LLOIXA. Número 49, enero/gener 1986. Butlletí informatiu de Sant Joan. Boletín informativo de...

download LLOIXA. Número 49, enero/gener 1986. Butlletí informatiu de Sant Joan. Boletín informativo de Sant Joan. Autor: Asociación Cultural Lloixa

of 25

Transcript of LLOIXA. Número 49, enero/gener 1986. Butlletí informatiu de Sant Joan. Boletín informativo de...

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 49, enero/gener 1986. Butllet informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: A

    1/25

    San Juan Enero

    1986

    Edita

    A . C . Lloixa

    SANT J ;AN:

    te conocer el carcter y la lengua de

    los pueblos valencianos, y me gusta

    Si LA NOSTRA LLENGUA

    hacer mis pinitos hablndolo, por eso

    os pido que no os riais de los que, co-

    mo yo, no hablamos bien. Creo que

    todos tienen derecho a su lengua

    y

    su

    cultura, pero sta no debe ser

    un

    ar-

    Toda perdida de cualquier medio de

    icacin social incide negativa-

    mente en los individuos, y por ende,

    en la sociedad. La desaparicin de es-

    os medios provoca, de alguna forma,

    prdida de libertades. Cuanto ms

    y

    mejor se est informado ms libres nos

    sentimos.

    \

    El passat dia 8 de desembre en el

    col.legit Crist de la Pau es va fer un

    acte organitzat pe: la ((Comissi per a

    la normalitzaci lingstica)) de Sant

    Joan, seguint la seua-campanya de

    ((Alazant, s a la nostra Ilengua)). L'ac-

    te va cornencar una mica ms tard

    de

    ma arrojadiza contra nadie. Os animo

    a que la utilicis, la hablis, pero que

    comprendais a los castel lano-

    parlantes. . . Yo estudiara el valencia-

    no, si tuviera tiempo, y por ello, co-

    mo ya he d*~, apoyo esta campaa

    ;i'fror del valenciano)).

    les dotze, i en el1 intervingueren Car-

    melo D'avila, retor del 'poble i I'nic

    que es manifestara en castell; Vicent

    Baeza, I'alcalde; Toni Mulei, coordi-

    nador d'Acci Cultural, amb la presen-

    Toni Mulet comenca referint-se als

    ccsectors reaccionaris que sempre han

    estat contraris a qualsevol acte de pro-

    grs de 13 cultura i la llengua dels va-

    lenc ias~.Segons eT propi Mulet a

    Alacant ((tenimi una mostra prou cla-

    ra d'acb.

    Ells sn els ((bbns valen-

    cians)), pero sols per a cremar la

    Ilengua)).

    Va parlar tamb el coordinador

    d'Acci cultural de l'ensenyament

    a

    I'escola: ( (S i volem que 1'E.G.B. siga

    de veritat el que significa) el valencii

    ha de ser a I'escola, p eq ue per a ell

    es la manera

    ms

    clara

    logica

    d'acos-

    tar la cultura plena als xiquest,).

    Por ello, no podemos permitir ni na-

    iivos ni forneos que LLOIXA, un pe-

    ~ di co nico en San ~uadl,$eje de

    stir; mxime cuando no falla el fac-

    or econn~ico,

    ue

    suele ser lacausa

    por la que normalmente cierran los pe-

    dicos, sino por fallos humanos, por

    Fallos de fai ta de in ters Qe todos los

    que poblamos este pedazo de tierra.

    ..taci feta per Josep Rafael Pastor. As-

    sistiien a 'pacte, si fa no fa, cent cin-

    quanta persones.

    El primer en par lar va ser, el darrera

    de la presentaci, Vicent Baeza, qui va

    -,.djr que sentia una gran emoci arnb

    aquest acte per recolcar la llengua que

    (cpotser no siga la ms bonica del mon,

    - - p e ~ a r n blla hem crescut)).~Tamb s

    ~ --

    va referir al aspect

    de 1a

    Fgalita t de la

    ilefigiie'cbnforme

    a la

    ' ~ o k t i t u c i b e

    Psra que este peridico funGone

    Jor todos y para todos, no hemos de

    ener dudas, prejuicios, ni falsos mo-

    tivos ticos, polticos e ideolgicos

    4ue nos inhiban de publicar todo.

    jquello que sea menester conocerlo y

    tenga calidad para ser difundido. La I-

    i e a de cualquier perit dico no cerrado

    , sin intereses personales (este pue-

    ie ser uno de ellos) es la que rnere-

    cen aquellos que tienen inquietudes

    ;uficientes como ciudadarios y valor

    ara darse a su comunidad, que an-

    teponen lo colectivo

    a lo

    individual.

    Por ello. sanjuanero, seas o no seas

    le aqu, pero te sientes como tal, de-

    cdete, manda tus inquietudes como

    como arte, como noticia , co-

    no chiste, como etc. etc. etc.. Te

    liars-haremos un servicio al pueblo

    ~ar ticip and o n una parte muy impor-

    jnte del hecho cultural, la cual nos es

    inegab le a todos los seres humanos.

    1978

    q u 8

    a br i Un ~ a ~ , a + ~ e & i rn la

    siiuaci-hictorica actual, i i te

    que

    ha-

    ver,"cqualYol ,%di ferencia ifi&istica,

    aquesta d6u

    ser

    resolta en cada

    esta-

    * \ \

    t u t d'aurohomia. Per una

    altra ban-

    {(L'atac al valencia es un atac

    a

    la

    mateixa democracia)). Destaca que

    I'integraci deis inmigrants, com la

    resta del$&tors socials, i i e~ e n ia el

    val en ci~ ,ko k a l lenoua

    de

    futur.

    san:

    Joan.

    $

    a l l a

    nostra

    I l engua~~~~T~y~vx . tu r a l~

    altres grups personalitats, fi-

    , 1 v *ay\i ,,*p,

    ,.',,\ +,,, \,,:y

    -+ riatitzharnb la

    legidadel manifest que

    Per

    li;_seva pan el retor Carmelo

    D

    \\ U:

    .. . ,,, .redacta la Comissi de Normalitzaci

    vil

    expiicav4

    la seva presencia aJt?c \ \ , .

    \

    .\-

    sota el nom

    de

    {(AAtacant si al

    valen

    es del

    Sud

    per Ac-

    La A C.

    Lloixa les

    dese un muy Feliz Ao 1986

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 49, enero/gener 1986. Butllet informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: A

    2/25

    PRET T FINAL D A N Y :

    Tres plens extraordinaris ha celebrat

    I'Ajuntament en aquest periode final

    d'any: Un el 30 de Novernbre, un se-

    gn el 4 de Desembre i I'l tim el 18 de

    Desembre.

    En el primer dels tres, I'ordre del dia

    estava compost per 9 punts dels que

    SOIS raprovaren quatre, el primer, se-

    gn, tercer

    i

    I'ltim. Vejam el que va

    passar. Arribats al quart punt del ple,

    referent a I'aprovaci definitiva de I'ex-

    pedient de modificaci dlOrdenances

    Fiscals es va produir la sorpresa. Re-

    sulta que I'aprovaci definitiva consis-

    teix en una segona aprovaci d'un ex-

    pedient o similar que en un Ple ante-

    rior ha estat aprovat

    i

    que desprs de

    la seua exposici pblica en el Bautl-

    let Oficial de la provincia, en cas de

    no haver cap reclamaci, torna al Ple

    per la seua ratificaci. L'aprovaci deu

    de produir-se pr la meitat ms un del

    regidors, pero no dels que assiteixen

    al Ple, sino del tota l deblacorporaci.

    Com que aquesta no estava al com-

    plet (no va assitir Joaquiri Sevila del

    grup Socialista) la proporci de forces

    era, 6 Socialistes, 6 regidors de la opo-

    sici. En aquest estat de coses, men-

    tre el grup socialista 'proposava que

    quedara ratificat adoptant el resultat

    d'aquella primera votaci (7 a favor 6

    en contra), el grup independent insis-

    tia en tornar a votar, i I'intewentor afir-

    mava que I'alcalde no tenia vot de

    qualitat (co m si valguera per dos). Tot

    aix havia produit una miqueta de

    ((descontrol>) n la sala

    i

    se sent dir al

    representant del Grup Popular: ((total,

    si se deixa per un altra reuni, vindran

    tots els socialistes

    i

    s'aprovara),. Al fi-

    nal es vota i es produeix I'esperat em-

    pati, desprs d'una curta pausa, I'Al-

    calde decideix eliminar de I'ordre del

    dia, els punts quints, sext, sptim i vui-

    t, per a evitar que tambe quedaren

    sense aprovar. Pels bancs socialistes

    se sent: el siete

    i

    el ocho, tambin?)).

    El que si que es va aprovar va ser:

    La lectura de I'acta de la sessi ante-

    rior. Lrexpedient nP 4/85 sobre Modi-

    ficaci de Credits Presupost Unic Mu-

    nicipal. Aquesta Modificaci consistia

    en la creaci de dues partides noves,

    una dedicada a I'cducaci perrnarient

    d'Adults ( E . P . A . ) per valor de

    150.000'-Ptas. i I'altre destinada a

    Iramillorament de i'enllumenat de I'ac-

    ces a Rejoletes de 800.000'- Ptas., i

    la suplementaci de quinze partides ja

    3.029.812. Ptas. Tarrib s'aprova la

    revissi de preus de la contrata actual

    de recollida d'escombreries, i per I-

    tim I'inclusi de obres en el Pla Pro-

    vincial drObres i Serveis de 1.985, que

    afecta als seguents carrers: Dr. Gadea,

    Salvador Montesinos, Dr. Ivorra, Dr.

    Fleming, Manuel Amors, Cura Plane-

    Iles, Juan Sebastin el Cano, Climent,

    Prolongacin Carrer la Mar, Capiscol

    i Manuel Moran (aquest tres ltimes,

    obres d'enllumenat). Sobre aquest

    punt, Francisco Burillo, del grup inde-

    pendent, va plantejar de qu passaria

    si els veins (sobre to t pel tema de con-

    tribucions extraordinaries) protestaren

    perque no creieren necessaries les

    obres al seu carrer, i per la seua part,

    Rafael Carrillo, del grup Popular, va

    preguntar perque no s'havia inclos en

    el Pla I'arreglament de la prolongaci

    de la Maigmona (Carretera a I'lnsti tut

    en pessim estat); Vicent Baeza va con-

    testar al primer que si hi hagueren re-

    clamacions, incls es podrien suspenL

    dre les obres, al segn que s'havia

    pensat d'incloure, pero que en tot cas

    la reparaci s'abordaria prompte. Els

    punts aprovats ho foren per

    unanirnital.

    Ara be, n'hi ha que ressenyar que

    el p l a ~e presentaci drObres al Pla

    Provinciai acabava el mateix dia que

    I'Ajuntament aprovava I'inclusi. Pre-

    gunrat Rafael Pia, responsable de

    I'area per aquesta falta de previsi ens

    va manifestar que fins ara el pla d'un

    any es presentava el mateix any, pero

    que enguany el pla per a 1.986 devia

    presentar-se en 1.985

    i

    que s'havia en-

    terat d'aquest canvi una setmana

    abans del termini del plac. La culpa,

    segons el], no era de I'Ajuntament.

    El Ple extraordinari del 4 de Desem-

    bre recollia els punts eliminats de I'or-

    dre del dia de la sessi anterior, ms

    un referent a la modificaci dlObres de

    IrlNEM. Es va aprovar definitivament

    la modificaci dtOrdenances fiscals, la

    cuantia de les quals augmenta una

    mitja drii n 4,35 , amb 7 vots a favor

    (grup socialista) i 5 en contra 4grup

    independent,

    1

    del grup Popular).

    Tamb va quedar aprovat definitiva-

    ment I'expedient nP 2 , 85 sobre Modi -

    ficaci de credits del Presupost unic

    Municipal arnb els vots en contra del

    grup indeperident i I'abstenci de Ra-

    fael Carrillo. Aixi mateix, puja la Con-

    lrii=liicl Territorial Urbana un

    5?

    amb

    e L a t en contra del Grup independent

    : ?op i l a r . Elc corvpies generals del

    van ser aprovats arnb els vots a favor

    de socialistes i grup p~pular.

    Per ltirn, queda aprovada per una-

    nimitat la Modificaci d'0bres de

    I'INEM. El curis d'aquest punt es que

    les obres que devien aprovar-se

    ja

    es-

    taven fetes. L'Alcalde ens ha explicat

    que ha succedit: Les obres subvencio-

    nades per I'INEM anaven a realitzar-se

    en la urbanizaci Capiscol pero per

    problemes tecnics aquestes no eren

    possibles. La situaci era que havia

    una subvenci uns treballadors trets

    el paro, abans que deixar-los de nou

    sense feina, es va preferir posar-los a

    treballar en obres que eren necessa-

    ries encara que no estingueren

    aprovades.

    Josep Rafae l Pas tor i Gosalbcz .

    Con un adelanto de una hora sobre

    el horario previsto, a causa del futbol,

    se celebr la sesin extraordinaria del

    18 de Diciembre.

    Se procedi a tratar una larga

    ser ie

    de asuntos, con excesiva rapidez,

    cn -

    tre los que destacan:

    Proyecto de prstamo

    coi:

    i3

    C.A.A.M. para mejoras en t-1

    ~ i ( ~ r r : : i -

    do municipal, con u0 i n te i t ' s d e ;

    16,SD/o en 10 aos.

    Compra de un ordenador

    por

    parte

    del ayuntamiento. El apardto es[,]

    C I

    frado en un precio de 5 100 000 pesl--

    tas de los que un 200 se pagrii;ii

    a

    la firma del contrato, un

    30 9

    cn

    la fe-

    cha de instalacin y el reSto al entrar

    en funcionamiento. Asimismo, al priri

    cipio existir una fianza d ~ lo .

    La comisin rnunicipcil enc_trr~;:c~:i

    cifra los gastos de mantenir-nieriro t:r-

    375.000 ptas. La empresa veiicieciora

    se compromete a formar a dos

    nic:r:l

    bros del personal inunicipal par;]

    L ~ I

    manejo.

    La anulacion de las tasas de

    cr1ri;i-

    iones, miradores, terrazas e irispeccion

    de motores.

    En lo referente a la edcicac18ri p t r

    manente de adultos, la cornisiori

    i i i

    r

    mativa municipal cifro

    en

    76 C)(i(J

    ptas. la ayuda por parte

    de

    13cotisr:

    'lera curi 70'0 del total de grts ttss l .

    R ( J

    tiiicarido el ayuntamiento ~,lc:io 3 1 ;

    subvencin.

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 49, enero/gener 1986. Butllet informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: A

    3/25

    pr es atan te s de la siguiente manera:

    padres de alumnos,

    1

    P.A.S.,

    2

    alumnos, un director, un titular de co-

    legio privado, un representante de

    UGT

    y otro de CC . 0 0 un concejal de-

    egado de ayuntamiento, un represen-

    tante de la administracin y el Alcal-

    de como presidente.

    ambin fueron tratados aspectos

    referentes a la inclusin del camino

    Viejo Santa Faz Mutxamel- en el

    lan provincial de caminos rurales.

    El Ayuntamiento cuenta con la ayu-

    da de la Diputacin que sufragar en

    n

    100

    seguramente, los trabajos de

    arreglo y mantenimiento de dicho

    camino.

    PR OB LEM S

    C O N

    L

    ISCINA

    MUNICIPAL

    Como los lectores sabrn, la pisci-

    na del Polideportivo permaneci cerra-

    da este verano, por motivos de repa-

    racin de la misma. El problema, se-

    n nos inform el concejal de depor-

    tes, es que fue construida con una ca-

    pacidad superior a la reglamentaria

    con el fin de acoplar una tabla de sal-

    tos, pero como, segn se comprob,

    la peligrosidad de la misma llegaba in-

    cluso a causar muertes, se deshech

    esta idea. Sin embargo la zona alta

    de

    la piscina quedaba con una profundi-

    dad excesiva para un lugar donde se

    baaban nios (alrededor de 4,10

    metros).

    Esta reduccin de capacidad, que

    de paso ahorraba agua, energa y por

    consiguiente el dinero del que el Ayun-

    tamiento est tan falto, fue adjudica-

    da a la empresa Piscinas Costablanca,

    conforme a la Ley de Bases de R6yi -

    men local, que obliga a buscar tres

    Otro punto tratado fue el inicio de

    un concurso pblico para el puesto de

    asistente social del ayuntamiento. La

    prueba consistir en un proyecto de

    trabajo social y entrevista con un tri-

    bunal creado para tal efecto.

    Tambin fue ratificado en esta se-

    sin el acuerdo de la comisin de go-

    bierno sobre el contrato de alquiler de

    un inmueble para la instalacin provi-

    sional de las oficinas del Juzgado de

    Paz. el precio de alquiler asciende a las

    veinte mil pesetas mensuales, con un

    contrato de seis meses prorrogables.

    El pago lo efectua el ayuntamiento sin

    subvencin del Ministerio de Justicia.

    propuestas y aceptar la ms barata, en

    un milln y medio de pestas.

    De esta manera se reduca la capa-

    cidad a seiscientos mil litros.

    Tras comenzar las obras se empe-

    z a tener problemas con la colocacin

    del (cgrisite)), segn el propio conce-

    jal, por lo que, a fin de comprobar co-

    mo responda la piscina, se llen y se

    observ que haba un escape de agua

    por el tubo de la depuradora,

    y

    no se

    deba a ningn tipo de ruptura de pa-

    redes o similar.

    Actualmente se est preparando un

    pr~c up ue sto ara la reparacin, que

    ara

    a

    cabo

    la

    propia empresa, que

    an no ha cobrado.

    Tambin es de resear la colocacin

    de un ( (globo)) de plstico, par cubrir

    la piscina y hacer posible los baos en

    invierno. Ello, junto al sistema de ca-

    lefaccin del agua, resulta por unos

    diez millones de pesetas. Su ventaja

    es que se puede montar y desmontar

    en veinticuatro horas. R. PO

    ved i

    El ltimo punto a destacar es la so-

    licitud de ayuda econmica a la Con-

    sellera de Trabajo para mantenimien-

    to y servicios sociales. La ayuda a si-

    do concedida y se adelantan ciento

    dieciseis mil pesetas, el resto del pa-

    go se efectuar antes de fin de ao,

    solo es necesario para la solicitud, asu-

    mir el acuerdo y entregar la documen-

    tacin exigida.

    Todos los asuntos fueron aproba-

    dos por unanimidad y la oposicin slo

    hizo criticas de algunos puntos en el

    modo de redaccin o solicitaron una

    mayor informacin.

    tes impresions.

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 49, enero/gener 1986. Butllet informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: A

    4/25

    L A DIMISION RADIOFONICA

    DE SEVILA FUE UNA MALA

    NTERPRETACION

    As lo declaraba el propio interesa-

    o cuando le preguntamos sobre el te-

    ma. Segn parece, el locutor del p ro-

    grama la tarde)), de la cadena SER,

    no entendi bien las intenciones del

    Concejal de Deportes, que nos dijo:

    Yo no lo anunci directamente por la

    radio, sino que fue emitido como una

    oticia)).

    De todas maneras Joaqun Sevila

    tiene en mente dejar su faceta polti-

    ca en pro de una dedicacin exclusi-

    va al deporte:

    t

    Mi dedicacin -dijo-

    es ms deportiva que poltica. En es-

    te aspecto, le gustara, segn nos con-

    fes, tener la gerencia del polidepor-

    tivo, pero sin compartir la misma con

    su cargo de concejal. La dimisin,

    ues, es una posibilidad a madurar.

    Por otra parte el concejal se inclina-

    ra ms por una dedicacin en la par-

    e privada que en la pblica.

    Como los lectores recordarn el pro-

    pio Sevila hizo ya propuestas al res-

    pecto, pero que no fructificaron, al

    propio ayuntamiento.

    R

    Poveda

    PER

    Q U E

    Manuel Baldaqu ja no puja a donar

    corda al rellotge, colocat en una de les

    torres de I'esglsia, es trenca aix una

    radici al nostre poble. Els Baldaqu

    coneixen molt be Irescala de carayol,

    estreta, fosca i empinada, pocs com

    ells han trepitjat tantes vegades els

    seus escalons.

    I ara, ni per egoismes, ni ambicions,

    a dit no. Manuel Baldaqu va fer u n

    prec a IfAjuntament demanant un aug-

    ment de sou, cobrava 1 .O00 ptes. al

    mes per pujar tots els dies

    a

    donar-li

    orda al rellotge, rebutjada aquesta

    petici presenta la dimissi.

    RENAULT

    e

    Agencia

    P w e z

    R i zo S L.

    Serv i c i os : N ava r regu i , 6

    E x p o s i c i n : C a p . Mar t i

    2 4

    Te l f ono

    6 5 17

    0 4

    S A N

    J U

    A N

    A l i can t e )

    ONST ITU IDO

    EL

    CONSEJO MUNICIPAL DE

    EDUCACION

    El pasado da 20 de diciembre tuvo

    lugar en el saln de sesiones del Ayun-

    tamiento de San Juan el acto de elec-

    cin de los miembros que formarn

    parte del Consejo Municipal de

    Educacin.

    A dicha eleccin concurran todos

    los rganos representativos en mate-

    ria de educacin que formaban parte

    de los consejos de direccin de cada

    centro escolar, siendo t ~ d o s us

    miembros electores y elegibles.

    El inicio de este proceso fue hacia

    principios de mes cuando todos los

    centros escolares recibieron por par-

    te del Ayuntamiento la comunicacin

    del da de celebracin de dicha elec-

    cin, reservndose para otro comuni-

    cado el da y la hora de su celebracin.

    Este escrito an se esta esperando

    recibir.

    La constitucin de la mesa tuvo lu-

    gar a las l8,30 y estaba presidida por

    Antonio Torregrosa, Pia Cebollada y

    Ramn Llorens, prolongndose la vo-

    tacin hasta las 20 horas en que se

    procedic al recuento de los votos

    einii:idos.

    El resultado final fue el esperado

    pu s el colectivo de padres de los cen-

    tros pblicos, los profesores asi como

    los alumnos asistentes al acto, previa

    a la votacin, haban confeccionado

    unas listas unitarias por lo que el re-

    sultado final casi se prevea antes de

    su celebracin.

    Estos son los componentes del Con-

    sejo Municipal de Educacin:

    Presidente

    Vicente Baeza, alcalde de la villa.

    El concejal de educacin

    o

    persona

    en quien delege un miembro de la

    Administracin.

    Dos representantes de los sindica-

    tos de educacin (U.G.T. y C C. 00 ).

    Un director de los centros pblicos

    Francisco Burillo (Cris to de la Paz) .

    Dos alumnos: Rafael Giner (Lo Ro-

    mero) y Antonio Coca (Rajoletes).

    Cuatro padres: Venancio Bernabeu

    (P . Ansaldo); Pepita Muoz (Lo Ro-

    mero); Francisco Guijarro (Cr isto de

    la Paz) y Eleazar Almela (Rajoletes).

    Cinco profesores: Guillermo lvorra

    (Cristo de la Paz); Ricardo Ladrian

    ( .o Romero); Justa ~ s ~ i n o s aP.

    Ansaldo); Antonio Jimenez (Institu-

    tu y

    Jaime Albero (Rajoletes).

    Un coi?cerje: Salvador Ripoll (Cristo

    i

    2 i a

    .

    R O B A T O R I D ' U N A

    E LE CTRO CARDIO G RAF.

    Fa set mesos es va produir el roba-

    tori d'un electrocardiograf al Polies-

    portiu. L'aparell, destinat al centre

    metge del poliesportiu, tenia un valor

    aproximat de 240.000 ptes. i estava

    subvencionat al 100% per la conselle-

    ria de Sanitat. El fet, segons Educirdo

    Guasp rnetge del poliesportiu, es va

    produit el mateix dia de la seua adqui-

    sici. A I'hora d'anarsn a casa,

    Eduardo Guasp va decidir endur-se

    I'aparell a casa, segons propies rnani-

    festacions, per a ctfamiliaritzar-se amb

    ell)). Resulta que una volta colocat en

    el seu cotxe, es va donar compte de

    que s'havia deixat la seua bocsa de rn

    en el centre metge, per lo que

    va

    tor-

    nar all, deixant-se el cotxe obert. P.1

    tornar, pocs minuts desprs, es va tro -

    bar que I'electrocardiograf 'havia

    desaparegut.

    L'Ajuntament a I'assabentar--sedel

    fet va crear una comissi per a inves-

    tigar el cas i dictaminar sobre les pos-

    sibles responsabilitats. Aquesfa h n i s -

    si integrada per Francesc Seva Gui-

    llermo lvorra i Pablo Garca tingu w c i

    entrevista amb Guasp i IPS ~ ~ i ' i i : I t i

    sions es presentaran n una prbxin-la

    reuni de la comissi d e goverr I e8

    una ple (encara no ho satxml.

    Eduardo Guasp tarxb er is va m:]-

    nifestar que li pareixia molt ricrmal ia

    creaci d'aquesta comissi8 i qcie es-

    tava dacord. A la pregunta de si e

    peraba algun tipus de sanciQ, ens va

    dir que aix era O/ qiiesti de

    la

    c o -

    missi encara que el1 se sentia respon-

    sable pero no culpable. Va qualifica:

    el fet com molt desafortunat i que

    par-

    ticularment li provocava coratgt.

    ja

    q u e

    a rns, el1 havia gestionat personal-

    ment I'adquisici de I'aparell, tarnbC

    pensa que els que el fiirtarer? ciegue

    ren confondre-lo amb un radiocassef

    o algo semblant.

    'Aparell destinat basicament a contro-

    lar el rime cardiac.

    L A V A D O Y

    TR T MIENTOS CAPIDERMISTAS

    C P H OOU C T OS

    i GLT 4L t S l

    laza

    d r

    l a

    Constitucion, 3

    Entlo. dcha

    slbfono 6 98

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 49, enero/gener 1986. Butllet informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: A

    5/25

    CTE P CIFIST

    A

    S NT

    JO N

    El pasat dia

    3

    d e N o v e m b r e , e s v a

    ce leb ra r a San t Joan u n ac te pb l i c ,

    al pat i del col. legi C rist de la Pau refe -

    ren t a l t em a d e I O T A N .

    L acte e l va con voc ar e l C o l . lect iu

    pac i fi s ta de San t Joan , Mu txa me l E l

    Campel lo , associac i co l . laboradora

    amb la Coo rd inado ra Es ta ta l de Coor -

    d inadores Paci f is tes.

    En un p r inc ip i hav ien ,de pa r lar J o -

    s Cande la Ocho to rena (ec ono mis ta

    mem bre de la Coord inadora Esta ta l )

    Ernest Garca (ca tedr a t ic de I Un iver-

    sitat de Valencia), pero, per problem es

    mecan ics , aqu es t l t im n o va podg r

    arribar , par lan t en e l seu l loc Ton i M u-

    l et ( m e m b r e d e l C o l . l ec t iu U P V d e

    San t Joan , pa r t i t mernb re de la Coo r -

    d inadora drorgan izacions Paci f is tes i

    de la Tau la P ro -Re fe rendum) .

    Cande la va fe r u na expos ic i cu r ta

    de I o r ige de l paci f is me i de la ( (guerra

    f reda)) , d on va na ixer I OT AN .

    A c o n t in u a c i u n m e m b r e d e l

    Co l . lect iu per la Pau e l desarm amen t

    de la comarc a de I rA lacan t ens va re -

    cordar e ls passades actuacins paci -

    f istes a prob lem at ica de ls any s 50-60

    i

    70.

    T o n i M u l e t v a i n c i d i r ms e n e l t e -

    ma , exp l ican t les raons de la opos ic i

    a I O T A N , c e n t ra n t -l a e n p u n t s m o l t

    c o n c re t s . N o es p o t f e r p a u a m b l e s

    armes)) , po tser . Es va ser u na de les

    idees centrals.

    Desprs es va fe r u n torn de pregun-

    tes, mol t in teressants per a to ts e ls

    congregats, q ue sobrepassaven e l

    centenar .

    F ina lment , es va dem anar a l p i ib l ic

    I assistencia a la rr iarxa per la pau , ce -

    l e b r a d a e d i u m e n g e d e s p r e s a

    Guardamar.

    A S a n t J o a n , u n d iu m e n g e e s v a

    pa r la r de pa u .

    La nueva Ley de R . ~ e n

    La nueva Ley de R g imen Loca l de 2 de

    abr i l v iene a sust i tu i r a la anter ior a f in de

    adecuar e l f unc ion amie n to de las au tono -

    mas , l as p rov inc ias y l os mun ic ip ios .

    A lgun os de l os a r t cu los o d i spos i c iones

    que en e l l a se con t i enen son de i n te rs pa -

    ra los c iudadanos, razn por la cual , y s lo

    a t i t u l o de enumerac in vamo s a t r ansc r i -

    b i r a cont inuacin:

    odo espao l o ex t r anje ro que v i v a en

    ter r i tor io espaol deber estar empadrona-

    do e n e l mun ic ip io en que res ida hab i t ua l -

    m e n t e .

    Son de rechos y deberes de l os

    vec inos :

    a) Ser e lector

    y

    elegible.

    b ) Pa r t ic i pa r en l a ges t i n m un ic ipa l de

    acuerdo c on l as l eyes o cuando l a co labo -

    rac in de ca rc te r vo lun ta r i o sea i n te resa -

    da po r l os rganos de gob ie rno

    y

    admin i s -

    t r ac in mun ic ipa l .

    C )

    Ut i l izar , de acuerdo co n su natura leza,

    l os se r v i c i os pb l i c os mun ic ipa les .

    d ) C on t r i bu i r med ian te p res tac iones eco -

    nm icas y pe r sonales l ega lmen te p rev i s tas

    a la rea lizac in de las competencias mun ic i -

    pa les .

    e ) Se r i n fo rmado p rev ia pe t i c i n r azona-

    da, y d i r ig i r so l ic i tudes a la Adm in is t rac in

    mun ic ipa l en r e lac in a t odos l os exped ien -

    tes y documen tac in mun ic ipa l . .

    .

    f ) ~ e d i ra consu l t a popu la r en l os t rm i -

    nos p rev i s tos en l a l ey .

    g Exig i r la prestac in , y en su caso e l es-

    tab lec im ien to de l co r respond ien te se r v i c i o

    pb l i co en e l supues to de que s te sea

    ob l i ga to r i o .

    ATRIBUCIONES DEL ALCALDE

    a) D i r ig i r e l gobierno y la admin is t rac in

    mun ic ipa les .

    b ) R epresen ta r a l Ayun tamie n to .

    C )

    C onvocar y p res id i r P lenos , C omis io -

    nes d e G ob ie rno

    y

    o t r o s r g a n o s m u n i c i -

    pa les.

    d) D i r ig ir , inspecc ionar e im pulsar los ser -

    v i c i os y ob ras mun ic ipa les .

    e ) D i c ta r bandos .

    f ) D isponer gas tos , o rdenar pa gos y r en -

    d i r cuen tas .

    g) Desempear la je fa tura supe r ior de to -

    do e l pe r sona l de l a C orpo rac in , i nc lu ida

    pol ic a munic ipa l .

    h

    Ejerc i tar acc iones jud ic ia les y admi-

    n i s t r a t i vas .

    i ) Adop ta r pe r sona lmen te , y ba jo su r es -

    ponsab i l i dad , en caso de ca ts t r o fe , i n fo r -

    t un ios o r i esgo de e ll os, l as med idas nece -

    sar ias, dando cuenta inmediata a l P leno.

    j)

    Sancionar las fa l tas de desobedienc ia

    a su a u to r i dad o a l as O rdenanzas .

    k

    Contratar obras

    y

    servicios siempre que

    su cuan t a no exceda de l 5

    ?/o

    de l os r ecu r -

    sos o rd ina r i os de l p resupues to .

    1

    O torga r l i cenc ias .

    I I) N omb ra r a l os t en ien tes de a l ca lde .

    E n e l p r x i m o n m e r o d a r e m o s l a s c o m -

    pe tenc ias que l a Ley a t r i buye espec f i ca -

    men te a l P leno de l Ayun tamien to .

    uevos

    tcnicos

    Jua n A . M a jn , V i cen te Ma r t y J o s A .

    A lonso ocuparn en r g imen de i n te r i na je

    las p lazas de a rqu i t ec to , i ngen ie ro y ap a re -

    jador mun icipales, al haber pasado las pru e-

    bas co r respond ien tes , e fec tuadas

    e l

    p a s n -

    do l unes .

    Los t r es t cn i cos c i tados f ue ron l os

    in i -

    cos p resen tados a t a les p iuebas , y ve r i inn

    p res tando sus se r v i c i os a l Ayun tamien to

    desde hace a lgn t iempo. Su in ter ina je per -

    durar en tan to se efecten las oposiciones

    que se t ienen previstas para cubr ir estas pl a-

    zas en p rop iedad .

    i s de

    uno

    debera prenderse el c rtel

    de

    r n e t i ~ r i ~

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 49, enero/gener 1986. Butllet informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: A

    6/25

    I M P O R T N l E P R O M O T O R D E M B I T O N C I O N L B RE D EL EG C IO N

    EN S N JUAN

    Com ienza sus act iv idades en la com arca co n la p ro m oc in de Res idenc ial Las An-

    c la s i m p o r t a n t e c o m p l e j o d e 112 viviendas.

    Entrevista con

    D. MANUEL GONZALEZ,

    Gerente de

    ATAN, S.A.:

    -S r. Gonzlez sabemos que su empresa lleva aos

    promocionando viviendas por toda Espaa y que lti-

    mamente ha decid ido extender sus actividades en es-

    ta ccmarca pero por qu precisamente San Juan?.

    Un poco por casualidad. Er] principio nuestra ir?-

    tencin era empezar a construir erj Alicante capital, pa-

    ra lo cual comenzamos por comprar a / algunos sola-

    res, pero poco tiempo despues surge la oportunidad

    de adquirir los activos de una inmohiiaria de San Juan

    en quiebra, que su Comisin Liquidadora saca a su-

    basta y que junto con unos pocos pisos y algunos lo-

    cales en el edificio San Juan, ms conocido aqu por

    Cobensa, inclua el solar colindante. Esta es la razn

    por la que al adquirir dichos activos empezramos por

    la construccin y promocin de las viviendas que se

    pueden realizar en dicho solar, es decir, RESIDENCIAL

    LAS ANCLAS. Quiero aprovechar la ocasin para acla-

    rar a tod o el pueblo de SA N J UAN que ni esta Socie-

    dad ni su Consejo de Admin istracin tiene en absolu-

    to que ver con la antigua propietaria del solar, que se-

    gn tengo entendido dej un mal sabor en toda esta

    zona.

    -Pero su empresa japorta u ofrece algo nuevo?

    Si no nuevo, ya dir;a que ofrece algo muy importan e

    en el campo inmobiliario, que todo comprador debe

    tener en cuenta a la hora de adquirir su vivienda, y que

    en concreto son los cuatro pilares en los que se sus-

    tenta nuestra empresa: EXPERIENCIA, SERIEDAD,

    CALID AD y SEGURIDAD EN L A INVERSION. Todo

    sto lo tiene RESIDE,VCIAL LAS ANCLAS.

    Puede avalar sto con algo ms que sus

    manifestaciones?

    Por supuesto. M i empresa lleva allos promocio-

    nando viviendas en todo el territorio espaol. Ac t~ la l-

    mente tenemos importantes pro/nociones terminadas

    y en fase de ejecucin en Madrid, Costa del Sol, Nuel-

    va y Valencia, adems de esta de San Juan. Todas ellas

    y los'cientos de compradores de promocioiies prece-

    dentes son una realidad que a val m mis afirmaciones.

    -Desde principio a fin. Fijmonos por ejemplo en

    la calidad. Esta, no se limita solamente a la calidad de

    los acabados. Cuando hablamos de calidad en RESI-

    DENCIAL L AS ANCLAS,,sta se extiende a la calidad

    de diseo, de ah-por ejemplo la perspectiva de la fa-

    chada, calidad de distribucin, vase cualquiera de sus

    pisos, calidad en sus elementos, para elevar

    e/

    mie l de

    vida en las viviendas. El complejo RESIDENCIAL L AS

    ANCLA S lleva complementos para elevar ese nivel de

    vida, PISCINAS, JARDINES, SAUNA, GIWlNASIO,

    VESTUARIOS,

    ETC

    .

    -Pero todo esto jno encarece el precio de los

    pisos?.

    n abso luto. Los pisos se venden a precio

    o

    ficial

    de VPO y sto se consigue gracias n nuestra experierl-

    cia y nuestro enorme volumen de compras para todas

    nuestras promociones.

    Bien ya nos ha hablado de experiencia y calidad

    qu nos puede decir de la seriedad y seguridad en Ir3

    inversin?.

    Cuando hablamos de seriedad, queremos decir

    que siempre cumplimos nuestros compromisos, e11 to

    dos los aspectos y que jamas dainos menos de lo que

    ofrecemos. En cuanto a la seguridad en su I I I V E ~ S I ~ I

    baste decir que aparte de nuestra solvenc/a, todas las

    cantidades recibidas en cuenta estn avn/x/aspor raFostl dcl

    44 viviendas y como el solar es para 72 i , i irstro r r s

    ponsabilidad en esta l. FASE, sera el tlsytJ/op;lr;l cl

    total xito de las promociones s y l iei,tes, ~ O I

    de

    1ifi:s

    tros primeros clientes sera11 los melores ni /c- ili stc~s

    Y

    para terminar Sr. Gonzlez

    jcrrio

    son

    las

    coi^

    diciones de pago?.

    n creiblemente ven a~osns. uedo asegiirarlc: q ~ i o

    estn al alcance de todas las economias. Colicrc t;~nlc.v~

    te en esta promocin, se le disea ~ mo m ~ i ~c p r l o

    a cada cliente de acuerdo con sus posit~ilicl;~c~ris.

    -Despus de su exposicin seguro

    que

    rii~ictior; i : .

    tores estarn interesados en RESIDEf\lCIAL L A S N

    CLAS.

    Qu deben hacer?.

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 49, enero/gener 1986. Butllet informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: A

    7/25

    PER LO VlST

    VA

    MILLOR ...

    A q u e s t m e s e s t p r e v i s t c o m e n ca r

    les obr es d e I edi f ic i d est ina t a Casal

    de la Terce ra Edat i Bibl ioteca. L edi-

    f i c i es far o n es tava I ant iga ( (cu l tu-

    ra l) ) de nosta lg ic record per a tots no -

    a l tres . Constar de quatre p lantes

    i

    e l

    p resupos t s aprox ima a l s

    15.000.000

    de pessetes. Les obres q ue seran fe-

    tes per var ies const ruc tores a lacanti -

    nes esta subvenc ionada per l a D ipu-

    tac i. En parlarem mes det ingu dam ent

    en e l p roper nmero .

    LIC NTE

    884

    IEN

    NOS

    TR C

    Co n es te t tu l o ha aparec ido un l i-

    b r o d e t e m t i c a a li ca n t in a d e m s d e

    360

    pgin as co n numerosas i lus t rac io-

    nes cu yo a u to r es V i cen te Seva V il la -

    p lana soc io y co laborador de nues -

    E l l i b ro que es u n au tn t i co docu-

    m en to es t esc r i to en l a fo rm a senc i -

    l la y at rac t iva que caracter iza a las

    obras de e s te a l i can t i no t raba jador y

    enam orado d e su t ie r ra , l og rando

    u

    t r aba jo com ple to que t iene la v i r tud de

    i l us t rar s in cansar a l lec tor .

    Ap ar te de s u m r i to a l esc ri b ir es ta

    doc um en tad a obra , en t re o t ras , ex i s -

    t e u n a q u e e n t i e n d o n o s e d e b e p a sa r

    o r a l t o . Y e s q u e V i c e n te - q u e n o

    es u n po ten tado- es au to r y ed ito r de l

    l ibro, c uyo s benef ic ios i rn dest inados

    a esa ent ra able in s t i tu c in a l i cant ina

    u e e s la c i u d a d d e l o s m u c h a c h o s .

    Desd e estas lneas fel ic i tamo s de t o -

    d o c o r a z n p o r s u e x c e l e n t e t ra b a jo a

    Vicente Seva q ue sabe tiene aqu un os

    a m i g o s q u e l e a p r e ci a n d e v e r d a d y

    q u e l e a n i m a n e n s u t a re a p u e s s ab e -

    mo s que n o ser s ta la l t ima obra

    suya q ue ver la luz .

    A

    OUIEN

    CORRESPONDA

    Duran te es tos d as ha l l egado a m is

    o idos un a cues t in qu e m e ti ene p reo-

    cupa do y q ue po r no ser la pr imera vez

    q u e s e p l a n t e a e n l o s m e d i o s d e c o -

    m u n i c a c i n , t a n t o l o ca l es c o m o p r o -

    vinciales, s in recibir hasta la fech a un a

    c o m u n i c a c i n o f ic ia l , e s p o r l o q u e

    q u is ie r a q u e s e m e c o n t e s t a ra e n e s t e

    m e d i o d e c o m u n i c a c i n .

    H a r e c ib i d o el A y u n t a m i e n t o d e

    S a n J u a n e l o f re c i m i e n t o d e l l e g a d o

    p i c t r i c o a s i c o m o d e s u c a s a c o m o

    museo-escue la de l p i n to r Fernando

    Sor i a? .

    Si es as , m e gustar a saber la res-

    p u e s ta d e m i A y u n t a m i e n t o .

    Es verdad q ue Fernando Sor i a ha

    rec ib i do la o fe r ta de l Ayuntam ien to de

    A l i can te para i ns ta la r su museo-

    e s c ue l a e n A l ic a n t e a s c o m o t o d a s u

    p inaco teca? .

    So n p reguntas m uy impor tan tes pa-

    ra l a v i da cu l tu ra l de nues t ro pueb lo

    y q ue requ ie ren una con tes tac in c la -

    ra . As l o espera San Ju an.

    J A

    EN BUSC DE

    UN

    S O L U C I O N

    P o r q u e l A y u n t a m i e n t o d e S a n

    J u a n , a l ig u a l q u e o t r o s m u c h o s m u -

    n i c i p i os , no tom a a lguna med ida co-

    r rec tora que ev i te la suc iedad de los

    p e r r o s , t a n t o v a g a b u n d o s c o m o

    d o m s t i c o s ? .

    P o r q u e e l A y u n t a m i e n t o d e S a n

    Ju an n o hace a lgo o i ns ta a la D ipu ta -

    c i n para que qu i te o r eba je la pen-

    d ien te d e l a r ampa para pea tones que

    ha y en l a cal le de To m s Cape lo, es-

    quina con Dr . l vor ra y as se ev i tar a

    una ca ida a l d a de p romed io? .

    P o r q u e l A y u n t a m i e n t o d e S a n

    Ju an n o hace en l ugares es tra tg icos

    u n o s t r a g aa g u a s q u e e v it e n q u e d u -

    rante los das de l luv ia, e l agua de M u -

    chamiel l legue hasta Benimagrel l? .

    P o r q u e l A y u n t a m i e n t o d e S a n

    Ju an n o aumenta la p l an t il l a de l se r-

    v ic io d e bar renderos, serv ic io que re-

    c ibe d iar iamente las quejas de los co n-

    t r i buyen tes mas a le jados de l a Ram-

    b la po r fa l ta de persona l.

    B M

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 49, enero/gener 1986. Butllet informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: A

    8/25

    os

    al j ibes

    Dadas l as c2 r ac te r s t icas c l ima to l g i c as

    que do minan esta zona levant ina, e l proble-

    ma d e abas tec i rr ,i en to d e aguas po tab l es

    ( t amb i n por supue ' st o de r i ego) , ha p r eo -

    c u p a d o d e s d e s i e m p i e a l o s h a b i t a n t e s d e

    estas t ier ras.

    L O S l ji b es s o n m u d o s t e s t i g o s d e u n p a -

    sado, cuan do t od o no e r a t an senc i i o C O -

    m 0 abri r un g r i f o pa r a que e l agua de l a r ed

    de abas tec im ien tos b r o ta r a . En poc as pa-

    sadas , e r an un a au tn t i ca nec es i dad y l a

    mayor a de l as casas pose an uno e i nc l uso

    ms , que se abas tec an de l os t e j ados y en

    ocas i ones de l as m i smas acequ ias de r i e

    go . De t odos m odo s , e l ob j e t o de es ta3 I i-

    neas n o es e l d e lo s a l j ibes, l lam em os u:-

    banos , muchos condenados , cegados y so

    br e t odo o l v i dados , a pesar de que su a r -

    qu i t ec tu r a mer ec i e r a me jo r suer t e , s i no e l

    de l os a l ji bes r u r al es . D e es tos a l j i bes t ene-

    m o s d o s m u e s t ra s m u y s i g n if ic a t iv a s e n

    nues t ro termino, estos a l jibes deban tener,

    s o b r e t o d o e l m a y o r , u n a r e d d e c a p t a c i n

    de agua que hoy se encuen t r a p r c t icamen-

    t e i r re c o n o c ib l e . A m b o s s o n d e p r o p i e d a d

    par ti cu la r . E l ms peque o par ece es ta r an

    en uso , po r e l con t r a r i o e l may or se encuen-

    t ra tota lme nte abandonad o, pero ambos t ie-

    n e n s u i m p o r t a n c i a p o r m o t i v o s d i f e re n t e s

    c o m o a h o r a v e r e m o s .

    E l ma yor se e ncue n t r a a o r il las d e l a ca -

    r retera de San Vice nte a la a l tura del cemen-

    t e r i o mun i c i pa l , cegada s u t oma de aguas ,

    c a r e c e d e p u e r t a y e l i n t e ri o r s e h a c o n v e r -

    t i d o e n b a s u r e r o . S e g n a l g u n a s p e rs o n a s

    may ores, tena unas escaleras de p iedra que

    perm i t an e l acces o a l in ter ior , pe ro de las

    q u e h o y n o q u e d a n r e st o s . L a a n t i g u e d a d

    de su co ns t r ucc i n debe se r g rande, s i b i en

    sobr e es te pun to no encon t r amos da tos . A l

    p a r e c e r s e c o n s e rv a l a t ra d i c i n d e q u e a n -

    t i guam ente f o r maba par t e de un a r ed de a l -

    j ibes con s t r u i dos segun un p l an p r ev i o y que

    abas tec an a l e j e rc i t o en sus mar c has a l o

    l a r go de l Cam ino Rea l de J i j ona .

    Por su t ipo loga est emparentado c on los

    a l j i bes r omanos ms senc i l l os 1

    ;

    I g i ca -

    m e n t e n o p o d e m o s d e c ir q u e l o q u e h o y

    c o n t e m p l a m o s e s u n a c o n s t ru c c i n r o m a -

    n a p e r o s d e t r a d ic i n . L o s e s t u d i a d o s e n

    Almer a presentan la misma forma, ta nto en

    l a c a p t a c i n d e a g u a , c o m o e n l a a b e r tu r a

    de ex t r acc i n , y p r esen tan esca le r as de dos

    t r a m o s q u e p e r m i t a n e l a c c e s o a s u i n t e -

    r i or pa r a l as labor es de man ten im ien to , r e -

    ves t im ien to de par edes , ex t r acc i on de l o -

    d o a c u m u l a do , e t c ... Las d i f e r enc i as es t r i -

    ban en q ue aque l los p r e sen ta n a r cos f a j o -

    nes par a sus ten ta r l a cub ie r t a , y s te

    no,

    a u n q u e e s t o p u e d e s e r d e b i do a l a m a y o r

    l o n g i t u d q u e p r o d u c e u n m a y o r v a n o a c u -

    br i r .

    El segu ndo a l ji be se encuen t r a m uy ce r -

    ca de l p r imer o aden t rdndose por e l cam ino

    as fa lt ado que ho y conduce a l a Bo le r a y que

    an tao deb i se r cam ino de Much amie l . Es

    d e d i m e n si o n e s m u c h o m s m o d e s t a s y

    q u e d a e n u n s e g u n d o p l a n o , p e r o l o q u e e n

    s te l l ama l a a t enc i n , es que e n e l mate -

    r i a l emp leado par a su cons t r ucc i n se ha

    r e a p ro v e c h a d o a l g n f r a g m e n t o q u e n o e s

    de p i ed r a , com o es l o no r ma l en t od o l, s i -

    n o u n a m e z c l a d e p i e d ra s d e p e q u e o t a -

    m a o , c a l , y t r o z o s d e c e r m i c a p i c a d a ; l o

    s igni f i cat i vo de este ma ter ia l t p icamente ro-

    m a n o , c o n s u n o m b r e p r o p i o , ( ( O p u s

    T e s t a c e u m n .

    S e p u e d e p r e s u m i r q u e n o m u y l e j o s d e

    e s t e l u g a r , se s i t u e n t i e m p o s u n a c o n s -

    t r u c c i n r o m a na , d e l a q u e e n e l m o m e n t o

    de l a cons t r ucc i n de l a l j i be , an deb an

    quedar r es tos . Dedu c imos que su emp laza-

    m ien to n o debi es ta r mu y l e jano . pues da-

    da l a magn i t ud de l a ob r a , e l ma te r i a l f ue

    sin duda reco gido por los a lrededores, e l t i -

    po y la ca l idad de las p iedras empleadas, as

    l o de j an ve r .

    Queda a n u n t e r ce r a lj i be , a l o t r o l ado

    de l mon tec i l l o ba j ando desde l a E r m i t a que

    se encuen t r a e n l a cumbr e h ac i a l a fi nca

    d e S a la f ra n a , s i b i e n d e e s t e m u y p o c o e s

    l o que se pue de dec ir , pu es ha s i do hab i l i -

    t a d o c o m o v iv i e n d a , y o c u p a d o c o m o ta l

    h a s t a h a c e u n o s a l l o s , c o n l o q u e h a q u e -

    dado bas tan te a l t e r ado .

    C o n t o d o e s t o, n o p r e te n d e m o s m a s q u e

    ins i s t i r , como ven imos hac i ndo lo en l os

    l t imos meses , en que hay ahor a y aqu i ,

    t emas q ue es tud i a r , s l o f a l t os de a l go de

    ded i cac i n , y sobr e t odo , de ayuda de l os

    vec i nos , Mun i c i p i o , e t c .

    ( 1 Gi l A lbar rac in, A. c(Const rucc iones

    Romanas de A lmer a ) ) 1983 Cap t u l o

    A l ji bes r om anos de l Ca mpo de N i j a r .

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 49, enero/gener 1986. Butllet informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: A

    9/25

    ((Es

    tragedia, de nacimiento, para

    iblioteca el no poder elegir, el

    poder convertirse en rgano de

    P

    seleccin porque ellas estn para

    itirlo todo, esperando los fa-

    que quien pueda

    y

    deba pro-

    nuncie fuera .

    Pedro Salinas. L DEFENSOR

    1 d iu Sa linas la b ib l io teca n o p o t

    e legi r , pe ro la t raged ia a l nost re po b le

    m s g r e u. N o h a c o n t a t d e s d e u n

    mer m ome n t d una pe rsona qua l i-

    f icada, e ls reg idors de cu l tu r a per fa l -

    de temps o d e cu l t u ra ob l ida ren e ls

    u tes de mun ta r una b ib l io teca m i t -

    j

    iam en t decent . E l reg idor de cu l tu ra

    s i que p o t e leg ir c om vo l q ue s igu i

    1

    es ta . Ven t r ia r u n l l oc pess im u n

    carregat de la b ib l io teca qu e per de-

    fec tes de les p lu r iocupac ion s po r tava

    eua tasca de f i c ien tme n t , cu r t s h o -

    is que n o sempre es compl ien , cunvi

    rar i a l est iu, etc.

    .

    Cal recordar

    als senyors regidors q ue e xisteixen un s

    essiona ls cr ida ts b ib l io tecar is? .

    Ja fa un any q ue pe r dec isi de ls re -

    e ls es tud ians d E .G.6 . qu i m s la fre -

    qentave n, e ls de I inst i tu t a lguna que

    a l t re vegada i e ls un ivers i ta r is n o ca l ia

    q u e a n a r en . U n a v e g a da m s s n e l s

    inocen ts , e ls ms feb les qu i pagu en la

    d o l e n t a o r g a n i t z a c i m u n i c i p a l .

    A q u e s t s m e n o r s d e c a to r z e a n y s n o

    tenen fac i l i ta t per anar a les b ib l io te-

    ques d lA lacan t , n i capac i ta t ecom ica

    pe r com pra r m o l t s Il ib res . Es tr i s t qu e

    t e m e s c o m a q u e s t n o d e s p e rt e n la

    consc ienc ia de l n os t re pob le , desp rs

    e n s d o 1 q u e e n s c r i d e n

    te rce rmund is tes .

    A Ba l t imore , ens d iu Sa linas , h i ha

    una b ib l io teca am b escaparates, obr in -

    se e l pb l i c . Ac i f i ns a ra a u n p r imer

    p is pu ja r a u n segn desp rs , po t -

    ser que e ls nost res reg idors creuen

    q u e q u a n t m s a d a l t m s p r o p d e l a

    g lo ria . Espe rem n o s obl iden de posa r

    ascensor , e ls jovens n o ten im p or a les

    c imes , pe ro h i ha que pensa r en e ls

    .

    ve l ls i en e ls inva lids. N o SOIS ra a un

    prim er pis, I escala era estreta. I espai

    pet i t man cav a e l s i lenc i d ins i fo ra ,

    en e l mo me nt de la concentrac i ap la-

    g idors munic ipa ls es tancara la biblia-

    gaven e ls sons musica is desde e l mer-

    ca, s om a desembre la casa enca ra

    cat , n o era msic a ce lest ia l.

    I han t i ra t . Eren necessar ies tan tes

    Ten iem , a ix s, una b ib l io teca ml -

    presses?. On s n els I l ibres?. Restaran

    tiple: sala de lectura, sala

    dlestudis

    r in t -se en anon imes ca ixes, dorm in t

    Sa la de jocs, jardi dlinfants -no obli-

    a

    letargia que no es

    va

    fer p er el ls?.

    dei, que h i

    ha

    gen1 de setze, v in t anys

    Nosaltres sabem a ue la bibl iotec a s

    a m b c e rv e l l d e x i q u et - t o t e n u n b o -

    a contar els acudits o a jugar als es-

    cacs. H i ha que ensenyar a la gent que

    s i co m es deu co mportar a les b ib l io -

    teques, tasca q ue deuria ser de I en-

    carregat o b ib l io tecar i , de ls mest res

    i

    dels pares, e ls l libres n o sn art icles de

    luxe, ni coses per t i rar a la brossa, si-

    n o per estimar , la b ib l io teca es un b

    pub l i c i sob re to t f e r comp l i r e l g ran

    deu te de l s i lenci , u n s ilenc i ne t com

    les patenes. Aquestes cases avui clau-

    surades a l nost re pob le tene que obr i r -

    s e a t o t h o m .

    E l ma te r ia l e ra m in i m do len t . Ou i -

    na m en t pr iv i le tg iada demana va e ls Il i-

    b res? . H i ha nove l. les , pe ro ma nquen

    t to ls fonamenta ls , de poesia i tea t re

    la cant i tat era r isib le, de assaigs i I l i -

    b res especia l i tza ts sobre qua lsevu l le

    mater ia ens podr ia caure la cara de

    v e r g o n y a .

    S o m a I e ra de les estadsst iques,

    to thom fa es tad is t iques , nosa l t res

    tamb . A novem bre de 1982 h i hav ien

    3 .700 Il ib res , San t Jo an con ta ap rox i-

    m a d a m e n t a m b u n s v u i t m i l h a b i ta n t s

    en edat de I leg ir , per tan t ten im o te -

    n i e m m e n y s d un 0,5 l l ibre per ha-

    b i t an t . Desp rs de c inc anys de fu n -

    c ionamen t han es tat consu lta t s u n o -

    ta l de 49.774 I l ib res, 27 .017 in s i tu

    20.757 presta ts ; a ix mat e ix h an anat

    a l a b i b l i o t e c a 25.226 l e c t o r s ,

    d aquests 15.673 eren menorc

    de

    ca-

    to rze anys

    i 9.783

    majo rs de ca to rze

    anys; hi h a u n t o t a l d e 1.255 inscr ip -

    c ions. R esumint , en c inc anys, cada

    hab i tant ha anat t res vegadas a la b i -

    b l io teca

    i

    ha consultat sic I l ibres.

    Des i tgem qu e aques t t e rnps de s i-

    lenc i a l nost re pob le acabe prompte ,

    perque to t s sabem qu ines conseqer i-

    c ies ne fastes por ta e l s i lenc i.

    Xavier SijI ?.

    Dr

    vorra. s/n

    TeiBf

    6 22 12 SAN JUAN

    (ALICANTE\

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 49, enero/gener 1986. Butllet informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: A

    10/25

    Lloixa jm realidad?

    Recuer do con ca r i o a c i e r t a mu je r cam-

    pesina, q ue a l pregu ntar le e n donde v iv a,

    con tes t en l engua ver ncu la : Yo , v i xc e n

    Loixa..)) Y c o n u n p o c o d e g u a s a a a d i :

    En la c i u t a t de L l o i xa )) . Como yo a l a sa -

    zn era casi un n i o, aque l lo de ccc iutat de

    L lo ixan me sonaba a m s i ca ce l es t ia l , pe r o

    mas t a rde , a l l ee r y conoc er n o poco s h i s -

    t o r iador es que nos hab la n de e l la b i en es

    verdad , que co n poc a c l a ri dad) ya n o m e r o

    al escuchar ta l nombre, s ino que q uedo pen-

    sa t i vo . y s l o s i en to , que has ta e l p r esen-

    t e, p o c o s e s a be d e c i e r t o s o b r e t a n m a n o -

    seado lugar

    .-..

    En pr imer lugar , es inneg able la ex is ten-

    cia de un casero l lam ado Lloixa, si tuado e n-

    t r e San ta Faz, Mu cha mie l y San Jua n . En

    la desc r i pc in de v i l l as y l ugar es que per -

    t enecen a l Mun i c i p i o o d i s t r i t o a l i can t ino ,

    se cons i gnan l os s i gu i en te s : Mucham ie l ,

    V i l la franqueza, S an Jua n, Benimagrel l ,

    Mon fo r t , Agos t , Buso t , Aguas , l a Ver n i -

    ca Santa Faz), L loxa , Beni tanl le l y Rafa let

    de Mu chamie l ) ) . As se expr esa e l p r imer

    his tor iador de Al i cante, Den Bend icho, que

    escr ib i l a C r n ica de A l i can te ) ) en 1640.

    S e t r a ta d e u n t e s t ig o d e e x c e p c i n , m u y

    conocedor de es tas l a t i t udes , ya q ue v i v i

    m u c h o s a o s e n M u c h a m i e l .

    E l i lust re h is tor iado r D . Pedro Mar a Or ts

    y Bosch, en sus Notas h is tr icas sobre Al i -

    can te )) y en su es tad s t i ca co r r espond ien-

    t e al ao 15 10 Re inado de l os Reyes Ca-

    t l i cos ) nos d i ce qu e l os p ob lados de N i

    can te Mu jame l, Sa n t Joan , Ben imagr e l l y

    Lox a) contabil i zan 3 8 6 5 habi tan tes. En las

    estadst i cas de 1

    5 3 5

    y 1 5 7 2 d e n u e v o s e

    r ep i t e e l nombr e de Lo xa , a s i gnndo le cas i

    l os m i smos hab i t an tes que a l l ugar de San-

    t a Faz. Es te m i smo h i s t o r i ador pub l i ca un

    d o c u m e n t o f e ch a d o e n 1 6 1 6, e n e l cual, e l

    Mun icipio alicant ino sol ici ta del Mo na rca es-

    paol que for t i f ique la Ciudad y a ledaos,

    t en i endo en cuen ta su an t i gedad e h i s t o -

    r ia , aduc i endo co mo p r ueba l os ves t i g i os y

    r u inas de ed i fi cac iones q ue h oy apa r ecen

    en la Part ida de Loxa P. 98 N o t a s H i s t r i -

    cas). Luego en el sigo X Vl l persist an las rui -

    nas de esta an ti gua y cas i desconoc ida po-

    b lac in. E l bar ranco que la at rav iesa, y del

    cua l se han conoc ido mu y se r ias aven idas ,

    ya en el siglo XV, se denominaba de Lo i xa ,

    y e l cam ino que os ten ta d i cho pa t r on m i co ,

    e r a e l mas co r t o que conduc a a A l i can te .

    La ex is t enc ia de l pob lado , h i s t r i cam en-

    te, es ind iscut ib le, pues los h is tor iadores,

    l o equ iparan con l os r es tan tes de l a com ar -

    Premios

    ultura '84

    Fernando Sor ia e Is idro Buades rec ib ieron

    e l pasado sbado l a menc in de o r o por su

    labor en-pro de la cu l tura local , prem io otor -

    gado p or segundo a o por la A .C . L l o i xa .

    La Asoc i ac i n c u l t u r a l de San Jua n en t r e -

    go a s i m is m o l o s p r e m i o s d el I V C o n c u r s o

    de Cu entos en un acto senci l lo y carente de

    pr o toco lo , que f ue agr adec i do por l os as i s -

    t en tes .

    ca: Benimagrel l , San Juan, M ucha miel , Ra-

    valet, e tc . E l hecho de que ho y apenas ex is-

    t a , y s l o per v i va en l os nombr e s de la pa r -

    t i da , cam ino

    y

    bar ranco, n o se puede a le-

    g a r c o m o a r g u m e n t o r e s p e c t o d e e d a d es

    pretr i tas.

    E j e m p lo d e c u a n t o v e n i m o s d i c i e n d o e s

    e l pueb lo o l ugar de Ben imagre l l, q ue en e l

    s i g l o XVI , con tab i l i zaba cas i e l 50 d e l o s

    habi tan tes de San Juan; poster iormente, se

    un i en p l en i t ud de der echos y deber es ,

    conser vando su p r op i a per sona l idad Un i -

    ve r s i dad de San Jua n y Ben imagre l l) ) , y en

    la actual idad, por c i rcuns tancias h is tr icas

    q u e n o s o n d e l c a s o , s u p o b l a c i n a p e na s

    l le g a a l 1 0 d e l a d e S a n J u a n . M a s a u n -

    que en e l f u t u r o f ue r a a menos , n o se pue-

    den negar su an t i gedad e h i s t o r i a y e l he -

    c h o d e q u e f u e p u e bl o , c o m o m u c h o s d e

    sus vec i nos aun l e l l aman

    ....

    El L lo ixa de nues t ros das, es una pagina

    h i s t r ica cas i en b l anco , cuy os cap t u l os

    y

    ar t cu los, so n d i f c iles de re l lenar ; en e l los

    e l h i s to r i ador , debe p r oceder con sum a

    cau te l a ...

    Or i gen r omano- v i s i g t i co . . .?

    C o n e x i n c o n L u c e n t u m o L u c en c ia

    romana. .

    ?

    O r i g e n a r b ig o , c o m o S a n J u a n o

    M u c h a m i e l

    ...

    i Po b lac i n c r is t iana des t r u i da en asa l t o ,

    de p i r a t as , o en l a r ebe l in musu lman a de l

    s ig lo X i l l , o dura nte las guer ras, ent re Ara-

    gn y Cas t i ll a , o mas r emotame nte , e n l as

    cor rer as de Reyes Caste l lanos ...?

    i l i m i t e s d e l a n t ig u o p o b l a d o...

    ?

    Pos ib le r ecuper ac i n de r es tos h i s t r i -

    cos l p idas , monedas , e t c . ) que nues t r a

    p r over b i a l i ncu r i a ha ocu l tado y f i na lmente

    ex t r av i ado . . ? Ciertamente, s que existen,

    p e r o

    Co mo dice nuest ro h is tor iador

    D.

    Manue l

    Sa la , m uch os de sus r ecuer dos per mane-

    cen e nter rados en la noc he de los t iempos

    ...

    Br indamos a la juven tud es tudiosa de San

    Juan , crec iente en nume ro y ca l idad una in-

    ves t i gac i n se r ia sobr e es ta mate r i a , pa r a

    qu e se desl inde, a ser posib le, lo m t i c o y

    l o h i s t r i c o d e L l oi xa , q u e e n e s t o s u l t i m o s

    .

    aos ha i n t i tu l ado l a m uy i n te r esan te pub l i -

    cac i n me nsua l que ahor a es tas l eyendo...

    FEDERICO SALA

    SEVA

    p e c t i v a s m e n c i o n e s d e p r im e r p r e m i o , a c -

    cs i t y m e jo r cuen to loca l .

    Fer nando Sor i a r ec i b i l a p laca de o r o a

    l a c u l t u r a , n o s l o p o r s u s m r i t o s p i c t r i-

    cos i n t e r nac i ona lmente r econoc idos , s i no

    p o r s u l a b o r e n S a n J u a n d o n d e h a c o l a b o -

    r ado en l a r es taur ac i n de obr as de l a pa-

    r r oqu ia , h a donado obr as d e su f i r ma a I g l e -

    s i a y A y u n t a m i e n t o , a s c o m o s u o f e r t a d e

    fundar u n mu seo a l que donar a part e de

    su pa t r imon io , y que no ha s i do acog ido

    con ca l o r po r l as au to ri dades, i nas i s t en tes

    a l ac t o pese a e s ta r i nv i t adas , s i b i en e l al -

    ca l de excu s s u ausenc ia .

    I s i d r o Budes r ec i b i i gua lmente l a men -

    c iO n d e o r o c o m o r e c o n o c i m i e n t o a s u l a -

    bor l i terar ia dura nte ta ntos aos, en los qcie

    ha consegu ido numer osos p r em ios , y sobre

    todo por sus cuen tos

    llamados

    de ia huer -

    ta) ) ,

    en e l que expr esa c on sens ib i li dad y

    C T O S DE L DI

    DE

    L

    C O N S T I T U C I O N EN EL

    COLEGIO

    P RQUE NS LDO

    Dura nte el da

    6

    de Diciembre se ce-

    lebraron u na serie de actividades en el

    centro relacionadas con la Consti tu-

    c in

    y

    que son las siguientes:

    Charla a los alumno s del Ciclo S u-

    perior a cargo del alcalde de la locali-

    dad,

    D.

    Vicente Baeza, seguida de un

    animado coloquio sobre el tema en

    cuest in.

    Concurso de Redaccin y Dibujo

    sobre la Cons ti tucin, con rega los y

    *premios a los mejores trabajos entre-

    gados por la Asociacin de Padres.

    Jornadas del barro)) para los

    alumnos del Ciclo Inicial, patrocinadas

    por el A.P.A. del colegio.

    .Proyeccin de pelculas para

    l

    Ci-

    clo Superior y Medio.

    Jornada de convivencia entre los

    alumnos del Ciclo Inicial del Parque

    Ansaldo

    y

    un Colegio Pbl ico

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 49, enero/gener 1986. Butllet informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: A

    11/25

    nfael

    A r a d Pastor,

    {Soqueta)),

    un

    podador

    de

    Ha d i sm in u id o e n u n p o r ce n t a je a l t s imo

    el arbolado en la Huert a de Al ican te. Las f in-

    cas abandonadas, las urban izac iones, las

    nuevas car re teras, to do e l lo ha cont r ibu ido

    a q u e h a ya n d e sa p a r e c id o m i l e s d e r b o le s

    e n ca s i su t o t a l id a d , d e p r o d u cc i n , n o a s

    l o s o r n a me n t a le s , q u e e n l a s n u e va s co n s -

    t r u cc io n e s so n l a ma yo r a d e l o s q u e se

    p la n t a n . De t o d a s f o r m a s l a r e a li d a d e s t

    ah palpable y evidente, y si subirnos a cual-

    q u ie r a l tu r a p o d r e mo s ve r l o s n u me r o so s y

    e n o r me s c l a r o s e x i s t e n t e s a l o l a r g o y a n -

    c h o

    d e

    l a Hu e r t a e n d o n d e h a ce t r e s d e ca -

    d a s t a n s lo se d i v i sa b a u n e n o r me r b o l.

    Es na tura l que hab iendo d isminu ido e l n-

    m e r o d e rb o le s o c u r r a l o m i s m o c o n e l d e

    p o d a d o r e s , y a n t e l a so sp e ch a d e q u e e n

    S a n Ju a n ya n o e x is t a n i n g u n o , v i s i to a Ra -

    fael Araci l , a l q u e h a c e m u c h o ti e m p o v i

    co n su s h a ch a s d i r ig i rse a l ca m p o , y l, al

    co mu n ica r l e m i in t e r s , me a t i e n d e mu y

    a m a b l e m e n t e .

    LOS PODADORES EN S A N

    JU N

    .

    2

    Cuntos podadores ( (cesporgaors) ) )

    q u e d a n e n S a n Ju a n ? , l e p r e g u n t o .

    D e l o s q u e h a c a n la t e m p o r a d a c o m -

    p le t a n o c r e o q u e q u e d e n in g u n o ; p o d a n a l -

    g o e n m a y o r o m e n o r p r o p o r c i n , c o m o y o

    q u e h a g o a lg un as c o s a s, l as q u e p u e d ~ ,

    p o r q u e a l o s q u e me d a n t r ab a jo t o d o e l a o

    e n o t r a s o cu p a c io n e s n o v o y a d e ja rl o s p o r

    la uesporgan, que aunque parezca que se

    paga b ien , n o es as ; la her ramienta es r m y

    ca r a y lueg o los d as que se p ie rden por la

    l luv ia y e l v ien to .

    EL PRECIO

    E

    LA HERRAM IENTA

    Y ya q u e h e m o s m e n c i o n a d o la

    herr3

    m i e n t o , j e s s t a uy ca r a e n r e a l i d sd 7

    prestigio

    E s f c i l e n co n t r a r e n e l me r ca d o u n a

    b u e n a h e r r a m ie n ta ?

    N o t a n t o c o m o a n t e s cu a n d o e s t a b a

    B e n i f a l li n co n a q u e l h e r re r o ; h o y s i g u e h a -

    b ie n d o ma t e r i a l d e B e n i f a l l i n p e r o n o e s l o

    m ismo , n i e l mo d e lo n i e l ace ro , se n o t a q u e

    e s o t r o q u ie n l o f o r j a y t o d o s l o s mo d e lo s

    n o s o n a c e rt ad o s; y o c o m p r u n o t e d e d o -

    ce h a ch a s e n B e n i f a l li n q u e t e n a n a ce r o

    m u y a d u l ce ) ) , u e r o n l as lt ima s . A h o r a se

    h a r e d u c id o e l n me r o d e mo d e lo s

    y

    e n l a

    co o p e r a t iva se p u e d e n a d q u i ri r , p e r o n o e s

    aquel lo.

    TRABAJO PESADO Y PELIGROSO

    E s p e sa d o e s t e t r a b a jo ?

    S i l o es , p e r o cu a n d o t e a co s t u mb r a s

    ya no lo no tas , t iene pe l ig ro y l legando a

    c ie r ta edad sub i r y ba jar a los arbo les ca n-

    s a, n o c o m o c u a n d o u n o e s j o v en , q u e v a

    h a s t a l a s p u n t a s d e l a s r a ma s co mo l o s

    < ( p a r d a le t s j~ .

    He o d o d e c i r q u e a lg u n o s a g r i cu l t o -

    res se h a ce n e l l os m is mo s l a p o d a , lo sa -

    b e n h a c e r b i e n ?

    -- Se ar reg lan s in tener que esperar tu r -

    no y d ice n que ( (esporgaor) ) cua lqu ie ra es ,

    pe ro n.o es

    as;

    p a r a e s t e o f i c i o co mo p a r a

    todo s se neces i ta la rgo aprend iza je -p rc-

    t ica

    S, co m o t o d a s l a s co sa s d e ca l i d a d,

    cu a lq u ie r h a ch a va le 2 . 0 0 0 p e se t a s y las

    q u e y o u s o c u e s ta n u n a s 1 6 . 0 0 0 . m 5 s d o s

    t i je ras peque f ias

    y

    d o s g r a n d e s co n su s r e -

    c a m b io s , o t r as 1 7 . 0 0 0 , y 5 5 . 0 0 0 l a s ie rr a

    mecn ica ; f ja te s i para podar cuat ro f inca s

    t i e n e s q u e i n ve r t i r d i n e r o . C la r o

    que

    e l t ra -

    b a jo cu n d e m a s d e l d o b le q u e a o s a t r i js ,

    PIENSOS CEREAlS

    TOMAS

    P :IEZ

    Insr;il.l;icions

    per

    a

    Karnrideriii

    Pollers d u n dia. Llegunis

    Ciirrer

    Dr Ivorra, n m .

    2 8 .

    baix

    Telt.fons 65 36 91

    EL ESTILO

    e d i c e q u e c a d a p o d a d o r t i e n e s u e s -

    t r lo . Q u op inas

    t

    d e

    esto

    Creo que cada persona tenemo s nues-

    t r a p r o p ia ma n e r a d e h a ce r l a s co sa s , y e l

    e s t i l o e s e l d e ca d a r e g i n o l u g a r co n su s

    pecu l ia res neces idades; los podadores de

    la mo n t a a se su e le n d e ja r me n o s l e a q u e

    lo s d e a q u d e la h u e r t a y e s l g i co p o r q u e

    n u e s t r o s r b o le s co n ma s a b u n d a n c ia d e

    a g u a t i e n e n o t r a p r o d u cc i n .

    LOS

    ARBOLES

    DE LA HUERTA

    C u l e s e l r b o l q u e ms a b u n d a e n

    ; H u e r t a ?

    S e g u r a me n t e e l a lme n d r o, p e r o n o co -

    m o a n t e s q u e l a su p e r i o r id a d e r a e n o r me .

    Luego e l l imonero y e l naran jo , tambin qu e-

    d a n mu ch o s a lg a rr o b o s a u n q u e a lg a r ro b a -

    l e s co mo sol a h a b e r lo s ya n o q u e d a n in g u -

    n o . Y co me n t a mo s e l a sp e c t o d e so la d o r

    q u e o f r e ce p o r e j e mp lo l a f i nca

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 49, enero/gener 1986. Butllet informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: A

    12/25

    UN

    E S P A C I O

    DE

    L A V I D A

    L L A M A D O P R O B L E M A

    La vejez es un problema

    Esta es una frase que la oimos cons-

    tantemente, que nos parece normal,

    cuando la vejez no es ningn proble-

    ma, es una autntica realidad; de he-

    cho es el futuro de cualquier joven. Es

    la sociedad, en su conjunto quien lo

    rea y define; lo nico es que cada uno

    la desechamos y cargamos la ((respon-

    sabilidad)), el concepto, al ncleo de-

    terminado de poblacin y decimos ((La

    Vejez es un problema)).

    Y

    todos, to-

    dos hemos de llegar a ese ((problema)),

    a no ser que por un accidente o en-

    ermedad no lleguemos a ser parte de

    l.

    Y he aqu el Problema:

    El envejecimiento, como proceso

    derivado de la hipofuncionalidad pro-

    gresiva e irreversible, intraorgnica e

    nterindividual de ri tmo variable, tiene

    su manifestacin sociocultural acota-

    da con el concepto, quizs excesiva-

    mente estereotipado-del trmino ve-

    jez, el cual

    a

    menudo se interpreta co-

    mo: aquella etapa de la vida en la que

    el individuo pasa de transformar la rea-

    lidad, a ser transformado por ella, en

    mayor medida de lo que habitualmen-

    te la dialctica del trmino implica pa-

    ra el ser humano en las etapas de ju-

    ventud y madurez.

    Desde una ptica biolgica, existen

    diferentes teoras que justifican con su

    particular visin el proceso de enveje-

    cimiento. La hiptesis denominada de

    la programacin gentica, se basa en

    el cdigo gentico ubicado en el zigo-

    to (clula resultante de la unin del ga-

    meto masculino con el femenino en la

    reproduccin sexual) y heredado de

    los progenitores, posee un programa

    de existencia determinado. Tambien

    nos encontramos con la teora de los

    errores en la sntesis protica, la cual

    afirmara que los fallos producidos en

    el ribosoma celular, produciran mol-

    culas menos funcionales, encontrn-

    dose los encimas de reparacin, en re-

    lacin con la tasa de envejecimiento

    celular.

    Desde una ptica psicosocial, el pa-

    so producido, de percibir activamen-

    te un salario, a recibir pasivamente una

    pensin, implica la necesidad de trans-

    formar los esquemas habituales del su-

    jeto, teniendo en cuenta que cese de

    produccin, no implica necesariamen-

    te la supresin de la actividad, la cual

    solo debe disminuir en funcin de la

    capacidad funcional real.

    menudo se resiente la personali-

    S N

    T o m s

    Capelo

    ANLISIS

    CLINICOS

    MEDICINA GENERAL

    TRAUMATOLOG~A

    PODLOGO CALLISTA)

    A. T.

    S.

    PRACTICANTE)

    CONSULTA DOMICILIO

    6566 8

    S N JU N

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 49, enero/gener 1986. Butllet informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: A

    13/25

    ceso productivo, desequilibrndose su

    esquema produccin-capacidad de

    consumo, cuyos efecios tienden a

    proyectarse en su vida personal, afec-

    tando al ((si-mismo)).

    PRODUCCION CONSUMO IDENTIDAD SI MISMO

    NECESIDAD SATISFACCION UTILIDAD VALOR

    Existe el peligro de creer que la edad

    cronolgica objetiviza de por s la uni-

    formidad del envejecer, lo cual no tie-

    ne ningn fundamento psicobiolgico.

    LGUNOS SPECTOS

    NTROPOLOGICOS

    Fue la familia extensa, propia de los

    ambientes rurales, la que permita

    compartir y convivir un mismo espa-

    cio, con diferentes generaciones, las

    cuales vinculadas por una mtua vi-

    vencia de pertenencia al colectivo fa-

    miliar, adquiran responsabilidades en

    funcin de sus reales posibilidades, re-

    duciendo su intensidad de trabajo en

    proporcin a lo que menguaban sus

    fuerzas, prolongando con ello el sen-

    timiento de utilidad de sus miembros,

    e instaurndose de forma sencilla y

    prctica la denominada c(jubilacin

    progresiva)). El proceso de industriali-

    zacin, alter esta estructura produc-

    tiva familiar cerrada, la cual se cohe-

    sionaba con una estructura ideolgi-

    ca que la estabilizaba.

    A travs de la introduccin en el

    mundo laboral de la tecnologa en for-

    ma sistemtica, se produce una clara

    migracin de las familias desde los am-

    bientes rurales a los mbitos industria-

    les, distribuyndose los individuos en

    un contexto de mayor artificialidad: la

    ciudad, la cual para el emigrante rural

    altera su concepcin de hogar y de es-

    pacio, pues los dos se reducen, (en

    comparacin con la casa y el espacio

    rural). El sujeto anciano emigrado a la

    ciudad, de origen rural, acostumbra-

    do a perder tanto el poder econmico

    (derivado de la propiedad de la casa

    y

    las tierras, usualmente vendidas pa-

    ra comprar el piso), como el de pres-

    tigio, que acostumbra a ir adherido al

    primero, pero que tienen una entidad

    propia, siendo un atributo asociado al

    valor del conocimiento acumulado a

    travs de la experiencia, el cual se ha-

    lla legitimado por la tradicin.

    En la Asamblea de las Naciones Uni-

    das, celebrada en Viena en'el verano

    de 1.982, centrada monograficamen-

    te en la vejez, tanto en sus problemas

    como en sus necesidades, s e i x t a

    los gobiernos

    a

    intensificar sus polti-

    cas sanitario-asistencia\es hacia las

    personas mayores. La cada de la ta-

    nmero de ancianos en el mundo. En

    dicha Asamblea se puso de relieve que

    mientras a poblacin mundial pasa de

    4.100 millones de personas en 1975 a

    8.200 millones en el 2.025, lo que sig-

    nifica un incremento del 102 en es-

    te perodo, la poblacin de personas

    de ms de 60 aos pasa de ser en el

    ao 1.975 del orden de 350 millones

    a estimarse para el 2.025 un colectivo

    de 1.100 millones, producindose un

    incremento del 224 . Asimismo la

    proporcin de personas mayores en

    las ciudades aumentar de los 2/3 de

    la actualidad hasta los 3 / 4 previstos

    para el 2.025.

    Respecto a nuestro pas, nos en-

    contramos en la actualidad con un

    22 de analfabetos en ancianos, sien-

    do slo un 2 5 los que han terminado

    una carrera de tipo medio o superior.

    Un 26 de las personas mayores de

    65 aos, habita en una provincia dis-

    tinta de la que ha nacido, mientras que

    un 43 ha cambiado de domicilio

    (INE). El nmero de solteros se situa

    alrededor de 7,2 , mientras que el de

    solteras mayores de

    65

    aos se halla

    sobre el l4 , siendo los ancianos ca-

    sados el 73,38 y el de las ancianas

    el

    35,5 . El porcentaje de viudos se

    situa en el 18 y el de viudas en el

    50,16 ; de estos datos se deduce,

    que ms del 64 de las mujeres ma-

    yores, no tienen marido o lo han per-

    dido ya. (En personas mayores de 65

    aos, se establece en nuestro pas una

    proporcin del 60 de mujeres y un

    40 de hombres). (INE) .

    En cuanto en la Comunidad Valen-

    ciana la evolucin de los ndices de en-

    vejecimiento son: (tanto de la po-

    blacin total).

    ANO LIC NTE CASTELLON VALENCIA

    1 970 10.2

    12.9'0 10.2Oo

    1

    981 10,6O/o 14.3Oo 11 ZO

    En el ciclo vital del ser humano de-

    semboca indefectiblemente, si no es

    interrumpido bruscamente por un ac-

    cidente o enfermedad mortal, en la

    vejez.

    Es obvio, por tanto, que los esfuer-

    zos para aumentar el bienestar, en to-

    dos los aspectos, durante este pero-

    do de vida, deberan despertar el in-

    ters egoista de las generaciones que

    saben que no escaparn a este desti-

    no. Si no hubiera otras razones de ma-

    yor rango tico, esto debera bastar

    para impulsarnos a prestar una aten-

    cin preferente a la gerontologa toda

    la sociedad en su conjunto.

    Dos preguntas: Cantidadde vida?.

    Calidad de vida?.

    Creo (lase tengo fe) . Que a una

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 49, enero/gener 1986. Butllet informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: A

    14/25

    O

    INTERNACIONAL

    DE

    LA JUVENTUD

    D E L AYUNTAMIENTO

    Dent ro de las ac t i v idades que la

    Conce ja l a de Cu l tu ra ha prog rama do

    para este ao, en el l t imo t r imest re

    u n es fuerzo para presen-

    :;r una oferta m s variada y para co n-

    memorar e l

    A N O

    I N T E R N A C I O N A L

    D E L A J U V E N T U D .

    Para el lo, se p rogr am aro n t res char-

    as co loqu io co n los s igu ien tes t tu los :

    L a U n i v e r s id a d . F b r i c a d e

    parados?.

    La aventura de v ia jar , u n reto joven.

    Ec onom a a l i c an ti na em p l eo

    juveni l .

    D en t ro de l m b i t o m us i c a l c on t a -

    m o s c o n :

    U n conc ier to de m s ica clas ica , con

    la ac tuac in de La Joven Orques ta

    de C m ara de A l i c an t e .

    U n f es t iv a l f o l k a c a rgo de l g rupo

    Carraixet.

    U n conc ier to a carg o de la banda la

    Un in Mus ica l Crev il len t ina y los co-

    ros de Al fo mb ras Imperia l,

    y

    que t an

    g ra t o s abo r de boc a nos de j

    a

    t o -

    dos los as is ten tes .

    T eng o q ue des t aca r l a l abo r de l os

    as finales del ao han p ro-

    D os c onc i e r t os a c a rgo d e nues t ra

    Banda de M s i c a .

    U n c onc i e r t o a c a rgo de l O r f en

    T odo un f es t i v a l o rgan i z ado po r

    nuestra joven en todos los sent idos)

    Ronda l la Parroqu ia1 San Ju an .

    Naturalmente, todas estas actuacio-

    nes han c on t ado c on e l apoy o m a t e -

    r ia l y h um a no de es te Ay un t am i en t o

    que s iem pre se volcar c on cualquier

    gru po co ns t i t u ido que se es fuerce por

    elevar e l n ivel cul tu ral de este pue blo.

    C om o pun t o g r is de t odo es te p ro -

    grama, debo com entar qu e la as is ten-

    c ia a a lgunos de los ac tos no ha es ta-

    do a la a ltura qu e el es fuerzo y la i lu-

    s in de organizadores protago nis tas

    se merecan.

    C om prendo que l a m ay o r pa r te de

    los ac tos co inc id i con e l peor t i ern-

    po m e t eo ro l g i co de est e ao , pe ro

    creo q ue esta sera un a just if icacin e n

    exceso fc i l .

    Deb iramos cons iderar que e l n i -

    co recurso que posee San Ju an es el

    hum ano , y es te recurso s lo puede

    po t enc i a r s e m ed i an t e l a v i da en

    soc iedad.

    S i queremos man tener la ident idad

    de es te pueb lo co mo ta l , t enemos que

    hacer un esfuerzo para ident i f icarnos

    los unos con los o t ros com o miemb ros

    de la soc iedad humana que es San

    Jua n, de lo cont ra r io la v ida de es te

    mu nicipio se ira apag and o mientras si-

    gue el camino-que le est l levando a

    c o n v e r t i r s e e n e l d o r r n i t o r i o d e

    Al i cante .

    Persona lmente c reo q ue la cu l tu ra

    es el nex o que m e j w p uede ag r i ipa r -

    nos y p rc t i cam en t e el n i c o que nos

    queda. aprovechmos la .

    Pab o arcia

    V ro

    DEPORTS

    -

    MICS

    DI

    C a d r a

    6 Tdbfans b O 7 l

    SAN JUA N iA1icad b

    ACTIVIDAD

    CULTURAL MUSI CAL

    El dicimenye da

    17

    de noverrit jre i

    dins dels actes que organitza el I 'Aju n-

    tament del poble, e l grup de msica

    popular Carraixet actuava, en contra

    del vent i a favor d 'una v intena de x i -

    quetes i una dotzena de majors que,

    transgred int les norme s socials santjoa-

    neres per a estos casos, va n tindre I 'hu-

    mor d'asseures al pat i del Grup Esco-

    lar Cristo de la Pau . I no s'arrep entiren

    gens, perque els de Tavernes Blan-

    ques, t res xiques i c inc xics, van posar

    tota la bona voluntat , la intencional i-

    tat i la saviesa per a q ue el conc ert els

    eix ira complet. Paquito el Xocolatero,

    Homenatge a Sanchis Guarner , can-

    cons populars, eren bal lades pels x i-

    quets i escoltades pels pocs i gelats

    assistents.

    Els passejants de la Rambla s'asso-

    ma ven t midarneri t u n poc astorats per

    al lQ que contemplaven.

    Tambin organizado por e l Ayunta-

    mie nto, se celebr el da 24 de no viern -

    h e en el c ine Diagonal , un con c ier to

    a cargo de la banda de rr isica Uri ion

    Musical y grupo Cantores Al fo inhras

    lrnperial de Crevil lente. A pesar de qiic

    la sala n o reune las mnima s condic io-

    nes para audiciones de este t ipo , se vio

    bastante concu rrida, n o sabernos si fue

    debido al nmero de acornpai a i i tes

    que trajeron los crevi l lent inos.

    En la primera pa rte, la barida de rn -

    sica interpret obras de Carrascosa,

    Lehar

    y

    Von Supp

    y

    en la segunda,

    los componentes del coro h ic ieron

    grande s esfuerzos para hacerse oir p or

    e n c i m a d e l a s n o t a s d e l o s

    ins t rumentos.

    Las dos so lstas merecie ron los

    ma

    yores aplausos

    del

    respetable qii 111-

    cieron repet ir ( ( N o lores po r r i i i Argcr i -

    t ina)) de la pera Evita. .

    ce rr ' e l ac to e l H i r i ino i V d t 2 1 l ~ i i l

    con el apoyo entusiata de los asisren

    tes puestos en pie.

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 49, enero/gener 1986. Butllet informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de Sant Joan. Autor: A

    15/25

    C O N C I E R T O D E L A J O V E N

    O T R A S A C T I V I D A D E S

    O R Q U ES T A D E C A M A R A D E

    ALICANTE

    Anunc iado para e l jueves 14 que re-

    sult l luvioso, se celebr e l v iernes 15,

    r a s a n u n c i o d e l c a m b i o p o r

    megafon a .

    U n p a r d e co n ce ja les , u n o s cu a n to s

    componentes de l Or fen de San Juan,

    y p o c o s a d u l t o s m s .

    N i o s , t o d o s co mp o n e n te s d e la

    Rondal la Parroquia l , con sus corres-

    pond ien tes ins t rumentos , se iban sen-

    ta n d o e n lo s p r ime ro s b a n co s .

    Puntua l comienza e l conc ie r to , qu e

    se desarro l la con una cu idada e jecu-

    c in . Dos obras de Core l li . Med iada la

    segunda comienzan a desf i la r los n i -

    o s , co l n d o se, e so s, c o n u n g ra n

    si lencio, por la puerta de la sacr ist a.

    Haba llegado la ho ra de s u ensayo .

    Entonces, i t ie r ra t rgame ; queda-

    mo s a l d e scub ie rt o lo s p o co s a d u l to s

    as is ten tes. Un a vez m s la h is to r ia se

    repite.

    L as 1 0 p eq ue a s p ie za s d e ~ e l a ar-

    to k serenaron nue stro espri tu que aca-

    b inc luso a legre con los de l ic iosos

    a ires de la su i te de S. Pabo l , de Gus-

    tav Ho ls t .

    Col

    ectii~

    marta

    ver

    M U S I C A L E S

    D E S A R R O L L A D A S

    N

    EL

    M E S

    DE

    D I C I E M B R E

    I Festival de Ronda llas en San Ju an.

    Organizado por la Rondal la Parroquia l

    y la Federacin Al icant ina.

    Tuvo lugar e l d a

    15

    a las

    11

    de la

    maana en e l C ine D iagona l .

    Par t ic iparon , jun to con la de San

    Juan, la Soc iedad Musica l Armn ica

    Jonense, de la Vi la , y la Asociacir i

    Music a l Ronda l la { (L a . Pa loma)) , de

    Cocenta ina .

    El acto resu lt ser co mo una conce-

    sin d e a lternativa a n uestra rondal la ,

    de la que sa li b ien parada. Hub o p-

    b l ico en nme ro acep tab le , lo que co-

    labor a logra r un bu en ambien te has-

    ta e l c ierre del ac to que se real iz una

    entrega de p lacas a los presidentes de

    las tres sociedades, y a D. Carmelo Da-

    vila, nue stro prroco, en agradecimien-

    to a tod a la ayuda y faci l idades que ha

    dado para hacer posib le la existencia

    de la Rondal la Parroquia l .

    La Soc ieda d Mu sica l La Paz)) p ro -

    gra m do s conciertos qu e tuvier.n lu-

    gar los das 14 y 20 de d ic iembre , en

    el Sa ln de Ac tos de la Residencia nP

    1 de Previsin Sanitar ia Nacional. Ex-

    p lnd ido loca l y buena as is tenc ia de

    pi ib l ico, a lo que contr ibuye ron los ((re-

    s identes)) . Un ap lauso merece la Jun -

    ta D i rect iva que no ce ja en su em peo

    de buscar lugares adecuados donde la

    Banda pued a e fectuar sus conc ie r tos.

    Del pr imer da es mu y destacable la

    actuac in de Franc isco Mar i Cabo,

    pro fesor de la Banda Mun ic ipa l de Al i -

    cante, c om o solista en e l Concierto pa-

    ra Trom peta de H um me l . En e l segun-

    do d a fueron m u y ap laud idas las ac-

    tuac iones de los duos, t r ios

    y

    cuarte-

    t o s f o rma d o s p o r a lu mn o s y co mp o -

    nentes de la banda. El percusionista

    que, fuera de program a, cerr la actua-

    c in de la Banda: ext raord inar io .

    En la segunda parte actu , repit ien-

    do programa, la Rondal la Parroquia l ,

    ce r ra n d o co n u n v i ll a n c ico .

    Y po r f in e l da 21, co n vi l lancicos,

    el Oren de S an Jua n, e n la Iglesia Pa-

    r roqu ia l , nos in t rodu jo en la Nav idad .

    Prct icamente rep i t i e l p rograma de l

    ao an te r io r . Sus com ponentes se es-

    forzaron en realizarlo con la mayor per-

    fecc in , cosa que , sa lvo peque os fa -

    . [ los, lograron b ajo la experta d ireccin

    de D. An tonio Berenguer, de quie