La variant de Sant Daniel i la vella concepció de la políticaRiudaura: capital de la lluita en contra el fracking

Contra les prospeccions marines

Elaboren un informe sobre la macroplanta de residus de Forallac

Concurs #naturahivern a Instagram

Expressions populars: “Sec com un gaig”

Entrevista a Pitu Planas, ex-portaveu de la Coordinadora N-II per l’autopista

Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona núm. 12 / primavera 2013

nú

m. 1

2 /

pri

ma

vera

201

3

Les infraes-tructures ahir i avui

Fa més de 30 anys que des de l’Associació de Natura-listes de Girona (ANG) de-fensem el territori i propo-sem un nou model social, ambiental i econòmic.

Ara fa 20 anys de la inauguració de la Variant de Sant Daniel, en aquell moment l’ANG amb la Coordinadora N-II per l’Autopista s’hi van deixar el cor i l’ànima, vam lluitar i desafor-tunadament vam perdre, però l’ANG segueix treballant i aconseguint vic-tòries, com salvar el Pla de Vidreres o la sentència del polígon de Roses.

Aquests darrers anys els moviments ecologistes hem demostrat que tre-ballem pel bé comú, que la situació actual genera desigualtats socials i ambientals, i que els reptes que ens trobem davant només es poden enca-rar des de la justícia ambiental i social.

El model d’infraestructures és un clar exemple de com les polítiques i les de-cisions del passat condicionen la nos-tra qualitat de vida actual i futura. Cal apostar d’una vegada per totes per un model econòmic i ambiental que ga-ranteixi el benestar de les persones i el territori.

Enric CortiñasPresident de l’Associació de Naturalistes de Girona

Edita: Associació de Natura-listes de Girona, Carrer de les Monges, 20 · 17007 Girona · Tel. 972 22 36 38 · info@natura-listesgirona.org.

Coordina i maqueta: Anna Grabalosa Martín.Dipòsit legal: Gi-417/1997.

Foto portada: ©trepax.com. La pluralitat d’opinions és un reflex de la diversitat del pen-sament ecologista i cada au-tor és responsable dels textos que signa.

EDITORIAL

ED

ICIÓ

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

Diverses entitats hem pre-sentat al·legacions contra les prospeccions marines d’hidrocarburs. Actualment hi ha dos projectes de re-cerca d’hidrocarburs (gas i petroli) que planen sobre la costa catalana. D’una banda, el de l’empresa Seabird Explo-ration FZLCC, que sota el nom de “Campaña sísmica en áreas libres del Golfo del León, frente a las costas de Cataluña y Baleares”, va presentar un projecte de

prospecció de la geologia del fons marí en una ex-tensa àrea entre Menorca i aigües nacionals franceses. Les entitats ecologistes hem presentat al·legacions en la fase d’informació pública

de l’Estudi d’Impacte Am-biental.D’altra banda, el segon pro-jecte és el que anunciava el BOE el passat 17 de gener, on l’empresa Capricorn Spain Limited sol·licitava permisos de prospeccions per localitzar hidrocar-burs a la costa catalana. Les entitats hem presentat al·legacions al projecte da-vant la Dirección General de Política Energética y Mi-nas del Ministerio de Indus-tria, Energía y Turismo.

Aquests dos projectes no contemplen les normatives espanyoles i europees de protecció del medi marí, incompleixen la Llei estatal d’hidrocarburs per superar la superfície màxima auto-ritzada i, en cas de dur-se a terme, tindrien greus afec-tacions sobre la fauna i flo-ra marina i sobre activitats econòmiques com la pesca. Més informació a www.natu-

ralistesgirona.org.

Foto: Acció de presentació

d’al·legacions, ANG i NINAM.

Contra les prospeccions marines

Green DrinksGirona, un nou punt de trobada

Estem recollint sig-natures en línia al portal Change.org, on ja comptem amb gairebé 2.500 adhesions.

NO

TÍC

IES

L´ANG posa en marxa una nova for-ma de parlar de medi ambient a la ciu-tat de Girona. Es tracta de les reunions Green Drinks Girona, trobades periò-diques i informals, obertes a tothom que vulgui informar-se de projectes, activitats, interessos, etc. en l´àmbit del medi ambient. L´activitat és gra-tuïta i no cal inscripció prèvia. La pro-pera trobada serà el 9 de maig. Infor-meu-vos al web naturalistesgirona.org.

Aventura Girona et proposa realitzar activitats al medi natural, plenes d’emocions i bons moments on la diversió estarà garanti-da, creant una experiència inoblidable. Personalitzem els serveis en funció de les teves necessitats, experiència, edat i nivell tècnic. Realitzem grups reduïts. Descompte als socis de l’ANG.

Aventura Girona · 633161679 · http://www.aventuragirona.com

nú

m. 1

2 /

pri

ma

vera

201

3

Elaboren un informe sobre la macroplanta de residus

SOS Empordanet, Amics dels Clots del Sant Julià i Veïns i Fills de Forallac enca-rreguen un estudi per avaluar les carac-terístiques i els possibles impactes del projecte a Els Clots, a Forallac.

El treball, elaborat per l´expert mediambienta-lista Jordi Bigues, amb la col·laboració del Centre d´Ecologia i Projectes Al-ternatius i Josep Martí i Valls, Doctor en medeci-na i membre del Centre d´Anàlisi i Programes Sa-nitaris (CAPS), conclou que la macroplanta no sols és un

risc per al medi ambient i la salut humana, sinó que a més és inviable tècnicament i econòmicament. El projecte vol construir sis plantes de tractament de re-sidus industrials i domèstics procedents de la recollida selectiva i de diferents acti-vitats. Es preveu convertir en combustible derivat dels

residus (CDR) per a la in-cineració el contingut dels contenidors de recollida selectiva, quelcom que xoca frontalment amb la política de recuperació de residus de la Generalitat i la Unió Eu-ropea.Els veïns i ecologistes, es queixen que la macroplan-ta es preveu en un lloc in-

apropiat i que serà font de sorolls, pudors, hi haurà un augment desmesurat del trànsit de camions de gran tonatge per pistes rurals, generació i dispersió de pols, contaminació lumíni-ca i possibles afectacions al medi natural i la salut de les persones per les emissions atmosfèriques i de lixiviats.

Acte reivindicatiu pel manteniment el cabal ecològic dels rius

La Plataforma Aigua és Vida, amb el suport de l’ANG i altres entitats, denuncia la manca de cabal del Ter.

El dissabte 13 d´abril es va fer un acte reivindica-tiu al Pasteral per demanar el manteniment del cabal ecològic dels rius i la gestió pública de l´aigua. La Plata-forma Aigua és Vida (de la qual l´ANG en forma part) promou la gestió pública, democràtica i transparent

de l’aigua; i el compliment dels cabals de manteniment dels rius, prioritzant l’aigua vida per damunt l’aigua ne-goci. L’acte va començar a l’estació vella del carrilet del Pasteral i va consistir en una passejada amb tres parades informatives, una d’Ecologistes en Acció sobre

la privatització de l´aigua; la segona del Grup de Defen-sa del Ter sobre la proble-màtica del Ter per sobre del sistema d´embassaments Sau-Susqueda-Pasteral; i la tercera de l’Ateneu sobre problemàtica del cabal del Ter aigües avall dels embas-saments.

NO

TÍC

IES

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

Concurs #naturahivern a Instagram

Aquest hivern vam posar en marxa un concurs de fotografia naturalista a tra-vés de la xarxa social Instagram amb l´objectiu de difondre els valor natu-rals de l´entorn proper. S’hi van pre-sentar 98 fotografies que, guiant-se per les bases, eren preses a les comarques gironines, tenien caràcter naturalista i expressaven algun tret característic de l´estació hivernal. Els participants van

marcar les fotografies amb l’etiqueta #naturahivern, i havien fer un comen-tari amb una menció del compte a Ins-tagram de @natusterritori. El primer premi va ser per a Pere Hos-ta, que va guanyar un any de quota gra-tuïta en la quota de soci de l´ANG i un exemplar del llibre commemoratiu del XXVè aniversari del Concurs de Foto-grafia Naturalista.

Volant per damunt l’hivern

Fotografia de Pere Hosta, feta a la platja de Port-Bo.

FOTO

GR

AFI

A

nú

m. 1

2 /

pri

ma

vera

201

3

La variant de Sant Daniel i la vella con-cepció de la políticaCorrespon a l’estament polític prendre les deci-sions necessàries i establir el moment en que ho són. Poques vegades, a casa nostra, s’ensopeguen.

Autor: Josep Planas i Ga-mundi, exportaveu de la Coordinadora N-II per l’autopista

TEM

A C

EN

TRA

L

O potser és la ciutadania la que no en-certa en les seves demandes ni tampoc en el moment que les formula?Fa 20 anys, ben cofois, alguns dels re-presentants polítics del moment inau-guraven la variant est de Girona. Enca-ra ara -molts d’ells fora de la primera línia- mantenen que era l’única opció possible per descongestionar de tràfic la ciutat de Girona. Gran part de la ciutadania no ho veia, ni ho veu, de la mateixa manera.

Fem números: la construcció de la variant va costar, fent un capmàs, 60 milions d’euros. L’alternativa que proposaven un bon grapat d’entitats i la Coordinadora NII per l’autopista consistia en la construcció d’un ter-cer carril i la gratuïtat entre Fornells i Medinyà. Aquesta alternativa supo-sava 27 milions d’euros i l’allargament de la concessió en 20 mesos a partir de l’any 2004. Si l’alliberament del peatge s’hagués estès als 18 km entre Fornells i Medinyà, la xifra hagués pogut ascen-dir a 36 milions d’euros.Quan la Coordinadora demanava la gratuïtat del tram entre Girona Nord i Sud, a canvi de prorrogar la conces-

sió, no devia ser el moment. A banda, el ministre Borrell va dir que una ope-ració d’aquestes característiques, obeïa a “càlculs financers complicadíssims”. Només set anys després, el tram Giro-na Nord–Girona Sud de l’autopista va ser gratuït. Ja devia ser el moment. En aquests set anys, el Ministeri compe-tent va tenir temps per aprendre ma-tes tot i que els càlculs van resultar esbiaixats: la compensació a ABERTIS (llavors ACESA) per alliberar de peat-ge aquests 8 km va ser de 150 milions d’euros, a pagar en 25 anys. Cent cin-quanta milions d’euros són, cada any, 6 milions d’euros, mil milions de pesse-tes. Ho paguem des de l’any 2000 i ho estarem pagant fins al 2025. Aquesta sí devia ser una gran idea.

En resum, la variant va suposar una inversió de 60 milions innecessaris i el rescabalament a l’empresa conces-sionària per la gratuïtat de l’autopista va ser mal plantejat i pitjor resolt: es-tem pagant anualment molts diners que no calia esmerçar i la concessió s’ha prorrogat -de moment- fins a l’agost de l’any 2021. Fa ben pocs dies, ABERTIS ha inaugurat un quart carril

Fotografies preses un mes abans de la

inauguració de la variant, quan es va fer

una caminada reivindicativa.

Fons: Desvariant.cat

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

TEM

A C

EN

TRA

L

Fotografies de les diverses ac-

cions reivindicatives.

Fons: Desvariant.cat

i ha incorporat 20 quilòmetres gratuïts i tres noves sortides: Fornells, Girona centre i Vilademuls. Tot plegat, una in-versió de 11’8 milions d’euros. És clar que ABERTIS, amb aquests 6 milions d’euros anuals (més la gestió d’una infraestructura que no és gens defici-tària) i que s’embossa des de l’any 2000, n’ha fet prou i de sobres amb dos anys per amortitzar la nova inversió. Es fa evident que no és pas la ciuta-dania, aquí tampoc, qui ha fet un bon negoci. Quan en Pere Macías i Gemma Aguilera escrivien “La gran bacanal” es varen descuidar d’afegir la variant est al cúmul de despropòsits en obra pública dels diferents governs a partir de Felipe González. Potser perquè les dimensions del “negoci” que va supo-sar la construcció de la variant és poca cosa (poca cosa!) al costat del reguitzell d’obres tan faraòniques, com sovint in-necessàries, com les que tots tenim al cap. Però la construcció de la variant gironina no ha estat només un exem-ple de malbaratament econòmic. A la vall de Sant Daniel, la gent ja no hi viu confiada. Es pregunten quan es trigarà a incomplir, com van fer amb el Pla es-pecial que la protegia, les mesures vi-

gents de preservació. El soroll dels mo-tors que utilitzen la variant no permet d’oblidar fàcilment l’episodi.

A més, la seguretat de la variant ha estat sempre qüestionada des dels pri-mers esbossos del projecte. Pregunteu a les desenes de ferits per accident en aquesta carretera en aquests 20 anys. Per a ells, el preu ha estat més alt que per ningú. I no parlem dels morts (quants?) perquè ja no poden respon-dre. Som on som i no és pas per casua-litat sinó per l’endeutament, la falta de visió estratègica i de reflexió i la im-permeabilitat a la crítica i a les propos-tes ciutadanes. L’exercici despòtic de la política troben, en el cas de la variant de Sant Daniel, un cas paradigmàtic.Amb la variant est de Girona, la variant de Sant Daniel, Girona i la ciutadania han pagat un preu massa alt perquè els qui en tenien la responsabilitat es van entestar en mantenir, sota aparences progressistes, el dictat i les maneres d’un ben ranci conservadorisme.

Tota la documentació generada per les variants de Girona al llarg del segle XX és accessible a www.desvariant.cat.

Vint anys després, el for-migueig d’activitat que va generar el rebuig a la variant pot ser vist amb noves pers-pectives. Segurament va ser el primer moviment ciutadà “modern”: transversal, popular, carregat de raons i alternatives tècniques viables. Des d’aleshores ençà, s’han multiplicat les formes de protesta, les temptatives de fer política des del carrer. Han augmentat i s’han diver-sificat els centres d’interès en els que la ciutadania vol i pot intervenir. Moviments com la PAH o com l’ANC no responen a una determinada opció política, almenys no a la manera clàssica. Els polí-tics, tot i les generacions que se succeeixen, s’han fet vells mentre el món ha canviat.

nú

m. 1

2 /

pri

ma

vera

201

3

Riudaura: capital de la lluita en contra el frackingLa història ens ha demos-trat molts cops que no hi ha pobles o causes petites.

Autor: Llorenç Planagumà, CST/ ALBA SUD

TEM

A C

EN

TRA

L

L’octubre de 2012 la Generalitat de Ca-talunya atorgà un permís d’investigació per l’obtenció d’hidrocarburs a una em-presa multinacional que preveia explo-tar-los vora de Riudaura (Catalunya). La denúncia i pressió popular va fer que el 15 de març se li retirés el permís. Des del mes de desembre passat un po-ble situat al nord de Catalunya ha pres consciència que alguna cosa cal can-viar i que ningú, en cap lloc del món, s’escapa d’aquest cicló d’acaparació de recursos en poques mans i a qualsevol preu. Riudaura ha pogut palpar aquest fet a través del fracking, una tècnica extractiva amb un elevat risc de pro-blemàtiques ambientals per contami-nació d’aqüífers, impacte paisatgístic, soroll,… i moltes altres com a conse-qüència d’intentar posar una activitat econòmica extractiva en un espai rural i d’interès natural.

No té cap sentit. La nostra societat, que ha basat el seu desenvolupament econòmic amb un creixement a base d’infraestructures, extracció de recur-sos i consum desaforat, està arribant a la seva fi i els fets de Riudaura en són una prova. Riudaura s’ha despertat i

està lluitant per prohibir el fracking a Catalunya, a Espanya i que la Unió Europea el reguli a partir de les proble-màtiques ambientals que genera.

Amb aquest despertar, Riudaura s’adona que per solucionar el proble-ma no només ha d’aturar el permís, que ja ho ha fet, sinó demanar també que aquesta tècnica es prohibeixi a tot l’Estat Espanyol i això vol dir que els líders polítics comencin a debatre quin model volem per no dur el país a un carreró sense sortida al que estem abo-cats. La qüestió és que en aquests mo-ments estem en una cruïlla històrica i hem de decidir si deixem que avancem cap a aquest model injust i desigual escurant fins el darrer recurs natural i humà que té el territori per a satisfer les necessitats d’uns pocs o un model compartit per tothom i sostenible, on totes les persones hi tenen cabuda sen-se necessitat de passar penúries. Penú-ries ambientals, penúries econòmiques i penúries socials. En aquests moments poques coses representen tant bé la cobdícia humana com el fracking. Un sistema d’extracció de molt poca rendi-bilitat econòmica i de gran impacte so-

Mobilitzacions a Riudaura.

Fotos: ©trepax.com

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

TEM

A C

EN

TRA

L

Foto: ©trepax.comcial i ambiental en el territori. El 50% dels hidrocarburs que dóna la perfora-ció (gas o petroli) s’extreuen durant el primer any. És d’una efimeritat extrac-tiva mai vista.

El que és important en tots aquests processos és que una vegada un poble o col·lectiu pren consciència d’aquest disbarat es mobilitza i demana respon-sabilitat als ciutadans que han estat es-collits i ens representen perquè vetllin per l’interès general i no de les grans empreses. Es podria prendre l’opció de defensar el poble i després de la vic-tòria aïllar-se a esperar temps millors però alguna cosa, la intuïció, diu que ningú es salvarà d’aquest cicló en el qual estem immersos i que ens cal tre-ballar per un canvi de model. Això no-més es pot fer amb cuitadania compro-mesa que agafi les regnes de la Política. Aquesta és l’estratègia de Riudaura: exigir que qui ha de gestionar ho faci, i ho faci pensant en el bé de tota la so-cietat. Per això Riudaura no en té prou d’haver agrupat una majoria social i política entorn el poble per aturar el fracking a Catalunya, també vol fer-ho en tot l’estat Espanyol i per això cal

Quantes retallades s’han consultat a la ciutadania per exemple? Cal rescatar els bancs? Perquè no es fa una consulta de tot això? De la mateixa manera no podem col•locar una extracció en un territori sense abans analit-zar la seva viabilitat, interès i consultar-ho al territori aportant tota la informació. És una obligació despertar i reivindicar els nostres drets, un deute moral amb la de-mocràcia que tant finament ens han segrestat. Aquesta, la de Riudaura, com moltes altres que estan sorgint, és la manera de tornar a recuperar allò que és nostre, el dret a decidir, el dret a reclamar que el poder bé del poble i qui governa l’ha d’aconseguir dia a dia i no només en unes eleccions. El lideratge, com el respecte, es guanya, no ve donat.

treballar i cercar complicitats i alian-ces. El poble de Riudaura ja ha après que l’única solució és una lluita més enllà del poble i de Riudaures en sorti-ran molt més per plantar cara a aquest sistema que permet no tenir en compte la ciutadania. Ara és temps de política en majúscules, no podem deixar que ens la facin, la reivindicarem dia a dia i si cal no dormirem per garantir que qui ens governa ens dugui a bon port a tots i totes, sense deixar-se a ningú pel camí i amb el territori sa i estalvi. Riudaura ho ha entès que la Política és la clau de tot i que cal influir-hi des de baix.

Aquesta pràctica de pressió social per assolir uns objectius és un senyal de maduresa democràtica. Els poderosos, en forma de lobbys d’interessos, tenen els diners però no tenen la força del poble. La “batalla” de Riudaura n’és un exemple. Aquest conflicte sorgeix de dues enfadades, una per l’estupidesa del fracking, i l’altre, per la manera com es tracta a la ciutadania en les decisions que l’afecten. Com si fossin immadurs i que no poden decidir qües-tions claus encara que tinguin tota la informació.

nú

m. 1

2 /

pri

ma

vera

201

3

L’esperança es diu Riudaura Raül Valls, CST

La batalla de Riudaura ha de-mostrat que la mobilització ciuta-dana pot aturar els interessos destruc-tius de les empre-ses multinacionals i dels seus aliats polítics.

La plataforma Riudaura Junts Contra el Fracking ha tingut l’habilitat d’articular les diferents fases i dimen-sions necessàries de la mobi-lització social per fer patent l’absurditat d’uns projectes extractivistes amb un fort impacte territorial, cap be-nefici per la gent que viu al territori i que ens haguessin deixat una trista hipoteca de contaminació i destruc-ció pel futur. La plataforma, d’una manera ràpida i eficaç, ha construït un moviment que ha mobilitzat als veïns

del poble i de la comarca, sensibilitzant-los pedagògi-cament dels perills de la tèc-nica en qüestió. Ha atret el suport dels moviments eco-logistes, ha estès el conflic-te més enllà de les fronte-res del poble, i ha establert una potent interlocució amb experts i intel·lectuals apuntalant les seves justes reivindicacions amb argu-ments científics raonats.Aquesta és l’esperança que Riudaura ens porta: que una ciutadania més activa, amb ganes d’aprendre, més

sàvia, sense complexos, pot reconstruir sobre noves ba-ses una democràcia limita-da, falsa i totalment esgota-da. L’exemple de Riudaura, com d’altres que l’han pre-cedit ens demostra que hi ha alternatives al parlamen-tarisme burgès i a la seva pobre democràcia en mans dels lobbys del empreses multinacionals. Ara ens cal construir una nova Interna-cional que els planti cara al seu mateix terreny. Article complet a

www.riudaurajunts.cat.

AR

TIC

LES

D’O

PIN

IÓ

Obertes les inscripcions al casal d’estiu El BlauetUn any més, l´Associació de Naturalistes

de Girona (ANG) i La COPA organitzen el

casal naturalista d´estiu El Blauet.

El Blauet es desenvolupa en un dels es-

pais més bells de la ciutat de Girona, a la

vall de Sant Daniel, i ajuda als més petits

a conèixer i gaudir de la natura. Aquest

any el Casal serà del 25 de juny al 31 de

juliol i del 2 al 6 de setembre. Com sempre

l´horari és de 9h a 13.30 h i ofereix la pos-

sibilitat de quedar-se a dinar fins les 15h.

Ens adaptem a les necessitats de cada fa-

mília permetent la inscripció al casal sen-

cer o bé per setmanes i/o dies concrets.

Més informació a www.naturalistesgiro-

na.org. Inscripcions obertes fins el 31 de

maig de 2013.

CA

SAL

D’E

STIU

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

RE

CO

MA

NA

CIO

NS

EX

PR

ESS

ION

S P

OP

ULA

RS

Sec com un gaigLes persones que tenen una complexió física astènica, que són prims i carre-gats d’ossos i no se’ls veu cap gota de grassa, sembla que només tinguin pell i os, se’ls diu que “estan secs com un gaig”; sec i prim és el contrari de gras i gros.El gaig, què hi fa aquí? El gaig és un ocell del nostre país que té la caracte-rística de tenir un cos poc molsut. És sec, per això es diu “sec com un gaig”. A més, tot i ser omnívor, el gaig menja invertebrats i fruits –sobretot glans- i els amaga en “graners” que fan de re-bost per tenir menjar l’hivern. Per tant, se li atribuïa una alimentació de poca consistència, i essent així no

Les Cadiretes cremen

Fragment de la fotografia “Les Cadire-tes cremen”, de Jordi Gallego, finalista de la categoria Foto-denúncia del 25è Concurs de Fotografia Naturalista, edició 2012.

Derzu UzalaUn clàsic

Basada en el llibre homònim escrit el 1923 per l’explorador rus Vladimir Arseniev, la pel·lícula Der-zu Uzala va guanyar un Òscar el 1975 com a millor pel·lícula de parla no anglesa. De coproducció sovièti-ca- japonesa, el film dirigit per Akira Kurosawa parla d’un caçador nanai que està totalment integrat en el seu entorn i que té un profund respecte per la huma-nitat i la natura , un estil de vida que serà destruït per l’avanç de la civilització. Està rodada a la taiga siberia-na. Recomanació de Pitu Planas.

podia tenir grassa. El gaig és un ocell de uns 30 cm de color marronós, pit blanc i cua negre, amb les plomes de les ales llistades de blau brillant i ne-gre, precisament aquesta lluentor de les ales és característica del gaig. És una au de l’ordre passeriforme, de la família dels còrvids, gènere garrulus i espècie gladarius. És sedentari, encara que hi ha la varietat gaig blau que emi-gra cap a Africa durant l’hivern. El crit del gaig és el carrisqueig, tot i que fa altres sons segons la situació de perill o atac, vola lentament i camina a saltirons. És fàcil de sentir però cos-ta de veure. Text: Lluís Ball-llosera. Foto:

Agustín Povedano, flickr.

nú

m. 1

2 /

pri

ma

vera

201

3

Lluís Ball-llosera, president d’honor de l’ANGL’objectiu de la figura del president ho-

norífic és commemorar persones que

s´hagin dedicat de forma destacable a

l’entitat. El primer és el soci i actual treso-

rer de l’entitat, Lluís Ball-llosera. Membre

històric, Ball-llosera fa 24 anys que és soci

i col·laborador de l’ANG. Al llarg d’aquests

anys ha ajudat en la gestió econòmica i

ha estat involucrat en la comissió de foto-

grafia, que organitza el Concurs de Foto-

grafia Naturalista. Gràcies, Lluís!

Pa de llet

Per aquesta primavera us proposem un magnífic esmorzar o berenar per a tota la família. Fàcil d’emportar a sortides i excursions, i fàcil de fer, tot i que por-ta una mica de temps.Per fer-lo necessitem 500 gr de farina de pastisseria, 300 ml de llet tèbia, 100 gr de sucre, 20 gr. de sucre amb aroma de vainilla, ½ cullerada de sal, 2 sobres de llevat sec per a pa, 1 rovell i 1 clara d’ou, 50 gr de mantega estovada i sucre en pols per decorar.Primer de tot posem la farina, els su-

cres i la sal tot junt i ho mesclem. Es fa una forma de volcà i al mig hi afe-gim el llevat, el rovell d’ou, la meitat de la llet i amassem. A mida que anem amassant, es va afegint la llet que ne-cessitem ja que segons la humitat am-biental la quantitat pot variar. Ha de quedar una massa homogènia, llisa i elàstica amassant aproximadament 10 minuts. Ho deixem llevar dins el forn a 30ºC durant una hora. Passat aquest temps amassem un altre cop i ho dei-xem llevant 30 minuts més. Un cop ha

crescut, es fan boles de la mida desitja-da, pensant que doblaran el seu volum, i ho deixem llevar 30 minuts més. Pas-sat aquest temps, es puja la temperatu-ra del forn fins a 200ºC i es deixa coure uns 15-20 minuts aproximadament.En sortir del forn hi afegim sucre en pols per decorar, i ja ho tenim tot llest.Queda molt bé sol, per sucar amb llet amb xocolata o cafè, o bé obrint-lo per la meitat i posant-hi pernil dolç amb formatge.Text i foto: Selena Gismeros Prat.

RE

CE

PTA

INTE

RE

SSA

NT

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

Anem a Sant Aniol d’Aguja

Una ruta ideal per escaladors, naturalis-tes i famílies.

RU

TA

A Girona hi podem trobar racons realment bonics, entre ells, el Parc Natural de Sadernes que es troba a l’Alta Garro-txa. Per aquesta zona s’hi poden fer diverses rutes. Aquest lloc té un atractiu especial per escaladors, amants de la na-tura, i famílies a l’estiu, ja que al llarg del recorregut de la riera s’hi troben nombroses gorgues on refrescar-se.

D’entre les rutes que s’hi poden fer, hem escollit la pujada a Sant Aniol d’Aguja, una antiga ermita de moment tanca-da. Dita ruta està senyalitzada en tot el seu recorregut i no hi ha pèrdua. Caminarem 12 km d’anada i 12 de tornada pel mateix camí, tot i que allargant una mica la ruta, es pot agafar una altre alternativa de tornada que també trobem indicada. En el nostre cas, proposem baixar pel mateix reco-rregut. El temps aproximat de l’excursió és d’unes 4 hores.

Cal anar ben calçat, ja que hi ha trams pedregosos. És una zona força arbrada, de manera que a l’estiu i primavera hi trobem molta ombra on aixoplugar-nos del sol.

Es pot arribar en cotxe fins un dels aparcaments de Sader-nes. Un cop a l’aparcament es troben unes rústiques escales que baixen fins a una pista que ressegueix el riu, i es seguei-xen les indicacions. El camí tot i tenir cert desnivell és força recte i no té pèrdua. Es travessen dos ponts penjants força segurs i de nova construcció, i amb l’ajuda de l’equilibri to-carà travessar la riera de pedra en pedra un parell de cops també. L’últim tram s’ha d’anar en compte, ja que hi trobem pedra humida amb la que es podria relliscar. Un cop s’arriba a Sant Aniol, es desfà el camí, molt més agradable de torna-da ja que ens vindrà de baixada.

Text i fotos:

Selena Gismeros Prat.

L’escola taller de bioconstrucció Orígens ofereix descomptes als socis de l’ANG.

Més informació a www.escolaorigens.com.

nú

m. 1

2 /

pri

ma

vera

201

3

Josep PlanasMestre i exportaveu de la Coordina-dora N-II per l’autopista. Li agrada el cinema, el bàsquet i veure els partits del Barça amb la colla d’amics.

“Quan t’impliques en un projecte t’has de divertir, t’has de sentir satisfet amb el que fas.”

Quin paper vas tenir en el moviment contra la Variant de Sant Daniel?Inicialment, des del Col•lectiu Ecologista de Girona, proposant com a alternativa l’alliberament del peatge de l’autopista. Des del 1987 vaig compartir amb l’Oriol Balliu la tasca de portaveu de la Coordina-dora N-II per l’autopista.

Com vas viure aquell con-flicte?Amb molta intensitat. Pen-so que quan algú s’implica en un projecte, s’hi ha de divertir, s’ha de sentir satis-fet amb el que hi fa. I això té premi, obtinguis o no èxit en la reivindicació. Allà hi vaig fer una bona colla d’amics amb la majoria dels quals, vint anys després, mantinc molt bones relacions.

Què creus que va quedar d’aquella mobilització?Bona part de les persones que es varen mobilitzar en aquells anys segueixen en-cara treballant en diversos

moviments socials. A nivell ambiental, cal dir que des de llavors tota obra pública ha introduït, amb més o menys encert, els estudis d’impacte ambiental.

Quina evolució creus que hi ha hagut en la societat des de llavors?Des de mitjans dels 70 fins a mitjans dels 90 va ser l’època de l’esclat ecologista, els atacs del capitalisme salvat-ge contra els espais naturals eren a tots els fronts: la zona volcànica de la Garrotxa, els aiguamolls de l’Empordà, les urbanitzacions a les Ga-varres, les centrals nuclears, les prospeccions d’urani... Les accions per protegir el territori es feien sobre el te-rreny, a través de la premsa i amb impugnacions jurídi-ques. En els temps actuals l’esclat d’Internet ha afa-vorit la globalització de les accions, qualsevol, des de casa, pot promoure accions de gran repercussió. Perso-nes que mai no ocuparien uns terrenys o anirien a una

manifestació s’apunten a una recollida de signatures de Change.org, col·laboren en un projecte de Verkami o pengen piulades a les xarxes socials.

Com veus el fracking i les prospeccions, que actual-ment també mobilitzen els ecologistes?Qualsevol fórmula que persegueixi obtenir més re-cursos fòssils per després cremar-los per obtenir ener-gia és un projecte del segle passat. Les energies del se-gle XXI (i del futur) passen per les energies renovables. I aquí, he de dir-ho, entro en contradicció amb for-ça grups ecologistes. Si no volem centrals nuclears, ni prospecció i ús de com-bustibles fòssils, d’on ob-tindrem energia? Cal, per tant, potenciar l’energia eòlica i la solar, tant tèrmi-ca com fotovoltaica. Entenc que creen camps electro-magnètics, que poden in-terceptar el pas d’aus i que han d’estar en llocs elevats,

però... no és més perillosa una central tèrmica o nu-clear? M’agradaria trobar alguna alternativa viable que em permetés resoldre el dilema.

Actualment estàs implicat en alguna entitat?Els anys 80 els ecologistes consideràvem que recla-mar la independència del país deixant de banda la independència física del territori era un mal negoci. Ara cal anar més enllà, o la desaparició serà total. Tre-ballo, com un membre més, a l’Assemblea Territorial de Girona de l’ANC.

Què recomanaries per fo-mentar el respecte al medi ambient?Els fets demostren que les decisions polítiques solen portar almenys 20 anys de retard respecte de les rei-vindicacions. Davant de cada reivindicació s’ha de presentar un projecte alter-natiu, no utòpic, sinó amb cara i ulls.

EN

TRE

VIS

TA

Fes-te soci/ sòcia de l’ANG!T. 972 22 36 38 · info@naturalistesgirona.org www.naturalistesgirona.org Facebook: Amics de l’Associació de Naturalistes de Girona / Twitter: @natusterritori