KAZUSHI ONO directorSALEEM ASHKAR piano

23, 24 I 25 DE MARÇ 2018SALA 1 PAU CASALS

L'EMPERADOR DE BEETHOVENAMB SALEEM ASHKAR

www.auditori.cat

Comenta aquest concert amb

#auditori #obc

Lepant 15008013 Barcelona

ORQUESTRA SIMFÒNICADE BARCELONAI NACIONAL DE CATALUNYAK A Z U S H I O N O DIRECTOR TITULAR

Mitjans Patrocinadors

MARÇ DE 2018

Kazushi Ono director • Saleem Ashkar piano

PROGRAMA 1 9

Agrairem que apagueu els mòbils, desactiveu les alarmes sonores i contingueu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

El temps i la durada del concert són aproximats.

DISSABTE 24 | 19 h

DIVENDRES 23 | 20.30 h

DIUMENGE 25 | 11 h

3 / ROBERT SCHUMANNZwickau 1810 - Endenich 1856

Simfonia núm. 1 en Si bemoll major, op. 38, "Primavera" (1841) Andante un poco maestoso - Allegro molto vivace Larghetto Scherzo: Molto vivace Allegro animato e grazioso

30’

Concert per a piano i orquestra núm. 5 en Mi bemoll major, op. 73, "Emperador" (1809) Allegro Adagio un poco moto Rondo: Allegro, ma non troppo

Saleem Ashkar piano

2 / LUDWIG VAN BEETHOVENBonn 1770 - Viena 1827

38’

PAUSA 20’

1 / CLAUDE DEBUSSYSaint-Germain-en-Laye 1862 - París 1918

Printemps. Suite Symphonique (1912-13).

Orquestració de Henri Büsser (Toulouse 1872- París 1973)

I. Très modéré II. Modéré

15’

Les impressions primaverals de Schumann, anímiques i emocionals, i les de Debussy, naturalistes i sensitives, contrapesen al programa d’avui la potència expansiva del Beethoven més heroic.

El Concert núm. 5, op. 73, anomenat «Emperador», ha estat considerat l’apoteosi de la tradició clàssica del concert «militar», aquella tradició que atorgava, especialment al primer temps d’un concert per a piano, el predomini d’un ritme de caràcter marcial. Per a Beethoven, però, no es tractava d’escenificar una brillant parada militar, sinó d’expressar en música les forces espirituals que posen en moviment una marcialitat de natura èpica.

L’obra data del 1809. Amb les tropes napoleòniques assetjant la ciutat de Viena i amb el cap sota el coixí per evitar la tortura que causaven a les seves orelles malaltes l’explosió de les bombes, Beethoven escrivia al marge del manuscrit coses com: «Auf die Schlacht Jubelgesang! – Angriff! – Sieg!» («Càntic exultant per a la batalla! – A l’atac! – Victòria!»). El que mai no se sabrà, perquè potser ell tampoc no ho tenia del tot clar, és a quina victòria es referia. La victòria dels ideals revolucionaris encarnats per l’exèrcit napoleònic, desitjada per ell des de sempre més enllà de l’ambigüitat amb què valorava la figura de Napoleó, resultava ara incompatible amb l’anhelada victòria de la seva pàtria davant l’ocupació estrangera. Una contradicció ben reflectida en la polèmica sobre el títol de l’obra. Beethoven mai no la va anomenar «Emperador», però l’obra té una potència autènticament «imperial». I no deixa de resultar simbòlic que encara no s’hagi pogut descobrir l’autor d’un sobrenom que sembla brollar, així, de la mateixa natura de l’obra.

El piano inaugura l’Allegro inicial amb una proclama explosiva, i l’orquestra hi respon amb el tema més essencialment «marcial» que va escriure Beethoven, és a dir, el més fortament marcat per la confiança anticipada en la victòria. En el segon tema, hi sentim una marxa militar llunyana. I a la secció de desenvolupament es desplega la batalla, que per moments arriba a prendre l’aspecte d’un veritable partit de boxa entre l’orquestra i el piano. Finalment, el piano i el clarinet eleven cap al cel un cant de gratitud per la victòria. La reexposició expressa l’orgull del triomf i, al final, Beethoven prohibeix explícitament al solista tocar qualsevol cadència diferent de la que figura a la partitura, una cadència necessàriament breu per equilibrar la llarga arenga pianística inicial.

L’Adagio és de caràcter religiós. Ens podríem imaginar ara dins la catedral de Sant Esteve de Viena. El poble, que no coneix encara la notícia, prega per la victòria amb un fervor serè, mentre l’oficiant (el piano) s’expressa des d’un estat de trànsit benaurat i extàtic. Finalment, tot queda en suspens. El solista tempteja, pianissimo, el tema imminent del Rondó, i emula així les trompetes llunyanes que anuncien la victòria.

De sobte, el Rondó esclata fortissimo i l’exèrcit entra triomfalment a la ciutat envoltat pel fervor de la multitud. És una autèntica borratxera de triomf marcial i dansable, alimentada

COMENTARI per Pe r e -A l b e r t B a l ce l l s

per les múltiples reaparicions del tema en els tons més diversos. Un tema també «arquetípic» del que vol expressar, i que, com a tal, ha contribuït de forma decisiva a l’aurèola llegendària amb què aquest concert ha passat a la posteritat.

Al mes de gener del 1841, Schumann va escriure en tan sols quatre dies la Primera simfonia, op. 38, anomenada «Primavera». L’estrena va tenir lloc el 31 de març del mateix any a Leipzig, sota la batuta de Felix Mendelssohn. Aquesta febrada creativa responia a motius biogràfics. Després d’aferrissades lluites contra el seu futur sogre, al setembre de l’any anterior Schumann s’havia pogut casar amb Clara Wieck, el gran amor de la seva vida. Això el va situar en una tessitura creativa que ell mateix va anomenar Frühlingsdrang (impuls primaveral). Les recomanacions que el mateix Schumann va adreçar dos anys més tard a un director d’orquestra expliciten les seves intencions. Amb relació al primer moviment, un Allegro molto vivace precedit per una introducció lenta en temps Andante un poco maestoso, Schumann escriu: «Podríeu insuflar a la vostra orquestra una mica d’anhel primaveral? És el que jo sentia quan vaig escriure l’obra. A la introducció lenta m’hi sembla poder veure com tot comença a verdejar, fins i tot com una papallona aixeca el vol. I a l’Allegro hi podria veure com, de forma progressiva, va congregant-s’hi tot allò que té a veure amb la primavera». En aquest primer Allegro molto vivace, la frisança primaveral de Schumann es materialitza en un frisós motiu rítmic que batega gairebé al llarg de tot el moviment.

El segon temps (Larghetto) sembla voler aportar un moment de serenor contemplativa, però a la reaparició del tema inicial l’acompanyament esdevé inquiet i ansiós.

A l’Scherzo, amb dos trios, Schumann hi juxtaposa una successió ràpida d’estats d’esperit ben contrastats. Així, veiem que s’alternen, com en un calidoscopi, l’obstinada audàcia heroica inicial (un record de la seva «heroica» lluita per casar-se amb Clara?), el vals fantasiós que inclou el mateix Scherzo (evocació idealitzada de la mateixa Clara?), la secreta tensió expectant del primer trio i la instigant nerviositat contrapuntística del segon.

Finalment, a l’Allegro animato e grazioso que tanca l’obra, hi borbolleja tot un món encantat d’elfs i de follets silvestres que ens induiria a titular de gust aquest moviment amb el nom shakespearià de la famosa obertura de Mendelssohn, per bé que en el context d’aquesta simfonia l’hauríem d’anomenar Somni d’una nit de primavera.

Printemps (Primavera) és l’obra d’un jove Debussy de 25 anys. En una primera versió del 1887, avui perduda, la composició havia estat concebuda per a orquestra i cor femení sense paraules. L’any 1912, sota la supervisió de l’autor, Henri Büsser va reorquestrar l’obra i va eliminar el cor. És aquesta la forma amb què l’obra ha sobreviscut. Debussy explica així la seva intenció: «Voldria expressar la gènesi lenta i sofrent dels éssers i les coses en la natura, i després l’expansió ascendent que acaba en una joia esclatant de renéixer a una vida, en certa manera, nova».

Printemps testimonia com, ja en aquestes primeríssimes obres simfòniques, esclata pletòricament el do de Debussy per situar l’oient en un punt de l’espai acústic on totes les veus de la natura, properes o llunyanes, li arriben simultàniament, en un universal guirigall tímbric, rítmic i harmònic que, en lloc de ferir l’oïda, la fascina. La fascina amb una sensual eufonia de refulgències lumíniques, colors iridescents, ressonàncies cavernoses i ecos abissals que transmeten la vivència d’estar assistint als orígens mítics d’un món ancestral.

www.auditori.cat

I N FO R M AC I Ó I S E RV E I S D I S P O N I B L ES A L W E B D E L’AU D I TO R I

A cada fitxa del concert trobareu la llista de Spotify per escoltar les obres amb antelació.

Els textos de les obres cantades estaran disponibles a la fitxa del concert, dies abans de la cita.

El contacte per apuntar els vostres fills o néts al Club del Petit Concert, perquè estiguin ben entretinguts mentre vosaltres gaudiu del concert.

Trobareu el calendari de La Prèvia, les xerrades gratuïtes que us oferim abans d’alguns concerts, perquè no us en perdeu ni una.

La setmana del concert podreu descarregar el programa de mà per venir preparats de casa. Hi trobareu també tota la informació de l’emissió

radiofònica del concert.

Tots els avantatges per als abonats a l’OBC. Per cert, SABÍEU QUE...

... ELS ABONATS A L'OBCTenen un 15% de descompte al pàrquingd’Els Encants (carrer de Castillejos, 158)

N O U S H O P E R D E U !

OBC: MOZART, DE LA JOVENTUT A LA MADURESA – ÜBER BACH

→ 13, 14 i 15 ABRIL / SALA 1 Pau Casals→ 20.30 h, 19 h i 11 h Preus de 10€ a 56€

SEMINARI : PARLEM DE... ANTON BRUCKNER Descobreix tot un pilar de la música simfònica→ 23 MARÇ, 10 i 20 ABRIL / Museu de la Música→ 19 h Preu 3€ per sessió

ANTIGA: JOVE CAPELLA REIAL DE CATALUNYA: JOAN CEREROLSEmergents Barcelona Music Festival→ 4 ABRIL / SALA 1 Pau Casals→ 20 h Preus de 12€

L’OBC va ser fundada per l’Ajuntament de Barcelona el 1944, consolidant el projecte de l’Orquestra Pau Casals (1920-1937) que la Guerra Civil va interrompre. Avui dia, tot mantenint l’esperit original de Pau Casals, oberta al món i compromesa amb la societat, té especial cura dels nostres artistes i del nostre patrimoni, i té com a missió divulgar la música simfònica principalment del segle XIX a la creació actual.

Té la seu a L’Auditori, on interpreta 24 programes de temporada a més d’altres concerts que acosten la música d’orquestra a la ciutadania: cinema en versió original, concerts familiars i escolars, música experimental, òperes i música de cambra. També es presenta a llocs emblemàtics com la Plaça de la Catedral, la platja de la Barceloneta o la Sagrada Família.

El primer director titular va ser Eduard Toldrà, i des del setembre de 2015 ho és Kazushi Ono, que també és titular de l’Orquestra Metropolitana de Tòquio. Altres titulars han estat Antoni Ros Marbà, Salvador Mas, Franz-Paul Decker, Luis Antonio García Navarro, Lawrence Foster, Ernest Martínez Izquierdo, Pablo González i Eiji Oue. També ha estat dirigida per Sergiu Celibidache, Valeri Gergiev, Christopher Hogwood, Eliahu Inbal, Emmanuel Krivine, Jesús López Cobos, Marc Minkowski, Michel Plasson, Mstislav Rostropovitx o Leonard Slatkin i entre els solistes convidats destaquen Lang Lang, Janine Jansen, Daniel Barenboim, Anne-Sophie Mutter, Isaac Stern, Radu Lupu, Frank Peter Zimmermann, Arcadi Volodos, Plácido Domingo, Montserrat Caballé, Teresa Berganza, Alicia de Larrocha, Pinchas Zukerman, Martha Argerich, Joshua Bell, Gidon Kremer, Truls Mörk, Viktoria Mullova, Piotr Anderzewski, Gil Shaham, Rudolf Buchbinder, Joaquín Achúcarro, Claudio Arrau, Arthur Rubinstein... L’OBC ha realitzat gires per Europa, Àsia i els EUA i ha actuat a sales com Musikverein, Wiener Konzerthaus, Concertgebouw, Royal Albert Hall, Kennedy Center o Carnegie Hall.

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONAi NACIONAL DE CATALUNYA

PRIMERS VIOLINS Ludwig Müller*, concertino invitat / Cristian Chivu, concertino associat / Raúl García, assistent

concertino / María José Aznar / Sarah Bels / José Valentín Centenero / Walter Ebenberger / Ana Isabel Galán / Natalia Mediavilla / Katia Novell / María Pilar Pérez / Anca Ratiu / Jordi Salicrú / Alfonso Aldeanueva* / Cecilia Blanes* / Clàudia Farrés* / Gabriel Graells* / David Olmedo* / Eugenia Ostas* SEGONS VIOLINS Alexandra Presaizen, solista / Emil Bolozan, assistent / María José Balaguer / Jana Brauninger / Patricia Bronisz / Mireia Llorens / Melita Murgea / Antoni Peña / Josep Maria Plana / Robert Tomàs / Ana Chiu* / Gerrit Krosenbrink* / Francesc Puche* / Marina Surnacheva* / Annedilia Riestra* / Yulia Tsuranova* VIOLES Ashan Pillai, solista / Josephine Fitzpatrick, assistent / David Derrico / Franck Heudiard / Christine de Lacoste / Sophie Lasnet / Michel Millet / Miquel Serrahima / Jennifer Stahl / Andreas Süssmayr / Irene Argüello* / Maria Juan* / Alexeider Pérez* / Marta Sedó* VIOLONCELS José Mor, solista / Suzana Stefanovic*, solista invitada / Vincent Ellegiers, assistent / Núria Calvo / Lourdes Duñó / Olga Manescu / Jean-Baptiste Texier / Magdalena Cristea* / Carmen Enjamio* / Marc Galobardes* CONTRABAIXOS Christoph Rahn, solista / Dmitri Smyshlyaev, assistent / Jonathan Camps / Apostol Kosev / Josep Mensa / Matthew Nelson / Albert Prat / Nenad Jovic* FLAUTES Bea Cambrils / Christian Farroni, assistent / Ricardo Borrull, flautí OBOÈS Disa English, solista / José Juan Pardo / Dolors Chiralt, assistent / Molly Judson, corn anglès CLARINETS Larry Passin, solista / Francesc Navarro / Josep Fuster, assistent i clarinet en mi b / Alfons Reverté, clarinet baix FAGOTS Silvia Coricelli, solista / Noé Cantú / Thomas Greaves, assistent / Slawomir Krysmalski TROMPES Juan Manuel Gómez, solista / Joan Aragó / David Bonet / Juan Conrado García, assistent solista / David Rosell, assistent / Iván Carrascosa* / David Cuenca* TROMPETES Mireia Farrés, solista / Adrián Moscardó / Angel Serrano, assistent TROMBONS Eusebio Sáez, solista / Vicent Pérez / Alejandro Cantos* / Gaspar Montesinos, assistent / Raul García, trombó baix PERCUSSIÓ Joan Marc Pino, assistent / Juan Francisco Ruiz / Ignasi Vila ARPA Magdalena Barrera PIANO Xavier Barbeta* / Dolors Cano* ENCARREGAT D’ORQUESTRA Walter Ebenberger RESPONSABLE DE DOCUMENTACIÓ MUSICAL Begoña Pérez RESPONSABLE TÈCNIC Ignasi Valero PERSONAL D’ESCENA Joan Luis

*col·laborador

K A Z U S H I O N O director ©

Ig

or

Co

rtad

ella

s

Gràcies a les empreses que donen suport al mestre Kazushi Ono

· Director titular de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya· Director Musical de la Tokyo Metropolitan Symphony Orchestra· Assessor Artístic del New National Theatre Tokyo

Considerat un dels directors més brillants de la seva

generació, Kazushi Ono ha estat descrit pel prestigiós

diari francès Le Figaro com «una de les ments musicals

més fascinants de la nostra era». La seva extraordinària

capacitat com a director l’ha portat a ser convidat per

cèlebres formacions de tot el món: la BBC, les orquestres

de Birmingham, Boston, Mont-real i Londres, la Ràdio

de Viena, la Leipzig Gewandhaus, La Monnaie i les

filharmòniques d’Israel, d’Oslo i de Radio France, entre

d’altres. També ha dirigit òperes a teatres tan importants

com la Metropolitan Opera de Nova York, La Scala de

Milà, la Bayerische Staatsoper, la Deutsche Staatsoper

de Berlín o l’Òpera de París.

Del 2008 al 2017 va ser director titular de l'Òpera

Nacional de Lió i ha estat recentment guardonat pel

Ministeri de Cultura francès com a Oficial de les Arts i

de les Lletres, títol que se suma al prestigiós Asahi Prize

que va rebre el gener del 2015.

La seva manera de fer als assaigs transmet sinceritat,

receptivitat i molta calma. Als concerts s’entrega

totalment a una recerca mística del fet musical que

depassa les simples lectures racionals.

SA L E E M AS H K A R piano©

Pe

ter

Rig

aud

Saleem Ashkar va fer el seu debut en el Carnegie Hall amb només 22 anys i des de llavors ha treballat amb les principals orquestres del món: filharmòniques de Viena, Israel i La Scala, Chicago Symphony, Concertgebouw d'Amsterdam, Leipzig Gewandhaus, DSO Berlín, London Symphony Orchestra, City of Birmingham Symphony Orchestra, NDR d'Hamburg, orquestres de DSO, RSB i Konzerthaus de Berlín, Maggio Musicale de Florència, Santa Cecilia de Roma, Orquestra Mariïnski i Orquestra de la Ràdio Danesa, entre altres.

Treballa amb regularitat amb directors i solistes com Zubin Mehta, Daniel Barenboim, Riccardo Muti, Ricardo Chailly, Fabio Luisi, Lawrence Foster, Philip Jordan, Nikolaj Znaider, Pietari Inkinen i Jaakub Hrusa. Ha realitzat gires amb Riccardo Chailly i la Leipzig Gewandhaus Orchestra, incloent-hi aparicions al Proms i el Festival de Lucerna, i apareix a la Staatskapelle de Berlín amb David Afkham, la Bamberg Symphoniker amb Eschenbach, la Filharmònica de Copenhague i Lawrence Foster, l'Orquestra de Gulbenkian amb McCreesh.

En les àrees del recital i la música de cambra, actua habitualment als escenaris del Concertgebouw, el Wigmore Hall de Londres, el Mozarteum de Salzburg, el Musikverein de Viena o el Conservatorio Guiseppe Verdi de Milà i a festivals com el de Salzburg, Bonn Beethovenfest, Ravinia, Risor, Menton i Ruhr Klavier Festival.

El seu primer disc va ser editat per DECCA i incloïa els concerts núm. 1 i núm. 4 de Beethoven, sota la direcció d'Ivor Bolton i amb la NDR Hamburg Orchestra. El seu segon treball data de Primavera del 2014 i recollia el Concert de Mendelssohn amb Riccardo Chailly i la Gewandhaus Orchestra.

L'última vegada que Saleem Ashkar va tocar amb l’OBC va ser l’any 2004

ELS JOVES TALENTS ES TROBEN A L’AUDITORI

DEL 3 A L’11 D’ABRIL

Amb el suport de:

BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA

ORQUESTRA SIMFÒNICADE BARCELONAI NACIONAL DE CATALUNYA

Amb la participació de:

Eduardo Portal director · Ona Cardona clarinet di bassetto · Josep Ramon Olivé baríton

MOZART Concert per a clarinet i orquestra en La major, K622

MAHLER Ruckert Lieder

RESPIGHI Fontane di Roma

Eduardo Portal director · Sheku Kanneh-Mason violoncel · Remi Geniet piano

XOSTAKÓVITX Concert per a violoncel i orquestra num. 1 en Mi bemoll major,

op. 107

PROKÓFIEV Concert per a piano i orquestra num. 1 en Re bemoll major, op. 10

RESPIGHI Fontane di Roma

7 ABR 201819h

8 ABR 2018 11h

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA

ONA CARDONA

SHEKU KANNEH-MASON

JOSEP RAMON OLIVE

REMI GENIET

Compra les teves entrades a www.auditori.cat

DEBUTS AMB L’OBC

Més informació a amicsobc.blogspot.comi www.auditori.cat

ACTIVITAT GRATUÏTA per als Amics de l'OBC

Trobada amb els dos intèrprets convidats a

del FESTIVAL EMERGENTS

El dissabte 7 d’abril, els Amics de l’OBC tindran l’oportunitat de conèixer els dos talents internacionals convidats a Debuts Amb l’OBC, el baríton Josep Ramón Olivé i la clarinetista Ona Cardona.

Fes-te Amic de l’OBC i no t’ho perdis!