fuig. Passa uns mesos a la cabana
d’un pescador anomenat Déntol i aconsellat pel sacerdot de Santa Maria del Pi
pren la decisió de tornar amb el seu amo però en el camí troba la Simone i fuig
altre cop. L’Odette deixarà d’ocultar els seus sentiments per en Jacint.
Un duc anomenat Vendôme, visita la duquessa i li proposa que marxi amb ell i
aquesta accepta. De camí a França, l’Odette troba en Cinto presoner com a
miquelet i el rescata .Ella i el secretari tornen a Barcelona, Narcís Feliu el
perdona i finalment en Cinto es casa amb l’Odette amb qui té quatre fills i
viuran al palauet del carrer d’en Lledó.
L’any 1700 , mor Carles II sense descendència. Disputa entre tres candidats de
drets semblants a l’herència d’Espanya, Ferran Josep de Baviera (mor abans
de la Guerra de Successió) , Carles d’Àustria i Felip d’Anjou.
Tanquen a la presó a Narcís Feliu, acusat de conspiració contra Felip V. Els
seus amics intenten rescatar-lo però fracassen. Finalment Narcís Feliu torna a
casa seva, publica els Anales de Cataluña i mor l’any 1712. Serà enterrat a
l’església de Santa Maria del Mar.
Es reuneix la Junta de Braços de Catalunya i el 1714 Rafael Casanova
mobilitza la coronela. Barcelona resisteix i lluita.
El dia setze de Setembre al Fossar de les Moreres, s’enterren els cossos dels
defensors caiguts en l’assalt final que protegiren la ciutat amb honor i dignitat.
4
Vocabulari
Viaranys : camí estret, sendera.
Bocamànigues :part de la màniga per on surt la mà.
Còfia :gorra de formes i de grandàries diferents, feta de tela, de randes, de
cintes etc... per tapar-se del sol. També eren utilitzades per dones que servien
en una casa.
Festejar :seduir.
Rebec :no obeeix, replica, difícil de dominar pel seu geni.
Chéri :estimat.
Brocat : teixit amb fils d’argent o d’or.
Heura :planta herbàcia, enfiladissa, de la família de les araliàcies (liana).
S’alimenten de la saba del arbres.
Escrivania :conjunt d’elements de taula per escriure; ploma, tinta, tinter,
pólvora secant... també és el lloc on treballaven els escrivans.
Pólvora :mescla fortament explosiva de diverses composicions, generalment
en forma de grans, emprada per a impulsar projectils en les armes de foc.
Barreters d’agulla :menestral que fabrica barrets i agulles. A partir del segle
XVI aquests seran els fabricants de teles cares i riques amb brodats.
Consell d’Aragó :nom que prengué el consell reial de la corona
catalanoaragonesa durant la monarquia dels Àustria i els primers anys deFelip
V. Fou la institució encarregada dels afers del regnes de la Corona d’Aragó.
Exercien els poders judicial i executiu. Estava format per dos representants
dels regnes d’Aragó, de València, el Principat de Catalunya, Mallorca i
Sardenya.
Miquelets :membres reclutats per diputacions a juntes de guerra del països
catalans per tal d’efectuar accions especials o de reforçar les tropes regulars.
Consell de Cent :Jaume I va crear la primera institució de govern municipal a
Barcelona, el Consell de Cent, era una institució de govern a la ciutat de
Barcelona, segle XIII. A partir del segle XV, estarà format per 128 ciutadans
5
que han d’escollir els 5 consellers. El 1r Conseller s’anomena “conseller en
cap”.
Cada grup escull 32 representants Rafael Casanova fou el 1r Conseller durant la Guerra de Successió. S’ocupava
dels impostos, la vida econòmica i l’organització de la ciutat. Vestien de color
vermell.
La generalitat de Catalunya : té origen a les corts catalanes, que durant el
regnat de Jaume I el Conqueridor, eren convocades pel rei d’Aragó com
representants dels estaments socials de l’època, eclesiàstics, noblesa militar i
el reial (burgesia), exercien funcions legislatives i conselleres. El seu nom
oficial va ser Diputació del General.
La Guerra dels Segadors :conflicte bèl·lic o revolta pagesa que afectà bona
part del Principat de Catalunya al segle XVII, les causes es basaven en els
estats monàrquics absolutistes i el règim senyorial. La guerra va acabar amb el
tractat dels Pirineus, a través del qual es donava a França part de la Cerdanya i
el comtat del Rosselló.
La Coronela :força militar formada per ciutadans organitzats en gremis. La
coronela tenia 4000 homes formats per batallons d’un gremi, cadagremi de la
coronela vestia un color de roba diferent Hi havien més soldats que habitants a
Barcelona, uns 8000 soldats. Rafael Casanova fou el màxim representant de la
Coronela.
L’exercit francès tenia molts més soldats, municions, queviures, armes etc... tot
i així, moriran el doble de francesos que de catalans.
Botifler :durant la Guerra de Successió, als països catalans, botifler era un
insult que s’aplicava als partidaris de Felip V. Botifler se li deia a les persones
que es consideraven traïdores a Catalunya.
El Cant dels Ocells :cançó tradicional catalana, comença al segle XVIII com
una cançó de bressol i passa a ser una nadala. La cançó fa referencia al
naixement del nen Jesús a l’estable de Betlem. Cançó d’autor desconegut. Pau
Casals la començà a interpretar i a popularitzar.
La batalla d’Almansa :acció de guerra lliurada entre les forces de Felip V
d’Espanya, comandades pel duc de Berwick i les forces de l’arxiduc d’Àustria,
Prohoms Mercaders Artistes / professionals Artesans Menestrals
6
Carles VI. El 1707 les tropes borbòniques conquisten València, i s’escriu el
decret de Nova Planta, València deixa de ser un estat. La resistència de ciutats
con Xàtiva, va ser tan gran que quan els filipistes entraren, varen enderrocar la
ciutat sencera, van arrasar. Carles serà derrotat per les tropes de Lluis XIV i
Felip V.
Junta de Braços :institució que convocava la Diputació del General en casos
d’emergència. La formaven els tres estaments, l’eclesiàstic (Clero), el militar
(noblesa) i la burgesia. Reuneixen els representants de les Corts. En aquell
moment només hi han els representants que es troben a Barcelona, aquest
decideixen si seguir la guerra o no.
Tractat d’Utrecht :el 1713 és la cort de tots els països d’Europa que
participaven a la Guerra de Successió.
La Bandera de Santa Eulàlia :fou la bandera que representà Barcelona durant
l’Edat Moderna. Era una bandera vermella amb la imatge de la Verge i una
creu, es trobava sempre dins el Consell de Cent i la portava el segon conseller.
Altres apunts i correccions :
Felip V passa a ser rei de les Espanyes, ell no podrà ser mai rei de França, i
Àustria es quedarà amb part de possessions; Nàpols, Sardenya i Sicília, la
part del nord d’Itàlia i Flandes. A Anglaterra se li dona Menorca i el privilegi
de poder comercià amb Amèrica. A Guaiana li van donar una altre
possessió a l’Índic.
La generalitat s’alia amb França i aquesta quan veu que Castella perd en la
Guerra del 30 anys, decideix per interès propi trencar el tractat amb els
catalans.
Botifler : traïdor a Catalunya. Teories :
1) Hi havia un general de l’exercit filipista que es deia Beauffleurs.
2) Hi ha qui diu que derivaria del símbol dels Borbons , la flor de llis. D’aquí
derivaria que els Filipistes, partidaris dels Borbons fossin seguidors de “la
flor bonica”.
El Cant dels Ocells : el 1714 a la dècada dels 70 Pau Casals, català exiliat
per Franco, fou convidat a tocar davant l’assemblea de la ONU i en el seu
discurs, es presenta dient – I am a Catalan (sócun català). També parla
sobre el 1r parlament de tot el món.
7
Els miquelets eren persones armades amb einesi no professionals (no
privilegiats) en canvi els militars estan autoritzats a portar armes i són
professionals, han estat entrenades per a la guerra.
L’any 1716 la Generalitat, les Corts, les lleis etc... desapareixen perquè
aquell any José Patiño escriu el decret de Nova Planta. Catalunya deixa de
ser un Estat. El que no volia la família Borbó, era un Estat descentralitza ,
no volen Espanya com a Estat. El decret de Nova Planta imposa un model
centralista.´
El Proteccionisme és un pensament econòmic
Ajuda a : Diu :
Hi ha una guerra a Anglaterra i el rei de Castella i França demana a
Catalunya soldats, diners i casa per als soldats. En aquesta guerra mor el
virrei (representant dels tres poders). La Generalitat assumeix la
responsabilitat de Catalunya, en aquell moment el cap de la Generalitat es
Pau Claris.
Ciutat de Barcelona (mapa) Ciutadella
2. El més important és
protegir la producció
interna (nacional).
1.Posar impostos extres
als productes exportats.
Desenvolupar i mantenir la
pròpia producció.
8
Personatges
Narcís Feliu de la Penya :advocat, publicista, historiador i impulsor de
projectes mercantils. Fou un personatge emblemàtic del redreçament econòmic
de Catalunya. El seu pare tenia el mateix nom i la seva mare es deia Maria
Farrell , també tenia un germà anomenat Salvador i el seu ofici era frare.
Jacint Moliner (Cinto com li deien els amics) :secretari i home de confiança de
Narcís Feliu. Casat amb una noia anomenada Odette, amb qui tingué quatre
fills.
Martí Piles : fou un comerciant i membre de la cofradia de botiguers de teles.
Corredor d’orella de Barcelona.
Marià Julian :un dels homes de Narcís Feliu que participà en el contraban de
telers.
Joan Baptista Cabanilles :mestre organista i compositor de música barroca.
Segon organista de la Catedral.
Vicentet :era un xicot valencià que en Narcís Feliu havia fet venir a Barcelona.
Era un nen dotat d’un sentit i una disposició innata per la música.
Joan Baptista Vivers :un mercader d’anomenada a la ciutat tant pels seus
negocis com pels procediments amb què s’havia enriquit i que per a alguns no
eren massa nets.
Ripollàs :mestre ferrer, un home gran i rondinaire, molt hàbil en la forja del
ferro i en la reparació de tota mena d’atuells de metall
Brocatfí :mercader.
Jeroni de Castellbroc :ric hisendat (que té molts diners, conjunt de béns i
riqueses que tens). Es torna miquelet i finalment morirà a Barcelona a l’assalt
final durant la Guerra de Successió.
La duquessa Du Clair de la Lune (Madame Simone Duperie) : fou una rica
francesa, duquessa, que visqué al Carrer d’En Lledó.
L’Odette :noia de moviments àgils anomenada també “la gateta”.Criada de la
Duquessa Simone Duperie. Es casarà amb Jacint Moliner i tindrà quatre fills.
9
Déntol : pescador que ajuda a Jacint Moliner quan aquest fuig de casa del seu
amo.
Reina Maria Teresa d’Àustria :Infanta d’Espanya, reina consort de França i de
Navarra. Casada amb Lluis XIV de França (el rei sol) cosí-germà seu. Àvia del
primer Borbó, Felip V.
Maria Lluïsa d’Orlêans :fou una princesa francesa filla del duc Felip d’Orlêans
(germà petit del rei Lluís XIV de França). Casada amb Carles II, fou reina
consort de Castella i d’Aragó.
Duc de Noailles :fou un aristòcrata, militar francès i un del generals més
importants del bàndol de Lluís XIV. Noailles estarà a la frontera entre França i
Àustria.
Duc de Vendôme :la família Borbó Vendòme era una rama il·legítima de la
línia primogènita de la casa de Borbó. Lluís Josep de Borbó – Vendôme (fou un
militar i aristòcrata francès al servei de Lluis XIV de França durant la Guerra de
Successió. Va ser comandant i mor a València el 1712 a la batalla de Vinaròs.
Jordi de Hesse – Darmstadt :conegut per Jordi de Darmstadt, fou un militar
alemany que assolí fama en diverses guerres europees del segle XVII i durant
la Guerra de Successió. Va conquerir Gibraltar.
Lluís XIII de França : monarca francès, res de França i Navarra, fill d’Enric IV
de França i III de Navarra i de Maria de Mèdici. Pare de Lluís XIV.
Fernandes de Velasco de Tovar :fou una de les famílies més poderoses i
influents en la noblesa castellana.
Carles II d’Aragó :últim rei
hispànic de la dinastia del Àustria
(1661 – 1700), que en morir sense
descendència esclata la Guerra de
Successió, que enfrontava Felip
d’Anjou, de la dinastia Borbònica,
Carles d’Àustria i Ferran Josep de
Baviera, però aquest morirà abans
de la guerra.
10
Josep Oriol :va ser un sacerdot barceloní, rector de Santa Maria del Pi.
Venerat com un Sant per l’església catòlica. Conegut també com el doctor Pa i
Aigua, famós per la seva caritat als pobres, orfes etc...
Josep Ferran de Baviera :fou príncep de Baviera. Abans de la Guerra de
Successió, Josep Ferran fou el candidat recolzat per Anglaterra i els Països
Baixos per succeir al rei Carles II d’Espanya però mor un any abans que Carles
II.
Felip V d’Anjou :nasqué a Versalles, nét de Lluís XIV. L’any 1700, després de
la mort de Carles II, Felip V va ser reconegut com a rei, majoritàriament a
Espanya (a excepció de la Corona Aragonesa), això provocà la guerra de
successió.
Duc de Berwick :títol nobiliari d’Anglaterra. Va ser el general que va
aconseguir la decisiva victòria d’Almansa. És fill bastard de Jaume II
d’Anglaterra. També participà a la Guerra de Successió per al bàndol
austriacista.
Antoni de Villarroel :a ser un militar espanyol al servei de Felip V durant la
Guerra de Successió. El 1713 va ser nomenat general comandant de l’exercit
de Catalunya.
Antoni Peguera (1682 – 1707) :fou un intel·lectual català i principal fundador
de l’excel·lent Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona. El 1705 es convertí en
primer Coronel del regiment d’infanteria de les Guàrdies Catalanes.
Rafael Casanova i Comes :Conseller en cap de la ciutat de Barcelona i heroi
de la defensa d’aquesta durant el setge de la ciutat per les tropes borbòniques
el 1714. Actualment la casa en què nasqué Rafael Casanova l’any 1660, és el
Museu Rafael Casanova.
Bac de Roda :coronel, que en temps de Carles II havia sigut comandant d’una
esquadra (els miquelets).
Lluís Domènech i Muntaner :gran arquitecte del modernisme català, a més de
ser dissenyador, il·lustrador, polític, historiador i humanista. Algunes de les
seves obres són patrimoni de la humanitat.
Alexandre de Bournonville :noble i militar. Conseller en la guerra de Carles II.
Tenia títols de Mariscal de Camp del Sacre Imperi Romà, cavaller de l’orde de
Taisó d’or, virrei de Catalunya i de Navarra.
11
Pere Joan Barceló (Carrasclet) :soldat miquelet partidari del partit austriacista
durant la Guerra de Successió.
El duc de Pòpuli :cap d’una força de 20.000 homes, era qui el 1713 s’ocupava
del setge a l’Oest.
Altres apunts :
A començaments de l’any 1714 el rei Lluís XIV destitueix a Pòpuli i el
substitueix pel duc de Berwich que decideix utilitzar les paral·leles.
Berwich es qui liderarà les tropes fins a la ciutat al dia següent. Aquest
no serà tan venjatiu i obliga la destrucció de tots els símbols però
respectarà les cases i els habitants de la ciutat de Barcelona. Aquest és
l’Avantpassat de la Cayetana i crea la casa d’Alba.
Hi ha una posició mitjana entre França i Àustria. Josep Ferran mor un
any abans que Carles II.
Arbre Genealògic de Josep Ferran de Baviera
Carles II Margarida
d’Àustria
Elionor del
Palatinat-Neuburg
Leopold I
d’Àustria
Maria Antònia
d’Àustria
Josep de
Baviera
Josep Ferran de Baviera
12
Llocs
La Rambla :passeig de Barcelona entre la Plaça Catalunya i el Port Vell. La
paraula rambla té origen en la paraula rámla que significava areny (sorral). Una
rambla, per tant, és un curs fluvial normalment sec per on només hi transcorren
aigües, torrent.
La Porta Ferrissa :és una de les portes de l’antiga muralla de Barcelona,
situada a la rambla. En aquí actualment hi ha una font. A la Porta Ferrissa hi
havia una barra de ferro que servia per mesurar l’alçada. En l’Edat Mitjana les
mesures es comprovaven amb la distància. Ramon Berenguer va atacar la taifa
d’Almeria i com a recompensa es va emportar les portes d’or i les va donar a
Barcelona.
Raval :es un barri de Barcelona nascut al segle XIV. El Raval es una zona
plena de convents (el Convent del Carme, l’hospital de Santa Clara. El que
separa el Raval de la Ciutadella és la Rambla.
Convent del Carme : convent actualment desaparegut. Amb ubicació al barri
del Raval de Barcelona. Va ser fundat el segle XIII per l’orde carmelita (una de
les 4 ordes mendicants majors) Vot de pobresa = mendicant.
Portal de Sant Antoni :era l’entrada més il·lustre de la Barcelona emmurallada
del segle XVI. Accés principal de reis, prínceps i ambaixadors. Situat al camí
que venia d’Aragó i comunicava en línia recta amb el Portal Nou.
L’hospital de la Santa Creu :edifici gòtic, civil català construït entre 1401 i
1926. Es va crear amb la finalitat de reunir en un sol edifici els diferents
hospitals que hi havia a la ciutat.
Plaça Nova : és una plaça construïda l’any 1358 que s’obre davant d’una de
les portes de la ciutat romana de Barcelona situada al barri gòtic i coneguda
com a portal del Bisbe.
L’església de Betlem :església barroca situada a la rambla de Barcelona. Va
ser l’església dels jesuïtes fins a la seva expulsió d’Espanya el segle 1767.
Universitat de Barcelona (Estudi General) :Universitat fundada l’any 1717.
Els seus orígens resideixen en l’Estudi General de Medicina i arts que Martí I
l’humà volgué atorgar a la ciutat el 1401.
Convent de la Mercè :Edifici religiós d’estil barroc, construït entre els segles
XVI – XVII . L’edifici s’articula al voltant d’un gran claustre de dos pisos, fet amb
arc de mig punt sobre columnes clàssiques. Dedicat a la verge de la Mercè
(patrona de BCN).
13
Santa Maria del Mar :es una església gòtica de Barcelona situada al Barri de
la Rivera i construïda entre 1329 i 1383. Constructors i mestres d’aquesta obra
varen ser : Berenguer de Montagut i Ramon Despuig . Construïda amb pedra
de Montjuic. Considerada l’única església gòtica catalana perfectament
acabada.
Portal Nou :és un dels portals més importants de la muralla de Barcelona per
on atacaren més a la Guerra de Successió
Casa de la Convalescència :és una de les obres del modernisme català.
Formava part del recinte de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, projectat a
finals del segle XIX. Projecte destinat a albergar persones convalescents.
Carrer dels Brocaters :carrer dels artesans que es dedicaven a la fabricació
de teixits i brocats.
Palau de Versalles:és un gran palau dels reis de França, situat a la ciutat que
li dóna el nom. A 20 km de Paris fou fet construir per Lluis XIII. D ‘estil Barroc,
construït amb pedra, marbre i miralls.
Barreters d’Agulla :menestral que fabricava barrets o gorres de llana, seda, o
fil. Es treballava amb agulla.
Barri de Sant Just i Bon Pastor :barri delimitat pels carrers de Jaume I, plaça
de Sant Jaume, Carrer Regomir, Correu Vell, dintre del barri gòtic de
Barcelona.
Carrer d’En Lledó :carrer situat dins del perímetre de l’Antiga muralla romana.
S’inicia a la plaça de Sant Just i finalitza a la baixada de Vila de Cols (plaça
dels traginers), fou un dels decumanus menors en època romana. En aquest
carrer s’instal·laven els nobles majoritàriament
Carrer Regomir :carrer de l’Edat Mitjana situat dins la rambla. Té un portal
amb el mateix nom.
Portal Regomir : una de les quatre portes de la ciutat romana.
Portal de Sant Pere :era un dels accessos principals a la vila medieval i
actualment és l’única de les portes queda en peu del que va ser la ciutat
emmurallada.
Portal de Sant Daniel :portal de la Barcelona Medieval, va ser l’escenari del
primer assalt borbònic. El baluard de Santa Clara era el més gran de tots, dins
del baluard hi havia el convent, segle XIII.Portal de Sant Daniel :L’agost de
1714 hi ha un primer atac de les tropes al convent i al baluard de Santa Clara
que foren destruïts.
14
La Catedral de la Santa Creu :La catedral de Santa Eulàlia, dedicada a la
Santa Creu. Es un edifici que fou edificat sobre l’antiga catedral d’estil romànic,
i una mica d’estil gòtic i modernista.
Monestir de Montserrat :monestir benedictí situat a la muntanya de
Montserrat, a una alçària de 720 metres sobre el nivell del mar. És un símbol
per a Catalunya. Es troba a la comarca del Bages.
La Rivera :barri de Barcelona. Va ser el centre econòmic de la ciutat entre els
segles XIII i XV.
Església de Sant Just i Bon Pastor: església gòtica situada a la Plaça del
mateix nom i dedicada a Sant Just i Bon Pastor. Construïda sobre els
fonaments de l’anterior església romànica. L’any 1801 hi havia una altra
església de Sant Just. Aquesta església tenia tres privilegis concedits pel Papa,
el més important : El Testament Sacramental que consistia en jurar
solemnement la voluntat de la persona. Construïda per Martí I l’Humà.
Santa Maria del Pi :Església situada a la Plaça del Pi de la ciutat de
Barcelona., d’estil gòtic català, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional el
1931.
C / Bòria :antiga barriada de Barcelona, formada al voltant de la via romana.
Camí que porta cap al maresme, entrada de mercaderies.
La Fusina :Es troba al nord del mercat del Born. Era un lloc de molta activitat
comercial/industrial.
Montjuic :és un barri i una muntanya de Barcelona amb una altura de 173
metres sobre el nivell del mar.
Les drassanes :van ser un del centres de construcció naval més important de
la mediterrània.
Castell de Cardona :Castell, fortalesa medieval més important de Catalunya.
En la Guerra de Successió va ser un dels darrers reductes a lliurar-se a les
tropes de Felip V.
Fortalesa de Roses :va ser un monument Renaixentista que manà a construir
Carles I d’Espanya.
Convent de les Magdalenes (segles XV, XVI, XVII i XVIII) :El consell de Cent
va acordar l’any 1365 la creació d’un lloc on es poguessin aplegar un bon
nombre de dones “penedides”, és a dir, prostitutes que volien refer la seva vida
segons les normes d’aquell temps. Amb aquesta finalitat vam fer una dotació
econòmica per a la fundació d’un convent que estaria sota l’advocació de Maria
Magdalena.
15
Inicialment van ocupar una capella dintre de la demarcació parroquial de Santa
Maria del Mar. Finalment la nova casa es va construir al C/de la riera de Sant
Joan (que va desaparèixer amb l’obertura de la Via Laietana.
Altres apunts :
La torre de Sant Joan va ser reconstruïda quan a sobre s’hi va fer la
Ciutadella. Durant el segle XVIII i XIX, es tancaven presoners i
s’executaven allà, símbol de repressió.
Prosper de Verboom : era un enginyer de guerra, treballava a la guerra
de Lluís XIV. Després de 1714 les restes es transporten a Pedralbes i a
Palau Reial.
Carrer Regomir : anava des de la Plaça de Sant Just fins a mar i era
l’antic decumanus maximus. Al final d’aquest carrer existia la porta de
mar i s’hi construeix un castell, el Castell Regomir.
Convent de les Magdalenes : en festivitats religioses de Setmana Santa
les prostitutes de la ciutat eren tancades en aquest convent o en altres.
Allà se’ls donava llit i menjar, les monges intentaven fer de les prostitutes
monges. A començament del segle XX s’obre la Via Laietana i
s’enderroca el convent.
L’església de Santa Maria del Mar Casa de la Convalescència
16
Visita al Born (CC) El dia 9 de Maig de 2014, la classe de 3 d’ESO de l’escola Roig Tesalia vam fer
una visita guiada al Centre Cultural. En arribar els guies feren una breu
explicació sobre les restes del Born, la Guerra de Successió, el setge de
Barcelona etc..
Explicació
Des de l'assalt final de les tropes borbòniques part de la Barcelona que fou
l'escenari, ja no existeix avui : el Convent de Santa Clara, el baluard, part de la
zona industrial , el rec comtal i del Barri de la Ribera perquè part d'aquest barrí
fou enderrocat per deixar espai a la construcció d'una gran fortalesa, la
Ciutadella. Les restes més importants són les del barrí de la Rivera,
descobertes al subsòl del mercat del Born.
El born actualment és un jaciment arqueològic de les restes de la Barcelona
Moderna.
Les restes del Born
Dins les restes del Born trobem diferents carrers i cases amb les seves
funcions.
Una d’aquestes cases pertany a la família Duran de caràcter comerciant.
S’inicià amb Antoni Pau Duran, adroguer i ciutadà de Barcelona. Entre els
seus nou fills destaquen Josep i Vicenç Duran i Mora. El primer fou
mercader des de 1695 i el segon, adroguer. Tots dos es varen dedicar a la
venda de sucre, confitures, fruits secs, arròs, tabac, espècies, xocolata,
medicaments...
Pau duran va comprar l’hostal de l’Alba que té registrades 13 cases.
El Rec Comtal, era una canalització oberta a l’aire lliure que portava l’aigua
del riu Besós a la ciutat, passava per mig del Born coberta amb grans ponts.
El Rec Comtal es construí durant el regnat de Miró I de Barcelona (947-
966).
Els triquets eren cases públiques de joc a Barcelona, regides per
negociants. Es jugaven jocs populars...
La Coronela estava formada per ciutadans organitzats per gremis. Contava
amb 4000 homes formats per batallons. Cada gremi vestia un color de roba
17
diferent . Rafael Casanova fou el 1r Conseller i el màxim representant de la
Coronela.
La Casa dels Boxadors és un dels habitatges més grans del jaciment,
format per l’annexió de 3 edificis i situats entre els carrers Joc de Pilota,
Xuclés i Bonaire. Els propietaris eren els boxadors, es dedicaven a produir i
exportar aiguardent. La casa va ser llogada per l’adroguer Vicenç Duran.
En el carrer Corders de Viola s’hi fabricaven cordes de guitarra i violes, a
partir dels budells dels animals.
Dins el Carrer del Born al Llull hi havia el mardança. Més tard va ser
anomenat plaça del Bonet pels comerciants.
ElCarrer Bonaire és un carrer entre la zona d’oci i comercial, era una zona
de pescadors.
La Casa de Gabriel Colomer, es dedicava a la venda de productes a granel
(a pes).
La casa del nét de Joan Duran , era una drogueria, aquí venien les pipes de
caolí, xocolata, infusions de cacau etc...
En aquella època els barbers eren els encarregats de treure les dents,
guarir ferides, curar els malalts etc.. Tenen l’únic bany de l’època.
Arribem a l’ultima casa, la casa de la neu, era el lloc de venda central de gel
de Barcelona. Veiem que tenen un magatzem cobert d’espart, el fred es
mantenia fins i tot a l’estiu.
El gel el transportaven des del Montseny. S’aprofitava per a conservar el
menjar, refredar el vi i fer aigua garapinyada (espècie de granissat amb gust
de rosa, ametlla o llimona).
Els habitants de Barcelona van resistir el setge borbònic durant catorze
mesos i van ser forçats a enderrocar les seves cases, tot i això, el Born és
el jaciment més conservat d’Europa després del Vaticà.
Aquesta sortida a estat una bona experiència cultural i de coneixement
sobre els nostres orígens. També hem conegut les cases de les famílies
que hi habitaven, a què es dedicaven i els gustos refinats de la població que
per cert, desconeixia.
18
Imatges del Born
19
L’entrevista a Oriol Vergés
Després de la visita al Born, la classe de 3 d’ESO vam tornar al centre cultural
al dia següent, però aquest cop per una raó diferent ja que vàrem entrevistar a
l’autor del llibre dels telers als canons, Oriol Vergés.
Oriol Vergés és un escriptor i mestre. Es
llicencià en Geografia i Història a la
Universitat de Barcelona. Comença la seva
carrera l’any 1965, impartint classes de
Geografia i Història. Més tard s’inicia com
a autor amb dos volums de la Història de
Barcelona per a nens.
Doncs bé, un cop asseguts tots després
d’uns minuts, Oriol Vergés es presentà fent
un discurs en què deia :
A finals del segle XVI s’està creant l’estat nació. L’estat nació és tot el
centre de poder (control de tot).
Una lluita és un reflexa de la situació, comença a haver un canvi econòmic,
hi ha un trencament d’estructures polítiques i econòmiques.
També va fer una breu explicació en referencia a com va començar a escriure,
amb quins mètodes o els recursos i fonts que utilitzava .
Ell va començar a escriure amb tinta, durant la dictadura de Franco. Oriol
Vergés vol donar a conèixer la història així que també utilitza apunts d’altres
historiadors per reflectir la recuperació econòmica troncada per la guerra.
La meva pregunta dins l’entrevista fou :
Perquè Catalunya quedava allunyada dels centres de decisió d’Europa?
Potser ell no entengué bé la meva preguntai dubtà a l’hora de respondre, però
a partir de la resposta què l’autor pogué donar-me vaig redactar-ne una :
Resposta : Catalunya quedava allunyada dels centres de decisió i també de
l’organització Europea perquè territorialment era petita i perquè després de la
mort de Carles II, als catalans ens deixaren a la nostra sort. Tot i la resistència
al setge i a la Guerra de Successió Catalunya perd les seves lleis, institucions i
drets amb el Decret de Nova Planta.
20
Conclusió
Què és Catalunya per a mi?
Temps enrere Catalunya fou un estat nació, una ciutat plena de comerç i
llibertats fins que arribà la Guerra de Successió.
Els catalans imposarem una llarga resistència al setge i en l’atac final de
Barcelona foren milers de catalans que van morir protegint la seva ciutat.
No volgueren sotmetre’s a Felip V perquè sabien que un monarca d’idees
absolutistes i centralitzadores no respectaria les llibertats i els privilegis de
Catalunya, i així va succeir, perquè més endavant Catalunya perd els seus
drets i llibertats amb el Decret de Nova Planta.
Així doncs, per a mi Catalunya és i serà sempre la ciutat que com bé diu Narcís
Feliu tornà a ressorgir de les cendres, com un Fènix. Personalment som un
Estat malgrat que actualment dins la política ens considerin una nació sense
Estat.
Quin hauria de ser el seu futur?
Està clar que no es pot saber amb certesa el futur de la nostra ciutat, però des
de la meva perspectiva Catalunya a de tornar a ser un Estat lliure i
independent. Aquest és un objectiu molt polemitzat ja que pot transcórrer molts
anys en reconstruir un Estat. Per a aconseguir-ho no només necessitem la
força dels ciutadans sinó també el vot o opinió a nivell polític i en aquest punt
es quan els nostres objectius es tornen difícils.
Perquè ?
Al meu entendre, el futur de Catalunya a de ser un Estat, perquè els catalans
hem viscut dedicats a la reconstrucció del nostre país treballant intensament,
assegurant un benestar econòmic als seus ciutadans i a més a més hem
aportat riquesa al mercat internacional, creant així una independència cultural i
política. Visca Catalunya!
