Article central On són els ecologistes?Nou projecte SOSpeix, els límits del mar

Tornem a trobar pesticida a la Llémena

Tot apunt per obrir el 26è Concurs de Fotografia Naturalista

El vàter sec, l’altra revolució del bri de palla

Ara és temps de recol•lectar (nova secció)

Entrevista a Albert López i Larrosa, de projecte NINAM

Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona núm. 13 / estiu 2013

nú

m. 1

3 /

est

iu 2

013

L’educació ambiental com a eina de transformació social

Gran part de les activitats que fem des de l’ANG són d’educació ambiental. El casal el Blauet, el camp de treball o el curs d’horts, demostren que és un dels nostres eixos estratègics de treball.

I bona part de les nostres activitats te-nen com a objectiu empoderar la ciu-tadania davant dels reptes ambientals, socials i econòmics actuals.

L’educació ambiental vol transformar les estructures de poder recuperant els valors humans i naturals que afavorei-xen una convivència social i ambiental més harmònica. Com a entitat ens en-frontem, almenys, a dos grans reptes. D’una banda, tenim el repte de contri-buir a formar i capacitar no només a joves i infants sinó també a les perso-

nes que prenen les decisions en la ges-tió i planificació, perquè orientin els seus valors i comportaments cap a una relació harmònica amb el territori. I, de l’altra, tenim un desequilibri social que, en una societat on la riquesa i el benestar estan injustament repartits, ens exigeix a transformar radicalment la nostra societat i assolir una nova distribució dels recursos del món.

Les dues qüestions constitueixen veri-tables eixos de treball per a nosaltres, i cal seguir lluitant per transformar

aquest entorn més immediat. Hem de decréixer? Sí, energèticament, ma-terialment i també econòmicament; però hem de créixer i aprendre en acti-tud, visió i reflexió crítica vers al nos-tre entorn. El camí és la sobirania ali-mentària i energètica, la conservació del territori, la coherència ambiental i el benestar de les persones.

Enric CortiñasPresident de l’Associació de Naturalistes de Girona

Edita: Associació de Natura-listes de Girona, Carrer de les Monges, 20 · 17007 Girona · Tel. 972 22 36 38 · info@natura-listesgirona.org.

Coordina i maqueta: Anna Grabalosa Martín.Dipòsit legal: Gi-417/1997.

Foto portada: ©trepax.com. La pluralitat d’opinions és un reflex de la diversitat del pen-sament ecologista i cada au-tor és responsable dels textos que signa.

EDITORIAL

ED

ICIÓ

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

En el marc d’unes pràcti-ques d’un curs del màster de Ciència i Tecnologia de l’Aigua de la Universitat de Girona s’ha tornat a detec-tar la presència del pesti-cida Endosulfan a l’aigua de la riera de la Llémena, a l’alçada de Sant Martí de Llémena. Aquest pesticida és una substància neuro-tòxica que ataca el sistema nerviós i que és capaç de bioacumular-se en el teixit adipós dels animals. Aquest pesticida va ser identificat

anteriorment a la riera de la Llémena per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) com el responsable de la mortalitat de peixos que va tenir lloc al juny de 2012 i que inicialment es va atri-

buir a un possible aboca-ment de sals. Degut a la capacitat del pesticida de romandre als teixits grassos animals es va poder demos-trar que la mortalitat no era deguda a la concentració de sal, sinó a una contaminació de l’aigua amb aquest pesti-cida prohibit. El resultat de l’estudi de l’episodi de mor-talitat massiva de peixos que va realitzar l’ACA va aparèixer als mitjans de comunicació al febrer de 2013, vuit mesos després

que es detectés la mortalitat massiva de peixos. Des de l’entitat es considera de vi-tal importància que es faci una bona recerca de l’origen d’aquesta contaminació, a més de recordar que quan es prohibeix l’ús d’un produc-te químic no és envà sinó que incomplint normes com aquesta es perjudica greument la salut humana i la del medi ambient. Així mateix, demana que el res-ponsable o responsables si-guin sancionats.

Tornem a trobar pesticida a la Llémena

Atenció, que arriba el Girona cycle sexy!

Podria haver-hi un nou episodi de mortalitat de peixos i d’altres organismes menys visibles.

NO

TÍC

IES

AN

UN

CI

La campanya “Girona Cycle Sexy”, de promoció de la bicicleta com a mi-tjà de transport a Girona, ha estat un dels 18 guanyadors del Sustainable Urban Mobility 2013. La proposta és convertir-la en un element de moda i estil i demostrar que es pot anar amb bicicleta amb qualsevol tipus de roba, fins i tot amb les peces més “fashions” i atrevides. La campanya començarà a finals de 2013.

Om Shanti és una associació que ofereix un espai, tant físic com humà, on compartir i experimentar tècniques, disciplines i filo-sofies de vida que ens ajuden a créixer personal i espiritualment. Descompte d’un 10% de descompte en totes les activitats pels socis i sòcies de l’ANG. Francesc Eiximenis, 8. 17001 Girona · t. 872 030 194 · http://omshantigirona.org · om@omshantigirona.org

nú

m. 1

3 /

est

iu 2

013

SOSpeix, els límits del mar

L’ANG i la IAEDEN – Salvem Empordà pre-sentem la campanya de consum respon-sable de peix i marisc a les comarques gironines amb el nom SOSpeix.

Aquesta campanya té com a objectiu sensibilitzar i in-formar la ciutadania sobre l’amenaça que pesa sobre els mars i oceans i promoure el consum responsable de peix i marisc com a eina per pre-venir la sobrepesca i explo-tació dels mars. La sobreex-plotació dels mars com a font d’alimentació i les tèc-niques de pesca agressives són dues de les problemàti-ques més importants que pesen sobre els ecosistemes marins. SOSpeix és una ini-ciativa destinada a aportar informació sobre l’estat dels recursos pesquers del lito-ral gironí i sensibilitzar els consumidors perquè consu-meixin aquelles espècies de peix i marisc que tenen un menor impacte ecològic.

Posarem a l’abast del consu-midor una guia en format web (www.sospeix.org) i una aplicació per a mòbils i tauletes amb les fitxes de diferents espècies de con-sum de peix i marisc del

Mediterrani. No només s’hi trobaran les més conegudes, sinó també espècies menys presents en la nostra dieta però amb valors culinaris i dietètics importants, i que alhora, no tenen tanta pres-sió per la sobrepesca o bé són espècies que es pesquen juntament amb d’altres més comercials. Cada espècie anirà acompanyada de re-ceptes i dels establiments i restaurants on es poden tro-bar, comprar i consumir.

El web no s’acaba aquí, sinó que també hi haurà una part interactiva on qui vulgui podrà fer les seves aporta-cions respecte l’interès pro-pi i el funcionament de la campanya a més de trobar entrevistes a cuiners, pesca-dors, biòlegs, etc., per conèi-xer la opinió a primera mà dels que tenen el mar més a prop i en el seu dia a dia contribueixen a la seva pre-servació. També s’elaborarà un recurs educatiu per a l’escola, menjadors escolars,

i fins i tot per casa, perquè els més petits prenguin con-tacte amb les diferents es-pècies i aprenguin la impor-tància de conservar el mar. Aquest serà el primer recurs en línia a Catalunya i a les comarques gironines per als consumidors que busquen prendre decisions sosteni-bles en el consum de peix i marisc.

També s’oferiran una sèrie d’activitats de descober-ta del litoral gironí, amb l’objectiu de fomentar el co-neixement del medi marí i la seva conservació. A partir de setembre i fins a mitjans de novembre s’organitzaran sortides guiades en vaixell o caiac per observar la flora i fauna del litoral, cursos i xerrades. Les sortides natu-ralistes pretenen apropar el medi marí de manera lú-dica a tots els públics i així augmentar la consciència de la necessitat de conser-var els seus valors. El cicle d’activitats es clourà amb

una taula rodona sobre la pesca sostenible amb la presència de diferents agents del sector.

Per aconseguir un consum responsable de peix propo-sem reduir-ne el consum, se-leccionar aquelles espècies menys explotades, i priorit-zar el peix fresc, salvatge i de proximitat. Cal tenir en compte que l’aqüicultura no és la solució a la sobreexplo-tació dels recursos pesquers, ja que els peixos s’alimenten amb farines i altres peixos que també s’han de pescar.

Així mateix, el peix conge-lat necessita molta energia per arribar fins al consumi-dor, i no representa una for-ma sostenible de consum, a més, el peix congelat sovint prové de la pesca industrial, cosa que produeix efectes negatius sobre el medi mar. També recomanem menjar aquelles espècies més pro-peres per reduir l’impacte del transport.

PR

OJE

CTE

S

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

Tot apunt per obrir el 26è Concurs

Ja tenim les bases i les dates per al 26è Concurs de Fotografia Naturalista!Es podrà participar al Concurs des del 19 d’agost a les 10 h fins el 30 de setem-bre de 2013 a les 14 h. Les imatges s’han d’inscriure a través del portal www.naturalistesgirona.org/fotografia, han de complir les bases i cal que s’apuntin a alguna de les quatre categories del concurs: General; Aigua, natura i Cos-

ta Brava; Fotodenúncia i Riu Ter.

Enguany hem avançat l’acte de lliu-rament de premis i inauguració de l’exposició de les fotografies premia-des i tindrà lloc el 8 de novembre de 2013 a la Casa de Cultura de Girona. Podeu seguir-nos a Facebook (Concurs de Fotografia Naturalista) i a Twitter (@ConcursFotoNat).

Fragment de la fotografia Vida i llum

1r premi Aigua, Natura i Costa Brava, edició 2012

Autor: David AntojaFO

TOG

RA

FIA

nú

m. 1

3 /

est

iu 2

013

On són els ecologistes?La visió, per no dir els tòpics, que determindes persones assignen als col•lectius i plataformes ecologistes per tal de criticar-los ha canviat considerablement en els darrers 20 anys.

Autors: Dani Boix, Enric Cortiñas, Josep Maria Pra-das i Sergi Nuss

TEM

A C

EN

TRA

L

Ara bé, si determinats perjudicis i vi-sions s’han vençut, també és cert que han aparegut altres tics igualment in-justos. És cert que ara poca gent con-sidera els ecologistes com a enemics del progrés -bé, d’algunes maneres d’entendre el progrés potser sí que molts en som enemics-, com a defen-sors de la societat paleolítica, o com a subgrup que viu al marge de la societat (en una mena de bombolla on tots som peluts, barbuts i amb el cap ple de par-dals). Aquests estereotips han caigut pel pes de les evidències.

Amb tot, si bé algunes velles llufes que ens havia penjat la gent que no com-parteix aquesta voluntat han caigut (“aquests només serien feliços a l’edat de pedra”; “tots són hippies i no sa-ben de què parlen”; etc.), val a dir que ha aparegut una nova xacra sobre els nostres col•lectius. Ara sembla que les nostres entitats han d’assumir les queixes populars de multitud de te-mes, arribant a la situacions esperpèn-tiques com ara que si un grup de veïns no veuen bé que es talli un arbre que s’estimen, reclamin (exigeixin) a les entitats ecologistes que siguin elles les

que ho evitin: ON SÓN ELS ECOLO-GISTES? Això és el món al revés.

Les entitats ecologistes les formen gent com els veïns en qüestió que dedi-quen part del seu temps, coneixements i diners a canviar com es fan les coses quan aquestes no es fan bé. Per tant, els veïns del nostre exemple haurien de veure que a part de lluitar pel seu arbre, hi ha molts més arbres -fins i tot boscos- per defensar. La lluita no es limita al seu arbre i en tot cas, en-lloc de delegar-la, millor implicar-se i comprometre’s.

De totes maneres queda la pregunta a l’aire: ON SÓN ELS ECOLOGISTES? Des de l’Associació de Naturalistes de Girona no podem respondre completa-ment la pregunta, perquè com ja hem dit que hi ha moltes entitats diferents i cadascuna està a molts llocs alhora; hi ha, malauradament, massa feina per fer. Per això, i a mode d’exemple us co-mentarem tres casos: la variant de la N-II a Girona, el tancat de can Llach a les Gavarres, i el cas Aurora.

Reproducció de la portada del diari El

Punt del divendres 14 de desembre de

1990, dedicada a les mobilitzacions con-

tra la N-II.

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

TEM

A C

EN

TRA

L

Fotografia: vall de Sant Daniel.

Autora: Montse Poch, flickr.

La variant de la N-II a Girona

Quan un col·lectiu de gironins i gi-ronines van denunciar el projecte de construir una variant de la N-II de Girona per la vall de Sant Daniel, no van faltar les crítiques i les denúncies que els ecologistes volíem impedir el “progrés” de la ciutat. Ara bé, la plata-forma popular “Coordinadora N-II per l’autopista”, que va encapçalar les pro-testes, davant el despropòsit de projec-te va posar sobre la taula arguments prou clars: era una mala solució perquè suposava un cost excessiu, no solucio-naria el problema circulatori a llarg termini i perjudicaria innecessària-ment part del patrimoni natural dels ciutadans, la Vall de Sant Daniel. Per la Coordinadora, la millor solució i, a més a més, la que implicava un menor cost econòmic era alliberar de peatge el tram de l’autopista entre les sortides Girona-Sud i Girona-Nord (solució titllada d’impossible pels responsables polítics d’aleshores).

Els polítics d’aquell moment es van ben lluir, no cal oblidar el ministre Bo-rrell que entre altres perles va deixar

anar el matiex dia de la inauguració que l’obra no solucionaria el proble-ma. Però va ser l’alcalde de Girona, Joaquim Nadal, qui va excel·lir en l’art de contradir-se, sense respondre als dubtes que havia plantejar la Coordi-nadora. Els contrasentits van arribar a ser esperpèntics, l’alcalde, conegut des d’aleshores com “l’assassí de la Vall” per molts gironins i gironines, va passar de dir que dimitiria si la va-riant passava per la Vall, a que de fet el traçat ben bé per Sant Daniel no hi passava . El més ridícul és que la veu “Vall de Sant Daniel” de l’Enciclopèdia Catalana, escrita per ell mateix, el re-futava. Passats els anys vam poder anar a un ple, presidit pel mateix alcalde, on es va aprovar aixecar els peatges entre Girona-nord i Girona-sud com a solu-ció real per derivar el trànsit creixent a la N-II. De fet, les tres coses que van proposar els “caps verds” de la coor-dinadora es van complir: l’obra va ser molt més cara del que es va pressu-postar en un principi, el col•lapse i la perillositat de la variant han estat una realitat des del primer dia, i la cicatriu que ha deixat la carrertera a la Vall difí-cilment mai s’arreglarà. Ah! i la solució

A les organitzacions ecologis-tes hi ha gent de tota mena, de creients i de descreguts, d’un partit, d’un altre o de cap, però ens uneix la voluntat de canviar algunes realitats que ni són adients per nosaltres, ni pels nos-tres veïns, ni per les futures generacions. Per aquesta diversitat les entitats ecolo-gistes són de moltes menes i no coincideixen en tots els temes. Però compartim la convicció que hi ha coses que es podrien fer molt millor, si volem prioritzar la qualitat de vida de la gent i la conser-vació del nostre patrimoni natural.

nú

m. 1

3 /

est

iu 2

013

TEM

A C

EN

TRA

L

amb la col•locació de menjadores i el possible alliberament de cabirols per a l’activitat de cacera prohibida. Davant d’aquesta situació, la Generalitat que havia emès un informe negatiu no va actuar subsidiàriament, i a 2013 encara no ho ha fet! ON EREN ELS ECOLO-GISTES? Presentant un procés judi-cial per aconseguir la retirada del tan-cat, procediment que va tardar 8 anys a finalitzar, que donava la raó a la nostra entitat i que obligava al propietari a desmantellar el tancat. Demostració una vegada més de l’esforç econòmic que hem de fer els moviments eco-logistes per aturar projectes que no s’haurien d’haver permès per il•legals!! Un cost que les entitats no recuperem i al qual només podem fer front gràcies a vosaltres sòcies i socis, que amb les vostres quotes suporteu molt més que un butlletí i una web.

Una discoteca en espai innundable?

Finalment, el tercer cas posa de mani-fest que massa sovint es barreja allò pú-blic i allò privat. El 2004 l’Ajuntament de Girona va concedir una llicència d’obertura d’una macrodiscoteca a

Foto superior: Gavarres, Mlle. Miracle,

flickr.

Foto inferior: riu Ter, Paco Rivière, flickr.

que va proposar d’un bon inici, la que era “impossible”, va ser la que va solu-cionar realment el problema circula-tori. ON EREN ELS ECOLOGISTES? Organitzant manifestacions (massives i pacífiques), implicant a la ciutadania (cal agrair especialment la implicació de tants artistes... des dels pintors i els seu mural a la Rambla a les nadales del Galliner), intentant explicar les de-ficiències del projecte... érem a molts llocs i vam posar-hi moltes hores.

El tancat de Can Llach a les Gavarres

El segon cas té també una bona dosis de surrealisme. L’any 1995 el Departa-ment de Medi Ambient va emetre un dictamen desfavorable sobre l’estudi d’impacte ambiental del projecte d’aprofitament cinegètic de la finca Can Llach dels Àngels (Gavarres, Baix Empordà/Gironès). La resolució obli-gava al titular de la finca a retirar el tancat cinegètic que havia instal•lat. En total uns 15 quilòmetres de malla, que envolten unes tres-centes hec-tàrees. El propietari va fer cas omís a l’Administració i sis mesos després ha-via continuat la construcció del tancat,

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

TEM

A C

EN

TRA

L

Foto esquerra: construcció

d’urbanitzacions, Girona.

Fons ANG.

Foto dreta: Les Gavarres des

del Poblat ibèric de la Punta

del Castell, Palamós (Baix Em-

pordà). Autor: Ferran Nogués,

Flickr.

l’antiga fàbrica paperera l’Aurora, a Pe-dret. L’Ajuntament, a canvi d’obtenir uns 6.000 m2 de terreny de deveses pel nou pont fins el Trueta, va requalificar a urbanitzables 15.000 m2 de deveses i 4.381 m2 de sòl d’industrial.

Els terrenys de Devesa eren d’alt valor ecològic però de baix preu econòmic i, per tant, el canvi va suposar un negoci rodó pel propietari. Un grup de perso-nes del barri va crear una plataforma de protesta que va acabar convertida en l’Associació de Veïns de Salesians, i es van iniciar reunions explicatives, escrits al diaris, penjada pancartes, etc. ON EREN ELS ECOLOGISTES?

En aquest procés els veïns van contac-tar amb els Natus i conjuntament van acordar recórrer la resolució del PTOP als tribunals sota el paraigua de l’ANG. Enmig d’aquests litigis les deveses de l’Aurora van entrar dins la Xarxa Na-tura 2000 d’àmbit europeu, augmen-tant el seu grau de protecció (clau C5: sistema de parc fluvial i deveses, amb valors paisatgístics i de corredor biolò-gic, d’especial protecció).

La bona feina de l’advocat Eduard de Ribot va portar, el 2008, a una sen-tència favorable a l’ANG. Després el PTOP, l’Ajuntament de Girona i el ti-tular van presentar sengles recursos de cassació al TSJC, que va tornar a donar la raó a l’associació a finals de 2012. El planejament urbanístic de la zona havia de tornar a la figura de Pla de Millora Urbana definida en el PGOU de Girona del 2002. Sense temps quasi ni a llegir la resolució, l’actual govern municipal de CiU va acceptar una pro-posta calcada a la de 2004 del propieta-ri, només millorada econòmicament, i la va tirar endavant aprovant el gener de 2013 un avanç de modificació del PGOU. Aquest mateix grup polític que el 2004 acusava al PSC de doble dis-curs, referint-se a la protecció de zones verdes, va impulsar un projecte més que millorable, sense cap esmena. Per tercera vegada! Hauran de ser els veïns i les entitats ecologistes, en aquest cas l’ANG, qui faci un pas endavant per preservar el patrimoni industrial i l’entorn de l’Aurora, perquè l’Adminstració, tot i canviant, no ho farà.

nú

m. 1

3 /

est

iu 2

013

El vàter sec, l’altra revolució del bri de palla

Jaume Serrasolses, soci de l’ANG

El vàter sec suposa un canvi radical en la forma de gestio-nar les dejeccions humanes i, per ex-tensió, el conjunt de les deixalles orgàniques que ge-nerem diàriament a casa. El criteri que avala l’ús d’un vàter sec és deixar d’utilitzar aigua potable per eva-cuar les dejeccions humanes cap a la claveguera i d’aquí a una depuradora amb la consegüent contaminació dels ecosistemes aquàtics.

També permet deixar de contaminar les aigües freàtiques, en el cas que a casa nostra utilitzem una simple fossa sèptica per a “tractar” les nostres aigües residuals. No té cap sentit dilapidar ingents quantitats d’aigua extreta dels rius, transportada i potabilitzada amb gran esforç energètic i un elevat impacte ambien-tal, amb l’única funció de transportar residus i centra-litzar-los en enormes i carís-simes depuradores que aviat no podrem mantenir i que de retruc fan pujar el preu de l’aigua.Tampoc no té cap sentit malversar el recurs que su-posa la matèria orgànica de les dejeccions humanes i els seus nutrients (tractant-les com a residus) que haurien de tornar al cicle de la ma-tèria i fertilizar els camps, en comptes de contaminar l’aigua robada dels ecosis-temes naturals. Però, com la resta de matèria orgà-

nica, cal tractar-les abans d’incorporar-la a la terra. La forma més adient és el com-postatge. El vàter sec ens permet fer-ho fàcilment. El moble del vàter sec en si no té cap secret i es pot cons-truir de diversos materials. En definitiva, sota el seient del vàter hi ha galleda i al costat del vàter sec hi haurà una cistella amb materials de cel·lulosa secs, normal-ment palla, que evitaran males olors o mosques. La matèria orgànica seca impe-deix que l’orina generi amo-níac.Al fons de la galleda hi po-sarem uns 10 cm d’aquest material vegetal abans de començar a utilitzar-lo. Després de cada ús, aboca-rem una capa d’aquest mate-rial sobre les dejeccions. Lò-gicament, hi van tant l’orina com les femtes. El paper higiènic també. Una vegada la galleda és gairebé plena es treu i es porta al compos-tador. Convé també posar

una bona capa de material orgànic a la base del com-postador abans d’abocar-hi el primer contingut de la galleda. És convenient abo-car a continuació la galleda de les deixalles orgàniques de la cuina i finalment es recobreix amb una capa del material orgànic sec que disposem. Una vegada el compostador estigui ple, se n’ha de posar un altre fins que el primer es pugui co-mençar a buidar a l’hort, ja que millor que hagi transco-rregut un any o un any i mig (segons temperatura am-bient i altres factors). Si hi ha espai es pot fer un tancat on buidar el compostador al cap d’un any, i on acabarà de madurar. Per utilitzar aquest sistema de vàter sen-se consum d’aigua neces-sitem un espai exterior on tenir els compostadors (que es poden comprar a magat-zems de jardineria…) i un hort o jardí on reutilitzar el compost que obtindrem.També necessitarem matè-ria orgànica seca. Heus aquí algunes idees: palla, herba segada seca, fullaraca, boll de cereals, serradures i, en menor mesura, trossejat de cartró d’embalatge, paper, … Després de buidar-la, la ga-lleda s’ha de rentar. Millor utilitzar l’aigua sabono-sa de després de rentar els plats, així no gastarem gens d’aigua potable.

Per a més informació i de-talls podeu contactar en Jaume a jauserr@yahoo.com. També els qui ja l’utilitzin, per tal de com-partir experiències.

AR

TIC

LES

DE

LS S

OC

IS I

SÒC

IES

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

RE

CO

MA

NA

CIO

NS

Guia del recol·lector

La Carme Bosch, creadora de l’Escola de les Flors de Fontanilles, i la Cristina Bota, biòloga i educadora am-biental, ens presenten la seva Guia del recol·lector. Re-meis i usos de les nostres plantes i bolets, un recull de més de 200 espècies que es poden recolectar a Catalunya. El llibre, a cura de Viena Edicions, inclou els usos de-coratius i medicinals i receptes per portar les plantes a la cuina. Ordenada en forma d’agenda mensual, és una eina pràctica per reconèixer les diferents espècies vegetals i saber en quina època de l’any convé recollir-les, tot respectant l’entorn.

seva infusió -presa internament- és molt indicada per trastorns del sistema circulatori, per tant, és molt adequada per estabilitzar la tensió arterial, per millorar la circulació sanguínia, per alleugerir les hemorroides i les varius. També és excel·lent per calmar les do-lències de la menstruació i regular-la.

Ara és el temps de recol·lectar

Comencem aquest estiu una nova sec-ció sobre plantes, remeis i receptes amb la Cristina Bota, educadora ambiental i coautora del llibre “Guia del recol·lector. Remeis i usos de les nostres plantes i bo-lets” .

L’estiu és una de les millors èpoques per collir, sempre amb seny i respecte, les plantes medicinals que necessita-rem durant tot l’any.Una de les herbes remeieres que po-dem recol·lectar fins el mes d’agost és la milfulles (Achillea millefolium) que es troba en prats frescos de gairebé arreu del país. Té les tiges erectes i piloses d’uns 80 cm d’alçada, les fulles molt di-vidides en folíols i les flors blanques i petites agrupades en capítols. Les seves aromàtiques flors tenen nombroses propietats medicinals. La

Externament la infusió és vulnerària i s’aplica per curar ferides i llagues. Antigament era una de les plantes que es collia pels volts de Sant Joan i es penjava a les portes i finestres per pro-tegir la casa i la família.Text i fotografia: Cristina Bota.

AN

UN

CI

SUBLIMITS DIVING CENTER S’AGARÓ és un centre de bus-seig ubicat al cor de la Costa Brava. Vol oferir una formació de qualitat, que permeti als nostres alumnes gaudir intensament de les meravelloses sensacions que proporciona el submarinisme, amb plena seguretat i total confiança.

Descompte 2x1 en batejos al mar pels socis i sòcies de l’ANGDescomptes a consultar en el curs OWD, inmersions i lloguer i compra de material.

http://www.sublimits.cominfo@sublimits.comm. 650 707 047/ t. 972 323 787

nú

m. 1

3 /

est

iu 2

013

Seitons ma-rinats amb melmelada de tomàquet i ceba

Com a aperitiu d’aquest estiu, i per ocasions especials, recomanem una recepta fresca i senzilla. D’una ban-da, hi ha els seitons marinats, que es poden fer amb dies d’antelació i anar-ne agafant cada cop que es desitgi. I, d’altra banda, la melmelada de ceba i tomàquet que acompanyarà els seitons i que també es conserva fàcilment.

El seitó és un peix blau de mida pe-tita que es reprodueix ràpidament i el podem trobar en abundància a la costa catalana. Necessitem, en primer llocc, uns 500 gr de seitons frescos del Mediterrani, una tassa de vinagre de poma o un vinagre suau de color clar, oli, sal, pebre en gra i llorer. En segon lloc, necessitarem 200 gr de ceba, 300 gr de tomàquets madurs i 200 gr de su-

cre. Per començar posem la meitat de sucre barrejat amb la ceba tallada i, per separat, l’altra meitat de sucre amb els tomàquets prèviament pelats i tallats. Aquestes dues barreges es deixen re-posar al voltant d’una hora perquè les verdures deixin anar el seu suc.

Mentre deixem passar l’hora podem anar netejant els seitons, traient-los el cap, els budells i les espines i deixant els lloms nets. Posarem els lloms ben netejats en una safata amb certa fon-dària, hi afegim un pessic de sal, el pe-bre en gra, el vinagre, els posem una capa d’oli per sobre i ho deixem repo-sar tota la nit dins la nevera.

Un cop les verdures han deixat anar l’aigua, posem en una cassola o paella

antiadherent una mica d’oli i, en pri-mer lloc, hi afegim la ceba. Deixem coure a foc lent 30 minuts remenant de tant en tant i afegim el tomàquet. Ho barregem i es cou a foc suau dues hores. Es deixa refredar i estarà llest per acompanyar qualsevol plat de carn o de peix.

En aquest cas, esperarem al dia se-güent a que els seitons s’hagin cuinat amb el vinagre, retirem els seitons que volem utilitzar de la safata, i preparem els pinxos de la manera que més ens agradi, ja sigui sols amb un escuradent o sobre una torrada, però acompanyats amb una mica de la melmelada que hem preparat per donar-li un punt més dolç.Text i foto: Selena Gismeros Prat.

RE

CE

PTA

AN

UN

CI

Sea Dzul Experience et proposa estades de dos dies, depuratives del cos i la ment, navegant pel Cap de Creus, a bord d’un confor-table catamarà. La tripulació t’acompanyarà en la recerca interior de la relaxació, proposant-te activitats senzilles per fondre’t amb el mar i retrobar el teu jo més serè, alimentant el cos amb menús equilibrats, depuratius, de productes locals i ecològics, de tempora-da i de qualitat.

Descompte d’un 5% pels socis i sòcies de l’ANG.

http://www.seadzul.catinfo@seadzul.catm. 626 144 639

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

De Breda al castell de Montsoriu a peu

El castell de Montsoriu està situat dins el Parc Natural del Montseny.

RU

TA

Actualment està en rehabilitació però hi ha bona part de l’edificació que ja està restaurada i disponible per visitar. Les visites s’han de sol·licitar amb uns dies d’antelació, i es pot buscar més informació del castell a www.montsoriu.cat/. S’hi pot arribar per carretera fins al peu del mont i fer una pujada d’uns 30 minuts o bé pujar des d’un dels pobles de la falda del Montseny (Arbúcies, Hostalric, Riells, Sant Hilari Sacalm). En aquest cas hi anirem des de Breda. Po-dem deixar el cotxe a l’aparcament de la Miranda o a les escoles, que queden a prop de l’església i l’ajuntament. Els camins no són complicats, poc més de 15 km i una durada aproximada d’unes 4 o 5 hores a un ritme baix. Sortim ca-minant pel carrer Prat que passa per davant de l’església, fa pujada fins una corba on hi ha una bifurcació i tombem a la dreta. Seguim recte uns 400 m i començarem a trobar senyalitzacions que ens van portant cap a dins del bosc se-

guint direcció castell de Montsoriu justament per on passa el camí de Sant Jaume. El camí fa un suau desnivell però no té pèrdua, anirem tota l’estona per camins no massa amples envoltats de roures fins arribar a una carretera. Quan estem en aquesta carrete-ra, que és el camí en cotxe cap al castell, i l’hem de creuar, ja veurem la indicació del castell per a cotxes però a mà dreta puja un camí per a vianants que s’enfila pel turó on es tro-ba el castell. Seguirem vorejant el mont o bé agafarem els trencants que pugen rectes per la muntanya que fan que s’escurci el camí. A dalt es pot fer una visita al castell si s’ha concertat prèviament o visitar-lo per fora.La tornada es fa pel mateix camí. Un cop a Breda es pot aprofitar per veure els comerços de terrissa o anar a dinar a qualsevol dels res-taurants, que gairebé tots cuinen amb productes de la zona i de km0. Més informació del poble a http://www.breda.cat/.

Text i fotos: Selena Gismeros Prat.

El Taller Natural posa a la teva disposició les eines per aprendre antics oficis i sabers: elaboració artesana de pa, for-matges, herbes remeieres, hort ecològic, apicultura, observa-ció d’aus, astronomia i molts més, sempre en harmonia amb la natura. Descompte d’un 15% pels socis i sòcies de l’ANG.

http://www.eltallernatural.com eltallernatural@gmail.comm. 609.691.959 / 696.628.530

AN

UN

CI

nú

m. 1

3 /

est

iu 2

013

Albert López i LarrosaMembre del Projecte NINAM, que actualment està col·laborant estre-tament amb l’ANG en la plataforma per aturar les prospeccions marines d’hidrocarburs. Psicòleg i patró d’altura, li agrada tocar la gralla i “ser vividor en general”.

Som agents de canvi i te-nim la responsabilitat de produir aquest canvi a tra-vés de les nostres accions.

Què és NINAM, quan va néixer?Vàrem començar el 2005 essent la plataforma perma-nent d’observació i control de les poblacions de ceta-cis a la Costa Brava nord. Però amb el pas del temps hem anat ampliant els nos-tres objectius i ara també recollim dades d’aus mari-nes, fem educació ambien-tal i promovem el turisme sostenible. NINAM és una petita empresa, autofi-nançada, que vol conjugar l’ecoturisme científic amb la recerca a partir de l’estudi, in situ, de les poblacions de cetacis i aus marines, tot i apropant la ciutadania a la nostra biodiversitat marina.

Quines activitats feu? Principalment la campanya d’expedicions que cada any duem a terme, entre princi-pis de primavera i la tardor, sobre control de cetacis i aus marines en la zona de Costa Brava nord. A través de l’educació ambiental, tant in situ com ex situ (a les

aules), donem a conèixer la nostra biodiversitat marina.Col·laborem amb l’Ajuntament de Roses en noves fórmules que possi-bilitin la implementació de nous models de turisme més sostenible i desestacionalit-zat. També estem implicats en accions per a defensar el territori, com ara la plata-forma per aturar les pros-peccions d’hidrocarburs da-vant la costa catalana.

Quins resultats destaques de la vostra tasca?Una de les coses que ens va cridar més l’atenció era el total desconeixement de la realitat del nostre mar, so-bretot pel que fa a la presèn-cia de cetacis. A l’inici, els mitjans de comunicació eren molt receptius a tot el que vèiem, ja que semblava un fet excepcional albirar un rorqual (balena) prop de la nostra costa. Avui en dia ja són més freqüents aquestes notícies i cada cop més gent és conscient dels “veïns” que tenen al mar.

D’alguna manera ens agra-da pensar que hem aportat el nostre granet de sorra en aquest canvi de percepció que el públic en general té dels cetacis.

Com poden els voluntaris col·laborar amb vosaltres?Donades les característi-ques del propi projecte, ara per ara no podem assumir voluntariat, ja que l’espai disponible al vaixell és l’única forma de finança-ment. Precisament hem iniciat el projecte Sea Dzul Experience on, a bord d’un confortable catamarà de catorze metres d’eslora, el Dzul Hàa, naveguem pel mar del Cap de Creus du-rant dos dies. Úter de tot el conegut, el mar ens dóna pau i força. Proposem una recerca interior, amb acti-vitats senzilles per fondre’t amb el mar, retrobar el teu jo més serè.

Què recomanaríeu per fo-mentar el respecte al medi ambient?

El que hem pogut consta-tar al llarg d’aquests anys és que el desconeixement és la font dels conflictes amb el medi ambient. Moltes de les conductes que atemp-ten contra el medi neixen de la manca d’informació. Per tant, proposaríem totes aquelles activitats que do-nin a conèixer el medi, en tots els seus aspectes i rela-cions. L’educació ambien-tal, fora i dins de l’aula, per a grans i petits. Així també proposem les pròpies ac-cions com a eines per ajudar a la conservació. Som agents de canvi i, per tant, tenim la responsabilitat, tots i totes nosaltres, de produir aquest canvi a través de les nostres accions.

Algun suggeriment de lli-bre o pel·lícula?De llibres, “Leviatán o la Ballena”, de Philip Hoare, i la “Guia de Cetacis del Parc Natural de Cap de Creus”, d’Albert López i Gemma Gonzàlez. De films, “Home” i “Earthlings” (Terrícoles).

EN

TRE

VIS

TA

Coneixes els avantatges de ser soci/ sòcia de l’ANG?T. 972 22 36 38 · info@naturalistesgirona.org www.naturalistesgirona.org Facebook: Amics de l’Associació de Naturalistes de Girona / Twitter: @natusterritori