Miquel Torres Dels telers als canons

download Miquel Torres Dels telers als canons

of 19

  • date post

    01-Jul-2015
  • Category

    Education

  • view

    88
  • download

    2

Embed Size (px)

Transcript of Miquel Torres Dels telers als canons

  • 1. DELS TELERS ALS CANONS (1690-1714) Nom: Miquel Cognoms: Torres i Oncino Data: 21/05/2014 Assignatura: Histria Curs: 3r d'E.S.O.

2. NDEX Personatges - - - - - - - - pgina 3 Paraules - - - - - - - - - - pgina 8 Llocs - - - - - - - - - - - - - pgina 11 Resum del llibre - - - - - pgina 14 Visita al Born - - - - - - - pgina 16 Entrevista O.Vergs - - pgina 18 Conclusi - - - - - - - - - pgina 19 3. PERSONATGES Narcs Feliu de la Penya: va ser descendent d'una important nissaga de pagesos de Matar, va ser cronista, advocat, economista, publicista i membre de l'orde de Santiago. Va representar intellectualment els interessos de la burgesia catalana, especialment els txtils, en un moment d'inici de la recuperaci econmica desprs de la crisi del segle XVII, i ell mateix va participar en la fundaci de la companyia txtil Duc de Noailles: Lluit en la Guerra de Successi Espanyola, per al fallit setge de Barcelona de 1706 i comandant la invasi francesa del nord de Catalunya l'any 1711 que finalitz amb el Setge de Girona. Posteriorment fou president del Consell de Finances de Frana entre 1715 i 1718. Es disting en la Guerra de Successi polonesa. Compl en la Guerra de Successi Austraca i se'l nomen comandant de les forces franceses el mar de 1743. Fou derrotat a la Batalla de Dettingen el juny de 1743 i perd l'oportunitat de derrotar totalment l'exrcit austrac mentre estava creuant el Rin. Antoni de Peguera: Prengu part en l'atac de les forces austriacistes a Barcelona (setembre del 1705), i quan aquestes entraren a la ciutat, el rei arxiduc el nomen coronel del regiment d'infanteria de les Gurdies Catalanes, al capdavant del qual defens la ciutat en el setge del 1706. Alat aquest, lluit a Arag, per, ferit, hagu de retirar-se a Valncia on moriria l'any1707. Josep Ferran de Baviera: Nascut a la ciutat de Viena, es trasllad a Munic, capital de l'Electorat de Baviera, essent fill del duc Maximili II Manuel de Baviera i de l'arxiduquessa Maria Antnia d'ustria. Josep Ferran era nt per via paterna del duc Ferran I de Baviera i de la princesa Enriqueta de Savoiai per via materna de l'emperador Ferran III, emperador romanogermnic i de la infanta Maria Anna d'Espanya. Abans de la Guerra de Successi d'Espanya, Josep Ferran fou el candidat recolzat per Anglaterra i els Pasos Baixos per succeir al rei Carles II 4. d'Espanya. La legitimitat de Josep Ferran provenia de la seva via materna, la infanta Margarida d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya. Duc de Berwick: L'ltim esdeveniment important en qu va participar el duc de Berwick durant la Guerra de Successi Espanyola va ser el setge de Barcelona, on s'incorpor el juliol de 1714.[2] Va arribar a Barcelona amb perms reial per executar tctiques ms agressives, i sn conegudes les seves trinxeres en ziga-zaga per poder posar morters arran dels murs. El seu exrcit llenaria ms de 40.000 bombes noms durant el mes d'agost. El seu atac fero supos la derrota de l'11 de setembre de 1714, i desprs de la qual va ser nomenatcapit general de Catalunya. Sn conegudes les seves declaracions a Rafael de Casanova i a Antoni de Villarroel tot negociant les condicions un cop rendida la ciutat Duc de Ppuli: El 29 de juliol va despatxar el Duc un missatger a la Diputaci de Barcelona advertint que si la ciutat no li obria les portes, sotmetent-se a l'obedincia del seu legtim rei i acollint-se al perd que generosament li oferia, es veuria obligat a tractar-la amb tot el rigor de la guerra, a la qual cosa la Diputaci va respondre que estava determinada a resistir. Popoli va avanar des Martorell fins a l'Hospitalet de Llobregat, comenant el bloqueig de Barcelona el 25 d'agost, grcies a l'arribada de les topes de Siclia al comandament delMarqus de los Balbases, el darrer governador de l'illa, evacuaci feta segons l'estipulat en el Tractat d'Utrecht. Popoli va decidir no intentar l'assalt a causa de la penria dels seus mitjans. Veient la tenacitat de la revolta catalana, Felip V va ordenar enviar a les tropes de Flandes i Siclia per posar setge formal a Barcelona. Aix, desprs d'11 mesos de bloqueig, el 6 de juliol de 1714 Popoli va ser substitut pel James Fitz-James Stuart, el Duc de Berwick, iniciant-se el setge de 61 dies que culminaria amb la presa de la capital catalana. Sant Josep Oriol: va sser un prevere barcelon. s venerat com a sant per l'Esglsia Catlica i t una particular devoci a Barcelona. Era un barcelon de soca-rel que, tot i que era una persona molt espiritual, vivia plenament la realitat del seu temps. Es diu que tenia poders proftics i miraculosos. Se li atriburen curacions de cecs, sords, coixos i paraltics i la resurrecci de morts. 5. Duc de Vendme: fou un dels soldats ms notables en la histria de l'exrcit francs. Tenia, a ms a ms de l'habilitat i la imaginaci frtil del veritable lder d'un exrcit, el valor brillant d'un soldat. Per el secret genu del seu xit uniforme era la seva extraordinria influncia sobre els seus homes. Participa a la guerra de successi espanyola al capdavant de diversos fronts Jordi de Hessen-Darmstadt El 1700 fou coronat rei d'Arag el francs Felip de Borb, que no simpatitzava amb els austriacistes que havien recolzat la candidatura de l'Arxiduc Carles. La tensi an pujant fins que el rei va destituir el Prncep Jordi el 1701. Al juliol de 1704 va dirigir, juntament amb Sir George Rooke, l'atac britanico- neerlands a Gibraltar que don el Penyal al Regne d'Anglaterra. Pocs dies desprs, el 4 d'agost, el Prncep Jordi era nomenat Governador de Gibraltar, crrec amb el qual va dirigir la defensa de la plaa forta contra els repetits intents franco-espanyols de prendre el Penyal. Antoni de Villarroel: En el curs de la guerra va haver de vigilar l'estat de les febles defenses de Barcelona. Per rebutjar els assalts parcials que patia la ciutat (agost del 1714), va organitzar, juntament amb Josep Bellver i Balaguer, una sortida rpida. Els atacs felipistes van obrir noves bretxes, fet que va fer decidir Villarroel a convocar un consell de guerra (1 de setembre), a esquena dels consellers de la ciutat, en el qual va suggerir, en vista de l'estat desesperat de les defenses, la convenincia de capitular i d'acceptar l'oferiment del duc de Berwick. Rafael Casanova i els consellers s'hi van oposar, i Villarroel va intentar dimitir. Per davant l'assalt decisiu de l'11 de setembre va mantenir-se al capdavant de les forces catalanes. Va preparar la seva columna per desallotjar l'enemic del pla d'en Llull, i es va situar al davant per tractar de contrarestar, en un darrer esfor, el densssim foc de barrera. Francisco de Velasco: Durant el regant de Felip V, en el perode 1703-1705. Va comenar aquest perode substituint a Jordi de Hessen-Darmstadt i durant el seu mandat va aconseguir que gran part de la comunitat catalana l'odis. El 17 de maig de 1705 Els Vigatans s'aplegaren a l'ermita de Sant Sebasti per 6. signar el Pacte dels Vigatans amb el Regne d'Anglaterra, que facilitaria ajuda militar enfront Felip V de Castella i respectar les lleis catalanes. Felip V: Els primers anys de la guerra van ser favorables l'aliana amb la presa de Gibraltar per Anglaterra. Encara que els austriacistes guanyaven adeptes, Felip V va poder mantenir-se grcies al seu entusiasme i constncia en la guerra i als esforos de la reina Maria Llusa i de la princesa dels Ursins. El 1711, la mort sense descendncia de l'emperador Josep I va provocar que l'arxiduc Carles ascends al tron del Sacre Imperi i aix va infundir temor a Europa en veure l'agrupaci dels territoris dels Habsburg sota un sol monarca com en l'poca de Carles V, a la qual es va unir la possibilitat d'uni de les corones de Frana i Espanya, a la mort del Gran Delf Llus i el Llus, duc de Borgonya, i el primognit d'aquest, el 1712, quedant com a hereu el futur Llus XV amb tan sols dos anys Maria Teresa d'ustria: Filla del Felip IV de Castella i d'Isabel de Frana, era per part de mare nta del rei Enric IV de Frana. A Frana sempre va ser coneguda com a Maria Teresa d'ustria (Marie-Thrse d'Autriche), ja que era neboda d'Anna d'Espanya, mare de Llus XIV. El fet de fer famlia no va evitar que Frana ataqus Espanya a Flandes durant la Guerra de la Devoluci, ja que els interessos estatals eren massa importants. El 1660 va contraure matrimoni a Baiona amb el seu cos, el rei Llus XIV de Frana, dit el Rei Sol, en signar-se la Pau dels Pirineus. Amb aquest tractat de Pau, es cedien territoris de "la Catalunya nord" i oferia la infanta espanyola Maria Teresa en matrimoni al rei de Frana, fet que significava la renncia d'aquesta als seus Drets de la Corona espanyola. Rafael de Casanova: participa al setge de barcelona. A les 4:30 h del dimarts 11 de setembre ms de quaranta batallons borbnics van llanar l'assalt final sobre Barcelona L'assalt general es va llanar pels tres fronts simultniament tal com narr el borbnic marqus de San Felipe tots alhora van muntar la bretxa, espanyols i francesos, el valor amb qu el van executar- ho no cap en la ponderaci. Ms patiren els francesos perqu atacaren el ms difcil La defensa fou obstinada i ferotge, abatent els assaltants borbnics abans que aquests aconseguissin arribar fins a la muralla i obligant a llanar 7. diverses onades de gent fresca. Davant l'espantosa carnisseria que estaven patint les tropes franceses en el sector del Baluard del Santa Clara, el tinent general general Cilly va ordenar al coronel Chteaufort que abandons l'atac al reducte de Santa Eullia i va sollicitar al mariscal Lescheraine, del centre francs, que l'auxilis amb el gruix de les seves tropes format pels regiments Normadie, Auvergne, i la Reine per assaltar la bretxa contigua al baluard de Llevant Pere Joan Barcel: fou un soldat miquelet partidari del partit austriacista durant la Guerra de Successi espanyola. Amb la seva partida de miquelets, hostilitz els municipis governats per partidaris dels borbons a les comarques ms meridionals. Derrotats els austriacistes, continu la resistncia un cop acabada la guerra. Llus XIV: Va esdev