Canons. En defensa de la ciutat

Canons. En defensa de la ciutat
Canons. En defensa de la ciutat
Canons. En defensa de la ciutat
Canons. En defensa de la ciutat
Canons. En defensa de la ciutat
download Canons. En defensa de la ciutat

of 5

  • date post

    10-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    216
  • download

    1

Embed Size (px)

description

La història dels nostres barris són bocins de la nostra de pròpia. Vols pujar al turó de la Rovira? Un reportatge de Pau Dachs, Andrés González-Nandín i Irene Urango

Transcript of Canons. En defensa de la ciutat

  • 40 GRAN BARCELONA

    CANONSEN DEFENSA DE LA CIUTAT

    El tur de la Rovira ofereix als qui el visiten una panormica privilegiada de Barcelona. No s casualitat que lemplaament acolls

    durant la Guerra Civil les bateries antiaries que protegien el cel barcelon dels bombar-

    dejos de laviaci feixista, que a partir del 1937 van castigar severament la ciutat. La fi de la guerra va comportar labandonament i

    loblit daquest rac desconegut per molts.

    Els ms desafavorits van trobar en el tur, per, una oportunitat per sobreviure. A partir dels anys 40 i durant gaireb cinc dcades lindret sompl de barraques. Damunt els ca-nons es bast la histria de tots aquells vens que van lluitar per unes condicions de vida dignes. Molts anys desprs, lAjuntament de Barcelona ha comenat els treballs per obrir al pblic tot aquest llegat histric.

    Text i Fotos: Pau Dachs, Andrs Gonzlez - Nandn i Irene Urango

  • GRAN BARCELONA 41

    Vistes de la ciutat des de les bateries antiaries del Tur de la Rovira

  • 42 GRAN BARCELONA

    Lany 1937, en plena guerra civil, Barcelo-na es trobava sota con-trol republic. Mal-grat ser una ciutat a la rereguarda allunyada del front, a partir del febrer daquell any va co-menar a patir els atacs de laviaci feixista italiana, que la bombarde-java indiscriminadament per tal de sembrar el terror i el desnim entre la poblaci. Per aquest mo-tiu les autoritats republicanes van afanyar-se a organitzar un siste-ma de defensa activa per localit-zar i neutralitzar els bombardeigs enemics. Per primer cop a la his-tria es bastia i es duia a terme la defensa duna ciutat assetjada per-manentment des del cel.

    Com a resultat daquesta ope-raci de defensa es van construir diverses bateries antiaries, entres les quals destacava la del Tur de la Rovira. La DECA (Defensa Es-pecial contra Aeronaus) va consi-derar el tur com un lloc ideal per

    cobrir el flanc nord de Barcelona, a causa de la seva vista privilegia-da de la ciutat. El maig de 1937 es va elaborar un primer projecte per construir les tres primeres bases i el mar de lany segent la bate-ria sampliaria amb quatre canons Vickers de 105mm.

    Les armes antiaries daquella poca eren fora escasses i precri-es, fet que dificultava enormement la defensa. La lenta cadncia de tir dels canons no podia res davant la velocitat mitjana dels avions bom-

    GB

    La revitalitzaci de lespai pretn recuperar la

    memria i el patrimoni histric que shi conserva

    Lenrajolat que encara es conserva s testimoni del passat barraquista del Tur de la Rovira

    GB

    La vista privilegiada de Barcelona feia del tur un indret ideal per a les

    defenses antiaries

    barders. Explica lhistoriador Jo-an Roca, director del Museu dHis-tria de Barcelona (MUHBA), que ms que la capacitat real dabatre

    aeronaus, limportant era la seva capacitat dissuasiva. Un cop aca-bada la guerra, lexrcit franquis-ta va desmantellar les bateries, ja inservibles. Els canons van donar pas, a principis dels anys 40, a uns nous ocupants: els barraquistes.

    EL BARRI DE LOS CAONESBarcelona, en plena postguerra, patia una manca crnica dhabitat-ge. Lonada migratria, provinent daltres punts de lestat a la recerca duna vida millor, va trobar-se sen-se un lloc on viure. En poc temps, lemplaament militar abandonat del Tur va esdevenir un lloc ido-ni perqu shi installessin els bar-raquistes. A ms de ser un indret apartat i abandonat, els nous ha-bitants aprofitaven les estructu-res construdes durant la guerra. En poc temps la zona passaria a ser coneguda popularment com a barrio de los caones- posterior-ment es batejaria oficialment com a Mari Labrnia, pel carrer que hi transcorre- i arribaria a comptar amb prop de 110 construccions.

    Lindret esdevingu un nucli barraquista molt dinmic. El di-rector destaca la capacitat dur-banitzar i construir en un territo-ri molt difcil, amb una gran eco-nomia de mitjans. Hi havia a ms una voluntat esttica. Tenien els seus patis, les seves places i fins i tot algun gronxador. A partir dels anys 50 i 60 el fenomen barraquis-ta arribaria al seu clmax. Davant la manca de serveis de tot tipus, co-menarien aleshores les primeres reivindicacions per laccs a lai-gua i la recollida de les escombra-ries.

    Les barraques del Tur de la Ro-vira es van prolongar gaireb cinc dcades. Segons Roca, aquest nu-cli de barraques dura tant no per-qu fossin els ciutadans ms pre-caris sin tot el contrari: es tracta-va dun barri prou cohesionat com per demanar ser reallotjats en un

    lloc adient, proper i podent mante-nir-se junts els qui ho volguessin. Com aix no sobtingu dentrada, lestada als canons es va perllongar fins que finalment van aconseguir el seu objectiu.

    Lany 1984 van aconseguir la construcci dels coneguts com a Blocs Verds, del carer Jos Mi-lln Gonzlez, uns pisos del Car-mel propers on van ser reubicats bona part dels barraquistes. Len-derroc de les ltimes barraques del Tur, a principis dels anys 90, va significar la fi del barraquisme a la ciutat. No obstant aix, aquell teixit social ha perdurat i bona part dels qui antigament vivien i lluita-ven plegats per unes condicions de vida dignes encara avui es con-tinuen trobant al Local Social del Carmel.

    DESENTERRAR LA hISTRIALany 2006 lAssociaci de Vens de Can Bar va impulsar durant la primera quinzena del mes dagost la fase inicial dun projecte em-marcat en la revitalitzaci i recu-peraci de la memria histrica del tur. En la iniciativa hi van par-ticipar una vintena de joves dar-reu del mn que es van dedicar a tasques de desenrunament i nete-ja de les restes arqueolgiques. To-ni Coll, director de participiaci de lAgncia del Carmel, recorda en-cara les pintades i brutcia que ca-racteritzaven la zona.

    Finalment, lany 2009 lAjun-tament de Barcelona, des del Dis-tricte dHorta-Guinard, junta-ment amb lAgncia del Carmel i el Museu dHistria de la Ciutat (MUHBA) van apostar per aques-ta iniciativa i van engegar la recu-peraci del llegat histric i patri-monial de lespai.

    El projecte musestic, desen-volupat en una primera fase, sha articulat al voltant de les excavaci-ons arqueolgiques, encapalades per Jordi Ramos, que han analitzat

    el material i han recuperat tant les antigues estructures de les bateri-es antiaries com de les barraques. La intervenci ha sigut molt dis-creta. No volem que es converteixi en un espai forat, el mostrem tal com s, les restes que sen conser-ven i que encara es poden apreci-ar assegura Roca. En la mateixa lnia, Coll opina que el tur ha de ser un espai obert als vens de la ciutat. Forma part duna histria que cal conixer i recuperar. Tot i aix, assegura que encara es produ-

    eixen actes incvics que obliguen a un manteniment constant de les-pai. La intervenci tamb compte amb panells informatius que aju-den al visitant a reconstruir la me-mria del tur a travs dexplicai-cons i fotografies de lpoca.

    Actualment, el Museu dHis-tria de la Ciutat s lencarregat de gestionar lespai. Dos vega-des al mes organitza visites guia-des que abracen la histria del tu-r des de les restes ibriques que tamb shi han localitzat fins a la Barcelona metropolitana actual. Mnica Blasco, cap de programes del MUHBA, valora molt positia-ment la iniciativa dobrir als visi-tants aquest trocet dhistria de la ciutat: hem aconseguit fer una perioditzaci de les visites perqu la demanda ho permet.

    Tot i aix reconeix que cal po-sar en marxa una segona fase de recuperaci encarada a fixar un petit espai musestic al tur, aix com millorar la senyalitzaci de la zona perqu sigui ms fcil ac-cedir-hi. Voluntaris del camp de treball realitzant tasques de neteja i desenrunat p

  • GRAN BARCELONA 43

    ENTREVISTACUSTODIA MORENOANTIGA BARRAQUISTA DEL BARRI DEL CARMEL

    MOLT PERSONAL

    Recorda com va anar a parar a una barraca?Quan vam arribar en tren a Barcelona ens espe-raven ns amics dels meus pares que ja vivien a la ciutat. Ens havien buscat un pis al barri de Grcia, per quan hi vam anar vam saber que lhau-rem de compartir amb quatre famlies ms. Vam marxar i els nostres amics ens van portar a casa seva, que no era altra que una de les barraques del Sagrat Cor, situades aqu on som ara, al Carmel. Als meus pares sels va caure el mn als peus, per vam acabar comprant una bar-raca ja feta per 500 pessetes.

    Qui vivia a les barraques?Aqu al Carmel hi havia tres zones de barra-ques: les que anomenvem del Sagrat Cor, on jo vivia, al carrer Ramn Casellas; les del Tur de la Rovira, conegudes com Los caones, i les del carrer Francisco Alegre. A nosaltres sens co-neixia pels del Sagrat Cor perqu tenem una imatge religiosa, que encara avui mantenim i que hara sha de restaurar. En total rem ms de 700 barraques i sha de pen-sar que a gaireb totes hi vivien famlies nombroses. Hi viv-em els immigrants fonamentalment andalusos, per tamb extremenys, castellano-manxegs i gallecs arribats des del 41 a Catalunya. El barraquisme va ser com una taca doli que es va estendre.

    Com eren les condicions de vida?Cal dir que el tracte que vam rebre els immigrants de lpoca va ser el mateix que estan rebent els extracomunitaris avui dia: controls a les estacions de tren, expulsions...Pel que fa a les barraques, la vida era molt dura. Eren cases fetes amb materials del bosc: fang, troncs...Es construen clandestina-ment, durant la nit, i de mitjana no feien ms de 30 metres quadrats. A l hivern passvem fred i a lestiu dormem al car-rer per la calor. Estvem envoltats de fang, per anar a treba-llar baixvem amb botes daigua i ens posvem les sabates en tocar lasfalt, i fins que no vam tenir aigua, les necessitats les fiem en forats...vam ser pioners en els contenidors ecol-gics! Tot i aix tinc un record molt feli dun ambient familiar on cada barraques era un lloc de pas continu de gent.

    Quan van comenar la lluita per aconseguir millores?Lany 1969, els barraquistes ms reivindicatius vam ens vam