Max Acedo Dels telers als canons

download Max Acedo Dels telers als canons

of 18

  • date post

    01-Jul-2015
  • Category

    Education

  • view

    38
  • download

    1

Embed Size (px)

Transcript of Max Acedo Dels telers als canons

  • 1. Dels telers als canons Max Acedo Elgarrista / Histria / 21 5 2014

2. 1 NDEX Nm. de pg. Resum del llibre...............................................................................................2 Vocabulari........................................................................................................3-5 Personatges....................................................................................................6-9 Llocs.............................................................................................................10-13 Visita al Born.................................................................................................14-15 Entrevista a lOriol Vergs.............................................................................16 Conclusi......................................................................................................17 3. 2 RESUM DEL LLIBRE Aquesta s la histria de Catalunya uns anys abans del gran conflicte que afect tota Europa i, concretament, el Principat. Narcs Feliu de la Penya, un advocat de categoria a Barcelona, decideix intentar fer ressorgir leconomia de Catalunya a travs del comer. Juntament amb el seu secretari Jacint, trafica amb uns telers que venen de Frana, per aix fabricar les millors teles que mai shagin pogut veure a la ciutat. En una presentaci den Narcs a la gent important de Barcelona, dels primers teixits de luxe, en Jacint senamora profundament de la duquessa Du Claire De Lune; una preciosa dama francesa daspecte agradable. Aquests mantenen una relaci breu i fuga, en la qual Cinto, a causa del boig amor que sent, roba diners al seu amo per a comprar-li una joia a la duquessa. A causa daquesta traci i de la confusi den Jacint, sen va a viure al port amb en Dntol (un captaire desafortunat que resideix a una barraca). Finalment, decideix marxar de la ciutat i allistar-se al cos dels miquelets per a lluitar contra les tropes franceses que han ocupat el Principat. Mentrestant, el rei Carles II est apunt de morir sense descendncia i comencen a haver-hi problemes a Europa. La duquessa Du Claire de la Lune marxa a Frana amb la seva criada Odette, la qual est molt enamorada den Jacint, i el duc de Vendme. De cam, es topen amb un grup de miquelets entre els que est en Cinto, els quals cauen presoners, per lOdette i ell marxen de nit damagades cap a Barcelona. Al tornar a la ciutat, en Narcs accepta les disculpes del seu antic home de confiana i el contracta de nou. Tamb, en Jacint i la gateta es casen i formen un famlia. Per altra banda, el rei Carles est apunt de morir i ha fet testament a favor de Felip dAnjou, amb por per part dAnglaterra i Holanda de que la Monarquia Hispnica i Frana salin; per aix, quan Felip s nomenat rei dEspanya, signen un tractat per a lluitar contra aquests estats. Aix dona pas a la Guerra de Successi. A ms, els catalans volen que lArxiduc Carles dustria arribi a ser el monarca. A causa daquests conflictes per el tron, Narcs Feliu s empresonat per a conspirar contra Felip i s deixat en llibertat al cap dun temps; quan es lliure una batalla que fa marxar les tropes castellanes del Principat, aix proclamant a Carles com a rei dEspanya. Per al 1710, mor lemperador de lImperi Austrac i Carles III ns lhereu; per la qual cosa, els estats importants dEuropa signen un tractat de pau en el que el monarca espanyol abandona Espanya i Felip V es nomenat rei. En Narcs Feliu de la Penya mor al 1712. Arriba lestiu de 1714, i Barcelona decideix resistir davant les tropes felipistes, les quals fan un astut setge a la ciutat. L11 de setembre daquest mateix any, els castellans travessen les muralles i els barcelonins, dividits en gremis, defensen la ciutat a mort. Finalment, en Jacint cau mort durant la batalla i Felip acaba dominant Barcelona. 4. 3 VOCABULARI -Escrivania: conjunt delements descriptura que es disposaven sobre la taula de despatx o escriptori. Consta de tinter, plom, estilet, plvores, etc. Tamb s el lloc on treballa lescriptor. -Cfia: gorra de formes i de grandries diferents que sol formar part de la indumentria de les dones que servien en una casa. -Heura: planta enfiladissa, parsita de la famlia de les aralicies, s una mena de liana. -Proteccionisme: pensament econmic dirigit a protegir leconomia dun estat, defensant els seus productes de la competncia estrangera, a la qual posa impostos extres als seus productes. -Barreters dagulla: menestrals o artesans que fabricaven barrets i gorres de llana, seda, fil o estam, i que treballaven amb agulla. A patir del segle XVI, sn els teixidors de teles fines, cares, de luxe. -Plvores: una mena de sorra que utilitzaven els escriptors que servia pe assecar la tinta desprs descriure. -Consell d Arag: va ser l instituci encarregada del poder judicial, executiu i dels afers dels regnes de la Corona d Arag ens temps de Ferran el Catlic i els primers anys de Felip V. -Consell de Cent: era una instituci de govern a la ciutat de Barcelona, establerta al s. XIII. Formada per 100 ciutadans, al s. XV, per 128 ciutadans: Prohoms(ciutadans honrats), mercaders,artistes, artesans. Socupaven dels impostos, de la vida econmica, de lorganitzaci de la ciutat i descollir els consellers. 5. 4 -Generalitat de Catalunya: es crea al s. XIV i cobra impostos i tot el que t a veure amb ladministraci. El rei havia de demanar perms a les Corts Generals per: escriure lleis, anar a la guerra, aprovar impostos. Es reunien el rei, la noblesa, la burgesia, el clero i tots els que hi formaven part. Llavors es crea la Generalitat, perqu noms es reunissin tres. Desapareix al 1716, juntament amb el Consell de Cent, quan Jos Patinyo Francesc Amatller, escriuen el Decret de Nova Planta; que acaba amb Catalunya com a estat i deixa un model centralista a la monarquia. -Miquelets: membres de la milcia paramilitar de carcter mercenari o voluntari, reclutada per les juntes de la Corona d Arag durant la Guerra de Successi per falta dexrcit. La majoria eren no privilegiats. -Guerra dels Segadors: s el conflicte bllic que afect bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652,i que tingu com a efecte la signatura del Tractat del Pirineus entre la Monarquia Hispnica i Frana (1659). Tot comen perqu Castella va demanar a la Corona si podia donar-li diners, soldats i mantenir els teros castellans, tot aix en temps de crisi. A arrel daix, es provoc una revolta en la qual es va assassinar al virrei i la Generalitat va assumir el poder. -Coronella: milcies urbanes, no professionals. Eren els ciutadans organitzats per gremis que sencarregaven de la defensa de la ciutat (s. XVI-XVIII) i eren manats pel conseller en cap. Durant la Guerra de Successi hi havia uns 4000 soldats a Barcelona de la Coronella. Shi accedia per sorteig. -Botifler: malnom amb qu es va anomenar, a Catalunya i al regne de Valncia, als partidaris de Felip V durant la Guerra de Successi; tamb saplica a les persones tradores a Catalunya. Hi ha dues teories de lorigen de la paraula: 1-hi havia un general de Felip anomenat Beaufleurs. 2- el smbol dels borbons s una flor de lis. -Cant dels Ocells: (1705) can tradicional catalana de Nadal i de bressol. Explica el dia del naixement de Jess a Betlem. Es va fer famosa durant la Guerra de Successi. Al 1970, Pau Casals toca aquesta can i fa un discurs sobre Catalunya davant lassemblea general de lONU. -Batalla dAlmansa: les tropes de Felip V derroten a les de larxiduc Carles a la vila dAlmansa en el context de la Guerra de Successi. A partir daquest fet, les tropes borbniques conquereixen Valncia. Es crea un Decret de Nova Planta per a Valncia. 6. 5 -La Junta de Braos: era una instituci que convocava la Diputaci General en casos demergncia. En formaven part tots aquells representants a les Corts Catalanes que es trobaven a Barcelona. Es van convocar el 30 de Juny de 1713, fins el Juliol, per decidir si la ciutat es rendia davant les tropes felipistes o seguia lluitant. -El Pen de Santa Eullia: va representar Barcelona durant lEdat Moderna. Est constituda per la imatge de Santa Eullia pintada al mig amb una creu. s la bandera que va sortir del Consell de Cent el dia que es va decidir segui la Guerra, al 1713. -Tractat dUtrech (1713): cort entre tots els estats importants dEuropa que participaven en la Guerra de Successi. En la que ustria es retira de Castella i es nomena a Felip V rei de les espanyes, per mai podr ser hereu de Frana. A canvi, se li dona Npols, Siclia, el nord dItlia i Flandes a ustria. A Anglaterra se li dona Menorca, Gibraltar i el privilegi de comerciar a Amrica. A Holanda se li dona la Guyana. 7. 6 PERSONATGES -Narcs Feliu de la Penya: va ser cronista, advocat, economista i publicista. Va representar intellectualment els interessos de la burgesia catalana, especialment els txtils. Va escriure El Fnix de Catalunya i Anales de Catalunya i s un dels protagonistes del llibre Dels Telers als Canons. -Maria Teresa dustria: va ser una arxiduquessa dustria, duquessa de Mil, reina dHongria i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermnic. Filla de Carles VI i dElisabet de Brunsvic. -Llus XIV: (1638-1715) va ser rei de Frana i de Navarra, el tercer de la casa dels Borb. Tamb va obtenir el ttol de comte de Barcelona. Tract dincrementar el poder francs a Europa i va crear un estat centralitzat i absolutista. -Carles II de Castella: (1661-1700) rei de Castella, dArag, de Valncia, Siclia, Npols, Sardenya, duc de Borgonya i Mil i comte de Barcelona. Va morir sense descendncia, cosa que va donar inici a la Guerra de Successi i, posteriorment, a lentrada dels borbons al tron de la monarquia. -Maria Llusa dOrleans: (1662-1689) princesa francesa pertanyent a la Casa dOrleans. Casada al 1679 amb Carles II, fou reina consort de Castella i dArag. Es deia que no podia tenir fills, i els membres de la cort la sotmeteren a uns beuratges perillosos que, segurament, la van fer morir. -Duc de Noailles: Adri Maurici (1708-1766). Un dels generals de Llus XIV, molt important d