l’autònoma 219

PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA NOVEMBRE DE 2008

EL 15 DE DESEMBRE,ELECCIONS

El Consell de Govern dela Universitat Autònomade Barcelona, en la reuniódel 5 de novembre passat,ha aprovat el calendarielectoral per a la properaelecció de rector o rectora.Els comicis tindran lloc eldia 15 de desembre. PÀG. 3

L’AUTÒNOMA APOSTAPER LA BICICLETA

Del 20 al 24 d’octubre,la UAB va organitzar laSetmana de la MobilitatSostenible i Segura. L’apostapel transport en bicicletava tenir, un any més,un protagonisme especialdins les activitats ques’hi van realitzar. PÀG. 13

El rector de la UAB, Lluís Ferrer, va presentar, el 17 de novembre a Xangai, la nova oficina que la UAB ha obert en aquesta ciutat. PÀG. 5

RESPOSTA IMMEDIATAAL CANVI CLIMÀTIC

El CREAF, amb motiu delseu vintè aniversari, va reunira Barcelona nou expertsinternacionals per elaborarun document on es reclamaadoptar mesures urgentscontra el canvi global i unmodel de desenvolupamentmés sostenible. PÀG. 9

La UAB s’implantaamb força a la XinaLa UAB s’implantaamb força a la Xina

02

CONSELL DE GOVERN

En el seu informe per a la reunió del Con-sell de Govern de la UAB del 5 de novem-bre, el rector va parlar de la signatura delPacte Nacional per a la Recerca i la Inno-vació, de la futura modificació de la Lleid’universitats de Catalunya (LUC) i d’al-tres qüestions referents a la política uni-versitària. Cal destacar també que el Con-sell Nacional va aprovar el calendari deles eleccions al Rectorat (sobre aquesttema, podeu llegir la informació a la pàgi-na 3).

La signatura del Pacte per a la Recerca ila Innovació, a instància del consellerd’Innovació, Universitats i Empresa, vatenir lloc el 21 d’octubre passat a la Gene-ralitat. Pel que fa a la modificació de laLUC, el rector va explicar-ne els treballsinicials que s’estan fent i va informar quees preveu presentar la proposta al Parla-ment la primavera vinent.

En el terreny econòmic, va explicar que,dels cinquanta milions d’euros addicio-

Signat el Pacte per a la Recerca i la InnovacióLa primavera vinent el Parlament tramitarà la reforma de la LUC

El rector va informarsobre la posada en marxadel futur màster per alprofessorat de secundària

INFORME DEL RECTOR

MÉS INFORMACIÓ: www.uab.cat/relacions-institucionals

ACORDS

MEMBRES DE LA JUNTA ELECTORALS’acorda elegir els membres de la JuntaElectoral General següents: com a pro-fessorat contractat, Maria Jesús PalomoPeiró (titular) i Àngel Cebollada Frontera(suplent); estudiant, Marta Rosell Cada-falch (titular).

ADAPTACIÓ DEL REGLAMENTDE PROVISIÓ DE PLACES DE PDIS’aprova la proposta d’adaptació delreglament de provisió de places de per-sonal acadèmic.

NOUS TÍTOLS PROPISS’aprova la creació de nous títols propisde màsters i diplomatures de postgrau.

ADSCRIT L’INSTITUT D’INVESTIGACIÓEN ATENCIÓ PRIMÀRIA DE SALUTS’acorda obrir un termini de quinze diesper tal que les facultats, les escoles i elsdepartaments afectats presentin, si hoconsideren convenient, al·legacions a laproposta d’adscripció de l’Institut d’In-vestigació en Atenció Primària de Salutcom a institut universitari de recerca.

ADHESIÓ A UNA XARXA ESTATALS’aprova la proposta d’adhesió de la UABa la Red Española de UniversidadesSaludables.

INSTITUT ADSCRIT A LA UAB I A LA UPFS’obre un termini de quinze dies perquèles facultats, les escoles i els departamentsafectats presentin, si ho consideren con-venient, al·legacions a la proposta d’ads-cripció de Barcelona Graduate School ofEconomics com a institut universitari derecerca adscrit a la UAB i la UPF.

ció d’una línia de treball anomenadaUniversitat 2015, que permetrà reconèi-xer les universitats de més nivell interna-cional a partir dels projectes estratègicsque hagin elaborat prèviament.

Dins les informacions referents a laUAB, el rector va informar de la inaugu-ració de la nova seu de l’associacióAmics de la UAB, que serà alhora unespai d’ús social i de reunió de laUniversitat. D’altra banda, la vicerectorad’Ordenació Acadèmica, Dolors Riba, vainformar de les dades de matrícula delcurs 2008-2009, del procés de matricula-ció als màsters i de l’estat de la tramita-ció dels diferents estudis de grau.

Finalment, un representant claustral delPAS funcionari va informar sobre el pro-blema del PAS afectat per la reclassifica-ció de la seva plaça de categoria C a B queno té la titulació universitària necessàriaper accedir-hi. Segons el comunicat llegitper aquest claustral, «el que ens preocupaés que la titulació sigui condició sine quanon per promocionar part del personalafectat», i que «no té sentit que, a les per-sones implicades que ja fa temps quedesenvolupen la seva feina al seu lloc detreball, ara se’ls demani més requisits percontinuar fent la mateixa feina».

nals que el Consell Executiu havia apro-vat per al 2008, de moment només se’nrebran vint. Els trenta restants es rebran,probablement, a principis del 2009. Elrector va assegurar que confia que la Ge-neralitat complirà els seus compromi-sos, ja que, en cas contrari, les universi-tats hauran de fer uns ajustos molts mésforts.

D’altra banda, Ferrer va informar de lapropera posada en marxa del màster deProfessorat d’Ensenyament de Secundà-ria, que substituirà el CAP. Va comentarla importància d’aquest màster pergarantir un professorat de qualitat i unabona formació.

PROJECTE UNIVERSITAT 2015Pel que fa a la política universitàriad’àmbit estatal, el rector va informar dediverses iniciatives que ha desplegatrecentment el Ministeri de Ciència iInnovació: l’elaboració d’un esborranyde projecte de decret sobre la dedicaciódel personal acadèmic d’acord amb elmodel de Bolonya; la signatura d’un pri-mer acord entre l’Agència Nacionald’Avaluació de la Qualitat i Acreditació(ANECA) i algunes agències per fer la ve-rificació dels plans d’estudis; i l’elabora-

03

CAMPUS

El Consell de Govern de la UAB ha apro-vat el calendari electoral per a la properaelecció de rector o rectora. Les eleccionstindran lloc el 15 de desembre. Aquest ca-lendari electoral estableix que el períodede presentació de candidatures s’iniciaràel proper dia 8 de novembre i finalitzaràel dilluns 17 de novembre. La campanyaelectoral es desenvoluparà entre els dies21 de novembre i el 13 de desembre.

Un cop finalitzada la campanya electo-ral, les eleccions tindran lloc el dilluns 15de desembre, de les 9.30 a les 18.30 hsense interrupció. En el cas que es pre-senti més d’una candidatura i cap d’ellesno aconsegueixi la majoria absoluta devots en la primera volta de les votacions,es farà una segona volta el dia 18 delmateix mes de desembre.

El rector és elegit per la comunitat uni-versitària entre els catedràtics funciona-ris en actiu de la Universitat. La comuni-tat universitària es divideix, a efecteselectorals, en quatre sectors: sector A,professorat funcionari doctor dels cossosdocents universitaris, amb uns 1.400electors; sector B, resta de personalacadèmic i investigador en formació queexerceixi funcions de docència, amb uns

La campanya duraràdel 21 de novembre al 13 dedesembre; la segona volta,si escau, tindrà lloc el dia 18

El 15 de desembre, eleccionsa rector o rectora de la UAB

El filòsof Ortega, de mentalitat germànica i ex-pressió i sensualitat mediterrànies, i un delsprimersapensarsobre lamissióde launiversi-tat, vaescriureunarticleestranyen lasevapro-ducció titulat «Diosa la vista».Noséperquè, eltítolm’ha fet pensar en les eleccions a rector.He treballat sota el mandat de sis rectors i

sempre he tingut la curiositat periodística desaber en quin moment sorgeix la il·lusió i ladecisió de ser rector. Els nens volen ser futbo-listes, metges, fins i tot alguns insensats volenserpresidentsdelgovern,peròmai rectors.Serrector exigeix una presa de consciència bastantelaborada i un trajectòria acadèmica perfecta-ment definida.Desde la febre creadoradeVillarPalasí fins a

l’actual rector, Lluís Ferrer, cadascun dels suc-cessius rectors, amb els equips corresponents,han anat dirigint i perfilant la institució que araacaba de complir quaranta anys.Dos rectors, que jo sàpiga, han escrit sobre la

seva experiència en relació amb la UAB i elpoderpolític.AntoniSerraRamoneda,enelseullibre Avatares de un burgués de Barcelona,escrit ambelegància iunacerta ironiabritànica,ens parla dels primers temps de la UAB, comtambé ho va fer en la lliçó inaugural del cursacadèmic. JosepMariaVallèsha reflexionat so-bre el seu pas per la política coma conseqüèn-cia de la seva activitat professoral. El seu llibreUna agenda imperfecta: ambMaragall i el pro-jecte de canvi, escrit amb rigor acadèmic, té uncapítol sobre la relació entre el poder i els mit-jansdecomunicacióquepotsermoltútilperalsqui s’apropen al poder permillorar la societat.Eldesig i la il·lusióde fercosesdeuseuforten

moltsacadèmics.Dosanticsrectors,JosepMa-ria Vallès i Carles Solà, han estat consellers delprimer govern dePasqualMaragall, i el profes-sor Narcís Serra vamanarmolt a l’Espanya dela transició.Encara que el sistema electoral per escollir

rectorpodriafer lesdelíciesdelsteòlegsmedie-vals per fer una discussió filosòfica d’alt voltat-ge, el vot és el vot i per als qui vam viure sota elfranquisme el vot sempre serà un crit d’espe-rança.No cal dir que el debat i el diàleg enforteixen

la institució i molt més en moments de crisieconòmica on les prioritats pressupostàriess’han d’explicar ambprecisió.Comesdiualmónde l’esport, a vegadesamb

fair play i d’altres ambuna certamala intenció ihipocresia, habitual en el nostre món, queguanyielmillor!Sobretot,elmillorperalaUAB.

AAnnttoonnii MMeerriinnoo

Eleccions a la vista

LA COLUMNA DEL MIL·LENNI

Un instant de les darreres eleccions, l’any 2005.

05-11: convocatòria d’eleccionsDel 08 al 17-11: termini per a la presentació de candidatures18-11: publicació del cens electoral definitiu21-11: proclamació definitiva dels candidats per la Junta ElectoralDel 21-11 al 13-12: campanya electoralDel 21-11 al 12-12: termini per exercir el vot anticipat15-12: dia de les eleccions15-12: proclamació provisional dels resultats de les eleccions18-12: proclamació dels resultats definitius per la Junta Electoral General18-12: segona volta de les eleccions, si escau18-12: proclamació provisional dels resultats de les eleccions22-12: proclamació dels resultats definitius per la Junta Electoral General

El procés electoral

2.100 electors; sector C, estudiants degrau i de postgrau, amb 32.000 electors; isector D, personal d’administració i ser-veis, amb gairebé 2.400 electors.

El vot per a cada sector de la comunitatuniversitària es pondera així: sector A, un51 % (segons el que dis po sa la Llei orgà-nica d’universitats); sec tor B, un 9 %; sec-tor C, un 30 %; i sector D, un 10 %.

El rector o rectora és la màxima autori-tat acadèmica de la Universitat i en té lare pre sen ta ció legal i institucional. Exer -ce ix la direcció, el govern i la gestió de laUAB, desenvolupa les línies d’actuacióapro va des pels òrgans col·legiats corres-ponents i n’executa els acords. Presideixel Claus tre, el Consell de Govern, l’Equipde Go vern, la Junta Consultiva i la Fun da -ció UAB. En les seves funcions, és assistitper l’Equip de Govern. La durada del seumandat és de quatre anys, renovable perun únic mandat consecutiu.

04 CAMPUS

Salvador Cardús ingressa a l’Institut d’Estudis Catalans

Gregori Garzón és nomenatmembre d’una acadèmia europea

PREMIS

Salvador Cardús i Ros, professor del De par ta -ment de Sociologia, ha ingressat recentment,com a membre numerari, a l’Institut d’EstudisCa ta lans (secció de Filosofia i Ciències So -cials). El professor Cardús ha centrat la sevarecerca en els camps de la sociologia de la reli-gió, la cultura, els mitjans de comunicació i elsfenòmens nacionals. És autor de diversos lli-bres i ha coordinat i col·laborat en diversesobres col·lectives. Com a conferenciant, mantéuna intensa activitat divulgativa i col·labora re -gu lar ment en la premsa diària i en diverses re -vis tes periòdiques.

«Lípids de la dieta i càncer de mama» és elprojecte de recerca del Grup Multidisciplinariper a l’Estudi del Càncer de Mama, del De par -ta ment de Biologia Cel·lular, de Fisiologia id’Im mu no lo gia, dirigit pel doctor Eduard Es -crich, que ha estat guardonat per la SociedadEs pa ño la de Senología y Patología Mamaria.L’equip d’investigadors que hi han intervingutsón M. Solanas, R. Moral, I. Costa, M. C. Ruiz deVilla, E. Vela, R. Escrich, A. Lamarca i M. Por -tan tier. Amb aquesta recerca es vol determinarla possible activitat de components habitualsde l’alimentació humana en el risc de càncer.

una fira educativa a la Xina i, finalment,el projecte de crear un grau conjunt entreles quatre universitats que s’estudiariaentre Barcelona i Madrid.

Les universitats de l’A4U han acordatposar en marxa una nova oficina a la ciu-tat de Brussel·les per impulsar les activi-tats de recerca de les quatre universitats,en el marc de les institucions i els progra-mes de la Unió Europea.

Les funcions principals de l’oficina, quees preveu obrir abans de finals d’any, sónles següents: identificar temes prioritarisi científics de prestigi en cadascuna de lesquatres universitats, actuar davant la UE

Els rectors Gabilondo, Moreso, Ferrer i Peña.

per afavorir la incorporació d’aqueststemes prioritaris en les futures convo-catòries del Programa Marc de Recerca,incrementar la presència dels científicsde prestigi de les universitats en comis-sions d’experts, donar suport institucio-nalment al PDI en les seves relacionsamb les institucions europees i donarsuport al PDI en matèria de convocatò-ries, seguiment de sol·licituds i de pro-jectes en curs, etc.

PRIMERES PLACES DE MOBILITATEl març del 2008 es va fer la primera con-vocatòria conjunta de places adreçades ajoves doctors en aplicació del conveniespecífic de mobilitat de doctors signatpels representants de l’A4U. Es van con-vocar dotze places per a estades de dosanys amb una retribució bruta anual de25.567 euros.

L’A4U també va participar amb un es -tand conjunt a la fira educativa ChinaEdu ca tion Expo’08, que va tenir lloc a Pe -quín els dies 18 i 19 d’octubre passats. Ala fira, s’hi va exposar un catàleg conjuntamb els programes de grau i de post grauque les quatre universitats ofereixen enllengua anglesa.

L’Aliança QuatreUniversitats crearà un grauconjunt que s’estudiaràentre Barcelona i Madrid

L’A4U obrirà una oficina a Brussel·les

El 9 d’octubre passat va tenir lloc, a laUPF, una reunió de treball de l’Aliança deQuatre Universitats (Autònoma de Bar -ce lo na, Autònoma de Madrid, Carlos IIIde Madrid i Pompeu Fabra), conegudacom a A4U, i que té com a objectiu fo -men tar la mobilitat de professors i dedoc tors entre les quatre institucions, amés d’incrementar l’eficiència i projec-ció internacional del grup.

A la trobada d’A4U, hi van participar elsequips directius de cadascuna d’aques-tes institucions, encapçalats pels seusrec tors: Josep Joan Moreso (UPF), LluísFerrer (UAB), Ángel Gabilondo (UAM) iDaniel Peña (Carlos III). En la reunió esvan presentar els resultats de la primeraconvocatòria conjunta de mobilitat dedoctors, la previsió d’inaugurar una ofi-cina conjunta a Brussel·les per impulsarles activitats d’investigació de les univer-sitats de l’A4U, la presència conjunta en

Gregori Garzón Clariana, professor de l’Àrea deDret Internacional Públic i de Relacions In ter -na cio nals, va ser nomenat, el juny passat,membre del Consell Científic de la Fun da cióper al Dret Continental, de París. També a prin-cipis d’estiu, el doctor Garzón va ser nomenatmembre d’honor del Comitè Científic del’Acadèmia de Dret Europeu de Trèveris (Ale -man ya). Així mateix, és membre dels consellsde redacció dels Cahiers de Droit Européen(Brus sel· les) i de la Revista de Derecho Co mu -ni ta rio Europeo (Madrid) i autor de nombrosespublicacions sobre temes jurídics.

Premiat el Grup Multidisciplinariper a l’Estudi del Càncer de Mama

CAMPUS 05

L’Oficina informarà sobrel’oferta formativa de la UABi gestionarà la mobilitat deprofessorat i d’estudiants

Es presenta l’Oficina de la UAB a Xangai

El rector de la UAB, Lluís Ferrer, va pre-sentar, el 17 de novembre a Xan gai, lano va oficina que la UAB ha obert enaquesta ciutat xinesa i que té com a ob -jec tiu es de ve nir un punt de trobadaentre les universitats i els estudiantsxinesos i l’Au tò no ma. En l’acte, que es vadesenvolupar a la sala de conferènciesdel Centre de Ne go cis de l’Oficina Eco -nò mi ca i Comercial d’Es pan ya a Xangai,van intervenir-hi el rector Ferrer, Vi cen teValverde, conseller d’E du ca ció de l’Am -bai xa da espa nyola a Pequín, Chang Shi -

ru, ca te drà tic de Filologia Hispànica dela Uni ver si tat de Llengües Estrangeres de Pequín, i Mercedes Un ze ta, vicerecto-ra de Relacions Ex te riors i de Co o pe ra cióde la UAB.

Amb aquesta implantació a Xangai, laUAB vol enfortir la seva estratègia perobrir-se al món i ampliar les se ves xarxesinternacionals. El continent asiàtic, i laXi na especialment, és un ter ri to ri cadacop més important en les re la cions in -ter na cio nals de la UAB. La Xina està vi -vint un boom econòmic i, dins la seva so -cie tat, hi ha un interès molt creixent perEuropa, fet que està apropant els es tu -diants xinesos a universitats com la UAB.

La Universitat consta, actualment, demés d’una vintena d’acords bilateralsamb diferents universitats xi ne ses queper me ten establir l’intercanvi d’estu-

rodona, van participar-hi Narcís Bosch,di rec tor gerent del Consell General deCam bres de Catalunya; José Miguel Ca rot,director del Centre de Gestió de la Qua li tati del Canvi de la Universitat Po li tèc ni ca deValència; Jordi Planas, professor de So cio -logia de la UAB; i Francesc So lé, vicepresi-dent de la Fundación CYD i catedràticd’Organització d’Empreses de la UPC. Acontinuació va tenir lloc un interessantcol·loqui amb la participació del públic.

Les sessions «Fòrum amb...», del Con -sell Social de la UAB, s’emmarquen dins

el Programa Universitat-Societat i sónun espai de discussió on ex perts delmón econòmic, social, cultural, científici universitari aborden temes d’actuali-tat.

El 28 d’octubre, el Consell Social de laUAB va organitzar, a l’aula magna d’UABCasa Convalescència, el fòrum LaUniversitat i la Formació de Profes -sionals: Reptes i Oportunitats. La sessióva ser dirigida i moderada per XavierGra set, di rec tor i realitzador del progra-ma L’o ra cle de Catalunya Ràdio.

A la trobada es van tractar temes comara què vol dir formar professionals supe-riors capaços d’inserir-se en el món labo-ral o quin paper tenen els màsters i elspostgraus en aquest procés. A la taula

Experts i acadèmics debaten el paper de launiversitat en la formació de professionals

El periodista Xavier Graset va moderar el debat.

diants en ambdues direccions. Enaquests moments, hi ha una comunitatd’uns cent cinquanta estudiants xinesosa la UAB, que representen entre un 10 %i un 12 % dels xinesos que arriben aEspanya per se guir estudis universitaris.

La UAB té establerts deu acords marcvi gents amb diverses universitats de laXina i de Hong Kong i cinc acords d’in-tercanvi que actualment beneficiensetze estudiants xinesos: cinc a la Fa cul -tat de Traducció i d’Interpretació, cinc al’Escola Universitària d’Estudis Empre -sa rials de Sabadell, i sis a la Facultat deCiències Eco nò mi ques i Empresarials.

Des de l’Oficina de la UAB a Xangai s’o-ferirà informació sobre l’oferta formativade la UAB, es promourà la cooperacióaca dè mi ca i l’intercanvi, es promouràtam bé la mobilitat internacional d’estu-diants i d’investigadors i, finalment, esfa ci li ta rà les relacions institucionals en -tre universitats xineses i la UAB.

INFORMACIONS EN XINÈSA la nova Oficina de la UAB a Xangai hiha, a disposició dels interessats, mate-rials informatius en anglès i xinès –comara les revistes Study Abroad i UAB Post -gra dos 08/09–, s’hi informa, es pe cial -ment, so bre els programes de màster ques’imparteixen en anglès –com el Màs ter /Doctorat IDEA, el Joint Eu ro pean Mas -ters in Environmental Process Con trolEn gi nee ring o els programes de Neu ro -cièn cies i Na no tec no lo gia– i, a més, s’haimplementat un web adreçat als estu-diants xinesos: www.uab-shanghai.cn.

El rector de la Universitat, Lluís Ferrer. Chang Shiru, catedràtic de Filologia Hispànica.

CAMPUS06

Francisco Martín, Bru Rovira i David Vidal.

Lliurament de diplomes a Filosofia i Lletres.

Joan Trullén, a Econòmiques i Empresarials.

Als actes, hi intervenenJoan Trullén, Anna Civit,Josep Borrell, Victòria Campsi Bru Rovira, entre d’altres

Les facultats inauguren el curs 2008-2009

El mes d’octubre han conclòs les inaugu-racions oficials de les diverses facultatsde la Universitat. El 9 d’octubre, la Fa cul -tat de Ciències de l’Educació va inaugu-rar el nou curs acadèmic 2008/2009 ambuna taula rodona titulada «40 anys de laUAB: diferents mirades so bre el futur del’educació». Al col·loqui –en el qual vanparticipar Gemma Tribó, exdegana i pro-fessora de la UB; Jordi Sánchez, directorde la Fundació Jaume Bofill; i JaumeCela, di rec tor del CEIP Bellaterra– es vanex po sar els problemes actuals del siste-ma edu ca tiu i les propostes de solució deca das cun dels participants.

El mateix dia, Joan Trullén, professord’e co no mia i exsecretari general d’In dús -tria del govern espanyol, va pronunciar lalliçó inaugural de la Facultat de CiènciesEconòmiques i Empresarials, titulada«Innovació, competitivitat i políticaindustrial», on Trullén va defensar la ideaque les polítiques econòmiques hau riende reforçar el teixit industrial. A l’ac te,Immaculada Vilardell, vicerectora d’E co -no mia, i Joan Montllor, de gà de laFacultat, van destacar el mo ment detran si ció que viu el centre, ja que, a la im -plan ta ció de l’espai europeu d’e du ca ciósuperior, s’hi afegeix la futura creació dela nova Facultat d’E co nomia i Empresa.

Rafael Poch, corresponsal de La Van -guar dia a la Xina, va inaugurar el noucurs acadèmic de la Facultat de Dret, el

dia 16 d’octubre (llegiu-ne més informa-ció a la contraportada).

El 20 d’octubre, la Facultat de Psi co lo -gia va aprofitar la inauguració del noucurs per celebrar també el desè aniversa-ri de la Diplomatura de Logopèdia (ac -

civil així com potestats en altres àm bitsjurídics, la qual cosa conforma una sèriede can vis que culminaran amb la publica-ció completa del Codi Civil de Catalunya.Les conferències han donat a conèixertotes aquestes novetats, el sentit i l’abastdel nou Estatut tant a la comunitat jurídi-ca com als estudiants i als professionals.En tre d’altres, s’han tractat els temes deldret privat, l’organització judicial a Ca ta -

lun ya, la codificació civil catalana o el rè -gim jurídic de la llengua catalana.

En el cicle, que ha tingut el suport delDe par ta ment de Justícia de la Gene -ralitat i que ha col·laborat amb el Grupd’Estudi de Dret Civil Català UB-UAB, hihan participat nombroses personalitatsde diverses competències jurídiques. Hiha destacat la presència de la presidentadel Tri bu nal Superior de Justícia de Cata -lu nya (TSJC), Maria Eugènia Alegret, quies va encar re gar de la conferència «ElTSJC i l’estat autonòmic: balanç i pers-pectives», el 4 de novembre.

El 10 de novembre passat va acabar el ci -cle de conferències Actualització delDret Privat i Estatut d’Autonomia. Elcicle, or ga nit zat per la Facultat de Dretde la UAB, ha constat de deu conferèn-cies que han tingut lloc des de principisd’octubre fins a mitjan novembre.

El nou Estatut d’Autonomia de Ca ta lu -nya, aprovat el 2006, atribueix a la Ge ne -ra li tat competència exclusiva en ma tè ria

Juristes analitzen la influència del nouEstatut en l’actualització del dret privat

tual ment adaptada a grau EEES). Percommemorar l’efemèride, el degà de lafa cul tat, Miquel Domènech, i la vicerec-tora d’Ordenació Acadèmica, Maria Do -lors Riba, van convidar Anna Civit Ca -nals, degana del Col·legi de Logopedesde Catalunya, perquè fes la conferènciainaugural, titulada «Formació i professiópedagògica: deu anys de camí». Civit vaparlar de la necessitat que estudis i pro -fessió es complementin, i va agrair l’àm -plia col·laboració de la Facultat de Psi co -lo gia en aquest aspecte durant aquestsdeu anys.

També el 20 d’octubre, Josep BorrellFon tel les, expresident del Parlament Eu -ro peu i polític de llarga trajectòria, vapro nun ciar la conferència inaugural de laFacultat de Ciències Polítiques i de So cio -lo gia, titulada «Europa: present i futur».

La Facultat de Filosofia i Lletres va inau -gu rar el nou curs el 21 d’octubre amb laconferència de la professora de fi lo so fiaVictòria Camps, titulada «Ètica senseatributs», en la qual va explicar els malsde la societat actual, mancada d’unaètica sò li da. L’acte va ser presentat per lade ga na de la Facultat, Helena Estalella, ipel rec tor de la UAB, Lluís Ferrer i Caubet,qui va felicitar la Facultat pels progressosfets en el procés d’adaptació dels seusestudis als nous graus EEES.

La cicle d’inauguracions del nou cursacadèmic 2008/2009 va concloure el 30d’octubre amb la conferència inauguraldel periodista Bru Rovira a la Facultat deCiències de la Comunicació. Sota el títol«El periodisme compromès, avui», Ro -vira va proposar la cerca del compromísen una professió que avui dia acusa el fetd’estar supeditada a les vendes.

CAMPUS 07

La UAB col·labora amb Casa Árabe

El 21 d’octubre, la UAB va signar un acordde col· la bo ració amb Casa Árabe per tald’aprofundir l’estudi de la realitat delspaïsos àrabs i musulmans. La directorageneral de Casa Árabe, Gema Martín, queva signar l’acord per part del consorci, vadestacar que l’acord permetrà que estu-di ants de màster i de postgrau de la UABfacin les seves pràctiques a Casa Árabe,centre que treballa en àmbits molt diver-sos. Va subratllar també que, a través d’a-quest acord, la UAB i Casa Árabe col· la bo -ra ran en projectes de recerca.

Martín també va pronunciar la con-ferència «Cultura i política a les relacions

entre Europa i el món àrab», a l’acte d’i-nauguració de curs del màster europeud’especialització professional MediacióIntermediterrània: Inversió Econòmica iIntegració Intercultural.

Casa Árabe és un consorci dedicat aenfortir la relació amb els països àrabs imusulmans i un referent en l’estudi i elconeixement de la realitat i la històriadels països d’aquesta àrea. Va ser creatpel Mi nis te ri d’Afers Exteriors, perl’Agència Espanyola de Cooperació In -ter na cional, per les comunitats autòno-mes de Ma drid i d’Andalusia i pels ajun -ta ments de Ma drid i Còrdova.

ENTREVISTA

“Els estudiants podran fer les pràctiques a Casa Árabe”

La immigració d’àrabs contribueix a ferque coneguem millor la seva realitat?No serveix perquè la immigració delnord d’Àfrica és majoritàriament marro-quina, i el Marroc només és un dels paï-sos del món àrab. El contacte directeamb ells –que el té només una minoriade la població– no és suficient per con-trarestar aquesta mena de món àrabima gi nari que tenim tan arrelat.

Com es pot contrarestar aquesta imatgetòpica del món àrab?Intentant mostrar la realitat d’aquestspa ï sos. És important conèixer la realitatper estar, més endavant, més preparatsper valorar-la en tots els seus aspectes.Com a tot arreu del món, hi ha elementspositius i negatius. No s’ha de po sar a labalança només els negatius.

Per a què servirà la col·laboració entre Casa Árabe i la UAB?Servirà per establir una relació institucio-nal que permetrà que els estudiants demàsters puguin fer la part pràctica delsseus estudis a Casa Árabe. També per ferprojectes d’estudi i recerca conjunts. ACasa Árabe, que alberga l’Instituto deEstudios del Mun do Árabe y Musulmán,l’interessa molt contribuir i treballar con-juntament amb el món acadèmic.

De què parlem quan diem «món àrab»?Parlem dels països que formen part de laLliga d’Estats Àrabs, l’organització inter -estatal que formen vint-i-dos països delnord d’Àfrica, de l’Orient Mitjà i de lapenínsula Aràbiga, en els qual es parla lallengua àrab. La llengua n’és l’elementidentificador més evident. Tret d’això,són països heterogenis. Hi ha una diver-sitat cultural enorme no només entreuns països i altres, sinó tam bé dins decadascun d’ells.

En tenim una visió molt distorsionada?Sí, perquè aquesta diversitat no es veuprou. Al contrari, hi ha una visió monolí-tica, com si tots fossin el mateix. Hi hamolts arquetips i estereotips. Coneixemmolt bé els règims polítics d’aquests paï-sos, però en desconeixem la realitat, queés enormement rica.

Gema Martín, directora de Casa Árabe

L’Associació d’Amics de la UAB ha impul-sat el projecte La Universitat Opina, unespai que pretén crear un diàleg actiuamb la societat. La primera activitat vatenir lloc el 6 d’oc tu bre passat a UAB Ca -sa Con va les cèn cia. La jornada SistemesSa ni ta ris: Salut i Ri que sa va aplegar es pe -cialistes per reflexionar sobre el futur delfi nan ça ment del sistema sanitari i la sos-tenibilitat de l’atenció sanitària de l’estatde benestar.

El doctor Miquel Vilardell, vicerector deRelacions amb Institucions Sanitàries ica te dràtic de Medicina de la UAB, vaobrir la jornada fent una anàlisi de ladespesa sanitària actual i la distribuciódels pressupostos de salut a Catalunya i aEs pan ya. Va exposar també la relació en -tre l’increment de la riquesa d’un país il’augment de l’esperança de vida i tam béva parlar de l’aparició de noves malalties.

El doctor Josep Figueras, director del’Observatori Europeu en Polítiques i Sis -te mes de Salut a Brussel·les, es va mos-trar convençut que no s’ha de concebrela salut com una despesa, sinó com unsec tor capaç de generar els seus pro pisre cur sos. Guillem López Ca sa no vas, ca -te drà tic d’Economia de la UPF, consellerdel Banc d’Espanya i fundador del Cen trede Re cer ca en Eco no mia de la Salut, varemarcar la importància de l’impacte del’envelliment en l’economia.

El director del Servei Català de Salut de laGeneralitat, Jo sep Maria Sabaté, va clou rel’acte aportant una mirada compromesasobre el futur dels sistemes sanitaris.

El vicerector Miquel Vilardell, durant la seva intervenció.

Arrenca La Universitat Opina

Al número 216 es va informar sobre la presentació del Llibre blanc de la Universitatde Catalunya. L’elaboració i la presentaciódel Llibre blanc no han estat realitzades per les universitats, sinó pels rectors de quatre universitats catalanes, entre ells, el rector de la UAB, Lluís Ferrer.

FE D’ERRATES

CAMPUS08

www.catalunyarecerca.info/guia/

El Node Català de Centres de Suport a la Mobilitat dels Investigadorsofe reix suport i acollida als investigadors que s’han d’instal·lar a Ca ta -lun ya. Conté informació específica sobre els procediments i tràmitsne ces sa ris per a la seva estada, tant els que han de fer al seu país comels que han de fer un cop arribin a Catalunya. L’investigador troba ràdes d’on fer els tràmits fins als aspectes pràctics de la vida diària, comara el sistema d’educació i de salut i, fins i tot, l’oferta de lleure i cul tu -ra. La iniciativa és resultat de la cooperació de les universitats ca ta la -nes amb el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (DIUE),l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), ICREA,Barcelona Centre Universitari (BCU), la Fundació Catalana per a laRecerca i la Innovació (FCRI) i altres entitats públiques i privades.

EL WEB

La xerrada de Javier Nart va congregar 200 persones.

Comunicació acull aquest cicle de 12 xerradesper debatre amb periodistes,viatgers i reporters

Javier Nart enceta les Tardesd’Aventura Periodística

El periodista i corresponsal de guerraJavier Nart va estrenar, el 13 d’octubrepassat, el cicle de xerrades Tardes d’A -ventura Periodística, que el Depar -tament de Periodisme i el grup de recer-ca Gabinet de Comunicació i Educacióde la UAB han organitzat, fins al 23 degener, a la Facultat de Ciències de laComunicació. Aquesta és una iniciativadestinada a generar diàleg, reflexió idebat a partir de les experiències profes-sionals d’un grup de periodistes, viat-gers, aventurers, reporters, cineastes iescriptors vinculats amb la comunicaciói el periodisme. Aquests professionalshan exercit des de la cobertura mediàticade conflictes fins al relat de viatges.

En la primera xerrada, Javier Nart varepassar els principals conflictes delsquals ha estat observador i transmissor:des del Líban fins a l’Iran passant pelSudan i Nicaragua. Va advocar per talque els futurs periodistes s’enfrontin alsllibres i als textos per descriure i enten-dre els països. Va dir que cal mantenir elsentit de l’ètica per exercir la professió.«S’ha d’anar més enllà de l’atemptat, de

la bomba o del bombardeig. Més enllà del’anècdota hi ha la categoria», va cloureel periodista.

La segona xerrada va anar a càrrec delperiodista Vicente Talón, qui va parlar, eldia 20 d’octubre, de la seva tasca com aenviat especial permanent a zones deconfrontació. Els següents van ser SergiFernández, qui va pronunciar la xerrada«Set deserts amb bicicleta i en solitari», iAlbert Cusidó, qui va parlar d’«Inde -pendents en temps de guerra: informardes de la guerra de Kosovo», el 31 d’octu-bre.

Per al mes de novembre hi ha previstque David Barba parli de «Mig segle desexe a Espanya: d’Alfredo Landa a NachoVidal»; Oriol i Jan Costa desgranaran laseva «Volta al Mediterrani: dos motxillersfreelance», i Carles Viñas parlarà d’«Elmón ultra: els radicals del futbol espa -nyol».

La professora Montserrat Antón Rosera, del Departament de Didàctica de l’ExpressióMusical, Plàstica i Corporal, és la novadirectora de l’Institut de Ciències del’Educació des del 26 de setembre passat.Antón és mestra, llicenciada i doctora en Ciències de l’Educació. Ha estat mestra i directora del CEIP Bellaterra i vicedeganad’Ordenació Acadèmica de la Facultat de Ciències de l’Educació.

Nova directora de l’Institutde Ciències de l’Educació

NOMENAMENTS

Des del dia 1 d’octubre, Mercè IzquierdoAymerich, professora de l’Àrea de Didàctica de les Ciències Experimentals, dirigeix el Departament de Didàctica de la Matemàtica i de les CiènciesExperimentals.

De par ta ment de Didàcticade la Matemàtica i de lesCiències Experimentals

09

RECERCA

Elaborar un document per reclamar l’a-dopció immediata de mesures per miti-gar el canvi global i apostar per una revo-lució cientificotecnològica per avançarcap a un desenvolupament coherent ambla sostenibilitat va ser l’objectiu d’ungrup de nou experts internacionals que elCentre de Recerca Ecològica i d’Aplica -cions Forestals (CREAF) va reunir, els dies2 i 3 d’octubre, a Barcelona, dins els actesde celebració del seu vintè aniversari.

Entre els científics participants hi havial’e pi de miò lo ga Kristie Ebi, autora princi-pal del capítol de Salut Humana del IV In -for me de l’Intergovernmental Panel onCli ma te Change; Josep Canadell, directorexecutiu del Global Carbon Project;Mein rat O. Andreae, director del Depar -tament de Biogeoquímica de l’InstitutMax Planck; i Josep Peñuelas, director dela Unitat d’Ecologia Global del CREAF.

La primera jornada es va de sen vo lu para la sala d’actes del Rectorat, on els cien-tífics van ser rebuts pel vicerector d’Es tu -dis i de Qua li tat, Antoni Méndez, i pel di -

Reunits pel CREAF, signenla «Declaració de Barcelona2008: reptes i vies vers lasostenibilitat de la Terra»

Experts mundials reclamen que es prenguinmesures immediates contra el canvi global

rec tor del CREAF, Javier Retana. S’hi vandebatre les conseqüències que té el can -vi global, tant pel que fa als ecosistemes ila biodiversitat del planeta com pel quefa a qüestions socials, com els problemesdels països menys desenvolupats, l’ali-mentació, la sanitat o l’economia.

Es vo lia donar resposta a qüestionscom la ges tió sostenible d’ecosistemes,la compatibilitat de l’estat de benestar ila conservació dels recursos naturals, elcanvi de model econòmic i la contribu-ció de la tecnologia al desenvolupamentsostenible dels països pobres.

Les conclusions de les ponències im -par ti des van ser la base de la «Declaracióde Barcelona 2008: reptes i vies vers lasos te ni bi li tat de la Terra», que es va pre-sentar el 3 d’octubre a l’Ajuntament deBar celo na, en un acte oficial on van serpresents els investigadors i també el

Els experts, a l’Ajuntament de Barcelona.

ara els superconductors, la química, l’ela-boració de la cervesa, l’astronomia (ambla participació de l’A grupació As tro nò mi -ca de Sabadell), les il·lusions visuals i lasimulació de processos naturals com l’e-rosió i la sedimentació, entre d’altres.

Catalunya participava per quarta vega-da consecutiva a La Nit de la Recerca ambdiferents actes que també es van celebrara Girona. Es tracta d’una iniciativa de la

Comissió Europea que ofereix a la gentuna oportunitat úni ca de descobrir laciència d’una manera di ver ti da, partici-pativa i recreativa. Amb l’objectiu de fonsd’animar el jovent a em pren dre una car -rera científica, la festa es va celebrartambé a Múrcia i a cent cinquanta ciutatseuropees de trenta països.

La Nit de la Recerca va ser coordinadaper la Universitat de Girona mit jan çantl’Institut de Química Com pu ta cio nal,amb la participació de la Uni ver si tat deMúrcia, la Fundació Ca ta la na per a laRecerca i la Innovació i la Generalitat.

Una xocolatada, màgia, música, xerrades,tallers i demostracions van omplir el re cin te de la Fira de Sabadell, el 26 de se -tem bre, amb motiu de la Nit de la Re cer -ca, un vespre dedicat a la divulgació cien -tí fi ca organitzat a cent cinquanta ciutatseuropees simultàniament. La màgia vaser el fil conductor de les diferents activi-tats de divulgació, a càrrec d’investiga-dors de la UAB, dedicades a temes com

La UAB organitza un vespre de ciència idiversió a Sabadell per a la Nit de la Recerca

director general de Po lí ti ques Ambien -tals i Sostenibilitat del De par ta ment deMedi Ambient i Ha bi tat ge, FredericXimeno; i la tinent d’al cal de de MediAmbient de l’A jun ta ment de Barcelona,Imma Mayol.

Els experts van reclamar, davant el quecon si de ren l’actitud laxa dels organis-mes mundials, més enllà de les bones in ten cions, massa moderades a l’ho rad’afrontar la gravetat del problema, l’es-tabliment d’un nou paradigma en matè-ria de sostenibilitat, atès que els can vistenen lloc més ràpid del que es pen sa va ia múltiples nivells en l’àmbit pla ne ta ri.

A la «Declaració de Barcelona 2008», elsin ves ti ga dors destaquen quatre ac cionsclau que caldria emprendre amb urgèn-cia: la transició immediata cap a sistemesd’energia que no emetin carboni; la valo-ració del capital natural dels països en lesmesures de rendiment econòmic per talque pu guin triar vies de desenvolupa-ment més sostenibles i equitatives; l’apli-cació immediata de polítiques i estructu-res de govern integrades i interrelaciona-des per augmentar la resistència al canviglobal; i la inversió immediata en infraes-tructures de recerca i capacitat humanaals països en via de desenvolupamentper tal que puguin tenir un paper mésimportant contra el canvi global.

10 RECERCA

Investiga l’eficàcia delsserveis de salut i la producciód’informació vàlida per a lapresa de decisions clíniques

GRUP DE RECERCA

malalties, que tenen una aplicació pràc-tica de gran transcendència en l’àmbitsa ni tari, ja que permeten dur a termeuna pràctica clínica més efectiva, dotarels professionals de la salut de les einesne ces sà ries per prendre decisions ba sa -des en l’evidència científica i capacitar-los per consultar i aplicar eficientmentels resultats de la seva recerca.

Entre els projectes realitzats pel Grup elsúltims anys, destaquen els assaigs ATLAS(Adjuvant Tamoxifen, Longer AgainstShorter), POISE (Perioperative Is che micStudy Evaluation), Dobesilat-1 so bre lainsuficiència venosa, l’estudi VI SION(Vascular Events in Noncardiac Sur ge ryPatients Cohort Evaluation Stu dy), elsestudis del Grup Espanyol de Re cer ca enSarcoma (GEIS), els de la Xarxa d’In -suficiència Cardíaca i els de l’Hos pi tal de

El Grup forma part de diverses xarxes acreditades, algunes de caràcter internacional.

la Santa Creu i de Sant Pau, als quals elgrup ha donat suport metodològic.

A més, el Grup ha revisat l’eficàcia dediferents intervencions: acupuntura,artroscòpia, tractaments de fibromiàlgia,tractaments de l’ictus, ventilació no in -va si va, edema agut de pulmó, circuitstancats de drenatge de ferides quirúrgi-ques, quimiote rà pia de segona línia,tractaments del mal d’esquena, etc.

El Grup forma part de diverses xarxesacreditades, algunes d’internacionals,com ara la Col·laboració Cochrane, elCIBER d’Epidemiologia i Salut Pública(CIBERESP), la In ter na tio nal Clinical Epi -de mi o lo gy Network (INCLEN), l’Eu ro -

A UAB Casa Convalescència, al bell migde l’Hospital de la Santa Creu i de SantPau (HSP), una vintena d’especialistes dela salut (metges epidemiòlegs, farma -cèu tics, estadístics, psicòlegs...) esmer-cen importants esforços a investigar so -bre els serveis de salut, produir informa-ció vàlida i útil per a la presa de decisionsclí ni ques i sanitàries, i caracteritzarmillor els determinants i l’evolució de lesma lal ti es, especialment les cròniques.Són els membres del Servei d’E pi de mio -lo gia Clínica i Salut Pública de l’HSP-Cen tre Cochrane Iberoamericà, consti-tuït com a tal l’any 2000. El dirigeix Xa -vier Bonfill, professor del Departamentde Pediatria, d’Obstetrícia i Ginecologia i de Medicina Preventiva de la UAB.

Des dels seus orígens fins a l’actualitat,aquest grup ha desenvolupat tres líniesd’activitat específiques: 1. L’avaluació deles intervencions clíniques i sanitàri es,on coexisteixen tres sublínies: 1.1. Re cer -ca primària sobre l’eficàcia i l’efectivitatde les intervencions i els serveis de salut;1.2. Síntesi del coneixement acumulatsobre l’eficàcia i l’efectivitat; 1.3. Recercametodològica; 2. Recerca sobre els fac-tors de risc i factors pronòstics de lesmalalties; 3. Transferència i divulgaciódel coneixement clínic.

Es tracta d’un grup amb un gran nom-bre de projectes i recerques en diferentsas pec tes de l’àmbit sanitari i de diverses

Un dels projectes en què treballen elsmembres del Grup d’In ves ti ga ció Clínica iSanitària Aplicada és la traducció al cas-tellà de la Biblioteca Co chra ne Plus, unabase de dades electrònica que s’ha con-vertit en una referència mundial per a lapràctica i la recerca clíniques, coordinadapel CCIb. S’hi pu bli quen les revisions sis-temàtiques Co chra ne, do cu ments de sín-tesi sobre l’efi cà cia de les in ter ven cionsclíniques i sa ni tà ri es, que disposen d’un

Una biblioteca electrònica amb informació planera sobre l’eficàcia de les intervencions sanitàries

resum en pa rau les planeres per tal defacilitar l’accés dels pa cients i ciutadansa la informació sanitària.La Biblioteca Cochrane Plus és d’accés

lliu re a Espanya i a l’Amèrica Llatina, grà-cies a la subscripció, des del 2003, delMi nis te ri de Sanitat. Inclou més de set milar ti cles en castellà i durant l’any es des-carreguen prop de cinc milions de docu-ments. Es pot consultar a l’adreça:http://www.bibliotecacochrane.net.

Grup d’Investigació Clínica i Sanitària Aplicada

El grup ha revisat l’eficàcia d’intervencions com l’artroscòpia,els tractaments de fibromiàlgia,la ventilació no invasiva, etc.

pean Cli ni cal Research InfrastructuresNet work (ECRIN), la Red de Investi gaciónso bre Do len cias de la Espalda (REIDE) i laRed Te má ti ca de In su fi cien cia Cardíaca.

En l’àmbit de la formació, el Grup co -diri geix un màster interuniversitari ambla Universitat Rovira i Virgili i en coordi-na un altre juntament amb la UniversitatPom peu Fabra. Imparteix tres cursos dedoctorat a més de desenes de cursos de postgrau a tot l’Estat i a Llatinoamè -rica, alguns d’ells a distància.

11RECERCA

Detectat el púlsar que emetradiació de més alta energia

BREUS

En la descoberta,realitzada amb el telescopiMAGIC, hi han intervingutcientífics de la UAB i de l’IFAE

El laboratori d’enzimologiaLREC rep una acreditació

La UAB va organitzar una reunió internacionalsobre la temperatura en els sistemes fora del’equilibri, amb la participació d’una trentenad’experts internacionals. Es va posar encomú investigacions en àmbits molt diferents(la relació entre l’evolució de la temperaturai el canvi climàtic, l’estudi del paper de latemperatura en els sistemes biològics, etc.),però totes elles relacionades per una àreacomuna: l’estudi de la temperatura. El taller,coordinat pels professors del Departamentde Física de la UAB David Jou i VicençMéndez, es va organitzar en homenatge alprofessor de la UAB i reconegut investigadoren termodinàmica José Casas Vázquez amb motiu del seu setantè aniversari.

Reunió internacional sobrel’estudi de la temperatura

Els últims estudis indicaven que, fins a l’arribada de la cultura fenícia (s. IX aC), la inhumació semblava l’única pràctica funerària durant la prehistòria de Sardenya.Ara, la història podria reescriure’s a causad’una excavació recent duta a terme a la tomba IX de Sa Figu, prop de la ciutatitaliana de Sàsser. Mitjançant una anàlisifisicoquímica de la combustió dels ossos trobats a la necròpoli, una recerca publicadaa l’International Journal of Osteoarchaeologyha demostrat que s’utilitzava durant elsrituals funeraris. Hi ha participat AssumpcióMalgosa, investigadora del Departament deBiologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia.

La incineració funerària a Sardenya a l’edat del bronze

El Laboratori de Referència d’EnzimologiaClínica (LREC), del Departament deBioquímica i de Biologia Molecular de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat l’únic a tot Espanya acreditat per l’Entidad Nacional de Acreditación com a laboratori d’assaig en l’àmbit de l’enzimologia clínica. Això li permetrà fermesures d’enzims que tenen un gran interèsdiagnòstic i pronòstic per als laboratoris clínics. Creat l’any 2005, el LREC és l’úniclaboratori a l’Estat que forma part de la xarxa internacional Joint Committee forTraceability in Laboratory Medicine. Ofereixel seus serveis tant a les empreses deldiagnòstic in vitro com als laboratoris clínics.

La nebulosa del Cranc es troba a uns sismil anys llum de la Terra, a la cons tel· la -ció de Taure. Està formada per les restesde l’explosió d’una supernova que va tenirlloc l’any 1054. Al centre, s’hi tro ba l’ano-menat púlsar del Cranc, una es trel la deneutrons d’uns vint quilòmetres de dià-metre i poc més d’una massa solar, re -sultat de l’explosió de l’estrella original. Elseu camp magnètic és uns deu bilions devegades més intens que el de la Terra.

El púlsar de la nebulosa del Cranc

Aquest estel fa una rotació trenta cops persegon, tot emetent breus polsos de llum(d’aquí el nom de púlsar) a totes les longi-tuds d’o na, des de les de ràdio i de llumvisible, passant pels raigs X, fins als raigsgam ma. Els intensíssims camps magnè-tics i gravitatoris presents en els púlsarsfan d’aquests objectes laboratoris únicsper estudiar el comportament de la ma tè -ria sota condicions extremes, impossiblesde reproduir en laboratoris terrestres.

Imatge (NASA) del púlsar de la nebulosa del Cranc, a dalt, i dels senyals detectats, a baix.

per un púlsar. Fa uns deu anys, l’experi-ment EGRET va constatar una e mis siópolsada de fins a cinc gi ga e lec trons voltsprocedent del púlsar del Cranc.

Ara, MAGIC ha aconseguit per primercop la detecció de raigs gamma proce-dents d’aquest púlsar fins a energies deseixanta gigaelectrons volts. Els investi-gadors del projecte MA GIC han determi-nat també l’energia a par tir de la qual l’e-missió del púlsar cau abruptament: unsvint gigaelectrons volts. Un valor tan ele-vat era inesperat i indica que l’emissiógamma té lloc lluny de la superfície del’estrella de neutrons. La descoberta seràcrucial a l’hora de revisar els models teò-rics que existeixen fins ara per explicar elcomportament d’aquests objectes.

El telescopi de raigs gamma MAGIC hadetectat l’emissió de radiació gammaprocedent del púlsar de la nebulosa delCranc, amb energies de fins a seixanta gi -gaelec trons volts. La radiació té uns deumil milions de vegades més energia quela llum visible, dotze vegades més energiaque les emissions polsades de raigs gam -ma més energètiques detectades fins ara.Un valor tan alt ha sorprès els científics ipot implicar la revisió dels models queexpliquen el comportament dels es tels deneutrons. En la descoberta, publicada ala revista Science, hi han participat elGrup de Física de Radiacions de la UAB il’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE).

Tot i que ja han passat quaranta anysdes del descobriment del primer púlsar, elmecanisme responsable de l’emissió pol-sada en aquests objectes és encara unaqüestió oberta. Els diferents models pro-posats ex pli quen l’emissió polsada deraigs gam ma com a conseqüència de l’ac-celeració de partícules en els intensoscamps magnètics dels púlsars, tot arri-bant a as so lir velocitats properes a la de lallum. Es desconeix on es troben les zonesque po den accelerar partícules fins aenergies tan elevades. Una possibilitat ésque es ti guin situades a prop dels pols del’estel, però també podrien ser a la partexterna de la magnetosfera del púlsar.

Per respondre a aquests interrogants,els científics han intentat de tec tar elsraigs gamma d’energia més gran emesos

12 RECERCA

La xarxa LHC Computing Gridcomença a analitzar dades

La xarxa mundial de processament dedades Worldwide LHC Computing Grid(WLCG) va celebrar, el 3 d’octubre pas-sat, l’inici de la seva activitat: analitzar igestionar les dades que es generaran al’accelerador LHC (Large Hadron Col li -der) del CERN (Centre Europeu per a laFí si ca de Partícules). De moment, a cau -sa de l’avaria que va patir la instal·lació elsetembre, es treballa amb dades simula-des o procedents de partícules que tra-ves sen els detectors.

A Espanya, el Port d’Informació Cien tí -fi ca (PIC), al Parc de Recerca UAB, és elCentre Regional de nivell Tier-1 –el pri-mer nivell dins la jerarquia dels centresde la xarxa–, que es connecta directa-ment al CERN per rebre les dades del’LHC. El WLCG combina la potènciad’em ma gat ze mat ge i càlcul de més decent quaranta centres informàtics situatsa trenta-tres paï sos diferents.

Gonzalo Merino, investigador del CIE-MAT i responsable del Tier-1 al PIC,remarca que «el PIC és un dels onze cen-tres principals del Worldwide LHC Com -pu ting Grid. Durant els quinze anys defuncionament de l’LHC, passaran peraquí milions de gigabytes de dades cadaany, que seran filtrades als nostres com-putadors i redistribuïdes a altres centres

d’arreu del món perquè milers de cientí-fics les puguin analitzar».

El gegantesc volum de dades es com-pon de milions de fitxers que poden serpro ces sats independentment. ManuelDelfino, catedràtic del Departament deFí si ca de la UAB i director del PIC, expli-ca que «cadascun d’aquests “treballs” ésun càlcul individual que pot durar unesquantes hores, o fins i tot dies, en un pro-cessador de darrera generació. Més demil processadors treballen simultània-ment per ges tio nar l’onada de dades del’LHC que arriben al PIC».

D’altra banda, a mitjan octubre, Ma -nuel Delfino i Jo sep Fígols, director del’à rea nord-est de Sun Microsystems Ibé -ri ca, van signar un conveni de col·la -boració per mitjà del qual el PIC adqui-reix prioritat per co nèi xer, comprovar iim ple men tar les solucions de programa-ri i maquinari més in no va do res. Gràciesa aquest acord, el PIC adquirirà la cate-goria de Cen tre de Referència Sun enEm ma gat ze mat ge Massiu de DadesCientífiques a escala mundial.

El PIC és un dels onze centres principals de la xarxa.

Un moment de l’acte d’inauguració de les jornades.

Una avaria ha fet que estreballi amb dades simuladeso procedents de partículesque travessen els detectors

L’edifici Vèrtex de la UPC, a Barcelona, vaacol lir el cinquè congrés in ter na cio nalEMSU 2008. «Una nova cul tu ra del co -nei xe ment: universitats da vant dels can-vis globals per a la sos te ni bi li tat». Co or -ga nit zat per la UAB, la UPC i el CentreRe gio nal d’Expertesa en Educació per ala Sos te ni bi li tat de Barcelona, el con grésva analitzar el paper de les uni ver si tatsen la sostenibilitat i el canvi global.

Un congrés analitza quin és el paper de les universitats davant el canvi global

L’EMSU (En vi ron men tal Managementfor Sustainable Uni ver si ties / GestióAmbiental per a Universitats Sostenibles)té l’objectiu d’explorar el paper de lesuniversitats en la creació de nous conei-xements i actituds per fer front a les pres-sions ambientals ac tuals i promoure unintercanvi bidireccional de coneixemententre les universitats i la societat.Aquesta és la cinquena edició d’aquest

congrés, que se ce le bra bianualment endiferents universitats del món des del’any 1999.

El congrés es va estructurar en cincàre es, cinc canvis globals que s’haniden ti fi cat com a reptes ambientals i so -cials que la humanitat ha d’afrontar elspròxims anys: canvi climàtic i escassetatde recursos, sistemes de producció iconsum, pobresa i equitat, governança i responsabilitats canviants i sistemesur bans. Al congrés tam bé es van com-partir pràctiques i experiències de lesuniversitats que hi participaven.

Investigadors de l’alimentació i de la nu -tri ció en l’esport van participar, el 20d’oc tu bre, a la Facultat de Ve te ri nà ria, enuna jornada sobre els pa rà me tres actualsde l’alimentació i l’esport i el fu tur que esdibuixa en aquests àmbits a tra vés de lainnovació tecnològica. Or ga nit za da perl’Institut Tomás Pas cual Sanz per a laNutrició i la Salut, el Centre Especial deRe cer ca Planta de Tec no lo gia dels Ali -ments de la UAB (CeRPTA) i el Centred’Alt Ren di ment de Sant Cugat (CAR), laJornada sobre Alimentació i Esport vaincloure una sessió de ponències i unataula rodona, moderada pel director delCeRPTA, Buenaventura Gua mis, i unavisita al CeRPTA i una altra al CAR.

Els participants experts van destacar lanecessitat dels esportistes d’aprendre avalorar la dieta com un dels pilars bàsicsper destacar en la seva especialitat física,alhora que van alertar sobre l’efectivitatdels suplements nutricionals que in -clouen components ergogènics per aug-mentar el rendiment esportiu i la neces-sitat d’establir protocols d’estudis peradequar-los a la pràctica esportiva.

Estudien com afectal’alimentació en elrendiment esportiu

13

COMUNITAT

Del 20 al 24 d’oc tu bre, la Uni ver si tatAutònoma de Bar ce lo na va ce le brar laSetmana de la Mo bi li tat Sostenible iSegura. Con fe rèn cies, exposicions, revi-sions de bicicletes o cur ses de trans port,entre d’altres, van con fi gu rar el programad’activitats d’aquesta setmana de reflexióentorn de diferents op cions de mobilitatmés respectuoses amb el medi ambient iamb les persones.

El tret de sortida va donar-lo, el dilluns20 d’octubre, Xavier Luján, geògraf i tèc-nic del Fòrum d’Ecomobilitat Plànol delTemps del Viatge, amb la conferènciatitulada «Com es fa la mobilitat sosteni-ble?». Però el plat fort de la setmana vatenir lloc el dimecres 22, amb la celebra-ció del Dia de la Bicicleta a la UAB. Mésde mig miler de persones van passar,entre les 10 del matí i les 4 de la tarda, perla plaça Cívica per participar en les di fe -rents activitats organitzades, com ara unarevisió mecànica gratuïta de les bicicletesdels estudiants, informació sobre elBiciberg (el servei d’aparcament automà-

Del 20 al 24 d’octubre va tenir lloc, un any més, la Setmana de la MobilitatSostenible i Segura

tic de bicicletes de la UAB) o un ser vei depréstec gratuït de bicicletes. Pe rò la ini-ciativa que va atraure més públic va ser elconcurs d’u na bicicleta Spe cia li zed Rock -hopper. To tes aquestes activitats es vandur a ter me gràcies a la col·la bo ració delServei d’Ac ti vi tat Física, del BACC, deBiciclot, d’Escapa i de la Fun da ció Au tò -no ma Solidària, que tam bé va par ti cipar-hi amb la campanya «Sen si bi lit za ció res-pecte dels aparcaments reservats per ales persones amb mo bi li tat reduïda».

També dins el programa del Dia de la Bi -ci cle ta a la UAB, la plaça Cívica va ser elpunt d’arribada dels participants de la

La UAB aposta pel transport amb bicicletaEs fa palès que els mitjans sostenibles són també més eficaços

A la plaça Cívica s’oferia un servei de préstec de bicicletes i la possibilitat de fer-ne una revisió gratuïta.

«Mou-te amb el planeta»

Una altra activitat destacada va ser la mostraiti ne rant «Mou-te amb el planeta», que es vapo der visitar a diferents punts del campus alllarg de la setmana. Quinze plafons explicaven la necessitat d’a-

daptar el model de mobilitat in sos te ni bleactual a la di nà mi ca natural del planeta, ja queavui dia el nivell d’emissions supera ambescreix la ca pa ci tat dels ecosistemes i del cicleatmosfèric de metabolitzar els gasos de l’efec-te hivernacle que els arriba. L’exposició estava estructurada en tres blocs.

El primer bloc plantejava les causes del pro-

blema, és a dir, els impactes globals i localsde les emissions dels vehicles a motor sobreel clima. El segon bloc mostrava els compro-misos que es van prendre en l’anomenat pro-tocol de Kyoto, l’acord internacional que es vaadoptar l’any 1997 per afrontar el canvi climà-tic. El tercer bloc concloïa amb les alternati-ves a l’abast dels ciutadans per col·laborar aaturar el canvi climàtic, com ara caminar,anar amb bicicleta, usar el transport públic,compartir cotxe, etc. A més a més, els visitants van poder partici-

par en el sorteig d’una targeta T-Trimestre.

Cursa de la UAB. Una cursa particularamb l’objectiu de comparar els diferentsmitjans de transport (cotxe, tren, autobúsi a peu) en els trajectes cap a la UAB desde diferents indrets (Barcelona, Ter ras sa,Sabadell, Sant Cugat del Vallès i Cerda -nyola del Vallès). Els participants que arri-baven do na ven als organitzadors eltemps i els costos (operacionals, am -bientals i socials) del seu viatge a la UAB .

D’aquest recull i anàlisi de dades, n’hasorgit un informe en què es posa de ma -ni fest l’eficiència dels mitjans col·lectius,la bicicleta i la modalitat a peu respectedel trans port privat. Si bé en algunscasos la durada del trajecte amb trans-port privat és lleugerament inferior ald’altres mitjans més sostenibles (i nomésen el cas de Cerdanyola i Sant Cugat),eco nò micament queda clar que el costdel transport públic és set vegades mésbarat que el transport privat.

L’acte, impulsat i organitzat per la Uni -tat de Gestió de la Mobilitat de l’Àrea deSer veis Logístics i Administració de laUAB, s’emmarca dins el Pla de Mo bi li tatde la Universitat, un projecte ampli i am -bi ciós a llarg termini. Rafael Requena,cap de la Unitat, va voler remarcar el ca -ràc ter «continuat» i «no aïllat» d’aquestaini cia ti va de difusió i conscienciació, in -clo sa dins d’aquest projecte de mobilitatmolt més ambiciós i desenvolupat en di ver ses línies estratègiques i d’actuació.

COMUNITAT14

Comprovació del funcionament del nou servei.

Són ajuts de prestacióeconòmica per al PAS laboral per costejar algunesdespeses sociosanitàries

La UAB ha aprovat la regulació del Fonsd’Acció Social (FAS) del PAS-Laboral, fruitd’un acord entre l’equip de govern, laGerència i el Comitè d’Empresa del PAS-Laboral de la UAB. L’acord, aprovat en elConsell de Govern del 28 de juliol, regulala tipologia d’ajut, el procediment de ges-tió que cal seguir i el sistema d’adjudica-ció dels ajuts del Fons per al PAS laboral.Aquest fons s’ha dotat, tal com s’ha esta-blert a cadascuna de les universitatspúbliques catalanes, amb un import del0,5 % de la massa salarial.

En l’assignació de les partides d’aquestfons es prioritzaran els ajuts a fons perdutper a treballadors que tinguin fills ambdiscapacitats psíquiques o sensorials acàrrec seu. Podrà prendre part en aquestaconvocatòria el personal laboral de la

Aprovada la regulació del Fons d’Acció Social del PAS-L

UAB amb contracte fix o contracte dedurada determinada inclòs en l’àmbit delV Conveni Col·lectiu en situació de serveiactiu en el moment de sol·licitar l’ajut, obé en situació d’incapacitat temporal o en excedència per tenir cura de fami-liars o a causa de violència de gènere.

LES SOL·LICITUDS, EL GENERLa Co mis sió d’Acció Social del PAS, for-mada per representants de l’equip degovern de la UAB i per membres delComitè d’Em pre sa del PAS-L, es va reu-nir per primera vegada el 12 de novem-bre passat i va acordar que el període persol·licitar aquests ajuts serà del 7 al 31gener del 2009. L’imprès de sol·licitud espodrà baixar de la intranet.

Els ajuts podran ser per a fills dismi-nuïts, llar d’infants, sepeli, naixement oadopció d’un fill, ulleres, lents de contac-te o reducció de diòptries, tractamentodontològic, ortodòncia, as cen dents,descendents o parelles de pen dents, trac-taments oculars, auditius i ortopèdia,tractament de foniatria i ca sos excepcio-

nals no previstos als al tres apartats. Lesquanties varien depenent de cadamodalitat. Les més grans són per als fillsdisminuïts, que, d’acord amb el grau dedis minució, van dels 1.600 euros als5.000 euros. Per al sepeli o per als as -cendents, descendents o parelles depen-dents, hi ha destinat un ajut de 1.000 eu -ros. La resta de quanties varien fins a unmàxim de 400 euros.

Més cobertura als ferrocarrils

El president de Ferrocarrils de la Ge ne ra -li tat de Catalunya, Joan Torres, el rectorde la UAB, Lluís Ferrer, i el director gene-ral de Te le fó ni ca a Catalunya, Kim Faura,van presentar, el 9 d’octubre, el nou ser-vei de co ber tu ra de telefonia mòbilUMTS/3G per als usuaris de la línia Bar -ce lo na-Vallès. Torres, Ferrer i Faura vancomprovar in situ el funcionament delsistema tot agafant un tren a l’estació dela UAB. El servei dota de cobertura totesles estacions, el trajecte entre aquestes itots els túnels de la línia.

FOTONOTÍCIA

Uns vint-i-cinc treballadors de la UAB que pertanyen al col·lectiu del personal d’ad-ministració i serveis van assistir, el 31 d’octubre, a un dinar que la Universitat els vaoferir amb motiu de fer vint-i-cinc anys que hi treballen. Abans del brindis final, elsamfitrions, el professor Armand Sánchez, Delegat del Rector de Personal d’Ad -ministració i Serveis i de Relacions amb els Agents Socials, i el gerent, Gustau Folch,els van agrair tot el seu treball en el decurs d’aquests anys. Armand Sánchez i GustauFolch els van fer saber que la UAB és on és gràcies també a tota la seva feina ben feta.

Vint-i-cinc anys de treball a l’Autònoma

Modalitats dels ajuts

1. Fills disminuïts2. Llar d’infants3. Sepeli4. Naixement o adopció d’un fill5. Ulleres, lents de contacte o reducció

de diòptries6. Tractament odontològic i ortodòncia7. Ascendents, descendents o parellesdependents

8. Tractaments oculars, auditius i ortopèdia9. Tractament de foniatria10. Casos excepcionals no previstos

als altres apartats

COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

LA REALIDAD OCULTA. CUENTOS FANTÁSTI-COS ESPAÑOLES DEL SIGLO XX. David Roas i Ana Casas. Palència: Menoscuarto, 2008.Col·lecció Reloj de Arena.Aquest llibre, que ha guanyat el PremiQwerty-Barcelona TV 2008 al millor llibre decontes en castellà, és una antologia de relatsd’aquest gènere que demostra que moltsautors del segle XX considerats canònicss’han sentit atrets pel gènere, com Pío Baroja,Ramón M. del Valle-Inclán, Juan Benet, JuanEduardo Zúñiga o Javier Marías, entre d’altres.Juntament amb aquests autors, es rescatenrelats d’escriptors menys coneguts, comEduardo Zamacois i Miguel Sawa, i veus més recents, com Carlos Castán. En aquestllibre es mostren la varietat i la qualitat, tant temàtica com formal, de la narrativafantàstica española del segle XX.

EL DISCURSO TELEVISIVO SOBRE LA IN -MIGRACIÓN. FICCIÓN Y CONSTRUCCIÓN DEIDENTIDAD. Charo Lacalle. Barcelona:Omega, 2008.L’anàlisi del discurs televisiu sobre la immigració en la ficció espanyola que es du a terme en aquest llibre a partir de la sociosemiòtica està precedida d’una reflexió sobre les funcions socials de la televisió i l’evolució del concepte d’identitat.Així mateix, es repassen algunes de les aportacions més destacades de la relacióentre immigració i mitjans de comunicació i de la representació racial en la ficció.

La UAB fa costat a les dones de Burkina Faso

La innovació docent, a estudi

El darrer any, la UAB va fer donació dequaranta ordinadors en desús a la pri-mera aula d’informàtica de l’Escola Las -sallien, al barri de Badenya, a la perifèriad’Ouagadougou, capital de Burkina Faso.La do na ció es va fer a l’Associació DonesBur ki na, que compon un grup de ciuta-dans i professionals sensibilitats per lagran capacitat de lluita de les dones deBur ki na malgrat l’extrema precarietat enquè viuen a causa de si tuacions de vi duï -tat, d’abandó o de ma laltia.

Aquesta associació també col·labora enla recollida d’objectes i donatius, a donarcrèdits i crear ne go cis familiars, i en l’al-fabetització, la comptabilitat i l’educacióen higiene i nutrició. Alguns dels seusmembres estan vinculats professional-ment a la UAB.

Aquest any, l’Autònoma també els hafet arribar ordinadors que s’instal·laran

Maite Martínez i Elena Añaños, de l’IDES. Fotografia de grup dels participants a les Jornades.

Una aula amb ordinadors cedits per la UAB.

en una nova aula d’informàtica de l’esco-la de la població de Bethania, on es for-men no ies dels catorze als setze anys, lamajoria de les quals no ha pogut estudiarmai. Apren dre informàtica els ajudarà atrobar fei na. En aquesta escola tambéaprenen a co sir i a fer treballs manuals.

Amb aquests tipus de cooperacions, laUAB fa palès el seu compromís amb elspaïsos menys desenvolupats i amb lapoblació menys afavorida.

la tent, al llarg de les Jornades, de la ne -ces si tat d’una bona planificació i coordi-nació docent per tal de posar en pràcticaes tra tè gies d’aprenentatge innovadores.Es va considerar la rellevància de la mul-tidisciplinarietat a l’hora de programarles matèries, ja que, a més de l’optimit-zació de recursos, suposa un gran en ri -qui ment per a l’alumnat i els professors.

A banda de constituir un aparador ones van presentar les innovacions que esfan al nostre campus, les Jornades vanser un escenari en el qual es van plante-jar temes relacionats amb la innovaciódo cent que van conduir a la reflexió delspar ti ci pants i a l’enriquiment de la pràc-tica docent tot encaminant-la cap a unadocència de qualitat adaptada a les no -ves exigències de l’EEES, de la societat idels futurs professionals.

Les Jornades d’Innovació Docent de laUAB, organitzades per cinquena vegadaper la Unitat d’Innovació Docent en Edu -ca ció Superior, van tenir lloc a mitjan se -tem bre i hi van assistir 170 professors dela UAB. S’hi van presentar 66 innovacionsen format de comunicació oral i pòs ter. Eltema clau va ser el de sen vo lu pa ment il’adquisició de com petències, la qual cosarespon a la necessitat derivada del procésen què es troba la UAB pel que fa al dis-seny dels nous graus, un dels elementsbà sics dels quals és la definició del perfilde compe tèn cies dels nous graduats.

L’eix temàtic de les comunicacions oralspresentades va ser el desenvolupament il’ad qui si ció de competències, l’autoava-lu a ció dels aprenentatges, la planificaciói la coordinació docent i els recursos vir-tuals. Cal destacar, també, la importància

L’AUTÒNOMA ha parlatamb aquest periodista, corresponsal de La Vanguardia a Pequín

L’ENTREVISTA16

Encara tenim, a Occident, una visió molt distorsionada de la Xina?Sí, molt. Hi ha dos factors. Un és la malaqualitat de la informació sobre la Xina. I l’altre és un prejudici europeu moltantic que s’expressa contínuament. Larelació amb la Xina ha estat sempre com-plicada: la Xina és més subtil i refinada, iels europeus, allà, han estat molt brutals.

Ser corresponsal a la Xina és molt diferent de ser-ho a Europa o als EUA?No es pot anar a la Xina com qui va aFran ça o a Itàlia, que és com no sortir decasa. Has de fer molts exercicis de com-prensió i contextualització. Vaig arribar-hi sense saber res de la Xina ni xinès, i emvaig de di car a conèixer el país. Commolts altres, jo no parlo xinès: la qüestió

Rafael Poch

l’autònoma

L’AUTÒNOMA Publicació de la UAB

EDICIÓ I PRODUCCIÓ:Àrea de Comunicació i de Promoció

REDACCIÓ: María Jesús Delgado,Miguel Ángel Linares, Octavi López,Anna Mas, Antoni Merino, Sònia Perelló,Victòria Salvador, Lucas Santos i Conxa Valls

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

FOTOGRAFIES: Montserrat Benito,Antonio Zamora, Pierre Caufapé, Jordi Pareto

Novembre de 2008. Núm. 219Les opinions expressades per les personesentrevistades reflecteixen únicament lesseves idees. Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts d’aquestarevista sense l’autorització escritade l’editor. L’AUTÒNOMA es pot imprimir en format Acrobat via Internet a:www.uab.cat

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.catg.premsa@uab.cat

de la llengua es pot su plir amb un intèr-pret. En canvi, el coneixement de la Xinano es pot substituir per res.

Hi ha control sobre els corresponsals?Per descomptat. Els telèfons, el correuelec trò nic, etc. Personalment, sempre hetingut el correu electrònic controlat: a Es -pan ya, a Alemanya, a Rússia i ara a la Xi -na. Un té les seves pròpies defenses. Perexemple: si has de fer una entrevista asegons qui, no facis servir el telèfon. Aixòsempre s’ha fet, t’hi has d’acostumar.

Es nota molt aquest control?Depèn. Si ho comparem amb altres dicta-dures, és un país molt flexible: fins i totles prohibicions són molt laxes. Pots tenirpro ble mes si fiques el dit a l’ull del PartitComunista, però això passa poc sovint.

És molt diferent de com era l’URSS?Hi ha una diferència abismal. La Xina ésuna societat molt lliure. De fet, a la vidaquotidiana, ho és fins i tot més que lessocietats europees. Això és molt difícil de

comprendre aquí: com pot ser, alhora,una dictadura i una societat tan lliure?

I el control d’Internet?Hi ha trenta mil policies controlant In -ter net, però fan un control molt maldes-tre. Amb un simple proxy evites els con-trols. Tots els periodistes en tenen.

Quin tema és més sensible per a ells, el del Tibet o el de Taiwan?Potser el de Taiwan: és una part de laXina, és una herència de la guerra civil...El Tibet i Xin ji ang, per a ells, són proble-mes petits perquè en tenen molts més: lacontaminació, el model de desenvolu-pament i d’urbanització, etc.

Per acabar: la implantació de l’economiade mercat és irreversible?No hi ha res irreversible. Quan una cosano és útil, la canvien. De fet, ara estancanviant molt: han passat d’una èpocaneoliberal a una de més socialdemòcra-ta. La Xina ha canviat més els últims tren-ta anys que qualsevol societat occidental.

«La Xina ha canviat més en 30 anysque qualsevol societat occidental» Rafael Poch-de-Feliu va estudiar història

contemporània a Barcelona i al Berlínoccidental. Ha estat corresponsal de Die Tageszeitung, col·laborador de l’edició espanyola de Le MondeDiplomatique i redactor de l’agència alemanya de premsa DPA a Hamburg.De 1983 a 1987 va exercir de freelancea l’Europa oriental i, de 1988 a 2002, va ser corresponsal de La Vanguardiaa la Unió Soviètica, primer, i a Rússia,després. Actualment, és el corresponsald’aquest diari a la Xina des de 2002. És autor dels llibres La gran transición.Rusia 1985-2002, China y Rusia, comparadas i Tres preguntas sobre Rusia:estado de mercado, Eurasia, fin delmundo bipolar. El 16 d’octubre, Poch vapronunciar la conferència «¿Por qué meparece que China es como una mujerembarazada?», en l’acte d’inauguració del curs acadèmic de la Facultat de Dret.

ZAMORA