Neixel ProgramaOrtelius

l’autònoma 252

PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA DESEMBRE DE 2011

PORTAL SOBREDIETARIS I MEMÒRIES

Un grup d’historiadorsi filòlegs ha creat un portalfruit de les investigacionsdutes a terme els últimscinc anys sobre dietarisi memòries personalsescrits a Catalunyades de finals del segle XV

fins a inicis del XIX. PÀG. 9

LLIURAMENTDEPREMISDELSAMICSDELAUAB

Més de 250 personesvan assistir a la festa anualdels Amics de la UAB, on esvan atorgar premis a entitatsi personalitats. A l’acteva assistir-hi el ministreen funcions Ángel Gabilondo,que va presenciar l’homenatgeal seu germà. PÀG. 13

A la presentació del Programa Ortelius, presidida per Artur Mas, van ser-hi presents rectors i representants de les 32 universitats participants. PÀG. 2 i 3

LES DONES I ELSCÀRRECS DE DIRECCIÓ

La jornada anualde l’Observatori per ala Igualtat de la UAB,que va tenir lloc a la Facultatde Dret l’1 de desembre,va tractar enguany sobrel’estat actual de les donesals càrrecs de direcció.

PÀG.5

PARETO

02

CAMPUS

La UAB impulsa aquestaplataforma per compartirprogrames conjunts tantde grau com de postgrau

Es presenta el programa Ortelius, un nou espaiacadèmic entre la UAB, l’Àsia i l’Amèrica Llatina

La UAB va presentar, el 17 de novembre,el programa Ortelius, un nou espai dereconeixement acadèmic on la UAB faràde pont entre universitats de l’Àsia orien-tal i de l’Amèrica Llatina, en un projectecomú que aspira a ser la línia de comuni-cació entre tots els centres participantsd’aquests continents. Es tracta d’una pla-taforma per compartir i dissenyar progra-mes conjunts, tant d’estudis de grau comde postgrau.

L’acte de presentació, que va tenir lloc ala UAB-Casa Convalescència de Barcelo-na, va ser presidit per Artur Mas, presidentde la Generalitat de Catalunya. Hi vanintervenir Ana Ripoll, rectora de la UAB, iJosé Antonio Villasante, director generaldel Banco Santander i director de laDivisión Global Santander Universidades,entitat que va patrocinar la presentació.

A l’acte, van ser-hi presents els rectors irepresentats de les 32 institucions univer-sitàries participants en el programa. Entreaquestes universitats n’hi ha 18 d’asiàti-

ques (de la Xina i Corea del Sud) i 13de llatinoamericanes (de l’Argentina, elBrasil, Colòmbia, Costa Rica, Mèxic iel Paraguai), que donen formació a propde 900.000 estudiants de grau i postgrau.

José AntonioVillasante va explicar que,a la seva entitat, estan convençuts de laimportància «de la internacionalitzaciói de la creació de xarxes universitàriesde cooperació, com la que representaaquest programa». En el nou escenarimundial, la universitat es configura,segons ha defensat, en una «institucióabsolutament clau per al nostre futur».

El president de la Generalitat, Artur Mas, va subratllar la importància de la internacionalitat per a Catalunya.

Els rectors i representants de les 32 universitats d’Ortelius, a UAB-Casa Convalescència.

La rectora Ana Ripoll va explicar que laUAB és conscient de la competitivitatuniversitària, de la globalització del pla-neta i de la necessitat de cooperacióinternacional, i va afirmar: «La nostrauniversitat s’ha marcat l’objectiu de des-tacar com la universitat catalana mésintensiva en investigació i amb la majorprojecció internacional». En aquest con-text, el programa Ortelius és «la conse-qüència lògica d’una trajectòria clara-ment internacional que vam iniciar famolts anys». Segons la rectora, un pro-grama com aquest pot garantir la super-vivència «d’un model d’universitat via-ble, sostenible, innovadora, excel·lent icompromesa».

El president de la Generalitat va tan-car l’acte de presentació afirmant que«si la universitat és una porta d’espe-rança de cara al futur, la internaciona-lització en un país petit com Catalunyapot representar el ser o no ser de lesnostres economies». En aquest context,el president Mas va subratllar que «launiversitat és esperança de futur» per-què dóna als joves més possibilitats detrobar una feina de qualitat en el futur.Per a Mas, el programa Ortelius és unclar exponent de la simbiosi existententre dos conceptes que són fonamen-tals: la universitat i la internacionalitza-ció.

03

ESPANYA

– Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

ARGENTINA

– Universitat Nacional de Luján (UNLu)

– Universitat Nacional de Quilmes (UNQ)

– Universitat Nacional de San Martín (UNSAM)

– Universitat Nacional de La Plata (UNLP)

BRASIL

– Universitat de l’Estat de Santa Catarina

(UDESC)

– Universitat de l’Extrem Sud Catarinense

(UNESC)

– Universitat Federal de Santa Catarina (UFSC)

– Universitat del Sud de Santa Catarina (UNISUL)

XINA

–Universitat d’Estudis Estrangers de Pequín (BFSU)

–Universitat deTecnologia iNegocis de Pequín (BTBU)

–UniversitatdeCorreu iTelecomunicacionsdePequín

(BUPT)

– Institut de Tecnologia Harbin (HIT)

– Universitat de Nanjing (NJU)

– Universitat Renmin de la Xina (RUC)

–Universitat deDret i deCiènciesPolítiquesdeXangai

(SHUPL)

– Universitat de Sun Yat-sen (SYSU)

– Universitat d’Economia i Negocis Internacionals

(UIBE)

– Universitat Xi’an Jiaotong (XJTU)

– Xianda College d’Economia i Humanitats-Xangai

– Universitat d’Estudis Internacionals de Xangai

(XDSISU)

COLÒMBIA

– Universitat de Caldas

COSTA RICA

– Universitat de Costa Rica (UCR)

COREA

– Universitat de Chung-Ang (CAU)

– Universitat Nacional de Chonbuk (CBNU)

– Universitat Catòlica de Daegu (CU)

– Universitat de Dongguk (DU)

– Universitat de Hallym (HU)

–Universitatd’Hankukd’Estudisa l’Estranger (HUFS)

– Universitat de Pyeongtaek (PTU)

MÈXIC

– Universitat de Celaya (UDEC)

– Universitat Veracruzana (UV)

PARAGUAI

– Universitat Nacional d’Asunción (UNA)

UNIVERSITATS DEL PROGRAMA ORTELIUS

suport a la innovació i a l’intercanvi deconeixement.

La UAB ha creat el «semestre Ortelius»,unitat mínima comuna de la cooperaciónecessària per establir un programa d’a-prenentatge conjunt i base per a la crea-ció d’aquesta plataforma de col·labora-ció intercontinental. Aquest és el marcque, amb gran flexibilitat, permetràl’harmonització dels requisits acadè-mics i administratius corresponents alsdiferents programes, ja que s’adapta ales regulacions específiques de cadauniversitat i país, amb la finalitat degarantir el reconeixement dels grausdobles o múltiples dels alumnes partici-pants.

Ortelius implicarà un augment de lavisibilitat internacional tant de la UABcom de les institucions participants iproporcionarà un valor afegit al currícu-lum dels alumnes participants.

El programa rep el nom d’AbrahamOrtelius (1527-1598), geògraf flamencconsiderat el primer cartògraf modern.La seva obra Theatrum orbis terrarum(Anvers, 1570) va ser el primer atlesmodern que incloïa Amèrica a mésd’Europa i Àsia.

DOBLES I MÚLTIPLES TITULACIONSEl programa Ortelius vol ser un pont quepermeti la mobilitat d’estudiants i pro-fessors que participin en programes d’u-niversitats allunyades entre elles peròque desitgen compartir els objectius icontinguts d’una oferta àmplia i atracti-va de matèries acadèmiques.

L’objectiu del programa Ortelius és eldisseny de dobles i múltiples titulacionstant de grau com de màster que fomen-tin la mobilitat d’estudiants, professors iinvestigadors, com també del personaladministratiu, entre les universitatsimplicades.

A la presentació del programa van assistir-hi nombrosos representants de les universitats. Zhao Zhongxiu, vicerector de la BTBU, després de signar l’acord.

La vicerectora de la UAB, Mercedes Unzeta.

Ana Ripoll, Artur Mas i José Antonio Villasante.

Ortelius vol ser un pontque permeti la mobilitatd’estudiants i professors

que participin en el programa

La promoció i l’impuls de dobles titula-cions de grau i màster també ha de faci-litar l’establiment, en el futur, de progra-mes de doctorat compartits i basats encamps de recerca d’interès comú entreles universitats participants. Els jovesinvestigadors en formació promouranassociacions actives, treball en xarxa icol·laboracions a llarg termini entregrups de recerca de la UAB, de l’Àsia i del’Amèrica Llatina. Ortelius també seràuna oportunitat per crear programes dedoctorat en col·laboració amb empresesd’aquestes àrees geogràfiques que donin

04 CAMPUS

La Primavera Àrab afronta un futur incertExperts en Àfrica i el

Pròxim Orient, en un debatorganitzat per l’Associaciód’Amics de la UAB

La incertesa i la diversitat són els tretsque es van destacar més de l’anomena-da Primavera Àrab al debat organitzatper l’Associació d’Amics de la UAB el15 de novembre a Barcelona, en quèvan participar experts dels àmbitsacadèmic, polític, periodístic i cultural,moderats pel periodista Rafael Vilasan-juan.

L’exministre d’Afers Exteriors MiguelÁngel Moratinos va analitzar la dimen-sió diplomàtica i geoestratègica delsesdeveniments i va lamentar «l’absènciade la Unió Europea, que hauria de ser aprimera línia». Per contra, va subratllarla «decisió existencial» de la Casa Blancade donar llum verda a la caiguda deHosni Mubàrak o el protagonisme quehi ha pres Turquia.

Eduard Soler, coordinador del Pro-grama Mediterrani i Orient Mitjà delCentre d’Estudis i Documentació Inter-nacionals de Barcelona, va concloure

que el futur que s’obre ara al nord d’Àfri-ca i el Pròxim Orient estarà marcat per«l’heterogeneïtat, la inestabilitat i laincertesa».

PROTAGONISME DE LES DONESL’escriptora Najat El Hachmi va destacarque «la visió de l’opinió pública occiden-tal sobre els països àrabs» està canviant ique el protagonisme de les dones a lesrevoltes reflecteix com «es desmunta l’es-tructura del patriarcat» i que s’està per-dent «la por a la figura del pare de famí-lia». Laura Feliu, professora de RelacionsInternacionals de la UAB, va situar laPrimavera Àrab dins d’un context global

de resposta al capitalisme neoliberal i vaapuntar un possible paral·lelisme ambles revolucions europees de 1848, quan«l’impuls revolucionari va fracassar amolts llocs però les idees s’hi van que-dar».

Finalment, Tomás Alcoverro, corres-ponsal del diari La Vanguardia a l’OrientMitjà, va apuntar la «greu amenaça» quesuposa la pressió de sectors radicals comels wahhabites saudites i, centrant-se enEgipte, va aclarir que, durant els darrerstres anys, hi ha hagut una «enorme quan-titat de vagues» i la revolta estava «a florde pell» abans que els blocaires agafessinel protagonisme.

Raúl Gabás Pallás guanyaun premi de traducció

José Manuel Blecua, guardonatpels editors de Catalunya

Joan Ramon Laporte, premiatper la seva tasca investigadora

El professor emèrit de la Universitat Autò-noma de Barcelona Raúl Gabás Pallás haguanyat el XIV Premi de Traducció ÁngelCrespo, un dels guardons de traducció mésimportants en llengua castellana, dotat amb6.000 euros. Gabás ha obtingut aquest premiper la traducció de l’alemany de l’obraRomanticismo. Una odisea del espíritu ale-mán, de Rüdiger Safranski. Aquest premi elconcedeix l’Associació Col·legial d’Escriptorsde Catalunya, CEDRO i el Gremi d’Editors deCatalunya. Podien optar al premi traduccionsd’obres d’assaig, de pensament o de caràctercientificotècnic.

El professor Joan Ramon Laporte Roselló,catedràtic de Farmacologia al Departament deFarmacologia, de Terapèutica i de Toxicologia dela UAB, ha estat guardonat en la categoria MillorTasca Investigadora en la vuitena edició delsPremis Galien. Aquests premis, que se celebrenen dotze països, se situen entre els guardonsmés importants de la recerca mèdica. El profes-sor ha format tota una generació de farmacòlegsa Espanya. És cap del Servei de FarmacologiaClínica de l’Hospital Universitari de la Valld’Hebron i director general de la FundacióInstitut Català de Farmacologia. Ha estat asses-sor de l’OMS, de la UNICEF i del Banc Mundial.

El professor emèrit de la UAB José ManuelBlecua ha estat guardonat pel Gremi d’Editorsde Catalunya, que li ha concedit el PremiAtlàntida. Aquest premi es dóna a una persona-litat de reconegut prestigi que s’hagi distingitper la seva contribució al foment de la lectura idel món del llibre, i també pel seu compromísen la defensa del valor de la cultura i de la pro-pietat intel·lectual. El premi l’han rebut en altresedicions Jordi Pujol, Camilo José Cela o LuisGarcía Berlanga. Blecua, que ha estat professorde Llengua Espanyola a la UAB i a la UniversitatEstatal d’Ohio, és doctor en Filologia Romànica idirector de la Real Academia Española.

Els experts van destacar la incertesa i diversitat de l’anomenada Primavera Àrab.

PREMIS

CAMPUS 05

La presència de les dones als càrrecs de direcció

La jornada anual de l’Observatori per a laIgualtat de la UAB, que va tenir lloc l’1 dedesembre a la Facultat de Dret, va tractarsobre l’estat actual de les dones alscàrrecs de direcció i va posar l’èmfasi enels àmbits empresarial i universitari.Pensada per a la reflexió sobre gènere ipoder i les mesures per afrontar la mancad’equitat, la Jornada va ser inauguradaper Montserrat Gatell Pérez, presidentade l’Institut Català de les Dones, MaríaJosé Recoder, comissionada per a lesPolítiques d’Igualtat de la UAB, i JosepMaria de Dios, degà de la Facultat deDret. De Dios va assegurar: «És un plaertornar a acollir aquesta jornada, ja que

L’Observatoriper a la Igualtat de la UABanalitza aquesta qüestióen la seva jornada anual

es tracta d’una facultat molt sensibleals temes de gènere: no en va tenim alnostre pla d’estudis una assignaturaobligatòria sobre dret i gènere». MaríaJosé Recoder va reflexionar sobre si ladona «ha d’imitar patrons masculins al’hora de manar o ha de fer valer lesseves habilitats especials». Es va felici-tar per la quantitat d’iniciatives sobreigualtat que es fan arreu, sobretot almón universitari, però va afirmar que«potser s’haurien de fer conjuntamentper aconseguir més visibilitat». La pre-sidenta de l’Institut Català de les Donesva lamentar, en parlar de la carrera pro-fessional de les dones, que la pèrdua detalent femení a l’hora d’arribar acàrrecs directius és un fet que unasocietat no es pot permetre si vol sercompetitiva: «Hem assolit una igualtaten la formació, però al llarg de la carre-ra professional no tenim les mateixesoportunitats».

La integració d’immigrants a través de la literatura infantili juvenil, en un simposi internacional a UAB Casa ConvalescènciaEl Grup de Recerca en Literatura Infantili Juvenil i Educació Literària (Gretel) vaorganitzar el simposi internacional «Laliteratura que acull: infància, immigraciói lectura», del 17 al 19 de novembre, aUAB-Casa Convalescència. A la trobadaes va discutir sobre els últims avenços dela recerca didàctica sobre l’ús de la litera-tura com a mecanisme d’acollida per aalumnes immigrants, i sobre com facili-tar eines concretes d’intervenció peda-gògica.

Es va analitzar la producció de literatu-ra infantil i juvenil que tingui en compteels processos migratoris i que sigui espe-cialment recomanable en el procés d’a-

collida, i es van intercanviar experiènciessobre l’ús dels llibres infantils i juvenilstant a l’aula com en un context no esco-lar.

COMUNITATS LECTORES INCLUSIVESEvelyn Arizpe, de la Universitat de Glas-gow, va pronunciar la conferència «Entreimágenes y palabras: la investigaciónque promueve comunidades lectorasinclusivas y creativas». Carmen MartínezRoldán, de la Universitat de Texas, es vacentrar en la metodologia d’estudi encasos de xerrades literàries amb estu-diants bilingües. També van intervenir alsimposi Michèle Petit, de la Universitat

D’esquerra a dreta: Carolina Gala, Clara Selva, Francesca Puigpelat, Dolors Bernabeu i Anna Masip.

La ponència marc, «Claus sobre elpoder de les dones (anàlisi del complexbinomi gènere i poder)», va anar a càrrecde María Antonia García de León, profes-sora emèrita de la Universitat Com-plutense de Madrid. A continuació esvan presentar les ponències sobre temesespecífics: «Les quotes: són necessà-ries?», a càrrec de TaniaVerge, professoravisitant del Departament de CiènciaPolítica i Social de la Universitat PompeuFabra; «Dones i empresa: el difícil accésals llocs de direcció», a càrrec d’AnnaMercadé Ferrando, directora de l’Obser-vatori Dona, Empresa i Economia dela Cambra de Comerç de Barcelona; i«Les dones i la participació als càrrecs dedirecció de les universitats», a càrrecde Marina Tomàs Folch, professora deDidàctica i Organització Educativa alDepartament de Pedagogia Aplicada dela UAB.

La Jornada va concloure amb la taula«Experiències de dones directives a laUAB», en què van participar Anna Masip,administradora de centre de la Facultatde Veterinària; Francesca Puigpelat, pro-fessora de l’Àrea de Filosofia del Dret delDepartament de Ciència Política i deDret Públic i exdegana de la Facultat deDret; Maria Dolors Bernabeu, professorai directora en funcions del Departamentd’Infermeria, i Clara Selva, investigadoraen formació del Departament dePsicologia Social.

de París I; Ana Teberosky, de la Univer-sitat de Barcelona; Ignasi Vila, de la Uni-versitat de Girona, i els escriptors Najatel Hachmi i Gonzalo Moure.

Gretel està encapçalat per TeresaColomer, catedràtica del Departamentde Didàctica de la Llengua, de laLiteratura i de les Ciències Socials de laUAB. Treballa aspectes com l’actuaciódidàctica a les aules d’acollida, la pro-ducció de llibres infantils que ofereixenuna representació multicultural de lasocietat, o els diferents usos de la litera-tura en les activitats d’integració i la res-posta dels infants, especialment en lainterpretació d’àlbums il·lustrats.

CAMPUS06

La UAB ha guanyat un dels premisIncorpora que atorga l’Obra Social de LaCaixa per la seva tasca en l’àmbit de laintegració laboral. Els guardons van serlliurats en un acte públic que va tenir llocel 22 de novembre a Madrid i al qual vaassistir el gerent de la UAB, SantiagoGuerrero.

Aquests premis volen reconèixer lesmillors actuacions, impulsades a travésdel programa Incorpora, en l’àmbit de lacontractació de persones en situació oen risc d’exclusió social: treballadors dis-capacitats, aturats de llarga durada,dones víctimes de la violència masclista,etc. Hi concorren les més de divuit milentitats que col·laboren amb el progra-ma, creat el 2006 per l’Obra Social de LaCaixa.

La UAB va rebre el Premi Incorpora enla categoria de gran empresa, correspo-nent a les entitats amb una plantilla demés de 250 treballadors. El jurat, formatper persones rellevants del món empre-sarial i experts en integració laboral, va

La UAB, premiada per la sevatasca d’integració laboral

Commemoren la vidai l’obradeRamonLlull

L’Obra Socialde La Caixa atorgael Premi Incorpora en lacategoria de gran empresa

distingir el projecte de l’Autònoma, quepermet transformar la figura del becarique treballa com a auxiliar de bibliotecaen contractació directa a través del pro-grama Incorpora. Es va valorar la meto-dologia utilitzada per a la definició dellloc de treball com també la selecció decandidatures i el suport i la mediació encas d’incidències.

Els col·lectius implicats han estat per-sones amb discapacitat psíquica i física,malaltia mental, aturats més grans dequaranta anys i dones víctimes de laviolència de gènere. Les persones incor-porades a la UAB treballen al servei debiblioteques desenvolupant tasquesd’organització, emmagatzematge i orde-nació dels fons documentals. Durant laprimera edició del programa, el curs2010-2011, es van contractar 33 perso-nes. Aquest curs, el programa també hacontinuat amb 33 participants (19 rein-corporacions i 14 fitxatges nous).

En aquesta quarta edició dels premisIncorpora també van ser guardonats elGrupo Siro, Caser Residencial, AtlantaAsistencia Familiar i La Única(Asociación Madrileña de Empresariosde Alimentación y Distribución), per lesseves actuacions en favor de la integra-ció laboral de persones amb dificultatsespecials per trobar feina.

Les facultats de Ciències i de Biociènciesvan commemorar, el 16 de novembre, lafestivitat del seu patró, Sant Albert, ambun acte en què van participar els degans,Jordi Barbé i Jordi Bartrolí, i en què elprofessor Joan M. Roure Nolla va pro-nunciar la conferència «El paisatgemediterrani. Passat, present i futur».

Joan M. Roure Nolla va explicar els orí-gens històrics del clima mediterrani i lesseves característiques actuals, com aral’estrès hídric i les altes temperatures al’estiu, que, contràriament al que espodria pensar, afavoreixen una biodiver-sitat elevada només superada pels siste-mes tropicals.

Ciències i Biociències celebren la festivitat de Sant Albert

Les facultats de Ciències i de Biociènciesvan acollir, el 30 de novembre, l’acte encommemoració de la vida i l’obra deRamon Llull –considerat el pare del catalàliterari–, que el grup de recerca ArxiuLullianum ofereix anualment.

La trobada va ser presentada per JordiBartrolí, degà de la facultat de Ciències,Pere Villalba i Óscar de la Cruz, director iinvestigador, respectivament, de l’ArxiuLullianum. Bartrolí i Villalba van destacarla interdisciplinarietat encarnada perLlull en les seves múltiples vessants,incloent-hi la gramàtica, l’astrofísica, lalògica, la filosofia i la teologia, mentre queDe la Cruz va posar l’accent en l’extensvolum de la seva obra, del voltant de 280peces. Agustí Nieto, director del Centred’Història de la Ciència de la UAB, va con-textualitzar l’autor en una època de grandesenvolupament de les universitatsmedievals, i en va destacar el vessantenciclopedista, propi del moment, queaspirava a un coneixement global, inte-grador i universal.

Tot seguit, Jaume Medina, investigadorde l’Arxiu, va analitzar el Breviculum, unasèrie de dotze imatges sobre la vida deLlull, feta pel seu deixeble Thomas LeMyéser, que il·lustra, entre altres aspectes,la seva conversió al cristianisme, els seusviatges a Tunísia, on va ser apedregat iempresonat, i les seves visites a papes ireis a la recerca de mecenatge.

Va alertar sobre el gran impacte –mésimportant que en zones més humides–que hi tindria una reducció de les preci-pitacions, la qual cosa fomentaria lasubstitució de boscos per arbustos i con-vertiria el sud-est peninsular en undesert. No obstant això, va remarcar laincidència que, independentment delcanvi climàtic, té la protecció públicad’espais en la conservació de l’ecosiste-ma.

D’altra banda, el professor Jordi Bar-trolí va aprofitar la seva intervenció perapel·lar al diàleg i a la tranquil·litat dinsla comunitat universitària per afrontarels actuals «moments difícils», mentre

que Jordi Barbé va clausurar l’acte dema-nant lucidesa, generositat i capacitatd’anàlisis i desitjant un curs «el menysconvuls possible».

CAMPUS 07

Els rectors de l’Aliança 4 Universitats(A4U) –Ana Ripoll de la UAB, José M.Sanz de l’Autònoma de Madrid, DanielPeña de la Carlos III de Madrid i JosepJoan Moreso de la Pompeu Fabra– vanprotagonitzar una taula de debat sobre launiversitat que va tenir lloc, el 24 denovembre, a Caixaforum de Madrid, ique va ser moderada pel periodista IñakiGabilondo.

El col·loqui es va estructurar en quatregrans blocs on cada rector va posar sobrela taula l’estat de la qüestió dels projectesi reptes als quals s’enfronta la universitatdel futur: la docència, la investigació, lainternacionalització i el projecte Aliança4 Universitats. Com va indicar el modera-dor, «aquestes quatre universitats sóntotes campus d’excel·lència que juguenmolt fort en investigació, amb una claraprojecció europea i internacional».

Ana Ripoll, presidenta de l’A4U, va dirde l’Aliança que era «una plataforma per

Els rectors de l’A4U, en undebat sobre la universitat

El col·loqui es vaestructurar en quatreblocs on cada rectorva exposar els reptes de futur

millorar el perfil internacional de cadauniversitat i del grup, amb projectes jaconsolidats i uns altres de futur com agrans conjunts, en un entorn acadèmic icientífic emprenedor i innovador». Ara,segons va dir Ripoll, la societat «demanamés a les universitats, però totes no hau-rien de fer el mateix perquè no sóniguals; cadascuna ha de buscar les sevesfortaleses i, en aquest sentit, l’A4U sí quesap el que vol».

Dos centres de la UAB-CEI,al rànquing Hospitales TOP 20

Sessió de treball sobrela nova Seguretat Social

L’Hospital de Sant Pau-Fundació Puigverti l’Hospital de Sabadell Corporació SanitàriaParc Taulí, dos centres sanitaris associatsa la UAB, han destacat al rànquingHospitales TOP 20.L’empresa de serveis professionals pera proveïdors de serveis sanitaris, Lasist, vapresentar els resultats de la dotzena ediciód’aquest rànquing. Enguany hi van participarde manera voluntària 163 centres (126 delSistema Nacional de Salut i 37 de privats).A més d’avaluar la gestió hospitalàriaglobalment, el rànquing va analitzar sis àreesclíniques específiques de gran rellevànciaen l’activitat dels hospitals: sistema nerviós,sistema respiratori, cor, cirurgia digestiva,traumatologia i ortopèdia i àrea de la dona.A cadascuna d’aquestes àrees s’hi van avaluarprocessos d’atenció hospitalària concrets.L’Institut de Recerca de l’Hospital de la SantaCreu i de Sant Pau, la Fundació Puigverti l’Institut Universitari Fundació Parc Taulíformen part dels centres de l’anomenadaanella hospitalària de l’Esfera UAB.

El dilluns 28 de novembre, a la Facultatde Dret va tenir lloc una sessió de treballper parlar de l’RD 1493/2011, que ha entraten vigor recentment i que fa que totsels becaris hagin de cotitzar en el RègimGeneral de la Seguretat Social, sempreque rebin una contraprestació econòmica.Els ponents van ser M. Francisca Saurina i ÁngelGiménez Ricart, sotsinspectors de Treballi professors associats de Dret del Treballi de la Seguretat Social de la UAB. Al finalde les ponències va tenir lloc un col·loqui onvan sorgir qüestions crucials per a l’aplicacióde la normativa. La sessió va ser organitzadapel Grup d’Interès de Pràctiques (GI-IDES), enel marc dels projectes per millorar la qualitatdocent a les universitats catalanes (MQD).

BREUS

Inauguració de curs a la Facultat de Dret

La Facultat de Dret va inaugurar, el 18 denovembre, el curs acadèmic del seu qua-rantè aniversari amb un acte institucio-nal en què van participar Josep Maria deDios, degà del centre, i María JoséRecoder, vicerectora de Relacions Insti-tucionals i de Comunicació.

Pascual Sala, president del TribunalConstitucional, finalment no hi va poderassistir, segons va explicar De Dios, quiva prometre, no obstant això, la seva par-ticipació en un altre acte que s’organit-zarà al llarg d’aquest curs.

De Dios va pronunciar un discurs rei-vindicatiu en què va defensar que, en elmarc actual de remodelació università-ria, cal «respectar les particularitats» decada facultat i evitar l’aparició de «patri-cis i servents», en referència al pes crei-

xent de les ciències experimentals endetriment de les socials i les humanitats.

Per la seva banda, María José Recoderva reconèixer els esforços de la Facultatper adaptar els estudis a l’EEES, tot i quela va instar a crear sinergies amb altresdisciplines per fomentar la investigacióaplicada d’acord amb l’estratègiaEuropa 2020, i va posar com a exemplel’aplicació del dret en patents mediam-bientals.Va avançar que la Generalitat deCatalunya haurà de modificar propera-ment el mapa universitari agrupant titu-lacions i especialitzant les diferents uni-versitats, però va assegurar que, enaquest procés, no té «cap dubte» que laFacultat de Dret de la UAB es mantindràperquè parteix d’una posició d’avantatgeper la seva qualitat.

«No totes les universitatshaurien de fer el mateix,

cadascuna ha de buscar lesseves fortaleses», va dir Ripoll

L’Aliança 4 Universitats, creada el 2008,és una associació estratègica entre lesquatre de les principals universitatspúbliques espanyoles. Entre els objec-tius hi ha millorar la mobilitat interna-cional d’estudiants, investigadors iacadèmics, com també l’establimentd’associacions de col·laboració en lainvestigació a tot el món i millorar el per-fil internacional de cadascuna d’elles.

CAMPUS08

http://www.uab.cat/fundaciouab/

La Fundació UAB ha renovat íntegrament la seva pàgina web, que haintegrat a la plataforma institucional de gestió de continguts i l’hadotat d’un pràctic disseny en caixes que entronca amb la imatge cor-porativa de la nostra universitat.Quant a l’estructura,es defineix comunportal d’accés ambdues parts ben definides: la central, que ofereixen imatge i lletra una petita aproximació a totes les institucions i elsserveis que formen part de la Fundació, i la dreta, on aquests aparei-xen llistats sota tres apartats –docència, serveis i recerca– que alhorasón enllaços directes als seus respectius webs. A més, la pàgina contéla missió i l’organigrama resumits de la FUAB i disposa de perfil decontractant i d’un panell d’activitats destacades que es renova periò-dicament.

EL WEB

La UAB entra a FUN, agrupaciód’universitats creada per Google

Tretze universitats de l’Estat espanyol,entre les quals es troba la UAB, hanentrat a formar part del Fòrumd’Universitats en el Nuvol (FUN), agru-pació creada per Google que té perobjectiu crear un espai en el qual totesles universitats i escoles de negocisadherides puguin compartir els seuscodis de bones pràctiques i idees, a mésd’ajudar-les a mantenir el contacte entreelles d’una manera divertida i simple.

A la UAB, 40.000 estudiants utilitzendes d’aquest curs la versió per a educa-ció de Google Apps a través del seucompte de correu electrònic, que inter-actua amb les eines del campus virtualde la Universitat.

L’acord oferirà als alumnes, professors iPAS una sèrie d’eines personalitzablesper treballar en equip i perquè els estu-diants puguin aprendre de la maneramés efectiva. Aquestes eines inclouencorreu electrònic, processadors de text ieines de comunicació i emmagatzemat-ge de fitxers privats i compartits, la qualcosa configura un escriptori virtual que

augmenta en espai i serveis l’actualcompte de correu electrònic dels alum-nes, que serà accessible tant a travésd’Internet com dels dispositius mòbils.

MILLORA QUE SUPOSA GOOGLE APPSAquest agrupament, en el qual també hiés present la Universitat Pompeu Fabra,es va presentar el 15 de novembre aMadrid. El comissionat per a la Societatde la Informació de la UAB, Remo Suppi,present a l’acte, va afirmar que «elsalumnes poden incorporar a la seva acti-vitat com a estudiants aquestes eines deGoogle Apps, que els facilitaran espe-cialment el treball en equip». Suppitambé va destacar «l’important estalvieconòmic» que representa per a la UABapostar per aquesta tecnologia, ja quepermet millorar el servei sense haverd’ampliar les infraestructures.

L’objectiu és crearun espai per compartir elscodis de bones pràctiquesen matèria tecnològica

BREUS

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)posarà en marxa el primer màsteruniversitari destinat als futurs procuradors.La iniciativa s’impulsarà gràciesa un conveni de col·laboració entrela Universitat i els col·legis de procuradorsde Terrassa, Barcelona, Girona, Lleida,Tarragona, Tortosa, Manresa, Mataró i Reus.Amb aquest acord s’han establert les líniesmestres per a la creació del primer màsterdirigit específicament als estudiantsque vulguin desenvolupar la seva activitatprofessional en l’àmbit de la procuradoria.El màster neix com a resultat de la novallei que regula l’accés a les professionsd’advocat i procurador de tribunals.Es tracta d’una nova normativa que estableixla necessitat de cursar aquests estudiscom a requisit per poder aconseguirel títol i exercir la professió.

CONTINGUT DEL MÀSTERS’ha acordat que el màster tingui un total de90 crèdits: 60 de formació i 30 de pràctiques,i una durada d’un any. El primer curses durà a terme entre l’octubre de 2012i el setembre de 2013, i anirà a càrrecde professors de la Universitat Autònomade Barcelona i de procuradors adscritsals col·legis professionals que han signatel Conveni. Aquest acord s’ha rubricata la ciutat de Terrassa en el marc de lescelebracions del vint-i-cinquè aniversari delCol·legi de Procuradors d’aquest municipi.

La UAB engegarà el primermàster per a procuradors

09

RECERCA

L’11 de novembre va tenir lloc, a Sabadell,el Fòrum d’Innovació Biomèdica UAB-CEI, una exposició d’experiències d’èxitd’innovació en el terreny de la biomedici-na. A la jornada, organitzada per la UAB-CEI i la Corporació Sanitària i Universi-tària Parc Taulí, hi va assistir prop d’uncentenar de persones. Representants dediferents centres i grups de recercade la UAB-CEI hi van presentar un total devint-i-dues experiències en què la innova-

Té lloc el Fòrum d’Innovació Biomèdica UAB-CEI

ció aplicada a la biomedicina ha estat unèxit. Entre aquestes, l’aplicació de tècni-ques d’anàlisi acústica per al diagnòsticde malalties pulmonars; la síntesi denoves molècules que ajuden en eldiagnòstic de l’ictus i d’altres molèculesque en milloren la teràpia; la creaciód’empreses derivades com Transbiomedo XRI, aquesta última adreçada al desen-volupament de tècniques de mamografiai d’imatges de raigs X més eficients; l’ús

Els documentssón un testimoniper conèixer aspectes de lavida quotidiana del passat

El Grup de Recerca Manuscrits de laUAB ha posat en marxa el portal www.memoriapersonal.eu, fruit d’una investi-gació realitzada en els últims cinc anysper historiadors i filòlegs de diversesinstitucions que ha permès localitzar iclassificar un gran nombre de dietaris imemòries personals escrits a Catalunyai als territoris de parla catalana des definals del segle XV fins a inicis del XIX.

El portal el van presentar el 10 denovembre Antoni Simon, catedràticd’Història Moderna i Contemporània idirector de la recerca, i Òscar Jané, inves-tigador Ramón y Cajal de la UAB i coordi-nador del projecte, en el marc delCongrés Internacional «Construcció iprojecció de la memòria personal a l’èpo-ca moderna», que va tenir lloc a Bar-celona, del 10 al 12 de novembre, al’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Els documents, que es trobaven disper-sos per arxius públics i privats catalans,espanyols i estrangers, són un testimoniexcepcional per conèixer aspectes de lavida quotidiana i de la mentalitat popular

del passat que difícilment apareixen enaltres tipologies documentals. El portalrecull dades sobre tots aquests diarispersonals, que van romandre manus-crits, i sobre els autors, entre els quals hiha membres de totes les classes socialsde l’època (nobles, militars, clergues,mercaders, pagesos…).

La ubicació geogràfica, l’evolució cro-nològica, la llengua i els registres lingüís-tics emprats són també dades fonamen-tals que facilita el portal. Alguns delsdocuments han estat digitalitzats per laBiblioteca d’Humanitats de la UAB, de

Es crea un portal sobre la memòria personalÉs fruit de la investigació en memòries i dietaris manuscrits antics

manera que el text íntegre es troba dis-ponible al Dipòsit Digital de Documentsde la Universitat.

Per als investigadors del Grup de Re-cerca Manuscrits, la posada en marxad’aquest portal resulta fonamental perdonar una visibilitat necessària a lamemòria personal i facilitar als investi-gadors l’accés a uns documents d’interèssobre la història de Catalunya.

La informació feta pública a través d’a-quest portal situa Catalunya com un delsterritoris d’Europa, juntament ambAnglaterra i el Nord d’Itàlia, on aquestsdocuments són més nombrosos i on lainvestigació es troba més avançada.Això, segons els investigadors, convida areflexionar sobre les causes socials i cul-turals que han fet possible la producció ila conservació, sovint en mans privades,d’una massa documental tan valuosa pera les recerques filològiques i històriques.

dels anomenats «cossos d’inclusió» perguiar amb precisió el creixement de lescèl·lules, ja patentat; la combinació deteràpia gènica amb teràpia cel·lular pertractar malalties d’origen immunològic;l’ús de teixit adipós per regenerar el mio-cardi; elmodeld’innovaciódocentdel ParcTaulí, basat en la detecció de problemes; oel desenvolupament d’unanova tècnica, la«taulinoplàstia», per tractar el pectus exca-vatum, per citar alguns casos.

10 RECERCA

GRUP DE RECERCA

Investiga com les TICpoden contribuirfermament a millorarel fracàs escolar a les aules

bé tres mil agents educatius de tot el mónanomenada DIMglobal. En teniu mésinformació a http://dimglobal.ning.com.

Les pissarres digitals a l’aula van ser elcentre de les seves recerques fa sis anys.Els seus estudis els indicaven una con-tradicció: que més del 90 % dels profes-sors deien que els alumnes aprenien mésamb aquesta eina a l’aula que no passense, però després aquests mateixosestudiants només en un 50 % milloravenles notes. Per això, van analitzar a fons elperquè d’aquest decalatge i van arribar ala conclusió que els estudiants realmenthavien adquirit noves competènciesamb la pissarra digital (treball en equip,recerca d’informació, exposició oral enpúblic, etc.), però que aquestes capaci-tats després no eren avaluades ni tingu-des en compte en els examens.

«Tot i que reconeixem la importànciade les competències, la majoria dels exà-

El grup DIM va participar, el 14 de desembre, a Barcelona, en una trobada de la xarxa DIM Global.

Grup de recerca Didàctica i Multimèdia (DIM)

Una pissarra digital, un portàtil o unatauleta, poden ajudar a millorar l’ense-nyament? De quina manera? Quin úsn’ha de fer el professorat a l’aula i tambél’alumnat perquè contribueixin realmenta millorar l’ensenyament i els aprenen-tatges i a reduir el fracàs escolar? El Grupde Recerca Didàctica i Multimèdia (DIM)(http://dim.pangea.org) de la UAB tractade respondre tots aquests interrogantsdes de fa onze anys. Nascut en el si delDepartament de Pedagogia Aplicada idirigit pel professor Pere Marquès, el for-men una desena d’investigadors de laFacultat de Ciències de l’Educació i d’al-tres universitats. Fa tres anys, el grup vacrear una xarxa social per a la investiga-ció, l’aprenentatge permanent i el suportal desenvolupament professional en elsentorns educatius, xarxa que acull gaire-

mens són memorístics», explica el pro-fessor Marquès.

Segons aquest docent, i considerantl’etapa d’ensenyament obligatori, podrí-em considerar que, en general, potser el50 % dels coneixements que un alumnehauria d’adquirir són memorístics (voca-bulari i conceptes bàsics), i el 50 % res-tant són competències relacionadesamb activitats pràctiques, com ara feranàlisis i síntesis, resoldre problemes, fercomentaris i valoracions... que, a més,avui en dia sovint s’han de fer amb elsuport de les TIC.

PROJECTES REALITZATSUn dels darrers projectes finalitzats s’ha

fet conjuntament amb l’Escola Blan-querna de la Universitat Ramon Llull.Titulat «Podem millorar amb les TIC elsresultats acadèmics?», hi han participat27 centres educatius catalans amb unaproposta al voltant de la millora de l’orto-grafia catalana adreçada a alumnes deprimer d’ESO. D’aquests 27 centres, 18van aplicar la metodologia amb TIC i laresta van treballar elsmateixos contingutssense TIC. Els resultats van ser que l’a-lumnat que havia utilitzat contingutsdidàctics digitals havia millorat el seuaprenentatge i havia millorat el rendi-ment acadèmic amb una mitjana del20,5 %, mentre que la resta només vanobtenir una millora del 3,9 %. La clau vaser que els primers havien pogut fer moltsmés exercicis amb lesTIC gràcies, en part,a l’autocorrecció immediata que perme-tien les activitats dels llibres Digital-Text.

Un altre projecte, finançat per Casio,fet el curs 2010-2011, va analitzar tècni-ques contra el fracàs escolar en 15 cen-tres educatius amb l’organització del

LesTICajudenadesenvolupar lesnovescompetènciesquedemanaelmercat laboralperòquenoestenenencompteenelsexàmens

currículum partint d’activitats creatives iaplicatives (no memorístiques) i amb elsuport de les TIC.

Durant els cursos 2009-2011, amb elpatrocini de Microsoft, es va desenvolu-par el projecte «Aules 2.0» explorant en21 centres noves formes d’ensenyar iaprendre en aules que integren un PCper a cada alumne i una pissarra interac-tiva. I el mateix bienni també es va dur aterme l’estudi «Aulatice», on 10 centrespilot van experimentar noves formesd’ensenyar i aprendre en les anomena-des aules Aulatice, que tenien un PC percada alumne, una pissarra interactiva iun lector de documents Smart, un video-projector vertical Epson i contingutsdigitals de l’editorial SM. Per a més infor-mació podeu consultar «investigacions»al web http://www.peremarques.net.

El projecte més ambiciós que té entre mans enaquests moments el grup de recerca –a mésd’un sobre els llibres digitals, «Educaline»– ésel titulat «Cap a un currículum bimodal i contrael fracàs escolar», que es farà entre els cursos2011 i 2013, amb el patrocini de la FundaciónTelefónica, on participaran uns 30 centres, 200professors i 10.000 estudiants, centrat espe-cialment en els nivells educatius entre els 8 iels 16 anys. Les aules participants hauran dedisposar de pissarra digital i d’ordinadors desuport. Els objectius de la recerca són millorarl’aprenentatge dels estudiants i la seva autoes-tima organitzant un currículum ric en activitatscreatives i no només memorístiques amb elsuport de les TIC; identificar les informacionsimprescindibles que cal memoritzar; millorarla formació de tots els alumnes i impulsar lainnovació educativa als centres escolars incor-porant-hi nous models didàctics.

El currículum bimodal

11RECERCA

El grup de recerca Teatresit de la UAB,sobre teatre comparat Itàlia-Europa, elgrup de recerca Musc, l’Institut delTeatre i la Universitat Autònoma deMadrid (UAM) van organitzar, entre el 24i el 26 de novembre, el congrés interna-cional «Els drammi giocosi de CarloGoldoni a la península Ibèrica: música illibrets (1750-1812)».

El congrés va analitzar l’adaptació iposada en escena a la península Ibèricai arreu d’Europa dels textos del cèlebredramaturg italià Carlo Goldoni, màximexponent de l’opera buffa al segle XVIII. Lagran influència internacional que vanassolir les obres de l’autor venecià va seranalitzada per investigadors de la Uni-versitat de Pàdua, la Universitat de Viena,

Congrés internacional per analitzarla figura i l’obra del dramaturg Goldoni

la Universitat de Dublín, la Universitat deParís IV, la Universitat de Màlaga i la UAM.Paral·lelament a les ponències, que es vandesenvolupar a la Facultat de Filosofia iLletres i a la Residència d’Investigadors deBarcelona, es van fer activitats comple-mentàries per apropar Goldoni a unpúblic més ampli. En aquest sentit, vadestacar la lectura dramatitzada del sai-net El servidor de dos amos a la sala de tea-tre de l’ETC per part de l’orquestra, el cori el grup estable de l’aula de teatre de laUAB. El congrés va incloure una taularodona amb investigadors de la UAB iprofessionals del món del teatre sobre l’a-daptació més recent dels textos deGoldoni a partir de l’anàlisi de la repre-sentació d’Il mondo della luna.

Permetran finançar 30projectes, en 14 dels qualsparticipen investigadorsde la UAB-CEI

La UAB va acollir, el dimecres 9 de novem-bre, a la sala d’actes del Rectorat, l’acte delliurament dels Premis a la RecercaFundació La Marató de TV3, correspo-nents a l’any 2010. Van ser-hi presents elconseller de Salut, Boi Ruiz, la rectora de laUAB, Ana Ripoll, i el president de laCorporació Catalana de Mitjans Audio-visuals i de la Fundació La Marató de TV3,Enric Marín. Els Premis permetran fi-nançar trenta projectes de recerca sobrelesions medul·lars i cerebrals adquirides.Els investigadors de la UAB Campusd’Excel·lència Internacional participen en14 d’aquests projectes.

Al concurs d’ajuts a la recerca sobreaquestes lesions convocat per la Fundacióel mes de març passat, s’hi van presentarcent projectes. Un total de 111 experts pro-cedents de vint països han revisat i valorataquests treballs en funció de la seva quali-tat, metodologia i rellevància, en un pro-cés per consemblants de provada trans-parència i rigor. La gestió de l’avaluació ha

estat duta a terme per l’Agència d’In-formació, Avaluació i Qualitat en Salut,del Departament de Salut.

LABORATORI DE TALENTL’acte de lliurament d’ajuts va ser conduïtpel periodista Albert Om, presentador del’edició 2010 de La Marató, qui va esmen-tar el paper de la universitat com a «labo-ratori de talent i d’emprenedoria». La rec-tora Ana Ripoll va destacar el fet que l’a-plicabilitat fos un dels criteris a l’hora d’a-valuar les propostes, atès que l’objectiu ésmillorar la qualitat de vida de les perso-nes. Tot fent un repàs de la trajectòria de

La UAB acull el lliurament dels Premisa la Recerca de la Fundació La Marató de TV3

Taller sobre tècniquesde microscòpia electrònica

El Servei de Microscòpia de la UAB i l’empresaCarl Zeiss NTS van organitzar, el 29 i 30de novembre, un taller sobre tècniquesinnovadores en microscòpia electrònica.Les sessions del taller, a la Facultat deCiències, van tractar els nous instruments demicroscòpia electrònica, nous programaris pera l’anàlisi de les imatges i les aplicacions de lesnoves tecnologies en casos pràctics de recerca.El Servei de Microscòpia Electrònica va donara conèixer l’equip de microscòpia electrònicade rastreig Merlin, adquirit amb fons Federi de l’UAB Campus d’Excel·lència Internacional.Va obrir la primera sessió Peter Gnauck,de l’Àrea d’Investigació i Desenvolupament deCarl Zeiss, amb una presentació de les últimesnovetats. A continuació es van presentar casosd’utilització d’aquestes tècniques en diferentsàrees de recerca.

La Marató de TV3, la rectora de la UAB vaafirmar que «el programa ha milloratextraordinàriament la nostra consciencia-ció i la nostra generositat, fins i tot entemps de crisi econòmica. S’ha inculcatals ciutadans que és important no esperarque l’Estat o les institucions públiques hofacin tot». Adolf Tobeña, catedràtic dePsicologia Mèdica i Psiquiatria i directordel Departament de Psiquiatria i deMedicina Legal de la UAB, va cloure l’acteamb la conferència «Talent neurorepara-dor i llibertat», on, des de la neurobiolo-gia, va defensar que «allò que ens dóna lallibertat és la biologia».

12 RECERCA

El 26 de novembre va tenir lloc, a l’ArxiuNacional de Catalunya de Sant Cugat delVallès, la II Jornada sobre Intel·ligènciaArtificial i Qualitat de Vida, organitzadaper la UAB, l’Institut d’Investigació enIntel·ligència Artificial (IIIA–CSIC) i elTaller Jeroni de Moragas, amb l’objectiude potenciar l’aplicació dels avençostecnològics en l’entorn dels serveissocials.

De la primera edició de la jornada, quees va fer l’any 2010, en va sorgir la creaciód’una primera línia d’investigació comu-na entre investigadors en intel·ligènciaartificial i professionals dels serveissocials, de la qual enguany es van exposar

Jornada per debatre sobre larobòtica aplicada als discapacitats

L’objectiu era potenciarl’aplicació dels avençostecnològics en l’entorndels serveis socials

els resultats. Les quatre conferències quees van pronunciar van abordar la recercaactual en robòtica assistencial i mèdica,com també les experiències de profes-sionals de l’àmbit de la discapacitatintel·lectual en l’avaluació de la qualitatde vida.

Aquest enfocament interdisciplinaride la matèria es va plasmar en el perfildels ponents, entre els quals hi haviaAlícia Casals, catedràtica d’Arquitecturai Tecnologia de Computadors de la UPC;Pilar Dellunde, professora titular deLògica de la UAB i investigadora del’IIIA–CSIC; i Carlo Ratto, coordinadorde l’equip tècnic i psicòleg del CentreEspecial de Treball del Taller Jeroni deMoragas.

Els investigadors i els treballadors enl’àmbit social que hi van participar vanvalorar molt positivament aquesta jorna-da i van anunciar que n’hi hauria unatercera edició.

BREUS

Més de 1.500 investigadors i tecnòlegsd’arreu del món es van reunir a Barcelona,del 6 al 13 de novembre, per celebrar l’edicióanual del Congrés Internacional de Visióper Computador (ICCV), l’esdevenimentmés prestigiós del món en aquesta disciplina,organitzat pel centre de Visió per Computador(CVC) (UAB – CERCA) i l’Institut de Robòticai Informàtica Industrial (IRI) (UPC – CSIC).La rectora de la UAB, Ana Ripoll, va presidirla inauguració del congrés al Palaude Congressos de Barcelona, acompanyadade Josep Lladós, director del CVC, i d’AlbertoSant Feliu, director de l’IRI. A l’ICCV 2011van participar-hi destacats investigadorsen visió per computador. Durant el congréses van presentar els últims treballsen matèria de processament i d’interpretaciód’imatges.

Visió per Computador

Des del dimarts 8 de novembre es pot veure,a la Facultat de Veterinària, l’exposició«Científics del CReSA: més a prop de tu»,que pretén acostar al públic generalla investigació que es du a terme al centre.A través de pòsters divulgatius, el Centrede Recerca en Sanitat Animal difond’una manera amena algunes malaltiesanimals i les consequències que tenenen la seguretat alimentària i en la salutdels consumidors. Amb aquesta exposició,pretén acostar la recerca al públic generali millorar el coneixement en sanitat animal.

Exposició itinerantsobre la recerca del CRESA

Experts internacionals en ecosistemesmarins es van reunir, del 14 al 17de novembre, a l’hotel Campus de la UABen la tercera edició del Geotraces Data-ModelSynergy Workshop. Geotraces és un programainternacional per a l’estudi dels ciclesbiogeoquímics dels oceans i la distribuciódels elements traça i els seus isòtopsen el medi marí. Pere Masqué, catedràticdel Departament de Física i investigador del’ICTA, forma part del comitè organitzadordel taller. El programa s’estructura en tressessions: «Observar les partícules a l’oceà:mètodes, resultats i llacunes»; «El paper deles partícules en el cicle dels elements traçai dels isòtops als oceans»; i «El transport ila transformació de partícules a l’oceà».

Experts en ecosistemesmarins, reunits a la UAB

Els investigadors que hi van participar van valorar molt positivament aquesta jornada.

El taller MRAMA compleix deu anysEl taller sobre Mètodes Ràpids iAutomatització en MicrobiologiaAlimentària (MRAMA), que organitzenanualment el Centre Especial de RecercaPlanta de Tecnologia dels Aliments i elDepartament de Ciència Animal i delsAliments, ha celebrat enguany la desenaedició, del 22 al 25 de novembre, a laFacultat de Veterinària, i ha sumat unnou èxit de convocatòria, amb gairebédos-cents participants.

Combinant sessions teòriques ambtallers i exhibicions, el taller permetactualitzar els coneixements sobremètodes innovadors per detectar, comp-

tar, aïllar i caracteritzar ràpidament elsmicroorganismes i els seus metabòlitsals aliments i l’aigua.

Un any més, el ponent principal va serel professor Dr. Daniel Y. C. Fung, de laUniversitat Estatal de Kansas, un delsexperts mundials en aquest àmbit. Lesponències impartides van palesar laimportància de l’automatització al labo-ratori; la creixent aplicació de l’anàlisiper PCR; la diversitat de necessitatsquant a mètodes microbiològics, i elsprogressos en el desenvolupament desolucions que aporten rapidesa, preci-sió, sensibilitat i especificitat.

13

COMUNITAT

Més de 250 personesvan assistir a la festa anualde l’entitat, en què es vanatorgar diferents premis

L’Associació d’Amics de la UAB va cele-brar, l’1 de desembre, la seva festa anuala la UAB-Casa Convalescència. Més de250 persones van assistir a un acte enquè van intervenir, a banda dels guardo-nats, Antonio Franco, president del’Associació d’Amics de la UAB, AlíciaGranados, presidenta del Consell Socialde la UAB, Ana Ripoll, rectora de la UAB,i el ministre d’Educació en funcions,Ángel Gabilondo.

L’acte va començar amb l’entrega delspremis extraordinaris de doctorat 2010-2011, que enguany van rebre més decent persones doctorades per la UAB.Santiago Tejedor, un dels premiats, vadirigir al públic unes paraules en nomde tots ells: «Si la universitat és un viat-ge, aquest és un port que s’agraeix», vadir sobre el reconeixement. L’acte vaprosseguir amb el lliurament del premiSinergia Educativa i amb el reconeixe-ment a la fidelitat dels socis queenguany fa deu anys que pertanyen al’entitat. Tot seguit, el programa StudyAbroad, impulsat per l’Àrea de RelacionsInternacionals, i la Fundació UAB vanrebre el Premi Col·lectiu de la UAB.

El premi Amic dels Amics va premiar latrajectòria de tres catedràtics de la UAB.

Després de la projecció d’un vídeo quetraçava les seves vides, cadascun d’ells vaadreçar unes paraules als assistents.Victòria Camps, catedràtica emèrita delDepartament de Filosofia de la UAB, vaassegurar que el premi és un estímul percontinuar treballant i va destacar la sortde ser «una de les persones privilegiadesque fem el que ens agrada. No distingimentre el negoci i l’oci».

Jaume Terrades, catedràtic emèrit delDepartament de Biologia Animal, deBiologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB,va expressar la seva por pel futur de lespersones que s’estan formant a la uni-versitat i que no troben un lloc on desen-volupar el seu coneixement. «És una pèr-dua de cara al futur», va afirmar.

Els premis dels Amics de la UAB

Els premiats, juntament amb el ministre, la rectora, el president dels Amics de la UAB i la presidenta del Consell Social.

En el decurs de la festa, el Consell Social de laUAB va lliurar els premis Sinergia Educativad’enguany. Els premis tenen com a finalitatguardonar iniciatives de col·laboració entrecentres d’ensenyament secundari i la UAB pertal de reconèixer la feina feta, i responen a l’ob-jectiu dels consells socials d’impulsar lacol·laboració i els vincles entre el món univer-sitari i la resta de la societat.El primer premi, dotat amb 6.000 euros, vaser atorgat al projecte «L’escola adopta unmonument», presentat per Paloma González,professora del Departament de Prehistòria imembre del Centre d’Estudis del PatrimoniArqueològic de la Prehistòria (CEPAP). El juratva voler reconèixer «la llarga trajectòria de laproposta, la riquesa dels materials elaborats il’impacte en els centres de secundària i en elterritori, que ha estat generador d’una valuosaconsciència de responsabilitat individual icol·lectiva envers el patrimoni».A més, el jurat va atorgar dos accèssits de3.000 euros. D’una banda, va reconèixer el pro-jecte «La formació permanent del professorat ila Universitat: una experiència d’anada i torna-da», que va ser presentat per Teresa Ribas,professora del Departament de Didàctica de laLlengua i la Literatura i de les Ciències Socialsi membre del Grup de Recerca sobre Ensenya-ment i Aprenentatge de Llengües (GREAL).L’altre accèssit es va concedir al projecte «Elnostre futur energètic», presentat per MarioGiampietro, professor ICREA de l’Institut deCiència i Tecnologia Ambientals.

Els premis Sinergia Educativa

part del seu discurs en català, no nomésper cortesia a la llengua de Catalunyasinó en record del seu besavi, «un Pujold’Horta de Sant Joan». Gabilondo va ferreferència a la situació actual dient: «Totsbusquem la llanterna per veure el camí,quan el camí s’ha de traçar. Estem en lafase somnàmbula de la lluita, però hi hamolta gent amb capacitat i projectes quees despertaran».

La rectora Ana Ripoll va dir que «sensetrajectòries individuals destacades, l’im-pacte a la societat no és possible» i vacedir la cloenda de l’acte al ministred’Educació en funcions, Ángel Gabi-londo, qui va afirmar que la universitatno ha de vincular-se a la societat, perquè,de fet, «la universitat és societat», i vaacabar assegurant que l’educació és lamillor política social i econòmica.

El ministre en funcionsÁngel Gabilondo va participaren l’homenatge que es va retreal seu germà Iñaki Gabilondo

Miquel Vilardell, catedràtic del Depar-tament de Medicina de la UAB i presi-dent del Col·legi de Metges, va donar lesgràcies pel premi, ja que: «A vegadesnecessitem que se’ns digui que no hohem fet malament, i quan hi ha crisi calmés que mai».

El premi Universitat-Societat, conceditpel Consell Social, va premiar IñakiGabilondo com a reconeixement per laseva carrera. El periodista va fer gran

BREUS

COMUNITAT14

El 16 de novembre, el Museu d’Art CanDomènech de Cerdanyola del Vallès vaacollir la presentació dels llibres guar-donats a l’edició del 2011 dels premisliteraris que organitzen conjuntamentla Universitat Autònoma de Barcelonai l’Ajuntament de Cerdanyola delVallès.

Els llibres premiats han estat L’ombrade Proteu, de Núria Ribalta (XVII premide novel·la Valldaura-Memorial PereCalders); Mal de nit, d’Eloi Babí (XVIpremi de poesia Miquel Martí i Pol); i

La UAB ha endegat un projecte per ferinfoaccessibles les seves sales de cinemai, des del dia 1 de desembre, va comen-çar el primer cicle de cinema accessiblea la sala de cinema de la plaça Cívica.

Aquesta iniciativa s’emmarca dins delProjecte d’Infoaccessibilitat als auditorisde la UAB i ha estat possible gràcies a lacol·laboració de la Facultat de Traducciói d’Interpretació, el grup de recercaCaiac i la Unitat d’Estudiants i deCultura.

La infoaccessibilitat consisteix a tren-car les barreres que imposen les disca-pacitats sensorials per a l’accés a lescomunicacions. Des de 2009, la UABcol·labora amb l’ONCE i l’Imserso perdotar les sales d’actes de les ins-tal·lacions universitàries dels recursostecnològics necessaris per cobrir totesles necessitats: sistemes de subtitulació id’audiodescripció, etc. D’aquesta mane-

ra, totes les persones poden seguir lesactivitats independentment de les disca-pacitats sensorials.

Woody Allen és el principal protagonis-ta de la mostra, on s’exhibiran tres de lesseves pel·lícules. El dia 1 de desembre, elcicle va arrencar amb la projecció deMatch point (2005). El 19 de gener de

Comença el primer cicle de cinema accessible

Presentació dels premis literaris organitzatsper la UAB i l’Ajuntament de Cerdanyola

Els dies 1 i 2 desembre, el Servei deLlengües es va traslladar des de les sevesactuals dependències als edificis A i M1fins a la nova ubicació del Servei a l’edifici B4(davant de la Facultat de Dret i molt a propde la plaça Cívica), des d’on podrà millorarel servei que presta a la comunitatuniversitària. El Centre d’Autoaprenentatgede Llengües (CAL) no es trasllada i continuaoferint els seus serveis a la tercera plantade la Biblioteca d’Humanitats.

El Servei de Llengüeses trasllada d’edifici

Recollida d’alimentsdel SAFOR

El SAFOR UAB ha organitzat una novacampanya solidària de Nadal de recollidad’aliments nadalencs perquè les famíliessense recursos puguin celebrar el Nadalamb dignitat. La recollida va tenir lloc del 12al 16 de desembre als punts d’informacióde les facultats de Dret, Economia i Empresa,Ciències Polítiques i Sociologia, Filosofiai Lletres, Psicologia, Biociències, Ciències iVeterinària, del Rectorat i de l’ETC.

Still life, de Juan Vico (XXVIII premi depoesia Divendres Culturals). Tots tres hanestat publicats pel Servei de Publicacionsde la UAB dins la col·lecció GabrielFerrater.

A l’acte de lliurament dels premis vanparticipar-hi Bonaventura Bassegoda,vicerector de Transferència Social iCultural de la UAB; Carme Carmona,alcaldessa de Cerdanyola del Vallès; iMontse Montiel, tinenta d’alcaldiai regidora de Cultura de Cerdanyola delVallès.

2012 es projectarà Scoop (2006) i tindràlloc l’acte de presentació del cicle, al qualassistiran representants de l’ONCE i delComitè d’Accessibilitat de les NacionsUnides. I el 23 de febrer serà el torn deCassandra’s dream (2007). Les trespel·lícules s’exhibiran a les 16 h a la salade cinema de la UAB (plaça Cívica).Completaran el cicle les projeccions deLayer cake (2004), de Matthew Vaugh, el19 de març a les 12 h, i de Slumdogmillionaire (2008), de Danny Boyle, el 23d’abril també a les 12 h.

L’adaptació de la sala de cinema s’harealitzat mitjançant l’Universal Accessi-bility System (UAS), un sistema de distri-bució de missatges, subtítols i audiodes-cripcions multilingüe i multiplataformaper a sales d’espectacles que facilita l’ac-cessibilitat tant a persones que pateixenalguna discapacitat visual o auditiva coma persones amb discapacitats cognitives.

COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

MAL DE NIT. Eloi Babí. XVI Premi de PoesiaMiquel Martí i Pol de 2011. Bellaterra: Serveide Publicacions de la UAB. Col·lecció GabrielFerrater.L’obra traça un arc d’emocions que va des deldolor fins al plaer, del desengany i la tristor aldesig i l’entusiasme. Amb un to confidencialon intervenen la melangia, la passió i també laprojecció en l’aventura, l’obra desplega unprocés intimista que recorre vessants d’om-bra però també lluminosos al llarg d’uns ver-sos intensos i personals. L’autor va cursarestudis de filologia a la Universitat deBarcelona i d’Humanitats a la UniversitatPompeu Fabra.

L’OMBRA DE PROTEU. Núria Ribalta. XVIIPremi de novel·la Valldaura-Memorial PereCalders de 2011. Bellaterra: Servei de Publi-cacions de la UAB. Col·lecció Gabriel Ferrater.Embolcallats pels interessos del turisme il’especulació, l’autora ens presenta uns per-sonatges que viuen abocats al mar. L’acciótranscorre en un espai geogràfic imaginarique presenta moltes similituds amb la CostaBrava. En aquestes aigües calmes i bonda-doses, aquests personatges hi coneixeran ladestrucció i la derrota.L’autora, Núria Ribalta, és llicenciada enGeografia i Història per la Universitat deBarcelona, i en Filologia Catalana per laUAB. Ha estat professora de llengua i litera-tura catalanes a l’ensenyament secundari iara es dedica a la literatura.

El 29 de novembre, el Servei de Publica-cions de la UAB va presentar la novacol·lecció El Espejo y la Lámpara. A l’actede presentació, a la llibreria Alibri deBarcelona, van intervenir-hi els autorsDavid Jou i Adolf Tobeña, a més deldirector de la col·lecció, Gonzalo Pontón,i del vicerector de Transferència Social iCultural de la UAB, Bonaventura Basse-goda.

Es tracta de la primera col·lecció publi-cada pel segell Edicions UAB, que té perobjectiu arribar a un públic general, tantde l’àmbit espanyol com llatinoamericà.La sèrie reunirà assajos dels àmbits cien-

El Servei de Llengües de la UAB ha actua-litzat la Guia per a l’ús no sexista del llen-guatge a la UAB i n’ha fet la traducció alcastellà per encàrrec de l’Observatori pera la Igualtat i amb el finançament de l’Ins-titut Català de les Dones. Les dues ver-sions s’han publicat en format de llibret ien format digital. Actualment està en pro-cés la traducció de la Guia a l’anglès.

El document, elaborat pel Servei deLlengües de la UAB amb la participacióde Fiona Kelso, Heura Marçal i MercèNogués, ha estat actualitzat respecte dela primera versió de 2008, especialmentamb la incorporació dels principisgenerals de l’Acord sobre l’ús no sexistade la llengua fet públic l’any 2010.

Es presenta una nova col·lecció

Guia per a l’ús no sexista del llenguatge

El Espejo y la Lámparaes va presentar en un actepúblic a Barcelona, ambalguns dels autors dels llibres

tífic, social i humanístic d’autors tant dela UAB com d’altres procedències, comtambé reedicions i traduccions d’obresde referència ja publicades. Les obressón en castellà i surten al mercat al preude 18 euros el volum.

Els quatre primers títols de la col·lecciósón Cerebro y universo. Dos cosmologías,de David Jou; Escritos biográficos, deMarie Curie; Breve historia de Cataluña,de Pierre Vilar; i Mentes lúcidas y longe-vas, d’Adolf Tobeña. Els propers títols dela col·lecció seran El mito de Atapuerca,d’Oliver Hochadel; Música en tiempos deguerra, del musicòleg Francesc Cortés;Las raíces cósmicas de la vida, de l’astro-físic Josep MariaTrigo; i Lengua y escritu-ra del antiguo Egipto, de l’egiptòlegJosep Cervelló.

Bonaventura Bassegoda va iniciar l’ac-te descrivint la col·lecció com un segell«d’alta divulgació» que es basa en el«capital molt potent de la UAB» en totsels terrenys científics. Gonzalo Pontónva explicar que el nom de la col·lecció rethomenatge a l’obra homònima del críticliterari M. H. Abrams i vol ser l’expressió«d’una manera d’entendre la divulgació»basada en llibres que parteixen de reflec-tir la tasca realitzada a la universitat peril·luminar un públic de tipus general. Jouva situar l’origen del seu llibre en les«relacions establertes a la UAB». Tobeñava narrar l’origen anecdòtic de la sevaobra, que parteix de les conferències queva fer per a gent gran arreu d’Espanya.

La finalitat de la Guia és proporcionara la comunitat universitària una einaper evitar l’ús sexista del llenguatge.Ofereix un conjunt de recursos i d’es-tratègies per usar formes lingüístiquesque no excloguin les dones. El docu-ment s’estructura en dos apartats:recursos per a l’ús no sexista del llen-guatge (ús de la forma femenina, for-mes genèriques i altres expressions,formes dobles, canvis de pronoms, can-vis mínims de redacció) i estereotips(ús asimètric dels cognoms i dels trac-taments, i altres asimetries; adjectius inoms amb diferent valor semàntic si esrefereixen a homes o a dones; pres-supòsits).

L’AUTÒNOMA ha parlatamb aquesta escriptora,guanyadora del premiRamon Llull de novel·la

L’ENTREVISTA16

Revoltes o revolucions àrabs?A cada lloc és una cosa diferent, amb eltemps ho sabrem. Però són canvis moltimportants que, en conjunt, suposen unmoviment molt engrescador.

Quin abast poden tenir els canvis alMarroc?Dubto que hi pugui haver una revolta con-tra la monarquia, però hi ha grups moltdiferents que s’estan manifestant: diplo-mats a l’atur, el moviment amazic, grupsmolt diversos d’islamistes, etc.

Les protestes estan acompanyadesde canvis socials?L’esquema del patriarcat s’està qüestionantper primer cop, és a dir, l’obediència abso-luta a la figuradel pare i, per extensió, al capd’estat. Hi ha coses que abans eren impen-

Najat El Hachmi

l’autònoma

L’AUTÒNOMA Publicació de la UAB

EDICIÓ I PRODUCCIÓ:Àrea de Comunicació i de Promoció

REDACCIÓ: Pablo Alegría, María JesúsDelgado, Clara Florensa, Miguel ÁngelLinares, Octavi López, Sònia Perelló,Victòria Salvador, Lucas Santos.

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

FOTOGRAFIES: Antonio Zamora,Pierre Caufapé, Jordi Pareto

2011 Desembre Núm. 252Les opinions expressades per les personesentrevistades reflecteixen únicament lesseves idees. Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts d’aquestarevista sense l’autorització escritade l’editor. L’AUTÒNOMA es pot imprimiren format Acrobat via Internet a:www.uab.cat

UNIVERSITAT AUTÒNOMADE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.catg.premsa@uab.cat

sables; com el cas de l’AbdelahTaïa, el pri-mer escriptor marroquí que fa pública laseva homosexualitat. I hi ha gent queqüestionaque la religió tingui el pesque té.

La situació actual representauna oportunitat per a minoriescom els amazics?Quan Mohammed VI va accedir al poder,va apropiar-se del moviment. Va fer quemolta gent que havia estat opositora aHassan II passessin a ser empleats delrègim. Això va afectar la unitat del movi-ment. Hi ha molta fragmentació, peròtambé hi ha més moviment que mai,sobretot a Internet.

A Catalunya, entenem el que passaal món àrab?Una part de la gent està accedint una micaa la realitat d’aquests països, que abans erainvisible: es donava per fet que les sevespoblacions estaven molt predisposades ala submissió a certs règims i em costavamolt fer entendreque sónpaïsosmoltdife-rents i que els seus habitants volen viure

millor i tenir accés als mateixos drets quehi ha aquí.

Veu una evolució de la convivència entre«nouvinguts» i «arrelats»?Tinc la sensació que la cosa ha empitjorat.L’opinió pública s’ha anat posant molt encontra de, sobretot, la immigració musul-mana. I, políticament, sol sortir bastant acompte parlar malament de la immigra-ció. En canvi, la convivència real ha anat amés: tothom té un veí, un amic o un com-pany d’escola d’origen immigrant mu-sulmà. Hi ha un decalatge entre els discur-sos i els fets reals.

Creu que la multiculturalitat té espaia la literatura catalana?En general hi té poca visibilitat i falta unanormalització. Si jo vull tenir una famíliamarroquina com a protagonista d’unanovel·la, això no ha de voler dir que sem’hagi d’etiquetar d’una manera diferent.S’ha de poder tractar amb normalitat i desde la literatura, no des del pamflet reivin-dicatiu.

«Hi ha un decalatge entre el discurssobre convivència i la realitat» Nascuda a Nador (Marroc) el 1979,

és llicenciada en filologia àrab per laUniversitat de Barcelona. Va presentarun espai radiofònic en llengua amazica Catalunya Cultura i ha col·laboratamb Catalunya Ràdio, El Periódicode Catalunya, El Nou 9 i LaVanguardia.Com a escriptora, va debutar amb l’obraautobiogràfica Jo també sóc catalana,en què parla de la seva arribadaa Catalunya als vuit anys, del seu procésd’arrelament i de les seves impressionssobre la convivència intercultural al país.El 2008, va rebre el premi Ramon Llullper l’obra L’últim patriarca i enguanyha publicat la seva segona novel·la,La caçadora de cossos. El 15 de novembreva participar en el debat «Novesincògnites del món àrab», organitzatper l’Associació d’Amics de la UAB.

PARETO