Rio + 20: de l’Agenda 21 a l’Economia Verda

Creem un directori d’entitats ambientals de Catalunya

Recepta de pastís de carbassó i rocafort

Participa al Concurs de Fotografia Naturalista fins el 31 d’octubre

Entrevista a Carme Dolz, pedagoga

Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona núm. 10 / tardor 2012

nú

m. 1

0 /

ta

rdo

r 20

12

Rio+20: un futur in-cert

El passat 22 de juny, es clausurava la Conferència Rio+20 sobre Desenvolu-pament Sostenible, a Rio de Janeiro.

Vint anys després de la històrica “Ci-mera de la Terra”, el món tenia els seus ulls i les seves esperances posades en aquesta nova Conferència, el futur de la humanitat està en joc i, com gairebé sempre, res no ha canviat.

Es pot dir que els resultats de Rio+20 són decebedors i no són ni de bon tros el que el món necessita. Lamentable-ment, el text de la declaració final de la conferència no fa cap intent seriós per reduir les diferències entre rics i pobres. Rio+20 s’ha centrat fona-mentalment en el pilar econòmic del desenvolupament sostenible amb una definició d’economia verda excessiva-ment àmplia, que deixa obert el camp a la mercantilització de la naturalesa,

sense definir els impactes negatius en els drets socials, ambientals i humans de les companyies (sobretot les multi-nacionals), que han de ser dirigides cap a un desenvolupament més sostenible i just.

Pel que fa als Objectius de Desenvolu-pament Sostenible (ODS), amb prou feines s’ha concretat res. L’any 2015, data de compliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni (ODM) està a la molt prop i difícil-ment s’assoliran. És més necessari que mai que la comunitat internacional es posi d’acord en un nou marc de des-envolupament que superi les debili-tats i incorpori els aprenentatges dels ODM.

A Rio+20 hem assistit a una nova de-rrota de les persones i el medi ambient, cal d’una vegada apostar per decisions que es prenguin pensant realment en les persones i en el medi ambient i no en els mercats.

Enric CortiñasPresident de l’Associació de Naturalistes de Girona

Edita: Associació de Natura-listes de Girona, Carrer de les Monges, 20 · 17007 Girona · Tel. 972 22 36 38 · info@natura-listesgirona.org.

Coordina i maqueta: Anna Grabalosa.Dipòsit legal: Gi-417/1997, 520 exemplars.

Consell de redacció: Alba Ar-gerich, Lluís Ball-llosera, Sergi Nuss, Joana Palahí. Foto portada: StopClimate-ChaosCoalition, flickr.

La pluralitat d’opinions és un reflex de la diversitat del pen-sament ecologista i cada au-tor és responsable dels textos que signa.

EDITORIAL

ED

ICIÓ

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

El ple de l’Ajuntament de Girona ha aprovat la moció de l’Ateneu Juvenil, Cultu-ral i Naturalista de Girona i l’ANG en defensa del cabal del Ter i que la plataforma ecologista “Aigua és Vida” ha fet arribar a tots els ajun-taments de la conca. Les dues entitats reclamen que es garanteixi el compliment del cabal del Ter que, amb la privatització d’Aigües del Ter Llobregat, s’enfronta a un nou obstacle per a la normalització de la seva si-

tuació. Tant l’Ateneu com l’ANG es refermen en la necessitat que l’aigua del Ter no esdevingui “moneda de canvi polític”. Aquesta moció és germana de la mo-ció que la plataforma ja ha

presentat als municipis de l’àrea metropolitana de Bar-celona, on actualment 18 municipis - amb un total de 1.015.947 habitants- s´han adherit a la moció contra la privatització d´ATLL. En els darrers 12 anys la capta-ció de l’aigua del Ter desti-nada a l’àrea metropolitana ha suposat un transvasa-ment mitjà d’un 75% del ca-bal del riu, comportant un greuge ambiental, social i econòmic per la conca del Ter. Això fa inviable el

compliment de la Directiva Europea Marc de l´Aigua que exigeix als estats el bon estat de les masses d’aigua per al 2015. Les entitats de-manen el compliment dels cabals legals de manteni-ment del riu Ter i una apos-ta clara per la gestió pública i racional de l’aigua; per tal d’assegurar el dret humà bà-sic d’accés a l’aigua potable i al sanejament reconegut per les Nacions Unides al 2010. Foto: fragment, Jofre Fe-

rrer, flickr.

Girona per la defensa del cabal del Ter

Recurs educatiu E-rutes

En els darrers 12 anys la captació de l’aigua ha su-posat el transva-sament mitjà d’un 75% del cabal

NO

TÍC

IES

E-rutes és un recurs adreçat a l’alumnat d’ESO en format pàgina web consultable a través del portal de l’ANG www.naturalistesgirona.org/e-rutes. L’objectiu principal és sensibi-litzar l´alumnat de la problemàtica del canvi climàtic a través d´una sèrie d´activitats que permeten prendre consciència dels hàbits de consum i reflexionar com esdevenir més soste-nibles.

Visites en caiac pel Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i el Parc Natural del Cap de Creus

Descomptes pels socis de l’ANGM. 627 433 332, www.skkayak.com

nú

m. 1

0 /

ta

rdo

r 20

12

Creem un directori d’entitats ambientals

Com a entitat de segon nivell, l’ANG par-ticipa del Pla de Suport al Tercer Sector Ambiental de Catalunya, promogut per la Generalitat.

L’ANG ha dut a terme dues accions concretes: la creació d’un directori territorialit-zat i actualitzat d’entitats ambientals de Catalunya i el desenvolupament d’un directori de projectes am-bientals singulars. Aquesta base de dades serà accessi-ble a través d’un espai web, que facilitarà la ràpida cerca

d’entitats i projectes en un territori o àmbit de treball determinat. L’objectiu final d’aquest projecte és millorar l’accés a la informació rela-tiva a les entitats així com a la seva activitat, tant a ni-vell intern com per al públic en general. El web estarà operatiu i públic a finals d’octubre. Es preveu que

aquest aplicatiu s’integri en la plataforma web del Pla de Suport al Tercer Sec-tor Ambiental de Catalun-ya. Les entitats registrades podran accedir-hi per tal d’actualitzar la seva infor-mació, doncs, un dels valors prioritaris del directori és el caràcter actualitzat de les dades. L’ANG espera haver

desenvolupat una eina útil per acostar el tercer sector ambiental al conjunt de la ciutadania, així com crear llaços entre les entitats per tal d’enfortir la nostra acti-vitat i potencialitats. Ani-mem a tothom a fer ús i di-fusió del directori. Fragment

foto: Estany de Sils, Jaume Al-

baigès, viulaterra.cat.

Impacte massa elevat del projecte de variant de Torroella

El projecte de variant de To-rroella de Montgrí s’hauria de sotme-tre a avaluació d’impacte ambien-tal.

La infraestructura podria causar greus perjudicis en un entorn d’alt valor agrí-cola i paisatgístic. L´ANG considera que les propostes plantejades per la variant de Torroella de Montgrí signifiquen uns recorreguts molts més llargs del necessa-ri. Per l’entitat, seria preferi-

ble una altra alternativa que passi més pròxima al nucli de Torroella i Ullà, aprofi-tant part de l’actual traçat de la C-31 entre Ullà i la ro-tonda amb la Gi-632. Així, no només s´aconseguiria un estalvi econòmic, sinó que s´afectaria una super-fície menor de sòl agríco-

la. L’entitat demana que es plantegi la necessitat real d’aquesta infraestructura i recorda que cal evitar la creació de noves infraes-tructures que no faciliten l’accés al transport públic i redueixen els recursos dis-ponibles per la seva millora.Foto: Lady Madonna, flickr.

NO

TÍC

IES

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

Participa al Concurs fins el 31 d’octubre!

Les inscripcions al 25è Concurs de Fotografia Naturalista estan obertes fins el 31 d’octubre a través del por-tal www.naturalistesgirona.org/fo-tografia. En aquesta nova edició s’ha modificat una de les categories del concurs. Aquest any la categoria Soci Naturalistes, on només podien parti-cipar socis de l’ANG i de l’Ateneu Ju-venil, Cultural i Naturalista de Girona

s’ha eliminat i s’ha inclòs la categoria “Riu Ter”, patrocindada pel Consorci Alba-Ter en la qual es premiaran fo-tografies que reflecteixin aspectes re-latius al paisatge fluvial i el patrimoni natural del riu Ter i els seus afluents. A diferència de la categoria Socis, aques-ta és oberta a tothom i té per objectiu posar de manifest el gran valor paisat-gístic d’aquest entorn proper.

Manatí, de Juanma Orta

3r Premi Categoria General 2011C

ON

CU

RS

FOTO

GR

AFI

A

nú

m. 1

0 /

ta

rdo

r 20

12

Rio + 20: de l’Agenda 21 a l’Economia Verda

La Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de 1992 es va popularitzar per l’aprovació de l’Agenda 21; l’esquelet bàsic per a l’assoliment d’un desen-volupament sostenible al llarg el s.XXI.

Autor: Sergi Nuss

TEM

A C

EN

TRA

L

I es va acompanyar l’acord amb el com-promís de promoure (dins de cada Es-tat) que els ens locals s’impliquessin en aquests objectius comuns, mitjançant l’elaboració i adopció de llurs pròpies Agendes 21. Això va incitar la mo-bilització internacional d’ens locals, desembocant en la creació de diverses xarxes (Conferència europea de ciutats i pobles sostenibles, ICLEI, etc.) i refe-rents comuns per a la construcció de polítiques de sostenibilitat local com la Carta d’Aalborg (1994).Tot i així, el 2012 la Humanitat està afrontant l’anomenda Crisi de la triple E: Ecològica, Econòmica i Energèti-ca, posant de manifest que els 20 anys transcorreguts han progressat en una direcció molt distant de la suggerida a Rio el 1992.El Canvi Climàtic ha entrat en una dinàmica accelerada de desplegament. Malgrat les polítiques que es puguin arribar aplicar fins el 2050, l’augment de la temperatura, onades de calors, se-queres, inundacions, huracans i altres desastres meteorològics seran proba-blement més forts i més freqüents que allò estimat per la ciència d’avui. Al damunt, si la població continua el seu

creixement exponencial, d’acord a un article recent de Nature (2012) en 10 anys podríem tenir el 50% del planeta transformat a cultius i assentaments urbans, fent pràcticament inevitable el col·lapse ecològic a gran escala.

I la realitat és que les tendències demo-gràfiques indiquen que el 2050 haurem creuat la marca del 9 mil milions, més del 70% dels quals residint en ciutats. Una conseqüència evident pot ser l’increment dramàtic de la pobresa i les disparitats. Però, a més, les econo-mies emergents confien en incorporar 1.500 milions de persones a estils de vida d’elevada demanda energètica, doblant el nivell actual. Aquests nous pols de mercat estan pivotant un canvi de rumb total en l’economia d’avui dia, allunyant-la dels seus centres històrics i posant en risc la qualitat de vida i els estàndards de benestar de múltiples països de l’anomenat Primer Món, com són Espanya, Irlanda, Itàlia, Por-tugal i Grècia. Si bé aquesta relació no s’explica a les discussions diàries sobre la crisi del deute i la prima de risc, el cert és que l’adveniment de l’ementat escenari poblacional i de patrons de

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

TEM

A C

EN

TRA

L

Cimera Rio + 20

Foto: jonikarjalainen, Flickr

consum, junt a l’esgotament del pe-troli -per al qual encara no s’ha trobat alternativa de gran abast-significaran un profund canvi en la distribució dels recursos i la riquesa al Món. Davant de tot això, el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA) va llançar el 2009 la idea de l’Economia Verda com a proposta per fer de l’economia un factor d’impuls de la sostenibilitat; una economia “baixa en carboni, eficient en recursos i so-cialment inclusiva”. L’economia verda hauria de poder contribuir a l’objectiu establert a la Conferència del Clima de Copenhaguen de 2009 d’impedir que l’escalfament global superi els 2ºC, mitjançant l’inversió en energies netes i eficiència, tot generant una enorme quantitat de llocs de treball alhora. Rio+20 ha sigut el fòrum de reafirma-ció d’aquest nou discurs econòmic. Però no serà fins el 2020 que els Estats compten disposar dels acords, els fons i les tecnologies per inflexionar la curva de la demanda energètica i d’emissions d’efecte hivernacle. I l’economia verda pot quedar com un nou clam de bo-nes voluntats, com ho va ser l’Agenda 21 l’any 1992. Més i tot quan no s’ha

Tal com mostra la Figura 1, amb la Crisi de la Triple E el món occidental -i també les economies emergents- enlloc d’evolucionar cap a societats sostenibles, verdes, intel•ligents o resilients, pot acabar en estatus crític de llarga durada, a menys que el talent, esforç, recursos i prevenció siguin invertits de manera estable d’ara en endavant.

assolit una renovació del Protocol de Kyoto que conclou enguany.

Tanmateix, en parlar d’economia verda és molt fàcil caure en un re-etiquetatge del desenvolupament sostenible, i cal entendre que és només una de les mol-tes vies per emprendre la incerta atura-da o frenada de la Crisi de la Triple E. Ara bé, quan hom s’ajusta a les defin-cions oficials d’ambdós conceptes, no pot sinó qüestionar-los. Així com re-cull l’Informe Final de Rio+20 (2012): “[l’economia verda no hauria de] cons-tituir un mitjà per a la discriminació o restricció disfressada arbitrària o in-justificable del comerç internacional”. I: “Nosaltres [els Caps d’Estat] també reafirmem la necessitat d’assolir el des-envolupament sostenible mitjançant la promoció sostinguda, de creixement econòmic [inclusor i equitatiu]”.

Queda clar que els principis bàsics del neo-liberalisme econòmic continuen sobre-arquejant el model de desenvo-lupament i d’economia per superar la crisi ambiental global. Així, es fa difícil de creure que els propers 20 anys avan-cem gaire més que els 20 darrers.

nú

m. 1

0 /

ta

rdo

r 20

12

Rio+20: un primer canvi de rumb significatiu cap a la sostenibilitat

Després d’Eurovegas, mantenir l’atenció

Josep Xercavins i Valls, Professor Titular UPC

Diversos autors

Rio+20 ha estat un cimera bastant maltractada: pels mitjans de comu-nicació, per moltes ONGs, pels movi-ments socials, etc. I no serà senzill, a curt termini, can-viar aquest mal gust de boca.

Eurovegas final-ment no es farà a Catalunya, però aixpò no implica que el Parc Agrari del Baix Llobre-gat quedi lliure de les amenaces d’especuladors.

Emperò, des del meu punt de vista, tenint en compte que el context era tant ne-gatiu (tenim tantes crisis plantejades i tant poques llums sobre elles) i que, per tant, no podíem pas esperar que la cimera fos una mena de ruptura cap a un canvi civilitzatori. Crec, fins i tot amb sorpresa, que el docu-ment final obre molts ca-mins de treball en una bona i, a voltes fins i tot agosara-da, direcció. Una reforma important del marc institu-cional: un nou, i amb impor-

tants competències, Consell de Desenvolupament Sos-tenible de les NNUU (que comprendrà els tres pilars de la sostenibilitat: social, ambiental i econòmic), un PNUMA molt més reforçat pel que fa al pilar mediam-biental de la sostenibilitat, etc. Una conceptualitza-ció reformista del que s’ha anomenat economia verda però que s’entén com un es-tadi transitori cap a la sos-tenibilitat i que, sobretot, s’aplicarà en cada cas (regió, país, municipi, etc.) d’acord

amb les possibilitats i neces-sitats pròpies i que no pot oblidar mai que, en qual-sevol cas, ha de contribuir a l’eradicació de la pobresa (sostenibilitat social). I uns plans d’acció sectorials prou progressistes i interessants (i en alguns casos –oceans per exemple- inesperats) que han de sintetitzar-se i projectar-se en una agen-da unitària global, a mena d’uns Objectius de Desen-volupament Sostenible, que es definiran, participada-ment, els propers dos anys!

De fet, una de les poques virtuts que ha tingut Eu-rovegas, i sobretot la mo-bilització en contra, és que ha permès que molta gent se n’adonés de la impor-tància del Parc Agrari i de l’agricultura periurbana.Amb 4.000 hectàrees de te-rra excel·lent, aquí es pro-dueix el 15% de la producció d’horta de Catalunya. Això suposa un canal de proveï-ment d’aliments propers a la gran àrea metropolitana gens menyspreable. A més, dóna feina a entre 1.500 i

2.000 persones de forma di-recta i unes 6.000 de forma indirecta. L’àrea és també fonamental en el funcio-nament de l’ecosistema de la Gran Barcelona. Aquest tipus d’espais són centrals per a la interconnexió de diferents tipus de territoris i dels seus ecosistemes (el riu Llobregat, la Plana que s’ha creat durant milions d’anys, les muntanyes del Garraf i Collserola, la costa, etc.), així com per mantenir la matriu ecològica que per-met la conservació equili-

brada dels ecosistemes, dels seus elements i biodiversi-tat. Si, en lloc de promoure operacions especulatives, es mantingués el Parc Agrari es crearia una base formi-dable per enfortir els espais agraris periurbans i trans-formar la producció cap a l’agroecologia. Els beneficis que socialment s’obtindrien serien encara més grans. Versió completa de l’article: albasud.org. Autors: Ernest Cañada (Alba Sud / CST), Jordi Gascón (XCS / ATR) i Xavier Montagut (XCS).

AR

TIC

LES

D’O

PIN

IÓ

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

RE

CO

MA

NA

CIO

NS

EX

PR

ESS

ION

S P

OP

ULA

RS

Ésser una fura Al passar per un lloc estret, amb poc espai, i no fer remor, de manera que no se n’adonin, o sortir-se’n amb habilitat i elegància de qualsevol tema espinós, es diu “ets com una fura!”, volent dir que has passat d’esquitllentes i gaire-bé sense que t’hagin vist. Doncs així és com es comporten les fures. Animal mamífer, petit, estret i allargat, de dos pams i gairebé tres amb la cua, sem-blant a la mostela, a la llúdriga o al gat mesquer; és de color marró a l’esquena i negre al ventre. És carnívor, menja conills, ocells, llangardaixos, etc, tam-bé pot menjar peixos de riu. Aquest cos allargat i estret es fica a dins els caus dels conills per menjar-se’ls i per

Pelea de gallos

Participant a la categoria Foto-denún-cia del 24è Concurs de Fotografia Na-turalista, edició 2011.

Foto: Cristian

Guia “El Clima”

Aquest és un manual divulgatiu que dóna a conèixer les diferències i les singularitats climàtiques del terri-tori de les comarques gironines. Carles Bayés, Xavier Soler i Gerard Taulé proposen una mirada exhaustiva a la climatologia, amb una forta incidència sobre el territori en aspectes com són el paisatge, el desenvolu-pament econòmic, la salut humana, els riscos naturals, la recerca científica i el patrimoni cultural. Col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona» de la Diputació de Girona i l’Obra Social “la Caixa”.

això havia estat emprat per la cacera; ara és del tot prohibit. Sempre ha estat un animal temut per les cases de pagès amb galliner perquè entrava per qual-sevol forat o escletxa i feia mortaldat. És un animal vertebrat i mamífer, de l’ordre carnívora, de la família musteli-dae, gènere mostela, espècie mostela pu-torius, i subespècie mostela putoris furo. El nom ve de la pudor que fa quan està alterat (putoris) i de que viu als boscos (furo, foret en francès). Hi ha verals que en diuen gat pudent. És un ani-mal protegit des del 1992 i en perill d’extinció a Catalunya. A Amèrica n’hi ha una varietat domesticada. Text: Lluís Ball-llosera. Foto: Roger Manu-

lenda, flickr.

nú

m. 1

0 /

ta

rdo

r 20

12

La conservació és ara! Escola de petits naturalistes

Pastís de carbassó i rocafort

Busques una activitat extraescolar dife-

rent pels teus fills, els agrada la natura?

tens cura del nostre entorn i vols que els

teus fills aprenguin a conviure amb ar-

monia i respectar el món natural? Vine a

l’escola de petits naturalistes de l’ANG!

Podran descobrir l’entorn natural de la

Vall de Sant Daniel, faran tallers per re-

conèixer els arbres i les plantes, apren-

dran a treure el màxim profit del que la

natura ens fa obsequi...

Adreçat a nens i nenes de 6 a 11 anys

Horari: dimarts i dijous de 17.30 a 19 h

Quota mensual: 30€/mes socis i 40€/mes

no socis. Data inici: 2 d’octubre. Data fi-

nalització: 20 de juny

Més informació: info@naturalistesgiro-

na.org, tel. 972 22 36 38 de dilluns a diven-

dres de 9 a 13 h.

El pastís que proposem és un en-trant molt senzill de fer i que donarà molt bons resultats. Els ingredients d’aquesta recepta estan pensats per 6-8 comensals, però es poden reduir les quantitats o augmentar-les en funció del nombre de persones. Necessitem: 4 carbassons mitjans, 3 cebes tendres, 100 grams de formatge rocafort, 100 ml de llet (mig got aproximadament), 6 ous, oli, sal i un pessic de margarina.Comencem tallant la ceba petita i la posem a sofregir amb un raig d’oli

a foc mig. Un cop la ceba comença a estar una mica transparent i daurada, afegim el carbassó tallat a daus i un pessic de sal. Quan sembla que el car-bassó comença a estar cuit, retirar les verdures del foc i posar-les a un bol una mica gran. No cal acabar de coure les verdures ja que més tard anirà tot plegat al forn. En un got a part posem el formatge i la llet i ho escalfem perquè es fongui el formatge, i ho afegim a les verdures. Deixem que baixi una mica la tempe-

ratura de la barreja i hi afegim els ous. Corregim la sal.Untem un motlle amb la margarina, hi posem la barreja i ho posem tot al forn a una alçada un pèl més baixa que el mig durant 20 minuts a 220ºC a la part de baix i 10 minuts a 170ºC amb la part de baix i el gratinador. Ho traiem i ens ho podem menjar fred, calent o tebi, acompanyat d’una mica d’amanida. No hi ha cap problema en treure el for-matge o canviar-lo per un de més suau.Text i foto: Selena Gismeros Prat.

RE

CE

PTA

INTE

RE

SSA

NT

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

Ruta del Mediterrani, GR 92 de Portbou a LlançàAquesta ruta que proposem comença a Portbou, on es pot arribar en una mica menys d’una hora en tren des de Girona.

RU

TA

La ruta s’inicia al carrer Frederic Marès, perpendicular al mar molt ben senyalitzat. És força dura al principi, ja que tenim una primer sender de pujada força empinat, però es relaxa després de la primera pujada. Aquesta ruta travessa muntanya i diverses cales i platges i s’arriba a Llançà per la costa. La ruta està molt ben senyalitzada com a GR, a més a la pàgina oficial de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, està molt ben indicada (http://www.feec.cat/senders/sender-del-mediterrani) i la trobem com a l’Etapa 1 d’aquesta ruta. Aquesta primera etapa (Portbou-Port de Llançà) té una distància de 9,2 km i es pot fer bé en unes 3 hores. Un cop s’arriba a Llançà, es poden passar unes hores

a les primeres platges que trobem i a la tarda anar a buscar l’estació del poble per agafar el tren i tornar novament a Girona.

Per fer aquesta ruta cal tenir força present la meteorologia, ja que degut a les fortes pendents de sorra i pedra pot ser una mica perillós que ens hi enganxi la pluja. D’altra banda, és un camí força obert i poc ombrívol, de manera que els dies de sol i calor cal anar ben equipat amb gorra. També és important anar ben calçat, i sobretot recordar-se dur aigua i una mica de menjar, ja que durant el camí trobarem pocs punts on poguem abastir-nos (en tindrem al km 3,5 a Colera i al km 5 al xiringuito de la platja del Garbet).

Fotografia esquerra: Cala de

les Assutzenes (km 6,3). Foto-

grafia dreta: Vistes a Llançà

des de la Platja del Cap Ras

(km 6,9)

Text i fotos: Selena Gismeros

Prat.

nú

m. 1

0 /

ta

rdo

r 20

12

Carme DolzPedagoga i màster en Psicopedagogia Clínica. Vinculada a l’ANG des del 2002, actualment treballa a La Copa, SCCL. Cooperativa de Projectes Am-bientals, entitat sense ànim de lucre. Li agrada escriure, llegir, l’hort i el galliner i el mar.

“Podem aprendre a recu-perar l’emoció que senten els petits amb aquelles petiteses que descobrei-xen cada dia”

Quan vas començar a col•laborar amb l’ANG? L’any 2002. Acabava d’arribar a comarques gi-ronines, fugint de la meva ciutat natal, i volia establir-m’hi. Vaig començar a bus-car feina, venia del món de l’educació en el lleure i vo-lia dedicar-me a l’educació ambiental. Vaig contactar amb el GEA-ANG (l’antic Grup d’Educació Ambiental de l’ANG) i de seguida em vaig sentir molt a gust amb l’associació, així que la rela-ció professional i personal va quallar.

Quines tasques has desen-volupat? Primerament vaig començar formant part del GEA-ANG, i com a tal col·laboràvem en les activitats lúdiques que es preparaven i en un espai al butlletí. Després em vaig fer vocal de Junta. Actualment col·laboro poc activament, però m’agrada estar al dia del que s’hi cou.

Al principi de la teva vincu-

lació quin ambient es respi-rava? El primer dia que vaig anar a l’ANG era la meva “pre-sentació oficial” a la Junta. Era una reunió de junta or-dinària i, tot i així, potser hi havia quinze persones. S’hi va debatre molt i es van prendre decisions im-portants en base a una to-lerància enorme entre tots els integrants, ja que hi ha-via gent molt diferent però amb un objectiu comú, ho vaig trobar emocionant! Em va semblar molt potent perquè agrupava un grup d’educació ambiental amb molta empenta i una oficina tècnica molt professional, a més de la Junta i l’Oficina de Premsa. El dia a dia era motivant perquè érem força gent treballant-hi, sempre hi havia algú amb ganes de fer feina i era senzill trobar voluntaris. Jo diria que era una entitat molt compacta, tot i les divergències natu-rals en un grup nombrós.

Hi ha alguna activitat que

t’hagi agradat especialment preparar o realitzar? Vaig organitzar directament durant un parell d’anys el casal d’estiu El Blauet i el camp de treball a Celrà; l’educació en el lleure em continuava agradant i ho vaig gaudir molt. En l’àmbit de l’educació formal, i ja un cop escindits com a coope-rativa, vam desenvolupar el projecte “Ecoauditories al centre educatiu”, del que es-tic especialment orgullosa.

Com creus que ha de ser l’educació ambiental? Em costa molt trac-tar l’educació ambiental com a una sola branca de l’educació, hi està integrada. M’agradaria que es deixés de pensar en l’educació naturalística o l’educació ambiental amb nens quan es parla del concepte “edu-cació ambiental”. Per a mi és una errada que conti-nua donant-se. Prefereixo introduir-hi els conceptes d’educació per a la soste-nibilitat, de sensibilització

ambiental, fins i tot difu-sió o divulgació, obrir les portes a totes les edats i a totes les temàtiques relacio-nades amb el medi ambient. L’objectiu, per a mi, és crear la consciència d’unitat, de la pertinença a un planeta.

Algun suggeriment de lli-bre o pel·lícula? Un llibre que em va agradar és La carretera de Cormac McCarthy. I un clàssic, El petit príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry. Un parell de documentals que m’han emocionat: The Cove, Deep Blue i Home.

Què recomanaries als pares per fomentar el respecte al medi ambient? Si ells el respecten no els caldrà fomentar res en espe-cial, que els infants aprenen del que veuen en sons pares. Es podria fomentar aquesta presa de consciència de tots (pares i fills) tenint un con-tacte més directe amb la na-tura, aprendre a relaxar-nos, a no tenir tanta pressa.

EN

TRE

VIS

TA

Fes-te soci/ sòcia de l’ANG!T. 972 22 36 38 · info@naturalistesgirona.org www.naturalistesgirona.org Facebook: Amics de l’Associació de Naturalistes de Girona / Twitter: @natusterritori