L’aigua, un negoci?

Contra la planta de residus de Forallac

Diem no al fracking

Ja tenim els guanyadors de la 25a edició del Concurs de Fotografia Naturalista

Entrevista a Joana Palahí, biòloga

Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona núm. 11 / hivern 2013

nú

m. 1

1 /

hiv

ern

201

3

Medi ambient, política i eleccions

Les eleccions al parlament de Catalunya han tornat a posar de manifest la im-portància de les polítiques ambientals en el discurs dels partits polítics.

Només cal revisar la majoria dels pro-grames electorals per veure que comp-ten amb una secció dedicada al medi ambient i la sostenibilitat. Cal dir que les propostes de fons varien enorme-ment segons els partits polítics, i po-dem afirmar que en la majoria dels casos ens trobem davant de propostes buides de contingut, on el discurs po-lític banalitza termes com sostenibili-tat, foment de les energies renovables o lluita contra el canvi climàtic.

L’actual govern de l’Estat Espanyol i la pròpia Generalitat de Catalunya apos-ten d’una manera discreta davant dels

grans reptes als quals ens enfrontem. Cal d’una vegada apostar per decisions polítiques que assegurin el benestar de les persones i el medi ambient, cal avançar cap a un nou sistema econò-mic i social que permeti garantir la igualtat de drets socials i ambientals.

Els governs que no escoltin les deman-des ecologistes es trobaran al davant una societat civil cada vegada més nombrosa, més organitzada i més rei-vindicativa.

Els grups ecologistes ens rebel·lem da-vant de la privatització de l’aigua, da-

vant del fracking, davant de l’energia nuclear, davant dels transgènics, da-vant de la destrucció del territori i davant de tot allò que ens porta a pou sense fons. Ara més que mai farem sen-tir la nostra veu, la veu del medi am-bient i les persones.

Enric CortiñasPresident de l’Associació de Naturalistes de Girona

Edita: Associació de Natura-listes de Girona, Carrer de les Monges, 20 · 17007 Girona · Tel. 972 22 36 38 · info@natura-listesgirona.org.

Coordina i maqueta: Anna Grabalosa Martín.Dipòsit legal: Gi-417/1997, 520 exemplars.

Consell de redacció: Alba Ar-gerich, Lluís Ball-llosera, Sergi Nuss, Joana Palahí. Foto portada: Pau Masramon.

La pluralitat d’opinions és un reflex de la diversitat del pen-sament ecologista i cada au-tor és responsable dels textos que signa.

EDITORIAL

ED

ICIÓ

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

SOS Empordanet i l’ANG, així com propietaris afectats, hem presentat al·legacions en el tràmit d’informació pública i veïnal sobre la sol·licitud d’autorització ambiental i declaració d’impacte am-biental per a la instal·lació d’una planta de tractament i valorització de residus al paratge Els Ramals de Fo-rallac. El projecte inclouria 5 naus de formigó de fins a 8 metres d’alçada, ocupant prop de 5.000 m2 de sos-

tre, en sòl no urbanitzable d’especial protecció a to-car del jaciment ibèric dels Clots de Sant Julià, declarat Bé Cultural d’Interès Na-cional. Al·leguem que no és una bona ubicació per

una gran planta de residus i la naturalesa industrial de les activitats projecta-des. També denunciem les insuficiències del projecte, com la inexistència d’un ve-ritable anàlisi d’alternatives d’emplaçament, la inexis-tència d’estudi de mobilitat, la insuficiència de l’anàlisi acústic, la insuficiència de l’estudi d’impacte ambien-tal i els extraordinaris efec-tes i impactes ambientals. El caràcter supracomarcal d’aquesta planta fa encara

més inadequat el seu em-plaçament en sòl no urba-nitzable fins i tot al Baix Empordà. Es podria analit-zar el seu emplaçament en una zona ben connectada amb la xarxa viària general (AP-7 – N-II) propera a les principals zones industrials de Girona i a les dues co-marques que són les princi-pals productores de residus, segons reconeix el propi projecte (Gironès i la Selva).Foto: Paratges on se situaria

la planta, SOS Empordanet.

Contra la planta de residus de Forallac

Promoció del consum responsable

Territori i Urbanis-me ha fet un infor-me desfavorable per l’impacte vi-sual i per situar-se en medi rural.

NO

TÍC

IES

L´ANG i l´Ateneu van realitzar el 17 de novembre un taller de consum res-ponsable al casal l’Estol de l’Ateneu per promoure el consum responsable a la ciutat de Girona. Triar productes de proximitat, no tractats amb productes químics (o amb tractaments mínims), és una de les millors opcions que te-nim avui en dia per millorar la nostra salut així com la dels ecosistemes i la economia local.

Aventura Girona et proposa realitzar activitats al medi natural, plenes d’emocions i bons moments on la diversió estarà garanti-da, creant una experiència inoblidable. Personalitzem els serveis en funció de les teves necessitats, experiència, edat i nivell tècnic. Realitzem grups reduïts. Descompte als socis de l’ANG.

Aventura Girona · 633161679 · http://www.aventuragirona.com

nú

m. 1

1 /

hiv

ern

201

3

Diem no al fracking Considerem que es podrien contaminar aqüífers, causar danys ambientals i amenaçar la salut humana. La Vall d’en Bas seria una zona afectada per les prospeccions a la recerca de gas.

Des de l’ANG hem presentat al·legacions a la sol·licitud dels permisos d’investigació d’hidrocarburs anomenats Darwin (que afecta a 89.683 ha) i Leonardo (que afecta a 76.641 ha) en diferents zo-nes de Catalunya (Osona, La Garrotxa, La Segarra) mitjançant l´ús de la frac-tura hidràulica (fracking) a

l’empresa Montero Energy Corporation, de Madrid.La tècnica de Fracturació Hidràulica, combinada amb la perforació horitzontal a grans profunditats, és una tècnica agressiva (usada so-vint per explotar les últimes reserves de gas natural) que esdevé excessivament com-plexa, costosa i gens rendi-

ble. A més, provoca gravíssi-mes conseqüències sobre el medi ambient, les persones i les reserves d´aigua dolça: emissió de contaminants a l’atmosfera, contaminació de les aigües subterrànies a causa de cabals de fluids o gasos provocats per fuites o abocaments, fugides de líquids de fracturació i des-

càrregues no controlades d’aigües residuals, així com la utilització de més 600 productes químics per alli-berar el gas natural. L’ANG demana que es deneguin els permisos i que s’obri un procés d’informació i parti-cipació pública. Més info: http://aturemfracking.wor-dpress.com/.

Exigim el compliment de la sentència de l’Aurora

El Tribunal Supe-rior de Justícia ha estimat el recurs contra de la resolu-ció del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques.

L’aleshores Conseller Joa-quim Nadal va modificar el Pla General d’Ordenació Urbanística de Girona (PGOU) per poder augmen-tar l’edificabilitat de la zona de l’Aurora, al costat del Ter. Davant els pronunciaments de l’actual Ajuntament de Girona, l’ANG exigeix

l’acatament i el compliment de la sentència, que no ad-met cap recurs. És a dir, que es mantingui el règim d’ordenació del PGOU en la versió aprovada en el seu dia, que l’edifici de l’Aurora es transformi en un equi-pament destinat a mostrar l’arqueologia industrial de

la ciutat i que no s’hi faci una àrea comercial. En el plet s’ha demostrat el caràc-ter inundable dels terrenys.

L’ANG i els veïns també exigeixen que es conservin les sèquies, canalitzacions i les arbredes del Ter. Foto: El-

seMiguel, flickr.

NO

TÍC

IES

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

Ja tenim els guanyadors de la 25a edició

“El pingüino solitario” de Juanma Orta guanya el primer premi de la categoria General del 25è Concurs de Fotografia Naturalista. En aquesta edició s’han presentat un total de 1.012 fotografies de 309 fotògrafs. Per categories, s’han presentat 32 fotografies a la categoria Riu Ter, 169 fotografies a la categoria foto denúncia, 190 fotografies a la ca-tegoria Aigua, Natura i Costa Brava

i 621 imatges a la categoria General. Precisament la categoria Riu Ter ha es-tat la novetat d’enguany i substitueix la categoria Soci Naturalista.

Per celebrar aquest aniversari tant es-pecial hem editat el llibre “25 anys de fotografies de natura i paisatges” (ve-geu la pàg. 10 d’aquest butlletí per ad-quirir el vostre exemplar).

El pingüino solitario, de Juanma Orta

1r Premi Categoria General 2012

CO

NC

UR

S FO

TOG

RA

FIA

nú

m. 1

1 /

hiv

ern

201

3

L’aigua, un negoci?

L’aigua és un bé públic bàsic fonamental per a la vida i el desenvolupament social i econòmic, que es mostra com un recurs cada vegada mes escàs.

Autor: Pau Masramon

TEM

A C

EN

TRA

L

Per a una bona gestió es fa indispen-sable un ús i distribució racionals, la participació social i una gestió trans-parent.En aquest sentit, la privatització no és en cap cas una solució als problemes de gestió actual de l’aigua, sinó que representa contràriament un greuge. Lluny de plantejar-se un debat amb els diferents agents socials sobre la gestió de l’aigua, s’opta per abando-nar el camí cap a un model territorial sostenible, equitatiu i eficient, esqui-vant l’assoliment d’un consens sobre quines són les necessitats i prioritats; sobre quins usos han de ser prioritaris i en quines conques cal reequilibrar l’esforç solidari.A Catalunya tenim aigua suficient per a tothom, i disposar-ne a un preu just depèn, altra vegada, de la bona gestió que se’n faci. Les institucions públi-ques tenen la funció inalienable de garantir-la amb els criteris esmentats, i la privatització com a solució se’ns presenta com una contradicció i una greu equivocació.La gestió duta a terme els darrers anys i el desequilibri territorial en l’abastament d’aigua han portat a un

greu dèficit econòmic i a solucions in-suficients i parcials. Un exemple són les dessaladores, que ni solucionarien el problema (tan sols 2m3/s amb un enorme desgast energètic), ni s’estan podent utilitzar a ple rendiment en l’escenari de carència econòmica ac-tual. La solució no és esquivar un de-bat seriós i vinculant sobre l’origen, la distribució i l’ús d’aquest recurs, plan-tejant-ne la privatització –ni que sigui parcialment- en la distribució en alta.Els últims anys el Govern de la Gene-ralitat ha actuat d’una forma poc sos-tenible territorial i econòmicament, generant una gran despesa a través de la construcció d’infraestructures i emprenent mesures d’utilitat qüestio-nable. Van ser llavors els episodis de sequera que van justificar-ne les mesu-res, i ara volen servir-se de la “manca de caixa” com argument per a la privatit-zació d’un recurs bàsic.Amb tot, creiem necessari replantejar urgentment el fet que un riu modest com el Ter sigui l’encarregat de satisfer les necessitats d’abastament d’aigua de 4,5 milions de persones, i que estigui a disposició de ser “venut al millor preu” a terres tan llunyanes com Vilanova i la

Presentació llibre del Ter i bandera al riu

Ter al seu pas per Girona. Fotos: Pau Mas-

ramon i Observatori del Ter.

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

TEM

A C

EN

TRA

L

Pasteral

Foto: Pau Masramon

Geltrú on consumeixen aigua de boca del Ter.Durant llargs períodes no s’ha com-plert el cabal mínim legal de mante-niment del riu Ter. Des de que es van construir els embassaments de Sau i Susqueda fa més de 50 anys, el Baix Ter no ha rebut mai cap contrapres-tació per l’aigua transvasada. Fins ara, tampoc s’ha fet participar a ningú de la conca cedent amb un vot deci-sori. Cap de les solucions en les quals s’han invertit diners públics els últims anys (dessaladores o reaprofitaments d’aigua) són alternatives prou vàlides ni suficients per satisfer les necessitats actuals d’aigua de boca a Barcelona i la seva conurbació (15 m3/segon).

Una Catalunya hídricament intercon-nectadaTenint en compte els àmbits territo-rials de les xarxes CAT i ATLL, així com el dels grans sistemes de reg (canals d’Urgell, de Pinyana, Segarra-Garri-gues i del delta de l’Ebre), la intercon-nexió de la xarxa ATLL amb el sistema Segre i amb la xarxa CAT, faria possible que, en situació de sequera, es pogués realitzar una gestió integrada dels re-

Un altre aspecte a tenir en compte és la incidència que una interconnexió Segre-ATLL podria tenir en la forta sensi-bilitat que altres comunitats autònomes tenen respecte als recursos hídrics de la con-ca de l’Ebre. El que s’hauria de tenir en compte en plante-jar a la societat una possible interconnexió és el caràcter permanent o esporàdic de la transferència d’aigua que està previst realitzar. Tal com ja s’ha comentat en diverses ocasions, són con-ceptualment molt diferents un transvasament pràctica-ment continuat de cabals (actualment és el cas del CAT) i l’aportació esporàdica d’un volum limitat d’aigua en una situació d’intensa sequera (possible interconnexió Segre-ATLL).

cursos hídrics en un territori (sistemes Sud, Ter-Llobregat, Ebre i Segre) que suposa el 92% de la superfície de Cata-lunya, un 97% de la població i un 94% de la superfície de reg. Aquesta gestió integrada es refereix tant als recursos (superficials, subterranis, dessalinit-zació) com a les demandes (domèstica, agrària, industrial i de serveis).

En referència al tipus de demanda, cal insistir en el marcat caràcter comple-mentari del sistema Segre (sobretot agrícola) amb relació als àmbits de les xarxes CAT i ATLL (marcadament urbà). Aquestes interconnexions, en cas de realitzar-se de manera social-ment consensuada, podrien constituir un element de gran interès per afavo-rir la cohesió territorial de Catalunya i el seu desenvolupament equilibrat. Es d’interès indicar que la factibilitat politicosocial d’aquestes actuacions en gran mesura es circumscriu a Catalun-ya. Tanmateix, amb relació a això últim, no hem d’oblidar que l’administració de la conca de l’Ebre correspon bàsica-ment a l’Estat.

nú

m. 1

1 /

hiv

ern

201

3

L’aigua del Ter no està en venda

L’aigua un bé essencial per a la Vida

Gent del Ter

Quim Pérez, Plataforma Aigua és Vida

Qui la va posar a la venda? Podia l’ACA donar en concessió l’empresa pública Aigües Ter Llobre-gat, hipotecar els nostres recursos hídrics per 50 anys?

Tenim el repte social d’evitar que l’aigua sigui un ne-goci, ja que és un bé essencial per a la vida que al llarg de la història ha estat fonamental per a l’evolució de les societats.

* Versió íntegra d’aquest article a www.naturalis-tesgirona.org.

De cop i volta el Ter ja no ens pertany. Ara dues com-panyies s’ho reparteixen (ACCIONA i AGBAR), l’aigua passa de ser de do-mini públic, un recurs de primera necessitat, a ser un negoci i a cotitzar en borsa. L’estratègia ha estat pen-sada de fa anys i executada a poc a poc. Actualment tenim l’aigua de boca, la industrial i la de regar ben entubadeta, amb aixetes pel control i comptadors, pagat entre tots i ara ho traspas-sen bo i a punt a l’empresa

privada. No senyors, els gi-ronins des del Pasteral fa 50 anys que donem més aigua a Barcelona que la que permet la Llei del Ter. Mentrestant al Baix Ter s’han carregat els recs i la biodiversitat que comportaven, fent creure als pagesos que hi sortien guanyant. Els han fet inver-tir en gota a gota i sistemes d’estalvi. Ens volen convèn-cer de que al Baix Ter anem escassos d’aigua i que hem d’actuar com una plana de secà, mentre converteixen les garrigues de Lleida en

regadiu. Als gironins ara ens volen fer entrar en una absurda guerra de conques, amb els de l’Ebre perquè el seu riu és més cabalós. Tot aquest desgavell contradiu la Directiva Europea Marc de l’Aigua segons la qual cada conca ha de ser soste-nible, és diversa i ha de viu-re d’acord amb l’aigua que té i que ha configurat els ecosistemes pertinents. Demanem un referèndum sobre la privatització de l’aigua. Fragment de la nota

difosa el novembre de 2012.

El fet que els humans s’establissin en comunitats està estretament relacio-nat amb les tècniques de regadiu i l’activitat agríco-la lligada a l’ús de l’aigua. La màquina de vapor va ser fonamental per a la in-dustrialització. Les pròpies persones som en més d’un 80 % aigua. L’aigua transfor-mada en recurs humà és un bé públic segons la pròpia llei d’aigües i l’ONU ha re-conegut el seu accés i sane-jament com un dret humà fonamental per a la vida. Es

fa evident que l’aigua mai pot ser una mercaderia. A Catalunya, però, s’ha optat per la seva privatització, és a dir, que sigui bàsicament un negoci. Aquests benefi-cis i despeses han de sortir d’algun lloc i no serà un al-tre que el de les butxaques de la ciutadania. Les con-seqüències d’aquesta pri-vatització sobre el promès retorn de cabal al Ter són, malauradament, previsi-bles. En el nostre món neo-liberal, les empreses tenen com axioma de funciona-

ment el lucre econòmic i transvasar l’aigua del Ter a Barcelona és més econòmic que produir-ne amb desa-lació, reutilitzar les aigües depurades o potabilitzar l’aigua contaminada. Per al nostre bé, la gestió de l’aigua a Catalunya s’ha de fer de forma pública, trans-parent i participativa. Des d’Aigua és Vida demanem la complicitat de la socie-tat per evitar que aquest bé comú sigui controlat per empreses que només tenen l’objectiu de fer-hi negoci.

AR

TIC

LES

D’O

PIN

IÓ

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

RE

CO

MA

NA

CIO

NS

EX

PR

ESS

ION

S P

OP

ULA

RS

Ets un capsigrany!Ves què t’han dit! Quina una n’hauràs fet per ser un capsigrany? I, què és un capsigrany? És un ocell petitet, no arriba a un pam de llarg (17 cm) i és abundós a Catalunya. Té el cap verme-llós amb una mena de vena negre que li envolta els ulls i el clatell; l’esquena és negrusca i la panxa blanquinosa. Menja aranyes, cucs, sargantanes i tota mena d’insectes i acostuma a clavar els insectes a les punxes dels arbus-tos espinosos. Viu als marges i camps assolellats, on fa un niu molt mal gir-bat amb branquillons, arrels, plomes i pèls. Al maig la femella cova mitja dotzena d’ous, que als 20 dies de sor-tir ja s’espavilen pel seu compte. És

Telaraña mortal

Fragment de la fotografia guanyadora del primer premi de la categoria Foto-denúncia del 25è Concurs de Fotogra-fia Naturalista, edició 2012. Autor: Ferran Aguilar.

Què passa a la bassa?Un conte so-bre la custòdia

El conte “Què passa a la bassa?”, redactat per l’Elisenda Queralt i il·lustrat per l’Elisenda Adell, explica els can-vis que es realitzen per millorar l’hàbitat de la tortuga de terra Lola -una bassa on viu amb altres espècies- com a resultat d’un acord de custòdia. Es pot descarre-gar gratuïtament en formats pdf, conte narrat, cançó i Flippbook a www.viulaterra.cat. El conte format part del projecte LANDLIFE liderat per la Xarxa de Custò-dia del Territori i cofinançat per la Comissió Europea i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Ge-neralitat de Catalunya.

un au de l’ordre dels passeiformes, de la família laniidae, del gènere lanius, es-pècie senator i amb varies subespècies: badius, rutilans, niloticus, etc. Tal vega-da, i a causa de fer un niu mal acabat i deixar el menjar a les espines, fa que se’l consideri matusser, de poc seny, babau i poc espavilat o sense gaire en-teniment. És per això que una persona és considerada capsigrany quan s’és un xic curt de gambals. Era usual que, quan un nen feia una “rucada” (acció de poc seny), l’altre li digués “ets un capsigrany!”. Ara sembla que aquesta forma d’insultar s’ha ben perdut tot i que els capsigranys –en tots els sentits- són ben presents al país.Text: Lluís Ball-

llosera. Foto: Agustín Povedano, flickr.

nú

m. 1

1 /

hiv

ern

201

3

Llibre dels 25 anys del Concurs de Fotografia Naturalista

Com fer-ho per enquibir 12.000 fotografies

de 25 anys en un sol exemplar? No es pot,

la naturalesa és inabastable, encara que

el llibre que hem editat n’és un petit re-

sum. Ja podeu adquirir -lo al preu de 10 €

(despeses d’enviament no incloses) a tra-

vés de l’adreça info@naturalistesgirona.

org o bé al 972.223.638.

Reserveu el vostre exemplar!

Hamburgue-ses de quinoa i verdures

En aquest cas el protagonista és la qui-noa, un cereal amb un alt contingut en proteïnes i un dels cereals amb més vitamines i minerals, fàcil de digerir, ràpid de cuinar i sense gluten.Per fer les hamburgueses necessitem 120 grams de quinoa, 1 patata grossa, 1 pebrot vermell, 1 carbassó, 1 ceba peti-ta, 10 xampinyons, orenga, pebre ver-mell, pebre negre, llorer, una pastilla de brou vegetal, oli i sal.Primer de tot posem a bullir una pa-tata amb un parell de fulles de llorer

i una mica de sal, estarà llesta en 15 o 20 minuts. En una altra cassola hi po-sem la quinoa i aigua amb sal i el brou, ho deixem bullir a foc mig durant 15 minuts o fins que la quinoa estigui ben cuita. Mentre tenim la patata i la quinoa al foc tallem les verdures ben petites. Sofregim primer la ceba amb els xampinyons i quan comencin a quedar tous afegim la resta de verdu-res i seguim coent. Un cop tenim les verdures ben cuites, traiem la quinoa de l’aigua i la passem per aigua freda i

la reservem. Traiem la patata del foc i l’aixafem amb una forquilla fins a fer-ne puré. En un bol hi posem les verdu-res cuites, el puré de patata i la quinoa, afegim un polsim de cada espècie i ba-rregem aixafant una mica la mescla.Es fan boles de massa amb les mans ben netes, i les aixafem premsant-les lleugerament. S’ha d’intentar que la massa quedi una mica compacta, es posen a la paella amb una mica d’oli, es fregeixen i ja les tenim llestes.Text i foto: Selena Gismeros Prat.

RE

CE

PTA

INTE

RE

SSA

NT

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

De Llorà a la cova de Rocacorba

Aquesta ruta parteix del km 13 de la ca-rretera GI-531 des de Girona a Les Planes d’Hostoles.

RU

TA

Es comença a caminar per una pista cimentada que puja en-tre xalets cap a Termes. En 30 minuts d’anar seguint recte, en un revolt passem sobre el pont del torrent de l’Estarder. Seguim recte i ja no trobem més cases fins a Rocacorba. Quan portem 45 minuts de camí s’arriba a Coll del Racó. Al davant tenim el Puig de Banya de Boc i el bosc de Ca-sabones, que limiten l’olla del volcà de Banya de Boc. Es travessa la part baixa de l’olla fins a una cruïlla de Can No-guer on arribem en 10 minuts. Arribem a la carretera, girem a la dreta (N) i comencem a voltar el costat oest de l’olla. Es puja suau per un collet que tanca l’olla i es continua en direcció nord fins a Coll Sasserra, a 20 minuts des de Can Noguer. Seguim recte deixant una pista a la dreta i una altra a l’esquerra, i seguim sense baixar, prenem un camí cap al nord. Arribem a una bifurcació on cal estar atents, i anem

a l’esquerra, enfilant-nos i deixant el camí principal. Des-prés d’un revolt a la dreta arribem a una nova bifurcació en una petita clariana, i deixem el camí de la dreta que sembla molt més clar i prenem un que gira a l’esquerra. Arribem amb unes bones vistes de la Vall del Llémena al Coll de la Creu d’en Llong. Trobem una cruïlla important i agafem el camí del mig inclinant-nos al costat de la vall de Roca-corba, i immediatament girem a l’esquerra, sense prendre cap més desviació arribem a la riera de Rocacorba a les dues hores de camí, la travessem i seguim endavant i pugem cap a una pista que va de Rocacorba a Granollers. Travessem el veïnat de Rocacorba, prenem el camí de l’Escaleta que surt a la dreta, i en 10 minuts arribarem a la cova de Rocacorba, aquest és el final de la ruta. Més informació: http://www.xtec.cat/~probert/it/gir/cat.htm.

Fotografia esquerra: Cova de

Rocacorba. Fotografia dreta:

Santuari de Rocacorba.

Text i fotos: Selena Gismeros

Prat.

Voluntariat i pràctiques universitàries amb fauna i cursos de biodiversitat tropical a Perú, Veneçuela, Costa Rica, Xina, Kènia, Madagascar, Austràlia, Cuba, etc.

Per a més informació: sonia@biotropical.org

nú

m. 1

1 /

hiv

ern

201

3

Joana PalahíBiòloga, forma part de l’ANG des de 2004. Li agrada llegir, la botànica i el ioga.

“Donem a conèixer tot allò que tenim al voltant: allò que es coneix es pot estimar.”

Quan vas començar a col•laborar amb l’ANG? Què et va motivar a parti-cipar-hi?Era cap a l’any 2004. En aquell llavors complemen-tant les juntes es feien ses-sions de formació ambien-tal. Estaven obertes a tota persona interessada i, en assabentar-me’n, no vaig dubtar en assistir-hi. A par-tir d’aquí vaig començar a implicar-me a l’ANG, de fet col·laborar en alguna entitat ecologista -de for-ma activa- era quelcom que sempre m’havia motivat però que no havia tingut l’oportunitat de fer.

I a partir d’aquí va seguir sense incidents el meu pas pels Natus, el caràcter obert de l’Associació i les ganes de fer coses van fer la resta.

Quines tasques has des-envolupat al llarg de tots aquests anys? Vaig començar com a volun-tària activa, incorporant-

me a la junta i a moltes de les activitats que es feien a l’ANG. Al principi també participava de l’antiga Co-missió del VAG (Volunta-riat Ambiental Gironí).

Més tard em vaig incorpo-rar com a alliberada, primer com a secretària i més enda-vant com a secretària tèc-nica. Durant aquesta època també feia de secretària del Concurs de Fotografia.Finalment vaig tornar a incorporar-me a la junta, primer com a vocal i després com a tresorera i durant un temps vaig col·laborar a la Comissió de Defensa del Territori (CDT).

Hi ha alguna activitat que t’hagi agradat especialment preparar o realitzar?Una, de tantes, la vam rea-litzar amb la col·laboració de ‘Mou-te en bici’ i de di-ferents escoles verdes de la ciutat de Girona. Era dins del context de la Setmana de la Mobilitat Sostenible

i Segura, on vam escenifi-car l’ocupació d’un carrer tenint en compte diferents mitjans de transport. Va ser divertit i enriquidor, tant en el procés previ de prepara-ció de material educatiu, de fer xerrades informatives a les escoles, com en la posada en escena.

Quina evolució creus que hi ha hagut en la societat des de la teva entrada a l’entitat?És una pregunta difícil de contestar, després de tot la meva trajectòria a l’entitat no és tant llarga. Però tam-bé és cert que des del ‘boom immobiliari’ a la crisi actual hem assistit a molts canvis.

Crec que la societat ha ma-durat i que ha abandonat el seu rol passiu del passat per exigir un sistema demo-cràtic just i transparent amb una participació ciutadana real. En aquest sentit crec que la irrupció de les xarxes socials hi ha ajudat molt, és un bon exemple de com la

tecnologia ens pot recolzar.

Algun suggeriment de lli-bre o pel·lícula?Sí, de pel·lícula ‘El jardiner fidel’, i de llibre ‘Joguines de la natura: Històries i secrets per fabricar-les’ de la Chris-tine Armengaud.

Què recomanaries als pares amb infants per fomentar el respecte al medi am-bient?Primer de tot l’exemple. Si nosaltres no som respectuo-sos amb el medi ambient, difícilment l’infant ho serà. Això comença a casa, incor-porant hàbits de vida res-ponsables com per exemple les ja imprescindibles 3R (reduir, reutilitzar i reci-clar), l’ús eficient d’aigua, d’energia, etc.

I també es fomenta donant a conèixer tot allò que te-nim al voltant: allò que es coneix es pot estimar.

EN

TRE

VIS

TA

Fes-te soci/ sòcia de l’ANG!T. 972 22 36 38 · info@naturalistesgirona.org www.naturalistesgirona.org Facebook: Amics de l’Associació de Naturalistes de Girona / Twitter: @natusterritori