l’autònoma 199

PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA GENER DE 2007

LA UAB ELABORA UN PA SENSE GLUTEN

Investigadors del CentreEspecial de Recerca Plantade Tecnologia dels Aliments(CeRPTA) de la UAB handesenvolupat un nou pasense gluten que superala qualitat dels productesactuals per a les personescelíaques.PÀG. 9

NOU PUNT D’ACOLLIDAINTERNACIONAL

Dins la línia d’impulsar lainternacionalització, la UABha estrenat l’InternationalWelcome Point, un nou serveid’acollida i d’informacióadreçat als estudiants, professors o personalestranger que ve a fer una estada a la Universitat. PÀG.13

JORNADA DE DEBATSOBRE LA PREMSA

Els responsables delsprincipals diaris van participar en un simposi a la Facultat de Ciències dela Comunicació. La mancad’interès que despertala informació general entre els lectors i el dèficit enla qualitat de la informacióvan centrar el debat. PÀG. 5

La UAB ha presentat un pla d’acció d’igualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat que s’aplicarà enguany. PÀG.3

MA

RQ

UÈS

Pla d’acció d’igualtat d’oportunitatsper als discapacitats

Pla d’acció d’igualtat d’oportunitats per als discapacitats

El rector va informar en la sessió del dar-rer Consell de Govern, que va tenir lloc el20 de desembre passat, de l’aprovaciódel projecte de llei de modificació de laLlei orgànica d’universitats per part delCongrés dels Diputats i del tràmit parla-mentari que ara seguirà al Senat.

Lluís Ferrer va explicar que les modifi-cacions que s’han introduït respecte al’avantprojecte amplien l’àmbit de l’au-tonomia universitària així com també elsaspectes de representació i participaciódels diferents sectors a la vida università-ria.

El rector va comentar que tots aquestscanvis permetran poder fer una reformadels Estatuts de la Universitat en un sen-tit més obert i democràtic.

En relació amb la Generalitat de Cata-lunya, el rector va informar que, a conse-qüència dels canvis produïts pel nou

02

CLAUSTRE

Els canvis introduïts en la LOU suposen una ampliació de l’autonomia universitària

El rector va explicar queels canvis permeten poderfer una reforma dels Estatusen un sentit més obert

INFORME DEL RECTOR

govern en l’estructura de l’administra-ció, les universitats quedaran sota l’àm-bit del Departament d’Innovació, Uni-versitats i Empresa. Va explicar que dinsd’aquest departament s’ha creat elComissionat per a Universitats, la titulardel qual és Blanca Palmada, que haviaestat vicerectora de la Universitat deGirona, i va dir també que ja han estat

Així mateix, el rector va comentar queja s’ha acabat d’instal·lar a la plaça Cí-vica el Punt d’Acollida Internacionalper tal de facilitar als estudiants provi-nents d’altres països tota la informaciónecessària relacionada amb la Univer-sitat.

Aquest espai, anomenat InternationalWelcome Point, estarà obert tot el dia,de les 9 a les 19 hores, de forma ininter-rompuda.

Finalment, el rector Lluís Ferrer vainformar d’una acció cultural finança-da per la Fundació de la UniversitatAutònoma de Barcelona (FUAB), ques’ha concretat en un encàrrec a l’artistaPerejaume d’una obra que estigui ins-pirada en la idiosincràsia de la UAB. Espreveu ubicar aquesta obra en un in-dret del campus universitari de Bella-terra.

nomenats Pep Anton Ferrer directorgeneral d’Universitats i Xavier Hernán-dez director general de Recerca.

Pel que fa als temes relacionats amb laUniversitat Autònoma de Barcelona, elrector va informar que ja s’ha fet el can-vi de domini a escala institucional deuab.es a uab.cat, i diu que a títol indivi-dual es respecta la llibertat per fer o noaquest canvi a l’adreça com a remitent.

Les universitats queden, amb el nou govern, sota l’àmbit

del Departament d’Innovació,Universitats i Empresa

Blanca Palmada, que va servicerectora de la Universitat

de Girona, és la titular del nouComissionat per a Universitats

ACORDS

MÉS INFORMACIÓ: consulteu la intranet de la UAB (Organització)

PRESSUPOST DE LA UABS’aprova la pròrroga del Pressupost dela UAB de l’any 2006 i s’accepta la pro-posta del Pressupost de la UAB per al’any 2007 i elevar-la al Consell Social.

COMISSIÓ D’ÈTICA EN EXPERI-MENTACIÓ ANIMAL I HUMANAA proposta de la Comissió d’Investi-gació, s’acorda designar els membresdel Comitè d’Ètica en ExperimentacióAnimal (CEEA). També s’acorda desig-

nar els membres d’aquesta comissióde la UAB.

COMITÈ DE BIOSEGURETATA proposta de la Comissió d’Investi-gació, s’acorda designar els membresdel Comitè de Bioseguretat.

LÍNIES GENERALS DE LA NOVACARRERA ACADÈMICAS’aproven les Línies Generals de la novacarrera acadèmica a la UAB.

COMISSIÓ D’AFERS ACADÈMICSS’acorda elegir els membres de la Co-missió d’Afers Acadèmics de CiènciesExperimentals i Tecnologies, de Cièn-cies de la Salut, de Ciències Socials i deCiències Humanes.

ESTRUCTURES BÀSIQUES DE LA UABS’acorda ratificar l’aprovació del Regla-ment de l’Institut de la Comunicació dela UAB (InCom-UAB).

La Universitat Autònoma de Barcelonaha presentat un pla d’acció d’igualtatd’oportunitats per a les persones ambdiscapacitat, que s’aplicarà l’any 2007.Entre altres accions previstes, destaquenl’inici del projecte pilot d’atenció a lespersones amb discapacitat física, basaten la figura innovadora de l’assistent per-sonal, la creació d’un Centre de RecursosTecnològics i l’aplicació del Pla d’Acces-sibilitat i Mobilitat de la UAB.

El nou model d’atenció, basat en la fi-gura de l’assistent personal, és una expe-riència que, un cop aprovada la Llei depromoció de l’autonomia personal i aten-ció a les persones en situació de depen-dència, suposarà la contractació d’assis-tents personals per donar suport a unnombre màxim de deu estudiants de laUAB amb discapacitat física i en situacióde dependència, per un període inicial dedivuit mesos i amb un pressupost de mésde 300.000 euros.

MÀXIMA AUTONOMIAÉs una iniciativa conjunta de l’InstitutCatalà d’Assistència i Serveis Socials(ICASS), del Departament d’Acció Sociali Ciutadania, i de la Fundació AutònomaSolidària (FAS) i busca que les personesen situació de dependència puguin gau-dir de la màxima autonomia, tant enl’àmbit acadèmic com personal.

Assistents personals per a estudiants discapacitats

El pla estratègic també inclou un Centre de Recursos Tecnològics

La UAB presenta un pla d’acció d’igualtat d’oportunitats per a les persones amb discapacitat

03

El nou Centre de Recursos Tecnològicsfacilitarà l’accés a la informació a travésde l’ús de les noves tecnologies de lacomunicació i de la informació, poten-ciarà l’autonomia personal dels alum-nes amb discapacitat en l’àmbit acadè-mic i crearà un espai de formació i detreball per als estudiants amb necessi-tats educatives al campus de la UAB. Pera les persones amb discapacitat, aques-tes tecnologies no només serveixen perpotenciar capacitats, sinó també perpal·liar-les i compensar limitacions.

Dia mundial

Els assistents personalsdonaran suport a un nombremàxim de deu estudiants per

un període inicial de 18 mesos

amb problemes de mobilitat a causa dela seva discapacitat.

La UAB va commemorar, el 12 de desembrepassat, el dia mundial de les persones ambdiscapacitat amb un acte que va tenir lloc alRectorat. Mercedes Unzeta, presidenta de laFundació Autònoma Solidària (FAS) i vice-rectora de Relacions Exteriors de la UAB, vaobrir un acte en què Begoña Navarrete,directora de la FAS, va explicar el servei d’a-tenció a la discapacitat de la UAB; IsmaelMessaoudi, estudiant amb discapacitat de laFacultat de Psicologia, va parlar de la situa-ció dels estudiants amb discapacitat a launiversitat i dels reptes de futur; JordiObiols, professor del Departament de Psico-logia Clínica i de la Salut, va impartir unaconferència sobre discapacitat i malaltiamental; Berta Maure, representant delMinisteri d’Indústria, Turisme i Comerç, vaexplicar la participació del Ministeri en elfutur Centre de Recursos Tecnològics de laUAB; i Laura Agud, cap del Servei d’Atencióa les Persones de l’ICASS, va explicar elconveni de col·laboració amb la FAS, quepermetrà la posada en marxa del pla pilotd’assistents personals.

L’acte, que disposava de les mesuresd’accessibilitat i d’adaptabilitat per garantirl’accés de totes les persones, va ser tancatpel rector de la UAB, que va presentar elPla d’Accessibilitat de la UAB.

Begoña Navarrete, directora de la FAS, durant la presentació del pla a la sala d’actes del Rectorat.

Mercedes Unzeta i Berta Maure.

La utilització d’aquests recursos són,amb freqüència, l’únic mitjà perquèaquests estudiants puguin utilitzar latecnologia estàndard. El centre tindràun pressupost inicial de 62.000 eurosaportats pel Ministeri d’Indústria,Turisme i Comerç.

Finalment, el Pla d’Accessibilitat,aprovat pel Consell de Govern de la UABel setembre passat, eina que defineix lapolítica de la Universitat en matèria demobilitat i d’accessibilitat, estableixentre els seus objectius estratègicsmaximitzar l’accessibilitat de tots elsseus usuaris, sobretot de les persones

CAMPUS

Els estudiants de Dret i l’associació Libera organitzen unes jornades pels drets dels animals

Els ponents expressenuna gran preocupació per l’explotació actual que es fa dels animals

El gos Balto, que va ser maltractat ara fa més de tres anys, va ser curat a l’Hospital Clínic Veterinari.

04

Els estudiants de l’assemblea de laFacultat de Dret, juntament amb l’asso-ciació animalista Libera, van organit-zar, el dies 20 i 21 de desembre, unesJornades pels Drets dels Animals quevan tenir lloc a l’aula magna de la Fa-cultat.

El dia 20 es va projectar el documen-tal sobre maltractaments d’animalsEarth-lings, de Shaun Monson i Joa-quin Phoenix, que ha estat guanyadorde diversos festivals, com l’ActivistFilm Festival 05 i el San Diego FilmFestival 05.

El dia 21, en el marc d’una xerrada-debat, una alumna representant de l’as-semblea de la Facultat de Dret va expli-car la proposta d’abordar la necessitatde tenir algun tipus de llei que puguigarantir els drets dels animals.

La professora de la Facultat de Filo-sofia i Lletres Marta Tafalla, autora delllibre Els drets dels animals, va fer unrepàs històric sobre la situació dels ani-mals i les preocupacions de moltes per-sones sobre el patiment que viuen en laseva relació amb els humans. Es va ferressò de com, en la nostra vida quotidia-na, utilitzem els animals en el nostrebenefici. Va recordar que als anys setan-ta es va aguditzar la sensibilitat al vol-tant de l’explotació dels animals amb la

producció industrial d’aliments d’origenanimal i amb l’increment dels productesd’estètica. Els animals són les úniquesvíctimes que no es poden defensar i aixòha donat origen al moviment animalista,que defensa el dret dels animals a nopatir i a no ser sacrificats. Va citar elsfilòsofs de la Il·lustració com a punt d’ar-rencada en la preocupació per l’explota-ció dels animals i va fer una crida endefensa d’un compromís ferm per unmón més just i més digne.

La trajectòria professional del periodista imembre del Consell Social de la UAB JoaquimM. Puyal va ser reconeguda pel Col·legi dePeriodistes de Catalunya en un acte que vaintroduir Josep M. Huertas, degà del Col·legi, ien el qual l’escriptor Quim Monzó va glossar lafigura de Puyal. Cada any, el Col·legi dePeriodistes reconeix la trajectòria periodísticad’un professional que gaudeixi del respecte ide l’estima dels seus companys, reflexiona enun acte públic sobre el que significa l’exercicide la professió i repassa alguns aspectesimportants de la seva vida professional.

PREMIS

David Pérez Castrillo, professor del Depar-tament d’Economia i d’Història Econòmica idel Centre per a l’Estudi de les Organitzacionsi de les Decisions (CODE), ha rebut l’ArrowPrize in Theoretical Economics pel seu article«The Principal-Agent Matching Market»,escrit conjuntament amb Kaniska Dam, i queha estat publicat a la revista Frontiers ofTheoretical Economics. Aquest premi s’atorgaen honor a Kenneth J. Arrow, qui va rebre elPremi Nobel d’Economia l’any 1972 per lesseves contribucions a la teoria de l’equilibrigeneral i el benestar.

David Pérez Castrillo guanyaun premi d’economia

Joaquim M. Puyal, reconegutpel Col·legi de Periodistes

El professor del Departament de FilologiaEspanyola Jordi Julià Garriga ha estat undels guanyadors de la 35a edició dels PremisOctubre de literatura en català en les moda-litats d’assaig, narrativa i poesia, que convo-quen la Fundació Ausiàs March i l’editorial 3 i 4. Principi de plaer ha estat el recull depoemes de Jordi Julià Garriga que ha me-rescut el Premi Vicent Andrés Estellés per«la complexitat, l’ofici i la cultura que des-til·len els seus versos sobre la realitat de lavida postmoderna», segons un dels mem-bres del jurat.

Jordi Julià Garriga obté un dels Premis Octubre

05

Els responsables dels principals diaris vanser presents a Ciències de la Comunicació

L’aula magna de la Facultat de Ciènciesde la Comunicació va acollir, el 14 dedesembre passat, el II Simposi sobrePeriodisme i Ciutadania Plural: Proble-mes, Rutines i Reptes, coordinat perAmparo Moreno, en el qual van partici-par estudiants, investigadors de dife-rents universitats, periodistes i directorsde diaris de pagament i gratuïts.

L’objectiu era obrir un debat entre pro-fessionals de l’acadèmia i dels mitjansde comunicació i estudiants sobre lapossible relació entre la manca d’interèsque desperta avui la informació generalentre el públic lector i el dèficit en laqualitat de la informació. Entre els pro-blemes, es va parlar de la pressió de lesempreses i la precarització de la profes-sió, així com també de les rutines profes-sionals que cal canviar i que afecten lamateixa formació dels professionals.

Especialment interessant va ser eldebat entorn de la problemàtica de lapremsa i els reptes que ha d’afrontar, enla taula que va reunir els directors dediari Cristina Fallaràs, d’ADN, RafaelNadal, d’El Periódico, Vicent Sanchis, de

Rafael Nadal, d’El Periódico, i a la dreta, Cristina Fallaràs, d’ADN, durant les seves intervencions.

Debat sobre els resultats electorals a la Facultat de Ciències PolítiquesA la Facultat de Ciències Polítiques i deSociologia va tenir lloc, el 29 de novem-bre, una taula rodona moderada peldegà, Josep M. Sanahuja, emmarcada enel vintè aniversari de la creació de laFacultat, en què els professors JordiArgelaguet, Agustí Bosch, SalvadorCardús, Gabriel Colomer i Joaquim M.Molins López-Rodó van analitzar elresultat de les eleccions que han confi-gurat el nou govern de la Generalitat.

El degà va recordar que, des de la sevacreació, la Facultat ha buscat combinar,en la seva oferta docent, la resposta ales demandes socials en l’àmbit de la

política amb el rigor i la qualitat acadè-mica.

Jordi Argelaguet va analitzar els resul-tats d’Iniciativa i va remarcar que, mal-grat el seu èxit, continua sent una forçaminoritària, molt lluny dels bons tempsde l’hegemonia del PSUC.

Agustí Bosch va parlar de CiU. Les pre-visions d’èxit la van perjudicar i, a més amés, els seus votants han envellit i no hiha hagut relleu electoral. Salvador Car-dús va matisar l’ambigüitat d’EsquerraRepublicana, que li ha fet perdre un 23per cent dels electors. Va posar també de manifest que la dialèctica Espanya-

Els problemes, les rutines i els reptes de la premsa actual s’analitzen en un simposi

Catalunya havia perdut força hegemòni-ca respecte a la relació dreta-esquerra; vamanifestar que aquesta vegada Esquerrano ha pogut decidir com a element claudel nou govern, ja que qui realment hapres la decisió ha estat Montilla. Colo-mer va aportar nombroses dades sobreles enquestes prèvies a les eleccions del’1 de novembre i va explicar com l’avan-tatge de CiU, en el moment de convocareleccions, es va anar reduint fins a arri-bar el dia decisiu. López-Rodó va analit-zar els resultats del PP i la nova propostade Ciutadans en termes de fer un toc d’a-tenció al nacionalisme.

l’Avui, Toni Ayala, de 20 Minutos, FelipeVilla, d’El Hispano, i els redactors en capAlbert Gimeno, del suplement Vivir deLa Vanguardia, i Xavier Gual, de MetroDirecte. El debat va derivar per momentsdel tema plantejat vers un enfrontamententre mitjans gratuïts i de pagamentsobre quins d’aquests estan més a propdel ciutadà.

PREMSA GRATUÏTARafael Nadal va rebutjar tant que lapremsa gratuïta hagi afectat gaire lesvendes del seu mitjà, com que hi hagimanca d’interès dels lectors per les notí-cies, com també que no es doni veu a lesminories. Xavier Gual, per contra, sí queva denunciar la pèrdua de contacte ambel carrer dels mitjans tradicionals: «Hi haun cert endropiment». Vicent Sanchis vanegar que la informació estigui en crisi:

«Si de cas, ho pot estar el suport paperpels nous fenòmens de comunicació, pe-rò no per una suposada pèrdua de credi-bilitat». Va rebutjar la suposada faltad’espai dedicat a la «ciutadania plural,terme que s’ha utilitzat aquí com a armaquan, ara, la societat està més represen-tada que mai als mitjans». En la sessió dela tarda es va debatre el tema de les ruti-nes periodístiques en una taula rodona.Entre els diversos participants, DardoGómez, president del Sindicat de Perio-distes de Catalunya, va fer referència alsmúltiples condicionants que viuen elsperiodistes per exercir amb garanties lallibertat de premsa, i el professor JaumeSoriano va descriure la situació en què estroben els periodistes en les seves tas-ques quotidianes, com es pot comprovaramb el llibre blanc de la professió perio-dística a Catalunya.

CAMPUS06

El cicle d’activitats corresponent a l’Anyde l’Evolució de la UAB continua enda-vant. Durant el mes de desembre, dosdestacats investigadors nord-americansvan participar en el cicle parlant de l’evo-lució des de diferents perspectives.

L’11 de desembre va tenir lloc alRectorat la conferència «Evolució, genè-tica de poblacions i genòmica», que vapronunciar Michael Lynch, professoreminent del Departament de Biologia dela Universitat d’Indiana (EUA).

Lynch va parlar de les línies de recercaen què treballa actualment, entre lesquals hi ha els «mecanismes responsa-bles de l’evolució de la complexitat delgenoma», un treball que l’ha portat adescartar «una relació causal entre lacomplexitat a nivell genòmic i a nivellorgànic».

Lynch i el seu equip investiguen tambéla funció de la duplicació genòmica:«Pensem», va dir, «que els gens duplicatsestan normalment preservats per repar-tir-se funcions de gens ancestrals mésque no pas per desenvolupar noves fun-cions».

I, pel que fa al paper de la recombinacióen l’evolució, Lynch va explicar que el seugrup «treballa sobre el microcrustaciDaphnia pulex» per obtenir «observa-cions biològiques clau» per explicar «ladistribució filogenètica de la recombina-ció». Han iniciat, va explicar, el ConsorciGenoma Daphnia, per tal de catalogar,cartografiar i caracteritzar les funcions dela majoria dels gens de la Daphnia pulex.

El 20 de desembre, a la Facultat deCiències i a la Facultat de Biociències,

Investigadors nord-americansparticipen a l’Any de l’Evolució

Stephen Stearns, professor d’Ecologia iBiologia Evolutiva a la Universitat deYale (EUA), va oferir la conferència «Quèés l’evolució?».

DOS ENFOCAMENTSStearns va començar destacant els dosenfocaments sota els quals s’ha estudiatl’evolució de les espècies: la sanitat i lesciències socials o, més en particular, el«coneixement sobre la condició huma-na». Per a Stearns, l’evolució requereix lacorrelació entre la «variació en l’èxitreproductiu» i «la variació en els trets»dels individus, i que aquesta variació delstrets sigui heretable.

Va destacar el fet que només hi ha «unarbre de la vida», és a dir, que «tots elséssers vius del planeta estan relacionatsamb un avantpassat comú» i «les bran-ques de l’arbre són variacions en l’espe-ciació». L’estudi d’aquest arbre «descriula relació de totes les formes de vida delplaneta». A més, va afegir: «La vida formauna continuïtat amb la no-vida, es vaoriginar de la matèria inert a través deprocessos naturals. Estem, doncs, rela-cionats amb tota la matèria de l’univers».

M. Lynch, de laUniversitat d’Indiana, i S. Stearns, de la Universitatde Yale, hi fan xerrades

El professor de la Universitat d’Indiana Michael Lynch.

El professor de la UAB Alfredo Ruiz va ser l’encarregat de presentar Michael Lynch.

BREUS

El Consell del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura, i de les CiènciesSocials, reunit el 20 de desembre passat, ha fet públic un comunicat en què mostra la seva posició davant la tercera hora de llengua castellana que vol imposar el Ministeri d’Educació. En aquest comunicates donen les raons per les quals considerenque aquest fet «no només implica una invasióde competències i un atac al nostre modeleducatiu propi, sinó que revela una concepcióuniformista i obsoleta de l’ensenyament i aprenentatge de llengües».Entre les raons donades per justificar aquesta posició, s’especifica que tots els estudis mostren que la llengua que calreforçar a Catalunya per tal de complir ambels objectius de dominar les dues llengüesoficials en acabar l’escolaritat obligatòriacontinua sent la catalana. També manifestenque el model d’aprenentatge de llengües aCatalunya a través de la immersió lingüísticaha estat un dels principals encerts del modeleducatiu català, i que aquest ha aconseguitresultats satisfactoris sense crear una divisióeducativa per comunitats lingüístiques.

En contra de la tercera horade llengua castellana

El 4 de desembre passat, la UAB va rebre la visita de l’ambaixador de Corea del Sud,Lee Chun-Seun, que va arribar acompanyatdels professors José Manuel Brañas, de la Facultat de Ciències Econòmiques, i de la vicedegana de la Facultat de Traducció i d’Interpretació, Olivia Fox. Va ser rebut per la vicerectora de Relacions Exteriors i de Cooperació, Mercedes Unzeta. Després d’un dinar conjunt, el grup es va dirigir a la Facultat de Traducció i d’Interpretació,on l’ambaixador va pronunciar la conferència«Corea en el context asiàtic. Relacions amb Espanya». Per a la UAB, aquesta visita suposa l’enfortiment de les relacions amb un país emergent en nombroses àreesde la ciència i la tecnologia, i que alhoraestà vivint una gran efervescència cultural.

L’ambaixador de Coreadel Sud visita l’Autònoma

CAMPUS 07

La Facultat de Filosofiai Lletres va acollir els experts de diferents universitats espanyoles

Es fan unes jornades sobre el conte espanyol del segle XIX

El dia 15 de desembre va tenir lloc, a laFacultat de Filosofia i Lletres, la darrerasessió de les Jornades sobre el ConteEspanyol al Segle XIX, que organitza elgrup d’investigació del professor SergiBeser. El professor Enrique Rubio Cre-mades, de la Universitat d’Alacant, vaparlar sobre «L’article de costums i elconte: els relats d’Alarcón».

Aquestes jornades s’han desenvolupatdurant els mesos de novembre i desembrei han tractat aspectes relatius a la difusiódel conte en l’àmbit editorial i periodísticdel segle XIX; el paper de les traduccions deles obres franceses; i el sentit i les caracte-rístiques del conte regional i grotesc.

El propòsit de les Jornades ha estat ofe-rir als alumnes de Filologia Espanyola i

d’altres titulacions afins un panoramade la narrativa breu del segle XIX des deles perspectives teòrica i filològica.

Els professors convidats han estatespecialistes destacats d’altres universi-tats, entre els quals cal destacar JaumePont, de la Universitat de Lleida; JoanOleza, de la Universitat de València;Enrique Millares, de la Universitat deBarcelona; Ángeles Ezama, de la Uni-versitat de Saragossa; Marta Giné, de laUniversitat de Lleida; i Enrique RubioCremades, de la Universitat d’Alacant.Totes les sessions van incloure una con-ferència sobre un tema concret en elqual era especialista el professor queintervenia i, posteriorment, hi va haverun debat amb els alumnes moderat pelprofessor Sergi Beser.

El Grup d’Investigació del Conte Es-panyol del Segle XIX es va constituirl’any 1998 sota la direcció de SergiBeser, un dels estudiosos de la literatu-ra espanyola del segle XIX més desta-cats.

BREUS

El dia 9 de gener va tenir lloc, a l’Institutd’Investigació de Ciències de la SalutGermans Trias i Pujol la signatura d’un conveni de col·laboració per desenvoluparestratègies de teràpia gènica per a malaltiesintestinals. El conveni el van signar Enric Argelagués, per la Fundació Institutd’Investigació Germans Trias i Pujol; LluísFerrer, rector de la UAB, i Ramon Riera, del Holding Grifols. Per part de la UAB, les persones encarregades de l’execució delconveni seran els grups d’investigació dirigitsper Miguel Chillón, professor d’investigacióICREA, i Ester Fernández, professora de Fisiologia del Departament de BiologiaCel·lular, de Fisiologia i d’Immunologia.Aquest conveni permet apropar els coneixements dels investigadors adscrits a centres públics de recerca a la indústria.

Acord per desenvoluparteràpia gènica per a malalties

EEll ccoonnsseelllleerr dd’’IInnnnoovvaacciióó,, UUnniivveerrssiittaattss ii EEmmpprreessaa,, JJoosseepp HHuugguueett,, vvaa ffeerr uunnaa vviissiittaa aa llaaUUAABB eell ddiiaa 1122 ddee ggeenneerr.. EEll nnoouu ccoonnsseelllleerr,, qquuee aannaavvaa aaccoommppaannyyaatt ppeerr BBllaannccaa PPaallmmaaddaa,,ccoommiissssiioonnaaddaa ppeerr aa UUnniivveerrssiittaattss ii RReecceerrccaa,, ii ppeerr aallttrreess mmeemmbbrreess ddeell sseeuu DDeeppaarrttaammeenntt,,vvaa sseerr rreebbuutt ppeell rreeccttoorr,, LLlluuííss FFeerrrreerr.. DDeesspprrééss vvaa vviissiittaarr llaa FFaaccuullttaatt ddee TTrraadduucccciióó iidd’’IInntteerrpprreettaacciióó,, ll’’EEssccoollaa ddee PPoossttggrraauu,, eell CCeennttrree ddee VViissiióó ppeerr CCoommppuuttaaddoorr ((aa llaa ffoottoo)) ii eellCCeennttrree ddee RReecceerrccaa eenn SSaanniittaatt AAnniimmaall.. EEnn eell ddeeccuurrss ddee llaa vviissiittaa,, vvaa sseerr iinnffoorrmmaatt ddee lleessaaccttiivviittaattss ddeellss cceennttrreess ii ddee lleess sseevveess ppeerrssppeeccttiivveess ddee ffuuttuurr.. EEll ccoonnsseelllleerr ttaammbbéé vvaa tteenniirruunnaa ttrroobbaaddaa aammbb ll’’eeqquuiipp ddee ggoovveerrnn ddee llaa UUnniivveerrssiittaatt.. AAqquueesstt ééss eell pprriimmeerr dd’’uunnaa ssèèrriieeddee ccoonnttaacctteess qquuee eell ccoonnsseelllleerr JJoosseepp HHuugguueett vvooll tteenniirr aammbb lleess uunniivveerrssiittaattss ccaattaallaanneess..

El conseller Josep Huguet visita l’Autònoma

El Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la UAB ha estat una de les institucions participants en el I CongrésCatalà de Dona i Salut Mental, que va tenirlloc el mes de desembre passat a UAB-CasaConvalescència. Organitzat pel Grup deTreball i Recerca en Dona i Salut Mental, va aplegar més d’un centenar d’especialistesper reflexionar sobre els trastorns mentalsque afecten les dones. La diferència de gènerevers els diversos trastorns mentals va ocuparuna gran part del Congrés. S’hi van analitzarles diferències de gènere en esquizofrènia, en els trastorns afectius, en el trastorn perdèficit d’atenció i hiperactivitat, en el trastornbipolar i en el tractament del tabaquisme i el consum de drogues. També s’hi van tractarels trastorns mentals específics de la dona,com la depressió postpart o la relació entreesterilitat i estrès. I també s’hi van fer tallerssobre dues problemàtiques amb moltaincidència en la població femenina: els canvisde rol i l’aparició de psicopatologies en ladona immigrant i la detecció de la violènciade gènere en diferents àmbits sanitaris.

Primer Congrés Català de Dona i Salut Mental

FOTONOTÍCIA

CAMPUS08

La Facultat de Dret va acollir, el 15 dedesembre, dins del III Cicle de Seminarisd’Actualitat Laboral, el segon seminarisobre la perspectiva penal de l’assetja-ment psicològic (mobbing). Organitza-des per la professora María José Feijóo,les jornades van tenir com a convidatsPablo Aramendi, magistrat del JutjatSocial núm. 33 de Madrid, i RafaelRebollo, professor titular de Dret Penalde la UAB.

Aramendi va parlar de la situació labo-ral actual respecte a l’assetjament psi-cològic i va definir aquest concepte–centrant-se principalment en la vícti-ma– com una pràctica o conducta nodesitjada i reiterada que atempta contrala dignitat de les persones i crea unentorn intimidatori, humiliant i ofensiuque vulnera la salut dels treballadors.

Aquest tipus d’assetjament és conside-rat ja a les empreses com un risc psico-social i, com a tal, ha de ser previst i ava-luat en els plans de prevenció. Aramenditambé va parlar de la imputació de res-ponsabilitats, de les indemnitzacions i

Els experts considerenque aquest assetjaments’ha de preveure en elsplans de prevenció

La Facultat de Dret analitza elmobbing en el lloc de treball

de les accions processals davant delsactes d’assetjament.

Rafael Rebollo va tractar l’assetjamentpsicològic des de la perspectiva penal. Esva centrar en el conflicte laboral i va po-sar sobre la taula la necessitat o no de latipificació del delicte d’assetjament.També va parlar dels tipus penals aplica-bles davant l’assetjament en l’àmbit labo-ral. El professor va insistir en la utilitzaciódel dret penal com a última ratio, com aresposta final que només ha d’actuarquan la política preventiva no és suficientper a la comissió del delicte, i va aconse-llar adreçar-se primer a altres instàncies,com la Civil, Administrativa o Laboral.

http://www.bib.uab.es/comunica/donfot/fotog.htm

La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General ha creat aquestaexposició virtual sobre Dones fotògrafes, tota una invitació a desco-brir i utilitzar els recursos que ofereix la Biblioteca. S’hi pot trobarinformació de fotògrafes com Colita, Diane Arbuss, Gerda Taro, OukaLele, Leni Riefenstahl, Cristina García Rodero, Dorothea Lange, JuliaMargaret Cameron, Pilar Aymerich i Tina Modotti. La pàgina inclouuna secció de recursos des d’on es poden consultar les obres que hi haal Catàleg UAB sobre fotografia i sobre fotògrafes, així com també lespàgines especialitzades en fotografia que ha recollit la Biblioteca deComunicació, les tesis, les revistes especialitzades, les revistes digi-tals, les bases de dades, les associacions i entitats relacionades amb lafotografia i les exposicions de fotògrafes a Catalunya i a Espanya.

EL WEB

BREUS

El magistrat Pablo Aramendi i María José Feijóo.

El professor J. M. Tresserras,nou conseller de Cultura

Santiago Ramentol, professor delDepartament de Periodisme i de Ciènciesde la Comunicació, ha estat nomenat conseller del Consell Audiovisual deCatalunya (CAC), l’autoritat de regulaciódels serveis de comunicació audiovisual,competència de la Generalitat de Catalunya.

Santiago Ramentol, al CAC

El professor de la UAB Joan ManuelTresserras i Gaju (Rubí, 1955) ha estatnomenat conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat deCatalunya. Doctor en Ciències de laInformació, és professor del Departamentde Periodisme i de Ciències de laComunicació. Ha investigat sobre la societat de masses i sobre l’impactesocial de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. És autor, entre d’altres, d’El regne del subjecte,Cultura de masses i postmodernitat, amb Enric Marín, i La gènesi de la societatde masses a Catalunya, 1888-1939, amb Francesc Espinet (1999).

09

RECERCA

La UAB elabora un nou pa sense glutenEl producte supera la qualitat dels productes actuals per a celíacs

El CeRPTA ha creat un pa amb una textura esponjosa i un gust méssemblant al pa de blat

Investigadors del Centre Especial deRecerca Planta de Tecnologia dels Ali-ments (CeRPTA), de la UAB, han des-envolupat, per primer cop, un pa amb un0 % de gluten que supera amb escreix laqualitat dels productes actuals per a celí-acs. El producte ha obtingut un 100 %d’èxit a les proves realitzades. El resultatincrementa el valor nutricional del pro-ducte, n’augmenta la vida útil i li confe-reix una textura similar al pa tradicional.

Els productes que s’ofereixen a les per-sones celíaques tendeixen a una milloracontinuada, però encara presenten unsabor especial, diferent, que no sempreés agradable, i moltes vegades s’ha d’e-ducar el paladar per acostumar-se aaquests nous sabors i textures. El seupreu està per damunt de les possibilitatsde molts consumidors. La diferència depreu entre un producte «normal» i unproducte especial per a celíacs és deprop del 400 %.

El treball dels investigadors delCeRPTA es dirigeix cap a una millorarespecte dels productes que ja existei-xen, tenint en compte les necessitatscreixents de la població celíaca directa iindirecta (és a dir, tant les persones celí-aques com aquelles que les envolten enl’entorn familiar, etc., que acostumen aconsumir els mateixos productes). L’ob-jectiu ha estat elaborar un pa per a celí-acs amb un sabor similar al pa elaboratamb farina de blat i amb una texturasimilar, una molla esponjosa i un volum«normal» i que tingui, a més, un saborpersonalitzat que el diferenciï dels pro-ductes existents.

DUES LÍNIES DE TREBALLS’ha treballat en dues línies: la primera,centrant-se en un producte 100 % sensegluten de qualitat superior, i la segona,una via més exigent, és a dir 100 % sensegluten, 100 % vegetal. L’objectiu de totaixò és cobrir les necessitats dels consu-midors amb intolerància a la lactosa ials ous.

S’ha desenvolupat un producte 100 %sense gluten que respon a aquestesnecessitats. És un pa amb sabor iaspecte agradables i d’una qualitatsuperior. Elaborat a partir de matèriesprimeres 100 % sense gluten, incorporaun elevat valor nutritiu i s’ha dissenyatperquè sigui apreciat tant per les per-Aquest nou pa s’assembla més al pa de farina de blat.

Buenaventura Guamis i Israte Normahomed, durant la presentació del nou pa sense gluten, a Veterinària.

sones celíaques com per les que no hosón.

Aquest desenvolupament continuapermetent modificacions i, a curt termi-ni, desenvolupar més productes en lamateixa línia que els permetin les matei-xes eleccions que a les persones que nosón celíaques.

Una malaltia genèticaen infants i en adults

La malaltia celíaca és una intolerància permanent al gluten que exigeix fer una dieta estricta sense gluten durant tota la vida. El gluten és una proteïna que és present en alguns cereals com el blat, el sègol, l’ordi, el triticale (híbrid de blat i sègol) i, possiblement, la civada.La ingestió de gluten produeix una atròfia a les vellositats intestinals, que desapareixen.Els aliments no s’absorbeixen i apareixenlesions inflamatòries. Afecta individus genèticament predisposats, tant infants com adults.La simptomatologia d’aquesta malaltia és variada: diarrea crònica, pèrdua de pes,distensió abdominal, vòmits, dolor abdominalrecurrent, canvis de caràcter, manca de gana, anèmia i retard del creixement en els nens. Aquests símptomes, no obstantaixò, poden estar absents, la qual cosa en dificulta el diagnòstic.

Grup de Recerca de Neuroplasticitat i Regeneració

GRUP DE RECERCA

Els seus membresinvestiguen la regeneraciódel sistema nerviós quanes produeix una lesió

10 RECERCA

l’estudi del dolor neuropàtic i d’estratè-gies terapèutiques; la reparació de le-sions de medul·la espinal; el tractamentde lesions per avulsió de plexes nervio-sos; i el desenvolupament i l’aplicaciód’interfases neurals bioelectròniques peral control de pròtesis mecàniques.

XARXES TEMÀTIQUES NACIONALSLes recerques no sempre es duen a termeexclusivament dins l’àmbit del grup. Defet, el Grup de Neuroplasticitat i Rege-neració forma part de dues xarxes temà-tiques nacionals –Regeneració i Repara-ció del Sistema Nerviós i Neuropròtesisper a la Rehabilitació–, alhora que és socidels projectes europeus Cyberhand iNeurobiotics, i membre de l’Acció CostAction B30 Nereplas (Neural Regenera-tion and Plasticity).

També manté vincles de col·laboracióhabituals amb l’Institut Guttman, l’Hos-

El Grup, ubicat a la Facultat de Medicina, està integrat per especialistes en diverses àrees de la neurobiologia.

pital Clínic de Barcelona i altres centresmèdics.

La multidisciplinarietat és un delstrets característics del grup, encara quela majoria dels seus membres estanadscrits a l’Institut de Neurociències ial Departament de Biologia Cel·lular,de Fisiologia i d’Immunologia. Integraespecialistes en coneixements i expe-riències de diverses àrees de la neuro-biologia (neurofisiologia, microcirur-gia, histologia, bioquímica i bioelectrò-nica).

El sistema nerviós es pot veure afectat acausa d’una malaltia o d’un accident iles conseqüències físiques i mentalssolen ser pràcticament irreversibles pera les persones que les pateixen. Per això,la investigació en la cerca de millores enaquest àmbit resulta fonamental i dónaidea de la important tasca que duu aterme el Grup de Neuroplasticitat iRegeneració de la UAB des de la sevacreació, l’any 1989.

Adscrit a l’Institut de Neurociències iubicat a la Unitat de Fisiologia Mèdicade la Facultat de Medicina, els seus ob-jectius principals es troben en l’estudidels mecanismes implicats en lesions denervis perifèrics i de medul·la espinal ien el desenvolupament de noves estra-tègies terapèutiques per a la reparacióde les lesions neurals que permetin larecuperació de les funcions perdudes.

Set grans línies serveixen de base per ala recerca que porten a terme els investi-gadors d’aquest grup: l’estudi dels me-canismes bàsics de les alteracions fun-cionals i morfològiques en neuropatiesperifèriques, en humans i en modelsexperimentals; l’estudi dels fenòmensde regeneració i de reinnervació en elsistema nerviós perifèric lesionat; lareparació per tubulització i desenvolu-pament d’empelts nerviosos artificials;

Els investigadors han demostratque en les lesions de medul·la

espinal l’administració del fàrmac immunodepressorFK506 té un efecte protector

més gran que d’altres

Els dos problemes principals derivats de les lesions de la medul·la espinal, la mort neu-ronal secundària i la incapacitat dels axons centrals (prolongacions de les neurones) lesio-nats per regenerar-se, constitueixen actualment les principals recerques d’aquest grup.

Els investigadors han demostrat, d’una banda, que l’administració del fàrmac immuno-depressor FK506 té un efecte protector més gran que d’altres i, d’altra banda, que en lalesió moderada el trasplantament de cèl·lules de glia embolcallant augmenta la preserva-ció del teixit i promou la recuperació funcional després de la lesió. I han conclòs que l’apli-cació combinada d’aquestes dues teràpies en lesions parcials i també en lesions completesde la medul·la espinal de rata té un efecte positiu més gran, fet que permet una millora sig-nificativa en el grau de preservació del parènquima medul·lar i de la recuperació funcional.

La següent fase de la recerca en què treballa ara el grup implica la capacitat de restituirles neurones perdudes mitjançant trasplantaments de cèl·lules mare capaces de diferen-ciar-se selectivament i d’integrar-se al teixit nerviós.

Avenços en lesions de la medul·la espinalEn el grup també hi ha membres pro-

cedents d’altres institucions externesque tenen el seu treball primari en l’àm-bit clínic i que participen en assajosmèdics de nous tractaments, amb l’ob-jectiu d’assolir la transferència de larecerca que fa el grup al laboratori almón biomèdic.

Dirigit pel catedràtic Xavier Navarro, elgrup consta de cinc professors de laUAB, dos investigadors contractats post-doctorals, quatre becaris predoctorals,tres tècnics de laboratori i tres membresde diferents institucions mèdiques.

11RECERCA

Álvaro Corral, investigador Ramón yCajal del Departament de Física de laUAB que estudia la relació d’ocurrènciadels terratrèmols en el temps i l’espai (ésa dir, els «salts» entre un terratrèmol ini-cial i un altre de provocat més tard i enun altre indret) aplicant mètodes de físi-ca estadística, ha arribat a la conclusióque l’àrea d’influència dels sismes potser més gran del que es pensava. El resul-tat d’aquest treball s’ha publicat a Phy-sical Review Letters.

Fins ara es creia que la influència d’unterratrèmol es restringia a la zona deruptura creada per ell mateix en unafalla, però actualment es creu que unterratrèmol pot provocar-ne d’altres adistàncies molt més grans, fins i tot alsextrems oposats de les plaques tectòni-ques on es produeixen.

La difusió de l’ocurrència de terratrè-mols és, en principi, semblant a l’expan-sió d’una gota de tinta a l’aigua. Una

El treballde l’investigador ÁlvaroCorral s’ha publicat aPhysical Review Letters

El Fòrum de la Recerca acull una mostra sobre el món agroalimentari

del temps. L’exposició ha ofert una visiósobre l’evolució de l’alimentació il·lus-trant el patrimoni creat pels homes,com ara edificis, tècniques de produc-ció, eines, processos productius i inves-tigacions permanents. Seguint un ordrecronològic, es feia un repàs al mónpreindustrial alimentari, per exposar acontinuació les diferents actuacionsrealitzades durant la Dictadura, laSegona República, la Guerra Civil, elperíode de postguerra fins a l’any 1956 i,finalment, la segona meitat del segle XX.

La important contribució de les uni-versitats al progrés i la consolidació delsestudis i investigacions en l’àmbit ali-mentari en disciplines molt diverses–l’encreuament de les espècies, tant

animals com vegetals, les tècniques deconservació i de procés, la dietètica, l’e-nologia, etc.– també quedava reflectidaal llarg de l’exposició.

La iniciativa s’ha emmarcat dins delsactes del Fòrum de la Recerca 2006 i haestat organitzada en col·laboració ambla Fundació Triptolemos per al Desen-volupament Agroalimentari, una entitatcreada l’any 2002 per afavorir el diàleg iles activitats entre tots els grups impli-cats, des del productor primari fins alconsumidor. Presidida per l’exdirectorde la UNESCO Federico Mayor Zaragoza,consta també d’un important nucli cen-tral de membres format per universitats–entre elles, la UAB– i empreses del sec-tor productiu.

Resulta molt difícil establir els límits de la influència d’un terratrèmol.

La mostra fotogràfica, a la Facultat de Veterinària.

i no responen a un comportament tanregular. No segueixen, en fi, cap escalacaracterística.

Les dades observades fan pensar queel límit de la influència dels terratrèmolspot estar molt més lluny de l’epicentredel que es pensava. Resulta difícil esta-blir aquest límit perquè, a partir dels 200quilòmetres de distància, la influènciad’un terratrèmol es confon amb la «sis-micitat de fons», l’ocurrència d’altresterratrèmols independents. Aquestinconvenient es podrà superar amb l’a-plicació de tècniques d’anàlisi méssofisticades.

L’àrea d’influència dels terratrèmols podria ser molt més àmplia del que es pensa

molècula de tinta va xocant amb les d’ai-gua en uns certs instants i posicions; enl’altre cas, una sèrie de terratrèmols vanapareixent en el temps i en l’espai. Enrealitat, però, les característiques en cadacas són qualitativament molt diferents.

UN XOC DE MOLÈCULESL’expansió de les molècules de tinta res-pon a una escala característica, la delxoc d’aquestes molècules amb les d’ai-gua (és a dir, sempre xoquen després deviatjar unes distàncies i uns temps méso menys fixats); en canvi, els terratrè-mols tenen un procés anòmal de difusió

La Facultat de Veterinària ha acollit, elsmesos de desembre i gener, l’exposiciófotogràfica «II segles d’universitat iempresa del món agroalimentari aEspanya», que ha palesat la influènciadel progrés científic i del desenvolupa-ment econòmic en l’alimentació al llarg

12 RECERCA

L’alcoholisme o dependència de l’alco-hol i la malaltia hepàtica alcohòlica sóntrastorns clínicament molt heteroge-nis que resulten de l’acumulació de fac-tors ambientals i genètics. Investigadorsde l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII, la Universitat Rovira i Virgili ila Universitat Autònoma de Barcelonahan cercat determinants genètics queexpliquin aquesta variabilitat entre elsindividus des d’una nova òptica: han in-vestigat si aquests determinants genè-tics actuen de manera diferent en els ho-mes i en les dones.

Una part important de la recerca genè-tica que s’ha fet en aquest camp tractasobre el paper dels enzims en el procésd’oxidació de l’alcohol. Els gens quecodifiquen per a aquests enzims són po-limòrfics i en tots s’han trobat polimor-fismes (variants) que provoquen modifi-cacions en l’activitat de les proteïnes. Els

La UAB participa en lainvestigació que ha trobatdeterminants genètics queexpliquen la variabilitat

BREUS

El Servei de Ressonància MagnèticaNuclear de la UAB està portant a termeuna ampliació de les seves instal·lacionsper acollir dos nous aparells capdavantersen el camp de la ressonància magnèticanuclear (RMN). Un espectròmetre BrukerBioSpec 70/30 amb imant horitzontal que permet fer ressonància magnèticad’espectroscòpia i d’imatge in vivoa animals (des de ratolins fins a conills), i un espectròmetre de RMN BrukerAvanceII 600 combinat amb un equip de cromatografia líquida d’alta resolució i un espectròmetre de masses. Ambdós aparells tindran nombroses aplicacions, especialment en l’àrea de la recerca biomèdica.

Potent equip de ressonànciamagnètica per a animals

Un grup d’investigadors del CRESA (Centre de Recerca en Sanitat Animal) de laUAB ha aconseguit obtenir noves dades del’Haemophilus parasius, un bacteri patogendel porc que li causa pneumònia i malaltiasistèmica, fet que provoca importants pèrdues econòmiques al sector porcí. Els científics han confirmat la variabilitat delbacteri a nivell genètic i han identificat ungrup de soques molt virulentes associades a malaltia invasiva. Les anàlisis realitzadesen l’estudi poden ser útils en el diagnòsticde la malaltia per H. parasius.

Noves soques virulentes d’unbacteri patogen dels porcs

estudis poblacionals s’han efectuat,sobretot, en homes. Es desconeix la re-lació, en el cas de les dones, del poli-morfisme d’aquests gens i la vulnerabi-litat interindividual a l’alcoholisme i a lacirrosi.

ESTUDI DE CASOS I CONTROLPer a aquest projecte, es va dissenyar unestudi de casos i controls. El grup d’es-tudi el van formar 230 dones que es vanclassificar en quatre categories, segonsel seu grau de consum d’alcohol i l’e-xistència o no de malaltia hepàtica.

Els resultats més destacables de l’estu-di indiquen que les dones portadoresd’un genotip que contingui la variantADH1B*2 homozigota estan més prote-gides contra l’alcoholisme, però, alhora,si arriben a tenir dependència de l’alco-hol, pateixen un risc més gran de desen-volupar cirrosi. Aquest descobriment ésforça diferent dels resultats que el ma-teix grup havia avaluat en una poblaciómasculina i suggereix que el gènerepodria tenir un efecte modulador pelque fa al pes de certs determinats genè-tics en el risc de presentar dependènciade l’alcohol i cirrosi.

Algunes dones, menys propensesa l’alcoholisme i més a la cirrosi

Practice (Kluwer Academic Publishers,2002).

L’acte va ser organitzat per la UAB, elGroup on Interactive Coding Images i elDepartment of Information and Com-munications Engineering.

Els professors Taubman i Marcellin.

Xerrada d’experts en codificació d’imatges

Els principals experts mundials en codi-ficació d’imatges van oferir una con-ferència a Barcelona coorganitzada perla UAB. David S. Taubman, de laUniversitat de Nova Gal·les del Sud(Austràlia), i Michael W. Marcellin, de laUniversitat d’Arizona (EUA), van inter-venir en la conferència «Tendènciesactuals en codificació d’imatges. JPEG2000. JPIP. Cinema Digital», el 5 de de-sembre passat, a CosmoCaixa Barce-lona.

Els professors Taubman i Marcellin sónels dos investigadors més destacats quehan contribuït a la creació de l’estàndardactual de codificació d’imatges, JPEG2000. Han publicat una extensa col·lec-ció d’articles i conferències i són co-autors del llibre JPEG2000: Image Com-pression Fundamentals, Standards and

El 18 de desembre passat es van inaugurarles noves instal·lacions de la Planta Pilotde Fermentació (PPF), ubicades a l’EscolaTècnica Superior d’Enginyeria de la UAB,dins del Departament d’EnginyeriaQuímica. L’acte va ser presidit pel rectorLluís Ferrer i va consistir en una jornadade portes obertes.

Noves instal·lacions de laPlanta Pilot de Fermentació

13

COMUNITAT

IWP, nou punt d’acollida per als estudiants estrangers

Des de l’IWP es podràtramitar la documentaciólegal, obtenir el carnet UABo rebre informació

Les característiques de la UAB la fan unauniversitat molt atractiva als ulls delsestudiants d’altres països. És per això queany rere any vénen milers d’estudiantsestrangers a seguir els seus estudis uni-versitaris o a fer algun curs de postgrau,màster o doctorat a l’Autònoma.

Aquest fet i l’interès de la UAB perdonar un bon servei a tots els seus estu-diants han motivat la posada en funcio-nament d’un nou servei, un punt d’aco-

BREUS

L’estudiant Rodrigo Pintos González, de l’Escola d’Art i Disseny Eina –centre vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona–, ha estat el guanyador de la primera edició del concurs de cartells i tríptics dels programes de mobilitatErasmus, Sèneca i Propi de la UAB.L’obra de Rodrigo Pintos és d’inspiracióurbana i porta per lema «Amplia horitzons».S’hi superposen els perfils dels edificismés emblemàtics de diferents ciutats del món. Aquesta proposta creativa s’utilitzarà per a les diferents activitats promocionalsdels programes de mobilitat i d’intercanviinternacional en què participa la UniversitatAutònoma de Barcelona. L’objectiu és cridar l’atenció i atraure els estudiants universitaris perquè s’inscriguin en aquestsprogrames.Al concurs, s’hi van presentar divuit propostes, caracteritzades totes elles per tenir un alt nivell de qualitat, tant en el disseny com en el contingut. S’hi podien presentar tots els membres de la comunitat universitària. El veredictedel jurat es va fer públic el 18 de desembrepassat. El guanyador s’endurà el premi,dotat amb 600 euros en metàl·lic. La restade participants poden passar a recollir les seves propostes a l’Oficina de RelacionsInternacionals, a l’Edifici del Rectorat.

Un alumne d’Eina guanya elconcurs de cartells de mobilitat

L’International Welcome Pointrestarà obert de les 9.30

a les 19 hores

llida i d’informació que facilita l’estadaals estudiants, al professorat i al personalprocedent d’altres països.

Es tracta de l’International WelcomePoint (IWP)-Punt d’Acollida, situat a laplaça Cívica del campus de Bellaterra, alcostat mateix del Punt d’Informaciógeneral de la Universitat. La nova oficinavol donar resposta a les necessitats queels puguin sorgir als milers d’estudiantsestrangers que vénen a estudiar a laUAB, sigui abans de la seva arribada odurant la seva estada. Aquest punt d’a-collida serà l’encarregat de buscar solu-cions a tots els dubtes i problemes quepugui tenir aquest collectiu.

Així, des de l’International WelcomePoint (IWP) es podrà tramitar la docu-mentació legal necessària, resoldre qües-tions de la vida acadèmica, tramitar elcarnet UAB, informar-se de les beques aquè poden optar o dels cursos d’idiomesa què es poden inscriure, o assessorar-seen matèria d’allotjament. Aquesta oficina compta amb la col·labo-ració de la Fundació de la UniversitatAutònoma de Barcelona (FUAB). Ésoberta de les 9.30 del matí a les 7 de latarda, de manera ininterrompuda.

La nova oficina es troba ubicada al bell mig de la plaça Cívica, just al costat del Punt d’Informació general de la UAB.

Xifres internacionalsLa UAB està impulsant decididament la inter-nacionalització de tots els àmbits de la Uni-versitat. Per posar-ne un exemple quantitatiu,durant el curs 2005-2006, ha mantingut un altgrau de participació en el programa Erasmus.Concretament, 845 alumnes de la UAB hanparticipat en el programa i han fet una estadacom a mínim d’un semestre en universitatseuropees. D’altra banda, la UAB ha acollit untotal de 1.201 estudiants europeus. En el marcd’aquest programa, es van signar 1.053 acordsbilaterals amb un total de 487 universitats de28 països. En els programes de postgrau,màsters i formació continuada, prop del 40 %dels inscrits són estudiants estrangers.

La Universitat Autònoma de Barcelonaha convocat la segona edició del PremiRomán Gubern de Cinema Assaig. Dotatamb 4.000 euros de premi al millor film,el concurs vol reconèixer l’auge d’aquestnou gènere. La data límit per presentarels títols és el 9 de març de 2007 i el vere-dicte del jurat es farà públic el 26 d’abril.

En la primera edició,l’any passat, es van rebremés de 40 pel·lícules deset nacionalitats diferents

Es consolida el Premi deCinema Assaig Román Gubern

BREUS

COMUNITAT14

El 21 de novembre passat, la SalaCinema de la UAB va acollir la presenta-ció de la segona edició d’aquest premide cinema assaig. Un acte que va servirper presentar la convocatòria i les basesd’un premi que busca fomentar la crea-ció d’aquesta modalitat híbrida deldocumental en la qual es reflexionaentorn d’un tema a través de la imatge i el so. El mateix Román Gubern va ofe-rir una conferència sobre el director Ro-berto Rossellini, figura seminal delgènere.

L’AUGE D’AQUEST GÈNEREAmb la convocatòria d’un premi de filmassaig, dotat amb 4.000 euros al millorfilm, la UAB vol reconèixer l’auge d’a-quest gènere, que sorgeix amb potènciaals inicis del segle XXI de l’àmbit deldocumental per ultrapassar-lo mitjan-çant paràmetres proposats per lesavantguardes i que utilitza estris prepa-rats per les noves tecnologies. AgnesVarda, Errol Morris o Werner Herzog sóncineastes consagrats que, en els últimstemps, han conreat el film d’assaig.

En la primera edició, que va tenir llocl’any passat, es van rebre més de qua-ranta pel·lícules de set nacionalitats. Elfilm català Cirlot, la mirada de Bronwyn,de Gerard Gil, va ser el film guardonat.

Per acompanyar la presentació de lasegona edició del premi, el Centre de la Imatge de la UAB ha organitzat, de no-vembre a maig, un cicle i un curs sobreel cineasta Roberto Rossellini. La datalímit per presentar els títols és el 9 demarç de 2007. Les obres finalistes espodran veure durant tota la setmana del23 d’abril a la Sala Cinema de la UAB, i elveredicte del jurat serà el 26 d’abril.

Mèxic en blanc i negre,exposició de fotografies

Fins al 26 de gener, es pot veure l’exposiciófotogràfica «Mèxic en blanc i negre», de Cristina Sánchez Rubio, que presenta el Club Alpí Universitari, al vestíbul de laSala Teatre de la UAB, a la plaça Cívica.Les fotografies de Cristina Sánchez enstransporten a un país com Mèxic, amb centmilions d’habitants. Un país que separa dosmons: el nord i el sud. Una república federal on la barreja cultural impera en la gent i en el paisatge, i que és la fontprincipal del seu atractiu. Un país on conviuen comunitats indígenes, gratacels,restes de metròpolis i centres de culte d’altres temps, ciutats colonials i industrials.

Curs de música clàssicaper a no melòmans

En conveni amb l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), la UAB organitza per alsmesos de març i abril un curs de músicaclàssica per a no melòmans, que coordinenFrancesc Cortés, professor de l’Autònoma, i Jorge Bernárdez, gerent de l’OSV. La inscripció al curs resta oberta fins al dia2 de març. El curs, que és convalidable perdos crèdits acadèmics, inclou set sessionsteòriques sobre temes que van des de l’orquestra en la història fins a la críticad’un concert, passant per la gestió musicalpública. També inclou tres sessions pràctiques: assistència en directe als assajos de l’Orquestra Simfònica del Vallèsi una audició d’un concert al TeatrePrincipal de Sabadell, a més d’una sessiópràctica amb Alberto Sampablo, directortècnic de l’Orquestra de Cadaqués, sobreels 40 principals de la música clàssica.

El premi vol fomentar la creació d’aquesta modalitat, en la qual es reflexiona a través de la imatge i del so.

Román Gubern, escriptor i historiador cinema-togràfic i catedràtic emèrit de ComunicacióAudiovisual de la UAB, dóna nom a aquestpremi. Gubern és un dels experts en cinema icomunicació més destacats en l’àmbit espa-nyol. Entre d’altres, ha publicat La televisión(1965) i Historia del cine (1969) –ambdós hanestat progressivament actualitzats fins al1995–, El lenguaje de los cómics (1972),Lenguajes icónicos en la cultura de masas o La imagen pornográfica y otras perversionesópticas (1998). El 1994 va ser nomenat Officierde l’Ordre des Palmes Académiques a França, iprofessor honoris causa de la Universitat deLima el 1995. L’any 2004 va obtenir la medallade l’Asociación Española de Historiadores delCine, que va presidir de 1990 a 1995.

La figura de Román Gubern

COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

PERFILES PROFESIONALES DE PUBLICI-DAD Y ÁMBITOS AFINES. Mariano Castell-blanque. Barcelona: Editorial UOC, 2006.Manuals, 64. Molts estudiants de publicitat, administra-ció d’empreses, màrqueting, psicologia,sociologia, etc. en acabar la carrera univer-sitària no saben què volen «ser», què volen«fer» i per a què tenen talent. Aquest llibretracta d’explicar amb passió els deu perfilsmés característics de la professió publi-citària, perquè el lector, en llegir-lo, pensi:«jo vull ser això» o «no vull ser això». Estracta d’un llibre que orienta i que no deixaindiferent el lector.

La UAB inicia una campanyaper conscienciar sobre el tabac

L’objectiu és que esrespectin els espais lliuresde fum i conscienciarsobre els danys en la salut

La UAB ha posat en marxa una campa-nya informativa sobre el tabac amb undoble objectiu. D’una banda, recordarals membres de la comunitat università-ria la necessitat de respectar els espaislliures de fum que hi ha a la Universitat(s’ha detectat la dificultat de respectar lanorma aprovada pel Ministeri de Sanitatara fa un any). D’altra banda, també esvol conscienciar sobre els efectes da-nyins en la salut que provoca el tabac. Toti això, una enquesta del Centre Superiord’Investigacions Científiques ha detectatque el nombre de fumadors joves (entre18 i 34 anys) ha disminuït en més de setpunts el darrer any. Als centres docents itambé als serveis d’ús comú, com restau-rants, biblioteques, etc., s’han distribuïtuns pòsters que busquen alertar i cridarl’atenció sobre aquest tema.

EMOCIONS I INTEL·LIGÈNCIA SOCIAL.Una aliança entre els sentiments i la raó.Ignacio Morgado. Barcelona: Mina, 2006.Col·lecció Viure.Aquest és un llibre per descobrir com uti-litzar la raó per treure partit de les nostresemocions. El psicobiòleg Ignacio Morgadoexplica de quina manera el cervell generaels sentiments i el raonament, i com totsdos elements són imprescindibles per de-finir-nos com a persones. Perquè enten-dre les nostres emocions és la clau peraprendre a gestionar-les, i comprendre elssentiments dels altres ens ajuda a relacio-nar-nos-hi més bé. El llibre s’adreça apersones interessades en l’educació emo-cional, als amants de la divulgació científi-ca, als aficionats als llibres psicològics ials estudiants universitaris.

El disseny dels pòsters busca conscienciar.

El Servei d’Activitat Física obre les portesals estudiants en el període d’exàmens

El Servei d’Activitat Física (SAF) posa enmarxa per tercer any consecutiu la cam-panya «Temps d’exàmens? Tens el SAF»,adreçada a tots els estudiants de la UABo de fora de la UAB que estan en el perío-de d’exàmens.

Basant-se en l’experiència d’altres paï-sos i en estudis que demostren que lapràctica d’activitat física combinadaamb l’estudi pot afavorir un rendimentacadèmic més gran, el SAF ofereix aaquest col·lectiu l’ús de les instal·lacionsesportives de forma gratuïta durant lestres setmanes d’exàmens (des del 29 degener fins al 18 de febrer de 2007). Amés, el SAF condiciona durant aquestperíode de temps un espai específic pertal que els estudiants puguin estudiar. Estracta d’una sala d’estudi –equipadaamb connexió a Internet– que hi ha alcostat de l’espai social.

La campanya inclou la difusió de totun seguit de recomanacions que fa laUnitat de Medicina Esportiva de la UABals estudiants durant aquests dies tanestressants.

L’ENTREVISTA16

Ha guanyat el primer premi Ítaca...M’ha emocionat molt rebre un premianomenat Ítaca. Ja de ben petit, quanvaig llegir l’Odissea, vaig identificar-memolt amb els seus personatges i amb lacultura clàssica. I vaig fer-me un discde fusta, com a les Olimpíades clàssi-ques.

I va fer-se atleta.L’atletisme fomentava valors purs. Lapràctica de l’esport em va aportar forçade voluntat i esperit de sacrifici. Peròeren encara els Jocs del baró de Cou-bertin, no l’espectacle professionalitzatd’ara.

L’AUTÒNOMA ha parlatamb aquest «nòmada» que ha vingut a la UAB per recollir el premi Ítaca

Miguel de laQuadra-SalcedoMiguel de la Quadra-Salcedo (1932),esportista, perit agrícola, reporter, explorador… El 1985 va posar en marxael programa Aventura 92, avui anomenat Ruta Quetzal, un viatge iniciàtic, il·lustrat i científic que barrejacultura i aventura i que ha estat declaratd’Interès Universal per la UNESCO. Aquest veritable «nòmada», com li agradaautodefinir-se, ha estat a la UAB per rebre el primer premi Ítaca, guardócreat pel Gabinet de Comunicació i d’Educació de la UAB, en reconeixementa «la seva excel·lent trajectòria en elcamp del periodisme, la seva inestimabletasca educativa en la formació dels joves llatinoamericans i la seva magníficaaportació en la transmissió del coneixement de les civilitzacionsd’Amèrica i d’Espanya.

l’autònomaL’AUTONOMAPublicació de la UABEDICIÓ I PRODUCCIÓ:Àrea de Comunicació i de Promoció

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

REDACCIÓ: P. Cabrera, M. Benito, E. Crespo, M. J. Delgado, P. Gallegos,M. A. Linares, A. Merino, S. Perelló, L. Santos, C. Valls

FOTOGRAFIES: P.Aymerich, M. Benito,P. Caufapé, J. Pareto, A.Zamora

Gener de 2007. Núm. 199Les opinions expressades pels entrevistats reflecteixen únicament les seves idees.Està prohibida la reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta revista sense l’autorització escrita de l’editor.L’AUTÒNOMA es pot imprimir en formatAcrobat via Internet a: www.uab.es

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.esg.premsa@uab.es

I després, perit agrònom.Sí, vaig marxar a Sud-amèrica amb unabeca a classificar plantes i vaig quedarcaptivat pels mites i les llegendes lliga-des a la botànica de l’Amazones.

I després, reporter.El primer corresponsal de TVE a Sud-amèrica. Estava tot sol, m’encarregavade la imatge, el so, la crònica... però nom’agradava cobrir conflictes perquè és impossible informar objectivament,sempre tendeixes a afavorir el bàndoldes d’on informes.

I al final...aventurer.Més que aventurer sóc un nòmada, unviatger. Crec que cal conèixer el món perconèixer-se un mateix i, sens dubte, laliteratura és la millor de les aventures.

Com és el viatge ideal?Qualsevol que es faci amb el desig d’a-prendre, sense res material, sense hotel,

sense amics i, si pot ser, sense bitllet detornada. El més bonic és tornar comUlisses, sense res, vestit com un pobre.

I què recomana als futurs periodistes?Que tinguin vocació i que llegeixin molt,que es documentin sobre els temes quehan de tractar. I, sobretot, que no pensinen «quant guanyaré». Per cert, jo estu-diaria, a més a més, una altra carrera.

I ara, una nova Ruta Quetzal?És clar! Són ja 22 expedicions que handonat a més de vuit mil joves l’oportuni-tat de descobrir la dimensió humana,geogràfica i històrica d’altres cultures.

Se sent molt lligat a Iberoamèrica, oi?Malauradament, Espanya mira més aEuropa que a Iberoamèrica, lloc d’acolli-da durant tant de temps. No hauríemd’oblidar que la nostra relació de mestis-satge és única al món, amb un constantviatge d’anada i tornada.

«Cal conèixer el món per conèixer-se un mateix»

ZAM

OR

A