l’autònoma 205

PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA JULIOL-AGOST DE 2007

NOU DESCRIPTORINFORMÀTIC

El Centre de Visió perComputador de la UABha desenvolupat un noudescriptor que reconeixautomàticament elsdocuments manuscrits,més fiable i ràpidque els que hi haactualment. PÀG. 9

TAULADE LA MOBILITAT

La UAB és la primerauniversitat que s’ha dotatde la Taula de la Mobilitat,òrgan que vol garantir laparticipació dels diferentsagents implicats en lesestratègies i el seguimentde les polítiques demobilitat. PÀG. 4

EL GÈNEREEN LA DOCÈNCIA

La UAB forma el professoratperquè introdueixi laperspectiva de gènere enla docència universitària.Ha organitzat un curssobre aquesta temàticaper sensibilitzar sobreels biaixos androcèntricsde la ciència. PÀG. 5

La Diplomatura de Turisme de la UAB, de la qual ja han sorgit set promocions, ha celebrat el desè aniversari mirant al futur. PÀG. 3

ZAMORA

Deu anysde la Diplomaturade Turisme

Deu anysde la Diplomaturade Turisme

CONSELL SOCIAL

En el darrer ple del Consell Social del28 de juny, la presidenta Rosa Cullell vacomentar la reunió amb la ConferènciaGeneral del Consell Interuniversitari deCatalunya. Va indicar també que, el 5de juny d’enguany, els presidents delsconsells socials de Catalunya es vanreunir a la UAB i que el dia 7 de junyvan tenir una reunió amb el consellerHuguet i la comissionada d’Universi-tats, Blanca Palmada.

En relació amb la trobada de presi-dents, va explicar que aquesta va girarentorn de l’actual moment universitarii del paper que poden fer-hi els con-sells socials catalans, tant a Catalunyacom a l’Estat. Es va reflexionar sobrequè poden aportar els consells socials ala definició del sistema universitari deCatalunya (docència, recerca i finança-ment) i, a grans trets, es va acordardefinir el panorama del sistema univer-sitari públic català abordant la qüestiótant a curt com a llarg termini.

Pel que fa al suggeriment de la Comis-sió General de Política Universitària delConsell Interuniversitari de Catalunya

02

El Pla d’InversionsUniversitàries suposarà635milionsd’eurosper al període 2007-2013

El Departamentd’Innovació, Universitatsi Empresa es comprometa revisar el pla el 2010

INFORME DE LA PRESIDENTA

MÉS INFORMACIÓ: www.uab.es/relacions-institucionals

ACORDS

(CIC) per organitzar una o diverses jor-nades de fòrum de debat per a la inser-ció laboral i els lligams universitat-món empresarial, es va acordar lacol·laboració dels consells socials en elprojecte.

Es va resoldre que els consells socialscatalans disposin d’una estructura quepotenciï la seva presència i participa-ció en la societat i la universitat, alhoraque permeti un diàleg més proper ambel Departament d’Innovació, Univer-sitats i Empresa (DIUE). En aquest sen-tit, es va acordar, per tal de no generarduplicitats, que els consells socialss’adhereixin a l’Associació Catalanad’Universitats Públiques (ACUP), com-posta fins ara pels rectors de les uni-versitats públiques de Catalunya.

Pel que fa a la reunió amb el conselleri la comissionada, se’ls va fer arribar laimportància de resoldre la qüestió delfinançament del retorn de les bestretesde parcs científics i tecnològics queconcedeix el Ministeri d’Educació iCiència. Rosa Cullell va informar que,davant la importància de la qüestió, elspresidents dels consells socials catalansvan acordar presentar un requerimentconjunt, amb independència de la si-tuació individual de cada universitatrespecte a l’esmentada bestreta, per talque es trobi una solució satisfactòria ala situació.

Pel que fa al nou Pla d’Inversions Uni-versitàries 2007-2013, d’un import de635 milions d’euros per a tot el sistemauniversitari de Catalunya, Cullell vacomentar que es va valorar positiva-ment la quantitat finalment assignada ila previsió de revisar el pla el 2010. Vaafegir que es preveu que el Pla siguiaprovat pel consell executiu del Governde la Generalitat el proper mes de ju-liol.

Els presidents també van comunicaral Departament la proposta que elsconsells socials de Catalunya s’adherei-xin a l’Associació Catalana d’Universi-tats Públiques (ACUP), plantejamentque ha estat molt ben acollit tant pelsrectors de les universitats públiquescatalanes com pels responsables delDIUE.

La presidenta del Consell Social tam-bé va informar del primer «Fòrumamb...», del 26 de juny, i va dir que lapropera sessió tindrà lloc a Bellaterra elmes de novembre d’enguany i tractaràsobre «Els actors territorials en l’àread’influència de la UAB».

TÍTOL PROPI DE GRADUAT EN DIRECCIÓDE COMERÇ I DISTRIBUCIÓS’aprova la creació del títol propi deGraduat en Direcció de Comerç iDistribució.

PRESSUPOSTS’aprova la liquidació del pressupost il’informe de gestió de la UniversitatAutònoma de Barcelona per a l’exercici2006.

VINCULACIÓ DE L’ESCODI A LA UABS’aprova la vinculació de l’Escola Su-perior de Comerç i Distribució (Escodi)a la UAB.

AVALUACIÓ DE LA INSERCIÓDELS GRADUATS AL MÓN LABORALS’aprova el conveni de col·laboracióentre l’Agència per a la Qualitat delSistema Universitari de Catalunya(AQU) i la Universitat Autònoma i el

Consell Social de la UAB per realitzar ifinançar la tercera edició de l’avaluacióde la inserció dels graduats al món labo-ral.

VILA UNIVERSITÀRIA, SAS’acorda, perquè sigui autoritzada pelGovern de la Generalitat, la proposta quela Universitat Autònoma de Barcelonaavali l’operació d’endeutament de VilaUniversitària, SA.

Es va reflexionarsobre què poden aportar

els consells socials al sistemauniversitari de Catalunya

El 28 de juny passat, l’Escola Univer-sitària de Turisme i de Direcció Hotelerade la UAB (EUTDH) va celebrar a l’HotelSerhs Campus els deu anys de laDiplomatura de Turisme. L’acte va serpresidit pel director de l’Escola, FrancescUroz, l’administradora del Centre i capde Qualitat i Medi Ambient, M. ÀngelsRodríguez, la directora de 2R+D del’EUTDH, Gerda K. Priestley, i Joan Cals,que va oferir la conferència «Competir enla globalització».

Joan Cals, «una persona clau en la for-mació de professionals del turisme»,segons Francesc Uroz, va exposar durantla seva ponència nou conclusions sobrefactors que s’han de tenir en compte enrelació amb la competitivitat en el sectorturístic, com ara la interdependència deles empreses i els territoris turístics, launiformització del producte turístic que

03

CAMPUS

La Diplomatura de Turisme compleix deu anysEn l’efemèride s’analitza un sector que mira cap a la globalització

La celebració coincideixamb la presentació del’Índex UAB, tot un referenten el sector turístic

L’equip humà de l’EUDTH.

Un moment de l’acte de celebració.

implica la globalització, o la possible ero-sió de productes turístics diferenciatsoferts en una mateixa zona, per citar-nealgunes.

Durant l’acte es va presentar el llibre Es-trategia y gestión del turismoen el munici-pio, escrit per un equip de professionalsde l’Escola dirigit per Gerda K. Priestley iJoan Carles Llurdés i coordinat per AlbertVancells. La publicació vol reflectir elcompromís de l’EUTDH amb el sectorturístic i ofereix pautes per a la planifica-ció, la gestió i la comercialització del turis-me a escala municipal, tot considerant el

Es presenta l’Índex UAB d’Activitat Turística per al 2007

El 3 de juliol passat va tenir lloc, a UAB-Casa Convalescència, la presentació de la sisena edi-ció de l’Índex UAB d’Activitat Turística, un estudi fet per l’EUTDH UAB que permet predir el pesespecífic del turisme en l’activitat econòmica catalana per a l’any en curs i que ja s’ha con-vertit en un indicador clàssic del sector turístic. Juan Antonio Duro, investigador de l’Àread’Economia Aplicada de l’EUTDH i director de l’equip de recerca, va exposar, acompanyat perSantiago Guerrero, vicepresident executiu de la FUAB, i per Francesc Uroz, director del’EUTDH, les principals prediccions que es desprenen de l’estudi.Segons va explicar Duro, els fluxos turístics a Catalunya continuaran creixent el 2007, alho-ra que es posen de manifest «certs interrogants sobre la seva sostenibilitat». L’activitat turís-tica augmentarà un 3,9 %, de manera que continuarà un procés de creixement iniciat l’any2004. Aquest augment respon novament a l’increment previst del nombre de turistes estran-gers, del 7,6 %, però combinat amb una nova reducció tant de les estades mitjanes, en aquestcas del 2,3 %, com de la despesa diària, del 0,9 %. En aquestes circumstàncies, la despesaper turista real tornaria a reduir-se el 2007, que ara és un 3,2 %. S’adverteix, però, que aquestcreixement podria ser més sostenible si els augments es repartissin d’una manera més ade-quada en els mesos i territoris de menys activitat.L’edició d’enguany de l’Índex UAB no sols fa les previsions de la demanda turística aCatalunya durant aquest any, sinó que també aporta una anàlisi de l’evolució de les agènciesde viatges i unes previsions per a Espanya que indiquen que al 2007 ja es podrien superar elsseixanta milions de turistes estrangers, amb un creixement del 3,9 %.

municipi un àmbit clau del desenvolupa-ment turístic. Durant la celebració tambées va presentar el llibre Diplomatura deTurisme a la UAB. 10 anys d’història.Aquest és un homenatge a totes les per-sones que han fet possible que la Diplo-matura hagi arribat als deu anys.

Per commemorar l’aniversaris’han editat dos llibres

que analitzen el sector i fan unrepàs de la història de l’Escola

A l’Escola ja s’han diplomat set promo-cions que s’han incorporat amb èxit almercat laboral. Aquest centre va iniciar elseu camí el 1997 com a Escola Uni-versitària de Turisme (EUT) per tal deformar diplomats universitaris en aques-ta àrea i va rebre la forma i el nom actualsel curs 1999/2000, quan va integrar-s’hiel Graduat en Direcció Hotelera, ques’impartia a la UAB des de 1993. En l’ac-tualitat ofereix tretze programes de post-grau i de màsters a més de les dues titu-lacions de grau. Disposa de 40 professorsi investigadors i de 765 alumnes.

04 CAMPUS

Es constitueix la Taula de la Mobilitat de la UABDefinirà l’estratègia de la política de mobilitat de la Universitat

El 19 de juny passat es va constituir laTaula de la Mobilitat de la UAB, en unacte que va tenir lloc al Rectorat del’Autònoma i en què van participarManuel Nadal, secretari per a la Mobilitatde la Generalitat, Lluís Alegre, cap delServei de Mobilitat de l’ATM, i el rector dela UAB, Lluís Ferrer.

La Taula de la Mobilitat de la UAB és unòrgan format per la Secretaria per a laMobilitat del Departament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques, l’Autoritatdel Transport Metropolità i la UniversitatAutònoma de Barcelona, que vol garantirla participació dels diferents agentsimplicats en la definició dels principis iles línies estratègiques, i en el desenvolu-pament i seguiment de la política demobilitat de la UAB.

Manuel Nadalva destacar que la UABés la primera universitatque es dota d’aquest òrgan

J. A. Guimerà, guardonatamb un premi del CAC

Josep Àngel Guimerà, professor del Depar-tament de Periodisme i de Ciències de laComunicació, ha estat guardonat, en la dino-vena edició dels premis del CAC a la Inves-tigació sobre la Comunicació Audiovisual, pelseu treball titulat «La televisió local a Cata-lunya: gestació, naixement i transformacions(1976-2006)». Segons el CAC, el premi, dotatamb 7.000 euros, se li ha atorgat perquè ofe-reix un coneixement global i una cronologiaclara sobre la televisió local a Catalunya. Eltreball fa un recorregut per la història de lestelevisions locals: des de les primeres emis-sions fins a l’actual televisió digital terrestre.

El professor Josep Lladós repel premi IAPR-ICDAR 2007

L’Associació Internacional de Reconeixementde Models (IAPR) ha decidit premiar JosepLladós, professor de Ciències de la Compu-tació i investigador del Centre de Visió perComputador de la UAB, en reconeixença de lesimportants aportacions realitzades amb lesseves recerques a l’àmbit del reconeixementgràfic.El premi, atorgat en la categoria de JoveInvestigador, li serà lliurat durant la novenaedició de la Conferència Internacional d’A-nàlisi i Reconeixement de Documents(ICDAR), que tindrà lloc el mes de setembre alBrasil.

Francisco Rico, membred’una acadèmia internacional

PREMIS

Manuel Nadal, secretari per a la Mo-bilitat del Govern de la Generalitat, vadestacar la importància que centres d’ac-tivitat generadors de gran quantitat dedesplaçaments quotidians redactin plansde mobilitat específics, com el consorcide la Zona Franca o ara la UAB, primerauniversitat amb un pla de mobilitat.

Francisco Rico, professor de Literatura Espa-nyola del Departament de Filologia Espanyo-la, ha estat nomenat membre de l’Académiedes Inscriptions et Belles-Lettres, on va pro-nunciar el discurs titulat «Les premiers tex-tes de la lyrique romane».El professor Rico és un dels experts mun-dials en El Quixot, de Miguel de Cervantes.Les seves investigacions s’han centrat en laliteratura medieval i renaixentista romànica.És acadèmic de la Real Academia Española,de l’Accademia dei Lincei i de la BritishAcademy. Ha dirigit Historia y crítica de laliteratura española (Crítica).

Lluís Alegre i, en segon pla, Manuel Nadal.

Lluís Ferrer, per la seva banda, va recor-dar que el tema de la mobilitat ja està pre-vist en el Pla Director de la UAB com a eixestratègic, i va convidar tots els agentsimplicats a participar-hi plenament: «Emcomprometo a donar suport a les propos-tes que vinguin de la Taula», va assegurarFerrer.

La ubicació de la UAB permet gaudird’un campus de qualitat amb molts espaisoberts, però limita la seva accessibilitat i faque els seus usuaris i els seus treballadorshagin d’afrontar uns costos força elevats.Segons l’Enquesta d’Hàbits de Mobilitatde la UAB de 2006, cada dia arriben al’Autònoma unes quaranta mil persones.D’aquestes, el 53 % ho fa amb transportcol·lectiu, mentre que el 41 % ho fa ambvehicle privat i només prop d’un 6 % ho faamb mitjans no mecanitzats.

La Taula de la Mobilitat garanteix la par-ticipació dels diferents agents implicats–treballadors, estudiants, administra-cions, mitjans de transports– en l’elabora-ció, l’aplicació i el seguiment del Pla deMobilitat de la UAB.

CAMPUS 05

L’Observatori per ala Igualtat ha enllestitun banc de recursossobre aquesta temàtica

La UAB forma els professors perquè introdueixinla perspectiva de gènere en la docència

La UAB ha començat a formar el profes-sorat per tal que introdueixi la perspecti-va de gènere en la docència universitàriai s’iniciï, així, un procés de sensibilitza-ció respecte d’aquesta temàtica des deles aules.

L’Observatori per a la Igualtat de laUAB va organitzar, dins les activitats for-matives de la Unitat d’Innovació Docenten Educació Superior (IDES), un innova-dor curs adreçat al professorat universi-tari que analitzava aquest tema.

El curs La Introducció de la Perspectivade Gènere a la Docència Universitària vaposar a l’abast dels assistents les einesnecessàries per tal que el personal aca-dèmic se sensibilitzi sobre els biaixosandrocèntrics de la ciència. A més, esbuscava dotar el personal acadèmic delsinstruments conceptuals necessaris perdesenvolupar la tasca docent amb pers-pectiva de gènere, tant pel que fa alscontinguts que es transmeten com a lesestratègies educatives i formatives.

El curs, que es va impartir a la Facultatde Psicologia els dies 25 i 26 de juny i 2, 3i 4 de juliol, s’emmarcava dins el Pla de

Formació Docent de l’IDES, que té coma objectiu oferir al professorat de la UABdiverses eines i recursos que els ajudin aaplicar iniciatives d’innovació i de millo-ra de la qualitat de l’activitat docent,dins del marc de la convergència univer-sitària europea.

DIAGNOSI DE LA SITUACIÓD’altra banda, l’Observatori per a laIgualtat, dirigit per la professora deSociologia María Jesús Izquierdo, acabad’enllestir recentment l’informe «Laintroducció de la perspectiva de gènereen la docència universitària. Diagnosi dela situació (UAB)», un document quepresenta indicadors de la possible exis-

L’equip de recerca del Gabinet de Co-municació i d’Educació de la UAB, diri-git per José Manuel Pérez Tornero, ca-tedràtic de Periodisme, ha guanyat elconcurs convocat per la Comissió Eu-ropea per dur a terme l’estudi «Ten-dències actuals i enfocaments sobrealfabetització en mitjans a Europa». Alconcurs, hi van participar altres univer-sitats i institucions europees, com ara laLondon School of Economics.

L’informe, que haurà de plantejar a laComissió les mesures que s’han d’apli-

car en aquest àmbit, acompanyarà unaproposta de Comunicació de la CE alParlament Europeu i secundarà l’apro-vació de la reforma de la Llei de televisiósense fronteres. Aquestes iniciativestenen com a objectiu aconseguir que lespolítiques dels diferents països mem-bres en relació amb els mitjans decomunicació es basin «en la promocióde la consciència crítica davant delsmitjans i en la promoció d’una ciutada-nia activa i participativa», segons PérezTornero.

Per poder dur-ho a terme, el Gabinetde Comunicació i d’Educació de la UABdirigirà i coordinarà un equip interna-cional d’investigadors, format, entred’altres, per Tapio Varis (Finlàndia),codirector de l’estudi; Cary Bazalgette(Regne Unit); Evelyne Bevort (França);Manuel Pinto (Portugal); SusanneKrucsay (Àustria) i Pier Césare Ri-voltella (Itàlia). També hi participaràVictòria Camps en qualitat de membredel Consell de l’Audiovisual de Cata-lunya.

tència de biaixos de gènere en la trans-missió de coneixement, assenyala as-pectes o àrees on és prioritari actuar isuggereix la necessitat d’aprofundir enles causes de la situació. Es documentenqüestions com la presència de dones ihomes com a referents de coneixement,el biaix androcèntric en la producció deconeixement, les habilitats que es trans-meten, les estratègies educatives sensi-bles al gènere i les estratègies d’actuacióper introduir la perspectiva de gènere enels continguts docents. A més, l’Obser-vatori ha enllestit un banc de recursosper introduir la perspectiva de gènere alscontinguts docents. Més informació:www.uab.es/observatori-igualtat

L’objectiu és que el personal acadèmic se sensibilitzi sobre els biaixos androcèntrics de la ciència.

Coordinació d’un estudi europeu sobre l’educació en els mitjans

CAMPUS06

L’Incom de la UAB presenta la quarta edicióde l’Informesobre la comunicació a Catalunya

Aquest estudiha esdevingut tot unreferent per al sectorcatalà de la comunicació

BREUS

El Centre d’Economia Industrial (CEI),participat per la Universitat Autònomade Barcelona, entre altres organismes,va presentar, el 5 de juliol passat, a la CasaLlotja de Mar, l’estudi «Inversions en TICi estratègies de creixement empresarial»,que afirma que les tecnologies de la informaciói la comunicació (TIC) no garanteixenl’increment de competitivitat. En aquest estudis’aborden els criteris que poden ajudarles empreses a aprofitar les oportunitatsde les TIC i rendibilitzar les seves inversions.Segons els autors, Esteban García Canal,de la Universitat d’Oviedo, i Josep i Àlex Rialp,del Departament d’Economia de l’Empresa dela UAB, el potencial d’internet per accelerarel creixement de l’empresa no està gairedesenvolupat a Espanya. Conclouen l’estudiafirmant que l’element clau en la gestióde les TIC no és decidir quines tecnologieses fan servir, sinó com utilitzar-les.

Nou estudi del Centred’Economia Industrial

Es lliuren els diplomes del PUELL’’AAuuddiittoorrii ddee CCaaiixxaa FFòòrruumm vvaa aaccoolllliirr eell lllliiuurraammeenntt ddee DDiipplloommeess ddeell PPrrooggrraammaa ddee CCoo --ooppeerraacciióó EEdduuccaattiivvaa UUnniivveerrssiittaatt EEmmpprreessaa ((PPUUEE)) aallss eessttuuddiiaannttss ddee llaa ddiisssseetteennaa pprroommoo--cciióó qquuee hhaann oobbttiinngguutt vvaalloorraacciioonnss ppoossiittiivveess,, ppeerr ppaarrtt ddeellss sseeuuss ttuuttoorrss,, eenn lleess pprrààccttiiqquueessrreeaalliittzzaaddeess aa lleess ttrreennttaa--sseett eemmpprreesseess qquuee hhii ppaarrttiicciippeenn.. VVaa pprreessiiddiirr ll’’aaccttee llaa vviicceerreeccttoo--rraa dd’’EEccoonnoommiiaa,, IImmmmaaccuullaaddaa VViillaarrddeellll.. RRaammoonn CCaassaaddeessúúss--MMaassaanneellll,, pprrooffeessssoorr aassssoo--cciiaatt ddee llaa HHaarrvvaarrdd BBuussiinneessss SScchhooooll,, vvaa pprroonnuunncciiaarr llaa ccoonnffeerrèènncciiaa ddee ccllooeennddaa ddeell ccuurrss,,ttiittuullaaddaa:: ««CCoommppeettèènncciiaa ii mmooddeellss ddee nneeggooccii»».. TTaammbbéé eess vvaann lllliiuurraarr lleess bbeeqquueess qquueeppaattrroocciinnaa eell CCoonnsseellll SSoocciiaall aallss cciinncc mmiilllloorrss ttrreebbaallllss.. LL’’eessttuuddiiaanntt AArriiaaddnnaa LLóóppeezzFFeerrnnáánnddeezz vvaa rreebbrree llaa bbeeccaa aall pprriimmeerr mmiilllloorr ttrreebbaallll..

L’Institut de la Comunicació de la UAB(Incom) va presentar el seu Informe so -bre la comunicació a Catalunya 2005-2006 –que ha publicat Edicions UAB–, eldia 26 de juny, a Casa Convalescència.

Aquest informe va ser presentat peldirector i coordinador de l’Incom,Miquel de Moragas, qui va destacar queés una obra col·lectiva de trenta-setautors, acadèmics i intel·lectuals dediverses universitats, centres de recercai mitjans de comunicació.

L’Informe és una acurada radiografiade la comunicació en la qual s’analitzenels temes més rellevants de la realitatcomunicativa actual, amb referènciesals reptes de futur de les polítiques decomunicació, de la TDT, de la publicitato de les agències de notícies. També s’hianalitzen les condicions que limiten l’e-xercici de la professió periodística i els

nous problemes de la comunicació cor-porativa i les noves maneres de comuni-cació en l’espai públic.

Miquel de Moragas va agrair lacol·laboració de la Generalitat, de la UABi de Gas Natural, que han fet possibleaquesta quarta edició i han adquirit elcompromís de continuar donant-hi su -port. El professor Moragas va anunciarque ja s’està treballant en la cinquenaedició de l’Informe, que representarà unbalanç de tota una època de la comuni-cació a Catalunya: de 1998 a 2008.

FOTONOTÍCIA

El Conseller de Cultura i Mitjans deComunicació, Joan Manuel Tresserras,va destacar que amb aquest Informe «esmaterialitza el procés de maduresa de larecerca a Catalunya».

El rector Lluís Ferrer es va felicitar pertenir a la UAB un centre de recerca coml’Incom, una de les activitats principalsdel qual és l’elaboració d’aquest infor-me, que ha esdevingut un referent per alsector català de la comunicació.

Per primera vegada, l’Informe tindràuna traducció completa al castellà.

CAMPUS 07

La convivència social va ser el tema dedebat en el marc del primer fòrum orga-nitzat pel Consell Social de la UniversitatAutònoma de Barcelona, que va tenirlloc el dia 26 de juny a Casa Conva -lescència amb una àmplia participacióde personalitats destacades del món dela política, de la comunicació i de lasocietat civil.

Rosa Cullell, presidenta del ConsellSocial, va presentar l’acte, i la periodistaMilagros Pérez Oliva va moderar eldebat. El ponent de la sessió fòrum va serel professor de Sociologia de la UABSalvador Cardús, qui va ser presentat perMilagros Pérez Oliva recordant el prestigidel professor i la incidència de les sevesobres El desconcert de l’educació i Beneducats.

LA BONA COMUNICACIÓCardús va iniciar la seva intervenciócitant pensadors grecs que ja parlavendel mals de la joventut i que, fora delcontext històric, semblen plenamentactuals. Per Cardús, que defensa la cultu-

La periodista MilagrosPérez Oliva va moderar elfòrum, al qual van assistirpersonalitats destacades

Fòrum del Consell Social sobre la convivènciaEl ponent d’aquest primer debat va ser el professor Salvador Cardús

ra de l’esforç, els problemes de con-vivència es poden resoldre amb bonaorganització i comunicació.

A la taula rodona que va seguir laponència, la mitjancera cultural FàtimaAhmet va parlar dels problemes de laintegració dels immigrants; Àngel Cas -tañeira, professor d’ESADE, va polemit-zar amb Cardús sobre la crisi dels va -lors.

L’escriptora Patrícia Gabancho va ex -plicar que veu la joventut suburbial coma marginal, i els fills de la classe mitjana,superficials i un punt desvagats.

Carlos Jiménez Villarejo va aportar laseva experiència com a jurista i exfiscal.

En el transcurs del ric debat, que vadirigir Milagros Pérez Oliva, va sorgir la

L’aplicació del dret del treball als centresespecials de treball va ser el tema delseminari que va tenir lloc, el 14 i 15 de

Experts debaten sobre el dret del treball en els centres especials

juny, a la Facultat de Dret, emmarcat enel projecte I + D i finançat pel Ministerid’Educació i Ciència.

L’objectiu principal del seminari erasotmetre a discussió les conclusions d’a-quest projecte, titulat «El dret del treballi la seva aplicació als centres especialsde treball».

El mètode de treball del seminari es vabasar en el debat i l’intercanvi d’ideesper reflexionar sobre les qüestions jurí-diques més importants del sistema derelacions laborals específic dels centresespecials de treball.

Al seminari, dirigit per Ricard EstebanLegarreta, hi van ser presents altres

membres de l’equip d’investigació,com per exemple Francesc Pérez Amo -rós, Jorge Pérez, Josep Maria FustéMiquela, Xavier Solà Monells i DavidMoreno Mendoza. També hi van assistirrepresentants de les associacions decentres especials de treball de la Co -ordinadora de Tallers de Catalunya i delPaís Basc.

Esteban Legarreta va analitzar les insu-ficiències de la normativa reguladora delsistema d’ocupació protegida a l’Estatespanyol i les propostes de reforma per aun marc jurídic que promogui la integra-ció sociolaboral dels treballadors disca-pacitats.

idea de la necessitat d’un pacte demínims per enfortir la convivència mit-jançant l’educació i l’afirmació de la res-ponsabilitat.

EL PRIMER FÒRUMAquest ha estat el primer dels fòrumsque organitza el Consell Social de laUniversitat Autònoma de Barcelona, enels quals es vol crear un espai de trobadai de debat que, amb la participació depersones significades de la societat i dela Universitat, apropi ambdós col·lectiusi permeti assolir reflexions i conclusionsd’utilitat.

Els ponents, en un moment del fòrum.

R. Cullell, L. Ferrer, R. Grasa i J. Porta.

CAMPUS08

La Universitat Autònoma de Barcelonaha fet pública la resolució de la primeraconvocatòria de les beques predoctoralsd’investigació per a personal en forma-ció, en el marc d’aplicació de les líniesgenerals de la nova carrera acadèmica dela UAB.

Es tracta de 109 becaris que s’incorpo-raran a programes de doctorat o màs-ters oficials el proper curs acadèmic ique assumiran les tasques pròpies de larealització de tesis doctorals en grupsde recerca per a un període de quatreanys.

La UAB, en la seva línia d’enfortir lainvestigació científica, va anunciar que,al llarg de l’any 2007, s’oferirien dues-centes cinquanta beques predoctoralsper a la formació de personal investiga-dor a la UAB en tots els seus àmbits cien-tífics. Aquestes 109 beques que ara s’hanatorgat formen part de la primera convo-catòria del 2007.

El llançament d’aquestes noves bequeses va fer a escala estatal i internacional.

Es tracta de 109 persones, seleccionadesentre les 1.544 sol·licitudsrebudes de tot el món

Atorgades les primeres bequespredoctorals d’investigació

Així, des de mitjan febrer fins a finals demarç, es va fer una campanya publicità-ria en diaris i a internet. Fruit d’aquestacampanya, més de 3.600 persones vandemanar informació sobre la convocatò-ria i 1.544 van fer efectiva la sol·licitud.

PROCEDÈNCIA DE LES SOL·LICITUDSD’aquestes sol·licituds, 1.073 procediende països estrangers. Dels 65 països d’o-rigen, els més repetits, tret d’Espanya,són Colòmbia, el Brasil, Mèxic, BanglaDesh, Itàlia, el Perú i el Pakistan.

Per departaments, els més demanatshan estat el de Bioquímica i de BiologiaMolecular, el de Genètica i de Microbio -logia, el de Comunicació Audiovisual i dePublicitat, el de Ciència Política i de Dretpúblic i el d’Economia de l’Em pre sa.

El 65 % de les sol·licituds de bequesanava lligat a la realització d’un doctorat,i el 35 %, d’un màster oficial. En el mo -ment de l’adjudicació, els beneficiaris dela beca han d’estar en possessió del títolde llicenciat, d’enginyer o d’arquitectesuperior, o d’un títol de grau equivalentde sistemes universitaris estrangers.

El web de la UAB ofereix un apartatespecífic (www.uab.es/bequesrecerca)sobre aquestes beques amb informaciódetallada sobre les diferents línies icamps de recerca que ofereix la UAB.

hhttttpp::////wwwwww..ggrruuppRRoobboottiiccss..ccoomm

Professors i alumnes de l’Escola Universitària d’Informàtica i del’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la UAB han impulsat un grupdedicat al món de la robòtica, el Grup Robotics, que es va reunir per pri-mer cop el 31 de maig passat. El seu nou web, grupRobotics.com, ofe-reix una completa panoràmica informativa sobre les novetats i elsdebats actuals d’aquest sector.A més de les seccions de notícies i articles, hi ha una agenda d’activi-

tats i un fòrum on es pot discutir sobre diferents temes proposats pelsusuaris. El web inclou també una secció de notícies RSS. L’apartat d’en-llaços connecta amb altres webs de centres especialitzats i clubs d’a-mants de la robòtica. D’altra banda, els visitants del web poden fer-se’nusuaris emplenant un senzill formulari. A la pàgina principal es plante-ja un tema de debat perquè els visitants votin a través d’una enquesta.

EL WEB

BREUS

Premi Student d’EstadísticaAplicada a estudiants UAB

Els estudiants de Biologia de la UAB Albert Torrents i Oriol Verdeny han obtingutel V Premi Student d’Estadística Aplicadaque atorga el Servei d’Estadística, juntament amb l’Institut d’Estadística de Catalunya, per potenciar l’esperit derecerca i el gust per l’estadística aplicadaen els estudiants de les universitatsespanyoles, així com per donar a conèixerel paper destacat que té l’estadística en l’obtenció de nous coneixements.El treball premiat és un estudi sobre elcanibalisme sexual en aranyes, on analitzala supervivència de l’espècie mitjançantsimulació de possibles escenaris.Aquets premi és obert a tots els estudiantsi els aspirants han d’enfrontar-se a un conjunt de dades, emmarcat en un problema real, per al qual han de proposar una solució d’anàlisi. La base de dades i el contingut del treballsón de temàtica lliure, és a dir que podenser escollits pels mateixos concursants.

09

RECERCA

Tractament informatitzat de manuscritsEl Centre de Visió per Computador desenvolupa un nou sistema

Es tracta d’un descriptor anomenat BSM,més fiable i ràpid que els actuals

Els investigadors que treballen en elreconeixement automàtic de docu-ments manuscrits troben en la gran va -riabilitat de traços –atès l’estil diferentde cada persona– una de les principalsdificultats per desenvolupar sistemeseficaços i fiables. Científics del Centre deVisió per Computador de la UAB acabende presentar-ne un de nou que permetsuperar aquestes dificultats.

El Blurred Shape Model (BSM - Modelde Forma Difusa) és més ràpid i fiableque els descriptors existents fins ara.S’hi pot treballar amb manuscrits antics,deteriorats o de lectura difícil i ambesbossos manuals de partitures musi-cals o de plànols arquitectònics. Al ma -teix temps, suposa una eficaç interfíciehome-màquina en la reproducció auto -màtica d’aquests esbossos mentre esvan escrivint o dibuixant.

Inspirant-se en el procés biològic quees produeix en el cervell humà a l’hora deveure i interpretar qualsevol imatge(reconeixement de formes, estructures,orientació d’aquestes, etc.), els investiga-

dors han dissenyat un sistema que per-met establir models de descripció i clas-sificació de símbols escrits a mà i que, adiferència de la resta de descriptors,detecta les variacions, les deformacionselàstiques i les distorsions no uniformesque es poden produir en la reproducciómanual de qualsevol caràcter.

TREBALLAR EN TEMPS REALA aquest avantatge, s’hi afegeix la possi-bilitat de treballar en temps real, al con-trari del que succeeix amb altres des-criptors, que requereixen de molt tempsper fer els càlculs i l’anàlisi de la infor-mació per poder treballar-hi. I senselímit de capacitat: com més mostresd’un caràcter introduïm en el sistema

per reconèixer-lo (per exemple, tipuspossibles de lletra A), més fàcilment liresultarà identificar-lo.

La metodologia desenvolupada per alsistema BSM li permet adaptar-se a totsels àmbits en què el vulguem aplicar. Per validar-ne l’eficàcia, els investigadorsvan treballar amb dos tipus de símbols:d’una banda, 2.128 claus musicals proce-dents de partitures manuscrites antiguesi, d’una altra, 2.762 icones arquitectòni-ques. El descriptor BSM va aconseguir ungrau de reconeixement de símbols del 98% i del 90 %, respectivament. Els investi-gadors han rebut el primer premi a laIbPRIA (Iberian Conference on PatternRecognition and Image Analysis), que vatenir lloc el juny passat.

Una de les partitures analitzades pels investigadors en aquesta recerca.

Nous aparells de ressonància magnètica per a la recerca biomèdicaEl Servei de Ressonància MagnèticaNuclear (SeRMN) de la Universitat Au -tònoma de Barcelona ha ampliat lesseves instal·lacions per acollir dos nousaparells capdavanters en el camp de laressonància magnètica nuclear (RMN).

Es tracta de dos espectròmetres, und’ells dotat d’un imant horitzontal quepermet fer ressonància magnètica d’es-pectroscòpia i d’imatge in vivo a ani-

mals (des de ratolins fins a conills), i unaltre combinat amb un equip de croma-tografia líquida d’alta resolució i unespectròmetre de masses.

Tots dos aparells tindran nombrosesaplicacions, especialment en l’àrea de larecerca biomèdica. Permetran investigarsobre el càncer, les malalties neurològi-ques, la diabetis i altres trastorns meta -bòlics mitjançant models animals.

CRECIM, per a l’educació científica i matemàtica

CENTRE DE RECERCA

Bona part de la recercaanalitza l’ús de les tecnologiesa l’aula i al laboratori per a un millor aprenentatge

10 RECERCA

res de ciències i amb perfils diferents. Hicol·labora una vintena de personesentre personal docent i investigadoruniversitari (titulars d’universitat, tèc-nics de suport a la recerca, professorsassociats, investigadors vinculats a launiversitat, col·laboradors externs per-manents); personal docent d’educacióinfantil, primària i secundària, a jornadaparcial o en llicència d’estudis, i jovesinvestigadors en formació.

Aquest centre desenvolupa la sevaactivitat en àmbits diferenciats: la recer-ca pròpiament dita, la formació i difusiócom a mitjans de transferència delsresultats de la recerca i les activitats derelació escola-universitat a través delprojecte REVIR o la revista digitalCiències.

En el centre, hi col·labora una vintena de persones entre personal docent i investigador.

Bona part de la recerca s’adreça a ana-litzar les condicions perquè l’ús de lestecnologies a l’aula i al laboratori ajudi amillorar l’aprenentatge de les ciències iles matemàtiques.

Ja ningú no pensa que l’ús de tecnolo-gies informàtiques garanteixi per simateix una millora de la qualitat de l’en-senyament; s’han d’analitzar els obsta-cles que cal vèncer per aconseguir-ho i

El Centre de Recerca per a l’EducacióCientífica i Matemàtica (CRECIM) és uncentre especial de recerca de la Uni -versitat Autònoma de Barcelona, creat el2002 a partir del TIREC (TecnologiaInformàtica i Recerca sobre l’EducacióCientífica), un grup de recerca consoli-dat des de 1995.

Un projecte europeu del V ProgramaMarc STTIS (Science Teacher Training inan Information Society), coordinat aEuropa i a Espanya per la investigadoraprincipal del TIREC, Roser Pintó, vadonar renom internacional a la feina delgrup a través de simposis plenaris enconferències internacionals (ESERA1999, 2001) i publicacions en revistesd’alt impacte en el camp (InternationalJournal of Science Education, ScienceEducation).

El CRECIM neix d’aquest grup derecerca i amplia el seu camp d’actuacióafegint noves línies de recerca. L’any2007 ha passat a ser centre singular i aformar part del Parc de Recerca de laUAB.

Està format per un conjunt d’investi-gadors, llicenciats en les diverses carre-

S’analitzen les competènciescientífiques en les proves PISA o les estratègies per a un treballde laboratori més productiu

quins tipus d’estratègies ho faciliten. Lespossibilitats i limitacions d’introduiraltres tipus d’innovacions a les aules delsdiversos nivells d’ensenyament, inclosala universitat, també ha estat objecte derecerca des del CRECIM.

És el cas de les competències científi-ques que s’avaluen als alumnes de quin-ze anys en les proves internacionalsPISA, les estratègies per a un treball delaboratori més productiu, certs procedi-ments per a l’ensenyament de temes debiologia en alumnes hospitalitzats, con-dicions per passar materials docents defísica escrits en llenguatge estàtic textuala llenguatge dinàmic hipertextual, etc.

El CRECIM i el seu grup de recercaTIREC coordinen la Xarxa de Recerca enEducació Científica i Matemàtica, queaglutina quinze grups de recerca de setuniversitats catalanes, amb més de 175investigadors implicats.

Una de les iniciatives del CRECIM ha estatel projecte REVIR (Realitat-Virtualitat) enquè ja han participat prop de 2.500 alum-nes de 14-18 anys procedents de centrespúblics d’ensenyament secundari de Ca -talunya. Aquest projecte consisteix en unstallers, d’una durada de quatre hores, onels alumnes fan experiments reals utilit-zant sistemes informàtics de captació de dades (sensors de força, de posició, depressió, etc.), equips VBL (presa de dadesa partir d’imatges enregistrades ambvídeo) o equipament de microscòpia digi-tal. Les sessions solen complementar-se ambexperiments virtuals utilitzant programesde simulació, com ara l’Interactive Phy -

REVIR, un projecte pensat per als alumnes de secundària

sics, El joc dels gens, etc., o utilitzant edi-tors de so, programes d’anàlisi de vídeodigital, etc. Els alumnes, en grups de treso quatre, treballen entorn d’un ordinadormentre un professor i dos o tres monitorsvetllen pel seu aprenentatge. El CRECIM proporciona vuit equips in -formàtics complets per a les experiènciessituats en un laboratori de la Facultat deCiències de l’Educació. Els temes s’escu-llen segons les necessitats del currículumescolar d’ESO i Batxillerat i també inten-tant mostrar que la ciència ajuda a inter-pretar fets de la vida quotidiana: seguretatvial, salut i equilibri químic, alcoholisme(aquest darrer amb el suport del ConsellSocial), etc.

11RECERCA

Una recerca realitzada a l’Institut deNeurociències de la UAB ha descrit laimplicació d’una regió del cervell en elfuncionament de la memòria declarativagràcies a un experiment amb rates.Segons aquest treball, una part de l’es-corça prefrontal del cervell té un paperclau en la transmissió social de preferèn-cia alimentària.

Aquesta recerca contribueix a conèixermillor com funciona aquest tipus dememòria, una informació que, en elfutur, podria ajudar a trobar novesestratègies terapèutiques per tractarmalalties com la d’Alzheimer.

MEMÒRIA DECLARATIVALa memòria declarativa és un tipus dememòria que es caracteritza per ser flexi-ble, conscient i relacional. Ens permetrecordar episodis de la nostra vida, elsnoms de les persones, les capitals delmón, etc. Per estudiar com funciona, unmodel útil és la transmissió social de pre-

ferència alimentària, una tasca que, enaltres espècies, està relacionada amb lasupervivència i té un important paperen l’evolució.

Quan un rosegador ensuma el muselld’un altre que acaba de menjar, poste-riorment escollirà el mateix menjar queha ingerit el seu igual. Aquests animalsaprenen a recordar el que mengen elsseus congèneres per disminuir el riscd’ingerir nous aliments que podrien serperillosos.

Aquesta tasca d’aprenentatge depèn del’associació d’olors, una funció en quèintervé una regió del cervell, el nu cli basal

Un equip d’investigadores de la UAB descriu com les rates aprenen a seleccionar els aliments

Aquesta recerca podriaajudar en el futur a trobarnoves teràpies per tractarmalalties com l’Alzheimer

Les investigadores de l’Institut de Neurociències de la UAB han realitzat aquesta interessant recerca.

magnocel·lular, que produeix un neuro-transmissor crucial per al funcionamentde la memòria: l’acetil colina. El nucli basalmagnocel·lular té un equivalent en elshumans anomenat nucli basal de Meynert,que és una de les regions que presentendegeneració en els malalts d’Alzheimer.

El grup investigador va comprovar siuna altra part del cervell, l’escorça pre-frontal prelímbica, està implicada en latransmissió social de la preferència ali-mentària alterant la recepció de l’acetil-colina en aquesta regió. Els resultats vandemostrar que aquesta funció es veu cla-rament afectada.

Trobada mundial a Barcelona de parcs científics i tecnològics

Entre el 2 i el 4 juliol va tenir lloc, aBarce lona, la XXIV IASP World Confe -rence on Science and Technology Parks,la trobada mundial de la InternationalAssociation of Science Parks. El Parc deRecerca UAB, que hi tenia un estandpropi, forma part d’aquesta associació.Aquesta trobada es va titular «Treballscreatius i companyies creatives. Factorsclau per al creixement i la competitivi-tat».

A les diferents conferències es va parlarde la necessitat d’iniciatives i personescreatives des de diferents perspectives. Al’estand del Parc de Recerca UAB s’infor-mava dels serveis que ofereix el Parc i dela recerca que s’hi realitza.

12 RECERCA

La major part dels immigrants expressenuna visió favorable de la seva estada aCatalunya, malgrat que un 56 % declarenhaver-se sentit discriminats alguna vega-da en el tracte al carrer o a l’hora de cer-car feina o un habitatge. Un 82 % tenenuna visió optimista del futur, que creuenque millorarà, i un 60 % consideren queviuran a Catalunya durant els pròximscinc anys. D’altra banda, la població cata-lana presenta un nivell de tolerància ele-vat (54 %), malgrat que una part creu quela immigració no és bona per al país.

Aquestes són algunes de les dades quees van destacar el 14 de juny passat,durant la presentació de l’estudi «Ca -pital social, immigració i convivència aCatalunya», de la Fundació BibliotecaJosep Laporte de la UAB, codirigit per laUniversitat de Harvard i promogut per la Fundació Viure i Conviure. L’estudi

La Fundació BibliotecaJosep Laporte de la UABdetecta una bona predisposició a adaptar-se

Visió favorable dels immigrantsde la seva estada a Catalunya

s’ha elaborat a partir de dues enquestesfetes l’abril passat: entrevistes telefòni-ques a 1.500 persones catalanes i entre-vistes personals a immigrants que viuena Catalunya.

Una altra conclusió destacada de l’es-tudi és l’òptima adaptació lingüísticadels immigrants: un 80 % parla espanyoli un 29 % parla català bé o molt bé. Amés, un 39 % declara estar disposat a feralgun curs sobre la cultura catalana.L’àmbit lingüístic és molt importanttambé per als catalans, ja que un 77 % iun 63 % consideren molt important quel’immigrant aprengui espanyol i català,respectivament. Pel que fa a l’assistènciasanitària i educativa, el 79 % dels cata-lans creu que els immigrants il·legalshan de tenir accés garantit a l’assistènciasanitària i a l’ensenyament públic.

Els principals problemes dels immi-grants a Catalunya són accedir a unhabitatge (20 %) i trobar feina (19 %). Toti així, molts aspectes de la vida quotidia-na són més ben valorats que els del seupaís –els serveis públics o la conductacívica– excepte la força de la família, queun 72 % troba que és millor al seu país.

BREUS

El mate, una infusió molt comuna en alguns països de l’Amèrica del Sud, feta amb les fulles del mate assecades,torrades i polvoritzades, provoca síndromed’abstinència durant la lactància. Així ho haconfirmat un grup de científics de la UAB i d’altres centres de recerca, després d’estudiar un nounat prematur d’una mareque referia haver pres diàriament quantitatselevades d’aquesta substància durant l’embaràs. El nen presentava de formaimportant tremolors, irritabilitat, plor agut i trastorns neurològics lleus. Els metgesvan recomanar a la mare que reduís el consum diari de mate fins a dos gotsdurant el temps de lactància.

El Grup de Recerca en Osteobiografia(GROB) de la UAB participa en un projecteeuropeu per investigar tombes de la culturaPazyrik, de l’edat del ferro, a Mongòlia, queté per objectiu conèixer la població que vagenerar aquesta cultura i els seus orígens.L’estudi consisteix tant en l’arqueologiafunerària com en l’anàlisi morfològica i paleopatològica de les restes, així com enl’anàlisi molecular (paleogenètica). Un copfet l’estudi de camp, el material obtinguts’analitzarà al laboratori d’antropologia, a la Facultat de Biociències de la UAB.

Excavació arqueològica a Mongòlia

El mate i la síndrome d’abstinència en nadons

El mes de juny passat va tenir lloc, a l’Ajuntament de Barcelona, l’acte de lliurament dels I Premis Professor Jordi Sabater Pi, organitzats per la Càtedrade la UAB El Cervell Social i el Zoo deBarcelona. Aquests premis tenen com aobjectiu apropar els joves estudiantsd’ESO, mitjançant l’estudi dels primats, a la biologia i a la primatologia. Es pretén,així, augmentar la seva sensibilitat pelmón animal i el seu coneixement sobre lesarrels evolutives del nostre comportament.

Premis d’El Cervell Social

FOTONOTÍCIA

Pau, el PierolapithecusCCoonnttiinnuuaa ll’’eexxppoossiicciióó ««PPaauu,, eell PPiieerroollaappiitthheeccuuss»»,, ssiittuuaaddaa aa lleess ffaaccuullttaattss ddee CCiièènncciieess ii ddeeBBiioocciièènncciieess ddee llaa UUAABB,, qquuee vvaa sseerr iinnaauugguurraaddaa eell 1100 ddee mmaaiigg ppaassssaatt.. AAqquueessttaa eexxppoossiicciióómmoossttrraa uunnaa ddee lleess ttrroobbaalllleess ppaalleeoonnttoollòòggiiqquueess mmééss iimmppoorrttaannttss qquuee ss’’hhaann ffeett mmaaii aaCCaattaalluunnyyaa:: lleess rreesstteess dd’’uunn iinnddiivviidduu qquuee vvaa vviiuurree ffaa uunnss ttrreettzzee mmiilliioonnss dd’’aannyyss,, qquueeppooddrriiaa sseerr ll’’aanntteecceessssoorr ccoommúú ddee ll’’hhoommee ii eellss ggrraannss ssiimmiiss.. AA llaa mmoossttrraa eess ppooddeenn vveeuurreeaallttrreess rreesstteess ttrroobbaaddeess aall mmaatteeiixx jjaacciimmeenntt ccoorrrreessppoonneennttss aa aallttrreess eessppèècciieess aanniimmaallss qquueevvaann hhaabbiittaarr llaa zzoonnaa eenn aaqquueellllaa èèppooccaa.. AA mmééss ddee lleess rreesstteess,, eess ppooddeenn vveeuurree uunnss ppllaaffoonnssiinnffoorrmmaattiiuuss qquuee eexxpplliiqquueenn qquuiinnaa ééss llaa iinnffoorrmmaacciióó qquuee hhaann aappoorrttaatt aaqquueesstteess ttrroobbaalllleess::ccoomm eerraa ll’’hhààbbiittaatt oonn vviivviiaa eenn PPaauu,, ccoomm eess vvaann rreeaalliittzzaarr lleess eexxccaavvaacciioonnss,, eettcc..

13

COMUNITAT

Les consergeries, per a la millora de la gestióL’SLiPI de Dret crea una aplicació informàtica que millora el servei

Ha estat desenvolupadaper iniciativa pròpia delpersonal que treballa a laconsergeria de la Facultat

El Suport Logístic i Punt d’Informació(SLiPI) de la Facultat de Dret ha desenvo-lupat una innovadora aplicació de gestió-elaborada per iniciativa pròpia del per-sonal que integra l’SLiPI- que millora elservei i l’atenció dels usuaris d’aquestservei, i que ha suscitat l’interès de laresta de consergeries del campus.

La nova aplicació es va presentar, el 20de juny passat, a la sala de graus de laFacultat de Dret, als membres de l’equipdeganal, a la cap de l’SLiPI de CiènciesSocials, Anna Villanueva, al cap deServeis Logístics i Administració, ToniGarcía, i al gerent de la Universitat,Gustau Folch, que van valorar l’eina moltpositivament i van destacar l’excel·lentfeina feta pels treballadors i, sobretot, elfet que fos una iniciativa pròpia.

Uns dies després, els responsables delsSLiPI de la UAB així com dels diferentsserveis que hi ha a la Universitat que dis-posen de punts d’informació van conèi-xer també de primera mà la nova eina.

Davant la inquietud del personal del’SLiPI per millorar la situació de lamanca d’eines informàtiques per fer lesgestions, fa aproximadament un any les cinc persones de l’SLiPI de Dret esvan posar a treballar per iniciativa prò-pia per desenvolupar aquesta eina.

UNA POTENT BASE DE DADESEs tracta d’una aplicació desenvolupadaamb el programa Access de Microsoft,que és una base de dades formada pertaules, consultes, formularis i macros.

La iniciativa l’han dut a terme els cincmembres de l’SLiPI de Dret. A la UAB ja

El menú principal de l’aplicació desenvolu-pada a Dret té les opcions d’Agenda, Re -serves, Control de claus, Aules i sales,Manteniment, Professors/es, Avís d’absèn-cia, Material, Control d’apunts, Carnets iIncidències.

De tots aquests, el més innovador és el deControl de claus, que permet fer el registrede les claus que es deixen i la seva devolu-ció. El procediment s’ha automatitzat demanera que s’han generat tots els codis de barres equivalents a les claus de què esdisposa a la consergeria i s’han col·locat elsclauers. En passar un clauer pel codi debarres, l’aplicació introdueix la clau que

Control de claus amb codi de barres

s’està lliurant, l’hora i la data del lliuramenti mostra les característiques de l’espai cor -responent (fotografia inclosa).

A Aules, Sales... es pot veure una fotografiade les sales, amb les seves característiques,capacitats i equipaments, i comprovar lesreserves que se n’han fet.

A Professors/es hi ha totes les dades útilsdel personal docent amb fotografies (quenomés són d’ús intern) per facilitar la iden-tificació dels professors.

Una altra aplicació destacada és la deControl d’apunts, que permet fer un segui-ment dels apunts que deixen els alumnes ila seva recollida.

existien precedents d’aquest tipus d’a-plicacions: a Lletres fa anys es va crear elprograma Conserge, i a Veterinària dis-posen d’una pàgina web amb diferentsserveis.

Ara la intenció de la UAB és crear unprograma informàtic de gestió conjuntper a totes les consergeries del campusde la Uni versitat basant-se en totes leseines que han des envolupat els diferentsSLiPI.

L’objectiu final és agilitar i millorar latasca diària dels SLiPI, uns serveis quediàriament donen atenció a moltes per-sones de la comunitat universitària.

Els membres de la consergeria de Dret.

Les últimes eleccions sindicals al Comitèd’Empresa, que van tenir lloc el 30 demaig passat, van suposar l’obtenció de lamajoria absoluta per part de ComissionsObreres, que va obtenir 14 representants.El CAU en va tenir 5, i UGT, 4.

La participació ha augmentat lleugera-ment respecte a les últimes eleccions del’any 2003, que va ser d’un 51 %, mentreque enguany la xifra és d’un 53,41 %. S’hatrencat a la baixa la tendència que hihavia des de l’any 1995, en què la partici-pació a les eleccions va arribar fins a un72,01 %. Pel que fa a la participació a leseleccions a la Junta de Personal Docent iInvestigador, hi ha hagut un lleugerretrocés.

ES CLOU UN CICLE ELECTORALAmb aquestes eleccions es clou el ciclede processos electorals que es va iniciarel maig de l’any 2006 amb les eleccionsdel PAS funcionari, va continuar el mesde novembre de 2006 amb les eleccionsde la Junta del Personal Docent iInvestigador, i s’ha tancat ara amb leseleccions del PAS laboral.

El 53,41 % de participaciósuposa un trencament de la tendència a la baixa que hi havia des de l’any 1995

CCOO guanya les eleccionsal Comitè d’Empresa

BREUS

COMUNITAT14

Segona convocatòria d’ajutseconòmics del Consell Social

El Consell Social de la UAB ha obert lasegona convocatòria d’Ajuts Econòmics pera l’any 2007 amb l’objectiu de col·laborar a millorar el coneixement mutu de la universitat i de la societat promovent puntsde trobada per apropar les realitats de laUAB i les necessitats de la societat civil i professional, i d’identificar i impulsar l’establiment de mecanismes difusors i transmissors de valors. El termini de presentació acaba el 19 de novembre de 2007.

QUI POT GAUDIR DELS AJUTSEl Consell Social ofereix ajuts per potenciarla connexió de la UAB amb la societat en general, ajuts per potenciar la connexió de la UAB amb el sistema productiu/laboral,ajuts d’actuació amb col·lectius específics iajuts de suport a iniciatives de la comunitatuniversitària. Els projectes o candidatureshan de correspondre a membres individualso col·lectius del personal acadèmic de la UAB,equips docents adscrits a departaments, instituts o centres de la UAB, membresindividuals o col·lectius del personal d’administració i serveis de la UAB, estudiants de la UAB, entitats participadesper la UAB, entitats de la societat civil que desenvolupin un projecte d’interèssocial que el Consell Social consideri quebeneficia o hi implica la UAB. El ConsellSocial funciona amb el compromís de promocionar, impulsar i dinamitzar accionsde lligam entre la UAB i la societat civil.

La Vila Universitària de la UAB estrena un camp de vòlei platja

La definició de la Llei orgànica d’uni-versitats de la nova figura de professorcontractat laboral ha possibilitat la crea-ció d’un nou organisme unitari: el Co -mitè d’Empresa del Personal Docent iInvestigador Laboral.

Després de les eleccions al Comitèd’Empresa, CCOO s’ha situat com a pri-mera força sindical a la UniversitatAutònoma de Barcelona, on ha obtingutmajoria absoluta de delegats en els qua-tre organismes unitaris de representacióde tots el treballadors, juntes i comitèsde personal d’administració i serveis ipersonal docent i investigador.

La Vila Universitària ha inaugurat uncamp de vòlei platja reglamentari, situatal costat de la piscina. El camp disposade vestidors i dutxes, està a disposició de tota la comunitat universitària i ésgestionat per Valldor Sala, igual que laresta d’instal·lacions esportives delcampus. Valldor Sala és també l’organit-zador del Primer Torneig de la CopaCoca-Cola de Futbol Platja, que ha tin-gut lloc a la Vila els dies 7 i 8 de juliold’enguany. Ara, la Vila Universitària dis-posa, a més del camp de vòlei platja i dela piscina, d’un camp de futbol-7 degespa artificial d’última generació.

Eleccions a PAS laboral

CCOO CAU UGT

14

5 4

COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

L’OFICI DE COMUNICÒLEG. Mètodes perinvestigar la comunicació. Jaume Soriano.Vic: Eumo, 2007.El professor de Ciències de la ComunicacióJaume Soriano acaba de publicar aquest tre-ball sobre mètodes per investigar la comuni-cació. Fruit de sis anys de docència, hi expo-sa de manera pràctica els mètodes mésapropiats i productius en ciències socials i,més concretament, en la recerca en comuni-cació. El cos central del llibre desplega leseines metodològiques més freqüents de larecerca sobre els públics, sobre els textos isobre els emissors: l’enquesta, l’anàlisi decontingut, la semiòtica, la retòrica, l’etnogra-fia i altres.

ÀLGEBRA BÀSICA. Ferran Cedó i VladímirGisin. 2007. Col·lecció Manuals. Servei dePublicacions de la UAB.El professor de Matemàtiques de la UAB i el de l’Acadèmia de Finances del Govern de Rússia presenten una sinopsi de l’àlgebra preuniversitària i universitària de primer cicle. Els 28 capítols del manualcontenen una breu exposició dels conceptesi dels resultats bàsics, i problemes típicsresolts. El llibre, que és una segona edició,va adreçat als estudiants d’assignaturesd’àlgebra superior o de qualsevol llicenciatura o diplomatura, especialmentde matemàtiques.

De l’11 de juny al 19 de juliol, va tenirlloc una nova edició del Campus Ítaca,una experiència socioeducativa única alpaís que enguany ha acollit 374 joves de46 instituts d’arreu de Catalunya repar-tits en tres torns.

El Campus Ítaca és un programa socio-educatiu de la UAB adreçat a estudiantsde secundària amb l’objectiu d’animarels alumnes a continuar estudiant des-prés d’acabar l’etapa d’ensenyamentsecundari obligatori. Alhora vol ser unespai de convivència entre alumnatd’entorns socials diversos i potenciarl’ús del català com a vehicle de comuni-cació.

El Campus Ítaca 2007 va mantenirl’estructura de funcionament de les edi-cions anteriors i va incorporar-hi novesactivitats: nous projectes –amb el nomde «Problemes complexos», a l’alumnat

Prop de 400 nens gaudeixendel Campus Ítaca a la UAB

Aquest programasocioeducatiu únic al países consolida i arribaa la quarta edició

se li presentaven situacions que perresoldre-les es requeria el treball co -operatiu i en xarxa–; noves relacionsamb la tecnologia més avançada –tre-ball amb Tablets PC (l’últim modeld’ordinadors del mercat), gràcies a unacord de col·laboració amb la FundacióTele fònica–; nous debats –Internet:avantatges i perills–, i activitats d’auto-superació, com l’Aventura als arbres alcircuit d’aventura més gran de Cata -lunya.

GRATUÏT PER A L’ALUMNATEl programa, que és gratuït per a l’a-lumnat, consisteix en una estada diür-na de dues setmanes al campus de laUAB, durant la qual els nois i noies fanactivitats acadèmiques i lúdiques.Organit zats en grups de deu alumnes,cada grup tenia un tutor que els acom-panyava i orientava en totes les activi-tats durant la seva estada a la Univer -sitat.

A la sessió de cloenda, amb l’assistèn-cia dels pares i de les autoritats acadè-miques, cada grup va presentar elsresultats del seu treball.

Un dels primers grups que van participar en aquesta experiència socioeducativa creada per la UAB.

L’ENTREVISTA16

Què és la biometria?L’estudi de característiques biològiquesmesurables, com l’empremta dactilar. ABioaccez Controls dissenyem mòdulsbiomètrics, els aparells on es posa el dit i esfa el reconeixement de la geometria dacti-lar. Amb el nostre programari es po denreconèixer fins a dos mil usuaris en nomésun segon. Altres competidors nostres, perdonar aquestes prestacions, ne cessitenmés temps de resposta. A més, hi ha moltssistemes al mercat que t’obliguen a tecle-jar un codi o passar una targeta.

Què és la identificació per radiofreqüència (RFID)?Es tracta de xips o materials que podentransmetre una informació o que es

L’AUTÒNOMA ha parlatamb aquest emprenedorque ha creat una empresaderivada de programari

Ramon ParladéVa estudiar electrònica, especialitat de telecomunicacions, i sempre li ha fascinat el món de la radiofreqüència. Vafer cursos de postgrau sobre màrquetingi distribució física i comercial. Va serdirector d’R + D en una empresa de Vic i,més endavant, director d’exportació idirector comercial de l’àrea de màrquetingi vendes, on es va especialitzar en eltracte amb països com França o Itàlia.Ara s’ha independitzat per amortitzar la seva experiència en el camp de l’electrònica i el control d’accés i fa tres mesos ha creat, amb un altre soci,Bioaccez Controls (www.bioaccez.com),una empresa derivada de la UAB que pertany al Programa d’Innovació i Creació d’Empreses de la UAB. Estàespecialitzada en el desenvolupamentde programari per al control d’accés,que consisteix en equips electrònics queregulen l’entrada a edificis.

l’autònoma L’AUTÒNOMAPublicació de la UABEDICIÓ I PRODUCCIÓ:Àrea de Comunicació i de Promoció

REDACCIÓ: E. Crespo, M. J. Delgado,C.de Puig, P. Gallegos, M. A. Linares, O. López, A. Merino, S. Perelló, V. Salvador, L. Santos, E. Sanz, C. Valls

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

FOTOGRAFIES: A. Zamora, J. Pareto, P. Caufapé i M. Benito

Juliol-Agost de 2007. Núm. 205Les opinions expressades pels entrevistats reflecteixen únicament les seves idees.Està prohibida la reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta revista sense l’autorització escrita de l’editor.L’AUTÒNOMA es pot imprimir en formatAcrobat via Internet a: www.uab.cat

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.esg.prensa@uab.es

poden llegir a distància amb un senyalde ràdio. Tenen moltes aplicacions, comara la identificació de materials per ferinventaris, la substitució de codis debarres, etc.

Substituts dels codis de barres?Sí: etiquetes de plàstic, circuits impre-sos... Consten d’una antena i d’un xipque, en ser excitat per un senyal deràdio, transmet una informació. A nosal-tres ens interessa l’aplicació de la identi-ficació per radiofreqüència en identifi-cació de persones i objectes. Estem tre-ballant en l’aplicació de l’RFID a llargadistància, és a dir, a més d’un metre.Sobretot, per al control d’accés, la loca-lització i el control de presència. Ser -viria, per exemple, per evitar robatorisde material com instrumental mèdic,ordinadors portàtils, etc.

Quins nous reptes planteja el sector?Principalment, la disminució dels cos-tos dels productes. Per assolir distàncies

més grans es fa servir l’RFID actiu, queconsisteix a equipar el xip amb unabateria. Però la bateria té una vida limi-tada, i això n’augmenta el cos. El repte ésaconseguir fer això amb menys energiai, per tant, amb menys cost.

Com vas establir la relació amb la UAB?Ja hi havia fet alguns cursos en els últimsanys i vaig buscar-hi ajuda i suport perdesenvolupar aquest projecte. Vaig con-tactar amb l’Oficina d’Innovació i Crea -ció d’Empreses de la UAB i ens van aju-dar a buscar ajuts econòmics, suportlegal, etc.

Què opines del fet que les universitatss’impliquin en l’emprenedoria?Per la meva experiència, ho havia trobata faltar molt. Històricament, hi ha hagutmolta distància entre la universitat il’empresa. Ara ha millorat molt. Lacoordinació amb els parcs tecnològics oels suports com els que dóna la UABhan fet canviar molt les coses.

«El suport de les universitats al’emprenedoria ha millorat molt»

ZAMORA