Descobreix els efectes del canvi climàtic a l’espai natural Baix Ter- Mongrí

Anul·lat el Pla Parcial del sector industrial de Vilajuïga

L’ANG presenta gairebé 30 al·legacions en tres anys

Iniciem un festival de curtmetratges ambientals

Cicle de sortides pel 30è aniversari de l’ANG

Entrevista a Lluís Polo, primer president de l’ANG

Butlletí de l’Associació de Naturalistes de Girona núm. 5 / febrer 2011

nú

m. 5

/ f

eb

rer

2011

30 anys de vida

Durant tot el 2011 l’Associació de Naturalis-tes de Girona celebrarà el seu 30è aniversari.

L’acta fundacional de l’ANG es va signar el 17 de gener de 1981.

Al llarg d’aquests anys de treball, els na-tus han viscut infinitat d’experiències, veient passar centenars de socis per la seva organització, impulsant i di-namitzant desenes d’activitats i cam-panyes de sensibilització i participant activament en lluites històriques de l’ecologisme gironí com l’oposició a la Variant de Sant Daniel o la protecció dels Estanys de Sils.

L’ANG també ha contribuït decisiva-ment a la preservació del Pla de Vidre-res o a la recent creació del Parc Natu-ral del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. El Concurs de Fotografia Naturalista,

l’ús d’energia solar a la seu de Sant Da-niel i la campanya Paperassa han estat altres aspectes o moments destacats de l’associació, convertida en un planter tant de gent que ha acabat fent el salt en càrrecs importants com d’idees que la societat ha acabat fent-se seves.

L’entitat començarà aquesta celebra-ció amb la presentació d’un logotip dels 30 anys, i la difusió del calendari commemoratiu. Durant la primavera es reprenen els actes de celebració del nostre aniversari que, entre d’altres comptarà amb sortides naturalistes a diferents espais gironins, l’edició d’un

curs de defensa del territori i la realit-zació d’un festival de curtmetratges ambientals. A finals d’any, i per cloure els actes de celebració, l’entitat realit-zarà un seguit de conferències a càrrec de persones rellevants del món ecolo-gista. A més, durant aquest any també es farà un pla de participació.

Us convidem a participar-hi, i fer més vostra l’entitat!

Enric CortiñasPresident de l’Associació de Naturalistes de Girona

Edita: Associació de Natura-listes de Girona, Carrer de les Monges, 20 · 17007 Girona · Tel. 972 22 36 38 · info@natura-listesgirona.org.

Coordina: Anna Grabalosa · premsa@naturalistesgirona. orgDipòsit legal: Gi-417/1997, 520 exemplars.

Consell de redacció: Alba Ar-gerich, Lluís Ball-llosera, Sergi Nuss, Joana Palahí.

La pluralitat d’opinions és un reflex de la diversitat del pen-sament ecologista i cada au-tor és responsable dels textos que signa.

EDITORIAL

ED

ICIÓ

o:

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

El Tribunal Suprem ha fet pública la sentència que estima, en part, el recurs contenciós-administratiu interposat per l’ANG amb el suport de la IAEDEN i Salvem l’Empordà i anul·la el Pla Parcial del sector in-dustrial de la carretera de Vilajuïga així com la mo-dificació puntual núm. 19 del Pla General de Roses tramitada per classificar com a sòl urbanitzable els terrenys del Pla parcial. La sentència, que es va fer

pública el 15 de febrer, és ferma i tanca un llarg pe-ríode que va començar el 2002 amb el primer recurs contenciós interposat per l’ANG contra l’Ajuntament

de Roses, l’Institut Català del Sòl i la Generalitat de Catalunya davant del Tri-bunal Superior de Justícia de Catalunya.

Segons les entitats, aques-ta sentència del Tribunal Suprem resulta de gran im-portància perquè crea un precedent en el reconeixe-ment dels valors naturals dels connectors biològics i en relació a l’obligació de protegir-los per part de l’Administració. També re-

coneix el major valor dels béns ambientals respecte dels interessos econòmics. D’altra banda, la sentència accepta la impugnació indi-recta del planejament gene-ral mitjançant impugnar di-rectament els plans parcials de desenvolupament. Per tant, trenca amb la per-cepció que no es pot em-prendre cap acció contra planejaments aprovats i podria ser una oportunitat per revisar altres projectes encara no executats.

Anul·lat el Pla Parcial del sector in-dustrial de Vilajuïga

Ens conce-deixen la beca Josep Pallach

El Tribunal Suprem dóna parcialment la raó a les enti-tats ecologistes i tanca el procés judicial iniciat l’any 2002.

NO

TÍC

IES

El projecte E-Rutes Sostenibles Giro-na de l’ANG ha guanyat la beca Josep Pallach. Es tracta d’un recurs educatiu en format d’itinerari per la descoberta didàctica de les iniciatives d’energies renovables i eficiència energètica a Gi-rona i la seva contribució a la mitiga-ció del canvi climàtic a escala local. La beca està convocada per l’Ajuntament de Girona i la Universitat de Girona. Properament tindreu més detalls!

Visites en caiac pel Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i el Parc Natural del Cap de Creus

Descomptes pels socis de l’ANGM. 627 433 332, www.skkayak.com

nú

m. 5

/ f

eb

rer

2011

L’ANG presenta gairebé 30 al·legacions en tres anys

Segons la revisió feta per l’entitat, el gruix de les al·legacions es concentren a la Selva, el Gironès i el Baix Empordà.

El 2008 vam presentar onze al·legacions a projectes tant diversos com el Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012; l’avantprojecte de Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter; i vam subscriure les al•legacions presentades per la Platafor-ma Salvem el Pla de Vidre-

res de l’aprovació inicial del pla parcial urbanístic del SUS 10 “Parc d’activitats”; entre d’altres. Ja al 2009 vam al·legar a onze projec-tes també, com al Pla Te-rritorial de les comarques gironines; al Pla Director Urbanístic de l’Àrea urbana de Girona; al Pla de l’Eòlica i als parcs eòlics miniatura a

l’Alt Empordà; a la variant de la Bisbal d’Empordà; i al desdoblament de l’A-26, entre d’altres. El 2010 el nombre d’al·legacions va disminuir a set, a projectes com l’ ampliació de pista, plataforma i urbanització de parcel·la a l’aeroport de Girona-Costa Brava; a l’estudi informatiu i a

l’estudi d’impacte ambien-tal de la variant de Ripoll; al Pla Territorial de les co-marques gironines; i vam re-dactar consideracions sobre la necessitat de dur a terme una avaluació d’impacte ambiental del projecte de corredor Brugent-Ter a Bes-canó, Sant Gregori, Vilabla-reix i Salt.

Nova Comissió de Defensa del Territori a l’ANG

Vol donar resposta i seguiment a les actuacions que afecten la qualitat ambiental de les comarques gironi-nes.

S’ha posat a caminar la nova Comissió amb l’objectiu de treballar per donar resposta i seguiment a totes aque-lles actuacions que des de l’administració es propo-sen, tals com modificacions de POUMs o construcció de noves infraestructures, i que afecten a la qualitat

ambiental de les comarques gironines. El grup el for-men voluntaris –ja en som una dotzena!- i està obert a la participació de tothom. El grup es proposa donar resposta a tots aquells pro-jectes que afecten el terri-tori, fent-hi les aportacions i al•legacions pertinents

ja des de la fase prelimi-nar i seguint i pressionant les administracions que no tinguin en consideració les aportacions que fem des del Natus. Podeu posar-vos en contacte amb la comissió a cdt@naturalistesgirona.org. Fotografia: Obres del TAV afec-

tant la riera de Cassinyola.

NO

TÍC

IES

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

Iniciem un festival de curtmetratges ambientals

Conscients de les capacitats creadores dels participants del Concurs de Foto-grafia Naturalista, engeguem una nova etapa. Us convidem a una nova aventu-ra, una aventura que ha de mostrar-nos els problemes, les victòries, els perills i les esperances del nostre medi ambient en format audiovisual curt. Amb la in-tenció de mostrar tot aquest ventall de problemàtiques i meravelles, neix

el Festival de Curtmetratges Ambien-tals de Girona Somcurts. El període de recepció de curtmetratges és fins el 15 de maig. El lliurament de premis serà el juny en el marc del Festival Inter-nacional de Cinema de Medi Ambient, col·laborador especial. També hi haurà actes a Girona al juny i al desembre. Us animem a conèixer-ne més detalls a www.naturalistesgirona.org/somcurts.

Aufranys, duna i ombres a l’Orient Mitjà, d’Oriol Alamany

Primer Premi Categoria General 2010C

ON

CU

RS

FOTO

GR

AFI

A

nú

m. 5

/ f

eb

rer

2011

Descobreix els efec-tes del canvi climàtic a l’espai natural Baix Ter- MongríDes de l’ANG hem volgut cel·lebrar l’Any Internacional de la Biodiversitat dis-senyant un itinerari, per a fer a peu o bicicleta, a on es mostra com els immi-nents efectes del canvi climàtic, segons les prediccions actuals, tindran sobre la biodiversitat d’aquesta zona.

TEM

A C

EN

TRA

L

El 2010 va ser declarat com l’Any In-ternacional de la Biodiversitat. El Conveni sobre la Diversitat Biològica de les Nacions Unides manifesta que la biodiversitat és vida, la biodiversitat és la nostra vida. L’objectiu d’aquesta ini-ciativa és reconèixer la importància de la biodiversitat per, d’una banda, do-nar a conèixer què s’ha aconseguit en benefici de la salvaguarda i, de l’altra, situar els nombrosos focus d’alerta allà on sigui necessari.

És el cas de les zones humides, i en concret del Baix Ter, un ambient par-ticularment valuós, perquè hostatja un gran nombre d’espècies i perquè, degut a la reducció d’alguns dels seus hàbi-tats concrets, conté espècies que han esdevingut singulars. L’espai va ser de-clarat Parc Natural el maig de 2010. Es tracta d’una regió mediterrània, ubi-cada al litoral i formada per ambients aquàtics, per la gran plana agrícola, per rius d’important cabal i pel massís del Montgrí. El bon funcionament de tots aquests ecosistemes ve determinat, en bona part, per la quantitat i qualitat de l’aigua que hi és present. Les zones humides de l’espai natural són molt

vulnerables als riscos produïts per l’activitat humana, sobretot les zones humides de mida petita i les temporà-nies. En particular, les zones humides situades al litoral mediterrani han so-fert una pressió molt acusada degut a l’expansió urbanística desmesurada, com és el cas de la Costa Brava.

Des de l’ANG hem volgut cel·lebrar l’Any Internacional de la Biodiversi-tat dissenyant un itinerari per a fer a peu o bicicleta, on es mostra com els imminents efectes del canvi climàtic, segons les prediccions actuals, afecta-ran la biodiversitat que alberga l’Espai Natural Baix Ter – Montgrí.

La totalitat de l’itinerari té 10 punts i un recorregut total de 44 km; dividit amb ruta nord (18 km) i ruta sud (26 km), essent el riu Ter la divisió física entre ambdós rutes.

A cada punt s’ofereix una descripció de l’espai en qüestió, així com detall d’espècies de flora i fauna mitjançant dibuixos naturalistes. També a cada punt es pot llegir quin serà l’efecte del canvi climàtic a l’espai que es vi-

Sargantaner ibèric i lliri de mar. Dibuixos:

Tània Vicens.

Punt 1 de la ruta: Estany de Boada, es-

tanys temporanis d’interior.

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

TEM

A C

EN

TRA

L

Punt 5 de la ruta:

La Gola, dunes litorals.

sita, i un esbós naturalista de com s’interpreta que serà l’espai segons els efectes del canvi climàtic.

L’itinerari ofereix la visita a l’estany de Boada, com a mostra d’estany per-manent d’interior; als arrossars (antic estany de Pals), a les basses d’en Coll i el Ter Vell com exemples de llacunes costaneres d’aigua dolça; a la Platera i bassa de Fra Ramon, com a llacuna costanera salobra; al sistema dunar de la platja de la Gola; a una mostra de dunes continentals, “Les Dunes”; a l’estuari del Ter; a vistes al Montgrí; i a les closes de la Fonollera. El visitant pot aprendre, per exemple, que el sistema dunar de la Gola és de molt bona qualitat però esdevé un sistema vulnerable i fràgil davant el canvi climàtic degut a les previsions d’increment del nivell del mar, que podrien provocar-ne la desaparició si els usos del sòl que es desenvolupen a continuació de les dunes no permeten que aquestes s’enretirin en direcció a l’interior.

El sargantaner ibèric (Psammodromus hispanicus), i el lliri de mar (Pancratium

Es pot accedir a la ruta i els continguts de l’itinerari a través del següent enllaç: www.naturalistesgirona.org/itineraribaixter. Hi trobareu disponible la descàrrega de la cartografia base de referència, els tracks i POIS que composen la ruta per a la seva visualització en disposi-tius mòbils.

Us animem a que gaudiu de l’itinerari i l’entorn tant magnífic en el que es troba!

maritimum) són exemple de biodiver-sitat que es pot trobar als ecosistemas formats per sistema dunar.

Per altra banda, a la visita al punt de l’estany de Boada es pot descobrir un estany temporani d’alt valor ecològic per a les espècies que alberga, entre d’altres amfibis com el gripau corredor (Bufo calamita) i que l’efecte del canvi climàtic preveu que es posi en risc la di-mensió que actualment tenen aquests estanys i la quantitat i qualitat d’aigua que alberguen. També la llargada del període que es troben inundats, el qual es pot veure molt reduït. Aquests efec-tes poden tenir una clara incidència a les comunitats florístiques d’ambients aquàtics; i a les espècies de fauna que habiten aquests espais en certes èpo-ques de l’any degut a la disponibilitat d’aigua i a la zona de refugi, alimenta-ció i aparellament que els proporcio-na. Les espècies amb més capacitat de dispersió tenen més probabilitat de ser menys afectades per aquests factors futurs, com el cas dels amfibis. No obs-tant, la dispersió es pot veure en perill degut a barreres que les accions antrò-piques posen sobre el terreny.

nú

m. 5

/ f

eb

rer

2011

Per molts anys

25 anys de l’Associació de Naturalistes de Girona

Martí Boada

Lluís Ball-llosera

L’ANG ha estat, en-tre d’altres coses, un viver de natura-listes.

Els molts xàfecs que hem suportat i l’aigua que baixa!... però als “Natus” s’hi troba caliu, es pot fer intercanvi d’idees, per això l’ANG és la nostra Associació, i la de tots els gironines que vulguin ésser-ne.

L’ANG, vista des de fora de les comarques gironines, com és el meu cas, m’ha re-presentat tanmateix una connexió, un estar en xarxa amb el medi ambient gironí, des d’un la manera no bar-celonina de veure les qües-tions mediambientalss, tant de la perspectiva del seu coneixement, de la seva di-vulgació, com de les proble-màtiques, des d’una perspec-tiva crítica i si ha convingut mobilitzadora, tant com ha calgut. La necessària pers-pectiva global de l’ANG no

l’ha fet desentendre de les situacions més particulars, record el suport que vaig re-bre de l’ANG, amb un acte en què em vareu nomenar soci d’honor en un moment francament difícil. Per a mi aquesta capacitat de baixar d’escala sense desenfocar la realitat global, revela unes bases de pensament humanístic, que diferencia l’ambientalisme progres-sista i crític d’altres formes d’ambientalisme reacciona-ri de visió socialment a la curta, al que respecto però

que no m’interessa gens.Diria que aquest compo-nent de viver ha estat un clar element distintiu de l’ANG, l’estima pel territori passa per la seva compren-sió i coneixement, que són elements indispensables per a la seva defensa crítica i fonamentada. Amb molt de respecte i afecte. Per molts anys, que podeu continuar estan orelladrets i a l’aguait a les maltempestades insos-tenibles que puguin ame-naçar el maltractat medi na-tural gironí. Endavant!

Tal vegada al haver nascut i viscut a pagès en una bona part de la meva vida, en això que se’n diu “àmbit rural”; fa que els ritmes de la natu-ralesa assequibles a la vida humana –sobretot en la in-fantesa dels anys 50- hagin provocat que, sense adonar-me’n tingués un sentiment naturalista. Cap als anys 70, en veure que malmetien el Volcà de la Crosa, que sempre havia estat allà, i que l’activitat humana havia emmotllat a les seves necessitats i con-

veniències de manera molt lenta; va fer que junt amb altres companys tingués-sim una lluita aferrissada per frenar una activitat que semblava no tenir aturador. Ens en varem sortir havent-hi esmerçat molt de temps i molt d’esforç. Això em va portar a reflexionar sobre la conveniència de que ca-lia ésser quants més millor. Com veieu, d’aquí a passar a ésser soci d’una entitat naturalista només hi ha un pas: vaig decidir que havia d’ésser un més, dels molts

que ja n’eren de l’ANG. És una associació viva, que canvia i s’adapta als temps que estan canviant, a ve-gades molt de pressa. Però l’Associació sempre és allà vetllant pel país; les perso-nes entren, surten i es can-vien. L’esperit, però, sempre és el mateix: avançar, mirar que les coses siguin com cal, que les malvestats no ens ofeguin en tant que nosal-tres som part de la naturale-sa que ens envolta. Per això hi ha els “Natus” i cal ésser-ne.

AR

TIC

LES

D’O

PIN

IÓ

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

RE

CO

ME

NA

CIO

NS

EX

PR

ESS

ION

S P

OP

ULA

RS

Xerrar com una mallerengaQuan una persona parla molt, sense pensar i que de una cosa salta a l’altra, es diu que parla sense solta ni volta, que parla a la babalà o que xerra com una mallerenga. Un exemple clar n’és en Mourinho (llegiu diaris esportius).Aquest ocell és molt cantador, al refi-lar sembla com si fes frases d’un diàleg, i com que sempre són les mateixes i no para en tot el dia, per això se’l conside-ra un ocell xerraire. La mallerenga és un ocellet petit, de mig pam, viu a tot arreu, especialment entre els arbres, on fa niu entre el brancam o als fo-rats de les soques. És insectívor, també menja granes i llavors. Una espècie de mallerenga -la carbonera- s’està pro-

Montañana

Extracte de la fotografia que va obte-nir el Primer premi de la categoria fo-to-denúncia de la 23a edició del Con-curs de Fotografia Naturalista.

Foto: Mario Pereda

El modelo in-mobiliario es-pañol

El model immobiliari espanyol no va ser fruit de la llibertat dels mercats, sinó que les seves arrels prove-nen del franquisme. Allà es va concretar la política d’habitatge que s’ha mantingut fins als nostres dies. Aquest llibre, de l’economista José Manuel Naredo i l’advocat Antonio Montiel Márquez, és una imatge realista del model, però el que realment indueix al pessimisme és la manca d’interès i voluntat de can-viar-lo per part dels polítics i la majoria de la pobla-ció. Aquest llibre, de l’editorial Icaria, vol ajudar-nos obrint el camí per superar antigues concepcions.

vant que sigui el depredador de la pro-cessionària del pi. Ornitològicament direm que la mallerenga es un ocell de l’ordre dels passeriformes i de la fa-mília dels pàrids. A casa nostra hi ha diverses espècies de mallerengues com la blava, l’emplomallada, la d’aigua, i la petita que, junt amb la carbonera, són les més abundants i comuns a gairebé tot el territori. La mallerenga cuallar-ga, tot i que el nom popular ens indica amb quins ocells la relaciona la gent, és de la família dels egitàlids; encara hi ha una altra família de mallerengues, els timàlids, o de bigotis, i que és molt localitzada als canyers i balquers dels aiguamolls. Foto: Mallerenga carbonera,

Desdibuix- Miquel, flickr.

nú

m. 5

/ f

eb

rer

2011

Sortegem el lli-bre 202 recep-tes històriques i tradicionals catalanes sense carn ni peix. O com ser vegeta-rià i no deixar de ser català en l’intent

“Aigua de març, herba als sembrats”

Aquesta vegada l’amic i soci de Mou-te

en Bici, en Germà Coenders, veient que en

el butlletí de tardor parlem d’horts i ali-

mentació, fa obsequi de dos llibres. No es

pas un llibre qualsevol, el títol no ens ha

d’espantar, ja ho diu tot. Els que tingueu

la sort de tenir-lo veureu que se’n pot fer

molt d’ús, de fet i sense adonar-nos-en

ja cuinem o mengem moltes de les coses

que en Germà ens explica. Amb això de

ser català vol dir que la base de la cuina,

tant si es local com no, sempre són els in-

gredients propers, els que es coneixen i

que ens fan ser d’on som.

Sortejarem els dos exemplars entre

els lectors i lectores que ens envieu un

correu-e amb el vostre nom i cognom a

premsa@naturalistesgirona.org.

S’acosta la primavera i s’intenfiquen les tasques a l’hort. És època, en gene-ral, de sembrar i plantar moltes espè-cies, com les tomates primerenques i el fesol d’enramar a les zones càlides, mentre en d’altres se sembren raves i pastanagues i es trasplanten ma-duixons. La lluna plena de març és el 19 i precisament aquest dia cal evitar treballar l’hort a la tarda. El 24 és molt bon dia per treballar les plantes asso-ciades les fulles (enciams, porros, etc.) i el 28 i 29 a les plantes relacionades

amb les arrels (com pastanagues, pata-tes, etc.).

COMENCEN A INTENSIFICAR-SE LA FEINA A L’HORT I, A MERCAT, HI TROBAREM LES

DARRERES VERDURES D’HIVERN.

El 9 d’abril es recomana no treballar l’hort a partir de les 3 de la tarda, així com tot el diumenge 17. La lluna ple-na d’abril és el dia 18. El 14 i el 15 són bons dies per cuidar les plantes que donen fruit, mentre que el 20 i 21 és

un bon moment per dedicar-se a les plantes de fulles. A l’abril es planten en quantitat tomates, pebrots i alber-gínies i se sembren mongetes, melons, síndries, carbassons, pastanagues, ra-ves i els últims espinacs. Al mercat, de verdures de temporada, hi trobarem faves, pèsols, espinacs, xirivies, espàrrecs i els darrers porros, apis, bledes i cols. Fonts: Calendari dels Pagesos, Llunari 2011 i Calendari de fruites i verdures de temporada d’Opcions (opcions.org).

DE

L’H

OR

T A

LA

TA

ULA

CO

NC

UR

S

Na

tus

· Bu

tlle

tí d

e l’

Ass

oci

aci

ó d

e N

atu

rali

ste

s d

e G

iro

na

Cicle de sortides pel 30è aniversari de l’ANG

Apunta-t’hi i celebra-ho amb nosaltres d’una manera activa, estàs convidat/da!

RU

TA

Diferents voluntaris i treballadors de l’ANG estem treba-llant un calendari de sortides per redescobrir diversos in-drets importants de les comarques gironines.

El programa proposa visitar indrets tant especials com l’Albera per parlar de l’energia eòlica; el Montseny per conèixer el parc des del punt de vista biològic; el Ripollès per saber més sobre el perill d’extinció de la perdiu blanca pel canvi climàtic; Bescanó i la comarca de la Selva per con-tinuar reivindicant el NO a la MAT; el Cap de Creus per descobrir la flora i geologia afectades per la tramuntana; les Illes Formigues, Palamós, per conèixer la fauna; la Cerdan-ya per apropar-nos al picot negre; les Gavarres, Cadiretes

i l’Ardenya per parlar de la flora i la fauna i la línia de les Gavarres, entre d’altres; Banyoles per parlar de les espècies invasores de l’Estany; i la Zona Volcànica de la Garrotxa per descobrir la gestió forestal sostenible.

Es preveu fer una sortida al mes i us recomanem visitar la pàgina web www.naturalitesgirona.org per conèixer el ca-lendari. També ens podeu trobar al Facebook (grup Amics de l’Associació de Naturalistes de Girona) i contactar amb nosaltres al tel. 972 22 36 38 i info@naturalistesgirona.org.

Fotografies. Excursió als Ai-

guamolls de l’Empordà, febrer

de 2011. Autora: Àngels Prat i

Valverde.

nú

m. 5

/ f

eb

rer

2011

Lluís PoloPrrofessor de Botànica a la Univer-sitat de Girona i primer president de l’ANG

“Continua essent impor-tant conèixer el territori, trepitjar-lo i defensar-lo, cada vegada tenim més fronts oberts”

En Lluís té l’honor de ser el

soci número 1 de l’Associació

de Naturalistes de Girona i

en va ser el primer president,

el 1981. Parlem amb ell so-

bre aquells primers anys de

l’Associació, que incialment

porta el subtítol de “Centre

d’estudis naturalistes”.

ANG. Què us va fer decidir a crear l’Associació?LLP. Érem diversos pro-fessors universitaris de branques naturalistes que volíem fer activitats per la gent, els ciutadans, no no-més en el món acadèmic. Era un contacte més infor-mal, de conèixer paratges, etc.

ANG. El context hi va aju-dar?LLP. Van ser uns anys d’efervescència naturalista: s’havia fet el Debat Costa Brava, s’havia publicat el Llibre Blanc coordinat per en Ramon Folch (1976), els mestres participaven en es-coles d’estiu actives, etc. I a Sant Daniel compartíem

proximitat amb l’Aula de Natura de l’Ajuntament.

ANG. Com vas viure ser el president de l’ANG?LLP. D’una manera molt planera, ja que no hi havien gaires socis i es presentava un futur incert amb alts i baixos.

ANG. Quina valoració fas de l’evolució de l’entitat?LLP. L’associació és dinàmi-ca i considero que la gent que trepitja el territori i el coneix és qui el pot defen-sar, denunciar les altera-cions del medi. Per exemple, la variant de Sant Daniel va ser un cop molt fort que poc a poc va cicatritzant.

ANG. Quines van ser les primeres activitats que vau dur a terme?LLP. Vam fer un inventari de flora, fauna i uns esque-mes geològics de la Vall de Sant Daniel, on està ubicada la seu de l’entitat. Es tracta-va de recollir els valors na-turalistes per tenir una base

per a fer activitats.

ANG. Pel que fa a la cons-cienciació ciutadana vers el medi ambient, com era lla-vors?LLP. Quan vam començar amb l’Associació, els que estaven conscienciats ho estaven molt, però eren una minoria. Actualment po-dríem dir que tothom està una mica més conscienciat però, paradoxalment, és quan s’estan fent les obres més agresives, com les am-plicacions i modficacions de l’A2 o l’AP7.

ANG. Aprofitem l’entrevista per conèixer-te una mica més, quants anys fa que estàs en la docència?LLP. Vaig estudiar a la Uni-versitat de Barcelona i fa prop de 38 anys que sóc professor de Botànica. Al principi la Secció de Cièn-cies del CUG estava a la Casa de Cultura de Girona i teníem poc més de 20 alum-nes per curs. El nombre d’estudiants ha augmentat

molt, però l’esperit és man-té, cal conèixer el mon ve-getal, conèixer el territori i defensar-lo, cada cop tenim més fronts oberts.

ANG. Quin tipus de sorti-des feu amb els alumnes?LLP. Des del 1976 que fem excursions de camp amb es-tudiants i al llarg dels anys ha anat canviat pel volum d’alumnes. Anem a Sant Miquel, a Sant Daniel, al Montgrí, al Puigsacalm, al Cap de Creus, entre d’altres espais.

ANG. Parlan’s de les teves aficions...LLP. Feina i oci coinci-deixen força. M’agrada fer excursions a peu, practi-car el submarisme a pulmó lliure -tot i que cada vegada baixo menys- i la fotografia en general. Sóc aficionat a la novel•la negra, fa poc he llegit La dona de verd de Ar-naldur Indridason.

EN

TRE

VIS

TA

Fes-te soci/ sòcia de l’ANG!T. 972 22 36 38 · info@naturalistesgirona.org www.naturalistesgirona.org Facebook: Amics de l’Associació de Naturalistes de Girona