ARA I ADÉS

Aprenentatge del català i

llengües d’origen

http://www.xtec.cat/web/projectes/alumnatnou/materials/catalasecundaria

OBJECTIU

Proporcionar al professorat una eina útil per

a ensenyar la llengua catalana a l’alumnat

nouvingut que va arribant a les aules, de

procedències molt diverses.

ÀMBIT

Escolaritat obligatòria

• Aules d’acollida de Primària: de 3r a 6è

( 8-12 anys)

• Aules d’acollida de Secundària

(12-16 anys)

Nivell de llengua

• MECR: A1 i A2

MATERIALS

Orientacions per al professorat

Característiques de les llengües

Material manipulable

CARACTERÍSTIQUES DE LES LLENGÜES

Contingut

• Oficialitat de les llengües

• Qüestions gramaticals del català que presenten

dificultats per als parlants d’altres llengües.

• Síntesi de les qüestions problemàtiques a partir

de les quals es presenten les orientacions i

activitats didàctiques

QUESTIONS GRAMATICALS DEL CATALÀ QUE PRESENTEN DIFICULTATS PER ALS

PARLANTS D’ALTRES LLENGÜESALTRES ASPECTES SIGNIFICATIUS

DE LES LLENGÜES

LLENGUA MORFOLOGIA SINTAXI

ÀRAB

- Flexió verbal :

temps

- Article :

reconeixement ,

ús i distinció

entre definit i

indefinit .

- Assignació de

gènere.

- Assignació de

plural.

- Flexió nominal

- Ordre dels elements

de la frase .

- Concordança del

subjecte i el verb.

- Preposicions : ús

d’algunes

preposicions ( de ) .

- Frases atributives,

locatives,

possessives i

existencials.

- Ús dels

determinants com a

partícula

independent.

- Frases compostes :

omissió i confusió

de les partícules i la

correlació temporal.

- ALIFAT

- ESCRIPTURA ALFABÈTICA

- LLENGUA FLECTIVA

- LLENGUA PREPOSICIONAL

- LLENGUA AMB MARCA DE CAS

- Es llegeix i s’escriu de dreta a

esquerra .

- Les paraules no porten accent

gràfic .

- No es fan servir les majúscules .

- No es fan servir els signes de

puntuació : coma, punt i coma ni

dos punts

- No es parteixen les paraules a final

de línia

- Les arrels de les paraules estan

formades per tres consonants. Els

morfemes per formar paraules tan

es poden adjuntar al davant (prefix

) al darrera ( sufix) com al mig de

les paraules entre les consonants.

LLENGÜES

L’ARTICLE QÜESTIONS PROBLEMÀTIQUES

CATALÀ Té article definit i indefinit

ÀRAB Els articles -definit i indefinit- són un prefix

invariable, no són independents.

L’article indefinit tendeix a desaparèixer

en l’àrab modern.

Dificultat a usar les quatre formes de

l’article.

Dificultat a reconèixer la diferència entre

els articles definits i indefinits.

Dificultat a situar i/o a utilitzar l’article.

SONINKE

MANDING

L’article no és un element independent.

Els articles definit i indefinit es marquen

amb el mateix sufix afegit al nom.

Dificultat a situar i/o utilitzar les formes

dels articles definit i indefinit.

LLENGÜES AÏLLANTS

Altres denominacions: analítiques, d’arrels.

Les llengües aïllants acostumen a tenir

paraules formades per un únic morfema i

són invariables, és a dir no canvien de

forma per indicar temps, persona, nombre.

Les paraules no es flexionen.

LLENGÚES FLECTIVES

Altres denominacions: sintètiques, fusionants

Les llengües flectives són aquelles en què les

relacions gramaticals s’expressen mitjançant

morfemes flectius que poden contenir

simultàniament diversos valors gramaticals.

LLENGÚES AGLUTINANTS

Per oposició a les llengües aïllants i a les

llengües flexionals, terme propi de la

lingüística del s XIX, amb què hom volia

caracteritzar un cert tipus de llengües

CARACTERÍSTIQUES

Morfologia nul·la o molt reduïda.

Paraules invariables (sense flexió).

En la majoria dels casos, a cada

paraula li correspon només un

morfema

Les relacions gramaticals es

manifesten mitjançant l’ordre de les

paraules.

CARACTERÍSTIQUES

Les paraules solen estar formades per

més d’un morfema i tenen flexió (arrel +

flexió).

Els morfemes inclouen més d’una

informació i poden ser variables.

Poden presentar al·lomorfia

CARACTERÍSTIQUES

Les paraules solen estar formades per

més d’un morfema i tenen flexió

Morfologia molt rica (+ que les ll.

flexives)

Els morfemes s’adjunten l’un al costat

de l’altre, solen contenir una sola

informació gramatical i normalment

són invariables

No solen presentar al·lomorfia.

EXEMPLES

Xinès

Algunes llengües manifesten trets aïllants

en alguna part de la seva morfologia:

Tagalog (noms invariables)

Soninké (morfologia verbal pobra)

Mandinga (morfologia verbal pobra)

EXEMPLES

Català

Àrab

Amazig

Panjabi

Romanès

Ucraïnès

Rus

Tagalog

Soninké

Mandinga

Fula

Wòlof

EXEMPLES

ORIENTACIONS PER AL PROFESSORAT

• Marc teòric

• Activitats: sintaxi, morfologia i fonètica

Trets diferencials i específics de les diverses llengües respecte de la catalana.

• Qüestions gramaticals del català que presenten dificultats per als parlants d’altres llengües.

• Qüestions problemàtiques de les llengües que dificultaran l’aprenentatge de la llengua catalana i que convé treballar.

MATERIAL MANIPULATIU

Inclou tot el material necessariper a dur a terme les activitats:làmines, dibuixos, esquemes, etiquetes...

ACTIVITATS

TRETS DIFERENCIALS I ESPECÍFICS

Sintaxi

Morfologia

Fonètica

SINTAXI

• L’estructura de la frase

• Frases atributives, locatives, possessives i existencials

• Frases interrogatives

• Oracions compostes

• Pronoms personals

• L’article

• Les preposicions

• Els possessius

“ NO ÉS SUFICIENT USAR LA LLENGUA

SINÓ QUE CAL OBSERVAR-LA “

Joaquim Dolz

Les llengües s’entrellacen i interactuen

perquè tenen mecanismes bàsics

comuns i patrons essencialment

semblants encara que tinguin

diferències

fonològiques, morfosintàctiques i

lexicals.

Per utilitzar una llengua no es fonamental haver-la

estudiada; s’aprèn a partir de l’automatització de

paraules i estructures que s’imiten d’altres parlants

i de l’ús funcional en diferents contextos.

Per assolir-ne un ús competent cal tenir un control

sobre les produccions pròpies que s’adquireix a

través de l’estudi i la reflexió lingüística.

Permet a les persones triar en cada

situació les paraules i estructures més

adients a autocorregir-se els errors

CONTROL

REFLEXIÓ METALINGÜÍSTICA

Aspectes que, si no es coneixen, impedeixen l’avenç en el domini de la nova llengua.

Aspectes que són “INESPERADAMENT DISTINTS”

de la nostra llengua per a l’aprenent.

Té per objectiu que els aprenents

relacionin, estableixin nexes, descobreixin

paral·lelismes i comportaments oposats, formulin

regles i les apliquin.

EXEMPLE: ESTRUCTURA DE LA FRASE

Català

S+V+O

Els nens llegeixen un

llibre

Amazic i Àrab

V+S+O

Llegeixen els nens un

llibre

Dificultat per produir

frases segons el criteri

d’ordenació de la

llengua catalana.

Orientacions

professorat

Material

manipulable

Material

manipulable

Material

manipulable

Material

manipulable

MORFOLOGIA

• El nom: gènere i nombre

• La flexió verbal

Orientacions

professorat

Material

manipulable

Material

manipulable

Material

manipulable

Material

manipulable

Orientacions

professorat

Material

manipulable

Material

manipulable

Cada activitat ha de treballar un contingut concret

dels aspectes diferencials del català respecte de les

llengües dels aprenents.

Delimitar els continguts i organitzar-los en

seqüències didàctiques de manera que s’asseguri el

principi de progressió i recursivitat en el seu

tractament.

S’identificaran i s’usaran les estructures en diferents

contextos.

Acompanyar cada contingut que es presenta de

molts suports visuals.

Partir de la llengua oral, però és convenient el suport

de la llengua escrita.

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

SINTAXI - MORFOLOGIA

FONÈTICA

• Sons del català que presenten dificultat

als parlants de les altres llengües.

• Estructura sil·làbica

EXEMPLE: ESTRUCTURA SIL·LÀBICA

Català

• Possibilitats:

V, CV, VC, VCC, CVC,

CVCC, CCVC, CVCCC,

CCVCC, CCVCCC.

• El nucli de la síl·laba és

la vocal (V) que és

l’únic element

indispensable.

Soninké i Mandiga

Possibilitats: CV

És probable que en

català suprimeixin

consonants o

insereixin vocals

emfàtiques.

Orientacions

professorat

Orientacions

professorat

Material

manipulable

CONCLUSIONS

1. Classificació romànics/no romànics o

dificultats agrupades.

2. Aspectes inesperadament distints

per a l’aprenent.

3. Agrupacions: llengua, nivell

maduratiu i nivell d’escolarització.