Ara 1371938402

NÚMERO 930

2,50 EUROS

DIUMENGE23 DE JUNY DEL 2013

LULADA SILVA

37

expresident del Brasil

A l’Àfrica, la inversió enprogrames socials, en

producció agrícola i eninfraestructures crearà

milions de llocs de treball

36

escriptor

Hi ha retorns per mancade ridícul o per ego.

En el món de la boxa,per exemple, han estat

gravíssims per a la salut

44

director de teatreJOAN OLLÉ

Et trobarem a faltar,Javier Tomeo. Trobarem

a faltar les llànties dela teva camisa i la teva

excel·lent literatura

FERRAN TORRENT

P 04-08

DOSSIER ESPECIAL ALERTA AL MEDITERRANI

L’aigua s’acaba

60milions

Nombre d’habitantsque en pateixen

escassetat

XAVIER BERTRAL

50anys

Període en el qualse n’ha doblat

la demanda

P 22-23

PUNT FINALAL SOMNI

DEL GIRONA(3-0)

P 48-49

FUTBOLEls plansde Rajoy

per quadrarles pensions

ANYESPRIU “2013 174

La veritat està trencada a miques i a bocins.I per això m’emparo en el modest –i equívoc–

rètol de l’agnosticismeLA FRASE DEL DIA

“SEMPRE HEM ESTAT decisius.Còmplices d’èxits i fracassos. Ensbaixem la pel·lícula pagant-la o la pi-rategem. Llegim l’etiqueta abans decomprar, triem la botiga, el producte,anem al teatre, a la manifestació. Unsenyor em va aturar per felicitar-me,dir-me que l’ARA és imprescindible iexigir-me que no afluixéssim. Li vaigdemanar si ens comprava en paper odigital i em va respondre que enlloc.Ens seguia al Twitter. Queda clar quenomés m’havia volgut afalagar, quesurtdefranc.Noenstrobava impres-cindibles ni li preocupava que aflui-xéssim, si no s’hauria subscrit per ga-rantir-ho. Treballem per millorar,ser necessaris (que és més que sem-blar-ho) i fer créixer el club de subs-criptors de l’ARA, que ja ha creuat labarrera dels 19.000 i somiem que ar-ribi a 20.000 l’1 de setembre, que fa-rem el número 1.000. L’enquesta delCEO ens situa com el tercer diaripreferit a Catalunya i us n’hem de do-nar moltes moltes gràcies i renovarl’esforç per pujar més.

Sempre hem estat decisius. Peròara que és l’hora de la veritat i totcosta tant i vivim en zones de risc, hosom molt més, d’aquí l’èxit dels ver-kamis, per exemple. Si no anem aaquell festival d’estiu potser no es fa-rà l’any que ve, si al súper només mi-rem el preu no salvarem els bonsproductes, i allà on farem les vacan-ces els alegrarem l’estiu. Ens cal sen-tit de la responsabilitat, ser consci-ents del poder real, tenir clar que elque volem que existeixi de debò re-clama compromisos de debò. És lagràcia de tots els drets a decidir: quepel mateix preu ens posen deures.

Els drets adecidir ens

posen deures

IAQUÍ

[email protected]: @carlescapde

LA TRIA DEL DIRECTOR

Hi haurà consulta o plebiscitàri-es? Els experts consultats per

l’ARA creuen que unes eleccionsseran difícils d’impugnar

Els problemes de Barack Obamasón objecte d’anàlisi en l’obser-

vatori d’Antoni Bassas i en unarticle del ‘New York Times’

Joana Raspall (@JoanaRaspall)Escriptora, poeta i bibliotecària

“Bon dia, ocell! / Bon dia, flor! / Bon dia, tu! /Bon dia, jo! / Bon dia, DIA!”

Francesc Ribera (@francescribera)Músic i regidor a Berga (CUP)

“La UE debat com es pagaran els rescatsbancaris des d’ara. Que ho paguin els culpables

de la fallida no és cap de les opcionsplantejades”

Joan Herrera (@herrerajoan)Diputat al Parlament (ICV)

“La troica demana més ajustos a Grècia,el PIB ha baixat un 20%, l’atur al 30%. I en

volen més. Vaixell de Grècia que plorescom plora el meu...”

Esther Vivas (@esthervivas)Activista

“La indignació, s’ha demostrat,és patrimoni de la humanitat. Ara li toca

al Brasil. Qui serà el següent?”

Elisabet Terrades (@eligirona)Politòloga

“Cada dia més convençuda queel problema de l’independentisme són

alguns independentistes #trist”

Iu Forn (@iuforn)Periodista

“El més sensacional de les enquestes és queconsoliden Ciutadans com un partit nacional

català. Ho trobo tan bonic...”

Miquel Pueyo (@MiquelPueyo)Professor a la Universitat de Lleidai exdirector de Política Lingüística

“Si avui els docents del país rebessin una milio-nèsima part del reconeixement que rep un fut-

bolista... però no, això no passarà”

Martí Anglada (@AngladaMarti)Periodista

“Dret a saber: la nova comissaria de laPolicia Nacional a BCN (duplicitats!) ha costat

20 milions d’euros. El servei exterior català,13 milions d’euros/any”

Josep Marquès (@josepmarques)President Creu Roja a Catalunya

“Atenció amb els petards. Disfruteu-los ambseguretat RT @CreuRojaCAT: No poseu els

petards a prop de la cara ni del cos#revetlla #Santjoan”

Pep Vila (@pepmariavila)Professor de ciències socials

“Molt bo el doble CD dedicat a Espriu,avui amb el @diariARA”

vistaltwitter

CARLES CAPDEVILADIRECTOR DE L’ARA

“Què vaig fer perquèl’estat em tractés així?”CharlotteLA TENDÈNCIA dels espies brità-nics a punxar intimitats ve de lluny.Alguns dels que ara són experts enislamismes tenen un passat als anys80, quan eren més joves i atractius,com a agents infiltrats en grups tanperillosos per a l’estat com associa-cions ecologistes o de defensa delsanimals.

Ara punxen fibraòptica i abanspunxaven vida

UNAFRASEAMBCUA

ALBERT PLA NUALARTLINGÜISTA I ESCRIPTOR

Començaven fent-se seva la iden-titatd’unnenmorti,malgratestarca-satsitenirfills,liacabavenfentunnena una ingènua activista, com la Char-lotte,peresfumar-sealcapd’unsanysal·legant que la policia els perseguia.

La Charlotte es va passar 24 anysfent-se culpable d’un trencamentque va deixar el seu fill sense pare i lava obligar a pujar-lo en condicionsd’extrema pobresa. Finalment, no fagaire, va veure al Daily Mail la fotod’aquell home reconvertit en un res-pectat alt funcionari que no viviagaire lluny de casa seva.

Saber que l’estat ho va saber sem-pre tot i va tolerar que tingués unavida de merda fa que avui es pregun-ti quina mena de seguretat ha pagatamb els seus impostos. No és l’úniccas. Hi ha desenes de dones damni-ficades per aquests James Bond depa sucat amb oli.

Són històries que confirmen quemai no podem esperar res de bo de lanaturalesa humana quan li donemun poder impune sobre la vida delsaltres, i que sempre que regalem al’estat una completa opacitat percombatre presumptes amenaces es-tem degradant la nostra democràcia.

pareumàquinesÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)

Titular d’El Mundo: “La Generalitatinjecta 1,3 milions de publicitat a di-aris afins”. Deixem de banda la ma-la jeia del verb “injectar”, que maifan servir quan és elestadoespañolqui col·loca la publicitat (i ho fa amans plenes). Avui els vull explicarper què El Mundo no té anuncis de laGeneralitat. I per què no els té tam-poc El País, per cert. Quan la Gene-ralitat vol fer una campanya, con-tracta una agència que és qui li ges-tiona les insercions. Aquestes cen-trals de mitjans són les que cobren

de la Generalitat i paguen als clients. El problema és que la Generalitatliquida les seves factures ara a 150 dies o més i, en canvi, els diaris –com quecobren d’una empresa privada–, esperen fer-ho en un termini raonable,posem per cas 60 dies. Això ha fet que les centrals de compra no vulguintreballar amb l’administració catalana: han d’avançar molts diners perals quals ni tan sols tenen el 100% de garantia de cobrar-los. Per solucio-nar això, les centrals demanen ara als mitjans que acceptin una clàusulanova: només cobraran quan ells rebin els diners de la Generalitat, si elsreben. El Periódico, La Vanguardia, El Punt Avui i l’ARA han acceptataquest condicionant, perquè se suposa que confien en la solvència de la Ge-neralitat, malgrat tot. La resta de diaris, no. I estaria bé que ens expliques-sin per què. O començarà a semblar que ho fan per poder publicar pàgi-nes victimistes i enredaires com la d’ahir.

Al racó de pensarGREGORIO MORÁN

ARTICULISTA A ‘LA VANGUARDIA’

“No oblidin mai que allò que va crear primer Jordi Pujol va ser unbanc, no un partit. Crec que va ser el més gran dels seus fills”

La veritat de per què ‘El Mundo’no té anuncis de la Generalitat

02 les claus del dia DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara

Pot semblar extemporani que després de les ri-uades de la Vall d’Aran fem un crit d’alerta so-bre l’escassetat d’aigua al Mediterrani, peròprecisament aquests aiguats són el símptomadels efectes del canvi climàtic, que cada cop

ens portaran més inundacions sobtades i més sequeresllargues com a conseqüència del procés d’aridificació.L’episodi de la sequera del 2007 i la guerra de l’aiguaoberta arran del projecte de transvasament del riu Ebreque va impulsar el go-vern del PP al principide la dècada passadavan fer aflorar un debatpúblic sobre la gestió del’aigua. Avui dia aquestdebat és pràcticamentinexistent, però els ex-perts avisen que els problemes d’abastament tornaranperquè el Mediterrani és un ecosistema amb recursos hí-drics escassos i amb una pressió demogràfica cada ve-gada més gran. Dels 187 milions d’habitants actuals escalcula que 120 viuen en una situació de “pobresa d’ai-gua”, i 60, situats bàsicament al nord de l’Àfrica i al Prò-xim Orient, en pateixen “escassetat”, segons alerta l’Or-ganització Mundial de la Salut. I la previsió és que l’any

2050 la població mediterrània serà de 270 milions depersones. Ara mateix, l’aigua té relació directa amb lamajoria de conflictes que assolen la regió, com ara l’isra-eliano-palestí, el sirià o l’iraquià. A més a més, Egipte iEtiòpia estan enfrontades pel projecte de construcciód’un macroembassament al Nil que afectaria el cabal dequè ara gaudeixen els agricultors de la part baixa del riu.

Cal que prenguem consciència que vivim en un entornamb poca aigua, i que la gestió i optimització d’aquests

recursos és clau per aldesenvolupament fu-tur. Barcelona té unade les àrees metropoli-tanes d’Europa amb unconsum d’aigua per cà-pita més baix, però elmalbaratament conti-

nua en sectors claus com l’agricultura i la ramaderia, tanta Catalunya com al País Valencià. Els rius encara sóntractats sovint com a meres canalitzacions d’aigua i nocom a ecosistemes que garanteixen la biodiversitat il’equilibri ecològic. I no hem sigut capaços de fer soste-nibles les dessalinitzadores, infrautilitzades i amb un altcost energètic. L’aigua és el gran repte del segle XXI alMediterrani. I un fracàs es pagaria molt car.

L’aigua, un bé escàs queamenaça el Mediterrani

L’EDITORIAL

La falta d’aigua té relació directaamb la majoria de conflictes

que assolen la regió

PER QUÈ aquesta nit de Sant Joanhi haurà menys foc i petards que al-tres anys? Potser perquè cap petardpot eixordar-nos més que un PPamb majoria absoluta. L’objectiu dela nit de Sant Joan és transformar-nos i superar el salt d’una foguera oncrema el que ja no serveix. La qües-tió és qui decideix què hi apilem. Elgovern Rajoy ha indicat claramentque la millor manera de sobreviureal foc d’aquesta crisi i obeir les reco-manacions de Brussel·les és amun-tegar les competències autonòmi-ques i suprimir-les via reformad’aquelles administracions que nocontrolen ells. Per què no assegu-rem que l’any vinent els nostres im-postos es quedin aquí per decidirquins serveis ens podem permetre,i amb els quatre euros que quedincomprem uns quants coets més?

L’any que vedecidim què va

a la foguera

PERQUÈ?

MÒNICA TERRIBASEDITORA

DE FIT A FITarasí / arano

L’entrenador Joan Francesc FerrerSicília, conegut en el món del futbolcom a Rubi, ha estat un dels artífexsde la gran temporada del Girona queno ha pogut culminar amb l’ascens.

SíRubi

L’exconseller valencià ha estat fi-nalment suspès de militància del PPper la seva implicació en el cas Co-operació. Un cop d’autoritat d’Al-berto Fabra contra tot un clàssic.

NoRafael Blasco

JORDI DURÓ

03les claus del diaara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013

04 DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 aratemadeldia

Alerta al Mediterraels estàndards de l’OrganitzacióMundial de la Salut. Uns 60 milionsmés en pateixen escassedat. A cau-sa del clima i d’una distribució moltdesigual dels recursos hídrics, laconca mediterrània està exposadaa l’aridesa. Les regions més vulne-rables són el sud d’Espanya, Tuní-sia, Líbia i el Pròxim Orient. A Jor-dània el principal problema peracollir els 1,2 milions de refugiatsexpulsats per la guerra de Síria éscom proveir-los d’aigua.

Més població i més ciutatsLes tendències demogràfiquesaugmenten la pressióL’ONU estima que la població me-diterrània passarà de 187 milionsd’habitants el 2001 a 270 milions el2050. A més, el procés acceleratd’urbanització de les zones costa-neres i l’augment del nivell de vidahan doblat la demanda d’aigua enels últims 50 anys. “L’aigua de laconca mediterrània està sotmesa auna forta pressió i la pregunta és siles demandes del futur immediat espodran satisfer”, alerta un estudirecent de Plan Bleu.

L’efecte del canvi climàticUn clima més àrid en una zonamolt sensibleEl Mediterrani és una de les regionsmés afectades pel canvi climàtic,

segons apunta el Grup Intergover-namental d’Experts de les NacionsUnides i de l’Organització Meteo-rològica Mundial. Calculen que al’horitzó del 2050 les temperaturesaugmentaran entre 1,5 i 2,5 graus iles precipitacions poden disminuirdel 5% al 20%. Amb l’aridificaciódel clima augmentaran les onadesde calor, les inundacions i les se-queres, que afectaran l’agriculturai els aqüífers. La pujada del nivelldel mar amenaça els deltes del Nili el Po, el riu Roine i ciutats comAlexandria i Venècia.

Turisme i agriculturaEls sectors econòmics estratègicsdepenen de l’aiguaEn la majoria de països de la concamediterrània, l’agricultura s’em-porta més de la meitat de l’aigua quees consumeix. Segons Aquastat, labranca de la FAO que informa sobrel’aigua, a Síria o el Marroc se n’endúgairebé el 90%. A França o els Bal-cans, en canvi, la pluja cobreix lesnecessitats agrícoles. El problemade l’aigua és indestriable de la segu-retat alimentària: la majoria de pa-ïsos de la ribera sud han d’importarels cereals, i es veuen sotmesos a lesfluctuacions de preu dels mercats. Amés, la regió és la principal destina-ció turística mundial (va rebre 300milions de turistes el 2010, però

Els recursos hídrics de la conca són escassos i les pressionsdemogràfiques, econòmiques i polítiques creixen

Repte de futur Un recurs estratègic

amb la inestabilitat política les vi-sites internacionals han caigut alvoltant d’un 20%). Un turista con-sumeix quatre vegades més d’aiguaque un resident local, la dimensiódel problema no és negligible i ladisponibilitat d’aigua és un elementclau per mantenir una indústria es-tratègica. A Egipte s’han fet novesdessalinitzadores per portar aiguapotable als complexos turístics.

La intensa activitat econòmica enuna zona tan petita i tancada portaproblemes de contaminació: segonsl’ONU, 650 milions de tones d’aigüesresiduals i 129.000 tones d’oli s’abo-quen cada any al Mediterrani. A més,creix l’índex d’urbanització de leszones costaneres per la concentra-ció de població i la construcció decomplexos turístics.

Les guerres de l’aiguaEl control dels aqüífers i els rius,una font de disputesLes disputes pel control de l’aiguano són cosa del passat. El cas mésparadigmàtic és el de la conca delJordà: Israel, Jordània, el Líban, Sí-ria i els territoris ocupats palestinspateixen una escassetat crònicaque s’agreuja i que dóna peu a xocsarmats. També és antiga la pugnaper l’aigua del Nil i l’aqüífer nubi,una conca que comparteixen Egip-te, el Sudan i Etiòpia, països empo-

SALVAR LA SEQUERAUn egipci rega amb aigua

d’un pou. Abans la seva terra erabanyada pel Nil. M. EL GHANY / REUTERS

CRISTINA MASBARCELONA

El rei Abdal·lah II de Jor-dània va interromprel’any passat un viatge ofi-cial a l’estranger nomésper reunir-se amb els

600 vilatans d’un poble que es ma-nifestaven perquè els havien tallatl’aigua. La guerra de Síria va comen-çar quan la policia de Baixar al-As-sad va tancar uns pous il·legals a laciutat de Daraa. Darrere la revoltadels sunnites a l’oest de l’Iraq tam-bé hi ha l’accés a l’aigua. Són exem-ples que va evocar fa uns dies el mi-nistre jordà de l’Aigua en una troba-da de la Unió per la Mediterrània(UpM) a Barcelona. Els experts aler-ten que estem portant al límit els re-cursos de la regió i que, si no es mi-llora la gestió, l’aigua es convertiràen un focus de conflictivitat social ipolítica de primer ordre. I la riberanord no n’està al marge.

Un recurs escàsUna regió amb poca aigua i unrepartiment desigual de la plujaUns 120 milions d’habitants de laregió mediterrània viuen en una si-tuació de “pobresa d’aigua”, segons

Reportatge

05ara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 temadeldia

ani: l’aigua se’ns acabaPetroli

Aigües residuals

Tipus de contaminacióPetroli

Aigües residuals

Residus industrials

Una zona sotafortes pressions

Trànsit diari de vaixells comercials

estret de Gibraltar

aqüífer del Sàhara septentrional

aqüífer nubi

riu Jordà

310

estret del Bòsfor

50

canalde Suez

riu Nil

90

Barcelona

Marsella

Livorno

La SpeziaGènova

València

Algesires

AlgerSkikda

Alexandria

Port Saïd

Mersin

Esmirna

el Pireu

Marsaxlokk

Gioia Tauro

Tàrent

Ambarli

Dekheila

Radès

Sfax

TrípoliKhoms Misurata

Bugia

Damiata

Dessalinitzadores

Principals portsde contenidors

Trànsit diari de vaixells comercials

Conflictes relacionats amb l’aigua

Fo

nt:

Ela

bo

raci

ó p

ròp

ia

Grà

fic:

E. U

tril

laads

menys del 20%

del 20 al 40%

del 41% al 60%

del 61% al 80%

del 81% al 100%

més del 100%

Índex d’explotació

(any 2010)

brits i amb una gran dependènciaagrícola i sotmesos a fortes pressi-ons socials i polítiques. L’aiguatambé és present al conflicte entreel Sàhara Occidental i el Marroc:els saharauis denuncien que Rabatestà esgotant les seves reservessubterrànies.

El repte del bon governCorrupció, austeritat i els límitsde les dessalinitzadoresFranco construïa pantans i Gadda-fi un gran riu artificial al bell mig deldesert libi. Encara avui els governsvolen obres que generin ocupació.“La corrupció i les retallades pres-supostàries disminueixen la capaci-tat dels estats per fer front al reptede l’aigua”, explica el grec MichaelisScoullos, president del Global Wa-ter Partnership-Med. Durant anysel recurs per afrontar l’escassetathan estat les dessalinitzadores, pe-rò els experts alerten que no són lapanacea. “La factura energètica iambiental és molt elevada. En llocd’augmentar el subministramentcal millorar l’eficiència: és molt mésútil posar mesuradors a les canalit-zacions per detectar fuites i reparar-les”, defensa Fuad Bateh, assessord’aigua de la UpM.

“No hi ha una alternativa vàlidaen tots als casos”, apunta des d’Ate-nes Anthi Brouma, responsable deprojectes de GWP-Med. Un delscamps amb més recorregut són elsrecursos no convencionals, com elreciclatge d’aigües grises i el trac-tament de l’aigua residual. I sen-tencia: “La situació és difícil peròencara hi ha sortida”.e

“Els altres ministresgestionen recursos:

jo, una crisi”

mís per perforar un pou i encara nohem rebut cap resposta. No ens handonat permisos per construir plan-tes de tractament d’aigües residualsfins que ara s’adonen que també s’es-tan contaminant els seus recursos.El cas és que el ministre del ram isra-elià gestiona recursos i el que jo faigés gestionar una crisi.

I Gaza?És una de les zones més densamentpoblades del món i depèn de la plu-ja i de l’aigua que arriba amb camionscisterna. Això respon a l’ocupació is-raeliana, però també a les divisionspalestines. L’any passat vam arribara un acord amb Hamàs: l’aigua no técolor, ha de continuar sent transpa-rent. Això ens permet continuar fentprojectes amb la comunitat interna-cional. La Unió per a la Mediterràniaestà treballant en la construcciód’una planta dessalinitzadora.L’ONU ha reconegut que el 2020l’esgotament de l’aqüífer de Gaza se-rà irreversible: hi està entrant aiguade mar, i ja no es pot beure.

¿L’estratègia de l’aigua de laUnió per a la Mediterrània es-

tà aturada per problemespolítics?Sí, i no trobarem solucionssense acords a escala regio-nal i global. Fins ara Israelhavia rebutjat la denomina-

ció de Territoris Ocupats Pa-lestins. Ara que som un estat,

aquest problema està resolt,perquè podem signar un text

com a “estat de la UpM”.e

Estat Attili es presenta com el mi-nistre de l’aigua del nou estat pales-tí. Ha participat en el llançament delprojecte de millora de la governançade l’aigua de la UpM

C.M.

Els palestins tenen un dels nivellsde consum d’aigua més baixos.Jo m’anomeno a mi mateix el minis-tre sense aigua: hi ha molta aigua so-ta els nostres peus, però no hi podemaccedir a causa de l’ocupació israe-liana. Com tots els problemes clausen el conflicte, el de l’aigua no estàresolt. De fet, quan es van signar elsAcords d’Oslo es va aparcar el te-ma de l’aigua i després no sen’ha tornat a parlar.

El riu Jordà és la frontera.No hi tenim accés des de1967. I tampoc als altres re-cursos a Cisjordània. No-més ens en donen una quan-titat insuficient. I per a cadaprojecte que vull fer he de de-manar permís a les autoritats is-raelianes: el 1997 vam demanar per-

Termes“El bloqueig ala UpM es potsuperarperquè ja somun estat”

Shaddad AttiliMINISTRE DE L’AIGUA PALESTÍPesca, transport

i biodiversitat

Xifres

1,7 milionsTones de peix quese n’extreuen cada any

Fa anys que els experts de la Co-missió General de Pesca delMediterrani alerten de la caigu-da de les reserves de peix enaquest mar i recomanen que esredueixin les captures.

8%Espècies marines del mónque viuen al Mediterrani

Tot i que el Mediterrani nomésté el 0,8% de la superfície marinadel planeta, és una de les reservesde biodiversitat més importants.Hi viuen el 8% de les espècies defauna i el 18% de flora marines.

30%Trànsit marítim mundial quecircula pel Mediterrani

Tres de cada deu vaixells decàrrega i el 28% del trànsit depetroli mundial passen pel Me-diterrani a través del canal deSuez i els estrets del Bòsfor i deGibraltar.

06 temadeldia DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara

La construcció de l’embassamentmés gran de l’Àfrica a Etiòpia ame-naça de reduir la quota d’aigua delNil que rep Egipte. Les relacionsentre els dos països, i a tota la con-ca del Nil, es tensen.

Mursi advertia que “totes les opcionssón damunt la taula”.

“No té sentit que Egipte apunti auna sortida militar en una posició dedebilitat. Cal que presentem el nos-tre cas a la comunitat internacional,i sobretot als països i les institucionsdonants d’ajuda internacional”, sos-té a l’ARA Gamal Soltan, investiga-dor del think tank Al-Ahram.

Des d’Etiòpia es nega que l’em-bassament hagi de perjudicar Egip-te, ja que no s’utilitzarà per irrigarterrenys. L’objectiu del projecte ésconvertir el país en una potència re-gional en l’àmbit de l’energia elèc-trica, que pretén exportar als païsosveïns. La majoria de països de laconca van firmar un acord el 2010que redistribueix les quotes actuals,i que redueix les d’Egipte i el Sudan,els únics que no l’han firmat.

El Caire desconfia de les prome-ses d’Addis Abeba. No volen donar-los la clau del Nil, i temen que l’eva-poració de l’aigua redueixi el cabal

del riu fins i tot si, en efec-te, no es fa servir per re-

gar. El seus argu-ments són de tipus

legal, però tambéde justícia. Grà-

cies a la pluja iles aigües sub-terrànies, Eti-òpia comptaavui amb unsrecursos hí-

drics que dupli-quen els d’Egip-

te, que depèn enmés d’un 90% de

l’aigua del Nil.e

RICARD G. SAMARANCHEL CAIRE

Mentre el Caire constitueix el cer-vell d’Egipte, la seva espinada sónels fallahin, els camperols que nonomés han proporcionat els reclu-tes a l’exèrcit des de fa segles, sinóque amb els seus impostos han sos-tingut l’estructura estatal més anti-ga de la humanitat. Encara avuil’agricultura dóna feina a més d’un30% dels egipcis, un sector econò-mic i un mode de vida amenaçatsper la construcció de l’embassa-ment del Renaixement, al Nil Blau.

“Aquí preocupa la reducció del’aigua del Nil, ja que comportarà lapèrdua de milers d’hectàrees deconreu i, per tant, milers de llocs detreball”, comenta l’Alaa, un venedorambulant originari del sud del pa-ís, fill i nét de fallahin. “Darrere delconflicte de l’aigua s’hi amaga Isra-el, que ha establert aliances amb al-tres països de la riba del Nil per co-llar el país àrab més poblat”, afegeix.

Importants interessos econò-mics i geopolítics es barregen en elvell litigi que enfronta Egipte i Eti-òpia per l’aigua del Nil. La distribu-ció actual de les quotes data del pe-ríode colonial. Sota els auspicis delRegne Unit, que considerava Egip-te una de les joies de la corona, el1929 es va firmar un acord interna-cional que situava Egipte en una po-sició privilegiada, amb més de50.000 milions de metres cúbics so-bre un total de 84.000.

Canvi de pesosDebilitats per guerres intestines igovernants ineptes, els països del’Àfrica subsahariana van haverd’acceptar aquest statu quo durantdècades. No obstant, els últims anysel pes dels actors involucrats hacanviat. No és casualitat que Etiòpiaanunciés l’ampliació del projecte del’embassament del Renaixementuns mesos després de la revolució,amb un Egipte immers en la inesta-bilitat i el caos. Des de llavors, AddisAbeba ha optat per una política defets consumats. Al bàndol egipci,més aviat hi regna la confusió.

Mubàrak va optar per ignorar Eti-òpia, fent bones les amenaces del seupredecessor, Anuar al-Sadat, de feresclatar una guerra si Etiòpia s’atre-via a construir un gran embassamental Nil Blau. Conscient de la renovadafortalesa d’Addis Abeba, Mursi vaoptar per la cooperació, buscant in-fluir en el desenvolupament del pro-jecte. L’anunci recent de l’accelera-ció de la construcció de la presa hadesfermat una onada nacionalista aEgipte. Alguns polítics van advocarper sabotejar l’empresa, mentre que

“El que més ens preocupa ésel problema del sanejament”

Khalifa ha estat a Barcelona ambla Unió per la Mediterrània.

preocupa és el sanejament: noméstenim cobert el 50% de la població.

Això vol dir 42 milions d’egipcissense clavegueram.Sí. I això costa 10.000 milions d’eu-ros. Serà difícil que ho puguem fi-nançar amb el pressupost estatal.Demanarem ajuda a les ONG perconstruir la xarxa i al sector privatajuda per fer 300 plantes de tracta-ment d’aigües residuals. També ofe-rirem als inversors terrenys per ferservir l’aigua residual per a conreusindustrials.e

Inquietud El govern de l’islamistaMohammed Mursi va posar en mar-xa fa menys d’un any un nou ministe-ri que s’encarrega exclusivament del’aigua potable i el clavegueram.

C.M.

¿El xoc entre Egipte i Etiòpia pelNil pot portar a una guerra?Personalment penso que els dos pa-ïsos podem arribar a un acord pelqual tots ens beneficiem de la presa:els grans projectes d’aigua es fan persalvar vides, no per fer guerres.

El govern d’Egipte té ara dos mi-nisteris de l’aigua: el d’irrigació i eld’aigua potable.Sí, perquè sabem que el problema del’aigua és molt important per alsnostres ciutadans i després de la re-volució volem que tinguin un bonservei. Només un 3% de la poblaciód’Egipte –repartida en zones moltdisperses– no té accés a l’aigua pota-ble. Al mar Roig hi instal·larem des-salinitzadores. El futur està assegu-rat, perquè només fem servir el 10%dels recursos del Nil. No crec quetinguem problemes malgrat el crei-xement demogràfic. El que més ens

Abdelkawi KhalifaMINISTRE DE L’AIGUA POTABLE I SANEJAMENT D’EGIPTE

AIGUA I AGRICULTURA01. Un agricultor egipci mostra el sòl d’una finca que s’ha d’irrigar amb aigües del Nil a Al-Dakahlya, a uns 120 quilòmetres

del Caire, en una imatge d’aquesta setmana. MOHAMED ABD EL GHANY / REUTERS . 02. Imatge de satèl·lit del delta del Nil ila península del Sinaí. La vida d’Egipte s’organitza al voltant del riu.

L’aigua del Nil enfronta Egipte i EtiòpiaLa construcció del macroembassament del Renaixement amenaça el sector agrícola egipci

Repte de futur L’Àfrica

VitalEncara avuil’agriculturadóna feinaa més d’un30% delsegipcis

ElectricitatEtiòpiadefensa quevol convertirel país enpotènciaenergètica

02

01

PUBLICITAT 07ara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013

08 temadeldia DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara

Repte de futur Catalunya i les Balears

ta del territori els 600 litres de plu-ja anual i fins i tot les zones amb va-lors pròxims als deserts són àmplia-ment representades.

Comespotabastirunapoblaciódemésd’unmiliód’habitantsqueesdu-plica a la temporada estiuenca, quanmenys plou, i ubicats on menys aiguahiha,alacosta?Difícilmentdeformasostenible. Més enllà d’utilitzar elsrecursos abandonats per l’agricultu-ra, s’han sobreexplotat els aqüífers,extraient més aigua que la que la plu-ja recarrega, i la conseqüència ha es-tat no sols la davallada dels nivellsdels pous; a més, a les zones costane-res, l’aigua dolça ha estat salinitzadaper intrusió d’aigua marina de formaquasi irreversible.

Els successius governs, tant els so-cialdemòcrates com especialment elsconservadors, han escollit la soluciótècnica, que en el nostre cas és la des-salinització. Una dessalinitzadora aFormentera, imprescindible perl’allauturísticaquepateix;tresaEivis-sa, situades en un radi de menys de 10km; tres més a Mallorca, i una a Ciu-tadellatestimonienunafuitatecnolò-gica caríssima econòmicament i eco-lògicament.Calrecordarqueladessa-linitzadora traspassa el problema del’aigua cap a l’energètic. Bona part deles màquines estan mal situades i estornen velles sense utilitzar-se!

Malauradament, l’actual governdel PP, en lloc d’afavorir l’estalvi i lapreservació de l’aigua, s’ha dedicat adesfer un pla hidrològic que ens pro-metia una millor protecció per aaquest recurs tan valuós, i per afavo-rir l’especulació també en el món del’aigua. La propera sequera serà malade passar a les Balears.e

La pluja,la vida a les Illes

trats de tants aqüífers o el cas delsresidus radioactius de Flix requerei-xen canvis de perspectiva. Cal exigirresponsabilitats per tal que no hà-gim de pagar de l’erari públic la re-cuperació de les externalitats gene-rades, o correm el risc de perdre l’ac-cés a un recurs bàsic de qualitat si nopodem fer front a una despesa queno ens correspon.

El tercer aspecte és el model ter-ritorial. Els rius no són canals d’ai-gua. Són ecosistemes complexos fo-namentals per a la supervivència.Malauradament, han estat una deles víctimes de la nostra desaforadai inconscient ocupació de l’espai.Hem de recuperar-ne la funciona-litat. Amb les avingudes d’aquestsdies hem tornat a comprovar que noels hem tingut prou en consideració.L’urbanisme i l’ordenació territori-al hi tenen molt a dir.

I les dessalinitzadores, que sónun instrument que ens assegura ladisponibilitat d’aigua en cas de des-ajust irresoluble entre oferta i de-manda i per garantir cabals ecolò-gics. Caldrà veure si és justificabletenir-les aturades mentre mante-nim dos transvasaments (del Tercap a Barcelona i de l’Ebre cap a Tar-ragona). També cal abordar el mo-del de gestió i comprovar com funci-onarà el fet que la decisió sobre qui-na font d’aigua es disposa a cada mo-ment no estigui en mans públiques.Ja cal que s’hi escarrassin, perquèl’accés a l’aigua és un dret universalexigible que haurà d’estar guiat pelbé comú (és a dir, que garanteixi laquantitat, la qualitat i la minimitza-ció dels impactes ambientals i soci-als) més que per les lleis de mercat.A veure com s’ho faran.e

InsostenibleCom es potabastir unapoblació quees duplica al’estiu, quanmenys plou?

PrivatitzatL’accés al’aigua és undret universalque no had’estar guiatpel mercat

UN RECURS ESCÀSLa font de l’ermita de Sant

Mateu, a la serralada dellitoral. XAVIER BERTRAL

Anàlisi

ANTONI RODRÍGUEZ PEREA

Les Illes, i més a la Mediter-rània,sónterressenserius.Torrents i barrancs sol-quen les seves contrades.Cursos d’aigua efímers,

perillosos durant les tempestes detardor, respectats pels nuclis tradi-cionals, però ocupats pels nous des-envolupaments residencials o turís-tics. La seva presència, secs durantdècadesiviolentsalesriuades,éstes-timoni del fet que la vida depèn de lapluja. Les precipitacions, sempre ir-regulars, s’emmagatzemen al subsòl,abans també a les cisternes i alsaljubs, i permetien, per mitjà delspous,l’agriculturaderegadiuil’abas-timent de la població. En les darreresdècadesunaagriculturaminvantiunturismeexplosiuhanintercanviatlesseves aigües, perquè els recursos sónfinits. L’aigua que s’infiltra en el ter-reny és una petita part (20%) de laque cau quan plou i no depèn de l’ho-me, tot i que el canvi climàtic, unaconseqüènciad’unconsumdesaforatde combustibles fòssils, fa minvar laseva generositat.

En definitiva, a les illes mediterrà-nies, a les Balears, la pluja infiltradaals aqüífers és el recurs hídric per ex-cel·lència i quasi l’únic. Les aigües su-perficials representen de mitjana un7% dels recursos utilitzables. Es re-cullen en dos petits embassamentsa la serra de Tramuntana de Mallor-ca, en una zona on les precipitacionsanuals superen els 1.000 litres permetre quadrat. No obstant, a la res-

Anàlisi

FREDERIC XIMENO

Com ja hem pogut expe-rimentar, el risc que ensfalti aigua és una clararealitat al nostre país.¿És possible garantir la

qualitat ecològica dels àmbits flu-vials, com demana la directivamarc de l’aigua, i disposar de certatranquil·litat en l’abastament? ¿Éspossible fer-ho sense transvasa-ments que generen disfuncionsambientals? ¿És possible senseobres faraòniques que alguns enca-ra es veuen amb cor de defensarquan responen a un model caducque ens ha dut on som? Es pot, sicanviem radicalment algunes ma-neres de fer. En primer lloc, calaprofundir en el bon camí emprèsen l’eficiència i l’estalvi. La regiómetropolitana de Barcelona és unade les metròpolis europees amb unconsum per càpita més baix. Bé.Cal treballar més i estendre aquestestalvi a tot el país, especialment ales àrees turístiques. Abans, però,cal una revolució a l’agricultura i laramaderia catalanes en relacióamb l’ús de l’aigua: tecnologia, efi-ciència, conreus de qualitat de bai-xa demanda hídrica... ens quedamolt per fer. El 70% dels 3.000 hm3

que utilitzem els catalans a l’any esdediquen a l’agricultura.

El segon punt clau és la qualitat.Les activitats industrials que sali-nitzen i/o contaminen els rius, la in-tensitat de les activitats ramaderesque generen contaminació per ni-

ATONI RODRÍGUEZ ÉS PROFESSOREMÈRIT DE LA UNIVERSITAT DE LES

ILLES BALEARS

A Catalunya, poca aiguai ben gestionada

FREDERIC XIMENO ÉS BIÒLEGI CONSULTOR AMBIENTAL

10 DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 arapolítica

ICV-EUiA proposa que elParlament dirigeixi el procés

pel Dret a Decidir, sí que hi partici-parà el PSC– i reclamar que es posien marxa aviat, la portaveu d’ICV-EUiA al Parlament, Dolors Camats,va proposar ahir un pla de treballperquè pugui començar a funcio-nar. La proposta preveu que sigui lacomissió parlamentària qui fixi ladata i la pregunta –o preguntes– dela consulta, concreti la petició d’au-torització a l’Estat per celebrar unreferèndum, defineixi un calenda-ri de negociació i decideixi quin plaB caldrà adoptar si totes les vies le-gals queden bloquejades.

Els ecosocialistes també dema-nen un compromís d’unitat d’accióa Madrid i suggereixen crear una co-missió de seguiment formada per

R.M.

BARCELONA. Dimecres fins a 37 en-titats es reuniran al Parlament perconstituir el Pacte Nacional pelDret a Decidir, promogut pel Go-vern de CiU i amb ERC com a granvaledora. No obstant, aquest marcampli de concertació de partits i en-titats no és, a parer d’ICV-EUiA,l’eina més adequada per dirigir elprocés cap a la consulta. Els ecoso-cialistes volen que el protagonismel’assumeixi la comissió parlamentà-ria pel dret a decidir, que han impul-sat i que probablement es constitu-irà a principis de juliol.

Per donar rellevància a la comis-sió –en què, a diferència del Pacte

personalitats de prestigi internaci-onal. Al Pacte pel Dret a Decidir lireserva un rol secundari: la comis-sió el mantindria informat de lespropostes i els calendaris acordats.

Acabar amb les “picabaralles”“Si el procés de la consulta el ce-nyim a un acord de govern no femcap favor al procés. No hi ha res méslegítim que un mandat parlamenta-ri”, va argumentar Camats, que noes va estar de demanar a CDC, Uniói ERC que aparquin les seves “pica-baralles” sobre la consulta.

Per la seva banda, la presidentad’Òmnium Cultural, Muriel Casals,va lamentar que Foment del Treballs’hagi despenjat del Pacte pel Dret aDecidir, però ho va atribuir al fetque aquesta patronal representa“empreses menys dinàmiques”, queencara estan “enganxades” al mer-cat espanyol i no han constatat proubé que “el mercat és el món”.e

L’ecosocialista Dolors Camats va urgir a constituirla comissió parlamentària pel dret a decidir. ACN

ROGER MATEOS / FERRAN CASASBARCELONA

En la tensa partida deldret a decidir tot indicaque arribarà un momenten què el Govern es veu-rà abocat a un aparent

carreró sense sortida. L’executiu deMariano Rajoy ha deixat ben clarque no autoritzarà un referèndumper trencar la unitat d’Espanya. Uncop l’Estat el torpedini per totes lesvies legals, ¿quina carta podrà jugarArtur Mas si vol complir i fer unaconsulta a Catalunya aquesta legis-latura? En cercles polítics sobira-nistes fa temps que circula l’eventu-al solució: plebiscitàries, és a dir,uns comicis al Parlament en què lesforces del sí es presentin amb elcompromís explícit de proclamarunilateralment l’estat propi si tenenmajoria i després d’haver acumulattots els no possibles de Madrid.

Abans d’arribar-hi, doncs, el Go-vern vol esgotar totes les fórmules,una de les quals és la llei de consul-tes per via de referèndum, aprova-da pel tripartit i que té dos inconve-nients que la invaliden. D’una ban-da, obliga a fixar de bon principi lapregunta que se sotmetria a votació,un debat que Mas encara no vol en-

Crònicacetar perquè generaria divisió, percomençar a CiU. D’altra banda, Uri-el Bertran i Alfons López Tena ja vanvoler tramitar el 2010 una iniciati-va popular per convocar un referèn-dum d’autodeterminació a l’emparade la norma, però el Consell de Ga-ranties Estatutàries va dictaminarque contravenia l’Estatut perquè laGeneralitat no en té la competència.

Alternatives poc sòlidesUna altra opció seria sol·licitar eltraspàs de la competència en refe-rèndums invocant l’article 150.2 dela Constitució, però la negativa delgovern del PP és més que probable.La penúltima alternativa és la llei deconsultes populars que el Parlamentaprovarà a la tardor. Hi ha remotesesperances que Madrid faci els ullsgrossos i permeti celebrar una con-sulta encara que sigui no vinculant,però fins i tot en aquest cas les forcesdel no podrien fer una crida a l’abs-tenció per deslegitimar el resultat fi-nal gràcies a una participació minsai un sí massiu.

¿Quin marge els quedaria llavorsal Govern, ERC i la resta de partitsautodeterministes? Mas no vol pren-dre grans decisions de manera “uni-lateral” i sense consultar el poble deCatalunya. Això no exclou unes elec-cions plebiscitàries (l’Estat no potimpedir al president de la Generali-tat convocar a les urnes), en què

l’elector sàpiga que si vota determi-nades candidatures estarà apostantper obrir un procés cap a la indepen-dència. Des del punt de vista formalserien unes autonòmiques normals,però la novetat rauria en el compro-mís explícit de les llistes sobiranistes–reflectit en els seus programes– deposar en marxa l’estat propi. En casd’obtenir majoria, el rumb estaria le-gitimat democràticament.

És de preveure que l’Estat no esquedarà de braços plegats. El con-traatac pot ser fulminant. Ja fatemps que els sectors més intransi-gents branden l’amenaça de l’arti-cle 155.1 de la Constitució, que obrela porta a la suspensió d’una auto-

nomia si atempta “greument” con-tra l’interès general d’Espanya. Im-pugnar les eleccions si es convo-quen amb aquest reclam o suspen-dre les candidatures que proposinla secessió són altres hipòtesis quepot arribar a considerar Rajoy.

Els estrategs del procés sabenque hauran d’afinar molt a cada pasque facin per superar els obstacles.El 2014 és l’any clau per celebrar laconsulta i també hi ha europees. El2015 hi ha municipals i espanyoles.A molt estirar s’hauria de fer el2016, quan toquen al Parlament.Entre el 2014 i el 2016 caldrà trobarel moment de les plebiscitàries siMadrid no dóna cap marge.e

Plebiscitàries:l’as a la màniga

sobiranista

DRET A DECIDIR

La idea va prenent cos davant el no frontalde Rajoy a avalar una consulta a Catalunya

PENDENTS DE LA PETICIÓ A MADRIDCDC i ERC han pactat demanar formalment en els pròxims dies al govern centralfer la consulta, tal com va explicar l’ARA diumenge passat. Ara estudien si fer-ho

per escrit, amb una compareixença o en el marc de la reunió pel dret a decidir. XAVIER BERTRAL

RespostaLes veus mésintransigentsamb el procésamenacende suspendrel’autonomia

11ara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 política

L’antídot legal per driblar el bloqueig de l’Estat

Lespreguntes

1. Quinformattindri-en unscomi-cis ple-biscita-ris?

2. Tin-driamargel’Estatperimpug-nar-los?

FerranRequejo

CATEDR. DE CIÈNCIA POLÍTICA DE LA UPF

1.Encara no hem arribat a aquestpunt. És moment de provar to-

tes les vies per fer una consulta legal.Però si l’Estat frustra tots els in-tents, el president de la Generalitatpot convocar unes eleccions en quèalgunes candidatures es comprome-tin a emprendre el camí cap a l’estatpropi si obtenen prou força. No calque es presentin en coalició, podenrecollir més vots si van per separat.

2. No crec que l’Estat es quediquiet. Tot i no tenir raons jurí-

diques per fer-ho, pot intentar fre-nar unes plebiscitàries al·legant queatempten contra la Constitució o

Les plebiscitàries serien l’últim recurs per legitimar una declaració unilateral d’independència quan l’Estatveti la consulta. Els acadèmics alerten que l’Estat podria respondre amb duresa tot i no tenir raons jurídiques

pot suspendre l’autonomia. Per aixòcal impulsar abans una campanyad’informació a l’exterior, perquè to-ta acció estatal contra el procés de-mocràtic català tingui un alt cost. Ia Catalunya cal fer les coses molt bé.No s’ha de prometre als programeselectorals una declaració unilaterald’independència. El compromís hade ser més genèric, sense excloureuna reforma constitucional.e

IvanSerrano

INVESTIGADOR DE LA UOC

1.Davant la impossibilitat de feruna consulta d’acord amb la le-

gislació espanyola, i si no es vol con-vocar unilateralment un referèn-dum, es pot optar per unes plebisci-tàries. Seria una manera de no con-travenir obertament el marc legalvigent. Una altra possibilitat seriaaprofitar unes eleccions al Parla-ment per instal·lar dues urnes: unaper al repartiment d’escons i l’altraper preguntar sobre la independèn-cia. En algun moment del procés,caldrà que hi hagi una declaracióunilateral d’independència. Pràcti-cament en tots els casos de secessi-ons unilaterals arriba un moment

en què el Parlament o assemblea enqüestió l’adopten. Per tant, el quecal preguntar-se és quins passoss’hauran de produir abans i després.

2. Atesos els precedents, és unrisc real. El govern espanyol ja

ha actuat altres vegades contra ini-ciatives sobiranistes. La sentènciacontra el pla Ibarretxe estableix unseguit de restriccions.e

Josep MariaReniu

CAP DEL DEP. DE CIÈNCIA POL. DE LA UB

1.Haurien de tenir un objectiud’adhesió o rebuig a una idea,

en aquest cas l’estat propi. Seria de-sitjable que els partits del sí anessinjunts o, com a mínim, incloguessinals programes punts comuns en lalínia d’algunes votacions al Parla-ment sobre el dret a decidir i unaeventual proclamació de l’estat ca-talà. En el cas del no, ho veig més di-fícil perquè PSC, PP i C’s voldranpreservar el seu perfil. No hi ha pre-cedents de plebiscitàries a Espanya.El que més s’hi assembla són lespresidencials franceses del 2001,quan els demòcrates es van unir en-torn Chirac per derrotar Le Pen.

2.Convocar-les és competènciadel president, i l’Estat no pot

condicionar els programes dels par-tits que s’hi presenten. El que passaés que, òbviament, apel·lant als va-lors constitucionals o l’interès gene-ral, podrien trobar escletxes legalsper fer-ho malgrat que políticamentno se sustenta i que els penalitzaria,com els ha passat amb l’esquerraabertzale i la llei de partits.e

JoaquimFerret

CATEDR. DE DRET ADMTIU. DE LA UAB

1.Serien unes eleccions normals,amb la particularitat que una

sèrie de partits, coalitzats o no, hiconcorrerien amb un compromísacordat –inclòs als seus programes–de declarar la independència i enge-gar un procés constituent. Jurídica-ment no, però políticament els co-micis equivaldrien a una consulta,serien una manera indirecta d’opi-nar sobre l’estat propi. Com en el casdel Canadà, l’estat espanyol s’hauriad’avenir a trobar una solució negoci-ada si guanyessin les forces del sí.

2. Anul·lar unes eleccions seriaun disbarat, gairebé com un

cop d’estat. Cada partit pot presen-tar el programa que vulgui, això noés impugnable jurídicament. Ni tansols es pot suspendre una candida-tura catalana per suposats vinclesamb el terrorisme, com s’ha fet al Pa-ís Basc. Però el govern espanyol éscapaç de tot, com ha demostrat enpresentar recurs contra la declara-ció de sobirania del Parlament, unadecisió sense cap sentit.e

12 política DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara

FitxatgesERC confiaa establircomplicitatsamb “el millorcapital humà”del país

ROGER TUGASBARCELONA

Si ara es convoquessin elec-cions i es complissin elspronòstics de les enques-tes, ERC doblaria els 21 es-cons que avui té al Parla-

ment. Mirat amb més perspectiva,multiplicaria per quatre la seva pre-sència respecte a la legislatura pas-sada. ¿Estan preparats els republi-cans per portar a la cambra catalanaprop de 40 diputats capacitats perfer les tasques que els pertocarien?

Girant una mica les tornes, enaquest cas ERC probablement hau-ria de formar govern i, per tant, licaldria buscar candidats a conse-llers i alts càrrecs entre les seves fi-les. De fet, si Artur Mas concretaaviat l’horitzó de la consulta, el pre-sident d’ERC, Oriol Junqueras, s’hamostrat obert a proposar membresper a un executiu de coalició. ¿S’es-tan preparant els republicans perafrontar el repte d’un meteòric crei-xement institucional? “De pla deformació en tenim, però no s’estàexecutant”, reconeix un dirigent delpartit. A diferència de CDC i el PSC,la seva cúpula no disposa d’una se-cretaria de formació específica.

Tanmateix, la situació no els an-goixa. Primer perquè, tot i que sem-bli un tòpic afirmar que un polític fapoc cas de les enquestes, en el casdels membres de la cúpula d’ERCrealment és així. Reconeixen que elssondejos els dibuixen una trajectò-ria ascendent, però no s’acaben de

Reportatge

CANVI DE CICLE

creure que estiguin en condicionsde fer el sorpasso i superar CiU. Unargument que esgrimeixen per po-sar aigua al vi de l’última enquestadel Centre d’Estudis d’Opinió, perexemple, és que els atorga un recordde vot molt més elevat que el real i,per tant, s’ensumen que el seu vo-tant pot estar sobrerepresentat.

Malgrat tot, si la tendència a l’al-ça es confirma, ERC haurà d’afron-tar aquesta mancança. “Va ser undels problemes amb el tripartit,quan vam omplir les conselleries degent inexperta”, reconeix un dipu-tat. I el primer indret on pescar fu-turs líders, en una formació munici-palista com aquesta, són els ajunta-ments. “Tenim 150 alcaldes i 1.400regidors”, recorda un dirigent, unesxifres que en plena davallada a leseleccions del 2010 van sostenir ERCcom a tercera força als consistoris.Dels 16 nous diputats republicansaquesta legislatura, la meitat són ohan estat alcaldes, tres són o han es-tat regidors i tan sols cinc no tenenexperiència. “El món local podriaassumir el repte, és una gran escola,però no podem desprotegir-lo”,alerten altres fonts, conscients quea les municipals del 2015 necessitentornar als grans ajuntaments.

Simó i Amorós, ja ‘veterans’La maquinària local, però, és dife-rent de la de la Generalitat. El punta favor dels regidors és que aquestcop no estarien sols. “Tenim gentque ja ha passat pel Govern”, recor-da un dirigent, per molt que l’actu-al direcció de vegades es refereixi al’època del tripartit com si es tractésd’un accident històric i els seus pro-

tagonistes siguin quasi invisibles.L’actual portaveu, Anna Simó, ésl’única que, després de ser conselle-ra, segueix a la cúpula. Tot i això, hiha nombrosos militants que vanexercir d’alts càrrecs en una sego-na fila i segueixen implicats i dispo-sats a fer el pas. La patacada electo-ral del 2010 va desembocar en unaprofunda renovació. De fet, dels 23diputats que va dur ERC al Parla-ment el 2003 amb Josep-Lluís Ca-rod-Rovira només un, Oriol Amo-rós, segueix a primera línia. Res aveure amb la longevitat com a diri-gents de membres de CiU.

Les comissions sectorials per ne-gociar amb l’actual Govern, ambtres republicans en cadascuna, sóntambé una eina per conèixer l’exe-cutiu i tenir clar qui pot encarregar-se en un futur de les polítiques sobreles quals negocia.

Pel que asseguren a la direcció,l’objectiu és buscar persones mésenllà del partit. “La independència

requerirà els millors, gent amb và-lua del món acadèmic”, expliquen,i afegeixen: “Calen complicitatsamb el millor capital humà, posar-lo al servei del país”. ¿Però això delgovern dels millors no ho va inten-tar ja Mas amb un èxit molt relatiu?“Ara la crida serà molt èpica”, con-fien des d’ERC. Fer un país nouhauria d’animar a integrar-se en unexecutiu per un sou inferior i mésresponsabilitat que en el món pri-vat. “És la mateixa lògica que elConsell Assessor per a la TransicióNacional”, assenyalen. ¿Veurem lavicepresidenta del Consell Asses-sor, la catedràtica Núria Bosch, coma consellera d’Economia?

La cúpula d’ERC veu marge perpreparar-se per a aquest repte. “En-cara queda temps, però ho hauremde plantejar”, reconeixen fonts delpartit. Tot i això, no perden el sonper això. “El 1931 ja vam governarsense experiència”, recorda un di-putat amb un mig somriure.e

El partit que encapçala Oriol Junqueras haurà d’afrontar el repte de formar o captarnous quadres si s’acaba confirmant el seu creixement institucional. DAVID BORRAT

ERC confia a l’èpicade l’estat propi la

captació de nou talentPensa en regidors i independents per donarresposta al gran creixement que li auguren

REFORMA DE L’ADMINISTRACIÓ

Els organismes que vol suprimir l’Estat costen només 65 milionsCatalà de l’Energia –12,5 milions–i la Sindicatura de Comptes –9,7 mi-lions–, un ens clau en un momenten què es reclama més transparèn-cia i rendició de comptes.

El Servei Meteorològic de Cata-lunya costa 6,1 milions però fa unatasca essencial en la prevenció dedesastres com les inundacions de laVall d’Aran i el Pallars. El Síndic deGreuges té un cost de 5,9 milions,el Consell de Garanties Estatutàri-es puja a 3,1 milions, l’Agència deQualitat del Sistema Universitari deCatalunya i l’Autoritat Catalana deProtecció de Dades ascendeixen a2,9 milions cadascuna, l’AutoritatCatalana de la Competència només1,6 milions i el Centre d’Estudisd’Opinió prop d’1,2 milions. En can-

R.T.

BARCELONA. Els organismes autò-noms de la Generalitat que l’execu-tiu de Mariano Rajoy demana supri-mir a través de la seva reforma del’administració suposen una càrre-ga ínfima per als pressupostos delGovern. En total, poc més de 65 mi-lions d’euros, d’un total de 37.025milions del sector públic català el2012. El cas és que, per reduir el dè-ficit en una sola dècima, caldria eli-minar organismes amb el triple devalor que els assenyalats.

L’organisme més car dels queproposa liquidar el govern espanyolés l’Institut Cartogràfic de Catalu-nya, amb unes despeses de 18,3 mi-lions anuals. El segueix l’Institut

vi, les oficines de la Generalitat al’exterior només van tenir un pres-supost d’1,1 milions el 2012, desprésd’anys de retallades.

Rajoy proposa també suprimir laJunta Consultiva de ContractacióAdministrativa i l’Òrgan Adminis-tratiu de Recursos Contractuals deCatalunya –que va frenar l’adjudi-cació d’Aigües Ter-Llobregat a Ac-ciona–, però tots dos tenen poca es-tructura i, en el segon cas, va crear-se a partir d’una directiva europea.

En vista de les crítiques a la refor-ma proposada per l’Estat –la Gene-ralitat no té intenció de fer-ne cas–,la vicepresidenta del govern espa-nyol, Soraya Sáenz de Santamaría, vaal·legar ahir que ha arribat l’hora queels polítics facin un “sacrifici”.e

El Consell de Garanties Estatutàries és un delsorganismes que l’Estat proposa d’eliminar. ACN

13políticaara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013

CRISI AL PP VALENCIÀ

Unes declaracions han precipitatl’expulsió del diputat Rafael Blas-co del PP i del grup parlamentari.L’exconseller està imputat pel des-viament d’ajudes públiques desti-nades a projectes de cooperació.

cumental. No obstant això, la deci-sió d’obrir-li un expedient d’expul-sió no ha estat motivada, curiosa-ment, pels seriosos delictes que liimputen, sinó per unes declaracionsque va fer en una televisió ultradre-tana en què insinuava que el presi-dent valencià, Alberto Fabra, hauriapressionat l’Advocacia de la Genera-litat Valenciana perquè actués con-tra ell amb contundència.

La idea inicial de Fabra era fer-lofora del grup parlamentari quan lajutge decidís obrir un judici oralcontra l’exconseller, però les acusa-cions de Blasco han precipitat elsfets. Així doncs, serà aquesta setma-na que ve quan el portaveu del PP ales Corts Valencianes comunicarà ala mesa que “la majoria absolutadels membres” del grup avalen l’ex-pulsió de Blasco, segons marca el re-glament. Més tard, la direcció naci-onal del PP haurà de ratificar l’ex-pulsió del partit.

Conseller amb el PSOE i el PPLa carrera política de Rafael Blascova començar fa més de 40 anys i enquatre dècades ha militat en bonapart de l’espectre ideològic, d’es-querra a dreta. Amb l’arribada de la

democràcia va abandonar l’extre-mista Front Revolucionari Antifei-xista i Patriòtic (FRAP) i va afiliar-se al PSPV-PSOE, on va arribar a serconseller de Presidència i portaveudel govern de Joan Lerma, entre elsanys 1983 i 1985, i conseller d’ObresPúbliques fins al 1989. Aquest any,després d’una denúncia de dos fun-cionaris per un presumpte cas decorrupció relacionat amb la requa-lificació de terrenys –judicialmentla causa no va prosperar–, Lerma vadecidir fer cessar el polític d’Alzira.

Blasco, però, sempre va voler tor-nar a la primera línia política. Ho vaintentar amb el fallit projecte Con-vergència Democràtica Valenciana,

SALVADOR ALMENAR

VALÈNCIA. L’exconseller i actual di-putat a les Corts Valencianes RafaelBlasco ja no milita al PP. El comitède drets i garanties del partit va de-cidir en una reunió celebrada ahirsuspendre’l cautelarment de mili-tància i inhabilitar-lo per exercircàrrecs públics en representació delPP. Una decisió que implica que enel pròxim ple del Parlament els po-pulars tindran un diputat menysperquè Blasco inaugurarà el grup dediputats no adscrits.

Blasco està imputat en el conegutcom a cas Cooperació, que investigael suposat desviament d’ajudes pú-bliques per a projectes al TercerMón, i la mateixa Generalitat, per-sonada en el cas, ha demanat per aqui va ser un dels seus consellers 11anys de presó per delictes de mal-versació de fons públics, prevarica-ció, tràfic d’influències i falsedat do-

però va ser de la mà d’Eduardo Za-plana quan tornaria a formar partdel govern de la Generalitat. Blascono va tenir problemes a abraçar lessigles del PP després de sortir anysenrere rebotat del PSPV i va ser el1999 quan Zaplana el va nomenarconseller d’Ocupació.

Des de llavors va formar part detots els governs del PP al País Valen-cià fins al 2011, quan FranciscoCamps va decidir apartar-lo del go-vern pressionat per les informacionsdelcasCooperació.Ara,però,amb68anys i amb un futur judicial molt ne-gre,aquestanovacaigudad’unadelesfigures claus de la política valencianasembla que és la segona i última.e

Rafael Blasco tenia el suport de destacats dirigents del partit com araAlfons Rus, president de la Diputació de València. EFE

Fabra fulmina Blasco i 20 anysde polèmica trajectòria política

Els populars decideixen suspendre’l de militància

SituacióL’històricpolític seràdiputat noadscrit perevitar perdrel’aforament

PrecedentLerma, comCamps, ja elva fer cessarde consellerper un casde corrupció

14 política DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara

JUAN LUIS GALIACHOMADRID

Moltes són les irregu-laritats que envol-ten la informaciósobre el patrimoni iles declaracions de

la renda de la infanta Cristina quel’Agència Tributària ha facilitat aljutge José Castro, instructor del casNóos. Els investigadors no trobencap explicació lògica a informacionscontaminades que atribuïen a la fi-lla del rei un increment patrimoni-al d’1,4 milions per la suposada ven-da de 13 propietats a Arenys de Mar(Barcelona), Valenzuela (CiudadReal), el Pilar de la Foradada (Ala-cant) i a la mateixa capital de les co-marques del sud del País Valencià.

Ni una sola de les explicacionsdonades –a l’espera dels resultats dela investigació oficial que s’oferiranaquesta setmana– té lògica ni haaclarit la veritat sobre l’alça patri-monial del NIF 00000014-Z. Peròl’embolic sí que ha aconseguit unobjectiu: descartar, de nou i tal compretenia el fiscal, la imputació en elcas Nóos de la infanta com a sòciadel seu marit, Iñaki Urdangarin, a lapatrimonial Aizoon. Divendres unaltre informe de l’Agència Tributà-ria enviat a Castro la tornava a ex-culpar. Encara que no esmentavaespecíficament Cristina, sí que aca-bava dient que “els únics i veritablessocis [l’entramat] són, sense discus-sió, Torres i Urdangarin”.

A Hisenda van fer l’orniTot el forat negre al voltant del DNIde la infanta ha posat de manifestque Hisenda no som tots i que, al seudia, l’Agència Tributària no va ferels deures. Els tècnics d’Hisenda espregunten ara com és possible que,si l’organisme va tenir coneixemententre el 2005 i el 2006 de 13 opera-cions de venda d’immobles a nomde Cristina de Borbó que li van su-posar un increment patrimonial de706.706 i 744.886 euros respectiva-ment, no se li aixequés una declara-ció paral·lela. Com és possible queno li demanessin una explicaciódels seus suposats guanys patrimo-nials? I si ho haguessin fet, com éspossible que els assessors fiscals dela filla del rei no s’haguessin dirigitamb urgència al fisc per rectificarels greus errors i rectificar-los?

Les fonts de l’organisme de re-captació de tributs consultades peraquest diari tampoc s’expliquencom és possible que els empleats de

Reportatgenotaries i registres d’Alacant, Ciu-dad Real i Barcelona s’equivoques-sin tots en transcriure el DNI de ve-nedors i compradors de propietatsatribuïdes a la infanta, quan en l’ex-tensa documentació oficial tramesaal jutge Castro (més de 300 pàgines)només dos DNI “s’assemblen”, imolt poc, al de Cristina: dos dels ve-nedors i compradors tenen un DNIque comença per 14; un per 74... laresta no s’assemblen en res.

Els il·lustres ‘forats negres’Les mateixes fonts indiquen que, amés, “és molt difícil que un duplicatd’un DNI no faci saltar les alarmesde l’ordinador central i el seu fitxerd’incidències, on hi ha totes les pos-sibles operacions irregulars”. Elsinspectors indiquen que l’única ex-plicació possible és que el DNI de lainfanta formi part d’una sèried’identitats que gaudeixen d’espe-cial protecció a Hisenda, els anome-nats forats negres.

La família del cap de l’Estat té as-signats del número 10 al 99 del DNI.El 10 és el del rei, l’11 el de la reina, el12 el d’Elena, el 13 es va eliminar persuperstició, el 14 el de Cristina, el 15el del príncep Felip, i el 16 i el 17 els deles infantes Leonor i Sofia. Va ser eldictador Franco qui es va reservar elnúmero 1, emès el 1951. El 2 era pera la seva dona, Carmen Polo, i el 3 pera la seva filla. Els Franco han gauditd’un tracte fiscal molt favorable finsfa pocs anys. La duplicitat de DNIsprivilegiats ha provocat, per exem-ple, l’assignació d’una vintena denínxols a la família reial a Portbou.

La gravetat en el cas de la infan-ta és el fet que, quan hi ha canvissubstancials en l’alça patrimonial,el procediment s’ha d’activar d’unamanera manual i amb una clau con-creta. Una manipulació deixaria aldescobert qui la fes. Per això tècnicsd’Hisenda no entenen com la direc-tora de l’Agència Tributària, BeatrizViana, en qui recau la responsabili-tat, no va facilitar a Castro les dadescontrastades. L’instructor haviasol·licitat al fisc un informe exhaus-tiu dels comptes i béns de Cristina,a més del suport d’un funcionari deduanes que Viana li va denegar. Ladirectora no va facilitar un informefirmat per un tècnic –que hauriamesurat els errors comesos– i valliurar només una llista de propie-tats i comptes sense revisar.

El que sí que sembla complicat ésque darrere l’embolic hi hagi blan-queigdecapitals.Segonsfontsjudici-als, “és molt difícil, ja que per a aixòs’utilitzen DNIs d’indigents i no eld’una infanta”. Sigui com sigui, la im-putaciódelafilladelreis’allunya.e

L’embolic del fisci el DNI evidenciael favor a Cristina

CORRUPCIÓ A L’ENTORN DEL REI

El poc rigor d’Hisenda crea malestar interni allunya la infanta de la imputació

UNA AGENDA PÚBLICA MOLT MINVADAD’ençà que va esclatar el cas de corrupció pel qual s’ha imputat el seu marit, la infanta

té una agenda pública gairebé inexistent i està apartada dels actes oficials. Dijous vareaparèixer amb els reis en la missa del centenari del seu avi, Joan de Borbó. EFE

La fortuna del rei i família és un gran misteri

L’única i última valoració del patri-moni del rei Joan Carles és del2003, quan la revista Forbes li va as-signar una fortuna de 1.790 milionsd’euros, que li permetia ocupar lla-vors el sisè lloc dels monarques eu-ropeus i el 134 entre els més benes-tants del planeta. Mai ningú més hagosat parlar-ne o ho ha pogut feramb dades oficials. A Joan Carles Ino se li coneix oficialment cap mésingrés que el de cap de l’Estat, pelqual cobra un sou brut anual de292.752 euros. Per aquests dinerscotitza com un ciutadà més a Hisen-da amb el NIF 00000010-X. Viu acosta del Patrimoni Nacional i alseu nom no trobem gairebé res le-galment inscrit i, si hi és, els regis-tres de la propietat deneguen la in-formació. Així ha passat amb una

propietat a nom seu al Monachil, aGranada. És la finca registral núme-ro 2.607 i la informació va ser dene-gada a qui firma aquest article ambl’argument que, “atesa l’especial re-llevància social del titular sol·lici-tat, s’ha d’acreditar de manera cla-ra i expressa l’interès en la informa-ció”. La veritat és que, encara que elrei declari els seus béns a l’AgènciaTributària, ningú en coneix la ren-da, patrimoni, propietats o els seuscomptes heretats a Suïssa. La Cons-titució fa inviolable el rei: estableixque té dret a un pressupost que potgestionar lliurement. Això fa queencara avui la família reial no esti-gui obligada a comunicar les sevesdespeses i sembla que la llei detransparència que tramita el Con-grés no farà grans avenços.

PrivilegiLa família delrei –i abans lade Franco– téDNIs que elsdonen tractede favor al fisc

16 internacional DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara

Més d’un milió de persones vanmanifestar-se ahir en desenes deciutats per atacar l’actitud governa-mental en un ampli ventall d’as-sumptes, des de la corrupció políti-ca fins a l’alt cost de la vida passantpels milions de dòlars destinats aconstruir estadis per a la Copa delMón del 2014 i els Jocs Olímpics del2016 en un país on la pobresa és ge-neralitzada i l’educació pública estàen ruïnes.

Però mentre molts dels protes-tants han manifestat les seves preo-cupacions pacíficament –fins i totamb alegria en alguns moments,cantant i celebrant el que anome-nen un desvetllament en massa–,un subconjunt violent ha assaltatedificis públics, ha provocat incen-

POLS SOCIAL

Rousseff intenta calmar els ànimsLa presidenta del Brasil promet invertir més en transport i educació, però no atura les protestes

S. ROMERO / W. NEUMANTHE NEW YORK TIMES

SÃO PAULO

Amb ciutats arreu del pa-ís abocades a les protes-tes més importants endècades, la presidentadel Brasil, Dilma Rous-

seff, va convocar una reuniód’emergència amb els seus asses-sors dissabte a la matinada i vaanunciar que intentarà aplicar me-sures per solucionar alguns delsproblemes a l’origen de les manifes-tacions, incloent-hi una revisió delsistema de transport públic i unfons d’inversió en educació provi-nent de beneficis del petroli.

Però algunes de les seves ambici-oses propostes ja les havia presentatabans i havia vist com s’esvaïen da-vant la resistència de governadorsestatals que necessiten els beneficisdels hidrocarburs per fer quadrarpressupostos. El seu marge de movi-ment està en dubte des d’aleshores.

Les propostes coincideixen ambuna sèrie de petites mesures pre-sentades pel govern, com injectarnous fons per impulsar el sistema detransport o la promesa de perseguirla corrupció entre la classe política.“El Brasil ha lluitat molt per esdeve-nir un país democràtic i està lluitantmolt per convertir-se en un paísmés just”, va dir Rousseff.

En una mostra d’autoritat, la pre-sidenta i altres membres del governtambé van carregar contra la crei-xent violència entre alguns dels ma-nifestants, denunciant atacs re-cents contra edificis governamen-tals, reconeixent la seva preocupa-ció per la visita del Papa al Brasil afinals del mes vinent i, en paraulesd’almenys un dels homes de la pre-sidenta, amenaçant de desplegarl’exèrcit als carrers si les manifesta-cions se segueixen intensificant.“Us ho garanteixo, mantindreml’ordre”, va dir Rousseff.

grup indicava que havia guanyat lesconcessions que havia exigit en ma-tèria de tarifes al transport públic ique el preocupava que alguns mem-bres de formacions aliades –com arapartits polítics d’esquerra o movi-ments socials– fossin assenyalats iapallissats en les manifestacions.

“Hem guanyat la batalla, de ma-nera que ens prendrem un tempsper pensar què fem després”, va dirRafael Siqueira, membre del grupPasse Livre, que ha aconseguit queel govern tirés enrere la seva inten-ció d’augmentar el preu dels busos.

“No n’hi ha prou”Mentre les protestes seguien, el bancde desenvolupament nacional, cone-gut com a BNDES, va anunciar di-vendres que havia aprovat un prés-tec de més de mil milions de dòlarsper ampliar la línia de metro de SãoPaulo, la ciutat on l’increment en elpreu del bus va incendiar les prime-res protestes. I a Brasília, el minis-teri de Finances va dir que havia cre-at la figura d’un inspector que revisa-ria les acusacions de corrupció, undels principals problemes que ha fetsortir tanta gent al carrer. Però la ma-joria dels manifestants diuen que non’hi ha prou amb aquestes mesuresper solucionar els problemes.

“Ens han promès moltes cosesdurant molts anys, però no va mésenllà d’això”, deia la Jeniffer Nova-ez, una fisioterapeuta de 18 anys.“No sé si entenen el que està passantrealment, però ja fa massa tempsque dura i n’estem tips. Ho volem toti ho volem ara. I ells només ens volenfer callar”, sentencia.e

dis i ha destrossat parades d’auto-bús, semàfors i caixers automàtics.

A Rio de Janeiro, José MarianoBeltrame, cap de les polítiques deseguretat de la ciutat, va dir que siels disturbis s’intensificaven, po-dria demanar a l’exèrcit que incre-mentés el nombre de patrulles endiverses zones de la ciutat per “pro-tegir la integritat dels ciutadans i dela propietat pública i privada”.

La visita del Papa, en perillAmb la preocupació pel gir violentd’alguns manifestants n’hi va haverprou perquè Gilberto Carvalho, undels principals assessors de la presi-denta, reconegués que podria afec-tar la visita del papa Francesc alBrasil a finals de juliol.

“Hi ha complicacions i estempreocupats”, va dir als periodistesdes de Brasília, la capital. “La situ-ació evoluciona tan de pressa que nopodem preveure què passarà”.

Les manifestacions segueixenfent tremolar moltes ciutats. A SãoPaulo, la ciutat més gran del país,els manifestants bloquejaven ahirles carreteres que portaven a l’ae-roport i milers de persones es con-gregaven a la plaça del centre perprotestar contra la mesura que té elsuport de legisladors conservadors,coneguda com la cura homosexual,que permetria als psicòlegs tractarl’homosexualitat com una malaltiamental.

Les manifestacions segueixen aSão Paulo tot i que un dels princi-pals grups al darrere de les primeresprotestes va dir que no convocariamés marxes a la gran metròpoli. El

Incentius per millorar?

L’onada verda i groga que recorre el Brasil creix cada dia. El que vacomençar com una protesta contra el preu del transport públic ésara un clam heterogeni. Contra la corrupció, el dispendi dels

Mundials i la precarietat de la sanitat, tothom acomoda la seva reivindi-cació en unes manifestacions impactants i inesperades. Un dels vídeosque més ha triomfat sobre els perquès de la contestació planteja interro-gants colpidors: “Alguns polítics diuen que els Mundials seran l’incentiuque necessita el país per millorar. Perdó? ¿Quin país necessita un incen-tiu per tenir cura dels seus ciutadans?” La jove que l’ha fet, Carla Dauden,és l’altaveu d’una nova classe mitjana que es desperta i recla-ma més progrés. Rousseff va entomar divendres el missatgei es va comprometre a redreçar la situació. I només quan se’npercebin els resultats podria quedar enrere el desencís.

MARC VIDALCAP D’INTERNACIONAL

EL BITLLET

DifícilLes promesesde Rousseffno són noves,governadorsles havienrebutjades

AlertaUn delshomes de lapresidentaamenaçade fer sortirl’exèrcit

“VINE AL CARRER”Manifestants aquesta setmana

a la ciutat de Belo Horizonte.YURI CORTEZ / AFP

17internacionalara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013

CIMERA A QATAR

Onze països occidentals i àrabss’han compromès a donar “urgent-ment tot el que els rebels siriansnecessitin” per contrarestar elsatacs del règim. No hi ha acordunànime per armar l’oposició.

i francès reiteraven que els seuspaïsos no havien pres la decisiód’armar els rebels.

El compromís comú, però, arribaen un moment important. La d’ahirva ser la primera reunió del grupd’ençà que el president dels EstatsUnits, Barack Obama, va anunciarque Washington enviaria municiói armes als rebels després de confir-mar que el règim havia utilitzat ar-mes químiques. El secretari d’Estatnord-americà, John Kerry, va ne-gar-se a concretar quin tipus d’ar-mes enviaria la seva administració.“No és el que diguem aquí avui elque farà canviar d’actitud Al-As-sad”, va dir Kerry des de Doha. “Elcanvi vindrà amb el que passi en elspròxims dies, setmanes i –esperoque no molts– mesos”.

Contra rellotgeL’horitzó temporal marcat pel cap dela diplomàcia nord-americana sem-bla que té com a horitzó la cimera depau que entaularà converses entre elrègim i l’oposició a Ginebra. Aquestatrobada va ser l’únic compromís queels líders occidentals van poder es-garrapar del president rus, VladímirPutin, en la cimera del G-8 la setma-

na passada. Un compromís que enca-ra no té data.

Els Amics de Síria –que inclouenels EUA, Qatar, el Regne Unit, Fran-ça, Alemanya, Itàlia, Jordània, Egip-te, l’Aràbia Saudita, Turquia i elsEmirats Àrabs Units– van néixerprecisament després dels bloquejosconstants de Rússia i la Xina a lessancions contra Síria proposades alConsell de Seguretat de l’ONU.

El grup va justificar el seu acordd’ahir fent referència a la “interna-cionalització” de la guerra, especi-alment després que la milícia xiïtalibanesa de Hezbol·lah i combatentsiranians hagin començat a lluitaramb les files del règim.e

ARA

BARCELONA. La formació que aple-ga els països àrabs i occidentals con-traris al president sirià, Baixar Al-Assad, va acordar ahir donar “ur-gentment tot el material necessari”als rebels per fer front als atacs delrègim. Ministres dels onze païsosque formen els Amics de Síria vananunciar-ho en un comunicat vaguedesprés de reunir-se a Qatar. El textnomés parla d’adoptar “els passospràctics que necessiti l’oposició si-riana sobre el terreny” i deixa lliu-re interpretació a cada país. El co-municat no compromet tots els seusmembres a armar l’oposició, sinóque anuncia que cadascun donaràajuda “a la seva manera”.

Mentre que el primer ministreqatarià, Hamad bin Jassim, va dirque “armar els rebels potser seràl’única manera d’arribar a la pau”,els ministres d’Exteriors britànic

El secretari d’Estat dels Estats Units, John Kerry, amb el primerministre de Qatar després de la cimera d’ahir a Doha. EFE

Els Amics de Síria enviaran“ajuda urgent” als rebels

Cada país decidirà si fa arribar armes a l’oposició

ContingutL’acord ésvague i noconcreta quintipus d’ajudahi enviaranels membres

Un jihadista reclutat aCeuta, suïcida a SíriaLa xarxa de reclutament de terro-ristes islamistes desarticulada di-vendres a Ceuta va enviar a Síriaun jihadista que va cometre unatemptat suïcida contra el campa-ment Al-Nairab, l’1 de juny del2012, en què van morir 130 perso-nes, segons va informar ahir el mi-nistre de l’interior, Jorge Fernán-dez Díaz. La xarxa vinculada a Al-Qaida va quedar desarticuladaamb la detenció de vuit persones aCeuta que van enviar-ne 50 a Síria.


Merkel s’encamina amb pas fermcap al seu tercer mandat prome-tent molt, fent poc i aprofitant lesdebilitats de l’oposició socialde-mòcrata. D’aquí tres mesos els ale-manys votaran un nou Parlament.

exemple que el seu ministre de De-fensa i un dels seus homes de mésconfiança al gabinet, Thomas deMaizière, està a la corda fluixa perun escàndol de diners públics mal-gastats en una compra fallida de dro-nes. Tampoc li fa gaire gràcia a lacancellera l’efervescent aparició al’escenari polític del nou partit eu-roescèptic Alternativa per Alema-nya (AfD), que tindria un 2%.

Però, altrament, tot el que se lipodria girar en contra ho minimit-za la cancellera amb grans actes depopularitat. Merkel no va dubtar avisitar moltes zones afectades perles inundacions a Alemanya per de-mostrar que no fuig dels dramesdels damnificats i que és presentquan els compatriotes pateixen.“Tranquils, jo us cuido”, ve a esce-nificar la cancellera, que també estreu de la màniga regals electoralsde costos milionaris.

Mamà Merkel cuida els ciuta-dans amb motiu de les inundacions,però també amb motiu dels preus

desorbitats dels lloguers de pisos od’altres dificultats econòmiques.Promet apujar les ajudes als paresi les pensions, i al mateix temps volreduir les càrregues fiscals dels tre-balladors i posar límits a l’explota-ció dels llogaters.

“Aquestes promeses no són eco-nòmicament sostenibles”, reneguensoto voce fins i tot polítics de la ma-teixa CDU. De la Merkel del 2005,que pregonava en campanya electo-ral “més honestedat” per prepararels ciutadans per a temps difícils, enqueda ben poc.

Friccions pel programa electoralJustament avui la CDU/CSU apro-varà un esborrany de 125 pàginessobre a què es proposen arribar en lasegüent legislatura. De les promesesse n’aprofitaran sobretot les famí-lies, els llogaters i els treballadorsmal pagats. Fins avui, els polítics dela CDU-CSU han mantingut un si-lenci sepulcral sobre el programaper no ventilar desavinences inter-

nes amb temes pràcticament robatsde l’ideari socialdemòcrata com elsalari mínim, la quota femenina ales empreses, el fre al preu de la llaro l’equiparació dels drets fiscals deles parelles homosexuals amb lesheterosexuals.

Qui no s’està d’alçar la veu és lapremsa per criticar els regals electo-rals promesos per Merkel, els costosdels quals estan xifrats entre 28.000milions i 47.000 milions d’euros.

La cancellera s’esforça a mante-nir les posicions de política internatan vagues com li és possible, men-tre es deixa fotografiar com a resca-tadora d’Europa i, per descomptat,al costat de Barack Obama.

De la curta trobada del presidentdels EUA amb Steinbrück a Berlín,en canvi, no n’hi ha fotos. El cancelle-rable de l’SPD està en hores baixes iva acusar el president del partit soci-aldemòcrata, Sigmar Gabriel, de fal-ta de solidaritat. Els problemes del’oposició són un pont de plata cap ala cancelleria per a Merkel.e

ISAAC LLUCHBERLÍN

La cancellera alemanya, AngelaMerkel, ho té tot sota control. Evi-dentment també dins del seu propipaís. A tres mesos de les eleccionsgenerals alemanyes, la seva UnióCristianodemòcrata (CDU), junta-ment amb els seus germans cristia-nosocials bavaresos (CSU), augmen-ten el seu avantatge en els sondejos.Amb un 41% dels vots, la CDU/CSUrevisa alleujada com el també lleu-ger ascens dels seus socis liberals del’FDP, que arriben per fi al mínim deconfiança (5%) per assegurar-se lapermanència parlamentària, atorgaa l’actual coalició de govern proumajoria per mantenir-se en el poder.

El 46% de vots que segons el son-deig emès aquesta setmana per la te-levisió pública ARD obtindrien elsactuals partits governamentals con-trasten amb la pèrdua de vots delsprincipals partits de l’oposició. Elssocialdemòcrates de l’SPD caurienal 25% dels vots i Els Verds al 14%,tots dos un punt menys respecte a lasetmana anterior. L’Esquerra serial’altre partit que entraria al Bundes-tag, amb el 7% dels vots.

L’SPD, afeblidaEn una altra enquesta de l’institutdemoscòpic Forsa publicada perStern i la televisió RTL aquesta set-mana, la CDU/CSU i el FDP arriba-rien també al 46%, mentre ques’agreujaria la davallada de l’SPD(22%), el pitjor valor dels últimsanys. En les legislatives del 2009, elssocialdemòcrates van tocar fonsamb un 23% dels vots.

Les febleses de l’SPD també es re-flecteixen en la pregunta de qui vo-tarien els electors si poguessin ele-gir directament el canceller federal.Llavors el 58% elegirien Merkel –unpunt més que fa una setmana– i no-més el 18% escollirien el candidatsocialdemòcrata, Peer Steinbrück.El 24% dels enquestats no en votari-en cap dels dos.

Fins ara la precampanya electo-ral transcorre prou com vol AngelaMerkel. Té problemes, sí, com per

DAMUNT L’ONADALa cancellera alemanya, Angela Merkel, amb un grup de diputats al Bundestag en una fotografia d’arxiu. A tres mesos de

les eleccions generals, la seva Unió Cristianodemòcrata (CDU), juntament amb els seus germans cristianosocialsbaveresos (CSU), augmenta el seu avantatge en els sondejos. THOMAS PETER / REUTERS

COP DE POPULARITAT

Merkel, cada cop més fortaLa cancellera alemanya guanya avantatge en les enquestes a tres mesos de les eleccions generals

Uns enemics polítics desavinguts i aflebits

Els liberals, convalescentsAmb el seu líder, Rainer Brüder-le, a l’hospital per una forta cai-guda en un míting, els liberalshan presentat eslògans en quèfan valer que “només amb nosal-tres” Merkel pot revalidar go-vern. “Diners estables, Alemanyaforta”, pregonen.

L’Esquerra, contra l’SPDL’Esquerra és l’altre partit amb re-presentació parlamentària. Encampanya han acostumat a con-vertir l’SPD en el seu principalenemic. Clamen contra l’eventualcoalició SPD-Verds. El partit euro-escèptic AfD i Els Pirates (2% devots) no entrarien al Parlament.

DivisionsEls regalselectorals deMerkel sónqüestionatsper la mateixaCDU/CSU

Els Verds, allunyatsEl líder verd, Jürgen Trittin, ha dereplantejar-se els punts forts de laseva campanya. L’enfocament actu-al de la formació, que reclama sobre-tot més impostos per als rics, no ésel desig de les bases, que exigeixen,com diu el nom del partit, fer moltmés per les energies renovables.

Un equip socialdemòcrata poc eficaçAl candidat a canceller socialdemòcrata, Peer Stein-brück, se li acaba el temps per convèncer l’electorat.Des de fa quasi nou mesos intenta reduir l’avantatged’Angela Merkel, però no se’n surt. Steinbrück aca-ba d’acomiadar el seu portaveu i discuteix oberta-ment amb el president del partit, Sigmar Gabriel.L’SPD ha ensopegat des de fa temps a l’hora de deci-dir el seu equip de treball.


Les esperances no estanen crisi. Milers de perso-nes a São Paulo, Istanbuli Sofia no es resignen arenunciar als seus drets

o a perdre oportunitats per al fu-tur. Des de fa una setmana les pro-testes han tornat als carrers deBulgària. Aquest cop no és una re-volta per l’encariment del preu dela llum, com la que va fer caure elgovern del polèmic Boiko Boríssoval febrer. Ja no n’hi ha prou podentpagar les factures en el país méspobre de la Unió Europea. El para-digma de “canviar de governs perno canviar de polítiques”, com re-sumeix l’analista Ivan Krastev, jano serveix. “Els que surten avui ca-da dia al carrer després de dosquarts de set de la tarda tenen fei-na i poden pagar les factures del’electricitat i la calefacció –expli-cava aquesta setmana l’escriptorbúlgar Georgi Gospodinov en undiari local–; són famílies senceres,mestres, periodistes, enginyers,estudiants” que demanen un canvimés profund. El que els governs no

Istanbul - São Paulo - Sofia

OBSERVATORI D’EUROPA

Manifestaciócontra elgovern a Sofia,Bulgària. NIKOLAY

DOYCHINOV / AFP

entenen –ni el de Boríssov, ni el del’independent Plamen Oreixarski,que el Financial Times anomena elMario Monti búlgar– és que “la cri-si econòmica és només la punta del’iceberg d’una altra crisi molt mésprofunda”, deia l’escriptor.

“Menystenir la resistència”La guspira de la protesta es pot en-cendre per l’encariment del preudel transport públic a les grans ciu-tats del Brasil, per aturar un pro-jecte megalòman que vol destruirun parc al centre d’Istanbul o pelpolèmic nomenament d’un mag-nat de la premsa búlgara, que haviaestat acusat de corrupció, per diri-gir l’agència de seguretat nacional.És la fràgil classe mitjana de Búlga-ria la que ara diu prou. El nomena-ment es va fer passar per la via rà-pida i sense debat parlamentari enuna cambra que la gent consideracontrolada pels interessos delsgrans oligarques del país, molts re-ciclats de l’era comunista. El méslamentable és que el president delpartit socialista, el soci gran de la

CARME COLOMINAPERIODISTA

lles excuses no convencen a ningúmés que a una elit aferrada a unesestructures de poder cada cop mésdèbils.

El “No ens representen” s’ha fettransatlàntic i cada cop més eixor-dador. És la protesta dels que sa-ben molt bé el que tenen a perdreamb aquesta sagnia que els empo-breix econòmicament, els prendrets socials i els aparta cada copmés del poder que decideix sobreel seu futur més immediat.Aquests moviments no noméstranscendeixen les sigles políti-ques sinó que han aconseguit, finsara, no deixar-se instrumentalit-zar per cap partit. Tenen una grandosi de xoc generacional. Parlende valors com la llibertat individu-al, un repartiment més just de lariquesa o l’ètica en la política peracabar amb la corrupció. Sota lapunta de l’iceberg hi ha una crisiprofunda del sistema polític, inca-paç de reaccionar al descontenta-ment pacífic però desafiant d’unsmoviments cada cop més conven-çuts de la seva força.

coalició de govern, admetia quevan “menystenir la resistència quepodria generar aquest nomena-ment”. “Esperàvem un centenar depersones davant el Parlament, pe-rò s’ha convertit en una altra cosa”,deia Sergei Stanixev, i això els haobligat a fer-se enrere. L’única res-posta possible, però, és la regene-ració política i econòmica. Les ve-


ESTATS UNITS

pocs esforços per amagar els seusdesacords,nidarrered’unllenguatgediplomàtic.

Ni tan sols els seus amics ho sóntant com sembla. Dimecres la can-cellera alemanya, Angela Merkel,que el va convidar a pronunciar undiscurs a la Porta de Brandenburg,li va retreure l’abast del programad’espionatge a internet de l’Agènciade Seguretat Nacional, mal vist enun país molt zelós de la privacitat.

Malgrat l’esforç per cultivar lla-ços d’amistat amb els seus homò-legs estrangers en els últims qua-tre anys i mig –la cimera informalen mànigues de camisa d’Obamaamb Xi va acabar sense la químicapersonal que es perseguia, segonsla Casa Blanca–, Obama té unes re-lacions complicades amb alguns iha apostat per d’altres que l’hanacabat decebent.

Expectatives molt altes“Especialment a Europa, Obamava ser rebut amb els braços obertsi alguns hi van dipositar expecta-tives poc realistes”, assegura Ni-cholas Burns, un veterà diplomàticnord-americà. I tenint en compteque Obama segueix l’estela d’algu-nes polítiques impopulars, com aral’ús de drones, conclou: “Molts nos’adonen que els interessos nord-americans es mantenen d’un go-vern a un altre”.

Una de les relacions més proble-màtiques a l’exterior és amb el pri-mer ministre israelià, Benjamin Ne-tanyahu, pel control del programanuclear de l’Iran, tot i que han mi-llorat d’ençà que Obama va visitarJerusalem al març.

A l’altra banda, el primer minis-tre turc, Recep Tayyip Erdogan, aqui Obama considerava l’esperançad’un nou lideratge al món musul-mà, l’ha acabat decebent amb l’ús decanons d’aigua i gas lacrimogencontra els manifestants que van ferseva la plaça Taksim d’Istanbul.Mohammed Mursi, el líder delsGermans Musulmans, a qui Obamava telefonar per expressar-li el seusuport després que sortís elegit pre-sident d’Egipte, va disparar les alar-mes a Washington quan es va auto-concedir poders il·limitats.

Però també entre aliats encaramés incondicionals es percep ten-sió. El president francès, FrançoisHollande, estava encantat inicial-ment amb Obama perquè el va veu-re com un aliat contra la cancelleraMerkel en la qüestió de l’estratègiaa seguir per sortir de la crisi. Peròla relació es va deteriorar en la cime-ra del G-8 de dimarts passat, amb

Obama i Putin van reunir-se a soles durant la cimera del G-8 de la setmana passada aIrlanda del Nord. La tensió era evident en la roda de premsa. KEVIN LAMARQUE / REUTERS

Els líders mundialsgiren l’esquena a un

Obama sense químicaEl president és incapaç de teixir una

relació fluida amb els grans mandataris

ArreuLa tensió espercep tantamb Israeli Turquia comamb Françai Alemanya

M. LANDLER / P. BAKERTHE NEW YORK TIMES

WASHINGTON. En la seva trobada aCalifòrnia de fa uns dies, el presi-dent nord-americà, Barack Obama,va sermonejar el seu homòleg xinès,Xi Jinping, sobre les disputes quemanté obertes amb els països veïns.Si vol convertir-se en una potènciaemergent, li va retreure, s’ha decomportar com a tal. L’endemà Xis’hi va tornar i va acusar els EUA dellançar atacs cibernètics de la ma-teixa magnitud dels que s’atribuei-xen a la Xina. Va ser una “conversatensa”, va admetre Obama.

Aquesta setmana, a Irlanda delNord, Obama va tenir una altra tro-bada espinosa, en aquest cas amb elpresident rus, Vladímir Putin. Elpunt de desacord va ser la guerra deSíria i Obama va mirar de destensarl’ambient amb una broma sobrel’edat i la complexió atlètica de Pu-tin. Al president rus, deu anys mésgran i amb rumors sobre el seu estatde salut, no li va fer cap gràcia: “Elpresident vol que abaixi la guàrdia”,va dir amb un somriure tens.

Tot i que les topades entre els lí-ders dels països antagonistes delsEUA durant la Guerra Freda no sónnoves, aquestes dues trobades enpocs dies de diferència evidencien ladurarealitatqueafrontaObamaenelseusegonmandat–seguramentmar-catperlapolíticaexterior–.Lessevesprincipals contraparts en l’escenamundial no són amigues, i fan ben

qüestions com ara la negativa delsEUA a tenir un paper més destacaten la guerra de Mali i la resistèncianord-americana a donar una res-posta més contundent en el conten-ciós sirià. I l’obertura de les nego-ciacions per a un acord comercialentre els EUA i la UE ha afegit unnou punt de discrepància.

Un estil molt diferentObama es diferencia en aquestaqüestió de les relacions personalsdels seus predecessors més recents,que van fer de la bona entesa ambels seus col·legues mundials la pe-dra angular de la seva política exte-rior. George Bush pare es va moureamb gràcia per les capitals estrange-res, mentre que els presidents BillClinton i George Bush fill es van re-lacionar amb altres líders políticsmirant de comprendre el seu taran-nà i el que pensaven les seves opi-nions públiques.e


Hi ha dues preguntes deTrivial que un nord-americà de mitjanaedat respondria sensepestanyejar: per qui-

nes frases pronunciades a Berlín sónrecordats els presidents Kennedy iReagan? Pocs recordaran, en canvi,què hi va dir dimecres Obama.

I no és que fos un mal discurs.Senzillament, va ser inadequat: elMur ja no hi és, la Unió Sovièticatampoc, i avui el món occidental pa-teix molt més per les destrosses quecausa allò que anomenen austeritatque pels arsenals atòmics. Kennedyes va proclamar berlinès. Avui, si vo-lia semblar empàtic amb els que pa-teixen per la seva llibertat, Obamahauria hagut de proclamar-se clas-se mitjana. Avui, el mur no separados sistemes, sinó desigualtats crei-xents dins el mateix sistema. LaPorta de Brandenburg d’avui és laporta d’una oficina de treball o laduana d’un paradís fiscal. Qui és arael Mr. Gorbatxov a qui es demanaque tiri el Mur?

A diferència dels seus predeces-sors, Obama va poder pronunciar eldiscurs a l’altra banda de la ratlla,però el simbolisme no va fer màgia,perquè la bona voluntat de les pa-raules és contestada per una amar-ga paradoxa: Berlín va ser l’escena-ri de la victòria final del capitalismei la democràcia, però avui que unpresident dels Estats Units pot pas-sejar pel cantó on tanta gent els so-miava, resulta que el primer s’estàmenjant el segon. El repartiment de

Un discurs inadequat

riquesa i poder s’avaria i genera im-paciències socials accelerades per lavelocitat de la comunicació digital.

El 2008 l’aleshores senador Oba-ma va pronunciar a Berlín un moltmés esperançador “Gent del món,aquest és el nostre moment”, peròavui Europa i els Estats Units sónplens de gent que ja fa anys que viuel seu pitjor moment. El contrastentre aquella il·lusió i la dura reali-tat del present feia que les paraulesdel president nord-americà resso-nessin buides, dimecres, a la PariserPlatz.

WASHINGTON DIRECTE

Els presidents Kennedy, Reagan, Clinton i Obama a la Porta de Brandenburg. EFE

Pressa Després d’una freda cimera del G-8 en què, en paraules del professor de Harvard Niall Fergusson, “no s’ha aconseguit res”i d’un discurs a la Porta de Brandenburg que no va empatar amb els de Kennedy i Reagan, Obama comença dimecres un viatge a l’Àfri-ca amb escales al Senegal, Sud-àfrica i Tanzània. Washington creu que arriba tard al continent negre

Obama pronuncia discursos queen boca de qualsevol altre políticsemblarien magistrals. És notablesentir-li dir que hem d’abandonar lapredisposició a la guerra perpètua,perquè si algú té capacitat de crearnous marcs mentals és la maquinà-ria de comunicació de la Casa Blan-ca. Però ja fa quatre anys i mig queés president i sempre hi ha lletra pe-tita al final de les seves promeses.En els seus discursos sempre hi apa-reix la ratlla entre el desig i la reali-tat. Que parlés de tancar Guantána-mo i del control estret de l’ús dels

drones va sonar a impotència políti-ca i a oportunisme.

Dimecres que ve Obama viatja al’Àfrica. Anirà al Senegal, a Sud-àfri-ca i a Tanzània. La Casa Blanca noha amagat el sentit del viatge:“Francament, hem sentit un senyalfort des del sector privat dels EUAque vol que tinguem un paper actiuen l’aprofundiment del nostre co-merç i les nostres inversions al’Àfrica. Hi ha països que hi estan ju-gant el joc, com ara la Xina, el Bra-sil i Turquia, i si els Estats Units nohi lideren acabarem al darrere enuna regió molt important del món”.

L’Àfrica sense KèniaÉs el segon viatge com a presidenta la terra del seu pare, i tampoc ani-rà a Kènia aquesta vegada. A part deno donar munició als de la indecentlletania del seu naixement estran-ger, són mals temps per deixar-seveure a Nairobi: el president de Kè-nia, Uhuru Kenyatta, fill de l’histò-ric president Jomo, pare de la inde-pendència, anirà a judici al TribunalPenal Internacional el 12 de novem-bre. Està acusat de crims contra lahumanitat, inclosos assassinat i vi-olació, pels actes de violència des-prés de les eleccions del 2007, delsquals el TPI el considera “coperpe-trador indirecte”, i en què van mo-rir 1.200 persones.

A Sud-àfrica, la Casa Blanca espe-ra arribar a temps per fer la foto deMandela amb el president. Però lasalut i la família del lluitador contral’apartheid decidiran.

ANTONI BASSASPERIODISTA I CORRESPONSAL DE TV3 ALS EUA

RealitatOccidentpateix perl’austeritat, noper arsenalsatòmics

22 DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 araeconomia

Alemanya fomenta vies complementàries contra la pobresa dels jubilatsredueixi del 51% del sou net mitjàque es cobrava al 43%.

Com que les pensions públiquesno cobriran les necessitats bàsiques,elspolíticsdonensuportaaltrestipusdepensionscomlesempresarials(se-gonacolumna),enquèl’empresariesfa càrrec de la pensió de jubilació del’empleatacanvid’avantatgesfiscals,i les privades (tercera columna), enquè tant el capital pagat com els in-teressosproduïtscorresponenexclu-sivament a l’estalviador.e

La tardor passada l’Oficina Fede-ral d’Ocupació va comptabilitzarmés de 812.000 treballadors de mi-nifeines (amb màxim de 400 euros almes) de més de 65 anys. ¿És el modelalemany un exemple a seguir?

Amb la disminució de la natalitati l’augment de l’esperança de vida,l’estat alemany fomenta diverses al-ternatives que assegurin les pensi-ons. El sistema alemany descansasobre tres columnes: la primera, lapensió pública o legal, està basada

en un contracte generacional. Lescontribucions que es paguen nos’estalvien, sinó que serveixen percostejar les pensions actuals. El pro-blema és que cada cop menys joveshan de finançar més jubilats.

Per això s’han impulsat reformescom l’augment de l’edat de jubilacióals 67 anys (fins al 2029) i l’ampli-ació de l’obligació de pagar impos-tos sobre la renda completa (a par-tir del 2040). També s’ha aprovatque fins al 2030 la jubilació legal es

ISAAC LLUCH

BERLÍN. Quan es refereixen a la ju-bilació, els titulars de la premsaalemanya no són gaire reconfor-tants. Segons dades oficials, el48,21% dels jubilats van rebre el2012 menys del que, de mitjana, esnecessita per pagar el lloguer i lacalefacció.

El 50% de les pensions són infe-riors al subsidi per la desocupacióde llarga durada, segons Die Welt.

PossibilitatsL’empresariates pot fercàrrecde la pensióde l’empleat

EL FUTUR DE LA JUBILACIÓ

fer que les empreses creïn els seuspropis plans de pensions per alstreballadors i, de l’altra, es vol mi-llorar la fiscalitat dels plans privatsde pensions per atreure molt mésestalvi privat que compensi la bai-xada d’ingressos que pot suposardependre només de la pensió pú-blica.

El catedràtic de la Universitat deBarcelona i expert en previsió soci-al Diego Valero defensa que es trac-ta d’introduir al debat no només lasostenibilitat (que és l’objectiu del’informe dels experts) sinó també lasuficiència, és a dir, que les pensionsno només sobrevisquin, sinó que si-guin les adequades per allunyar elrisc de pobresa.

El “reclutament” a l’estil anglèsUna de les principals revolucionsque plantejarà el document que ul-tima la direcció general d’Assegu-rances és la implantació de plansde pensions a les empreses, que in-cloguin tots els treballadors (ja si-gui individualitzadament o no) demanera automàtica. Hi haurà lapossibilitat que l’empleat hi puguirenunciar si vol.

Aquesta és una via semblant a laque ja funciona en països com elRegne Unit, segons Diego Valero.Al sistema anglès funciona una me-na de “reclutament” per part de lesempreses en plans de pensions alsseus treballadors. Les aportacionsa aquest pla les fan les empreses,que tributen un 4% per cada em-pleat; el mateix treballador, quetributa un 3% que se li carrega a la

nòmina, i l’estat, que en lloc de bo-nificacions fa una aportació quevoreja l’1%.

Els plans privats són un altredels aspectes que vol potenciarl’executiu, amb solucions com unafiscalitat més atractiva augmen-tant el màxim de deducció fiscal as-sociada a aquests productes, perexemple. Segons Valero, Espanyaté un nivell molt baix d’estalvi pri-vat en pensions. De fet, els actiusactuals en fons de pensions equiva-len al 7,8% del PIB espanyol (dadadel 2011), mentre que la mitjana depaïsos de la UE-15 frega el 30% i enllocs com el Regne Unit fregava el90% fa dos anys, segons dades del’OCDE.

Una reforma que ho toca totAmb aquests nous canvis a la vista,sumats a la proposta dels expertssobre el factor de sostenibilitat, lareforma de les pensions a Espanyapot acabar sent una de les més pro-

Incentivar elsplans de pensionsprivats, pròximareforma del PP

De Guindos ultima un informe amb alternativesper pal·liar la rebaixa de prestacions públiques

AutoafiliatsS’estendrà laincorporacióautomàticad’empleats enplans socialsde l’empresa

SuficiènciaElfactordesostenibilitatreduiràlespensionsfuturesiesvolcompensar

8%És el percentatge sobre el PIBdels plans privats a Espanya

L’executiu veu insuficient l’estalvien pensions. Els actius en plans depensions a l’Estat equivalien al 7,8%del PIB el 2011, mentre que la mitja-na a la UE-15 és de prop del 30%.

Una millor fiscalitatper atreure l’estalvi

300.000Milions d’estalvi privat que es volcaptar incentivant plans privats

El document del govern espanyolreconeix un dèficit de 300.000 mi-lions en estalvi privat en pensionsque es vol corregir els pròxims anysfent més atractiva la fiscalitat.

El govern espanyol prepara uninforme per estimular els plansprivats de pensions a Espanya. Eltext proposa també incentiusperquè les empreses facin plansobligatoris als treballadors.

ELENA FREIXA

BARCELONA. Les anomenades viesalternatives per complementar lespensions han entrat de ple en el de-bat sobre el futur del sistema públicde prestacions. Les defensavaaquesta setmana el mateix gover-nador del Banc d’Espanya, LuisMaría Linde, i ja hi treballa el mi-nisteri d’Economia amb un infor-me que veurà pròximament la llumi en què recull propostes per pal·li-ar l’escenari de pensions més bai-xes en els pròxims anys. La solució?Obrir el meló dels plans privats depensions i generalitzar els plansd’empresa com ja fan altres païsosper compensar un escenari demenys recursos al sistema públic.

Si l’informe dels experts sobreel factor de sostenibilitat de lespensions proposa nous índexs perguiar-ne l’evolució (d’acord ambl’esperança de vida i els ingressosde la Seguretat Social a través deles cotitzacions de cada moment),el futur document de la direcciógeneral d’Assegurances, que po-dria aprovar-se divendres mateixal consell de ministres, obre la por-ta a transformar l’actual sistemapúblic estenent el model que jafunciona en altres països. D’unabanda, es volen crear incentius per

23ara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 economia

fundes entre els països europeus,on el debat també és molt viu.

Si el PP fa seu el document delsexperts, que proposa lligar les pen-sions a dos nous índexs (l’esperan-ça de vida i el cicle econòmic) itambé fa canvis per propiciar pen-sions complementàries a les públi-ques, haurà tocat quasi tots elsflancs possibles per complir elmandat europeu de “reformar lespensions”. No s’ha d’oblidar que,en paral·lel, està vigent la reformadel 2011 que dicta l’allargament del’edat de jubilació dels 65 als 67anys de manera progressiva fins al2027, un calendari que també haestat en discussió els últims mesosper si calia accelerar-lo o fins i totanar més enllà dels 67 anys.

Segons dades de la Comissió Eu-ropea (CE), hi ha 23 països que hananunciat o posat en marxa reformesen el seu sistema de pensions al con-tinent. Acostant-hi la lupa, algunshan optat per lligar les prestacions

EuropaHi ha 23estats de laUE que estanen viesde reformarles pensions

a l’esperança de vida: actuant sobrel’edat de jubilació (és el cas d’Itàliao de Grècia), sobre els anys de cotit-zació que caldran per cobrar el100% de la pensió (en el cas de Fran-ça) o bé retallant la pensió a mesu-ra que s’allargui l’esperança de vi-da (és el cas d’Espanya, Finlàndia oPortugal). En altres casos s’ha actu-at sobre altres factors d’actualitza-ció anual, lligant les pensions alssous, el PIB o la inflació, per exem-ple. Això és el que han fet països comSuècia, Alemanya i Holanda.

El cas d’Espanya és singular per-què toca els dos fronts i crea dos in-dicadors per corregir la creixentdespesa pública. Un, el factord’equitat intergeneracional (FEI),lliga l’esperança de vida per conte-nir a la baixa la pensió els pròximsanys. L’altre, el factor de revalorit-zació anual (FRA), per substituirl’IPC i lligar les pensions als ingres-sos que tingui la Seguretat Social acada moment.e

EL REPTE D’ENVELLIRLa jubilació dels fills del baby

boom dispararà de 9 a 15milions els pensionistes. P. TORDERA

● Edat de jubilació: 65 anysque creixeran progressivamentfins als 67 anys el 2027.● Factor de sostenibilitat:Els experts han proposat algovern crear dos nous índexsper actualitzar les pensions. Un,el generacional, per lligar-lo al’esperança de vida retallant lapensió a mesura que la gentvisqui més els propers anys.L’altre, l’indicador quesubstituirà l’IPC per actualitzarles prestacions cada any teninten compte el creixement de lespensions i l’evolució delsingressos del sistema.

Els factors de sostenibilitat a Europa:l’esperança de vida i el rumb econòmicESPANYA

● Edat de jubilació: 65 anysque s’ampliaran fins als 67 l’any2029.● Factor de sostenibilitat:A Alemanya el factor desostenibilitat està lligat al’evolució econòmica, enconcret, dels sous mitjans. Abanda, també es pren com areferència constant la ràtio quehi ha entre cotitzants ipensionistes a cada moment. Elmètode de càlcul aboca a unadisminució de la pensió mitjanaque es vol compensar per la viad’incentivar que les empresesengeguin plans de pensions.

ALEMANYA

● Edat de jubilació: 62 anys.● Factor de sostenibilitat: Lareforma futura del sistemafrancès apunta a lligar la pensióa l’esperança de vida per la viad’incrementar els anys decotització necessaris per cobrarel 100% de la pensió. Ara calen41,5 anys, la qual cosa s’allargaen molts casos més enllà dels 62anys, l’edat en què elstreballadors es retiren.L’informe dels experts proposaa Hollande ampliar els anysmínims exigits fins als 44 anys icanvia el sistema del càlcul perals funcionaris.

FRANÇA● Edat de jubilació: 63 anys itres mesos els homes i 62 anys itres mesos les dones.● Factor de sostenibilitat: Lareforma que ha entrat en vigoraquest 2013 allarga l’edat legal dejubilació i també el temps exigitper cobrar-ne el 100%, a un ritmede tres mesos per any. Ara calen 41anys i tres mesos. El sistema decàlcul –sistema de comptesnocionals– és molt complex.S’acumula tota la cotització is’aplica una rendibilitat fictíciaque té en compte factors com elPIB per obtenir la pensió final decadascú.

ITÀLIA

● Edat de jubilació: 67 anys,però hi ha una proposta perallargar-la fins als 69 anys.● Factor de sostenibilitat:Suècia és l’ideòleg del’anomenat sistema de comptesnocionals, en vigor des de fa pocsanys. Pren com a base de càlculde la pensió tota la vida laboraldel treballador, acumulacotitzacions i li aplica unarendibilitat fictícia i unscoeficients reductors d’acordamb com va creixent l’esperançade vida (com més creix, méstemps cal cotitzat per cobrar elmateix).

SUÈCIA● Edat de jubilació: 65 anys.● Factor de sostenibilitat:Es lliga directament l’evolucióde la pensió a l’increment del’esperança de vida amb unsistema semblant al que esproposa a Espanya, de maneraque la pensió es retallarà amesura que la gent visqui més.Amb la reforma també s’hacanviat el sistema de càlcul, queara pren com a referència tota lavida laboral del treballador i nonomés els últims anys cotitzats.A banda, s’han introduït travesper a l’accés a la jubilacióanticipada.

PORTUGAL

24 economia DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara

REESTRUCTURACIÓ FINANCERA

Els afectats per lespreferents clamen

per una banca ètica

L’Associació d’Usuaris de Bancs iCaixes (Aicec-Adicae) exigeix el re-torn íntegre dels diners de les pre-ferents. La manifestació d’ahir vadenunciar fins a quatre “abusos”de les entitats financeres.

mit” i les 250.000 que han perdut elseu habitatge des de l’inici de la cri-si als increments de les comissionsdels serveis financers bancaris, vaexplicar Daudén. En concret, les ac-cions de l’agrupació d’usuaris de labanca volen trobar solucions a qua-tre problemes que s’han enquistatal sector financer durant els últimsanys de crisi.

01Participacions preferents

PRODUCTES A PERPETUÏTAT

Segons les dades d’Aicec-Adicae, hiha uns 600.000 afectats a Catalunya(3 milions a Espanya) per aquestamena de productes anomenats hí-brids, que no solen tenir caducitat idepenen dels beneficis de l’entitatque els ha emès. L’agrupació d’usu-aris demana la devolució de tots elsdiners invertits. La majoria d’enti-tats del sector ja han bescanviat lespreferents. Ara el problema es con-centra principalment en els tresbancs públics: Bankia, Novagalicia iCatalunyaCaixa.

Els clients d’aquesta última enti-tat que han optat per demanar unarbitratge ja han aconseguit 5.769laudes favorables per part de la Jun-ta Arbitral de Consum de Catalu-nya, per un valor de 110 milionsd’euros. Els inversors de preferentsi deute subordinat de Catalunya-Caixa tenen temps fins al 12 de ju-liol per sol·licitar l’arbitratge, i els deBankia (on s’inclou Caixa Laietana)fins al 30 de juny.

02Clàusules terra

UN SOBRECOST A LA HIPOTECA

Unes 800.000 famílies catalanes es-tan “condemnades a unes hipote-ques que contenen clàusules abusi-ves”, va indicar Daudén. Al conjuntespanyol la xifra s’eleva fins als qua-tre milions de clàusules terra, que

han suposat que “una família hagipagat 11.200 euros de més en la sevahipoteca des del 2009”, va insistir.Els bancs van seguir recomanantaquests límits, que impedeixen re-duir el cost de la hipoteca quan l’Eu-ríbor baixa per sota d’un nivell esta-blert, tot i que ja sabien que els tipusd’interès baixarien, va argumentarel responsable d’Aicec-Adicae.

En aquest sentit, aquesta setma-na el president de la patronal bancà-ria (AEB), Miguel Martín, s’ha afa-nyat a explicar que les clàusules ter-ra ajuden a reduir la variabilitat delstipus d’interès.

03Assegurança de crèdit (‘swap’)

LA LOTERIA DELS TIPUS D’INTERÈS

Un altre tema similar és el de les as-segurances firmades a banda d’unahipoteca (swap), que fixen un tipusd’interès fix sobre un de variable. Ésa dir, si l’interès pactat se situa persota de l’Euríbor, l’entitat finance-ra paga la diferència al client, peròsi se situa per sobre serà l’usuari quicompensarà el banc. El propietarid’una hipoteca amb una clàusula

d’aquesta mena hi surt guanyant enèpoques de tipus d’interès baixoscom l’actual.

La queixa dels representantsd’Aicec-Adicae és que aquesta menad’assegurances es van comercialit-zar especialment el 2009, quan l’Eu-ríbor estava en màxims del 5%. Lavida d’una hipoteca és molt llarga,cosa que suposa que podrien tornara encarir-se els tipus d’interès.

04El frau de Fórum i AfinsaCAP SOLUCIÓ SET ANYS DESPRÉS

El frau de Fórum i Afinsa va afectar33.000 famílies, unes 470.000 a es-cala estatal. Aicec-Adicae ha propo-sat que l’Institut de Crèdit Oficial(ICO) compri el deute que va pro-vocar l’estafa filatèlica. D’aquestamanera, cada afectat recuperariafins al 85% dels estalvis dipositatsen segells, amb un límit de 20.000euros per creditor. Àlex Daudén varemarcar que aquesta mesura be-neficiaria els afectats i, a més, noprovocaria un augment del dèficitde l’Estat, tenint en compte quel’ICO és un organisme públic.e

TONI GARGANTÉ

BARCELONA. Contra “la penyora so-cial de la crisi”. Amb aquesta sen-tència, el portaveu de l’Associaciód’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegu-rances (Aicec-Adicae), Àlex Dau-dén, resumia l’objectiu de la mani-festació d’ahir al centre de Barcelo-na. Els participants a la convocatò-ria (es va repetir en 25 capitalsespanyoles més), mig miler segonsl’organització i la meitat segons laGuàrdia Urbana, van reclamar méstransparència i un tomb ètic a lesentitats financeres, i van demanar al’administració central que aug-mentés el control a la gestió delsbancs, “ara que Miguel Blesa –ex-president de Caja Madrid– torna aser al carrer”, va argumentar Dau-dén recordant l’excarceració recentde Blesa dijous, per l’operació decompra d’un banc a Miami.

La concentració va anar al migdiades de la delegació del Banc d’Espa-nya a la plaça Catalunya fins a la pla-ça Sant Jaume, on es va llegir un ma-nifest amb el lema “Contra els frausfinancers, canviem la banca”. Granpart dels participants a la convoca-tòria eren afectats per la venda departicipacions preferents i deutesubordinat, però també n’hi va ha-ver que protestaven per les clàusu-les terra a la seva hipoteca, i fins i totclients enganxats a l’estafa filatèli-ca dels casos Fórum i Afinsa, un aferde ja fa set anys. Tot plegat, mésd’1,4 milions d’afectats en aquests“abusos” financers, segons les dadesdels organitzadors.

El memorial de greuges va abas-tar des de les 500.000 famílies hi-potecades en una “situació social lí-

TOTA MENA DE RECLAMS CONTRA ELS PRODUCTES QUE NO S’ENTENENLa manifestació d’ahir pel centre de Barcelona va mostrar pancartes genèriques

i d’altres de més concretes i suggestives, com “Busco la cova d’Alí Babà. M’han robat”,o amb rodolí, “La banca sempre guanya? Doncs no em dóna la gana”. PERE VIRGILI

Hi ha famílies que poden haver pagat 11.200euros de més des del 2009 per la clàusula terra

AbastAicec-Adicaecalcula que hiha 1,4 milionsde clientsamb diversosproblemes

25economiaara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013

Els ministres d’Economia de la UEno van tancar la matinada d’ahirl’acord sobre la directiva dels fu-turs rescats bancaris després de 20hores de negociacions. Dimecreses tornen a reunir.

brin una cimera a Brussel·les. “Totssabíem que aquesta era una nego-ciació difícil”, es justificava Micha-el Noonan, ministre de Finances ir-landès, al final de la reunió. El titu-lar alemany, Wolfgang Schauble,confirmava que l’acord no és lluny.“Falta poc per arribar a un acord,però hem decidit no forçar les cosesi tornar a reunir-nos dimecres”, vaassegurar el ministre alemany.

Petits inversors protegitsSegons fonts de la negociació, elpunt més conflictiu és el percentat-ge de passius –nom que reben elsproductes en què l’entitat bancàriaés receptora de diners, com ara elscomptes d’estalvis– que poden pa-tir pèrdues i els tipus que poden serexclosos d’una quitança. El tema noés menor atès que la idea defensa-da insistentment pel govern espa-nyol és que els particulars no hau-ran d’assumir pèrdues en cap cas.En realitat, però, segons el que s’es-tava negociant la matinada de dis-sabte, només quedaran totalmentprotegits els particulars amb menysde 100.000 euros estalviats. Elscomptes superiors podrien veure’safectats en casos extrems.

El ministre d’Economia, Luis deGuindos, va voler insistir ahir que,tot i el bloqueig de les negociacions,la directiva de reestructuració ban-cària protegirà els petits estalvia-dors, així com els comptes que so-brepassin els 100.000 euros de lespetites i mitjanes empreses. Hi haconsens en el fet que “estan absolu-tament coberts”, va assegurar DeGuindos a la sortida de la reunió.

La directiva de reestructuració iliquidació d’entitats bancàries ésmolt tècnica però alhora molt relle-vant, ja que suposarà un canvi demodel en els futurs rescats bancaris.La UE no està disposada a pagaramb diners públics tot el rescat dels

LAIA FORÈSLUXEMBURG

Gairebé a les quatre de la matinadade dissabte, el ministre de Financesd’Irlanda, país que ocupa la presi-dència de torn de la Unió Europea(UE), anunciava que la reunió aca-bava sense acord. Els titulars d’Eco-nomia europeus no en van tenirprou amb gairebé 20 hores de nego-ciacions per pactar la directiva so-bre els futurs rescats bancaris, queha d’establir qui paga les ajudes delsbancs amb problemes de liquiditat iobre la porta al fet que accionistes,inversors i fins i tot particulars as-sumeixin una part de la factura.

Fonts comunitàries explicavenque es tracta d’una negociació molttècnica i que l’acord era molt a prop,però que la presidència havia prefe-rit posar punt final a la reunió i tor-nar-se a reunir dimecres, el diaabans que els líders europeus cele-

bancs, com es va fer en el cas espa-nyol, sinó que la factura es reparti-rà per evitar que els contribuents si-guin els únics que paguin. Però tam-bé es vol evitar l’alarma social que vacausar l’intent de les autoritats xi-priotes de fer que tots els particu-lars amb comptes bancaris assumis-sin pèrdues quan els seus bancs vantenir problemes.

Per això els petits estalviadorsquedaran coberts. La directiva esta-blirà una jerarquia sobre quins cre-ditors i en quin ordre assumiranpèrdues en els rescats. La quitançaen cas de fallides bancàries afectaràels accionistes en primer lloc i els te-nidors de bons en segon terme.e

El ministre d’Economia, Luis de Guindos, assegura que els particularsamb comptes de menys de 100.000 euros no pagaran res. NICOLAS BOUVY / EFE

La UE s’encalla amb les normesper als futurs rescats bancarisNova reunió dimecres per intentar tancar l’acord

RescatsEls socisinsisteixenque els petitsestalviadorsestaranprotegits

NegociacióLa directivaestabliràquinscreditorsassumiranpèrdues

26 PUBLICITAT DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara

27economiaara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013

CONFLICTE EMPRESARIAL

El nucli de Repsol pressiona pel pacte a l’Argentina

El nucli accionarial de Repsol, for-mat per CaixaBank, Sacyr i Pemex,s’ha reunit amb el president de lapetroliera, Antoni Brufau, per de-manar-li una solució negociada alconflicte per l’expropiació d’YPF.

gament d’honoraris a membres delconsell sense el vistiplau dels acci-onistes. A la reunió amb Brufau hivan participar el president de Caixa-Bank i vicepresident de Repsol, Isi-dre Fainé; el president de Sacyr, Ma-nuel Manrique, i el nou director ge-neral de Pemex, Emilio Lozoya.

Fonts de Repsol van declinar co-mentar la trobada i es van limitar adir que “les reunions entre accionis-tes no són notícia”.

Sembla que la petroliera mexica-na Pemex, que l’estiu del 2011 va ali-ar-se amb l’anterior president deSacyr, Luis del Rivero, per aconse-guir el control de Repsol, ha fet unpas endavant i s’ha ofert a Brufauper intercedir amb el govern argen-tí. De fet, algunes informacionsapunten que ja s’han produït con-tactes amb Kirchner, que hauriatraslladat a Pemex una proposta perresoldre el conflicte. En qualsevolcas, des de Repsol asseguren que “elconsell d’administració no ha rebutcap proposta” d’acord.

Les mateixes fonts remarquenque “l’estratègia de recuperació delvalor d’YPF [Repsol reclama als tri-bunals una compensació de 8.000milions d’euros] es fa al consell” dela petroliera espanyola. Aquestesparaules són un avís per a nave-

gants, ja que no és la primera vega-da que un accionista de Repsol in-tenta fer de mitjancer amb la CasaRosada. De fet, Isidre Fainé es va re-unir al febrer amb Kirchner i va tor-nar de Buenos Aires amb una pro-posta: un preacord valorat en 6.000milions de dòlars (4.500 milionsd’euros) que el consell de Repsol vaconsiderar un insult.

Diferents posturesI és que Brufau no està disposat a ac-ceptar qualsevol solució al que desde la companyia han considerat desd’un inici un “espoli”. La via judici-al no s’abandonarà si des de BuenosAires no arriba una oferta que Rep-sol consideri proporcionada.

En canvi, els accionistes, sensedesacreditar Brufau, són partidarisde no eternitzar el conflicte senseintentar obtenir una compensaciómés aviat que tard.

La clau de volta és la participacióde Repsol –que encara manté un12% d’YPF– en l’explotació del jaci-ment de cru de Vaca Muerta, la jo-ia de la corona de la petroliera ar-gentina. Pemex també té la intencióde participar en el negoci. El mespassat YPF va firmar un acord ambla nord-americana Chevron per ex-plotar Vaca Muerta.e

IGNASI PUJOL

BARCELONA. El nucli accionarial deRepsol no està disposat a deixarpassar els mesos i que el conflicte dela petroliera espanyola amb el go-vern argentí arran de l’expropiaciódel 51% d’YPF l’abril de l’any passats’enquisti encara més. Per això, elsmàxims responsables de CaixaBank(que té el 12,23% de Repsol), Sacyr(9,53%) i la mexicana Pemex(9,37%) van reunir-se a principis demes a Barcelona amb el presidentexecutiu de Repsol, Antoni Brufau.

L’objectiu de la trobada era insis-tir en el fet que cal reprendre la vianegociadora per resoldre un conflic-te que un any després de l’expropi-ació no ha donat més que maldecapsa Repsol, que ha obert la via judici-al a Madrid, Nova York i Buenos Ai-res. Lluny de resoldre’s, el serial haviscut recentment una nova etapaquan el govern de Cristina Fernán-dez de Kirchner ha anunciat que de-nunciarà Brufau pel presumpte pa-

El president executiu de Repsol, Antoni Brufau, i elpresident de CaixaBank, Isidre Fainé. JUAN M. ESPINOSA / EFE

La Caixa, Pemex i Sacyr es van reunir amb Brufau per demanar-li una solució negociada per YPF

28 DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 arasocietat

junt de la temporada. El camí de larecuperació per a alguns serà llarg.“Aquest estiu el donem per perdut”,sentenciava Carlos Rordíguez, pro-pietari d’una botiga de souvenirs aArties, ja dimecres, quan la poblacióencara estava incomunicada percarretera i ell mateix encara no ha-via assumit el que havia vist el diaanterior: “Va ser una tromba d’ai-gua que va venir de cop, jo no haviavist mai res semblant”.

Un somriure de resignació era laseva única resposta quan se li pre-guntava quan calculava que podriareobrir. Tampoc Jorge Burillo, pro-pietari del restaurant Mas Pasta, te-nia una resposta. “No he pensat siaquest estiu podrem tornar a obrir,depèn de la gent i del que triguem anetejar-ho tot”, lamentava encaraamb el cop a mig digerir. La mateixaresignació amb què divendres par-laven els responsables de l’HotelBatalla, a Bossòst, una altra de lespoblacions que ha patit amb mésforça l’impacte de les inundacions.Ells tampoc saben quan estaran endisposició de tornar a acollir clients.De moment, ho veuen lluny.

Una zona danyadaAl parador d’Arties, que aquests di-es ha acollit les persones que no po-dien tornar a casa i ha preparatmenjars per a la gent que contribu-ïa a les reparacions, s’han marcat ladata del 28 de juny per prendre unadecisió. Fins llavors, tenen clar queno podran obrir i, per tant, tambés’acomiaden del pont de Sant Joan.“Tenim la piscina plena de porque-ria i una part del soterrani inunda-

RIUADES AL PIRINEU

La Vall d’Aran: elrepte de mantenir

el pols turísticEl pont de Sant Joan deixa un 80%

de cancel·lacions després dels aiguats

da”, resumia divendres el maître delparador, Pedro Alonso, que apuntaque el més greu no són els danys ma-terials als diferents establiments si-nó la imatge de la zona: “Avui passe-jar per aquí és desolador, fa venir ga-nes de plorar”.

El seu pronòstic no és gaire mésoptimista de cara al que queda detemporada. Calcula que treballaranal 30%. La ressaca de la desgràciatambé es deixa sentir a Viella. Tot ique la capital aranesa no va patir elsnivells de devastació de nuclis comArties, també va veure com l’aiguanegava la part baixa del municipi ila carretera que la connecta amb po-

blacions com Bossòst i Les. El muni-cipi va patir, a més, la falta d’aigua.“Un grup de 55 persones es va enfa-dar perquè no teníem aigua correnti va marxar ja el primer dia de caos,i després s’han anat succeint les can-cel·lacions de grups que, veient comhavien quedat els entorns de Viellai que no podrien fer les excursions iactivitats que havien planejat, vandecidir o bé no venir o bé endarre-rir la data”, resumia el director del’Hotel Husa Viella, Josep MariaMarquès. Aquí, el pont també seràfluix pel que fa a l’ocupació. Ja hi haun 50% de baixes. ¿El pronòstic peral que queda de temporada? Ara ma-

L’ABAST DE LA DESGRÀCIA1. Un càmping arrasat per

l’aigua a Arties. 2. Una botigade souvenirs d’Arties amb totel material fet malbé. 3. Jorge

Burillo, del restaurant MasPasta, a Arties. SANTI IGLESIAS

RepercussióEls hotelerslamenten lesanul·lacionsde reservesper al pontde Sant Joan

MissatgeEl Gremid’Hostaleriaés optimista idemana queno es deixi devisitar la Vall

MARIA ORTEGA / ALBERT SOLÉVIELLA

Deixar enrere un final dejuny que l’aigua ha te-nyit de negre i encararel juliol amb la situaciótan normalitzada com

sigui possible. La Vall d’Aran treba-lla per minimitzar l’impacte de lesriuades sobre la temporada turísti-ca i reparar tan ràpidament com si-gui possible els danys ocasionatspels desbordaments. Per a alguns,com els cinc càmpings que desprésde ser engolits per l’aigua ja han ditadéu als mesos d’estiu –tres més nohan patit afectacions–, la recupera-ció serà més dolorosa. Només la re-construcció de les carreteres i elssistemes de sanejament costarà 12milions d’euros. Però, tot i així, desdel sector turístic remarquen que elque més necessita la zona és que lagent no hi deixi d’anar.

“La millor manera d’ajudar és ve-nir”, assegura el president del Gre-mi d’Hostaleria de la Vall d’Aran,Juan Antonio Serrano, que assegu-ra que “el 90% de tots els serveis jaestan funcionant amb normalitat”i remarca que les comunicacions es-tan restablertes. La crida, però, ar-riba tard per a aquest pont de SantJoan, quan el nombre de cancel·la-cions ja se situa, segons Serrano, alvoltant del 80% de les reserves. Elsector confia que les imatges de des-trucció d’aquests últims dies quedinenrere i no els condicionin el con-

Reportatge

“Si construïm en espais inundables, no parlem de catàstrofe natural”dolguda. Boya, com tants altres ex-perts, sap que els fenòmens natu-rals com el que va patir la Valld’Aran i l’Alt Pirineu dimarts sóncíclics i es repeteixen cada 50 anys,aproximadament. “Com que és unrisc a llarg termini, s’obvia, aquí i atot arreu”, comenta. Mireia Boyaexplica que a la Vall hi ha ajunta-ments que han donat permisos perconstruir segones residències a lesribes dels rius, i càmpings que esvan instal·lar a les lleres per un buitlegal, i que ara no compleixen elmarc legal vigent. Ara que l’aiguas’ha endut aquests càmpings, els

ALBERT SOLÉ

BARCELONA. Quan la Mireia Boyaestà sentint parlar aquests dies elsseus polítics del Consell d’Aran, itambé els catalans, es posa les mansal cap. “Dubto que n’aprenguem delque ha passat”, afirma. Ella és am-bientòloga per la UAB i geògrafaper la UPF, a més de consultora deplanificació territorial i paisatge, isap que les destrosses que ha pro-vocat la riuada eren evitables. “Siconstruïm en espais inundables nopodem parlar de catàstrofe naturalperquè és culpa nostra”, explica

propietaris han de valorar el risc dereconstruir-los al mateix lloc: “Hande ser conscients que si continuenallà, d’aquí 30, 40 o 50 anys aixòtornarà a passar. Jo els posaria enuna altre lloc més segur i que rebincompensacions de sòl”.

El pla director del 2010, aturatLa Generalitat va aprovar el juny del2010 el pla director urbanístic de laVall d’Aran –amb el tripartit– queincloïa la creació del Parc Territori-al de la Garona, un instrument perprotegir-la. Amb l’arribada de CiUal Govern, però, van decidir accep-

L’ambientòloga Mireia Boya davant el pont de Les,on viu i té una casa rural. ARA

29ara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 societat

“La variabilitat climàticas’ha de tenir present”

Impacte “El que passa a tot el Pirineu acaba afec-tant el delta de l’Ebre” Anàlisi “Preveure els riscosés bàsic” Transformació “No neva on acostumava anevar i la neu que cau dura menys temps”

teix és incert i depèn, segons Mar-quès, del ritme de recuperació delsentorns. El missatge que tira el Con-sell d’Aran és de mirar endavant.

La consellera de Turisme, AnnaDíaz, apunta, en aquesta línia, que“és veritat que el principal eix viaride la Vall ha estat afectat per lesinundacions, però les carreterestornen a ser transitables” i que si béés cert que “algunes poblacions,com sobretot Arties, han resultatmalmeses, les possibilitats turísti-ques de la zona tornen a estar qua-si al 100%”. Malgrat que molts delsestabliments estan ara mateix enple procés de neteja, la consellera

remarca que la majoria estaran endisposició de començar la tempora-da d’estiu, això sí, al juliol. I per fer-ho “en plenes condicions”. Mentretot no torni a lloc, apunta, el territo-ri té alternatives per garantir unabona oferta i que tothom que el visi-ti quedarà “satisfet amb l’experièn-cia”. Díaz veu “normal” que lesimatges devastadores del riu Garo-na que aquests últims dies han om-plert portades hagin fet que moltsvisitants s’hagin fet enrere de caraal pont, però apunta que la “Vall ésmolt més que aquestes imatges” iconfia que la gent perdi les reticèn-cies passat Sant Joan.

El Pallars, en recuperacióLa repercussió de les riuades tambéés forta més avall, al Pallars, on elshotelers també parlen d’un Sant Jo-an negre per l’acumulació de baixes.A l’Hotel de Rei, que dimarts teniael soterrani inundat i on els respon-sables encara no han pogut quanti-ficar en diners el gruix de les pèrdu-es materials, hi ha hagut prop d’un70% de cancel·lacions. Pel que fa alsesports d’aventura i en especial a lesactivitats de riu com el ràfting, l’ai-guat va agafar el sector en una de lessetmanes més fortes d’activitat, pe-rò la sortida endavant ha estat rà-pida. Així ho expliquen els respon-sables del Ràfting Llavorsí, que ja hapogut normalitzar l’activitat i quepràcticament no ha patit anul·laci-ons de cara als pròxims dies.e

JOAN SERRABARCELONA

Francisco J. Doblas-Reyes i Josep-Anton Morguí, investigadors del’Institut Català de Ciències del Cli-ma, fan una lectura científica d’es-deveniments naturals com les riua-des al Pirineu d’aquesta setmana.

¿Es podria haver fet alguna cosa perevitar les inundacions del Pirineu?Francisco J. Doblas-Reyes (F.D.):No era evitable. L’única cosa que espodia fer era estar preparat abans.Les prediccions del temps no estandisponibles només a un o dos diessinó a més llarg termini, un fet quel’administració té al seu abast. Sisaps amb una setmana d’antelacióque hi ha un risc que hi hagi precipi-tacions importants pots regular elflux d’aigua al llarg de la conca.

És bona la gestió de les conques?Josep-Anton Morguí (J.M.): Ne-cessitem una política de conjuntper gestionar la riquesa de l’aigua.El que passa a tot el Pirineu, i nonomés a la Vall d’Aran, acaba afec-tant el delta de l’Ebre. La possibili-tat de regulació dels embassa-ments és limitada. Amb el desglaç,els embassaments s’omplen per te-nir aigua durant l’estiu. En una si-tuació de risc en què cau tanta ai-gua, no podem deixar anar delspantans només el que ha plogut.Els fenòmens naturals passen auna velocitat i amb una freqüènciadiferent del que passaven fins ara.Aquesta variabilitat climàtica s’hade tenir present. Preveure els ris-cos és bàsic. Ha plogut molt a Na-varra i tot aquest cabal s’ha acumu-lat sobre l’Ebre.

Francisco J. Doblas-Reyes i Josep-Anton Morguí aquest dijous al’edifici de l’Institut Català de Ciències del Clima. PERE TORDERA

DefensaEl Conselld’Aranassegura queel territori jagaranteix unabona oferta

(F.D.): La naturalesa no coneix fron-teres. Moltes decisions polítiques,desdelpuntdevistacientífic,sónsor-prenents.Unaspectefonamentalperentendre el que està passant aquí ésquina és la humitat del terra a Navar-ra. A Navarra ha plogut contínua-ment i això significa que no es pot ab-sorbir tanta aigua com altres anys,una aigua que acaba a l’Ebre. Peròaquesta informació és com si no exis-tís. El servei meteorològic de Suïssa,per exemple, és molt comprensiuamb tot el que succeeix, no només aSuïssa sinó a tota l’Europa central.Per què? Perquè tots els rius que vana l’Europa central neixen al seu terri-tori.Iellssónelsencarregatsderegu-lar-ho i fer els avisos corresponents.És un exemple que podríem seguir.

Adverteixen que els fenòmens na-turals se succeeixen avui a una ve-locitat diferent de l’habitual.(J.M.): En aquests moments, les co-ses que passen succeeixen de mane-ra nova. Els patrons a què estàvemacostumats no són els mateixos. Al-guns canvis no som capaços de reco-nèixer-los de seguida. Per tant, calser molt més vigilant i prudent. Pas-sa una cosa que és molt clara: no ne-va on acostumava a nevar i la neuque cau dura menys temps.(F.D.): Existeix una probabilitat queles riuades estiguin associades alcanvi climàtic. Imaginem-nos elmateix episodi en una situació enquè la temperatura normal del junysigui dos graus per sobre de la quetenim ara. Imaginem-nos la veloci-tat a què es produiria el desglaç. Eldany seria molt superior. A la Valld’Aran volen saber quina és la pro-babilitat que això torni a passar, itambé si seria pitjor.e

F.J. Doblas-Reyes i Josep A. MorguíINVESTIGADORS DE L’INSTITUT CATALÀ DE CIÈNCIES DEL CLIMA

RecuperacióEls esportsd’aventuranormalitzenla sevaactivitatal Pallars

01 02

03

tar algunes al·legacions i van co-mençar a reescriure el PDU, quecontinua sense aprovar-se tres anysdesprés. Mireia Boya es pregunta,sense resposta, si les destrosses dela riuada haurien sigut iguals siaquest pla estigués aprovat.

El camí reial, intacte“Els esvorancs que s’han produït ales carreteres, curiosament, han si-gut en els trams construïts recent-ment al marge de riu contrari per onpassa el camí reial –que està intac-te–, el pas històric de comunicacióentre els pobles de la Vall. Això voldir que fa un mil·lenni algú ja vaadonar-se que el riu es movia cap auna banda, i calia construir a l’al-tra”, explica, resignada, Boya.e

30 societat DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara

SOLSTICI D’ESTIU

Ciutadella, a punt per ser lacapital de la festa de Sant Joan

Milers de persones s’han desplaçatfins a Ciutadella, Menorca, perviure la festa més sentida, la deSant Joan. L’ocupació hotelera dela ciutat voreja el 94% en unes da-tes tan assenyalades.

llar durant anys pel respecte a lesfestes.

Les festes de Sant Joan, tal comes coneixen avui, s’han convertiten alguna cosa més que una cele-bració local o insular i ja s’han con-vertit en unes festes conegudes ar-reu pel seu fet únic. Milers de ma-llorquins i catalans, sobretot, viat-gen expressament fins a Menorcaper viure-les com si fossin unssantjoaners més.

Una bona prova d’això són lesprevisions de passatgers que arriba-ran a l’estació marítima del port ex-terior de Ciutadella i també dels queho faran en avió a l’aeroport. Durantaquests dies es preveu que arribin alport de Ponent unes 15.000 perso-nes dels enllaços marítims amb Ma-llorca i Barcelona. Per la seva banda,

l’aeroport registrarà fins al di-lluns més de 250 vols d’arribada,amb una capacitat total de42.000 places. Els hotels de Ciu-tadella pràcticament estan plens,i segons les últimes informaci-ons, l’ocupació voreja el 94%. Elpreu mitjà per nit d’una habitaciódoble en un establiment hotelerés d’uns 160 euros, el doble pràc-ticament del que costa una per-noctació a Ciutadella en qualse-vol altre dia del mes de juny.

I és que la ciutat de Ponent,d’uns 30.000 habitants, pràctica-ment duplica la seva població du-rant aquests dies. A la suma detots els visitants de fora de Me-norca s’hi han d’afegir també lespersones que provenen d’altrespunts de l’illa.e

FRANCESC FEBRER

CIUTADELLA. “Se veu, se sent, SantJoan està present”. És el que canta-ran milers de persones avui al mig-dia a Ciutadella, a Menorca, davantdel palau senyorial a l’espera del’inici oficial de les festes. I és queaquest matí els ciutadellencs mirenel rellotge i compten les hores quefalten per a un dels moments mésesperats de l’any: les dues de la tar-da, moment del primer toc de tam-bor i flabiol que encendrà l’espur-na de la festa.

I així, un any més, la ciutat estransforma absolutament del totdurant dos dies. Ciutadella retornaa la tradició i reviu el sentit d’una ce-lebració d’origen religiós que coin-cideix amb el solstici d’estiu i que secelebra any rere any amb un respec-te escrupolós. De Sant Joan no hi hauns protocols escrits, sinó que lesseves regles i normes s’han trans-mès oralment de generació en gene-ració, de pares a fills.

Els ciutadellencs són molt zelo-sos de les seves festes i conservenels rituals i protocols que mantenenla seva essència i que l’han conver-tit en el que és avui en dia. “L’essèn-cia s’ha mantingut, però lògicaments’ha adaptat al pas del temps i la tra-dició s’ha modernitzat”, comentaPere Bagur, que va ser portaveu del’associació Amics de Sant Joan, uncol·lectiu social i anònim que va vet-

La ciutat gairebé duplicarà la població durant les celebracions

El port de Ponent rebrà unes 15.000 persones i l’aeroport registrarà més de 250 vols d’arribada amb unacapacitat total de 42.500 places. L’ocupació hotelera voreja el 94%. DAVID ARQUIMBAU

Les millors revetlles als Països Catalans● Celebracions a la platjaA les poblacions costaneres és típiccelebrar la revetlla a la platja, ambgrans fogueres que reuneixen lagent. La festa del foc de Torredem-barra és una de les més grans, ambfogueres, diables i castell de focs adins del mar. També n’hi ha a Ro-ses, Premià de Mar, Platja d’Aro iArenys de Mar.● Fogueres a AlacantSi hi ha fogueres artístiques i origi-nals són les de Sant Joan d’Ala-cant. Des d’uns dies abans, es fanmonuments de deu metres d’alça-da, que s’inauguren amb la plantà.A les 12 de la nit del dia 24 es cre-men tots. La festa també inclou unmercat medieval.

● Fira de bruixes a CanyellesEls sortilegis i rituals omplen lapart mística de la revetlla. La Fi-ra del Solstici d’Estiu de Canye-lles té parades d’elements mà-gics, bruixes, productes esotè-rics i tarotistes. Tampoc hi fal-ten un correfoc, una foguera imúsica en directe.● Falles al PirineuAls pobles petits, tothom col·la-bora per plantar “el far” en unindret elevat, un grup de troncsque serveix per encendre les fa-lles i baixar-les muntanya avall.Al nucli urbà, els fallaires sónrebuts amb una foguera, danses,música i begudes. Se’n fan a Isil,Boí i Andorra la Vella.

■ Mor un nen de 10 anys per l’explosiód’un petard dins una llauna a Alacant

Un nen de 10 anys va perdre la vida la nit dedivendres a dissabte a l’Hospital General d’Alacantper les ferides causades per l’explosió d’un petarddins una llauna de refresc divendres a la nit en unrecinte de festes instal·lat al barri de Sant Blai de laciutat. Un fragment de la llauna li va provocar un tallprofund al coll, a l’alçada de la jugular, i va sertraslladat en cotxe particular a l’hospital, on vaingressar en estat crític i va ser intervingutd’urgència. Els metges no van poder salvar-li la vida.

■ El PP engega una campanya perdefensar la llei Wert

La secretària general del PP, María Dolores deCospedal, va anunciar ahir la posada en marxa d’unacampanya dirigida a estudiants, pares i professorsper defensar la llei de reforma educativa del ministreJosé Ignacio Wert, amb diversos aspectes polèmics.De Cospedal va defensar que la reforma garanteixuna educació “de qualitat i per a tots”.

■ La Generalitat nega que hi hagi nensdesnodrits llevat de casos puntuals

La consellera de Benestar Social i Família, NeusMunté, va assegurar ahir en una entrevista a EuropaPress que tots els nens catalans tenen cobertes lesnecessitats alimentàries bàsiques, tot i que vaadmetre casos puntuals de desnutrició. Munté vademanar que es tingui en compte la diferència entredesnutrició i malnutrició, i va recordar: “No sempretenim els millors hàbits saludables quan mengem, acausa de la falta de temps i els costums, cosa quetambé passa en famílies amb recursos”.

enbreu

EFE

PERE TORDERA

31societatara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013

Bartomeu Melià és un sa-vi mallorquí, jesuïta de81 anys, que viu envoltatde llibres. Només la sevabiblioteca particular a la

ciutat d’Asunción, al Paraguai, on vaarribar el 1954, disposa de més de14.000 volums dedicats exclusiva-ment al món guaraní, que és la sevaespecialitat. Premi Bartolomé de lasCasas, Melià no és només un homede lletres, ja que a la seva afició pelsllibres, les llengües indígenes i l’es-criptura, s’hi ha de sumar un extenstreball de camp que va poder assa-borir el seu moment més feliç quan,gràcies al general Stroessner, que elva expulsar del país –“Este hombreque se preocupa por los indios solohace que molestar”, deia el dicta-dor–, va tenir l’oportunitat de viu-re amb un grup indígena acabat decontactar, els Enawuene Nawe, ques’ha de traduir com a Homes HeusAquí Autèntics. “Hi vaig estar tresanys. Vivia com ells. Em pintava ca-da dia i anava completament despu-llat, només amb les ulleres posa-des...” Melià va contactar ambaquest grup acompanyant VicenteCañas, també jesuïta, que s’hi vaquedar per morir-hi el 1987, quanels terratinents el van fer assassinarperquè els feia nosa.

El genocidi que va començar el1537 amb la conquesta, diu Melià,ha continuat durant els darrers 400anys i continua ara amb l’expulsiódels indígenes i dels camperols deles seves terres per dedicar-les alcultiu a gran escala. La dependència

Preu, benefici: la venjança és molt cara

que avui té el país als terratinents iels estrangers és fins i tot més grani igual de destructiva, afirma Melià,que la que hi havia abans de la inde-pendència, el 1811.

Per adonar-se de la catàstrofe, ar-gumenta, només cal fer servir elsentit comú: si cada dia que passal’ús de la terra està en poder demenys persones, si fins i tot hi haterratinents, com és el cas d’un talFavero, que sobrepassen el miliód’hectàrees, d’on surten les terres?Què està passant amb els centenarsde milers d’indígenes i camperolsque hi vivien i avui estan condem-

CARRETERES SECUNDÀRIES

Els camperols són expulsats de les seves terres per dedicar-les al cultiu a gran escala. ARA

Visita Aquesta setmana el recentment elegit president del Paraguai després d’un cop d’estat parlamentari, l’home de ne-gocis Horacio Cartes, visita Espanya en una gira europea. Se l’espera amb els braços oberts, malgrat que el seu modeleconòmic d’agroindústria aconsegueix grans beneficis per a una minoria a base de la destrucció i la pobresa del país

nats a la misèria? Aquest nou geno-cidi –Melià parla de genocidi i altresoccidis, com són l’ecocidi i l’etnoci-di– s’està fent amb un cinisme sen-se mesura, ja que, com ja va passaramb la conquesta, també es fa ennom del progrés, de la “civilització”.Tornant al sentit comú, heus aquíun altre fet sorprenent: l’augmentde la riquesa que produeix el paísfins a situar-lo entre els primers pa-ïsos del món en creixement –un14% anual– es fa sense que els rama-ders i sojeros paguin impostos. “S’hoemporten tot!”, s’exclama Melià.“El sistema està dissenyat perquè la

riquesa serveixi cada vegada per amenys persones” ¿És precisamentaquest fet el que tant sedueix els in-versionistes estrangers i fa que,aquesta setmana, Rajoy i els diri-gents de la UE vulguin rebre amb lacatifa vermella el nou president ele-git després d’un cop d’estat parla-mentari que va deposar l’antic bis-be Lugo, un home que podia ser unperill per a l’agroindústria i el capi-tal estranger?

Melià torna al món guaraní perexplicar la dimensió de la tragèdia,el cinisme i la crueltat d’aquesta no-va colonització: per al guaraní, diu,la terra es la tekoha; teko vol dir ma-nera de ser, d’estar, costum; la ter-ra, per tant, no és només un siste-ma de producció, és l’espai de vidasegons la nostra manera de ser. Sen-se terra no hi ha teko. El sistemaeconòmic guaraní es basa en el jo-pói, que vol dir mans obertes, reci-procitat; el treball crea les condici-ons per a la vida social i la festa. Enguaraní preu es diu tepy, que vol dirvenjança. Quan diuen “És molt car”,hepy eterei, diuen literalment “Lavenjança és molt cara”, és un siste-ma de reciprocitat negativa.

Sense jopói, el creixement del’economia de mercat regida pelpreu ens condemna al tepy, la ven-jança destructora que significa elbenefici immens d’un petit grup enperjudici del bé comú. Terratinents,narcotraficants, depredadors, eco-cides, genocides, evasors de capital:el pitjor model, la gran passió civi-litzadora del segle XXI.

MinoriaHi ha algunterratinentamb mésd’un miliód’hectàreesde terres

BRU ROVIRAPERIODISTA

MiradesEnllaunats al tren

Fotografia: Sanjay Kanojia / AFP

El tren és un mitjà de transport essencial per a l’economia d’Allahabad, unade les ciutats més antigues de l’Índia i seu de grans esdeveniments esportiusi religiosos. Són tants els usuaris d’algunes línies que connecten la rodalia dela ciutat que a vegades és difícil fer-se un lloc en els atapeïts compartiments.

ara.cat23-06-2013

El millor fotoperiodisme al teu iPad. Descarrega’t l’aplicació gratuïta de l‘aramirades

34 DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 arasocietat

Garrafara

“La marca Garraf no ven”EL REPTE

Treballar conjuntament amb l’Alt i el BaixPenedès per formar part del Gran Penedès

MÒNICA TERRIBASBARCELONA

On és el Garraf? Què té?És una terra plenad’oportunitats entreBarcelona i Tarragona,però no ha sabut escol-

tar-se i reivindicar-se com a comar-ca. La formen sis municipis que hancaminat sols durant molts anys sen-se pensar en la ciutat veïna i aras’adonen que han fet tard per pro-mocionar la marca Garraf. Per ana-litzar els seus reptes, l’Ara TV ha re-unit Neus Lloveras, alcaldessa deVilanova i la Geltrú; Bernat Deltell,periodista; Valentí Mongay, restau-rador i president de Slow Food Gar-raf, i Xavier Cardona, president del’Associació d’Empresaris de l’Alt iel Baix Penedès i el Garraf.

No hi ha sentiment de pertinen-ça a la comarca, assegura el perio-dista Bernat Deltell. “Jo sóc de Vila-nova i la Geltrú i sempre he defen-sat abans la ciutat que la marca Gar-raf, perquè no ven”. Neus Lloveras,alcaldessa de Vilanova i la Geltrú,explica que és ara quan creuen quegirar l’esquena a Sitges és un proble-ma, abans no els calia treballar con-juntament. “Ens vam equivocarpensant que no ens necessitàvem iara molts ciutadans del nostre país

no saben situar el Garraf al mapa”.Lloveras és la primera alcaldessa deVilanova i la Geltrú disposada aaprofitar l’atracció de Sitges i de lacosta de Barcelona per promocio-nar la capital.

Què volem ser?El model econòmic de la comarcacanvia segons el municipi. Sitges esfonamenta gràcies al turisme i Vila-nova i la Geltrú durant molts anysva viure de la indústria i després vapujar al carro del boom immobilia-ri. Per aquest motiu, ara ha de bus-car un nou model de creixement.

El turisme? Segons ValentíMongay, restaurador, ha de ser lagran aposta de la comarca: “Hem desaber aprofitar l’empenta de lamarca Barcelona”. En la mateixa lí-nia, Neus Lloveras defensa que elfutur de la ciutat passa pel turisme.“Hi arribem tard, però no come-trem els errors d’altres ciutats quefa anys que tenen aquesta aposta”,avisa. L’alcaldessa vol un model deturisme de qualitat, que protegei-xi la cultura i fomenti el coneixe-ment i el comerç.

El sector industrial representaun 12% a la comarca. Revifar-lo noserà possible, segons Xavier Cardo-na, president de l’Associació d’Em-presaris de l’Alt i el Baix Penedès iGarraf (ADEG), fins que no circuli elcrèdit a les empreses. El comerç su-posa un 22% de l’activitat econòmi-ca, la majoria del qual és franquici-

Llicenciat en filologia catalana i ciènciesde la comunicació. Ha treballat en dife-rents mitjans i actualment és el respon-sable de la Productora El Far Blau.

Bernat DeltellPERIODISTA

Tècnica administrativa pel CIC. Va treba-llar al món empresarial fins al 2003, quanté el primer contacte polític. És alcaldes-sa de la ciutat per CiU des del 2011.

Neus LloverasALCALDESSA DE VILANOVA I LA GELTRÚ

Cuiner dedicat al món de la restauració.Propietari del restaurant La Salseta deSitges des del 1990. Creador de la xarxade restaurants de km 0 a tot l’Estat.

Valentí MongayPRESIDENT SLOW FOOD GARRAF

Enginyer Electrotècnic. Llicenciat en Eco-nòmiques. Ha treballat al grup Pirelli mésde 40 anys. És president de l’Ass. d’Em-presaris de l’Alt i el Baix Penedès i Garraf.

Xavier CardonaPRESIDENT ADEG

XAVIER BERTRAL

EL PROBLEMAComarca artificial: “No hi ha sentiment de

pertinença al Garraf. Sí al poble en concret”

CRISTINA CALDERER MANOLO GARCÍA

35ara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 societat

Coordina la secció:ALBA OM

Garraf

Font: Gencat / Gràfic: E. Utrilla

Garraf

VILANOVA

I LA GELTRÚ

Canyelles

Olivella

Sant Pere de RibesSitges

Cubelles

LES DADES Comarca litoral que forma la regió natural del Penedèsjuntament amb l’Alt i el Baix Penedès. Té una població de 147.107habitants, repartits en 6 municipis. Vilanova i la Geltrú n’és lacapital. Hi ha 14.056 persones a l’atur i 23.534 immigrants.

at, explica Cardona, i, per tant, tam-poc està prou arrelat al territori.

Quin turisme volem? Aquesta ésla pregunta que es fa el periodistaBernat Deltell, perquè assegura queel Garraf ja ha perdut el tren a l’ho-ra d’apostar per un turisme de qua-litat més enllà del sol i la platja. “Lacultura no s’ha explotat bé, el llegatmodernista a Sitges no es coneixprou”, critica Deltell. I afegeix queno està d’acord que el futur de Vila-nova i la Geltrú sigui el turisme. “Nopodem oblidar la indústria i la pes-ca”, apunta.

El port de Vilanova i la Geltrú ésel segon port de Catalunya en cap-tures, després del de Sant Carles dela Ràpita. “El peix hauria de ser elgran subjecte de la restauració delGarraf i ara no ho és”, diu XavierCardona. La marca del peix de Vi-lanova i la Geltrú no s’està gestio-nant bé, segons el propietari del res-taurant La Salseta de Sitges, Valen-tí Mongay: “Jo no venc peix amb lamarca Vilanova, només es fa pro-moció de la gamba”. L’alcaldessa dela capital fa bandera de l’impacteeconòmic que té el port de Vila-nova i la Geltrú: “No noméshem de pensar en el turisme,també en la indústria marí-tima”. També fa autocrítica iadmet que s’ha de fer méspromoció del peix per posici-onar la marca al mercat.

Les comunicacions“Més de 12 euros és el que em cos-ta anar i tornar del Garraf a Barcelo-na –diu Bernat Deltell–; estem cas-tigats pel peatge abusiu de l’autopis-ta C-32, que ja fa anys que estàamortitzat”. Un greuge comparatiués el que viu la comarca, segons Xa-vier Cardona, perquè els vehicles degran tonatge no tenen alternativa al’autopista ni, per tant, al peatge.

Neus Lloveras, alcaldessa de lacapital, es mostra optimista en

aquest sentit i en relació amb la con-selleria de Territori i Sostenibilitat:“Després de molts anys lluitant, jaho veuen com una prioritat i estemavançant bé, ja no només són parau-les, comencem a tenir números so-bre la taula”. Però aquestes parau-les d’optimisme de l’alcaldessa nogeneren confiança a Bernat Deltell,que reclama resultats: “Fa més de 15anys que sento aquest discurs i cadaany van apujant el preu del peatge”.

El Gran PenedèsEl Garraf neix el 1936 de la particiódel Penedès i esdevé “una comarcaartificial”, segons Bernat Deltell.Creu que retornar als orígens i for-mar part del Gran Penedès seria lasolució. “Hem estat més temps juntsque separats”, afirma Valentí Mon-gay, que assegura que posar-sed’acord amb l’Alt i el Baix Penedèsseria un bon futur per al Garraf.

La interacció entre les tres co-marques veïnes és més fluida quemai, segons l’alcaldessa de Vilanovai la Geltrú. Però el president del’ADEG li critica que, si és així, no

s’està fent visible ni notori per alsresidents.

En els últims anys, el Garrafha esdevingut per a molts unacomarca dormitori. Per aquestmotiu, els garrafencs reclamenun projecte comú amb l’Alt i el

Baix Penedès per poder reivin-dicar-se comarcalment i fugir de

la imatge de ciutats dormitori.El repte final que proposa l’al-

caldessa Neus Lloveras és que elGarraf sigui la porta al Mediterra-ni de la Catalunya Central. Peròper aconseguir-ho és indispensa-ble que els garrafencs projectin elseu futur a la comarca i tinguinidentitat pròpia.e

EconomiaEl port deVilanova ésel segon deCatalunyaen capturesde peix

PeatgeAnar i tornardel Garraf aBarcelonaper la C-32costa mésde 12 euros

Etsdel Garraf?

Entra a http://www.ara.cat/lescomarquesara/i subscriu-t’hiamb fins un 50% dedescompte

Mireu el vídeoa l’Ara TV

Per a la versió integralvisiteu la web de l’Ara TV

36 DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara

DIRECTORCARLES CAPDEVILA

DIRECTOR ADJUNTIGNASI ARAGAY

SUBDIRECTORSDAVID MIRÓ, CATALINA SERRA,

JORDI CORTADA

DIRECTORA D’ARTCRISTINA CÓRDOBA

EDICIÓ PAPERROSA RODON

EDICIÓ DIGITALSÍLVIA BARROSO

POLÍTICA FERRAN CASASINTERNACIONAL MARC VIDAL,

CARME COLOMINAECONOMIA IGNASI PUJOL

SOCIETAT JOAN SERRACULTURA LAURA SERRA

COMUNICACIÓ ÀLEX GUTIÉRREZESPORTS TONI PADILLAEMPRENEM ÀLEX FONT

DELEGACIÓ A MADRIDMARIA EUGÈNIA QUETGLAS

DELEGACIÓ A BRUSSEL·LESLAIA FORÈS

LLENGUA ALBERT PLAFOTOGRAFIA FRANCESC MELCION,

XAVIER BERTRAL

EDICIÓ DE PREMSAPERIÒDICA ARA, SL

PRESIDENTFERRAN RODÉS

CONSELLERA DELEGADA I EDITORAMÒNICA TERRIBAS

DIRECTORA GENERALMARTA MARRÓN

DIRECTORS DE NEGOCIORIOL CANALS

(SUBSCRIPCIONS, DISTRIBUCIÓI PROMOCIONS)

MARC ERRA(MÀRQUETING I E-COMMERCE)

DIRECTORA FINANCERAFOIX VALDÉ

DIRECTOR COMERCIALSERGI GERMÁN

DIRECTOR SISTEMES I PRODUCCIÓSERGI RUIZ

DIRECTOR DE TECNOLOGIAMARC CAMPRODON

C/ DIPUTACIÓ, 11908015 BARCELONA.

TELÈFON: 93 202 95 95.

ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR: 902 281 110

CORREU ELECTRÒNIC: [email protected]

TEXT LEGALEdicions de premsa periòdica ARA es reserva

tots els drets sobre el contingut del diariARA, els suplements i qualsevol producte devenda conjunta, sense que es puguin repro-

duir ni transmetre a altres mitjans de comu-nicació, totalment o parcialment, sense prè-

via autorització escrita.

Difusió controlada per l’OJD

debat

EL DIARI D’AHIRFe d’errades: L’ARA agraeix als lectorsque ens facin arribar els errors que de-tectin en el contingut dels articles. Uncop confirmat l’error, l’ARA publica la fed’errades en aquesta mateixa columna.Podeu fer-nos arribar les vostres esme-nes a [email protected].

El que fa encaramés bell el desert és queen algun lloc amaga unpou d’aigua

Antoine de Saint-Exupéry

LA CITA

RetornsRETIRAR-SE de qualsevol oficion s’ha assolit l’èxit deu ser com-plicat. Hi ha retorns per qüestionseconòmiques que s’entenen desde la comprensió. Tanmateix n’hiha d’altres d’innecessaris que pot-ser responen a una manca de ridí-cul, a un orgull gratuït o a l’ego. Enel món de la boxa, per posar unexemple gràfic, els retorns han es-tat gravíssims per a la salut. El mi-llor de tots els temps en aquest es-port, Muhammad Ali (CassiusClay), féu uns quants combats queel deixaren KO per a la vida. GayTalese, en el seu llibre El silenciodel héroe, ho narra de manera es-plèndida en el reportatge “Ali enLa Habana”. Commovedor i benexplicat el moment en què FidelCastro el saluda. Ali vol fer un mo-viment per correspondre’l però nopot. Minuts després, quan Castroes troba en un altre lloc de la sala,el boxejador alça una mà, simu-lant un uppercut, i tot seguit avi-sen el líder cubà.

Dilluns passat vaig comprovarun altre retorn en la pel·lícula Ti-pos legales (a València la majoriagairebé absoluta de pel·lícules lespassen en castellà), protagonitza-da per Al Pacino, ChristopherWalken i Alan Arkin. D’entrada, latraducció del títol em va mosque-jar, però vaig anar-hi per comodi-tat (tenia l’estació a tocar) i pelsactors.

No és que la pel·lícula siga do-lenta (molt dolenta), sinó que lainterpretació d’Al Pacino i Chris-topher Walken és una mala parò-dia d’ells (Alan Arkin a penes téquinze minuts al guió). El perquèvan consentir participar enaquest nyap se m’escapa de l’en-teniment. No crec que siguen mo-tius d’índole econòmica, ja quehan tingut una carrera llarga i lu-crativa. D’altra banda, si tenen eldesig de continuar treballant, jus-tament pel que han guanyat po-

den triar amb més llibertat el pa-per que més els interesse. Dequalsevol manera vaig quedar-mefins al final bo i esperant un can-vi que no es va produir. Al contra-ri, la cosa empitjorava a mesuraque transcorria el temps. Els hoperdone pels bons moments queem regalaren en el passat.

■ ■ ■

L’ALTRE DIA, MENTRE enspreníem una cervesa davant la mi-rada avorrida d’un xinès, parlavaamb el Xapi de son pare, el granPepe Blanch, l’home orquestra. Ésclar que aleshores, durant el fran-quisme, eren temps d’austeritatobligada i generalitzada i el senyorPepe feia d’obrer de vila, munici-pal, campaner i enterrador. En ai-xò, de gerent del cementiri, era onmés excel·lia. Ah, i el millor juga-dor de parxís del poble. Tenia to-tes les jugades memoritzades. Elli el Matanda formaven una parellainvencible. Era tan bo, el senyorPepe, que jugava i alhora conver-

sava amb els aficionats que seguí-em la partida, sempre nombrososquan ell actuava.

–Xiquets –ens deia–, hui he fetel traslado [canviar els cadàversd’un nínxol a un altre] de Joanet.Estava perfecte.

Matanda es neguitejava tot be-llugant-se a la cadira, però PepeBlanch gaudia de contar anècdo-tes d’un dels seus oficis. Parlavaamb els cadàvers que havia cone-gut en vida o li eren familiars. Su-pose que era la seua manera de re-tornar-los al món real. Al cap i a lafi treballava sol al cementiri i ambalgú s’havia de comunicar.

Als anys vuitanta el vaig entre-vistar al setmanari El Temps. “Pe-pe Blanch, l’amo de la gran dormi-da”, vaig titular l’entrevista. Aixíque es va publicar, el capellà delpoble volgué querellar-se. Per cul-pa meua li vaig arrancar el nomd’un capellà que els nostres paresconeixien com a Piu de Ferro, perles seues incursions a l’entrecuixd’alguna beata. Piu de Ferro, unaltre retorn que si no hagués sigutper la intervenció de l’advocatRuiz Monrabal, demòcrata i catò-lic, hauria acabat als jutjats.

Ell no volia dir-te el nom i tu elfurgares, em recordà el Xapi rient.Cert. Vaig insistir-li bo i assegu-rant-li que no ho publicaria.Només era curiositat, li vaig reite-rar. A contracor em va dir el nomdel propietari de l’eina més famo-sa de la contornada. Llavors emvaig assabentar que fou el mateixcapellà que em va fotre un carxotperquè em vaig confessar duesvoltes el dia abans de prendre laprimera comunió. Ma mare em vaenviar de nou al confessionaridesprés de sorprendre’m intentatmasturbar-me. En realitat forendos carxots, un casolà i l’altre ce-lestial. El dia més feliç de la teuavida, en deien abans de la prime-ra comunió.

FERRAN TORRENT

ESCRIPTOR

Muhammad Ali volsaludar Fidel Castro, però

no pot. Minuts després,amb Castro en un altre llocde la sala, Ali alça una mà

”“Els EUA poden posar fi

a la tensió amb l’Iran(THE NEW YORK TIMES)

La sorprenent elecció a l’Iran d’unantic negociador nuclear de caràc-ter pragmàtic, Hassan Rouhani, haofert a l’administració Obama unaoportunitat única de posar fi a la si-tuació de punt mort que manté ambaquest país. [...]

L’amenaça més gran per a aques-ta finestra de diàleg que s’ha obertsón les percepcions equivocades atots dos bàndols sobre les fortalesesi les febleses de cadascun. Per evitarde malbaratar aquesta oportunitat,el president Obama i el presidentelecte Rouhani, que prendrà pos-sessió del càrrec a l’agost, han de re-sistir i desacreditar les falses im-pressions que han estat promovent

Els grans debats de l’actualitaten mitjans d’aquí i del món

els extremistes de tots dos costats.[...] És preocupant, però Occident téun historial a l’hora de malbaratarles opcions d’arribar a un acord ambRouhani. Ell mateix ha suggerit pú-blicament que una manera d’acabaramb la tensió nuclear és la propostatorpedinada del 2005 que va nego-ciar amb l’aleshores president fran-cès, Chirac. Segons aquell pla, Occi-dent reconeixeria el dret legítim del’Iran dins del Tractat de No-proli-feració Nuclear, incloent-hi l’enri-quiment d’urani per a objectius ci-vils com l’energia nuclear i la recer-ca mèdica. A canvi, l’Iran acceptariadonar les “garanties objectives” quedemana l’Agència Internacional del’Energia Atòmica sobre els fins pa-cífics del programa nuclear. [...]Aquesta proposta va caure per cul-pa de l’administració de George W.Bush, que va negar-se a qualsevol ti-pus d’enriquiment. [...]

[18 de juny]S.H. MOUSAVIAN, M.A. SHABANI

La pèrdua d’interès delsEUA amb Pròxim Orient

(FINANCIAL TIMES)

[...] Els que demanen una implicaciómés gran dels EUA en el conflicte deSíria viuen en el passat. [...] Quatrecanvis fonamentals fan que no siguirealista, ni tampoc desitjable, queels EUA dominin el Pròxim Orient ala manera tradicional. Aquests can-vis són els fracassos de les guerresde l’Iraq i l’Afganistan, la gran reces-sió, la Primavera Àrab, i la perspec-tiva de la independència energèti-ca de Nord-amèrica. [...]

En un pla més profund, els EUAhan hagut de reconèixer que la gentdel Pròxim Orient han de donar for-ma als seus propis destins. Diversesforces de la regió –com l’islamismei el sectarisme sunnita– alarmenOccident, però no poden ser contro-lats per sempre. [...]

[17 de juny]GIDEON RACHMAN

DIÀLEG

37ara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 debat

ROGAN WARD / REUTERS

THENEW YORK

TIMES

Invertir en els pobres: l’oportunitat de l’Àfrica

De l’Àfrica en surten ungran nombre de bonesnotícies, però a la restadel món la quantitat degent que se n’assabenta

és massa poca. Les notícies que ensarriben a la majoria, quan ens arri-ben, són gairebé sempre negatives,i estan modelades pels estereotips.Ara bé, si les mireu fredament i dei-xant de banda els biaixos, veureuclarament que està emergint unanova Àfrica.

En aquesta nova Àfrica, el pro-ducte interior brut ha crescut a unritme de gairebé el 5% durant mésd’un decenni. Malgrat la crisi finan-cera internacional, s’espera que en-guany es registri un creixementsemblant al conjunt del continent ique la inflació es mantingui sotacontrol. Dels 10 països que han cres-cut a un ritme més alt durant els úl-tims anys a nivell mundial, 7 sónafricans.

L’anomenada classe mitjana afri-cana supera actualment els 300 mi-lions de persones, d’una poblaciód’uns 1.000 milions. També cal as-senyalar que els indicadors de salutde la majoria dels països han expe-rimentat una millora sòlida. El ma-teix es pot dir pel que fa a la tecnolo-gia: el continent concentra més de700 milions de telèfons mòbils imés de 100 milions d’africans tenenaccés a internet.

La democràcia també hi avança, iho fa amb passos de gegant. Des del2011 s’han celebrat almenys 26 elec-cions executives i legislatives al’Àfrica. Els africans insisteixen aexercir el seu dret a escollir els seuspropis dirigents i a participar acti-vament en l’elaboració de les políti-ques públiques.

Malgrat els problemes als qualsencara fa front, l’Àfrica està deixantenrere l’herència devastadora del

colonialisme i de les disputes entreles grans potències de la GuerraFreda. Pas a pas, es converteix gra-dualment en un continent de pau ide progrés.

Com a president del Brasil vaigviatjar a 26 països africans amb l’ob-jectiu d’expandir les nostres relaci-ons polítiques, econòmiques i soci-als. Durant els últims 10 anys, elsacords del Brasil amb països afri-cans s’han ampliat i diversificat. Desque vaig deixar el càrrec, he visitat10 països del continent convidatpels seus presidents i per la UnióAfricana. En aquestes ocasions hetingut l’oportunitat de debatre so-bre els reptes que els depara el fu-tur, i aquestes converses han inclòstant joves com líders del món em-presarial i sindical, funcionaris degoverns i d’organismes per al desen-volupament.

Els dirigents africansentenen que han deqüestionar el raona-ment absurd, recessiu iexcloent de molts païsosanomenats desenvolu-pats. En lloc de retallarinversions, acomiadartreballadors i reduir elssalaris i les pensions, co-sa que causa una con-tracció del crèdit i delconsum, pràcticamenttots els països africans han adoptatpolítiques que fomenten la inver-sió, creen ocupació i estimulen elsmercats interns.

La Unió Africana, que acaba decelebrar el seu 50è aniversari, téraó: ara és el moment de ser atrevits,no passius. És el moment de la so-lidaritat entre països, no el momentque les economies més fortes pres-sionin les més febles.

L’Àfrica torna a portar les regnesdel seu destí. No vol que altres laguiïn, i no serà el cas. El que vol éspromoure la inclusió social i mésbenestar per als seus ciutadans sen-se ingerències polítiques o militarsdels països estrangers. L’Àfrica volassolir l’autosuficiència alimentà-ria i la independència energètica iconstruir infraestructures que per-metin que el comerç i la indústriaprosperin al continent.

Per aquest motiu, el Programaper al Desenvolupament de les In-fraestructures a l’Àfrica, aprovat re-centment per 54 països de la UnióAfricana, ha adquirit una importàn-cia cabdal. Està previst que mitjan-

Amb la tecnologia adient, no tinccap mena de dubte que el continentafricà farà durant els pròxims de-cennis el mateix salt agrícola que hafet el Brasil. Els estudis d’Embrapa,l’institut estatal de recerca agríco-la del Brasil, indiquen que la sabanaafricana és molt semblant al cerra-do brasiler, que és el nostre graner.Estic convençut que en molt poctemps l’Àfrica serà capaç d’alimen-tar els seus habitants i d’exportarcereals, carn i biocombustibles pertot el món.

La lluita per acabar amb la fam ila pobresa no és solament un impe-ratiu moral en qualsevol democrà-cia digna d’aquest nom. La inclusiósocial crea nous llocs de treball i ser-veix de motor per al creixementeconòmic.

Altres països han seguit un camísemblant. Vaig ser a Mèxic, convi-dat pel president Enrique Peña Nie-to, per a la presentació de la sevacroada nacional contra la fam. Enpaïsos tan diversos com l’Índia il’Equador s’han emprès programesde transferències monetàries. Emva complaure d’allò més assaben-tar-me pel primer ministre d’Haitíque un nou programa que s’ha inici-at al seu país oferirà prestacions a800.000 persones, aproximada-ment un 8% de la població.

Al Brasil no hi ha cap xifra que re-flecteixi millor l’èxit d’aquesta es-tratègia d’invertir en els pobres queels 20 milions de llocs de treball cre-ats en l’economia formal durant elsúltims 10 anys. Trenta-sis milionsde persones han sortit de la pobresaextrema i quaranta milions s’hanincorporat a les classes mitjanes.

Tinc la convicció que la inversióen programes socials, en la produc-ció agrícola i en infraestructures alcontinent africà crearà milions denous llocs de treball i de nous con-

sumidors, cosa que estimularà lademanda de productes i serveis icontribuirà al retorn al creixementsostenible de l’economia mundial.

A finals de juny, la Unió Africana,l’Organització de les Nacions Uni-des per a l’Alimentació i l’Agricultu-ra i l’Institut Luiz Inácio Lula da Sil-va patrocinaran una reunió d’alt ni-vell a Addis Abeba, Etiòpia, per de-batre sobre la seguretat alimentàriaa l’Àfrica. El nostre objectiu és im-pulsar la cooperació entre els go-verns i les organitzacions de la soci-etat civil en la lluita contra la fam.

Només ho aconseguirem si elsgoverns de tots els països es com-prometen, d’una vegada per totes,a incorporar els pobres als seuspressupostos. El finançament deprogrames per als pobres no és unadespesa, sinó una inversió molt ren-dible en les persones d’un país.

çant aquest programa,que té el lema “Intercon-nectar, integrar i trans-formar un continent”,s’inverteixin més de360.000 milions de dò-lars fins a l’any 2040 enprojectes centrats enl’energia, el sanejament,els transports, la irriga-ció i les comunicacions.

La Unió Africana, enpresentar una iniciativa

d’aquesta magnitud, fa palesa la se-rietat dels que, davant d’una crisi, niperden l’esperança, ni fracassen.

Aplaudeixo la seva audàcia i dicals meus amics africans que esperoque la dediquin a eradicar la fam. Lafam segueix sent un dels pitjors pro-blemes del planeta, especialment enaquell continent. La lluita contra lafam i la pobresa és crucial perquèpugui aflorar la nova Àfrica.

La pobresa i la misèria no sónlleis ineluctables de la natura. Nofalten aliments ni la tecnologia peraugmentar-ne la producció. No hiha cap raó per la qual hàgim d’ac-ceptar que prop de 1.000 milionsd’éssers humans –239 milions delsquals viuen a l’Àfrica, segonsl’ONU– segueixin patint diàriamenta causa de la fam i la malnutrició.

El 2003, quan vaig ser investitpresident del meu país, tenia la con-vicció moral i política que era neces-sari atacar la fam i la pobresa ambpolítiques governamentals vigoro-ses. Avui, i parlo des de l’experièn-cia, estic convençut que eradicar lafam al món és possible.

LULA DA SILVA

EXPRESIDENT DEL BRASIL

TRADUCCIÓ:IGNASI

VANCELLSMORA

L’Àfrica vol promourela inclusió social i

més benestar per alsseus ciutadans sense

ingerències estrangeres

Amb la tecnologia adientel continent africà farà

durant els pròximsdecennis el mateix salt

agrícola que ha fet el Brasil

38 debat DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara

El fracàs del senyor Valentí✒“Durant una llarga tempora-da se’ns va poder fer creure que anà-vem molt bé, i que fins l’Espanyas’havia regenerat. No succeïa capd’aquelles coses grosses que eren tí-piques del nostre país [...] Peròquant poc ha durat la il·lusió! Benclar s’ha vist que tot allò era un cas-tell de cartes que ha caigut a la pri-mera bufada”. No, no és un text so-bre la fi del miratge de la moderni-tat espanyola en democràcia, esfu-mada amb l’actual crisi. L’escrit téuns quants anys: es va publicar el 23de maig del 1880 al Diari Català. Elseu autor és el pare del catalanismepolític, Valentí Almirall (1841-1904). Atenció: que ningú s’imagi-ni un barretinaire resclosit. Ni debon tros. Intel·lectual poliglot –par-lava grec, llatí, francès, anglès, italiài alemany–, va estudiar belles arts,filosofia i dret, i va viatjar per migEuropa. Li ho va permetre la sevaacomodada situació familiar, gràci-es a la qual es va poder dedicar a lapolítica. Estudiós del federalismenord-americà i suís, amb els anys esva distanciar del federalisme hispà-nic de Pi i Margall fins a crear la doc-

trina del catalanisme po-lític amb textos com elMemorial de Greuges(1885) i l’assaig Lo cata-lanisme (1886). Els anyscrucials d’aquest canviqueden ara reflectits alsegon volum de la sevaObra completa, 1880-1884 (IEC), compilatsper Josep M. Figueres,que ja en prepara el ter-cer i definitiu volum.

✒L’obra, de 1.000 pàgines, per-met seguir en directe l’evolució delsorígens del catalanisme polític através d’un dels seus formuladors.A vegades sembla que el temps nohagi passat. El 26 de setembre del1880, Almirall escrivia: “¿D’on ve,doncs, l’acusació de separatisme?Ve dels que voldrien que la nostraterra no s’emancipés mai de la tute-la que sobre d’ella pesa; ve dels quevoldrien conservar la preponderàn-cia madrilenya; ve dels que, miranta la gent de Madrid, sintetitzen enCastella la nació espanyola, volentprescindir de les demés regions de

dents del bon o mal humor d’un mi-nistre o d’un director general”.

✒El 1882 ja propugnava la cre-ació d’un partit sense lligams espa-nyols, el Centre Català: “La sínteside tot lo dit se redueix a afirmar queés urgent la creació del gran partitcatalà. No sé modo més digne i virilde respondre als crits de guerra quehan ressonat contra Catalunya, queentrant de ple en la vida públicaamb la visera alçada i amb objectiusben determinats. [...] Proposem-nosun programa catalanista emancipa-dor i civilitzador, i haurem fet mésen pro de la unitat espanyola que novan fer los reis Felips amb les sevesarmes ni les Corts del período cons-titucional amb ses disposicions uni-formistes i centralitzadores. La uni-tat d’Espanya no es conseguiràmentres ses diverses regions no si-guin considerades com a germanes,i no es consideraran tals mentre al-guna d’elles vulgui tenir lo predomi-ni”. Cent trenta anys després, el fra-càs del senyor Valentí, és a dir, delcatalanisme compromès amb unaEspanya plural, és notori.

la península. Ve dels queavui se troben bé en lomodo de ser actual i,acostumats a l’estat dedegradació a què havemarribat, no farien cap es-forç per sortir-ne i, encanvi, en farien moltsper conservar-lo”.

✒Tot això ho deiaencara un federalista, ai-xò sí, cada cop més des-

enganyat pel menyspreu cultural,econòmic i polític cap al propi país,atrapat en alguns problemes comels d’avui. Per exemple, sobre eldeute públic, el 23 de gener del 1881escrivia: “Si fóssim una gran nació,tindríem un gran deute. [...] Però novull seguir per aquest camí, puix araem recordo de que, fins sent naciópetita, tenim tants deutes com lesnacions més grans”. Dos mesos des-prés, el 20 de març, parlant de la in-dústria, reblava: “Ja ha arribat l’ho-ra de que Catalunya parli clar i sensrodeigs ni pal·liatius. Temps és ja deque una regió com la nostra deixi detenir sa riquesa i son treball depen-

IGNASI ARAGAY

DIRECTOR ADJUNT

Almirall,pare del

catalanismepolític, a

l’inici va serfederalista:

també ellvolia

canviarEspanya

El lloc de l’immigrant

Quin és el lloc de l’immi-grant en un futur estatcatalà? Territori d’aco-llida per excel·lència,estem davant d’un esce-

nari singular, ja que parlem del’únic exemple a Europa on la cons-trucció nacional i d’estat té lloc si-multàniament amb el fenomen mi-gratori. Aquesta distinció històricafa que Catalunya pugui utilitzarl’estructura d’oportunitats que ja téper integrar millor els immigrantsi acomodar la seva diversitat dellengües, de pràctiques culturals,de religions. Serà l’única nació eu-ropea que construeix la seva via es-tatal pròpia amb els immigrants.Per tant, en aquest àmbit Catalu-nya pot aportar innovació a una UEque, d’entrada, veu els altres des decriteris excloents i que es constru-eix amb una lògica protectora delsestats dels segles XIX i XX, que in-terpreten la diversitat com unaanormalitat en el curs d’una histò-ria que no l’havia previst.

En un estat català, la cultura pú-blica comuna, que ja ha començata definir-se, és la base d’una con-cepció dinàmica de comunitat polí-tica que té quatre artèries: 1) la llen-gua catalana, 2) valors democràticsde convivència dins de la diversitatbasats en el tractament equitatiu dela seva població, 3) el respecte delsdrets humans de les persones inde-pendentment del seu origen i esta-tus legal, i 4) la seva aposta peraprofundir en els avantatges de ladiversitat, promovent espais d’in-teracció que projectin una societatcohesionada i una “cultura cívica dela diversitat”.

Com a força comunicativa públi-ca, el català es manté com el princi-pal símbol diferenciador d’un poble

multilingüe que assegu-ra el desenvolupamentsocial i econòmic de Ca-talunya. Alhora, el cos-mopolitisme és la baseidentitària d’aquest pro-jecte i hi exerceix un pa-per molt positiu, tant enels àmbits del comerç in-ternacional com de lesrelacions diplomàtiquesi en l’intercanvi de co-neixements i de ciència.

En aquest context de fonamenta-ció d’un estat dins d’un context decreixent mobilitat humana, per a unestat català nou dins d’Europa la po-lítica d’immigració constitueix undels recursos més visibles de gestióde la seva sobirania nacional.

Tot i que és cert que una políticad’immigració és comprensiva i inte-gral –en tant que abasta quasi totsels dominis de la vida quotidiana,tots els sectors públics sense excep-ció i totes les fases d’incorporació

L’estatcatalàrequeriràtambéquees reforci un tipus d’actuació que nos’ha tingut l’oportunitat de practicar.Parlem de la decisiva tasca d’acciódi-plomàtica amb la UE, fent valer elspropisposicionamentsenelcomplexprocés d’harmonització mínima delegislacions i de polítiques estatals.Parlem, també, de l’entrada de Cata-lunya com a actor internacional ennegociacions bilaterals amb els paï-sos d’origen, cosa que suposa la vin-culació de comerç, treball i immigra-ció, i una política de visats com a re-curspermodularlagestiódelamobi-litat humana.

En el context actual de dependèn-cia d’un estat espanyol, Catalunya jaha esgotat tots els recursos per dis-senyar la seva pròpia via. La filosofiade la immigració seguida fins ara escaracteritzapelseucaràcterpragmà-tic, per una lògica política preventi-va de conflictes i, no menys impor-tant,perlacapacitatd’aproparlages-tió de la immigració al projecte naci-onal. Ha estat molt remarcable laincorporació de la via catalana desdel Programa 2001-04 i la seva actu-alitzacióambl’Estatut,elPacteNaci-onal per la Immigració i la llei d’aco-llida, i cal recordar que, des de l’inici,aquestaactuacióvasuposarunrefor-çamentdelvincleentrepolíticad’im-migració i política lingüística. Con-siderem que aquest enfocament haestat possible gràcies a l’actitud res-ponsable de tots els gestors i líderspolítics, i de la societat civil en gene-ral, i creiem que ha de consolidar-seeneldiscursienlesaccions,especial-mentenuncontextdecrisieconòmi-ca, de respostes institucionals incer-tes i de procés de transició nacionaldemocràtica. Sens dubte, la políticad’immigracióseràundelsprimersfo-naments d’un futur estat català.

dins del territori–, tam-bé és cert que té uns ele-ments específics propisdirectament relacionatsamb la gestió dels límitsde la seva comunitat na-cional, ja que estipulaqui entra, quants esmantenen dins de lesfronteres territorials iquins criteris s’adoptenpel que fa a la pertinençanacional. Per tant, l’ele-

ment clau d’un nou estat català seràtenir una teoria de fronteres clara-ment definida, i aquesta definiciós’haurà de fer sobre la base d’unaconcepció de comunitat nacionalque el distingeixi i l’uneixi amb al-tres estats europeus. Això també in-clou la codificació dels drets i deu-res individuals, com ara el dret al voti els criteris d’accés a la ciutadaniacatalana. En tots els casos, les polí-tiques d’immigració són d’identitatnacional.

RICARD ZAPATA

PROFESSOR DE CIÈNCIA POLÍTICA, UPF

En tots elscasos, lespolítiques

d’immigraciósón

d’identitatnacional

FRANCESC MELCION

39debatara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013

Joves, fumuts o amb futurJoves. Amb iPod, cascs, ulleres de sol demarca i marca de les ulleres de sol. Ambsmartphone i Facebook. Amb carnet degimnàs, lluint bronzejat i potser tattoos.Amb moto, o cotxe. Amb caps de setma-na, viatges d’estiu i ponts. Amb festivalsde música, trobades i potser manifestaci-ons. Amb cerveses, preservatius i penti-nats. Potser amb estades Erasmus. Siqueda temps, estudien. O fan un curset.Però no treballen. No troben el que ellsbusquen.

Joves. La versió bàsica. Sense cap delsaccessoris anteriors. Però amb fe. Treba-llen, del que sigui. I estudien al capvespre.I si cal de nit. Tenen idees i ideals, llegei-xen, debaten, resen. Caps de setmana fentde voluntaris a Càritas. I a l’estiu portantmalalts a Lourdes. I més feina.

D’acord, hi ha molts entremigs. Sem-bla que a la publicitat, la televisió, inter-net, les tendències, les subvencionsd’ajuntaments, i fins i tot de la universi-tat, només existeixen els primers. Ve-nen (i sobretot… consumeixen). Emquedo amb els segons: existim. I emquedo amb ells perquè amb els primersuna perd l’ànim, i aquest país se’n va al’aigua, sense remei.

JANA MACIÀ MODOLELLCERVERA

‘Animus burlendi’Per si no n’hi hagués hagut prou amb lapel·lícula original, Aznar amenaça ambun remake caspós mancat de tota lògicai sensibilitat. L’especialitat de la casa.

A ben poca gent li interessa la seva ràn-cia opinió del procés català. Seria mésadient que s’expliqués sobre els afers decorrupció i sobre la màfia de via estretaque deixen el seu partit com un drap brut.La resta de comentaris i propostes sónnomés burlar-se dels contribuents.

XAVIER BOSCH PUIGCORBÉBANYOLES

Arguments contra insultsVaig anar a una xerrada del periodistaMartí Anglada, organitzada per Òmni-um Badalona, en un cicle de diàlegs ano-menat El camí cap a la independència.Hi va parlar del seu llibre Quatre vies pera la independència amb un seguit de da-des sobre com quatre països han esde-vingut estats –Estònia, Letònia, Eslovà-quia i Eslovènia–, i va fer diferents con-sideracions amb el que es podria fer aCatalunya tenint-los com a referents.Arguments clars, conceptes precisos,sense fer volar coloms ni caure en elstocs emocionals. ¿Qui pot ser amic nos-tre, i qui no diu res i no sabem si ho se-rà o no? La independència no es fa en untres i no res. També va plantejar el temade la repartició del deute públic espa-nyol, i d’altres.

L’exposició de l’argumentari de Mar-tí Anglada va durar una hora i escaig,amb ni un sol menyspreu, burla, insultcap als que que no pensen com ell. En-horabona i felicitats! Vaig sortir de laxerrada enfortit i més convençut quemai que no ens equivoquem, si gent tanpreparada i amb arguments convin-cents és capaç de defensar el camí de laindependència de Catalunya. Davant

dels insults i menysteniments, burles iamenaces dels unionistes, es responamb arguments sòlids, i endavant!

Estem carregats de raons, i si no, feu laprova, llegiu els diaris, escolteu les emis-sores, mireu les televisions contràries a laindependència i comprovareu que no te-nen arguments amb la més mínima racio-nalitat. Els conflictes polítics només es re-solen en democràcia amb intel·ligència,no amb insults i amenaces.

JORDI LLEALBADALONA

Selectivitat: estafa o comèdia?Sóc una alumna de 2n de batxillerat cien-tífic i després d’acabar la selectivitat, fauns dies, no podia deixar de sentir-me hu-miliada i indignada. M’he passat dos anysde la meva vida estudiant el batxillerat,esforçant-me al màxim per treure unabona mitjana i així poder entrar a la car-rera dels meus somnis i poder treballardel que realment m’agrada, però ara, des-prés d’haver fet la selectivitat, i amb unanota mitjana de batxillerat bastant bona,crec que si l’aprovo tindré sort.

Tot va funcionar vergonyosamentaquells tres dies i no només pels errorsgramaticals dels enunciats, sinó per totplegat.

Errors en els enunciats de matemàti-ques que comunicaven amb mitja hora deretard i, a sobre, hi va haver tribunals queno van deixar més temps. D’acord queningú és perfecte, però ens ho juguem tot

en aquests exàmens. Ens estàvem jugantel nostre futur i sembla que això li ha es-tat igual a tothom. Errors en els exàmensd’història de l’art i geografia, errors tam-bé en les correccions de l’examen de quí-mica, en què no van ser capaços de veu-re com el resultat que a ells els sortia notenia sentit ni aquí ni a Mart. I podríemseguir amb una llarga llista d’errors.

Vaig passar els tres pitjors dies de lameva vida. Em vaig sentir inútil fent elsexàmens, totalment inútil. Desprésd’haver estat dos anys estudiant i ambbones notes, arribava a la selectivitat i,exceptuant potser un o dos exàmens, novaig saber com fer els altres. No dema-no una selectivitat fàcil, demano una se-lectivitat de qualitat i adaptada al nivellque tenim.

Però què passa? Què ha passat aquestany? Què és el que volien aconseguir ambaixò? ¿Que només qui tingui un bon ni-vell adquisitiu pugui accedir a les univer-sitats? Si era això, enhorabona! Perquèés el que aquest any aconseguiran. La in-dignació que sentim tots els alumnes éscada cop més gran.

MAIDER QUILEZ MÉNDEZPARETS DEL VALLÈS

CARTES I MISSATGES

El dijous 13 de juny Ca-therine Ashton, baro-nessa Ashton de Upho-lland, va respondre auna pregunta que se li

feia amb un –al seu torn– incontes-table “Déu meu! Quina pregunta!No parlaré dels catalans”. Li havi-en suggerit que valorés les parau-les del premier britànic, David Ca-meron, sobre el dret a decidir.Francament, no és cap novetat quela diplomàcia europea ignori laqüestió catalana, però aquest copl’alta representant de la Unió per aExteriors i Política de Seguretat vafer gala d’una capacitat evasivamés aviat poc sensible.

La UE es mostra, en determi-nats camps, ineficaç. A talld’exemple, els defectes de concep-te i de forma en la gestió de les cri-sis grega i xipriota o la manera enquè surten escollits els alts mem-bres de les institucions no em sem-blen els més adequats en una de-mocràcia que pretén ser totalmentrepresentativa.

El que realment em preocupasón les funcions de l’aparell diplo-màtic i legislatiu europeu. Els polí-tics europeus són els nostres re-presentants, i com a tals han de

vetllar pel nostre benestar. A casanostra la situació sociopolítica ge-nera certes problemàtiques i, tot iaixí, els representants europeuss’excusen en la manca de legislaciói s’emparen en el fet que és unaqüestió interna d’Espanya. D’en-trada, ¿no haurien d’avançar-se alsconflictes quan detecten deficièn-cies en la legislació? ¿No hauriend’actuar en conseqüència legislantdemocràticament? I en segon lloc:¿es pot reclamar ajuda econòmica,directrius sobre les hipoteques,però no declaracions a favor deldret a decidir dels pobles perquè ésuna qüestió interna?

En definitiva, sóc partidari quepuguem demanar explicacions alsnostres polítics dia sí i dia tam-bé. I si no poden respondre perfalta de legislació, doncs que le-gislin, i si en són incapaços, doncsque s’atinguin als procedimentsdemocràtics.

Exigeixo transparència i justí-cia. I si tan justa és la nostra cau-sa, els màxims garants dels dretshumans i de les llibertats al mónhaurien d’expressar el seu parer.Confio doncs que Europa serà de-mocràtica, o no serà. Ha arribat elmoment de demostrar-ho.

Les cartes enviades pels lectors han de tenirun màxim de 1.000 caràcters. El diari es reserva el

dret de resumir-les. Els seus autors hi han de ferconstar nom i cognoms, adreça postal i electrònica,

número de carnet d’identitati un telèfon de contacte.

Les cartes no es respondran.

XAVIER DE ALEGRÍA AMORBOGOTÁ

Riure’sde la Bibiana

Ballbè

Des de fa uns dies circu-la per la xarxa en formade retuits i enllaços aFacebook l’article Bi-biana Ballbè com a

símptoma o la cultura de la riota.L’autor d’aquest text amb títol ine-quívoc és l’eminent professor d’his-tòria de l’art Joan M. Minguet, queargumenta l’estat d’alarma i angoi-xa cultural que li ha provocat la fu-tura implicació de la periodista i agi-tadora cultural al Centre d’ArtsSanta Mònica. El professor fa un es-forç per no posar-se visceral, peròpoc es pot esperar d’un article quecomença dient “No conec la Bibia-na Ballbè. I no hi tinc res en contra”.Si realment fos així, quin sentit te-nia seguir escrivint?

A partir de l’exemple de la Ba-llbè, el professor Minguet denunciael fet que la gestió i acció culturalpassi a mans d’un “periodisme en elqual l’esperit crític queda diluït en-tre les riotes i les frivolitats. El ha!ha! ha!” I els símptomes, pobre, seli multipliquen perquè també qües-tiona el paper que han de tenir en

Toni Soler i en Miquel Calçada en lacommemoració del tricentenari delfatídic 1714. Segons la visió acadè-mica de Minguet, el currículumprevi en la cultura de masses de Ba-llbè, Soler i Calçada els desautorit-za per fer cap contribució impor-tant en la cultura il·lustrada. Vetaquí l’apartheid cultural.

Jo sí que conec la Bibiana Ballbè.I hi tinc molt a favor. Em passa igualamb en Toni Soler i en Miquel Cal-çada, amb moto o sense. Perfils pro-fessionals com els seus poden ferque la cultura i el coneixement noacabin morint en prestatgeries i vi-trines empolsinades. La seva expe-riència dinamitzant continguts,combinada amb l’assessoramentd’especialistes com, per què no, elsenyor Minguet, poden treure lacultura de la foscor de l’elitisme. Nohi ha alternativa, tret que els il·lus-trats segueixin entestats a lamentarla “cultura de la riota”. Una culturafrívola que ells mateixos alimentencada cop que s’enriuen dels qui esproposen aconseguir el que ells nohan sabut –o volgut– fer mai.

QUIM MORALES

GUIONISTA

Perfils professionals comels de Bibiana Ballbè, Toni

Soler i Miquel Calçadapoden fer que la cultura noacabi morint a les vitrines

Catherine Ashtoni les respostes de la UE

@diariARA facebook.com/diariARA @ [email protected] Diputació,119, 08015, Barcelona Fe d’errades: [email protected]

Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i per les següents vies:

40 DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara

aCiència

Sovint la natura és difícil desuperar. Per això, imitar-la pot ser la millor manerade trobar solucions a al-guns problemes. Si les

plantes i els bacteris són les màqui-nes més perfectes a l’hora de treu-re partit de l’energia solar, per quèno imitar-les per fer plaques solarsultraeficients? En menys d’una mi-lionèsima part d’un segon, els vege-tals transporten i aprofiten el 95%de la llum que reben. En aquesttemps tenen lloc reaccions metabò-liques complexes que transformenl’energia lumínica en energia quí-mica. Per contra, la màxima efici-ència de les cèl·lules fotovoltaiquesactuals se situa en un 20%.

Fa molts anys que els científicses pregunten el perquè d’aquestaenorme eficiència de les plantes.Durant molt de temps ha estat ungran interrogant que la química nopodia explicar. Però la física n’hatrobat la resposta. Els investiga-dors de l’Institut de Ciències Fotò-niques (ICFO) han fet un pas im-portant: han pogut veure en viu i endirecte, en condicions ambientals,la fotosíntesi a nivell quàntic, se-gons un estudi que aquesta setma-na publica Science. I és precisamenten els processos quàntics, a nivellnanomètric, on s’amaguen les clausde l’alta rendibilitat energètica deles plantes.

Antenes i coherènciaAquest estudi s’emmarca dins d’uninnovador camp de recerca, elsefectes quàntics dels sistemes bio-lògics, que va agafar una forta em-branzida quan el 2007 un grup derecerca de la Universitat de Berke-ley, a Califòrnia, va descobrir comuna de les propietats de la físicaquàntica, la coherència quàntica,era present a la fotosíntesi. Aquestterme vol dir que quan un fotó asso-leix una planta excita de la mateixamanera totes les seves molècules, iaixò passa perquè estan molt a proples unes de les altres i, per tant, es-tan molt acoblades. Utilitzen unasèrie de proteïnes anomenades an-tenes, que fan que l’energia passid’una molècula a l’altra sense que hihagi pèrdues. Aquestes antenes fun-cionen com a màquines quàntiquesi fan que totes les molècules formin

una sola gran molècula. A efectespràctics, això vol dir que l’energiano es troba en un lloc primer i des-prés en un altre, sinó a tot arreu delsistema al mateix temps.

Fins ara, però, els experimentss’havien fet amb mostres vegetalsen condicions de molt de fred o albuit. Molts pensaven que aquestsprocessos quàntics tan sols podienocórrer en aquestes condicionsambientals extremes. Ara l’equipcatalà ha demostrat que a tempera-tura ambient també hi són. I aixòha estat possible gràcies al fet quel’ICFO té un equip de físics pio-ners, capaços de dissenyar els mi-croscopis més potents. Segons ex-plica Niek van Hulst, al capdavantdel projecte, han trigat 7 anys aconstruir l’instrument que els hapermès enregistrar la quàntica dela fotosíntesi a nivell nanomètric ien qüestió de femtosegons (unfemtosegon equival a una milbilio-nèsima part de segon), la velocitata la qual succeeixen aquests pro-cessos. El microscopi de l’ICFO ésúnic al món i permet observar quèpassa individualment, molèculaper molècula.

Plantes adaptadesLa coherència quànticade les plantes s’apuntades de l’any 2007. Elsdetalls, però, s’estancomençant a conèixerara. El fet que sigui unaconstant no deixa desorprendre els cientí-fics. “Sobretot teninten compte que la confi-

Un estudi de l’ICFO diu que l’extrema eficàcia de lafotosíntesi, per aprofitar la llum, es deu a processosquàntics que es podrien imitar en les plaques solars

Les plantesdominen lesvirtuts de lafísica quàntica

✖ MÒNICA L. FERRADO

SZE FEI WONG / GETTY

guració molecular de cada planta ésmolt més desordenada i variableque qualsevol producte creat al la-boratori i que, a més, en el temps esveu exposada a condicions ambien-tals molt variades, com períodes desequera i terres més àrides o fèrtils”,explica Van Hulst.

Una de les troballes de la recer-ca és que la maquinària quàntica deles plantes no varia i, malgrat elscanvis que hi pugui haver al seu en-torn, la coherència quàntica persis-teix. Això sí, tenint en compte la di-versitat en la configuració de cadavegetal, “cada sistema és coherent ala seva manera, la diferent organit-zació de les seves molècules marcala diferència”, puntualitza VanHulst. Les plantes són iguals quími-cament, però els seus sistemes(quàntics) són diferents, afegeixl’investigador.

Els investigadors de l’ICFO reco-neixen en aquest mecanisme unanova via per construir plaques solarsmés eficients. El mes d’abril passatla revista Science també publicavaels estudis d’un altre grup de recer-

Les molècules reben els fotons, que metabolitzen através de mecanismes quàntics. R. NEUMANN

MOLT EFICIENTSLes plantesaprofiten el 95%de l’energia solarque reben, mentreque les plaquessolars actuals tenenuna eficiènciamàxima del 20%.

41ara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 araciència

ca, de la Universitat de Chicago, queha aconseguit crear un compost sin-tètic capaç d’imitar la dinàmicaquàntica que hi ha en el complexprocés biològic que es produeix en lafotosíntesi. Han desenvolupat dis-positius sintètics captadors de llum,formats per petites molècules d’unasubstància colorant orgànica hidro-solubre que es diu fluoresceïna, tam-bé capaces de mantenir aquesta co-herència quàntica. Els investigadorsles van connectar entre elles fentservir una estructura rígida, i vanaconseguir que les macromolèculesresultants recreessin les propietatsde les molècules fotosintètiques deles plantes reals.

Una fulla de laboratoriHi ha més iniciatives per emular lafotosíntesi de manera artificial. A laUniversitat de Glasgow es treballaen un projecte de fulla sintètica queimiti les reals i sigui capaç de con-vertir l’energia solar en combusti-ble líquid. Els primers prototipussón unes membranes fetes de silico-na, amb un pigment negre, en

comptes del verd de laclorofil·la. Els resultatshan estat prometedors,però el material és enca-ra massa fràgil i car perser una alternativa.

També s’investigaper conèixer en profun-ditat el funcionamentdels bacteris que també fan la foto-síntesi, els cianobacteris. De fet,aquest tipus de microorganismesabsorbeixen més energia solar de laque són capaços d’utilitzar. Fent unparal·lelisme, els cianobacteries se-rien com una central elèctrica queno estigués ben connectada a la xar-xa i, per tant, generés energia residu-al. Els científics busquen fórmulesper transferir l’energia que no apro-fiten els bacteris i emmagatzemar-la. S’està experimentant en la mane-ra per connectar els bacteris entreells. En concret, en uns petits fila-ments pilosos amb propietats con-ductores, anomenats pili, que algunsbacteris ja tenen de manera naturali que els permeten treure profit d’al-tres fonts energètiques.e

FUTUREls científicstreballen perreproduir lafotosíntesi demanera sintètica,ja que seria unafont alternativad’energia.

L’IRB reconstrueix al laboratori les propietatsantimicrobianes d’una substància marina

El mar guarda elsantibiòtics del futur

✖ ARA

La resistència als antibiò-tics que desenvolupen elsbacteris força els labora-toris farmacèutics a bus-car constantment nous

productes per substituir els que hanperdut eficàcia. El fons marí és, desde fa tres dècades, una font immen-sa de substàncies susceptibles deconvertir-se en fàrmacs. Ara, el la-boratori de Fernando Albericio enquímica combinatòria a l’Institut deRecerca Biomèdica (IRB Barcelo-na), que col·labora amb l’empresaBioMar, està estudiant una molècu-la d’un microoganisme marí que hiha a les costes alacantines, la barin-golina, que ha demostrat tenir acti-vitat antibiòtica. Els investigadorsde l’IRB n’han pogut conèixer mi-llor l’estructura. El treball permetràfer-ne derivats.

El nom del nou compost marí,baringolina, es deriva precisamentdel cognom del doctorand de l’IRBBarcelona Xavier Just-Baringo, queha estudiat durant quatre anys lacomposició estructural de la barin-golina i n’ha fet la reconstrucció allaboratori com si es tractés d’untrencaclosques d’àtoms en tres di-mensions, amb múltiples possibili-tats d’encaix. “És una substànciaamb 128 possibles estructures, perònomés una està clavada a la natural.L’hem aconseguit reproduir amb 39passos de síntesi”, explica Just-Ba-ringo. Els investigadors han obtin-gut per síntesi orgànica la molècu-la natural, així com diversos anà-legs. Així han pogut estudiar la se-va activitat biològica i fins i totmillorar les seves propietats farma-cològiques i farmacocinètiques.

Gràcies a una col·laboració ambel departament de farmacologia del’Hospital Clínic de Barcelona, espodran provar els compostos anà-legs que han obtingut al laboratoriamb quatre soques diferents de bac-teris gram positiu, un dels dos grans

grups en què estan dividits els bac-teris i en els quals la baringolina hademostrat activitat.

Estructuralment, la baringolinaés un tiopèptid, una nova famíliad’antibacterians d’origen terrestrei marí i dels quals n’hi ha identificatsun centenar. “Només hi ha un tio-pèptid al mercat per tractar infecci-ons bacterianes, el tioestreptó (Pa-nolog), i és d’ús veterinari, per a in-feccions de la pell. Per a humans en-cara no hi ha res”, explica MercedesÁlvarez, investigadora associada allaboratori, catedràtica de la UB i su-pervisora del treball.

Encara poc assimilablesA la baringolina encara li queden al-guns obstacles per iniciar els assajos,primer amb cultius, després ambmodels animals i després amb hu-mans. Ara per ara, el principal obsta-cle que cal superar és que són molè-cules poc solubles. Perquè el cos hu-mà el pugui assimilar i, per tant, siguiviable com a fàrmac caldrà millorar-ne la solubilitat. Els investigadorstreballen per “identificar les parts dela molècula que actuen com a anti-biòtic per dissenyar nous anàlegsmés actius i que tinguin una midamolecular més petita”, diu Álvarez.

El laboratori que dirigeix Albe-rici investiga amb la síntesi total desubstàncies naturals. També inves-tiguen amb la tiocoralina, un anti-tumoral que ha desenvolupat la in-dústria farmacèutica PharmaMar(també especialitzada en molècu-les tretes del fons marí). “Reprodu-ir al laboratori productes de la na-tura té una doble justificació. L’unaés mediambiental, per protegir lesespècies que allotgen les substàn-cies d’interès farmacològic. I l’altraés comercial, ja que produir un me-dicament a gran escala només és vi-able si està garantit el seu desenvo-lupament industrial”, expliquenels investigadors.e

PER EXPLORARAl fons marí hiha molèculesque podendonar lloc anous fàrmacs.GETTY IMAGES

42 araciència DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara

ra ha de ser provada en estudis ade-quats. “Crec que aquests homes rela-tivament sans que comencen a con-sumir-ne als 40 hi estaran potencial-ment exposats durant molt detemps, i no sabem quins riscos com-porta això”, afirma Baillargeon, pro-fessor associat d’epidemiologia de labranca mèdica de la Universitat deTexas (UTMB), situada a Galveston.

Falsos positiusEn els homes, els nivells de testos-terona solen començar a disminu-ir de manera gradual després dels30. Els nivells mitjans per a la majo-ria dels homes van dels 300 als1.000 nanograms per decilitre desang. Però els mesuraments podenfluctuar enormement en funció demúltiples factors (el son, l’hora deldia, la medicació). Per això, no és es-trany que en molts homes es doninoscil·lacions en les analítiques. Potser que un dia estiguin dins del ven-tall que determina l’hipogonadis-

La quantitat d’homes demitjana edat als quals esprescriu testosteronaaugmenta a un ritme tre-pidant, segons indica un

estudi publicat a la revista JAMA.Als autors els preocupa que unnombre creixent d’homes abusind’aquesta potent hormona per es-timular la seva libido i sentir-semés joves.

La teràpia substitutiva amb tes-tosterona està indicada específica-ment per al tractament de nivells detestosterona anormalment baixos,un trastorn anomenat hipogonadis-me. La testosterona ajuda a desen-volupar la musculatura, reduir elgreix corporal i incrementar el de-sig sexual. Tanmateix, l’estudi hadescobert que l’hormona es receptaa molts homes sense cap prova quedemostri que en tenen dèficit.

El treball és el més ampli fet finsavui sobre les pautes de prescripcióde testosterona. Hi han participatgairebé 11 milions d’homes selecci-onats a través d’una gran assegura-dora mèdica. Desvela que el nombred’homes d’edat avançada i mitjanaa qui es recepta l’hormona s’ha tri-plicat des del 2001.

Un gran mercatEls homes d’entre 40 i 50 anys re-presenten el grup de consumidorsque creix més ràpidament. Entre elshomes que han participat en l’estu-di, prop de la meitat d’aquells alsquals se’ls havia prescrit testostero-na se’ls havia diagnosticat hipogo-nadisme, i aproximadament un40% presentaven disfunció erèctilo sexual. A un terç se’ls havia diag-nosticat fatiga.

La institució nord-americanaque estableix les directrius clíni-ques per a la teràpia substitutivaamb testosterona, l’Endocrine So-ciety (que, a més, és un referent perals endocrinòlegs de tot el món), re-comana administrar-la només a ho-

Un estudi publicat a la revista ‘JAMA’ apunta com a causa el sobrediagnòsticde trastorns associats a la disminució de la secreció d’aquesta hormona

✖ ANAHAD O’CONNOR ✖ THE NEW YORK TIMES

Augmenta el consum detestosterona passats els 40 anys

mes amb nivells de testosterona in-equívocament baixos. Per detectar-los, cal fer una anàlisi de sang. Peròel nou estudi ha descobert que unaquarta part dels homes no havienestat sotmesos a cap prova per de-terminar-ne els nivells de l’hormo-na abans que els fos administrada.

Efectes secundarisLa teràpia amb testosterona pot pro-vocar un espessiment de la sang, ac-né i una reducció en el recompted’espermatozoides. A molts expertstambé els preocupa queincrementi el risc de pa-tir malalties coronàries icàncer de pròstata, tot ique n’hi ha que afirmenque es tracta de temorsno provats. Jacques Bai-llargeon, l’autor principalde la nova investigació,afirma que la seguretatdel consum de testoste-rona a llarg termini enca-

me, però que un altre dia presentinnivells normals.

Alguns estudis estimen que fins aun 30% dels homes d’entre 40 i 79anys tenen un dèficit real de testos-terona, tot i que només un petit per-centatge desenvolupa simptomato-logia clínica, com ara depressió, fo-gots i disfunció erèctil.

Ciència o negociLa situació ha posat sobre la taula lacontradicció entre les recomanaci-ons basades en l’evidència científi-ca i la pràctica real mèdica. El doc-tor Ronald S. Swerdloff, un endocri-nòleg de la Universitat de Califòr-nia, campus de Los Angeles (UCLA),i autor de les directrius per al trac-tament de l’Endocrine Society, co-menta que les recomanacionsd’aquesta societat científica són“força clares”, en afirmar que eltractament està destinat a homesque s’han sotmès a proves que de-mostren clarament que pateixen undèficit de testosterona, juntamentamb símptomes propis del trastorn.“No crec que sigui adequat tractarels pacients d’hipogonadisme senseque hi hagi proves químiques que hocorroborin”, explica.

D’altra banda, el doctor Abra-ham Morgentaler, professor d’uro-logia a l’Escola Mèdica de Harvard iautor del llibre Testosterone for Li-fe (Testosterona per a la vida), hoveu diferent. Afirma que els resul-tats de l’estudi són un bon senyal, jaque vol dir que es diagnostiquen i estracten més dèficits de testostero-na. Per bé que molts metges expres-sen la seva preocupació pels efectessecundaris del consum abusiu detestosterona, argumenta Morgen-taler, també hi ha estudis que de-mostren que els homes amb nivellsde testoterona baixos són menyslongeus i tenen més probabilitat depatir diabetis, malalties coronàri-es i osteoporosi. “S’associa a l’enve-lliment, amb una mala visió, unamala oïda, una mala dentadura,unes males artèries, unes males ar-ticulacions i amb el càncer; nosal-tres tractem tot això –explica Mor-gentaler–; em sembla que assegurarque perquè una cosa sigui freqüento natural no hauríem de tractar-la,és anar massa lluny”.

Per prevenir la disminució en lasecreció de testosterona cal modifi-car factors de l’estil de vida: fer unadieta saludable, evitar el tabac i elconsum abusiu d’alcohol. Tambécontrolar bé altres malalties, com lahipertensió i la diabetis.e

CONSEQÜÈNCIESEl consum defàrmacssubstitutoris potincrementar el riscde patir malaltiescoronàries i càncerde prostata, entrealtres trastorns

GETTY IMAGES

SABIES QUE...

Al cos humà encara hi ha parts per explorar. Inves-tigadors de la Universitat de Nottingham han des-cobert que la còrnia té una capa més, amb una es-pessor de 20 micres. Ha estat un descobriment ca-sual. Els investigadors estaven treballant amb ullsde donants, injectant-los aire, per estudiar les cinccapes que fins ara ja se sabia que tenia aquesta partde l’ull. Amb la troballa, no tan sols caldrà que els lli-bres d’oftalmologia s’actualitzin, sinó que tambés’obre la porta a una millora en els tractaments queafecten aquesta part de l’ull.

El bronzejat és un mecanisme protectorde la pell davant el sol. Són els mela-nòcits i la melanina els que inter-venen directament en la pro-tecció i en la pigmentació dela pell. Aquest bronzejatdesapareix en uns 28 o 30dies, el temps que triga arenovar-se la pell. Contí-nuament cauen cèl·lulesde la superfície de la pell. Ésel que es coneix com a apop-

tosi. En tan sols 24 hores, la pell perd unmilió de cèl·lules mortes. Suposen

una bona part de la pols que hiha a casa nostra. Gradual-

ment, també apareixennoves cèl·lules, també ca-paces de produir melani-na. Però si aquestes no-ves cèl·lules neixen a l’hi-vern estaran programa-

des per produir menysmelanina.

DESCOBREIXENUNA NOVA PART DE L’ULL

CIÈNCIA DE CADA DIAPER QUÈ LA PELL PERD EL BRONZEJAT?

43araciènciaara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013

batec del cor bombeja aproximada-ment el 70% del volum de la sang delcos. Amb un cor infartat, es bombe-ja el 34% d’aquest volum.

El grup de recerca que lidera Se-mino està dissenyant un biomate-rial, un pegat, que podria regenerarel cor. Dins, inclou no només cèl·lu-les mare adultes sinó també un gelsintètic que les instrueix. Conté elssenyals químics amb les instrucci-ons que necessiten per saber com

diferenciar-se en teixit car-díac. I també altres subs-tàncies que afavoreixen laregeneració. Ho han provatamb 25 ovelles infartades.I els resultats han estatbons: 22 van recuperar laseva funció cardíaca a ni-vells superiors del que hau-ria estat sense el tracta-ment, fins a un 50%. En elprojecte també hi han par-

ticipat investigadors de l’HospitalGermans Trias i Pujol.

Sense rebuigD’altra banda, les cèl·lules mareadultes es van obtenir de la matei-xa ovella infartada, de manera ques’evita el rebuig que pot ocasionarun trasplantament, sense haverd’utilitzar medicaments immuno-supressors. Fa uns sis mesos que elgrup de Semino va operar aquestesovelles.

Ara els investigadors continuenseguint-ne l’evolució. Les cèl·lulesmare implantades estan marcadesamb proteïnes fluorescents per po-der-ne seguir la localització. Unpossible problema seria que no esquedessin allà on són necessàries imigressin cap a altres parts del cos.

Al laboratori d’enginyeria de tei-xits de l’IQS també investiguen ambnous biomaterials per a implantsper regenerar el cartílag o per rege-nerar el pàncrees en persones dia-bètiques, explica Semino, que tam-bé és professor del màster de bioen-ginyeria i del grau de biotecnologiai química de l’IQS.e

Les cèl·lules mare necessi-ten instruccions per sa-ber en què s’han de dife-renciar o decidir si es con-verteixen en una neuro-

na, una cèl·lula del cor o de la pell.Igual que passaria amb un nadó queencara ha d’aprendre moltes cosesper definir-se, és l’ambient el quel’educa perquè es completi el pro-cés. Les cèl·lules, igual que un na-dó, també necessiten un ambientinstructiu per educar-se, seguir unprocés i situar-se.

Seguint el mateix símil, l’investi-gador Carlos Semino, de l’InstitutQuímic de Sarrià, seria un autènticprofessor de cèl·lules mare. O enca-ra millor, seria com el pedagog queactualment està dissenyant el pla

Investigadors de l’Institut Químic de Sarrià (IQS) utilitzen cèl·lules mareadultes per recuperar el múscul cardíac que mor a causa de l’afecció✖ MÒNICA L. FERRADO

Com es repara el cordesprés d’un infart

d’estudis per convertir-les en au-tèntics cardiomiòcits i, així, poderreparar cors trencats per un infart.

Quan hi ha un infart, les artèriesque reguen el múscul cardíac es ta-pen i deixen de subministrar nutri-ents i oxigen al cor. Com a conse-qüència, hi ha una part del teixitcardíac que, en més o menys quan-titat, mor i no es regenera. Aquestamort del teixit fa que la resta del corcanviï: el ventricle es dilata i nobombeja proubé. Per això, quiha patit un in-fart sovint esqueda amb unainsuficiènciacardíaca.Enunapersona sana, el

PA CIÈNCIA, LA NOSTRA

La NASA: el nouFerran Adrià?

La NASA ha decidit donar una subven-ció de 125.000 dòlars a l’empresa te-xana Systems and Materials Rese-

arch Consultancy per veure si és viable lacreació d’una impressora 3D d’aliments,pensada per a les missions cap a l’espaique han de durar més d’una dècada.

La idea sembla que consistiria que elshidrats de carboni, les proteïnes i tots elsnutrients estiguessin deshidratats en for-ma de pols. El sistema d’impressió, mit-jançant vàlvules i mescladors, faria unafabricació additiva dels aliments. L’in-vent també permetria estalviar en els re-

cursos que arafan falta permantenir el re-bost dels astro-nautes.

Aquesta me-na d’Epson Bullifaria les delíciesde Chicote, tan

acostumat a batallar amb viandes en es-tat de putrefacció, perquè permetria laconservació dels aliments durant més de30 anys, ideal per a viatges de llarga du-rada com una missió a Mart. Segons elsenginyers del projecte, a la Terra podriaservir per fer aliments a la carta. Potseralgun dia anirem al supermercat a dema-nar un cartutx de tinta proteica o, sianem amb presses, farem un sopar im-près amb baixa resolució o en escala degrisos. Segons els enginyers: “Hem decanviar la nostra concepció sobre allòque veiem com a menjar”. No cal que pa-teixin, els que vam veure néixer el chop-ped i la mortadel·la de Micky Mouse hiestem acostumats.

DANIEL ARBÓS I MÀRIUS BELLESBIÒLEG I FÍSIC

ConcepteEls hidrats decarboni, les proteïnesi altres nutrientsestarien deshidratats

RECUPERACIÓDesprés d’un infart,la pèrdua de teixitfa que el corbombegi unatercera part de lasang i empitjori laqualitat de vida delpacient. GETTY

Un Univers del no-resL’ORIGEN DE TOT PLEGAT. Com va sorgir l’Uni-vers? Aquesta és la gran pregunta per a la qual nin-gú té resposta. La qüestió sobre la qual debatenfilòsofs i teòlegs. A la qual, segons l’autor d’aquestllibre de divulgació, Lawrence M. Krauss, tan sols elscientífics poden donar resposta. Argumenta i re-passa com la física ha anat triomfant fins a deixararraconada la metafísica. Krauss és cosmòleg i diri-geix el Projecte Orígens a la Universitat d’Arizona.Amb més de 300 publicacions científiques, tambéha escrit llibres de divulgació, entre els quals La fí-sica de ‘Star Treck’. El pròleg d’aquest últim llibre ésd’un altre gran divulgador, Richard Dawkins.

Han passat 20 anys des de l’estrena de la pel·lícu-la Parc Juràssic, la pel·lícula que va posar definitiva-ment de moda els dinosaures i la biotecnologia, re-corda Daniel Closa al blog Centpeus. “Durant unsanys semblava possible recuperar qualsevol animalgràcies a les tècniques de manipulació del DNA quecada vegada tenim més apamades. Però vint anysés un bon moment per fer una mirada enrere i veu-re aquella història a la llum dels nous coneixementsi tecnologies. La primera és una mala notícia. No hiha manera de clonar dinosaures amb l’estratègiaque proposaven els científics d’InGen”, explica Clo-sa. Podeu llegir l’entrada completa a:http://ciencia.ara.cat/centpeus

L’OBSERVATORI CIENCIA.ARA.CAT

44 cultura DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara

La mort de Javier Tomeo posa fi auna de les veus literàries més sin-gulars de les lletres espanyoles.Creador de criatures monstruosesi mestre del conte, l’autor posseïauna imaginació desbordant.

XAVI SERRA

BARCELONA. Faunsdies,l’editorJor-ge Herralde va rebre la primera ver-sió de l’última novel·la de Javier To-meo, de la qual l’escriptor aragonès lihavia parlat “amb entusiasme des-bordant” un parell de setmanesabans, mentre es recuperava a l’Hos-pital Sagrat Cor de Barcelona d’unaoperació menor. Malauradament,unainfeccióvaagreujarenqüestiódedies l’estat de Tomeo i ahir, als 80anys, moria al centre hospitalari unade les figures més singulars de les lle-tres espanyoles, un escriptor prolíficque deixa una empremta única gràci-es al seu univers literari poblat demonstres i marcat pel surrealisme iunagranllibertatcreativaiestilística.

Objectehabitualdecomparacionsamb Kafka, Buñuel i Goya, Tomeoformava amb els dos últims el tridentdel “surrealisme aragonès”, coms’apuntava ahir des de l’AssociacióAragonesa d’Escriptors. L’obra deTomeo ha estat traduïda a quinzellengüesiadaptadaambfreqüènciaalcinema i al teatre. A Alemanya, onl’escriptor era un fenomen de culte,les seves obres van representar-se enalguns dels escenaris teatrals mésprestigiosos.

Llicenciat en dret i criminologiaa la Universitat de Barcelona, la car-rera de Javier Tomeo s’inicia als anys50 en els gèneres populars, però so-ta pseudònim. Fins al 1967 no publi-ca la primera novel·la amb el seunom, El cazador. La seguirien la pre-miada El unicornio (1971) i El castillode la carta cifrada (1979), la prime-ra publicada per qui va ser amic a mésd’editor, Jorge Herralde. El 1984 ar-ribariaAmado monstruo, un dels seusèxits més grans, que el 1989 s’estre-nava al Théâtre National de la Colli-ne de París.

Tocat per la fantasiaLa seva predilecció per les criaturesfora del normal i els personatgesmonstruosos va marcar un universliterari tocat per la fantasia que s’es-capava del realisme imperant en unexercici de llibertat i falta de prejudi-cis poc freqüent en els seus com-panys de generació. “Tenia una ima-ginació desbordant”, recordava ahirl’editor Enric Cucurella. Amic de To-meo des de feia més de 20 anys, vapassar de llegir les seves obres abansde ser publicades –“de vegades finsa quatre o cinc versions”– a editar-lial segell Alpha Decay l’antologia decontes Los nuevos inquisidores(2004) o la recent Constructores demonstruos (2013). “Abans de comen-

OBITUARI

Adéu a la imaginació i l’universde monstres de Javier Tomeo

L’escriptor mor a Barcelona als 80 anys com a conseqüència d’una infecció

ARAGONÈS I SURREALISTAComparat amb Goya i Buñuel,Tomeo seria el tercer referent

del surrealisme aragonès. EFE

Mal viatge

Després d’esmorzar a l’hotel i resar un To be or not to be a la capella ar-dent de Miguel Narros, al Teatro Español, vaig baixar pel carrerd’Atocha rumiant sobre l’extrema crueltat de l’any 2013 amb el tea-

tre. Oi, Annita? Oi, Monti? L’AVE va sortir puntual i el viatge va ser un ca-mí de llum sense fronteres. Passant per Saragossa vaig pensar en els amicsd’allà i, en arribar a Sants, sona el mòbil i és el David Miró, vell company deràdio, dient-me que l’aragonès Tomeo ha mort. Mal viatge. Vaig conèixer elJavier en un tren de nit cap a Milà i resulta que anàvem al mateix lloc: Flo-rència, on el meu germà i padrí del meu fill, Franco Di Francescantonio, es-trenava obra. Franco també és mort. Vam sopar al vagó restaurant, commés endavant vam fer a casa amb alguna de les seves nòvies impossibles:“Dile a Maria que haga un ‘pa amb tomàquet’ y yo traigo el vino”. Tot i que elTomeo no escrivia teatre, moltes adaptacions de les seves novel·les –i, so-bretot, Amado monstruo– van tenir reconeixement interna-cional. Et trobarem a faltar, Javier. Trobarem a faltar lesllànties de la teva camisa i la teva excel·lent literatura.

JOAN OLLÉDIRECTOR DE TEATRE

çar una novel·la imaginava els paisat-ges i, a partir d’aquí, escrivia”, expli-cava ahir l’editor.

Articulista,dramaturginovel·listasolvent, el gènere en què més va des-tacar va ser el del conte: en les distàn-cies curtes, Tomeo estava consideratun mestre. Fa només un any es reco-pilava tota la seva producció curta enel volum de quasi 900 pàgines Cuen-tos completos.

Tomeo va crear personatges ino-blidables com el gallitigre –barrejad’auifelí–oladonabòrniaaquielma-rit recrimina que es posi l’ull de cris-tall, monstres humans i humansmonstruosos que freqüentaven unaobra sovint regada d’absurd i ironia,admirada per autors tan diferentscomBolañooCasavella.L’últimcapí-tol d’aquesta producció literària arri-barà l’any vinent quan Herralde pu-bliquiElamantebicolor, lanovel·ladelaqualTomeoparlavaentusiasmatfaunes setmanes.e

EL BITLLET

45culturaara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013

CLÀSSICA

Debut emocionant de lesveus del Palau a Viena

tat un èxit. El públic austríac i cata-là –a Viena s’hi van traslladar mece-nes i socis del Palau– va respondreamb set llargs minuts d’aplaudi-ments. Blasi, que fa més de 30 anysque és a l’Orfeó, se sentia feliç. Comla resta de membres de l’Orfeó, no ésprofessional i destina molt del seutemps lliure al cant.

No va ser una actuació senzilla. Al’escenari de la Konzerthaus, inau-gurat com el Palau de la Música el1913 i també pagat per subscripciópopular, hi van pujar més de 200 mú-sics. Amb l’Orfeó i el Cor de Cambra,hi havia la Wienner Symphoniker i elcor del Teatre Nacional Eslovac. In-terpretar els Gurrelieder d’ArnoldSchönberg i cantar els apassionatspoemes del danès Jens Peter Jacob-sen requereix vigor i coordinació.Kent Nagano va ser l’encarregat dedirigir l’obra a la qual Schönberg vadedicar 11 anys i que es va estrenarara fa una centúria. El cor d’homestenia uns deures difícils: convertir-se en les veus terribles d’ànimes tor-turades i sense ulls que surten de latomba per anar de cacera. A l’escena-ri hi van pujar la soprano Angela De-

noke, la mezzosoprano Mihoko Fu-jimira, el tenor Jay Hunter Morris, elbaríton Albert Dohmen i la narrado-ra Sunnyi Melles.

La complexitat no només va sermusical. A l’escenari, músics i cantai-res estaven frec a frec. El director del’Orfeó, Josep Vila, aplaudia al finaldel concert la valentia dels seus ho-mes i dones per haver estat assegutsel 80% del temps en uns seients “in-fernals”. Mariona Carulla, presiden-ta de la Fundació del Palau, es passe-java per la Konzerthaus amb unsomriure d’orella a orella. “M’he sen-

tit molt contenta quan he vist tota lamassa de músics dalt l’escenari. Vo-lem fer més passes endavant, pujarmés graons. Espero poder continuarper aquest camí”. Sortir, mirar mésenllà de les fronteres, actuar en esce-naris d’arreu del món i buscar aliatsinternacionals són alguns dels pro-pòsits en què més ha insistit el direc-tor del Palau de la Música, JoanOller. Divendres va aconseguir quel’Orfeó i el Cor de Cambra actuessinjunts, per primera vegada, a l’estran-ger. I que a les escales de la Konzer-thaus es poguessin recollir els poe-mes del Gurrelieder en català i ale-many. Fins i tot, l’ambaixador espa-nyol, Alberto Carnero, va confessarque es va emocionar escoltant elCant de la senyera que els cantairesvan improvisar al bar. “La música ésun llenguatge universal”, va argu-mentar quan se li va preguntar quèli havia semblat la lletra.

És un cap de setmana intens. Ahirl’Orfeó i el Cor de Cambra van tornara interpretar els Gurrelieder. Avuil’Orfeó, sota la direcció de Josep Vi-la, actua a la Sala Mozart de la Kon-zerthaus amb un programa que in-clou peces pròpies i de compositorscatalans dels segles XX i XIX, comLluís Maria Millet, Josep Baucells,Pau Casals i Josep Sancho-Marraco,i també el Rèquiem de Gabriel Fauré,amb la soprano Marta Matheu, el ba-ríton Germán de la Riva i l’organis-ta Mercè Sanchís. Vila va prometreque, si hi havia molts aplaudiments,avui, dalt l’escenari de la Konzer-thaus, hi hauria una sardana.e

El concert de l’Orfeó Català i el Cor de Cambra delPalau va rebre una ovació de set minuts. PALAU

L’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palauactuen junts per primera vegada a l’estranger

Crònica

SÍLVIA MARIMONVIENA

“Ha estat molte m o c i o n a n t .Hem treballatmoltíssim i hemlluitat molt. Pe-

rò ha valgut la pena. Hem recuperatels hàbits de fa molt de temps, per-què en els últims anys tot plegat s’ha-via degradat moltíssim –Millet noera partidari d’invertir en viatges–.Per fi, hem pogut tornar a sortir a fo-ra”, explicava Cristina Blasi, diven-dres a la nit, molt somrient i amb unacopa a la mà, al bar de la Konzerthausde Viena, pocs minuts abans de can-tar, amb els seus companys de l’Or-feó Català, un improvisat Cant de lasenyera. Estaven eufòrics. El debutde l’Orfeó Català i el Cor de Cambradel Palau a la Konzerthaus havia es-

EspontaniAl bar de alKonzerthausva sonar unimprovisat‘Cant de lasenyera’

46 cultura DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara

MÚSICA

La gira d’Els Amics de les Arts pas-sa el cap de setmana que ve perl’ARA. Els lectors podran adquirirel concert en doble format en DVDi CD del grup, Tenim dret a ferl’animal, per només 12,95 euros.

satilitat tocant en diferents mo-ments instruments com la melòdi-ca, el Moog, el carilló i les percussi-ons. La resta d’amics són menysprolífics instrumentalment: DaniAlegret toca el piano Hammond, Jo-an Enric Barceló la guitarra acústi-ca i Ferran Piqué l’elèctrica. I totsquatre, per descomptat, posen laveu, un dels trets característics de labanda, que en directe s’acompanyatambé de Ramon Aragall a la bate-ria, Pol Cruells al baix, Jaume Penyaa la trompeta, Josep Tutusaus altrombó i Santi de la Rubia al saxo.

Minicròniques a la cartaCom afirma Costa, la banda està ob-sessionada a “deixar constància” delque fan. Aquesta obsessió es traslla-da a l’interior del DVD, que inclou-rà un llibret amb unes “minicròni-ques” en què Costa i Barceló deta-llen impressions de tots i cadascundels concerts d’una gira que va ar-rencar el 8 de març del 2012 alT e a t r e

Kursaal de Manresa i es va tancar el16 de març del 2013 al Palau de laMúsica de Barcelona.

Una d’aquestes minicròniques ésla del mateix concert que recull elDVD. “La nit just abans cantesaquella veu que has assajat aquellmateix dia al local. Tres notes. Hosabré fer? Perquè aquell dia res potanar malament. Està prohibit. Per-què, sigui la Razzmatazz o el Palau,

hi ha més de dues mil personesque canten amb tu i que fan

avançar les cançons com siun cantant es llancés al

públic i la gent l’anésportant de punta apunta de la sala. De fet,una gira no deixa deser això. Tu saltes i ésla gent que et fa avan-

çar molt o poc, ràpid olent, que et permet anar

a uns llocs o a uns altres”.Un altre dels extres de

l’edició és una petita curiositat:

un vídeo d’Els Amics de les Arts alcircuit de karts que té el pilot JordiGené a Terrassa, fent curses i pi-cant-se entre ells.

El “cinquè amic”La banda barcelonina ha tornat ademostrar amb l’edició d’aquestconcert en directe que són un delsgrups del panorama català amb unarelació més propera i còmplice ambel seu públic. Un exemple és el fetque el nom del disc, Tenim dret a ferl’animal, va ser escollit pels segui-dors del grup. “És el cinquè amic”,afirma Costa.

Ara el seu públic es podrà retro-bar amb ells. Divendres 28, dissab-te 29 i diumenge 30 de juny, els lec-tors de l’ARA podran endur-se a ca-sa per 12,95 euros el CD i el DVD deTenim dret a fer l’animal, un docu-ment de la vitalitat i el talent d’unabanda en el seu millor moment, enplena comunió amb el seu públic,gaudint d’un èxit merescut.e

ARA

BARCELONA. Els Amics de les Artsvan acabar ja fa uns mesos la gira depresentació d’Espècies per catalo-gar, el segon disc de la banda barce-lonina. Però el cap de setmana vi-nent els lectors de l’ARA tindranl’oportunitat de reviure un dels úl-tims moments d’aquella gira ambTenim dret a fer l’animal. En directe,l’enregistrament del concert que elquartet va oferir a la sala Razzma-tazz de Barcelona el 15 de març pas-sat. I ho podran fer en doble format:un DVD que recull l’actuació ínte-gre i un CD amb una selecció de lescançons que van tocar aquella nit ala sala del Poblenou.

Entre la inicial Carnaval i la ver-sió acústica de Louisiana o elscamps de cotó, el repertori in-clou peces fonamentals delrepertori de la banda comMonsieur Costeau, Jean-Luc,La merda se’ns menja, Les me-ves ex i tu, Tots els homes d’Es-còcia i L’home que dobla en Bru-ce Willis, fins a arribar als 20 te-mes del DVD i els 15 del CD. “Famolt de temps que ho teníem alcap, i volien que fos l’enregistra-ment d’un dels últims concerts,que és quan les cançons estanmés vives”, explica Eduard Costa,un dels membres de la banda, queal concert fa una exhibició de ver-

D’esquerra a dreta, Eduard Costa, Joan Enric Barceló, Dani Alegret i Ferran Piqué. És adir, Els Amics de les Arts. JORDI PIZARRO

El directe d’Els Amicsde les Arts, el pròxim cap

de setmana amb l’ARA‘Tenim dret a fer l’animal’ es podrà adquirir

del divendres 28 al diumenge 30 de juny

DVD + CDPer només 12,95euros, els lectors del’ARA podran comprar elcap de setmana que ve unCD i un DVD amb el con-cert del grup a la salaRazzmatazz del 15de març

DemocràticEl títol deldirecte va serescollit pelsseguidors dela banda

47culturaara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013

ÒPERA

L’esclat de genialitat d’un adolescent

abrusadora intensitat que va tenirel seu punt àlgid en la infernal àriaAh se il crudel periglio, que tancavala primera part (tot partint el segonacte de l’òpera). Silvia Tro Santafé liva donar justa rèplica en un Ceciliod’accents amorosits (deliciós el duodel final de l’acte primer amb Peti-bon), no exempt de fermesa quancalia, mentre que Inga Kalna com aLucio Cinna va anar de menys amés, tot desplegant una major fan-tasia ornamental en les cadènciesque els seus companys. Ofelia Salava ser una gràcil Celia i Antonio Lo-zano va treure bon rèdit del fet quel’ària d’Aufidio no fos una de les trestallades. Després del magnífic Logea Das Rheingold d’aquest curs, KurtStreit va fer tota una creació delneuròtic dictador que dóna nom al’obra, amb una presència escènicade primera magnitud.

Un món ominós i violentClaus Guth, en aquest muntatgeanunciat com a nou tot i estar origi-nat en un que ja es va representar el2005 a les Wiener Festwochen, vasuperar amb intel·ligència l’esculld’una trama estàtica. El decorat gi-ratori de Christian Schmidt enstransportava a un món ominós, unbúnquer on planen la por i la violèn-

cia i pel qual deambulen uns perso-natges atribolats, moguts de formamodèlica per Guth, als quals ja ens tében avesats pels seus anteriors mun-tatges al Liceu. El director alemanyva ser capaç també de vestir de for-ma pertinent les llargues repetici-ons de les àries més dilatades (i n’hiha un grapat) sense caure en efectis-mes sobrers. El toc més intervenci-onista es va produir en l’aspecte mésfluix del llibret, la sobtada conversió

El Lucio Sillade Mozartplanteja gransreptes vocalsi dramàtics alsintèrprets. LICEU

‘Lucio Silla’ torna al Liceu en un intens muntatge de Claus Guth amb una gran Patricia Petibon

Lucio SillaGRAN TEATRE DEL LICEU21 de juny

XAVIER CESTER

El gènere de l’opera seria,al qual pertany Lucio Si-lla, sol plantejar als in-tèrprets actuals dos ti-pus bàsics de repte: un

de vocal i un altre de dramàtic. A ex-cepció del paper titular, adaptat pera un tenor amb escassa experiènciaque va arribar poc abans de l’estre-na de l’obra a Milà, el 26 de desem-bre del 1772, Mozart va posar les co-ses molt difícils als protagonistes.En la que representava la segonaaparició d’aquesta obra al seu esce-nari, el Liceu va aplegar un equipmés que capaç de sortir-ne airós.

Va sobresortir de forma podero-sa la Giunia de Patricia Petibon: elshabituals manierismes (per exem-ple, els sons emblanquinats) de lasoprano francesa, així com la inne-gable perícia en negociar la més em-bogida pirotècnia vocal, van estar alservei d’una composició d’una

Crítica

de Silla, que Guth transforma, da-vant la incredulitat de la resta depersonatges, en una última i cruelbroma del tirà. L’única màcula de larepresentació va ser la plàcida batu-ta de Harry Bicket davant una or-questra de so mat i no sempre prouequilibrat (la corda va tenir mo-ments anèmics), en una lectura queno va albirar totes les possibilitatsd’aquest esclat de genialitat d’unadolescent anomenat Mozart.e

48 DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 araesportsFUTBOL

ser novament el botxí que va deci-dir la sort dels catalans.

El Girona saltava a la gespa de l’es-tadiJuegosMediterráneosambladi-fícil tasca de remuntar el 0-1 en con-tra encaixat dimecres. Necessitavenla victòria, però no va arribar. Tot elcontrari.L’Almeriatambévaguanyarel segon assalt. I amb molta contun-dència. Demostrant ser millor con-junt sobre la gespa. Més preparat peraguantar la pressió en els momentsmés delicats. Més sòlid en les dife-rentslínies.Méspensatperjugarambels millors. Ahir, tot i algunes petitesimprecisions, va saber calmar millorelsnervisicontrolareltempodelpar-tit, també quan no tenia la pilota.

Els de Rubi van sortir amb ganes,però insegurs. No tenien claredatd’idees a l’hora de construir joc, i elsjugadorsnos’oferienalmigdelcamp.Mentrestant,l’Almeriaesperavaambpaciència, a l’expectativa. Els locals,per la seva banda, estaven més pen-dents de no perdre la posició defen-siva que de construir jugada.

De mica en mica, els andalusos ce-dien metres. I els gironins n’avança-ven, pujant en bloc a l’atac. La trampaacabaria sent mortal per als catalans,ja que l’Almeria va fer mal al contraa-tac.Noalprimer,peròsíalsegon.ChusHerrerovasalvarelgoldeCharlesllan-çant-se a terra i enviant la pilota a cór-ner. En el servei de cantonada, execu-tat en curt, Aleix Vidal va rebre a lafrontal, va despistar el marcador fentmitja volta d’esquena a la porteria i vasorprendre Becerra amb un xut ajus-tatalprimerpalqueelporter,esperantla centrada, no va preveure.

L’Almeria s’havia quedat a lesportes de l’ascens directe quan vaperdre a Vila-real a l’última jornadade la competició. Ahir, a la segonaoportunitat, no es va deixar prendrela cartera. L’estadi va esclatar justquan la pilota va tocar el fons de laxarxa, i l’optimisme es va contagiarals jugadors de Javi García, que vanpassar a dominar a plaer.

Els catalans van intentar reacci-onar, més amb el cor que amb les ca-mes. I Felipe Sanchón va tenir, pocdesprés, l’única ocasió clara de gol,amb un xut tímid que va aturar Este-ban sense dificultats. El veterà por-ter local, igual que a l’anada, va sabertancar la seva porteria amb pany iforrellat a la segona meitat, quan elGirona ho va intentar amb xuts llu-nyans i centrades laterals.

Els últims minuts del primertemps el partit va entrar en puntmort. Cap dels dos tenia la iniciati-va, i el joc tornava a destacar més perla precipitació i les males eleccionsper totes dues bandes. L’Almeria va

reclamar dos penals que el col·legiatno va xiular en considerar que els da-vanters locals hi havien posat més paque formatge. Aquestes accions, i du-es grogues consecutives a l’Almeria,van encendre els ànims dels segui-dors. A l’inici del segon temps, serienels seus jugadors qui els farien aixe-car de les seves localitats.

Rubi no va tenir més remei que or-denarqueelsseushomesfessinunpasendavant, i l’Almeria va trobar l’argu-ment perfecte per matar l’eliminatò-ria,ambarribadesràpidesperlesban-des. Amb només set minuts, Iago Fal-quéesplantavasoldavantBecerraias-sistia per a Charles, que només haviade llançar-se a terra i rematar al fonsde la porteria.

El segon gol va acabar d’estabor-nir el Girona, que va caure cada copmés en accions més individuals quecol·lectives, i que a falta de combi-nació s’entestava a xutar des de lafrontal. Eleccions discutibles i re-sultats nefastos. Com nefasta va serla col·locació defensiva en el tercergol de Charles: una pilota que Este-ban va enviar a camp contrari i queningú no va tocar. Així, el davanterbrasiler es va trobar amb l’esfèricaals peus i metres per córrer en so-litari, driblar el porter amb comodi-tat i fer el tercer.

Enelsúltimsinstants,elGironavabuscar el gol de l’honor per poder-lodedicaralsmésdesis-centsaficionatsque es van traslladar fins a Almeria, iquenovanparard’animarmalgratelsgolsencontra.Novaarribar.Elscata-lans es van quedar a les portes de l’as-cens i per golejada. Massa càstig pera un conjunt atrevit i amb ganes debon futbol, i que desitjava convertir-se en el vuitè català que pot jugar a laLliga dels millors.e

El somnide l’ascens

s’esvaeixa AlmeriaEl Girona no pot capgirar

l’eliminatòria i cau golejat per 3-0

MARTÍ MOLINAENVIAT ESPECIAL A ALMERIA

Queia la nit a Almeria i elxiulet de l’àrbitre donavapas a la invasió de camp ials focs artificials: comen-çava la festa de celebració

de l’ascens a la Primera Divisió. Totel contrari de Girona, que despertavafinalment del somni de pujar a la mà-xima categoria del futbol estatal. Laderrota al partit d’anada a Montilivi,en l’última eliminatòria del play-off,va ser una llosa massa pesant per a unconjunt que ho va donar tot a la ges-pa,iquevaacabargolejat.AleixVidal,a la primera meitat, i Charles, ambdues dianes a la represa, van anotarper a un Almeria que va demostrarper què és el segon equip amb méspressupost de Segona. Al final, elmarcador reflectia un cruel 3 a 0.

L’equip que entrena Joan Fran-cesc Ferrer, Rubi, amb el quartpressupost més baix de la Divisió dePlata, s’havia situat en posicions depromoció d’ascens a la segona jor-nada, i ja no abandonaria aquellsllocs fins al final de la competició.Fins i tot van aspirar a l’ascens di-recte, però una derrota inesperadaa casa contra el Xerez (ja havia per-dut la categoria) i una altra derro-ta amb polèmica al camp de l’Alme-ria (per un penal no xiulat) van ferque l’equip acabés caient fins a laquarta posició. Ahir, l’Almeria va

Crònica

Almeria 3

Girona 0Almeria: Esteban, Gunino, Pellerano, Trujillo, Christian,Verza, Corona (83’ Suárez), Vidal, Soriano (79’ Mejía), Fal-qué (75’ Calvo), Charles. Entrenador: Javi GraciaGirona: Isaac, José (45’ Jandro), Moisés, Herrero, DavidGarcía (76’ Junc), Luso, Tébar, Felipe, Moral, Eloi, Acuña.Entrenador: Rubi

Gols: 1-0 Aleix Vidal (17’), 2-0 Charles (52’), 3-0 Charles(70’).Àrbitre: Jaime Latre. Comitè Aragonès.Targetes grogues: Acuña (38’), Soriano (41’), Charles(46’), Herrero (53’), Christian (66’) i Suárez (85’)Targetes vermelles: Cap.Estadi: Juegos Mediterráneos.

L’Almeria celebrantel gol de Charles.CARLOS BARBA / EFE

49ara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 esports

“No passa res:hem fet història”

Els seguidors del Girona aplegats al bar Bon Ibèriclamentant-se d’un gol de l’Almeria. DAVID BORRAT

L’esperança, però, es va acabar decop amb el segon gol. L’Ángel es posa-va les mans al cap i deia: “S’ha acabat.Tocats i enfonsats”. El propietari delbar l’intentava animar amb un: “Nopassares:hemfethistòria”.Quanvaar-ribar el tercer, part dels seguidors vandecidir acabar amb el patiment i mar-xar del local. Tot i la decepció del mo-ment,elssuperviventscoincidienaas-segurar que estan molt orgullosos del’equip i que era inimaginable arribarfinsaquí,iexpressavenundesigcomú:“Esperem que l’any que ve fem unatemporada com aquesta”.

Tal com estava previst, l’equip faràavuienunautobúsdescobertunagranruapelscarrersdeGironaquecomen-çarà a tres quarts d’una del migdia.Sortirà des de Montilivi i acabarà a laplaçadelVi,onelsjugadorsielstècnicsagrairan a l’afició el seu suport.e

Tot i la derrota, l’afició gironina es bolca amb l’equip

ELISABET ESCRICHEGIRONA

“Els que el segueixindes de Girona te-nen una cita a lanostra seu, al barBon Ibèric”. Amb

aquest tuit fet al migdia, la Penya Im-mortal Girona animava els seguidorsque no havien anat a Almeria a donarsuport al seu equip des d’aquest lo-cal situat al barri de Sant Narcís. Lacrida va reunir una trentena d’afici-onats, alguns dels quals enfundatsamb samarretes blanc i vermelles.

La seu és una mena de museu delfutbol on hi ha des d’un tros de la xar-xa en què Migue va marcar el gol del’ascens a Segona A fins a un reguit-zell de bufandes i banderes de tots elsequips. Evidentment, no hi faltava ladel Girona, però tampoc la de l’ene-mic, “UD Almería, orgullo rojiblan-co”. A més, com si es tractés d’unapremonició, estaven situades l’unadavant de l’altra.

“El no ja el tenim, a veure si sonala flauta”, “Ho tenim difícil però noimpossible” i “Són 90 minuts i podenpassar moltes coses” són algunes deles frases recurrents que se sentienen els grupets que compartien ca-nyes mentre esperaven que l’àrbitrexiulés l’inici del matx.

El silenci i les cares de preocupa-ció, sobretot després del primer gol,van ser els protagonistes a la primerameitat. Els seguidors només reacci-onaven quan el Girona atacava, o peralguna decisió arbitral, amb tímids“Girona, Girona” o “Sí, es pot”.

A la mitja part un dels aficionatsque portava la batuta, Ángel Ramos,insistia: “Necessitem un gol per po-sar-nos al partit. Mentre hi ha vida hiha esperança”.

Reportatge

SUPERATSEl jugador de l’Almeria Aleix

Vidal s’endú una pilotadividida davant el lateral

esquerre del Girona DavidGarcia. CARLOS BARBA / EFE

GràciesL’equiprecorreràavui enautobúsel centrede Girona

Joan Francesc Ferrer ‘Rubi’ ENTRENADOR DEL GIRONA

“Tothom volia que el Gironaestigués a Primera, peròteníem un equip molt fortdavant i ens han guanyat bé”

“Estem orgullosos de tot elque hem fet, que la ciutatconegui més que maiel seu equip”

“He de parlar amb el Girona,hem de valorar si jo sócl’entrenador ideal, no tincnovetats”

“Sóc molt feliç amb el que hemfet aquest any, l’equip estàtrist però no es pot recriminarres als jugadors”

Orgull i decepció

50 esports DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara

■ El Madrid haurà de pagar 4,5 milionsd’euros al PSG per Carlo Ancelotti

El Reial Madrid haurà de pagar 4,5 milions d’eurosal PSG per Carlo Ancelotti a compte de l’últimatemporada que l’entrenador italià hauria d’haverpassat amb el club francès, segons va publicar ahirL’Équipe. El tècnic no firmarà amb el club blanc finsal 3 de juliol. La raó és que, posposant l’entrada envigor del contracte, la fiscalitat a què estaràsotmesa la seva remuneració baixarà del 52% al24%. Amb Ancelotti arribarà Isco, que firmarà peruna quantitat que vorejarà els 30 milions.

■ José Mourinho vol que AitorKaranka vagi amb ell al Chelsea

José Mourinho vol Aitor Karanka al seu costat.Segons el diari The Times, el tècnic portuguès volque Karanka s’incorpori a l’staff del Chelsea. Elsegon entrenador del Madrid aquesta últimacampanya té contracte amb l’equip espanyol, tot ique la possible arribada de Carlo Ancelotti elpodria fer decidir per marxar al Regne Unit.

■ L’Olot cau 3-2 contra l’Arandina i esjugarà l’ascens a Segona B dissabte

L’Olot va desaprofitar un 0 a 2 a favor i va caure3 a 2 contra l’Arandina en el partit d’anada del’eliminatòria d’ascens a Segona B. Abel Solé iRoger Vidal van ser els golejadors dels catalans,tot i que el conjunt local va capgirar el marcadordel Montecillo. Els catalans s’ho jugaran totdissabte que ve al Municipal d’Olot.

■ L’Hospitalet perd contra l’Eibar i diupràcticament adéu a l’ascens (3-0)

En cinc minuts l’Eibar vafer la feina. Guille i Mainzvan aprofitar eldescontrol inicial delscatalans per establir el 2a 0 a Ipurúa. Als minutsfinals, Diego vasentenciar pràcticamentl’eliminatòria. Ambaquest resultat,l’Hospitalet té molt difícill’ascens a Segona A.

enbreu

■ La selecció catalana amateurguanya per 2 a 0 l’Isloch bielorrús

La selecció catalanaamateur va superarl’Isloch bielorús (2-0) enla fase final de la Copa deles Regions UEFA.D’aquesta manera, elcombinat català continuacomptant els seus partitsinternacionals oficialsper victòries. ElYugoiztochen búlgarserà el rival demà.

CHARLES PLATIAU / REUTERS

FUTBOL - COPA CONFEDERACIONS

Neymar posposa el duel contraels seus futurs companys de club

punta esquerra de l’atac brasiler i vatenir l’encert de cara a gol amb lafalta que va suposar el 2 a 1, just des-prés que Giaccherini empatés elpartit per als italians. La nova estre-lla barcelonista també havia parti-cipat en el primer gol servint unafalta lateral que va acabar amb el golde Dante. Amb 3 a 1 al marcador, elseleccionador Luis Felipe Scolari vadonar vint minuts de descans aNeymar. Fred va ser l’encarregatd’arrodonir la victòria dels brasilersamb un gol més.

El davanter del Barça va treballarmolt en la pressió que els sud-ameri-cans feien per recuperar la pilota aprop de la porteria italiana. La impli-cació de Neymar el va portar a fer unadura entrada sobre el lateral dret del

Milan, Ignazio Abate. Aquesta in-fracció va lesionar l’italià i va suposarla targeta groga per a un voluntariósNeymar en la parcel·la defensiva.

Primera faseAmb aquest resultat, els jugadorsdel Barça que juguen amb la selec-ció espanyola s’enfrontaran al com-binat italià a les semifinals d’aques-ta competició. Serà la reedició de lafinal del Campionat d’Europa. Enaquella ocasió, els de Del Bosque, li-derats per Andrés Iniesta, van acon-seguir el triomf.

D’altra banda, en l’últim partit degrup, Mèxic va superar 2 a 1 el Ja-pó. Dos gols de Javier ChicharitoHernández van donar la victòria alsmexicans.e

El davanter marca en el 4 a 2 del Brasil contra Itàlia i evita Espanya

Neymar controlant la pilota entre dos defensors de la selecció italiana. El jugador del Barça va tornar a serdecisiu amb un gol que evita l’enfrontament amb la selecció espanyola. PAULO WHITAKER / REUTERS

ALBERT LLIMÓSBARCELONA

Tres tocs de pilota, tresgols magnífics. Aquestaés la carta de presenta-ció de Neymar amb la se-lecció brasilera. Contra

el Japó va empalar la pilota des de lafrontal amb la cama dreta, contraMèxic amb la cama esquerra. Entots dos partits, amb idèntic resul-tat: gol brillant, combinació de pun-teria i força. Ahir a la nit, contra Ità-lia, Neymar va tornar a ensenyar unnou registre. També al primer toc.Un llançament de falta precís al palde Buffon.

El nou fitxatge del Barça ha de-mostrat en aquests tres primerspartits de la Copa Confederacionsque, a banda del seu joc virtuós, elseu eslàlom i els seus detalls excel-sos, també té gol. El 2 a 1 que vaaconseguir contra Itàlia va servirper assegurar la victòria del combi-nat sud-americà i, d’aquesta mane-ra, va evitar un duel amb els seusnous companys de club. El Brasil vagolejar 4 a 2 Itàlia i evita la seleccióespanyola. El duel de Neymar con-tra els seus admirats Iniesta o Xavies posposa fins a una hipotètica fi-nal d’aquesta Copa Confederacions.

Neymar va tenir un partit discreten els 70 minuts que va estar sobreel terreny de joc de l’Arena FonteNova. El jugador blaugrana va ar-rencar amb total llibertat des de la

Crònica

Bartra, pendent de Puyol

El nou entrebanc que ha patit Car-les Puyol en la seva recuperació,amb l’operació a què va ser sotmèsaquesta mateixa setmana per ex-treure-li un quist de Baker, pot fervariar les intencions de la secreta-ria tècnica del Barça. El club cata-là considera que Puyol i Piqué sónels centrals titulars de l’equip decara a la temporada vinent. Elsdubtes que hi ha sobre l’estat físicdel jugador de la Pobla de Segur,però, podrien afectar Marc Bartra.Amb l’arribada del central que elBarça vol fitxar i la figura de Javi-er Mascherano, la intenció del clubera cedir Bartra perquè sumés mi-

nuts. La nova operació de Puyol iels dubtes que hi ha sobre el seu ge-noll –fa dos anys que arrossegaproblemes en aquesta articulació–podrien aturar la sortida del jovedefensa blaugrana.

L’arribada d’un nou centralaquest estiu convertiria Marc Bar-tra en el cinquè central de la plan-tilla. La direcció esportiva i el costècnic consideren que el centraltindria pocs minuts i veuria trun-cada la seva progressió. Per això, laprimera intenció era cedir el juga-dor a un club capdavanter de la Lli-ga. Una decisió que s’aturarà fins aveure l’evolució de Puyol.

51esportsara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013

ALBERT LLIMÓSBARCELONA

Serà un any complicat. Alsdespatxos de la Ciutat Es-portiva Joan Gamper sónconscients que aquestatemporada el filial blau-

grana pot tenir dificultats per man-tenir la categoria. L’equip ha patituna profunda remodelació. Marxenla majoria dels pilars del conjuntd’Eusebio Sacristán, els futbolistesque marcaven la diferència. Per su-plir-los, arriben set joves del juvenilque han d’acostumar-se a l’exigèn-cia de la Segona Divisió, jugadorssense experiència en una categoriamolt dura. Unes cares noves que escomplementaran amb quatre fitxat-ges. Es tracta d’una reconversió in-tegral que preocupa dins del club.Ara bé, una reconversió necessària iobligatòria.

Èxode massiuRafinha i Deulofeu marxaran ceditsa un equip de Primera Divisió o a unconjunt dels capdavanters dins delpanorama europeu. Els dos futbolis-tes –en qui es confia molt a Can Bar-ça a curt i mitjà termini– han de se-guir amb la seva progressió i el filialbarcelonista s’ha quedat petit per po-der desenvolupar la seva qualitat. Enuna situació similar es troba SergiRoberto. El jugador de Reus farà elsalt al primer equip aquest estiu i dei-xarà enrere una etapa de tres anys alfilial barcelonista. Són els tres refe-rents del Barça B que abandonen elMiniestadi aquest estiu. Són, a la ve-gada, els tres jugadors amb qui méses confia per poder formar part delfutur Barça –present, en el cas delreusenc, de 21 anys–. La resta ha debuscar nous horitzons lluny delCamp Nou.

Els canvis que han dissenyat An-doni Zubizarreta i Eusebio Sacristánafecten pràcticament l’onze tipusd’aquesta temporada. Jugadors comLuis Alberto, Lobato, Oier, Balliu,Gus Ledes o Marc Muniesa, habitu-als en les formacions del filial, ja te-nen clar que no seguiran de blaugra-

Reportatgena. Altres, com el central DavidLombán, podrien tancar en breu elseu salt a un altre equip. El mateixpassa amb Sergio Araujo, que des-prés d’arribar l’estiu passat del Boca,no ha convençut el Barça i tornarà alseu país.

El filial català perd veterania i qua-litat. Marxen futbolistes fets, com elporterOierOlazábal,quefeiasisanysque hi era, o Cristian Lobato, queamb 24 anys era dels més veterans.

Pas endavantEl relleu l’hauran d’agafar els que esqueden. Ells hauran d’assumir la res-ponsabilitat per no carregar amb ex-cessiva pressió els juvenils que fan elsalt. En defensa, futbolistes com Ser-gi Gómez o Carles Planas hauran deser puntals. Gómez haurà de recupe-rar la confiança que Eusebio li va per-dre durant bona part de la tempora-da, mentre que Planas haurà de re-fermar la seva bona campanya. Ale-jandro Grimaldo es mereix unaatenció especial. El jove lateral es-querre, amb només 17 anys –i un copes recuperi de la greu lesió que va pa-tir al genoll–, ha de ser un dels nomsimportants del B. També el portu-guès Edgar Ié, fitxatge de l’estiu pas-sat que pràcticament ha estat inèditaquest curs. Tot i això, al club estansorpresos amb les seves qualitats.“Per què no pot ser un nou Varaned’aquí dos anys?”, es pregunta unaveu autoritzada. Jordi Masip a laporteria –ja consolidat aquest últimcurs–, el capità Ilie Sánchez o el da-vanter Jean Marie Dongou tambéhan de fer un pas endavant. Aaquests jugadors s’hi sumaran qua-tre fitxatges: un defensa, dos a la me-dul·lar i un davanter, tal com va ex-plicar Eusebio Sacristán.

Del juvenil pugen els centrals Ro-bert Costa i Frank Bagnack, el late-ral Lucas Gafarot, els mitjos Pol Cal-vet, Sergi Samper i David Babunski,i el davanter Sandro Ramírez. Juga-dors d’entre 17 i 19 anys que necessi-ten habituar-se a l’exigència de la ca-tegoria. Futbolistes poc madurs, ad-meten des del club. Al Barça sabenque serà un any complicat, però el fi-lial serveix per ajudar que surtin“Deulofeus i Rafinhas”, argumentendes del club.e

BARÇA

Preocupació pelfilial blaugrana

Dins del club admeten que el Barça B pot patir lesconseqüències de canviar la columna vertebral

Oier

Balliu Lombán Muniesa Grimaldo

Lobato

Deulofeu Rafinha Luis Alberto

Sergi Roberto Gus Ledes

Es queda

Marxa

52 esports DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara

■ Marc Gasol anuncia que disputaràl’Eurobàsquet d’aquest estiu

Marc Gasol, pivot dels Memphis Grizzlies, vaanunciar ahir que disputarà l’Eurobàsquet. “Si JuanOrenga ho considera oportú, aniré a competiraquest estiu amb els meus companys”, va escriureel jugador català al seu compte de Twitter. PauGasol i Felipe Reyes, en canvi, no hi seran.

enbreu

■ Rafa Nadal veu l’herba deWimbledon com un problema

Rafa Nadal, cinquè cap de sèrie del torneig deWimbledon, que comença demà, va advertir ahirque l’herba és una de les pitjors superfícies per alseu genoll esquerre, que l’ha mantingut més deset mesos fora del circuit. “Les posicions que caladoptar a la pista són molt baixes”, recorda.

■ Mor el pilot danès Allan Simonsena les 24 Hores de Le Mans

Allan Simonsen va morir ahir com a conseqüènciade les lesions que va patir després d’un fortaccident abans de complir-se els deu primersminuts de les 24 Hores de Le Mans. El pilot danèstenia 34 anys i la d’aquest any era la seva setenaparticipació a la prova.

✔ COPA CONFEDERACIONS La seleccióespanyola tanca aquest vespre (21 hores,Telecinco) la primera fase del campionatjugant contra Nigèria.

✔ BÀSQUET El Barça Regal va confirmar ahirque Erazem Lorbek va ser sotmès dijouspassat a una artroscòpia per solucionar unsproblemes al genoll dret.

✔ RAIDS Nani Roma va guanyar a l’Argentinael Desafío Ruta 40 en cotxes i Marc Coma vaacabar tercer en motos, on el campió va serKurt Caselli.

■ El ciclista Jan Ullrich reconeix haverpracticat el dopatge sanguini

Jan Ullrich va reconèixerhaver practicar eldopatge sanguini ambl’assistència del metgeEufemiano Fuentes.“Gairebé tots vanprendre substàncies quemilloraven elrendiment”, va dir elciclista a la revista Focus.

i més a l’

HOQUEI PATINS - OK LLIGA

CH Lloret, com sobreviureal fantasma de la màfia russa

el club endavant. També ens hanajudat els pares, amb transferènci-es extraordinàries, i les institucionspúbliques. Per una banda, nosaltreshem estat honestos des d’un princi-pi. Per l’altra, ells són professionalsi han sabut entendre i adaptar-se ala situació. Dir la veritat sempre ésbo per al futur, a vegades no dir-la etpermet saltar el present, però aca-

bes pagant-ne les conseqüències. Laveritat fa mal, però el dubte mata eljugador”, opina.

El Lloret ha aconseguit activar lapassió dels jugadors. “La clau és lasolidaritat entre els 10 jugadors,l’entrenador, el preparador físic i eldelegat. L’entrenador ens aportamolta calma. Ha estat indispensableestar molt units i oblidar-se delsproblemes fora de la pista, perquè

estan lluny del nostre abast. On nos-altres podem fer bé les coses és a lapista. A vegades es fa complicat en-trenar-se amb intensitat, però calseguir treballant pel bé propi i el co-mú”, analitza Xavi González, segoncapità de l’equip. “Per superar la si-tuació en què ens hem trobat el mésimportant és respectar tothom, es-coltar i entendre”, afegeix Jordi Ro-dríguez, el primer capità.

Manel Barceló, entrenador delLloret, confirma que la relació ambla junta directiva ha estat en tot mo-ment de transparència: “Ha estat lapetició que nosaltres els vam fer, sa-ber en tot moment el que passava,fos bo o dolent, i en aquest sentit lajunta ens ha informat de l’evolucióde la problemàtica”.

El futur del Lloret a l’OK Lliga es-tà assegurat i la temporada vinentservirà per posar les coses a lloc. Lajunta gestora dirigirà el club finsque se celebrin eleccions, que serandissabte. A partir de llavors comen-çarà una nova etapa per al Lloret,que haurà sabut imposar-se al fan-tasma de la màfia russa.e

Dos guàrdies civils durant l’operació contra la màfia russa que es vadur a terme a Lloret. DAVID BORRAT

L’equip ha sabut aïllar-se de la situació extraesportiva

MARTÍ ROVIRÓLLORET

El dissabte 26 de gener laGuàrdia Civil s’empor-tava arrestat Joan Pe-rarnau, president delCH Lloret, just abans de

pujar a l’autobús de l’equip per des-plaçar-se al Vendrell. L’equip esdisposava a aconseguir una plaçaper disputar la Copa del Rei, però ados quarts de quatre de la tarda ungrup de guàrdies civils encaputxatses van endur el president en el marcde l’operació Clotilde contra la mà-fia russa.

Hores més tard, el Lloret perdiaper 6-2 contra el Moritz Vendrell,deixava escapar el tren de la Copa iobria una etapa fosca del club, quesemblava abocat a perdre la catego-ria. En canvi, tan sols 98 dies des-prés, quatre jornades abans de tan-car la temporada de l’OK Lliga,l’equip assolia la permanència im-posant-se per 5-2 al Vilanova. S’ha-via aconseguit un impossible, tra-çant una segona volta espectaculartot i les turbulències exteriors.

Actualment l’entitat està dirigi-da per una junta gestora integradaper sis persones, que va ser formadadesprés de la dimissió en bloc de lajunta anterior per solidaritat ambJoan Perarnau. “Un cop establerta,vam analitzar la situació del club, lesproblemàtiques i els dèficits que hihavia per solucionar-ho. Nosaltresens hem posat la premissa de serclars i honrats amb els jugadors i elcos tècnic en tot moment. Ells enshan respost amb confiança i moti-vació. Segur que no són els millorsjugadors de la lliga, però sí els mésprofessionals”, explica Josua Pérez,portaveu de la junta gestora.

Per a ell, un dels motius per acon-seguir aquesta gran segona volta haestat la transparència entre la juntagestora, els jugadors i el cos tècnic.“A mitja temporada ens vam trobarque teníem un desfasament econò-mic que ens ha obligat a pactar ambels jugadors i tècnics per poder tirar

Reportatge

SolucióL’entitat, que dissabtecelebra eleccions, estàdirigida per una junta gestora

53esportsara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013

BÀSQUET - LLIGA ENDESA

Jaume Ponsarnau

ÀLEX GOZALBO

Després de deu temporades, JaumePonsarnau ha donat per acabada laseva etapa al Bàsquet Manresa.L’entrenador, que ha demostratamb escreix el seu talent, busca aranous reptes. La prioritat és seguir ala Lliga Endesa, però el tècnic no estanca cap porta.

Jaume, ¿ha sigut la teva tempo-rada més difícil al Bàsquet Man-resa?Ha sigut l’any amb més adversi-tats, moltes i dures. Vam comen-çar la pretemporada amb molts ju-gadors amb les seleccions i ho vamnotar perquè no vam poder cons-truir l’equip com és habitual. Elsjugadors, a més, no van arribar béi això ens va condicionar molt. Novam poder començar la tempora-da amb Javi Rodríguez al 100%.Vam afrontar la situació, però ca-da vegada que trobàvem la nostralínia de joc patíem alguna anoma-lia. Al nostre millor moment vamtenir un entrenament fatídic enquè dos jugadors es van trencar elgenoll. Com que no podíem fitxar,vam buscar la manera de compe-tir, però no vam aconseguir gua-nyar partits.

EXENTRENADOR DE LA BRUIXA D’OR MANRESA

“Vull demostrar quepuc ser entrenador de

nivell fora de Manresa”Prioritat “La meva primera opció seria continuar ala Lliga Endesa, però he d’estar obert a qualsevolcosa, com anar a l’estranger” Mètode “He demostratque amb el meu estil de bàsquet es pot guanyar”

Jaume Ponsarnau, exentrenador de La Bruixa d’Or Manresa. FRANCESC MELCION

Manresa“Hi ha unatradició i unsentimentque fan queel club siguiespecial”

Tot i les adversitats, ¿estàs contentamb la feina que heu fet aquestatemporada?Content no estic perquè el resultatha sigut molt dolent, però tinc unpunt de satisfacció que és que hohem intentat amb totes les nostresforces i que hem competit. Ens hanfaltat algunes coses i, per tant, nopuc estar content. Hem fet coses bé,però n’hi ha d’altres que hauríempogut fer millor.

Després de 10 temporades a Man-resa, ¿has arribat a entendre perquè és un club diferent?Sí, és un club diferent perquè com-peteix a la segona millor Lliga delmón des d’una comarca petita i allu-nyada. Hi ha una tradició i un sen-timent que fan que el club sigui es-pecial. Per volum de gent, per dinersi per capacitat, l’equip no hauriad’estar a la Lliga Endesa, però persentiment i per experiència, sí.

El club està intentant mantenir-sea la competició. Se’n sortirà?La lògica diria que no, però esticconvençut que allò impossible hosuperaran a Manresa.

Quin llegat deixes? Com t’agrada-ria ser recordat?

Com un entrenador que ha aportatunalíniametòdicadetreball,ques’habasat a creure molt en el que teníementremans.Nopensàvemenelspocsrecursosqueteníemsinóenlail·lusióde treballar amb els jugadors que te-níem. A més, vam disputar cada par-tit amb la il·lusió de guanyar.

Quan fas balanç dels teus deu anysal club, amb què et quedes?Recordo el dia de Huelva, quan vamaconseguir l’ascens. També tinc a lamemòria el partit etern de les qua-tre pròrrogues contra el Barça.L’ovació final del dia del comiat delNou Congost és una cosa que sem-pre recordaré.

Tenies molt clar que la teva etapahavia finalitzat, però va ser fàcil ferel pas de deixar el club?Cada any veia que s’acostava el final.L’estiu passat la meva etapa a Man-resa va estar a punt de finalitzar.Tard o d’hora havia d’arribar aquestfinal perquè era sa per al club i pera mi. Tinc la inquietud i l’ambició dedemostrar que puc ser entrenador

d’alt nivell fora de Manresa i el clubha de buscar un altre discurs. L’en-titat necessita unes altres paraules,però ha de seguir amb la mateixasensibilitat. Això pot ajudar a rege-nerar la il·lusió.

¿Tens clar què faràs o què t’agrada-ria fer?Tinc clar que vull ser entrenador debàsquet. Estic obert a tot. La mevaprimera opció seria continuar a laLliga Endesa, però he d’estar oberta qualsevol cosa, com anar a l’es-tranger. Els meus fills tenen unaedat i la meva família s’ho pot plan-tejar. Espero fer una bona feina.

Has tingut resultats extraordina-ris amb un pressupost baix, ¿etveus capaç de portar un equip deperfil més alt?Crec que sí. Hauré de readaptar co-ses del meu mètode, però entencque la prioritat ha de ser el club i nol’equip. Em sabré adaptar perquèsempre ho he fet. He demostrat queamb el meu estil de bàsquet es po-den guanyar partits.

Mireu el vídeoa Ara TV

54 PUBLICITAT DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara

55serveisara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013

cartellerasales

‘Somos gente honrada’

COMÈDIA COMÈDIA

‘Synecdoche, New York’

ANIMACIÓ

‘Monstruos University’

El hombre de... 3D 12.30 17.00 18.30 20.00

21.30 22.20 23.00

El hombre de... DIG. 12.00 16.00 18.00 19.00

21.00 22.00

Fast & Furious 6 DIG. 22.15

Insensibles DIG. 16.20

Iron man 3 DIG. 12.10

La gran boda DIG. 12.00

Los Croods: Una... DIG. 12.15

Menú degustació DIG. 16.00

Monstruos... DIG. 12.00 16.00 16.30 17.30

18.15 18.35 20.00 20.30

22.45 00.30

Monstruos... 3D 12.30 17.00 19.30 22.00

01.00

Objetivo: la Casa... DIG. 22.50

R3sacón DIG. 12.10 16.20 18.15 20.50

22.55

Trance DIG. 12.15 16.00 20.30 22.45

Un invierno en la... DIG. 12.00 17.00 20.00

CINESA DIAGONAL MAR 3D

902333231. AVDA. DIAGONAL 3.

360. Juego de... DIG. 22.15

Abuelos al poder DIG. 12.10 17.00

Buscando a... 3D 12.00 16.00

El gran Gatsby DIG. 19.00 21.50

El hombre de... 3D 12.30 16.30 17.45 19.30

21.15 22.30

El hombre de... DIG. 12.00 16.00 17.00 18.15

19.00 20.00 20.45 22.00

El mensajero DIG. 18.05 20.20 22.40

Fast & Furious 6 DIG. 12.05 16.20 19.00 22.00

Iron man 3 DIG. 12.05 16.20 19.15 22.00

Los Croods: Una... DIG. 12.05 16.10 18.15


Monstruos... DIG. 12.00 12.10 16.00 16.40

17.40 18.15 19.00 20.00

20.30 22.45

Monstruos... 3D 12.30 17.00 19.30 22.00

Oblivion DIG. 12.05 22.15

R3sacón DIG. 12.05 16.00 18.15 20.30

22.45

Scary movie 5 DIG. 12.00 22.45

Somos gente... DIG. 21.20

Gigantes. La... DIG. 12.10 16.00

Trance DIG. 12.05 16.00 18.15 20.30

22.45

Un invierno en la... DIG. 12.15 16.00 18.10 20.15

22.20

CINESA HERON CITY 3D

902333231. CC HERON CITY CAN DRAGÓ.

15 años y un día DIG. 20.30

Después de... DIG. 12.15 16.00 21.00


El hombre de... VO 19.30

El hombre de... 3D 12.30 17.00 18.30 20.00

21.30 22.40

El hombre de... DIG. 12.00 16.00 19.00 22.00

18.00 21.00


Fast & Furious 6 DIG. 12.00 16.10 19.00 22.00

Hannah Arendt DIG. 12.15 16.00 18.15 20.30

22.45

Hijo de Caín DIG. 22.40

Insensibles DIG. 18.15 20.30 22.45


Menú degustació DIG. 12.30 16.00

Monstruos... DIG. 12.00 16.00 17.30 18.15

18.45 19.40 20.30

Monstruos... 3D 12.30 17.00 19.30 22.00

R3sacón DIG. 12.00 16.00 18.15 20.30

22.45


Trance DIG. 12.00 16.00 18.15 20.30

22.45

Un amigo para... DIG. 12.30 16.00


22.50

CINESA LA MAQUINISTA 3D

902333231. CC LA MAQUINISTA.

Buscando a... 3D 12.10

El gran Gatsby DIG. 22.00

El hombre de... 3D 12.30 16.30 17.45 19.30

21.15 22.30

El hombre de... DIG. 12.00 16.00 17.00 18.15

19.00 20.00 20.45 22.00


Fast & Furious 6 DIG. 12.00 16.10 19.00 22.00

Iron man 3 DIG. 12.00 21.30

La Estrella DIG. 12.15

Los Croods: Una... DIG. 12.15 17.00

Monstruos... DIG. 12.00 16.00 16.30 17.45

Monstruos... DIG. 18.15 19.00 20.00 20.30

22.45

Monstruos... 3D 12.30 17.00 19.30 22.00

R3sacón DIG. 12.15 16.00 18.10 20.20

22.35

Somos gente... DIG. 12.15 16.00

Trance DIG. 12.15 16.00 18.15 20.30

22.45

CINESA MAREMÀGNUM 3D

902333231. MOLL D’ESPANYA S/N.


El hombre de... 3D 12.30 17.00 20.00 22.45

El hombre de... DIG. 12.00 16.00 18.00 19.00

22.00

Fast & Furious 6 DIG. 12.10 19.00


Monstruos... DIG. 12.00 16.00 17.00 18.15

18.45 20.30 22.45

Monstruos... 3D 12.30 19.30 22.00

R3sacón DIG. 12.05 16.00 18.15 20.30

22.45

Trance DIG. 12.15 16.10 21.00

CLUB COLISEUM

902424243. RAMBLA DE CATALUNYA 23.

Hannah Arendt 16.45 19.15 22.00

COMÈDIA

933182396. PG. DE GRÀCIA 13.

El hombre de... DIG. 16.20 19.10 22.00

Insensibles 17.00

Menú degustació DIG. 16.20 18.10 20.00 22.10

Trance 16.30 19.20 22.20

360. Juego de... 19.30 22.10

Un invierno en la playa 16.10 18.10 20.10 22.10

FILMOTECA DE CATALUNYA

933162780. PL. SALVADOR SEGUÍ 1-9.

Esplendor en la hierba VO 19.00

La tempesta VO 19.30

La tortuga, una encarnación VO 17.00

Madagascar 2: Escape África 16.30

GLÒRIES MULTICINES

902424243. CC GLÒRIES.

El hombre de... 3D 21.30

El hombre de... DIG. 16.00 19.00 22.00

Fill de Caín 16.05 18.05 20.05 22.05

Los últimos días 16.00 18.05 20.10 22.15

Monstruos... 3D 16.45 19.00

Monstruos... DIG. 16.00 18.10 20.20 22.30

R3sacón 16.00 18.05 20.10 22.15

Scary movie 5 16.10 18.10 20.10 22.10

Un amigo para Frank 16.10 18.10 20.10 22.10

GRAN SARRIÀ MULTICINES

902424243. MITRE 38-44.

360. Juego de... 16.15 19.15 22.00

El hombre de acero 16.00 19.00 22.00

Hannah Arendt 16.10 19.05 22.00

Mi encuentro con... 16.05 18.10 20.15 22.15

Monstruos... DIG. 16.00 18.10 20.20 22.30

Populaire 16.10 19.05 22.00


Un amigo para... DIG. 18.10 22.15


LAUREN GRÀCIA

902888300. BAILÈN 205.


La gran boda 16.30 18.30 20.30 22.30

Monstruos... 16.10 18.25 20.30 22.30

Populaire 16.00 18.10 20.20 22.30

LAUREN HORTA

902888300. PG. MARAGALL 415-417.

Después de mayo 16.40 19.30 22.20

El gran Gatsby 16.15 19.00 22.00


Fast & Furious 6 20.00 22.20

Monstruos... 16.00 18.10 20.25 22.40

Populaire 16.00 18.00

R3sacón 16.20 18.35 20.35 22.40

Somos gente... 16.15 18.25 20.10 22.25

Trance 16.20 18.35 20.35 22.40

LAUREN UNIVERSITAT

902888300. PELAI 8.

360. Juego de... 19.15 22.20

Después de mayo 16.20 19.30 22.15

El gran Gatsby 16.15


Monstruos... 16.00 18.10 20.20 22.30

R3sacón 16.15 18.20 20.25 22.30

MÉLIÈS

934510051. VILLARROEL 102.

La caza VO 18.15

Stoker VO 18.15

To the wonder VO 22.00

El impostor VO 20.15

In another... VO 16.30

La lapidation de... VO 22.00

Tierra prometida VO 16.15

Un amigo para... VO 20.15

PALAU BALAÑA MULTICINES

902424243. SANT ANTONI 43.

El gran Gatsby 16.00 19.00 22.00



Fast & Furious 6 16.00 19.00 22.00

Monstruos... 16.00 18.10 20.20 22.30

Monstruos... 3D 16.45 19.00

R3sacón 16.00 18.05 20.10 22.15


RENOIR FLORIDABLANCA

934263337. FLORIDABLANCA 135.

Amor VO 22.00

Después de... VO 16.00 18.15 20.30 22.45

El hombre de... VO 16.00 18.10 20.10 22.15

Hannah Arendt VO 16.10 18.15 20.35 22.40

Insensibles VO 16.05

Laurence... VO 16.00 19.00 22.00

Searching for... VO 16.15 18.05 20.30

Trance VO 18.15 20.25 22.40

Turistas VO 16.30 18.35 20.40 22.45

VERDI HD

932387990. VERDI 32.

Insensibles VO DIG. 22.15

Laurence... VO DIG. 16.00 19.10

Mi encuentro... VO DIG. 16.10 18.05 20.00 22.10

Searching for... VO DIG. 16.10 18.00 19.45 21.30

Trance VO DIG. 16.00 18.00 20.00 22.10

Turistas VO DIG. 16.10 18.00 20.00 22.10

VERDI PARK HD

932387990. TORRIJOS 49.

Después de... VO DIG. 16.20 19.30 22.00

Hannah Arendt VO DIG. 16.00 18.10 20.20 22.30

Inch’Allah VO DIG. 20.10 22.10

Un invierno... VO DIG. 16.00 18.00 20.00 22.10

YELMO CINES ICARIA

902220922. SALVADOR ESPRIU 61.


360. Juego de... VO DIG. 13.40 20.10 22.30

7 cajas VO DIG. 14.00

Bárbara VO DIG. 11.20

Dead man... VO DIG. 11.20

Después de... VO DIG. 11.30 14.10 16.40 19.20

22.00

El gran Gatsby VO DIG. 12.30 16.00 18.45 21.30

El hombre de... VO 3D 13.00 17.00 20.00

El hombre de... VO DIG. 12.30 15.00 16.00 18.00

19.00 21.00 22.00

Fast & Furious 6 VO DIG. 16.30 19.15

Hannah Arendt VO DIG. 11.15 13.30 15.45 18.00

20.15 22.30


Inch’Allah VO DIG. 18.00

Insensibles VO DIG. 20.30

Iron man 3 VO 3D 11.40

Iron man 3 VO DIG. 22.00

La caza VO DIG. 13.30

La Estrella DIG. 14.15

Mi encuentro... VO DIG. 11.45 13.45 15.45 17.45

19.45 21.45

Monstruos... VO DIG. 11.30 13.45 16.00

Oblivion VO DIG. 22.10

On the road... VO DIG. 11.30

Populaire VO DIG. 18.10

R3sacón VO DIG. 11.30 13.35 15.45 18.00

20.15 22.30

Somos gente... DIG. 22.45

Stoker VO DIG. 15.55

The trip VO DIG. 19.45

To the wonder VO DIG. 12.00

Trance VO DIG. 11.35 13.45 16.00 18.15

20.30 22.45

Un amigo... VO DIG. 17.50

Un invierno... VO DIG. 11.45 14.00 16.10 18.15

20.20 22.30

Abrera

YELMO CINES ABRERA 3D

902220922. MONTSERRAT CENTRE.


El hombre de... 3D 11.30 17.00 19.50 22.40

El hombre de... DIG. 12.00 16.00 19.00 21.00

22.00




Monstruos... 3D 11.40 16.30 18.45 21.00

Monstruos... DIG. 11.50 12.15 15.45 17.15

18.00 19.30 20.15 21.45

22.30

R3sacón DIG. 20.30 22.45

Trance DIG. 20.10 22.15

Agramunt

CINEMA CASAL D’AGRAMUNT

973742345. 7,MERCADAL.

G.I. Joe: La... 19.30

Posesión infernal 17.00

Alpicat

JCA CINEMES ALPICAT

902194834. K. PLA PARCIAL 2 S/N.

Cirque du Soleil... 3D 11.30

El gran Gatsby 11.35 16.25 19.00 21.35

00.05

El hombre de acero 11.20 12.00 13.20 14.00

14.40 16.00 16.40 17.20

18.40 19.20 20.00 21.20

22.00 22.40 00.01 00.40

El hombre de... 3D 18.00 20.45 23.30

El mensajero DIG. 14.50 23.10

Fast & Furious 6 12.35 13.35 15.00 16.00

17.25 18.25 19.50 20.50

22.15 00.40

Hijo de Caín 20.15 22.00 23.45

Iron man 3 11.50 15.45 18.00

Jack el Caza... 11.40 16.15

Las aventuras de... 11.45 14.40 16.20

Los Croods: Una... 12.00 14.50 16.45 18.45

Mi gran aventura... 20.50 22.40 00.35

Monstruos... 11.50 12.30 13.50 14.30

15.50 16.30 17.50 18.30

19.50 20.30 21.50 22.30

23.50 00.30

Monstruos... 3D 17.10 19.10 21.10

Objetivo: la Casa... 18.20 20.25 22.30 00.35

Oz, un mundo de... 11.35 16.15 18.30

R3sacón 11.50 14.05 16.10 18.10

20.15 22.10 00.10

Tipos legales 20.40 22.20 00.05


Altafulla

MCB ALTAFULLA

977651421. CC LES BRUIXES.

El gran Gatsby 16.30 19.15

El hombre de acero 16.30 19.15


Fast & Furious 6 20.10

Hijo de Caín 16.30 18.15 20.20

Monstruos... 16.15 18.15 20.20

Monstruos... 3D 16.00 18.00

Objetivo: la Casa... 15.50 18.00

Un amigo para Frank 16.30 18.15 20.20

Amposta

AMPOSTA

977703811. POL.IND. LES TOSSES.

Abuelos al poder 18.30



Fast & Furious 6 18.00 20.15 22.30

Hijo de Caín 20.30 22.30

Iron man 3 18.00 20.15

Jack el Caza... 18.00

Los Croods: Una... 18.15

Monstruos... 18.10 20.20 22.30

Noche de vino y copas 20.15 22.00

Objetivo: la Casa... 18.00 20.10 22.20

Oblivion 22.30

Oz, un mundo de... 18.00

R3sacón 18.10 20.10 22.10

Stoker 20.30 22.30

Arenys de Mar

CINES ARENYS 3D937923390. CC MUVISA.

Fast & Furious 6 16.00 19.00 22.00

Fill de Caín 16.00 18.00

Insensibles 18.00


Monstruos... 16.15 18.15

Monstruos... 3D 16.00 18.00

R3sacón 16.00 18.00 20.15 22.30

Un amigo para Frank 16.00 18.00

Arnes

ARNES.


Badalona

MEGACINE ACEC 3D902510500. CC MAGIC BADALONA.

15 años y un día 12.20 16.30 18.30 20.30

360. Juego de... 16.00 20.30

El gran Gatsby 11.45 16.30 19.10



Fast & Furious 6 12.00 16.30 19.30

Iron man 3 12.10 18.10

Los Croods: Una... 12.15 16.00 18.00

Monstruos... 12.25 16.00 17.00 18.10

19.15 20.20

Monstruos... 3D 12.15 15.30 17.35

Oblivion 20.00

R3sacón 12.20 16.30 18.30 20.30

Scary movie 5 12.15 16.15

Somos gente... 12.15 16.15 18.15 20.15

Trance 12.05 16.00 18.10 20.20

Barberà del Vallès

YELMO CINES BARICENTRO 3D902220922. CC BARICENTRO.

Abuelos al poder DIG. 17.50


El hombre de... 3D 12.15 20.30

El hombre de... DIG. 11.45 16.00 17.30 19.00

22.00

Fast & Furious 6 DIG. 12.00 16.45 19.30 22.15

Gigantes. La... DIG. 12.15 15.45 17.45

Iron man 3 DIG. 12.05 16.30 19.15

Jack el Caza... DIG. 12.00 15.30

La caza DIG. 20.00 22.20


Monstruos... 3D 12.00 16.30 18.45 21.00

Monstruos... DIG. 11.45 12.15 15.35 17.15

17.55 19.30 20.15 21.45

22.35


R3sacón DIG. 11.50 15.50 18.05 20.20

22.35

Stoker DIG. 22.30

To the wonder 19.50

Bellpuig

CINEMA ARMENGOL973480277. 17,RAMON FOLCH.

Fill de Caín 17.00

La cocinera del... 19.30

Blanes

LAUREN COSTA BRAVA 3D902888300. SES FALQUES 10.

15 años y un día 16.20 18.20 20.20 22.20

El gran Gatsby 16.15 19.00 21.45


Fast & Furious 6 16.30 19.15 22.00

Monstruos... 16.00 18.15 20.30 22.40

Objetivo: la Casa... 16.00 18.10 20.20 22.30

Populaire 16.00 18.10 20.20 22.30

R3sacón 16.30 18.30 20.30 22.30

Somos gente... 16.30 18.30 20.30 22.30

Trance 16.00 18.10 20.25 22.40

Calafell

MCB CINEMAS CALAFELL902510500. CC CAPRABO.

El hombre de... DIG. 11.30 16.30 17.30 19.15

20.15



Hijo de Caín 16.30 18.30 20.30

Monstruos... 3D 12.00 16.00 18.00 20.00

Monstruos... DIG. 12.00 16.15 16.30 18.15

ALEXANDRA 5 SALAS

932150503. RAMBLA CATALUNYA 90.

Alta sociedad... 12.00

Borrachera de poder 10.15

Clara no es nombre... 10.10

De qué va la vida 10.30

El último viaje del... 16.15 18.15 20.15 22.15

Il Divo 16.15 18.20 20.25 22.30

La lapidation de... 16.30 18.30 22.30

Lo que nadie sabe 16.25 18.25 20.25 22.25

Madres de mayo 10.20

Mil años de oración 12.10

Serie B 22.30

Todo irá bien 12.15

Tomboy VO 12.20

ARENAS DE BARCELONA MULTICINES

902424243. CC LAS ARENAS.

El gran Gatsby 16.00 19.00 22.00



El hombre de... DIG. 16.00 18.00 21.00 22.00


Fill de Caín 22.00


Monstruos... 17.00 19.45

Monstruos... 3D 18.10

Monstruos... DIG. 16.00 19.00 20.20 22.30

R3sacón DIG. 16.00 18.00 20.00 22.00

Somos gente... 16.15 18.10 20.05 22.00

Trance DIG. 16.00 18.05 20.10 22.15



ARIBAU CLUB

902424243. GRAN VIA 565-567.

Monstruos... DIG. 16.00 18.10 20.20 22.30

Un amigo para Frank 16.45 19.15 22.00

ARIBAU MULTICINES

902424243. ARIBAU 5 Y 8-10.

15 años y un día 16.00 18.00 20.00 22.00

El hombre de... DIG. 16.00 19.00 22.00

Fill de Caín 16.00 18.00 20.00 22.00

Mi encuentro con... 16.00 18.05 20.10 22.15

Somos gente... 16.00 18.05 20.10 22.15

BOLICHE

936243127. AV. DIAGONAL 508-510.

Con la pata quebrada 16.00 17.55 19.55 21.55

Gigantes. La Leyenda... 16.00 17.45

Hannah Arendt VO 15.50 18.00 20.05 22.10

El ejercicio del... VO 19.30

Synecdoche... VO 21.45

Un Dios prohibido 16.00 21.45

BOSQUE MULTICINES

902424243. RAMBLA DEL PRAT 16.


El hombre de... DIG. 16.00 19.00 22.00

Fill de Caín 16.15 18.15 20.15 22.15


Monstruos... 17.00 19.45


Monstruos... DIG. 16.00 20.20 22.30

Populaire 22.00

R3sacón 16.05 18.10 20.15 22.20

Somos gente... 16.00 18.00 20.00 22.00

Trance 16.00 18.05 20.10 22.15


CINEMES GIRONA

902332211. C/ GIRONA 175.

La Estrella DIG. 16.00 18.00

La lapidation... VO DIG. 16.00 18.00 20.00

Las aventuras... DIG. 16.00 18.00

Mi gran aventura... 20.00

Testigo... DIG. 20.00

CINEMES MALDÀ

933019350. PI 5.

Anna Karenina VO 20.10

El cuarteto VO 18.30

La caza VO 14.20

La lapidation de... VO 13.00

Tomboy VO 22.15

Un asunto real VO 16.15

CINESA DIAGONAL 3D

902333231. SANTA FE DE NOU MÈXIC, S/N.



Barcelona Catalunya

Un paquet de cocaïna abandonat a la platja és recollit perdos amics amb problemes econòmics. La troballa, lluny d’ar-reglar les seves vides, està a punt de dinamitar l’amistat.Tragicòmic debut del gallec Alejandro Marzoa.

Pixar torna a l’univers fantàstic deMonstres S.A. i explora els orígens del’amistat entre els dos protagonistes,Sulley i Mike Wazowski, situant l’acció ala universitat on es preparen per ser elsmillors monstres.

Charlie Kaufman, el brillant guionistad’Oblida’t de mi i Adaptation, debuta enla direcció amb una ambiciosa incursióen els misteris de la creació a través delretrat d’un director teatral en crisi queinterpreta Philip Seymour Hoffman.

56 serveis DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara


Menú degustación DIG. 16.30 18.20

Monstruos... 3D 12.15 17.00 19.30 22.00

Monstruos... DIG. 12.05 16.15 18.15 20.15

22.15

Objetivo: la Casa... DIG. 11.50 16.30

R3sacón DIG. 12.05 16.20 18.20 20.20

22.30


Trance DIG. 12.00 16.00 20.10 22.30

Figueres

CINEMES FIGUERES 3D902101008. POL. FIRAL RONDA SUD.

El gran Gatsby 16.00 19.00 22.15


El hombre de... 3D 19.45 22.30

Fast & Furious 6 16.00 18.15 20.30 22.45

Mi gran aventura... 16.00 18.15 20.30 22.30

Monstruos... 16.00 18.00 20.00 22.15

Monstruos... 3D 16.00 17.45

R3sacón 16.00 18.00 20.00 22.15

Trance 16.00 18.15 20.30 22.45

Gavà

CINESA BARNASUD 3D902333231. PROGRÉS 69.

El hombre de... 3D 12.30 17.00 20.00 22.30

23.00

El hombre de... DIG. 12.00 16.00 18.00 19.00

22.00

El mensajero DIG. 21.30



Monstruos... 3D 12.30 17.00 19.30 22.00

Monstruos... DIG. 12.00 16.00 17.00 17.45

18.15 18.40 20.00 20.30

22.45

R3sacón DIG. 12.00 16.25 20.50 22.50

Girona

ALBÈNIZ CENTRE 3D972410110. JERONI REAL DE FONTCLARA 2-4.

Bárbara 18.30



Fast & Furious 6 16.00 18.15

Gigantes. La Leyenda... 16.30

Menú degustació 18.30

Mi encuentro con... 16.30 18.30

Monstruos... 16.05 16.15 18.05 18.25

R3sacón 16.15 18.15

Stoker 16.15

OCINE GIRONA 3D902170831. PONT DE LA BARCA 12-14.


El hombre de... 3D 16.15 19.15

El hombre de... DIG. 17.00 19.30 20.30





Monstruos... 3D 17.00 19.30

Monstruos... DIG. 16.00 16.15 18.10 18.15

20.20

R3sacón DIG. 16.15 18.15 20.15


Els Croods DIG. 16.00

Trance DIG. 16.00 18.10 20.20

360. Juego de... DIG. 18.15

Un amigo para... DIG. 16.30

Granollers

OCINE GRANOLLERS 3D938401590. POL. EL RAMASSAR.

360. Juego de... 18.00 20.10


19.00 19.30

El hombre de... 3D 11.45 17.15 20.00

El mensajero 12.00 18.15 20.30

Fast & Furious 6 16.20 19.00

Insensibles 11.45 16.10

Menú degustación 11.30 16.15

Monstruos... 11.30 12.00 12.30 13.45

15.00 15.50 16.15 16.45

18.00 20.10

Monstruos... 3D 11.45 14.15 16.00 18.15

20.30

Objetivo: la Casa... 16.00

R3sacón 11.45 16.10 18.20 20.30

Los Croods: Una... 11.30 14.30

Trance 18.20 20.30

Igualada

KURSAL ACEC938053222. SANT MAGÍ 29.


Hijo de Caín 18.15 20.15 22.30

Monstruos... 16.15 18.15 20.15 22.30

R3sacón 16.15

L’Hospitalet de Llobregat

CINESA LA FARGA 3D902333231. AV. JOSEP TARRADELLAS 145.

El hombre de... 3D 17.00 20.00 22.00 22.45

El hombre de... DIG. 16.00 19.00 22.00 22.30



Monstruos... DIG. 16.00 17.00 18.15 18.45

20.30 22.45

Monstruos... 3D 19.30 22.00

R3sacón DIG. 16.00 20.50 22.50

FILMAX GRAN VIA ACEC 3D902180193. CC GRAN VIA 2.

Después de... DIG. 12.15 16.00 18.15


El hombre de... 3D 12.00 16.00 19.00

El hombre de... DIG. 12.00 16.00 16.45 18.00

19.30 20.00 20.45


Fast & Furious 6 DIG. 12.15 16.45 19.15

Insensibles DIG. 12.15 17.30


Monstruos... 3D 12.00 16.45 19.00

Monstruos... DIG. 12.00 12.30 16.00 17.15

18.15 19.30 20.00 20.30

R3sacón DIG. 12.30 16.00 18.00 20.15

Somos gente... DIG. 12.15 16.15 18.15 20.40

Trance DIG. 12.00 17.15 19.45


Lleida

ESPAI FUNATIC

902125902. PI I MARGALL 26.

El impostor VO 16.30

Insensibles 18.10 22.40

La caza 16.20 18.25 20.30 22.40

La lapidation de... VO 16.45 21.20

Menú degustació 18.10

Noche de vino y copas 15.00

Rebelde (War... VO 22.40

Searching for... VO 21.00

Testigo involuntario... 19.55

Turistas VO 15.00 19.35

JCA CINEMES RAMBLA

973232726. ANSELM CLAVÉ 6 I 11.

Anna Karenina 21.40

Hitchcock 20.05 22.05

Stoker 16.15 18.10

Un Dios prohibido 17.00 19.20


LAUREN LLEIDA

902888300. PERE CABRERA 6-8.

15 años y un día 16.40 18.30 20.30 22.30

360. Juego de... 16.15 18.15 20.20 22.20

El gran Gatsby 16.15 19.00 21.45


Fast & Furious 6 16.30 19.15 21.45

Monstruos... 16.10 18.15 20.30 22.30

Populaire 16.10 18.15 20.20 22.25

R3sacón 16.15 18.15 20.30 22.30

Somos gente... 16.40 18.40 20.30 22.15

Trance 16.00 18.10 20.15 22.20

TEATRE PRINCIPAL

902101212. PAERIA 8.

El mensajero DIG. 16.00 18.00 20.05 22.10

Manresa

BAGES ACEC 3D

938731532. POL. ELS TRULLOLS.

Después de... DIG. 12.00 17.20 20.00 22.30

El hombre de... 3D 16.20 19.20 22.10

El hombre de... DIG. 11.50 17.00 17.30 19.40

20.30 22.10

El mensajero DIG. 11.50 18.00 20.15 22.30

Fast & Furious 6 DIG. 11.50 17.00 19.40 22.10


Els Croods DIG. 12.10 16.00

Menú degustación DIG. 12.00 16.30 18.20

Monstruos... 3D 11.50 17.30 19.45 22.00

Monstruos... DIG. 12.00 16.00 18.10 20.20

22.40


R3sacón DIG. 12.00 16.00 18.10 20.20

22.40

Somos gente... DIG. 12.10 16.20 18.20

Trance DIG. 12.00 16.15 18.20 20.25

22.45

Mataró

CINESA MATARÓ PARC 3D

902333231. CC MATARÓ PARC.


El hombre de... 3D 12.30 17.00 18.30 20.00

21.30 22.35

El hombre de... DIG. 12.00 16.00 19.00 22.00

18.00 21.00

El mensajero DIG. 12.15 16.00 18.15 22.45

Fast & Furious 6 DIG. 12.15 19.00 22.30




La gran boda DIG. 12.20



Monstruos... DIG. 12.00 16.00 17.40 18.15

18.30 20.00 20.30 22.45

Monstruos... 3D 12.30 17.00 19.30 22.00

R3sacón DIG. 12.15 16.30 18.10 20.40

22.50

Trance DIG. 12.15 16.00 20.20 22.30

Un amigo para... DIG. 12.10

Un invierno en la... DIG. 16.15 20.30

Mollerussa

MULTICINEMES URGELL

973600313. NAVARRA 7.

El hombre de... DIG. 17.30 20.00

Fill de Caín 20.30

Monstruos... 18.10 20.10

Un Dios prohibido 18.20

Montblanc

CINEMA CASAL DE MONTBLANC

977860170. 2,CASAL.

Las aventuras... 17.00

Un lugar donde... 19.15

Montcada i Reixac

CINES MONTCADA

935753929. CC EL PUNT DE MONTCADA.

El hombre de acero 17.00


Iron man 3 18.00

La gran boda 16.30 18.30

Monstruos... 16.30 18.30

R3sacón 16.30 18.30


Olot

MULTICINES OLOT 3D

902101008. JOSEP AYATS 10.


El hombre de... 3D 20.00 22.45

Fast & Furious 6 16.00 18.15 20.30 22.45

La gran boda 16.00 18.00 20.15 22.30

Memorias de un... 16.00 18.00 20.15 22.30

Monstruos... 16.00 18.15 20.30 22.45

Monstruos... 3D 16.00 18.00

Objetivo: la Casa... 16.00 18.15 20.30 22.45

R3sacón 16.00 18.15 20.30 22.45

Palamós

ARINCO972315473. AV. ONZE DE SETEMBRE 35.



Menú degustación 17.10

Monstruos... 16.00 18.15 20.45 22.45



KYTON972314095. AV. ONZE DE SETEMBRE 18.

360. Juego de... 16.00 18.10 20.30 22.45


El mensajero 22.00

Monstruos... 17.35 19.45



R3sacón 16.00 18.00

Reus

LAUREN REUS902888300. CAMÍ DE VALLS 79.

Después de mayo 16.25 19.20 22.10

El gran Gatsby 16.10 19.10 22.10


Fast & Furious 6 16.25 19.20 22.10


Monstruos... 16.00 18.10 20.25 22.35

Objetivo: la Casa... 20.25 22.40

Populaire 16.00 18.10 20.25 22.40

R3sacón 16.10 18.20 20.25 22.35

Trance 16.00 18.15 20.30 22.40

PALACE ACEC977754978. BATÁN 28.

El gran Gatsby 16.00 19.00 22.15


Fast & Furious 6 18.30 22.15

Fill de Caín 16.00 18.15 20.30 22.30


Monstruos... 16.00 18.15 20.30 22.30

R3sacón 18.30 20.30 22.30

Ripoll

CINEMA TEATRE COMTAL972702291. 8,PIRINEOS.

Fill de Caín 19.45

Scary movie 5 DIG. 17.30

Roquetes

OCINE ROQUETES 3D902170831. SEVERO OCHOA 4.


Fast & Furious 6 18.30 21.00

Los amantes... 16.00

Monstruos... 16.00 18.00 20.00 22.00

R3sacón 16.00 18.00 20.00 22.00

Roses

CINEMES ROSES 3D972154646. GRAN VIA PAU CASALS S/N.

Monstruos... 3D 17.00 19.30 22.00


21.30 22.30

Monstruos... 16.05 18.20 20.35 22.45

R3sacón 20.35 22.45

Sabadell

IMPERIAL ACEC 3D937263233. PL. IMPERIAL 4.

15 años y un día 18.10 20.20 22.30

360. Juego de... 16.00 18.10 20.20 22.30

Después de mayo 16.00 19.00 22.00



El hombre de... 3D 17.00 20.00


Fill de Caín 16.00 18.00 20.00

La gran boda 16.00


Monstruos... 16.00 18.15 20.30 22.40

Monstruos... 3D 17.00 19.30

R3sacón 16.00 18.10 20.20 22.30


Trance 16.00 18.10 20.20 22.30

EIX MACIÀ 3D902101008. FRANCESC MACIÀ 39.



El hombre de... 3D 17.30 20.30


Fast & Furious 6 16.00 19.00 22.00

Monstruos... 16.00 18.15 20.30 22.45

Monstruos... DIG. 17.00 19.30


R3sacón 16.00 18.15 20.30 22.45

Somos gente... 16.00 18.00 20.15 22.30


Un invierno en la playa 20.30 22.45

Salt

ODEÓN MULTICINES GIRONA972439201. CC ESPAI GIRONÈS.




El hombre de... DIG. 16.15 19.15 22.15


Fast & Furious 6 16.30 19.00 21.30

Iron man 3 17.30 20.00



Monstruos... 16.00 18.15 20.30 22.45

Monstruos... 3D 16.45 19.00


R3sacón 16.10 18.15 20.30 22.35

Trance 16.10 18.10 20.10 22.10

Sant Andreu de la Barca

ATRIUM ACEC 3D936535489. CC ATRIUM.




Fast & Furious 6 17.30 20.00

Iron man 3 16.45 19.30


Monstruos... 16.10 18.20 20.30

Monstruos... 3D 15.45 17.45


R3sacón 16.10 18.10 20.15

Somos gente... 16.15 18.00 20.00

Sant Boi de Llobregat

CAN CASTELLET

936616114. JAUME I, 32.

El hombre de... DIG. 16.00


La gran boda 16.30

Monstruos... 16.15

Sant Celoni

OCINE SANT CELONI 3D

902510500. COMPLEX D’OCI ALTRIUM.



La gran boda 16.30

Los amantes... 18.30

Monstruos... 16.00 18.10


R3sacón 16.15 18.15

Sant Cugat del Vallès

CINESA SANT CUGAT 3D

902333231. AV. PLA DE VINYET S/N.

El hombre de... DIG. 16.00 19.00 22.00

El hombre de... 3D 17.00 20.00 22.45

Monstruos... 3D 19.30 22.00

Monstruos... DIG. 16.00 17.00 18.15 20.30

22.50

YELMO CINES SANT CUGAT 3D

902220922. CC SANT CUGAT.


El hombre de... 3D 17.00 20.00

El hombre de... DIG. 16.00 18.15 19.00 21.15

22.00



Monstruos... 3D 16.30 18.45 21.00

Monstruos... DIG. 15.40 17.15 18.00 19.30

20.20 22.40

R3sacón DIG. 19.45 22.15


Trance DIG. 16.10 18.25 20.35 22.45

Sant Feliu de Llobregat

CINEBAIX

936661859. JOAN BATLLORI 21.


El profesor 17.45 20.00

Lo que nadie sabe 17.30 20.00

Monstruos... 17.45 20.00


Un amigo para Frank 17.45 20.00

Sant Vicenç dels Horts

MULTICINEMES LA VAILET

936568087. CTRA. SANT BOI 63-67.





Los Goonies 16.00 18.10

Monstruos... 16.10 18.20

R3sacón 16.10 18.15

Sitges

PRADO

938940174. FRANCESC GUMÀ 6.

Monstruos... 16.00 18.15

RETIRO 3D

938940137. ÀNGEL VIDAL 17.


Tarragona

OCINE LES GAVARRES 3D

902170831. CC LES GAVARRES.


Después de... DIG. 16.00 18.15


El hombre de... 3D 16.45 19.30 22.30

El hombre de... DIG. 12.00 16.00 17.15 19.00

20.00 22.00 22.45

El mensajero DIG. 12.00 16.00 18.15 20.30

22.40

Fast & Furious 6 DIG. 12.00 16.30 19.15 22.00

Fill de Caín DIG. 12.15 16.15 18.20 20.30

22.40


Los amantes... DIG. 18.10

Menú degustació DIG. 12.30 20.35 22.30

Monstruos... 3D 12.30 16.00 18.15 20.30

22.40

Monstruos... DIG. 12.00 16.25 17.15 18.30

19.30 20.35 22.00 22.45

Buscando a... 3D 12.00 16.00



R3sacón DIG. 16.00 18.15 20.30 22.40

Somos gente... DIG. 12.15 16.15 18.15


Trance DIG. 12.00 16.00 18.15 20.30

22.40


Terrassa

CINE CATALUNYA

937885376. SANT PERE 9.

Mi encuentro con... 17.30 20.00


CINESA PARC VALLÈS 3D

902333231. AV. CAN JOFRESA 85.

360. Juego de... DIG. 21.30


Dead man down... DIG. 21.35

El gran Gatsby DIG. 12.00 16.20 19.15 22.15

El hombre de... 3D 12.30 16.30 17.30 19.20

20.20 22.20 23.45

El hombre de... DIG. 12.00 12.20 15.00 15.45

17.00 18.10 19.00 20.00

21.15 22.00 23.00

El mensajero DIG. 12.25 16.15 18.35 21.30

Fast & Furious 6 DIG. 12.15 12.35 15.25 16.10

18.30 19.10 21.25 22.10


Insensibles DIG. 12.45 15.10 17.20 19.45

22.20

Iron man 3 DIG. 12.05 16.40 19.15 21.50

Jack el Caza... DIG. 12.10 16.20 18.55


Monstruos... 3D 12.40 17.00 19.30 22.00

Monstruos... DIG. 12.15 15.30 16.30 17.40

18.15 19.00 20.00 20.30

22.45

Objetivo: la Casa... DIG. 12.10 16.45 19.20 21.45


Oz, un mundo de... DIG. 12.05

R3sacón DIG. 15.30 18.00 19.35 20.15

21.50 22.30

Scary movie 5 DIG. 12.50 21.25

Somos gente... DIG. 12.55 16.10 20.10 22.20


Trance DIG. 12.20 17.10 19.40 22.10

Un amigo para... DIG. 12.25 12.30 16.50


Tremp

CINEMA LA LIRA

973652499. 1,BARCELONA.


R3sacón DIG. 19.00

Valls

JCA CINEMES VALLS

902194834. ST. ANTONI M. CLARET 8.

El gran Gatsby 16.30 19.00 21.35 00.10


21.20 22.10 00.01

Fast & Furious 6 16.00 18.20 20.40 23.10

Hijo de Caín 20.00 22.10 00.01

La caza 20.00 22.00 00.01

La Estrella DIG. 16.40 18.30


Monstruos... 16.00 18.00 20.00 22.00

00.01

R3sacón 16.05 18.00 20.00 22.00

00.01

The trip DIG. 17.50

Gigantes. La... DIG. 16.00

Vic

CINEMA VIGATÀ ACEC

938852403. VERDAGUER 22.



Inch’Allah 16.00 18.00

SUCRE ACEC 3D

938832108. RECINTE FIRAL EL SUCRE.


El hombre de... DIG. 16.15 19.00



Monstruos... 15.45 17.45 19.45

Monstruos... 3D 16.15 20.15

Monstruos... DIG. 18.15

R3sacón 16.15 18.15 20.15

Somos gente... 20.00

Vilafranca del Penedès

KUBRICK

938902413. GENERAL PRIM 7.


Vilanova i la Geltrú

BOSC CINEMA MUNICIPAL

938938103. RAMBLA PRINCIPAL 90.

Bárbara 18.15




La gran boda 18.15

Monstruos... 11.15 16.00 18.15

LAUREN GARRAF

902888300. CC VILA LAUREN.

15 años y un día 16.20 18.20 20.20 22.20

Después de mayo 16.20 19.15 22.00

El gran Gatsby 16.00 19.00 21.45


Fast & Furious 6 16.20 19.10 22.00

La gran boda 16.30 18.30 20.30 22.30

Monstruos... 16.00 18.10 20.20 22.30

Objetivo: la Casa... 16.00 18.15 20.30 22.45

Populaire 16.00 18.10 20.20 22.30

R3sacón 16.10 18.15 20.25 22.30

Somos gente... 16.15 18.15 20.15 22.15

Trance 16.00 18.10 20.20 22.30

Vila-seca

OCINE VILA-SECA 3D

902510500. AV. ALCALDE PERE MOLAS 36.




Fill de Caín DIG. 18.15

Iron man 3 17.30





Objetivo: la Casa... DIG. 16.00

R3sacón 16.00 18.15

Trance DIG. 16.00 18.15

Monstruos... DIG. 18.30

R3sacón DIG. 12.00


Tesis sobre un... 20.30

Trance 20.20

Calella

SALA MOZART

937690491. ESGLÉSIA 91.

Monstruos... 16.00 18.05

Castelldefels

CINEMES METROPOL

936653895. AV. PINEDA.


Inch’Allah 18.00

Stoker 20.30

Un amigo para Frank 20.30

FILMAX CASTELLDEFELS ACEC 3D

902180193. CC ÀNEC BLAU.

15 años y un día 20.30 22.30



19.45 20.30 22.00 22.30

Fast & Furious 6 12.00 17.00 19.30 22.00


Monstruos... 12.00 12.15 12.30 15.45

16.00 16.45 17.45 18.00

18.45 20.00 20.45 22.00

22.45

Populaire 12.15 16.15 18.15

R3sacón 12.15 16.15 18.15 20.15

22.15

Castell-Platja d’Aro

OCINE PLATJA D’ARO 3D

902170831. POL. LA BÒVILA.





Menú degustació DIG. 16.00 18.00

Monstruos... DIG. 16.00 16.15 18.10 18.30


Trance DIG. 18.30

Cerdanyola del Vallès

EL PUNT ACEC 3D

936921125. SANTA TERESA 18.


20.00 21.50 23.00

El hombre de... 3D 12.00 16.30 19.30 22.30

El mensajero 16.20 18.30 20.40 22.50

Fast & Furious 6 17.30 20.00 22.30

Hijo de Caín 16.15 18.00

Hotel Transilvania 11.50

Iron man 3 3D 11.45


Monstruos... 11.30 16.20 18.30 20.40

22.50

Monstruos... 3D 11.30 16.20 18.30 20.40

22.50

Oz, un mundo de... 12.00

R3sacón 17.00 19.00 21.00 23.00

¡Rompe Ralph! 11.40

Trance 16.20 18.35 20.45 22.55

Cervera

CINEMA CASAL DE CERVERA

973532264. HOSPITAL.

Scary movie 5 17.30

Tipos legales 19.30

Cornellà de Llobregat

CINEMES FULL HD

934719272. SPLAU.

Un amigo para Frank 13.45

Después de mayo 22.15


Campanilla 2 12.00

Iron man 3 3D 12.45

Iron man 3 DIG. 16.15 19.15

Oz, un mundo de... 3D 16.00 18.30

Oz, un mundo de... DIG. 14.00

¡Rompe Ralph! 3D 11.45

¡Rompe Ralph! DIG. 11.45

El hombre de... 3D 12.15 14.00 16.10 17.00

19.10 20.00 22.10 23.00

El hombre de... DIG. 12.30 12.45 13.40 16.00

16.45 18.30 19.45 21.00

21.30 21.45 22.30 22.45

23.00

El mensajero 16.10 18.25 20.50 23.00

Abuelos al poder 13.55

Los Croods: Una... 3D 11.40 13.45

Els Croods 11.40 13.50


Trance 16.15 18.25 20.45 23.00


Monstruos... 3D 12.00 14.10 16.30 18.35

20.45 20.50 22.55

Monstruos... DIG. 11.40 12.10 13.50 14.10

16.00 16.15 17.15 18.10

18.20 18.50 19.30 20.15

20.25 20.45 22.50

Objetivo: la Casa... 16.00 18.20 20.40 23.00

Cirque du Soleil... 3D 11.45

El origen de los... 3D 13.45

R3sacón 16.10 18.15 20.20 22.35

Amics per sempre 11.45

Hotel... DIG. 11.50

El alucinante... 3D 11.45

Fast & Furious 6 16.50 19.25 22.00

El gran Gatsby DIG. 16.40 19.30 22.20

El corazón del roble 11.45

El Prat de Llobregat

CINE CAPRI

933795943. AV. VERGE MONTSERRAT 109-111.

Monstruos... 16.15 18.45

El Vendrell

OCINE EL VENDRELL 3D

902170831. POL. LES MATES 2-12.

El hombre de... 3D 11.45 15.45 18.25 21.10

El hombre de... DIG. 12.15 16.30 19.15 22.00



LLEGENDA:

Subtitulada o parlada en català3D: Digital 3D VO: Versió Original Subtitulada

cartellerasales

57mèdiaara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013

El focus

El portal Vanitatis publi-ca un article que especu-la amb la situació senti-mental de Jaime de Ma-richalar, marit de la in-

fanta Elena, però de qui s’haseparat de facto aixoplugant-se enla fórmula “cessament temporal dela convivència”. El portal refereixdues noves companyies masculi-nes. D’una banda, un jove que res-pon a les inicials G.P. i que es dedi-ca a les inversions borsàries. La pa-rella ha estat vista a Eivissa i a Bar-celona. Segons Vanitatis, va ser elnoi qui va voler conèixer-lo i va de-manar a amics comuns que els pre-sentessin. G.P. té una casa a Eivissaamb moll privat, cosa que permetque tots dos salpin allunyats de lesmirades dels paparazzis, segons fanotar aquesta web.

L’altra nova coneixença que ge-nera especulació és també un noi:Bernardo Diéguez, nascut a Cubaperò resident a Barcelona, on regen-ta dos bars. El jove, de 29 anys, tétambé una casa a Eivissa, on va cadacap de setmana. Es van conèixer faun temps a través d’un empresarisuís que freqüentaven i solen veu-re’s, segons aquesta informació,quan coincideixen a l’illa. De mo-ment, però, no hi ha cap fotografiaque doni compte d’aquestes novesrelacions de Jaime de Marichalar.Aquestes visites a Eivissa tenen llocun cop cada dues setmanes, ja queles altres es fa càrrec dels petitsFroilà i Victòria Federica.

La premsa del cor especula amb la relació que té l’ex de la infanta Elena ambdos nois. Un es dedica a les finances i se’ls ha vist junts a Eivissa i Barcelona.L’altre és un noi cubà de 29 anys establert a Barcelona i propietari de dos bars

À.G.M.

Jaime de Marichalari els seus dos nous amics

EFE

Miguel Bosé s’encara amb reportersperquè li fan preguntes “ximples”

La gira de Miguel Bosé enterres peruanes no ha co-mençat de la millor ma-nera. L’artista va oferiruna roda de premsa, però

les preguntes dels periodistes el vantreure de polleguera i va acabarqüestionant-los i donant-los lliçonsde periodisme.

Una de les reporteres li va dema-nar si li agradava la cuina peruana.“Us podeu creure el que m’està pre-guntant?”, va contestar el cantant.“I tant que conec la cuina peruana!Imagini: tinc una cuinera peruana acasa. No sap quantes vegades m’heemborratxat amb Pisco Sour. Dedebò que és això el que vol saber?”

Un altre periodista, ja previngut,el va alertar que la pregunta que livolia fer era “mig ximple”. “No la fa-cis, doncs”. Però ell va seguir i li vademanar quin era el seu tema prefe-rit. Bosé va respondre: “Doncs noera mig ximple, era ximple del tot.El que han de fer vostès és desfer-sed’una vegada per totes aquestes pre-guntes que solen fer els nens com«Quin és el teu color preferit?»” Laresta de la roda de premsa va trans-córrer en tensió. “Tres preguntesximples”, va dir després de respon-dre a tres qüestions també trivials.“Però ha valgut la pena”, va dir undels reporters. “Per a qui, per a vos-tè? Per a la seva reputació?”

Detenen un homeper haver amenaçatMiranda KerrLa policia de Massachusetts va detenir dime-cres un home per haver amenaçat de mort lamodel australiana Miranda Kerr. En la sevacompareixença davant del tribunal, StevenC. Swanson es va declarar no culpable delscàrrecs que se li imputaven. L’home, de 52anys, haurà de presentar-se de nou davantdel tribunal el 19 de juliol. El jutge ha deter-minat que l’hospitalitzin perquè sigui sotmèsa una avaluació psiquiàtrica. L’home va tru-car a l’oficina de l’agutzil del comtat de LosAngeles per anunciar que viatjaria a aques-ta ciutat amb l’objectiu de matar Kerr, que vadefinir com la seva “ànima bessona”. La poli-cia el va detenir a casa seva, on van trobar unapistola d’aire comprimit.

La filla de KanyeWest és diràNorth... WestJa se sap el nom que tindrà la filla de KimKardashian i Kanye West, que va néixer el 15de juny. Segons ha explicat el portal E! News,el nom escollit és North (nord, en anglès), laqual cosa demostra un notable sentit de l’hu-mor del pare, ja que dient-se ell de cognomWest (oest en anglès) a la nena li queda coma nom complet North West (o sigui, nord-oest). A la mare, aquests acudits amb elspunts cardinals li han fet una gràcia relativa,ja que ha assegurat que, pel que fa a la famí-lia, li diran Nori.

EFE

EFE

EFE

58 mèdia DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara

06.00 Notícies 3/24.10.00 Tr3s C (Cultural).10.10 Signes dels temps. 11.00 Bon viatge. Noruega

(I).11.07 Planetari. Món

autèntic.11.25 La partida de TV3.

Convidats: Míriam Tortosa, actriu, i Roger de Gràcia, presentador.

13.05 Crackòvia (Humor): Millors Mouments.

13.40 Polònia (Humor). 14.20 Tot un món:

Desatenció sanitària. Sidy N’Diaye és a Barcelona des del 2009. Va venir amb un grup de ballarins i va decidir quedar-s’hi quan se li va acabar el permís. Malgrat les difi-cultats econòmiques agreujades per la crisi, el Sidy ha tingut la sort de trobar Jara Esbert, que l’ha ajudat molt.

14.30 Telenotícies migdia. 15.40 APM? Extra (Humor).

L’ambició del president del FC Barcelona no s’atura amb el fitxatge de Neymar i ara Rosell vol incorporar una nova estrella per reforçar l’equip la temporada vinent. L’espai revela avui qui és.

16.35 Tarda de cine: Tots els cavalls bonics. EUA, 2000. Dir.: Billy Bob Thornton. Int.: Matt Damon, Henry Thomas, Penélope Cruz. El John,

TV3

del partit que asse-gura que el dirigent ha desencadenat en els italians les ganes de fer coses, i el de Giovanni Favia, un dels primers regidors elegits de la formació i que ara és un proscrit del moviment per haver criticat el líder.

22.30 Sherlock (Sèrie). Els

gossos de Baskerville (T2). El Sherlock i el Watson són contactats per un home turmentat pels records de la mort del seu pare a mans d’un gos de caça mons-truós.

00.20 Singulars. Avui el programa rep Mactar Thiam Fall. Va estudiar Magisteri al seu país natal, el Senegal. (Últimprograma de la tempo-rada.)

01.10 Tr3s C (Cultural).01.15 Parlament. 01.40 Doctor Who (Sèrie).

Dàleks a Manhattan.02.26 Comedy Inc. 02.47 Els informàtics. En

Moss i l’alemany (T2).03.10 Fusió i swing a l’estudi

(Musical). Inclou Jaume Vilaseca Trio i Tiziana.

04.41 Jazz a l’estudi.

un jove texà, es troba sense llar quan la mare ven el ranxo on sempre ha viscut. Amb el seu amic Lacey es dirigeix al sud de la frontera seduït per la promesa d’un nou comença-ment i d’un sentiment romàntic de la vida.

18.40 Pel·lícula: El tren-

canous. Regne Unit, 2010. Dir.: Andrei Konchalovsky. Int.: Elle Fanning, Nathan Lane, John Turturro, Frances de la Tour, Richard E. Grant. Viena, anys 20. La María, una nena de 9 anys, viu en una casa plena d’objectes encan-tadors, però se sent massa sola. El seu irri-tant germà, el Max, no deixa de molestar-la.

20.25 L’aprenent (Reality Show): Dissenyador, modista i model.

21.00 Telenotícies vespre. 21.50 30 minuts. Qui

és Beppe Grillo?: Reportatge que analitza la figura de Beppe Grillo, líder del Moviment Cinc Estrelles. Per això presenta els testimonis de Giulia Sarti, diputada

06.00 Mic. 06.46 Els barrufets.08.00 Les Tres Bessones: El

llibre de la selva.08.28 El xai Shaun. Inclou

Una ovella somnàm-bula, La neboda del granger, Costa d’em-passar i Adéu, estable.

08.55 Mic. 09.30 Doraemon.10.17 La família del Super3.10.47 Rekkit, el conill

màgic. Inclou Les bessones salven el Rekkit, No molesteu la ieti!, Plàtans malvats i No diguis mentides, Rekkit.

11.33 Monster allergy. Inclou La caixa de Pandora i La poció de la por.

12.24 Tags.

12.55 One piece (Juvenil). Emissió de tres episodis.

14.05 Un drama total, acció! Rock’n’roll.

14.27 Fanboy i Chum Chum.15.17 El llibre de la selva.

Inclou La trampa humana i La pilota de goma.

15.45 Pel·lícula: LMN’S. Espanya, 2006. Dir.: Josep Esteve.

17.15 Mic. Inclou En Thomas i els seus amics.

17.30 Mofeta Kung Fu18.35 Doraemon.19.28 Els pingüins de

Madagascar.20.14 Tom i Jerry. Inclou El

gat que valia un milió de dòlars, El ressopó, Anem al cinema,

Estima’m a mi i estima el meu ratolí, Escola per ratolins, El petit ànec i Aterratge perillós.

21.05 Bola de drac: En Son Goku i en Ten Shin Han continuen lluitant.

21.30 Xarxa natura.21.43 Karakia. Els eslaus i

la cultura del beure i Zahra, conservar la tradició persa.

22.45 Grans documentals 33. Inclou Europa i Amèrica del Sud.

00.30 Generació digital.00.48 Tr3s C.01.00 La guerra mai vista.02.35 Les dones de Wagner.03.25 Fusió i swing a l’es-

tudi. 04.55 Jazz a l’estudi.

SUPER 3/ 33

L’estiu ja ha arribat, també a les audiències.Ahir el programa més vist va ser La Riera, aTV3, i les ofertes del prime time i el vesprevan obtenir resultats més aviat discrets. Defet, al top ten només apareix un programade la franja de nit: la pel·lícula Superman, elretorn, que va oferir la pública catalana ique va congregar 297.000 espectadors da-vant del televisor (la qual cosa representauna quota del 12,4%). Va superar així elSálvame Deluxe de Telecinco, que es vaquedar en 236.000 espectadors i un sharedel 13,4% (superior al de Superman perquè

el programa s’allarga més de quatre horesi, a la matinada, la seva quota puja ostensi-blement). La 1 també competia amb cine-ma, en aquest cas amb el film El sexto día,que no va fer gaire fortuna: 206.000 espec-tadors (un 8,3%). I Antena 3 va punxar, jaque El número uno, amb 165.000 segui-dors, ni tan sols va entrar a la llista de les 25emissions més seguides de la jornada. Encanvi, els seus resultats globals es van be-neficiar del bon comportament del concurs¡Ahora caigo!, que va ser el cinquè progra-ma més vist, amb 276.000 fans.

ESPECTADORS ‘SHARE’

01 La RieraTV3 15.56 597.000 28,6%

02 Telenotícies migdiaTV3 14.29 555.000 27,9%

03 Telenotícies vespreTV3 20.59 351.000 15,5%

04 Cine: Superman, el retornTV3 22.04 297.000 12,4%

05 ¡Ahora caigo!ANTENA 3 18.44 276.000 20,4%

06 El secreto de Puente ViejoANTENA 3 18.38 275.000 18,3%

07 Telenotícies comarquesTV3 13.59 273.000 16,8%

08 De buena leyTELECINCO 14.23 269.000 14,3%

09 DivendresTV3 16.44 266.000 15,8%

10 Informativos T5 21.00TELECINCO 21.04 258.000 11,7%

Ja és estiu als audímetres

TV3

Telecinco

Antena 3

La 1

TV3

Telecinco

Antena 3

La 1

Cuatro

La Sexta

8TV

Neox

Divinity

La 2

5,9%

2,5%

4,9%

4,6%

4,5%

3,7%

2,9%

14,4%

12,3%

9,8%

13,5%

10,9%

10,4%

7%

Programes més vistos a Catalunya

Divendres, 21 de juny

Canals més vistos a Catalunya

Divendres, 21 de juny

Canals més vistos a Catalunya

Acumulat del mes de juny

audiènciestv

recomanatstelevisióTELECINCO 21.00

Copa Confederacions

La selecció espanyola es juga avui lapossibilitat de ser el primer classificatdel Grup B en la Copa Confederacions.El partit l’enfronta a la selecció deNigèria. Amb aquest matx, es tanca lafase de grups, durant la qual els deVicente del Bosque han guanyatl’Uruguai i Tahití. Els jugadors hanacusat la pujada de temperaturesque hi ha quan es deixa Río de Janeiroper anar a Fortaleza. Elsentrenaments han estat més durs.Ahir l’equip va poder-se entrenar al’estadi Castelao, que és on es jugaaquest vespre el partit.

TV3 18.40

‘El trencanous’✰✰

Director: Andrei Konchalovsky

Actors: Elle Fanning, Nathan Lane,

John Turturro, Frances de la Tour

Gran Bretanya, 2010. La Maria, unanena de nou anys, viu en una casaplena d’objectes encantadors, peròse sent sola. El seu germà Max nopara de molestar-la i els seus paresno li fan cas. La vigília de Nadal, elseu oncle Albert li regala un nino defusta que és un trencanous. Durantla nit, la imaginació de la Maria acon-segueix dotar de vida el ninot, i totsdos faran un viatge oníric.

59mèdiaara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013

TELE 5 LA SEXTACUATRO

06.00 Noticias 24 horas.10.35 El alma de las

empresas.11.10 Lo que hay que ver.11.40 Cine para todos: La

tribu del arcoiris. EUA, 2008. Dir.: Christopher R. Watson. Int.: David James Elliott, Ed Quinn.

13.00 Cocina con Sergio.13.30 Solo moda.14.00 L’informatiu.14.30 Corazón.15.00 Telediario 1.15.55 El tiempo.16.00 Sesión de tarde:

Rosamunde Pilcher. Chicos con suerte. Alemanya, 2011. Dir.: Dieter Kehler. Int.: Denise Zich, Patrik Fichte, Birthe Wolter.

17.30 Sesión de tarde: Sommersby. EUA, 1993. Dir.: Jon Amiel. Int.: Richard Gere, Jodie Foster, Bill Pullman.

19.20 Sesión de tarde: Solo ellos. Austràlia, 2009. Dir.: Scott Hicks. Int.: Clive Owen, Nicholas McAnulty.

21.00 Telediario 2.22.15 La película de la

semana: La intér-prete. EUA, 2005. Dir.: Sydney Pollack. Int.: Nicole Kidman, Sean Penn, Silvia Broome.

00.15 Especial cine: Un cruce en el destino. EUA, 2007. Dir.: Terry George. Int.: Joaquin Phoenix, Elle Fanning.

01.45 TVE es música.

BTV

TVE-1 ANTENA 3

LA 2 IB3 CANAL 98 TV

06.00 Vídeos musicales.07.00 Megatrix. Inclou Pica

pica, Barrio Sésamo, Pelopicopata, Vídeos, vídeos, Los más... i Ahora caigo.

14.00 Los Simpson (Sèrie). Emissió de dos episodis: Bartir de cero (T14) i Ha nacido una estrella (T6).

15.00 Antena 3 Noticias 1.15.30 Deportes.15.45 El tiempo.16.00 Multicine: Amor

verdadero. Canadà, 2011. Dir.: Michael Scott. Int.: Rob Estes, Sarah Manninen.

17.40 Multicine: Verano en París. Alemanya, 2011. Dir.: Jorgo Papavassiliou. Int.: Anica Dobra, Pasquale Aleardi.

19.20 Multicine: Dream Hotel: Tailandia y Bali. Alemanya, 2009. Dir.: Otto W. Retzer. Int.: Christian Kohlund, Peter Kremer.

21.00 Antena 3 Noticias 2.21.40 Deportes.21.55 El tiempo.22.00 Ver cine.22.15 El peliculón: El triunfo

de un sueño. EUA, 2007. Dir.: Kirsten Sheridan. Int.: Freddie Highmore, Keri Russell.

00.20 Pel·lícula: La cama-rera. EUA, 2007. Dir.: Adrienne Shelly. Int.: Keri Russell.

02.10 Ganing casino.

07.00 El zapping de surferos.

09.00 El encantador de perros. Emissió de tres capítols.

12.00 Callejeros viajeros. Emissió de dos repor-tatges: Túnez i Gran fiesta griega.

14.00 Noticias Cuatro.14.50 Deportes Cuatro. 15.45 Home cinema:

Astérix en los Juegos Olímpicos. França-Alemanya-Espanya-Itàlia, 2008. Dir.: Frédéric Forestier, Thomas Langmann. Int.: Gérard Depardieu, Clovis Cornillac.

18.00 Home cinema: Tornado fuerza 6. EUA, 2012. Dir.: Peter Sullivan. Int.: Casper Van Dien, Richard Burgi.

20.00 Noticias Cuatro.21.00 Especial Callejeros

viajeros: Viajeros a la playa (II).

21.30 Callejeros viajeros. Playas de Río.

22.45 Callejeros viajeros. Brasil, el aire más puro: Río Gran do Norte, al nord-est del Brasil, és una província privile-giada on tot l’any és estiu i es respira l’aire més pur del planeta, després de l’Antàrtida.

23.45 Cuarto milenio. 04.00 Shopping.05.30 Puro Cuatro.

06.00 La Sexta en concierto.07.45 Historias con denomi-

nación de origen.08.15 Bestial.09.00 Piso compartido.09.45 Vaya casas.11.15 ¿Quién vive ahí?14.00 La Sexta noticias 1ª

edición.15.00 La Sexta deportes.15.25 La Sexta meteo.15.30 Top Trending Tele.16.00 Pel·lícula: Superman

II: La aventura continúa. EUA, 1989. Dir.: Richard Lester. Int.: Ned Beatty.

18.30 El club de la comedia. 20.00 La Sexta noticias 2ª

edición.20.55 La Sexta deportes.21.10 La Sexta meteo.21.20 #La Sexta Columna.

La Llei de dependència, que es va plantejar com un dels pilars de l’Estat del Benestar a Espanya, ha estat el primer a patir les conseqüències dels ajustos econòmics del Govern. Avui el programa gaudeix dels testimonis de persones dependents que pateixen per aquestes retallades.

22.45 El objetivo. Avui al programa es planteja qui paga impostos a Espanya i qui utilitza subterfugis per evitar al fisc.

23.45 Top Trending Tele. 01.30 Astro TV.

06.45 I love TV. 07.15 Matinal de cine:

D’Artagnan y los tres mosqueteros. Canadà, 2005. Dir.: Pierre Aknine. Int.: Vincent Elbaz, Emmanuelle Béart.

10.45 Hay una cosa que te quiero decir.

15.00 Informativos Telecinco.

16.00 Cine en familia: Un rostro desconocido. EUA, 2009. Dir.: Jeff Renfroe. Int.: Beau Mirchoff, Catherine Hicks, Alexz Johnson.

18.00 ¡Qué tiempo tan feliz! La cantant Chenoa visita l’espai per avançar en primícia Quinta dimensión, el seu nou àlbum.

20.00 España, un nuevo desafío. Prèvia.

21.00 Copa Confederaciones 2013. Espanya-Nigèria. Fase de grups. En directe des de l’Estádio Castelão, Fortalesa.

22.45 España, un nuevo desafío. Postpartit.

23.30 Pel·lícula: Munich. EUA, 2005. Dir.: Steven Spielberg. Int.: Eric Bana, Daniel Craig, Ciarán Hinds.

02.45 Premier casino.05.00 Fusión sonora. *Aquesta programació

pot variar en funció del partit de la Copa Confederacions.

07.10 8 de 8. 07.40 Catalunya blues. 08.05 8 al dia. 08.15

La doctora Quinn. 09.00

Televenda. 11.00 Passaport. 11.20 La doctora Quinn. 12.05

El jardí de Carles Herrera. 12.40 Pel·lícula: Voreres de Nova York. 14.20 Pel·lícula: El centre del poder. 16.00 Pel·lícula: La convicción de una hija. Canadà, 2006. Dir.: David Winkler. Int.: Brooke Nevin, Kate Jackson, Keegan Connor Tracy. 17.30 Pel·lícula: La cos-ta ardiente (II). Itàlia, 1991. Dir.: Jeannot Szwarc. Int.: John Savage, Lorenzo Flaherty, Ernest Borgine. 21.00 8 al dia. 21.40 Gran cinema: En las alas del águila. EUA, 1986. Dir.: Andrew V. McLaglen. Int.: Burt Lancaster. 00.45 Equip de re-porters. 01.40 Clips.

07.00 La finestra indiscreta. 07.30 La classe. 08.00 Baba Club. 10.15 El caçador de coco-drils. 12.15 Valencians pel món.12.45 Societat Anònima. 13.30

Especial fogueres. 14.00 Nt91ª edició. 14.45 Nou esport.15.00 L’oratge. 15.15 De festaen festa. 15.45 Tardes de cine: Hook, el capitán Garfio. EUA,1991. Dir.: Steven Spielbeg.Int.: Dustin Hoffman, RobinWilliams. 18.00 Tardes de cine: Grupo salvaje. EUA, 1969. Dir.:Sam Peckinpah. Int.: William Holden, Ernest Borgnine. 21.00 Nt9 2ª edició. 21.30

Nou esport. 21.45 L’oratge.22.00 Dossiers. 22.30 Cine ma-de in C.V.: Estocolmo. Espanya, 2004. Dir.: Orestes Lara. Int.: Xavi Sola, Pau Roca. 00.30 FIB2012. 03.30 Connexió 9/24.

07.00 Pecola. 07.20 L’hora del conte! 07.45 El perquè de les coses. 08.15 Llogarets. 08.45

Sort i ventura. 09.30 Mosaic. 10.00 Eucaristia. 10.45 Un món de criatures. 12.15 Sant Joan 1933. 12.30 Mira per on Sant Joan! 13.00 Sant Joan 2013. 14.00 IB3 Notícies mig-dia. Cap de setmana. 15.20 El temps migdia. Cap de setmana. 15.30 Pel·lícula: Harry Potter y el misterio del príncipe. Regne Unit, 2009. Dir.: David Yates. Int.: Daniel Radcliffe, Rupert Grint. 18.00 Sant Joan 2013. 19.00 Uep! Com anam? 20.30

IB3 Notícies vespre. Cap de setmana. 21.30 El temps ves-pre. Cap de setmana. 21.35 Sol solet. 21.45 Mossèn Capellà. 02.25 Com a ca nostra. 02.55

Musical.

06.10 5è Open Memorial Santi Silva. Tennis en cadira de rodes.

06.35 El vestidor: UD Almeria-Girona FC.

08.05 Tot l’esport.08.25 L’home més fort del

món. Emissió de tres capítols.

09.58 El laboratori de l’es-port. Emissió de dos capítols.

11.30 El vestidor: UD Almeria-Girona FC.

14.30 NBA.cat.15.00 Fent el bèstia pel

món: Amèrica Central.15.25 El gran guerrer: Mèxic.15.30 Danone Nations Cup.

Final. En directe des de l’Estadi Cornellà-El Prat.

16.45 L’home més fort del món. Emissió de tres capítols.

18.30 Un somni fràgil.19.20 Rallycross.20.10 Km 0.20.35 Motor a fons.21.00 Zona de ball: Inclou

Campionat d’Europa de Clubs-Cambrils 2013, Grand Slam llatins-Cambrils, Hip-hop Campionat d’Espanya categoria absoluta i Campionat d’Espanya de Clubs Sènior 2013.

00.05 Tot l’esport.00.30 Zona de ball: WDSF

Open Youth Llatins-Cambrils 2013, Show Dance absolut-Salou 2013 i Campionat d’Es-panya de Clubs Adult 2013.

08.45 Trucks. 09.15 Buenas noticias TV. 09.30 Shalom. 09.45 Islam hoy. 10.00 Últimas preguntas. 10.25 Testimonio. 10.30 La missa. 11.30 Pueblo de Dios. 12.00 Babel en TVE. 12.30 Gent de paraula. (R.) 13.00 Tinc una idea. (R.) 13.30

El escarabajo verde. (R.) 14.00

La luz y el misterio de las cate-drales. 14.35 Cruce de caminos. 15.00 Buenas ideas TED. 15.35

Saber y ganar fin de semana. 16.20 Grandes documentales. 17.15 Biodiario. 17.20 Docufilia. 18.05 Lonely Planet: Lo mejor de China. (R.) 18.30 Con una sonrisa. (R.) 19.00 Al filo de lo imposible. 20.00 Abuela de verano. 21.00 Página 2. 21.30

Redes 2.0. 22.00 Varg Veum. 23.30 Documentos TV. 00.30

Día de la música.

CANAL+

07.05 El día después. 08.00 Pel·lícula: Jack y su gemela. 09.40 Adiós, conejito. 09.50 Pel·lícula: La leyenda del dra-gón milenario. 11.30 Cine 3D: Lorax, en busca de la trúfula perdida. 12.55 Cine español: Lobos de Arga. 13.10 Girls. 13.45 Fringe (al límite). 14.30

De noche. 15.30 Pel·lícula: Total Recall (Desafío to-tal). 17.30 Pel·lícula: Misión Imposible. Protocolo Fantasma. 19.45 Ilustres ignorantes. 20.15 Informe Robinson. 21.30

Spartacus: la guerra de los con-denados. 22.30 Cine estreno: Cuenta atrás. França, 2010. Dir.: Fred Cavayé. Int.: Gilles Lellouche. 23.55 Pel·lícula: Profesor Lazhar. 01.35 Pel·lícula: Madrid, 1987. 03.20

Sangre de Unicornio.

ESPORT3

07.05 El documental. 08.00

Dibuixos animats. 09.14

Catakrac. 09.50 Invasió. 10.35

El documental. 11.25 De vi-sita. 12.00 Taula reservada. 12.25 Western: També un pis-toler necessita ajuda. 14.00

BTV Notícies migdia. 14.30 Els Roper. (R.) 15.00 Clàssics sen-se interrupcions: El descanso del guerrero. 16.40 Punt de mira: The black power mixta-pe. 18.20 De visita. (R.) 18.55

La vida en dolç. (R.) 19.25 Camí particular. 19.55 La cartelle-ra. (R.) 20.55 Si tu vas al cel (amb patinet). (R.) 21.30 BTV Notícies nit. 22.05 Barcelona... i acció: La ciudad de los prodi-gios. 00.40 Punt de mira: The black power mixtape. 02.15 El documental. 03.05 Barcelona... i acció: La ciutat dels prodigis.

INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA

recomanatstelevisióLASEXTA3 22.30

‘White noise’

✰✰

Director: Geoffrey Sax

Actors: Michael Keaton,

Deborah Kara Unger,

Chandra West

Canadà, 2005. MichaelKeaton és un arquitectereeixit amb una vida pacífi-ca que es trenca a trossosamb la mort de la sevaesposa Linda. Li oferiranescoltar la veu de la sevadona morta contactant ambels morts.

LA1 19.00

‘Solo ellos’✰✰✰

Director: Scott Hicks

Actors: Clive Owen,

Nicholas McAnulty,

George MacKay

Austràlia, 2009. Després dela tràgica mort de la sevasegona esposa, el periodis-ta Joe Warr ha de fer-se càr-rec del seu fill. La seva situ-ació es complica més quanel Harry, el fill del seu pri-mer matrimoni, es traslladaa Austràlia per passar unatemporada amb ell.

PARAMOUNT CHANNEL 00.45

‘El cuarto ángel’✰✰

Director: John Irvin

Actors: Jeremy Irons,

Forest Whitaker, Jason

Priestley

Gran Bretanya, 2001. Latragèdia fa acte de presèn-cia en la vida del prestigiósperiodista Jack Elgin. Laseva dona i una de les sevesfilles són assassinadesdavant els seus propis ulls.Elgin se sent obligat a ferjustícia pel seu compte ambla màfia iugoslava.

ANTENA 3 22.15

‘El triunfo de un sueño’✰✰✰

Director: Kristen Sheridan

Actors: Freddie Highmore,

Jonathan Rhys Meyers,

Robin Williams

EUA, 2007. Un jove guitar-rista i una violoncel·listapassen una nit romàntica aNova York, però l’atzar elssepara. Del breu encontreneix un nen que, tambémarcat pel destí, acaba enun orfenat. Això sí: té untalent musical que li perme-trà reunir-se amb els pares.

✰✰✰✰✰ Excel·lent ✰✰✰✰ Molt bona ✰✰✰ Bona ✰✰ Regular ✰ Dolenta

60 DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 aramèdiaENTREVISTA

ÀLEX GUTIÉRREZ M.

Joshua Benton va néixer el 1975 aRayne, una petita ciutat del sud deLouisiana, en ple territori cajun,que passa per ser la capital mundi-al de les granotes. Va fer carrera dereporter al Dallas Morning Newsfins que fa sis anys va guanyar unade les beques que atorga la Univer-sitat de Harvard –12 per a ciutadansdels EUA, 12 per a persones d’arreudel món– per estudiar el que vol-gués. Quan va acabar el curs se’l vanquedar perquè fundés i dirigís un la-boratori d’idees a l’entorn del peri-odisme. És el Nieman JournalismLab, que s’ha convertit en referèn-cia mundial en temps rècord.

Aquí té 100 punts de culpa. Distri-bueixi’ls com vulgui entre empre-ses, periodistes, administració iqui vulgui sobre qui és responsablede la crisi que viuen els mitjans.Els mitjans tradicionals van ser col-pejats per darrere, quan no s’ho es-peraven, per una tecnologia que hoha canviat tot. Internet ha creat unacompetència per a la qual, senzilla-ment, no estaven preparats. No po-dien estar-ho: feia molts i moltsanys que eren el sector de negocimés profitós. Així que el 70% de laculpa seria aquest terratrèmol im-previst que ha provocat la xarxa.

I el 30% restant?Seré equilibrat: 15% les empreses i15% els periodistes. Si ets a la partempresarial del negoci, davantd’una oportunitat has d’estar dispo-sat a assumir riscos i provar cosesnoves. Pel que fa als periodistes, so-vint tenen una idea massa rígida delque és la nostra feina. A cada onadade canvis que portava internet, ofe-rien una resistència. Recordem elsblogs, fa 10 anys: els periodistes de-ien que eren quatre nanos al garat-ge de casa, en roba interior i restesde ganchitos al pit. O Twitter, fa cincanys: asseguraven que amb els 140caràcters no es podia dir res. Ho de-nigren i, al cap de tres anys, ho adap-ten amb fervor. En tot cas, des delpunt de vista del consumidor hi hamés informació que mai. Per tant, lacrisi no és tant del periodisme com

dels periodistes: moltes de les cosesque fèiem ara les fa altra gent.

Cap a on apunta el futur, doncs?Hi ha un munt de coses vibrants quecreixen. Són interessants, emocio-nants, basades en el talent. I compar-teixenuntret:sónempresesdemidesraonablementméspetitesd’aquellesa què ens havíem acostumat. De fet,aquest és el moll de l’os: per cada cincllocs de treball que perds en el peri-odisme tradicional, només en gua-nyes un en l’online. I la publicitat a laxarxavapujant,perònomésunafrac-ció petita arriba a diaris i revistes.Abans, un anunciant havia de passarpels mèdia, ara pot posar el missatgealcostatd’uncorreuelectrònicod’unestat de Facebook.

El veig condescendent amb els ges-tors.Molts periodistes es queixen i diuenque els amos han pres males deci-sions. Però sembla poc probable quetots els diaris dels Estats Units ha-gin tingut de manera simultània uneditor estúpid, prenent a l’unísonles mateixes males decisions.

¿Regalar el contingut durant anysno ha estat un error?Bé, al principi de tot no el regalaven.Molts van intentar vendre els con-tinguts, però ho van fer en un mo-ment en què la gent encara no esta-va acostumada a pagar per res a in-ternet, menys encara per informa-ció. I quan va esclatar la xarxa, vancreure que s’havien de posicionar.Es diu que va ser un error, però non’estic convençut: si els mitjans nohaguessin ocupat aquest lloc, temoque hi hauria hagut més inversióper part de mitjans nadius digitalsi haurien ocupat aquest nínxol demercat. Recordem com als anys 90Reuters va acordar vendre tots elsseus continguts a Yahoo, que rega-lava els teletips als seus lectors. Si lapremsa no s’hi hagués ficat fort,hauríem vist més acords així i l’eco-sistema digital hauria crescut dei-xant els diaris en paper encara mésal marge.

De fet, el mur de pagament del NewYork Times instaurat el 2012 està

funcionant, però el del 2005 va serun fiasco que van haver de retirar.Exacte. Els pocs que ho van provaraleshores van veure que ningú nopagava, i van quedar fora de joc.

Ara, en canvi, fins i tot diaris ta-bloides com l’alemany Bild i l’an-glès The Sun anuncien que tindranzones premium. Això canviarà lesregles de joc?Penso que veurem més àrees de pa-gament. Als Estats Units, la meitatde diaris ja en tenen, i va pujant. Pe-rò, amb excepció del New York Ti-mes i del Wall Street Journal, que ju-guen lligues diferents, la resta no es-tan fent grans fortunes. La principalraó per crear una àrea de pagamentés, de fet, que no et marxin els subs-criptors del paper: el diari mitjà, aAmèrica, encara obté el 85% dels in-gressos del paper i només el 15% deldigital. I sí que hi ha l’esperança decaptar nous clients joves, però aixòencara no ha passat. És evident queés millor tenir una via d’ingressosextra que no tenir-la, però amb elsmurs de pagament no hem resoltencara la crisi.

¿La gent més jove pagarà per la in-formació?Només si és valuosa. Però en la ma-joria de casos no serà així. Només siserveixes un interès molt concret.Un economista del segle passat de-ia que la informació la valorem dequatre maneres: com a treballa-dors, com a consumidors, com apersones que volem entretenimenti com a votants. En els tres primerscasos, hi ha un retorn directe de lanostra inversió en informació. Pe-

rò, com a votant, la probabilitat queel meu vot sigui el que acabi deci-dint una elecció és virtualment ze-ro. No hi ha un retorn directe i tan-gible de la inversió.

¿Està suggerint d’abandonar la po-lítica als mitjans?No pas. Primer, perquè hi ha infor-mació que cal donar com a part de lafunció social dels mitjans. Però ésque també pot ser negoci, si la re-pensem sobre la base de l’esquemaanterior. Fixem-nos en un diari comPolitico. És un model que funcionaperquè una part dels lectors sónprofessionals de l’administració deWashington, així que per a ells és“informació com a treballadors”. Iel mitjà també és seguit pels ionquisde la política. Per a ells, en realitat,és “informació d’entreteniment”.Vist així, la inversió sí que té retorn.

Citi mitjans que estiguin fent lescoses diferents i que funcionin.Buzzfeed és un cas interessant. Vancomençar com una web popular.Primer només posaven fotos de gats.Llavors, van penjar fotos de gats igossos. I, tot d’una, estaven cobrintla Casa Blanca i ja han pres el corres-ponsal de Moscou al The Guardian.El Huffington Post americà tambéva començar amb contingut barat iagregacions, però ara té ja algun Pu-litzer. O el New York Times i el Guar-dian, que estan aprofundint en laidea de ser una marca global, obrintedicions en diferents llocs.

Els gurus fa anys que anuncien laimminentíssima mort del paper.Doncs el paper encara fa molts di-

Problema“Moltes de lescoses quefeien elsperiodistesara les fa altragent”

Tendència“Amb elsmurs depagament nohem resoltencara la criside la premsa”

“Els diaris encaratenen futur com a

artefacte de paper”

Futur El Nieman Journalist Lab és un referentmundial en tendències de futur en el periodisme.Benton ha visitat Barcelona convidat per la FacultatBlanquerna de la Universitat Ramon Llull

Joshua BentonDIRECTOR DEL NIEMAN JOURNALIST LAB DE LA UNIVERSITAT DE HARVARD

61ara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 mèdia

ners. I hi ha una audiència que en-velleix, però que seguirà demanantpaper durant molts anys. Els diarisencara tenen futur com a artefactede paper. El seu declivi tindrà a veu-re amb la manera en què evolucio-ni el consum de mitjans en tauletes.El problema del paper és que nos’escala bé: si perds un 10% en ven-des, les despeses són pràcticamentles mateixes encara que també abai-xis la tirada. Ara bé, perquè l’onlinefuncioni com a via de negoci hem depensar en com fer diners amb altresformes que no siguin els bàners,perquè això no va enlloc.

PERIODISTA I ACADÈMICBenton va participar en el

congrés Comunicació i Realitatde la URL. CÈLIA ATSET

Twitter és un bon aliat dels diaris?Identifica comunitats i això és moltvaluós. A molts diaris no els aportaun gruix significatiu de trànsit, pe-rò és probable que a través de Twit-ter estiguin arribant a perfils inte-ressants en termes d’influència. Unaltre efecte d’aquesta xarxa social ésque s’ha repartit part del poder demarca de l’empresa entre els seustreballadors.

Hi ha qui es queixa de la cursa perla immediatesa que imposa.Els periodistes sempre han volgutser els primers a donar una notícia.La ràdio i la televisió fa temps ques’hi barallen. Els periodistes solenculpar Twitter de tots els mals: ésel gran boc expiatori. En tot cas, serel primer a Twitter està sobredi-mensionat: el timeline va fluint, demanera que la gent que et segueixpotser no es connecta en aquell pre-cís moment i veu el tuit de la compe-tència primer, que l’ha enviat pocssegons després.

També hi ha un cert perill de mi-metisme.Els mitjans amb èxit són els que sa-ben què els fa únics i s’hi arrapen. Lagent et seguirà per allò que et fa di-ferent. Si només vas al darrere delsaltres, no arribaràs enlloc. Internetha matat l’audiència massiva: has desaber on és la teva especialització.

¿Fins a quin punt hem de deixarque les estadístiques marquin elcriteri editorial?Les hem de tenir en compte. És moltfàcil pujar a la muntanya i dir: “Jo séel que és important!” Segur que hiha coses que no són populars peròque cal escriure, però no a costa d’ig-norar les que són populars. Tornema Buzzfeed: saben que quan fan unahistòria política no tindrà més audi-ència que les fotos de gats. Peròtambé saben que, a internet, teniruna bona marca és fonamental. Peraixò aposten per temes potents, benpresentats, reportatges llargs... Elproblema el tenen els mitjans quefan temes que no són populars, pe-rò tampoc tenen especial valor pe-riodístic. Aquesta franja del mig ésun lloc mortal. Cal fugir-ne.e

DOCUMENTAL

El 33 retrata Joan Salesimmers en els seus paisatges

El 33 estrena aquest dilluns undocumental sobre la vida de l’es-criptor Joan Sales que s’ha des-plaçat als principals paisatgesque van marcar la vida de l’autord’Incerta glòria.

À.G.M.

BARCELONA. Aquest 2013 fa 30anys que va morir Joan Sales, autor,entre d’altres, d’Incerta glòria, undels llibres cabdals de la literaturacatalana del segle XX i un retrat compocs del que va significar la GuerraCivil al país. El periodista FrancescCanosa firma el documental JoanSales. L’home incòmode, la veritatque fa nosa, que explora, de mane-ra calidoscòpica, la figura d’aquestescriptor i editor que desafia esque-mes simplistes. El programa, d’unahora, l’emet el 33 aquest dilluns, apartir de les 23 h.

El documental ha viatjat a algunsdels paisatges que van definir la vi-da de Sales. Barcelona, el frontd’Aragó, el coll d’Ares, Vallclara, Siu-rana... A cada indret s’entrevista al-guna persona estudiosa de la sevaobra o que va tenir-hi relació. L’au-tor ha buscat que el retrat polifònicabraci totes les generacions. Així, hiapareixen des de l’expresident Jor-di Pujol fins a altres personalitatsdel món de la cultura com Juli Sales,Joan Margarit, Francesc-Marc Ál-varo, Josep Maria Solé i Sabaté, Me-ritxell Gené, Isona Passola, Fran-cesc Serés, Hilari Raguer, Maria Bo-higas, Marta Pasqual, MontserratCasals i Anna Punsoda.

Pensament complexEl documental inclou fragments dedos dels seus llibres més populars:Incerta glòria i les Cartes a MàriusTorres (que ho són també a MercèFigueres). Els extractes ajuden aentendre la seva visió, que fugia de

Joan Margarit, amb la Generalitat al darrere.Sales va veure com es proclamava la República. TVC

maniqueismes i assenyalavaquins enemics interiors haviatingut la República.

Joan Sales (1912-1983) va serun dels primers professors de ca-talà del cens oficial de la Genera-litat de Catalunya. Va ser tambéun dels primers oficials de l’Esco-la de Guerra de la Generalitat i vacombatre al front. En perdre laguerra, i veure com la Repúblicas’enfonsava, va començar a re-construir culturalment el país desde l’exili mexicà amb una de lespublicacions més combatives del’època: Quaderns de l’Exili. Va serel gran editor del franquisme,amb el segell El Club dels No-vel·listes, fundat el 1955. Desprésde la seva mort, la seva esposa,Núria Folch, va continuar la tascaeditorial de Club Editor.e

Jordi Pujol i Isona Passola, entre els entrevistats

PolifacèticEl programamostra elSales editor,autor, soldat,patriotai traductor

62 passi-hobé DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013 ara

[...] De sobte, sobre la nit orfe delluna, un flam ha lluït sobre lamuntanya... Sota el cel de la me-va illa, aquesta flama té una sig-nificació: veritable llengua defoc, ella parla a tot un món dis-tant, oh Catalunya! Vet aquí queen la nit simbòlica, Mallorca al-ça vers tu la seva copa plenad’amor... Dringa-la amb la tevaa través la immensitat de la MarNostra! A l’hora present, Catalu-nya s’abranda de salutacions quiformen, de cap a cap de les ser-res, una sardana de flames ondansa tota la nació, donant-se lesmans, miraculosament, sobre lavastitud de la terra. És el batec d’un gran cor. Un cú-mul de pires sacrificials porta al cel, en les espiralsde fumera, l’holocaust de l’amor d’un poble, difonper tot arreu el perfum d’un sol amor. Les espurnesdansen joiosament, i a la resplendor, coloracions

d’incendi es reflecteixen sobre lapau del cel, sobre la comba vene-rable de les muntanyes, sobre lablancor de la ciutat, també ence-sa d’amor en els seus terrats i enles seves vies, com un salut alscamps.

Nit de l’amor, ha dit un granamic meu. L’or de les espigues ésla sumptuositat d’un llit nupcial.Hi ha veus de Sulamita perdudesen el camp, com a ressons de bal-buceig... Una parella tot just em-maridada es tanca darrera aque-lla finestra, finestra de Julieta...

L’alosa ha cantat. El gall responen corrals desconeguts. Llevant

se colora. L’estel de l’alba, estel d’amor, no és aquellqui brilla sobre la grogor sanguínia? Arriba l’horasagrada. El Sol. Glòria!

Gabriel Alomar 1920

PASSATEMPS

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

1 3 4 5 6 7 8 9 10 11 122 13 14

Horitzontals 1. Pot ser caiguda, i del cel. Una pila de

persones al cim de Sant Llorenç. Arriba a taula quan

l’àpat s’està acabant. 2. Pel que fa a gustos, sempre

acaba tornant. L’important és que t’aguanti. El millor

moment per llegir un diari. 3. Es repeteix a la paella.

Recobert d’una fina capa d’acer. Inicialment, fa marxa

enrere. 4. Els tens al puny, i ho portes amb elegància.

Doneu la benvinguda a l’associació cultural. 5. Desig

irrefrenable. Dotaria d’essència. 6. Taquen de sang.

El cor del gegant. Si apareix, la cita es pot convertir en

una pel·lícula. 7. A riba i riba de l’Atlàntic. Unto amb oli.

Dividit en erols. 8. L’última dels Manel. Estan fetes a

prova de bales. Qui el fa, no toca de peus a terra. 9. Crida

com el Lugosi. Aquells cilindres. Arriba quan menys t’ho

esperes i és motiu d’alegria. 10. Provoca que a molts

animals els pugi la mosca al nas. Donarà color. 11. Els

sap greu alguna cosa. Extremament volàtil. 12. La part

més àrida del sermó. Ferim l’ocell. Llenyes de les olive-

res. 13. El color d’alguns valencianistes. És susceptible

de ser abandonat en qualsevol moment. 14. Tocada

per la bona sort. Utilitzo una part dels il·lusos. Atacat

pels extrems.

Verticals 1. La cantant més famosa del teatre de l’absurd.

A Queralbs, és ben blanc. Obra malament o en excés.

2. Acaba fatal. No et deixa respirar tranquil. Vagues, va-

porosos. 3. La seva pell és sovint un obstacle. Vilipendiat,

desaprovat. 4. Final d’etapa. Intentava escurçar una pe-

na. La nora no obre la boca. 5. Marqui i en deixi constància.

Només hi trobareu pols. Entrada d’urgències. 6. A Berlín,

a Jerusalem o a Nou Mèxic, sempre són escenari de lamen-

tacions. Les dones no li poden amagar res. 7. Agrupa a

mitges. Els seus trets no causen cap impacte. Qui la diu, ho

fa a títol personal. 8. Tindré una percepció. Ningú el dis-

cuteix. 9. Una essència nostrada. Aquests es dediquen a

prendre’ns el pèl. La típica lletra de la cúmbia. 10. Tremola

que tremola. Demani un favor a les altes instàncies. Quan

es toquen, no generen plaer. 11. Un inici fantàstic. Una

combinació poc vista. Es conserva amb tota la seva gràcia.

12. Retalla amb poca gràcia per la banda. Per culpa dels

seus excessos, posem en perill la circulació. 13. S’aplegà

formant un riu. Arriba a un pacte no escrit. 14. Va introduir

el roig en un continent groc. Temps enrere, va estar al dia.

No sempre s’apaga amb aigua.

9 4 2 8 7 3 1 6 5

1 3 8 5 6 4 7 2 9

7 6 5 1 2 9 4 3 8

8 9 7 3 5 6 2 1 4

6 5 3 2 4 1 9 8 7

4 2 1 9 8 7 3 5 6

3 8 9 7 1 5 6 4 2

2 1 6 4 9 8 5 7 3

5 7 4 6 3 2 8 9 1

C O L L O C A N T B A T AI L I V A C A R E P I U

M L L E D O I N F A R TS U A U A L T I V A R I

E S T E S O S I C T U SE P I N C R U S T I N TN B E D U I N A A F T AV E R R O N A P O L E OA L O S O T M E S T R OE X T A S I I S T M E PI A C A B I S R I S S I

X O O R L I P A S O NE M I R E I N A S E T IN A T A L S E R R A R A N

fàcil2 7 8 5 1 9 6 4 3

4 6 1 8 7 3 2 5 9

3 9 5 4 6 2 1 8 7

5 3 9 2 8 1 4 7 6

1 2 4 6 5 7 9 3 8

6 8 7 3 9 4 5 2 1

9 5 6 7 4 8 3 1 2

8 4 3 1 2 6 7 9 5

7 1 2 9 3 5 8 6 4

difícil

5 9 8

9 8 7 2 5

7 9

1 9 4 7 5

7 6 4 5 1

7 1

6 2 9 4 3

6 3 4

fàcil

2 7 9 1 3

9 8 2 7

5 1 7 4 9

7 3

9 1 8 6 5

1 8 5 9

9 6 3 2 1

difícil

motsencreuats

sudoku solucionsd’ahir

elaborat per Senyor Ventura

ABANSD’ARA

Nit de Sant Joan

De l’article de Gabriel Alomar (Palma, 1873 - el Caire, 1941) publicat a l’Almanacde l’Esquella de la Torratxa de 1920, amb aquesta il·lustració de Ricard Opisso

(Tarragona, 1880-Barcelona, 1966). La nit pancatalanista, idealitzada i sensualitzadades de les Balears per un modernista enfervorit.

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSPERIODISTA, ASSAGISTA I CATEDRÀTIC A LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

[ ]

Gaudeix ‘online’ dels mots encreuats de l’ARA ahttp://passatemps.ara.cat

araquenos’ofenguiningúJUANJO SÁEZ

63passi-hobéara DIUMENGE, 23 DE JUNY DEL 2013

EL REFRANY DEL TEMPS

“Faci la calor de l’estiu o la fresca de laprimavera, tingues Moritz a la nevera” @ebioscas

El consell

Que no us sorprengui

Diumenge variable, amb cel clar a Ponent i al sud i més núvols a les comarques deGirona i Barcelona. Xàfecs de tarda cap al Ripollès, la Garrotxa o Osona i gotes de

nit a la costa central. Les temperatures es mantindran a ratlla.

dimecres dijous

MARC CANDELA

La setmana

dimarts divendres

Diumenge, 23

Poseu una jaqueta prima a la bossasi aquesta nit penseu retirar tard.Revetlla fresca a l’interior i poc cà-lida a la façana litoral.

Els termòmetres es mantindran aratlla sis o set dies més. Probable-ment,notornaremasuperarels30ºCenlloc abans d’encetar el juliol.

PARTICIPA EN EL CONCURS A TRAVÉS DE #tweetsifasol

ELTEMPS

Dilluns, 24

AVUI DEMÀ

15 h 21 h 08 h 15 h

Barcelona 24º 22º 19º 23ºLleida 28º 25º 14º 26ºGirona 24º 22º 15º 23ºTarragona 29º 25º 18º 26ºValència 29º 25º 19º 27ºPalma 28º 25º 20º 26ºVic 23º 20º 13º 22ºMataró 23º 21º 18º 21ºReus 29º 25º 16º 26ºSabadell 26º 23º 16º 26º

MÀX. MÍN.

Madrid 30º 13º migdia càlidLondres 17º 12º aigua i ventParís 18º 13º paraiguaBerlín 23º 14º dia insegurRoma 28º 20º calor moderadaBrussel·les 18º 12º paraiguaEstocolm 22º 14º xàfecs curtsAmsterdam 18º 13º jaquetaPraga 25º 13º dia insegurLisboa 30º 19º calor d’estiu

Europa

RoucomanarExigir que l’elecció

de la classe de religió siguipermanent.

@frandomenech

RAVEtllaLa festa tradicional

i popular més alternativaa l’aire lliure.@jrmoleroyll

Wertbena de Sant JoanLa revetlla de sempre, però

amb més petards i en castellà.@jesteve5

PetitardExplosiu no gaire gran

que triga a esclatar.@jquintana7

FlaMas del CanigóEl foc que encén

les fogueres d’Unió Duranla revetlla de Sant Joan.

@xdocampo

Envieu la vostra paraula al Twitter @diccionara(hashtag #diccionara),

a facebook.com/diccionara o per e-mail a [email protected]

Coordina: Fran Domènech

DICCIONARA

“Tremenda Terribas”

Divendres la periodista Mònica Ter-ribas visitava Telemonegal a BTV.En Ferran Monegal es va voler re-

servar per a la penúltima edició del seu pro-grama una convidada molt especial. L’úl-tima entrevista abans del seu comiat finalde la cadena local, després de deu tempora-des. El crític la va presentar carinyosamentcom “els ulls de l’àliga”, però allà l’únic quefeia ullets era en Ferran Monegal. En elsprimers minuts ja li va dir “aquesta criatu-ra i estimable professional” i “entrevistado-ra fantàstica”. Aaaaaaah! Massatge!, que di-ria ell. Alerta! Com pot ser que als entrevis-tadors més punyents, sagaços i preparats,que tenen taules per argumentar, se’ls sot-meti a elogis i preguntes fàcils i no se’ls re-bi amb una entrevista feta amb el mateix es-forç que ells hi posen quan són a l’altra ban-da? El més decebedor va ser que en Mone-gal va fer-li una entrevista cronològica i nopas en funció de l’interès temàtic. Va repas-sar la seva trajectòria a TV3 però, en can-vi, en cap moment li va preguntar, perexemple, per l’ERO que ha d’afrontar la te-levisió pública. El primer que li va recordaren Monegal va ser: “Aquell dia que vostè vaanar a Madrid i a la gespa de la Moncloa esva enamorar de Zapatero”. Curiosa mane-

críticatvMÒNICA PLANAS - PERIODISTA

ra de preguntar, sobretot perquè condici-ona la feina periodística al fet de ser dona ique com a tal se la suposa més dèbil davantd’un president home a l’hora d’entrevistar-lo. El més sorprenent, però, és que en Mo-negal recordava tots els detalls: “Vostè ana-va de blanc... color marfil... i portava unessandàlies maquíssimes...” D’això sí que se’ndiu controlar la ratomàquia i la resta sóntonteries. A cada pregunta Monegal deixa-va anar un “fantàstic” o un “sensacional” iestava tan tovet que fins i tot en tres ocasi-ons es van canviar els papers i va ser la Ter-ribas qui li va fer les preguntes. Gràcies aella vam saber que en Papitu està en repòs.Aaaaah! Pobre Papitu! Amb tot el que ha ha-gut de veure a la televisió! En Monegal li po-sava tan fàcil i tan bonic que Mònica Ter-ribas, que va començar l’entrevista amb mi-rada guerrera i certa predisposició a la llui-ta dialèctica, es va anar ensopint. El crític detelevisió, lluny de voler-la collar, qüestio-nar o voler-li esgarrapar algun titular, es di-vertia i reia satisfet amb les seves respostes.“Aaaaah! Tremenda Terribas!”, li va arribara exclamar. A mi que em perdonin però da-vant dels periodistes més influents del pa-ís no es pot anar amb el Papitu a la mà. Vaquedar clar que, allà, l’únic enamorat era ell.

EntregatMonegal la va presentarcarinyosament com “elsulls de l’àliga”, però allà

l’únic que feia ullets era ell

23.6.2013

Líder sòlid, líder líquidTRENCAMENT. Un cop analitzat elsondeig del CEO, fa la sensació que tot-hom menys ERC s’ha de sentir amoïnatper una cosa o altra. Però els republicanstambé tenen molt a pensar i a discutir si,com sembla, acaben situant-se com a pri-mera força política catalana. En qualsevolcas, abans d’anar per sigles, cal fer en veualta una constatació genèrica: el sobira-nisme, per activa i per passiva, està mo-dificant de manera irreversible el mapapolític català. Els consensos bàsics sorgitsde la Transició s’han trencat, i l’actual es-quema de partits ja no s’alinea amb elscorrents ideològics principals. Molts vo-tants no troben opcions vàlides quan en-filen el camí de les urnes. Encara més:molts dirigents polítics se senten incòmo-des amb la seva filiació. Especialment aCDC, Unió i el PSC. Sembla que cal refer elpuzle perquè les peces tornin a encaixar.

DERIVES. Si juguem una mica, les op-cions són inesgotables. ¿Podria ser, perexemple, que una part del PSC constitu-ís una plataforma de tall sobiranista is’aliés amb ERC? ¿O que ressuscités lafederació catalana del PSOE? ¿O que lapart més espanyolista del socialisme espassés a Ciutadans? I, per la banda de ladreta, ¿què en sortirà del naufragi anun-ciat d’Alícia Sánchez-Camacho? ¿Podriaser que part del PP català es passés a Ciu-tadans, i la resta s’aliés amb Unió per for-mar un centredreta capaç de substituirCiU? I CDC, ¿resistirà el comiat d’ArturMas, o es dissoldrà entre aquesta novadreta i ERC? Finalment, cal veure quèpassarà amb l’esquerra alternativa, unàmbit dinàmic i jove, amb ICV i la CUPen alça, i amb el fenomen Forcades pen-dent encara de validació davant de les ur-nes. Quin panorama! Quants panorames!

PAISATGES. Així, tindríem un Parla-ment amb una ERC com a pal de paller,amb l’espanyolisme arremolinat a l’en-torn de Ciutadans, un centredreta híbrid(entre Duran i Millo, per entendre’ns) iuna esquerra popular alternativa exer-cint de consciència crítica. Pel que fa aCiU i PSC, la parella de ball dels últimstrenta anys, és difícil de saber què en que-

Les opcions són inesgotables. ¿Podria ser, per exemple, que una part del PSCconstituís una plataforma de tall sobiranista i s’aliés amb ERC? XAVIER BERTRAL

FORA DE TEST

Toni SolerDEMÀAntoni Bassas

darà. Però la vigència de les seves siglesés complicada. Aquests dos partits vanser especialistes a recollir vots de tot ar-reu, consumats catch-all parties. Totsdos tenien prou traça per fer un discursmodulat i adaptat a la complexitat del pa-ís. Defensaven la identitat nacional deCatalunya, el benestar dels seus ciuta-dans i el respecte a la pluralitat del país.El que passa és que el 1980 això volia dir–bàsicament– autonomia i regeneraciód’Espanya; avui dia, es defensa si fa nofa el mateix, però la recepta és una altra,i qui en té els drets d’autor és ERC. Pe-

rò Oriol Junqueras, habituat a parlar da-vant d’oceans d’estelades, haurà de de-mostrar que és tan líquid, tan capaç demimetitzar-se amb el paisatge circum-dant, com ho van ser Pujol o Maragall. Elpurisme, en aquest país tan bigarrat, nofunciona. Xavi Hernández, un dels fut-bolistes a qui val la pena escoltar, acabade dir en una entrevista: “Tinc amics in-dependentistes que volen que guanyi laroja”. I afegeix: “Potser si hi hagués se-lecció catalana pensarien una altra co-sa…” Dret a sentir, dret a triar. Potseraquí hi ha el quid de la qüestió.

La meva filla em va llegir lacrònica d’una decepció sen-timental que un nebot haviapenjat a Facebook. Quan joera petit, si volíem fer confi-

dències a una amiga utilitzàvem la car-ta i el sobre lacrat. Avui, als adolescentsque expliquen els seus desenganys a laxarxa ni els passa pel cap preguntar-seperquèhofan.Elseullocd’expressióésinternet, on han començat a entrarabans d’aprendre a llegir i a escriure. Elque a mi em pot semblar una inconsci-entmanifestaciódenarcisismeid’exhi-bicionisme és per a ells el més normaldel món. Fan el que s’ha fet tota la sevacurta vida, que és el primer que se’nsacut als humans. Precisament innovarés sortir del que fa tothom.

¿És just parlar de narcisisme i d’ex-hibicionisme? Crec que aquests com-portaments, estimulats per la tecnolo-gia,responenalanecessitatdereconei-xementenunasocietatderolsimpreci-sos que, durant les últimes dècades, hacultivatmoltladessocialització.I,sedu-ïda pel consumisme que tot ho crema,hatenditaconstruirrelacionshumanesmés inestables. La xarxa és un lloc apa-rentment còmode per al reconeixe-ment: es pot aconseguir amb poc com-promís, amb una implicació feble, per-quèestalviaelmomentdeveritatdelca-ra a cara, del cos a cos. Fa por mirar alsulls de l’altre: et podenretornar com unmirall la imatge de la pròpia feblesa.

Elperilldel’exhibicionismevirtualésla pèrdua definitiva de l’espai propi i laconversiódel’autonomiapersonalensi-mulacre.Elspoderspolíticsieconòmicspoden arxivar, sistematitzar i utilitzartot el que nosaltres mateixos posem a lasevadisposicióambaquestaincontinèn-cia comunicativa. Els espies perdran to-ta èpica. Ho sabran tot de nosaltres sen-se risc ni violència. I ens faran vestits amida, sense deixar-nos opció a escollir:vostè només serveix per a aquesta feina,vostèhadecompraraixò,vostèhad’anarcap aquí, vostè ha de creure en aquestdéu. Les batalles per la llibertat haurand’obrir nous camins a lapròpia xarxa i noves re-sistències. Almenysmentre els ciutadansencara creguinque la llibertat éselmésimportant.

RAONS

Narcisismei llibertat

JOSEP RAMONEDA

Ara 1371938402

Documents

Transcript of Ara 1371938402