Jornades de PortesObertes a la UAB

l’autònoma 254

PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA FEBRER DE 2012

L’OLIMPÍADA DEBIOLOGIA, A LA UAB

El campus de de la UABva acollir la II Olimpíadade Biologia de Catalunya,organitzada per diferentsentitats que realitzenactivitats educativesen el camp de la biologia.S’adreça als estudiants desegon de batxillerat. PÀG. 7

TROBEN L’EMPREMTADIGITAL EN EL GENOMA

Un grup d’investigadorsinternacionals, entre elsquals hi ha el professorAntonio Barbadilla, de laUAB, ha revelat l’empremtade la selecció natural en elgenoma. Els resultats s’hanpublicat recentment a larevista Nature. PÀG. 9

Un total de 18.850 estudiants de gairebé 400 centres d’ensenyament secundari de tot Catalunya van visitar la UAB durant les Jornades. PÀGS. 2 i 3

ES RENOVA LAINTRANET DE LA UAB

La intranet de la UAB s’harenovat amb una versió moltmés versàtil i fàcil d’utilitzarque incorpora novesfuncionalitats, com ara laconsulta del correu electrònic,nous espais d’informacióo un cercador. El dissenytambé s’ha renovat.PÀG.13

PARET

O

02

CAMPUS

Gairebé 400 centresd’ensenyament secundarivisiten laUABper conèixer-nel’oferta universitària

La divuitena edició de les Jornades dePortes Obertes a la UAB va aplegar alcampus, durant els dies 7, 8 i 9 de febrer,18.850 estudiants de secundària inte-ressats a conèixer l’oferta acadèmica,les instal·lacions i els serveis de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona.

Durant aquests tres dies es van obrirde bat a bat les portes de les facultats icentres als futurs alumnes de la UAB.Un total de cent cinquanta professorsde la Universitat i de les escoles adscri-tes van fer xerrades informatives de lesdiferents titulacions. Es van organitzardues-centes sessions explicatives delsgraus, distribuïdes en tres torns (dos dematí, a les 10 h i a les 12 h) i un de tarda(a les 15.30 h). Les titulacions que vandespertar més interès entre els alumnes

Les Jornades de Portes Obertes apleguenprop de 19.000 estudiants al campus

de secundària van ser les d’Educació,Economia i Empresa, Biociències, Co-municació, Medicina, Dret, EnginyeriaInformàtica i Psicologia. Els alumnesque van venir pertanyien a centresd’ensenyament de diferents poblacions

de tot Catalunya, de les illes Balears id’Andorra.

Mentres els alumnes assistien a les xer-rades informatives a les facultats delcampus, els seus professors, van partici-

La sessió de benvinguda als professors de secundària va despertar molt d’interès i va omplir la sala de gom a gom.

(Continua a la pàgina següent.)

03

Un total de cent cinquantaprofessors de la UAB

van fer algunade les xerrades informatives

sobre els estudisa les facultats i centres

Activitats per divulgar la química,la física i les matemàtiques

El 7 de febrer van finalitzar, amb una participa-ció de gairebé vuit-cents estudiants, les jorna-des de Química Interactiva, una activitat de l’Anyde la Química de la UAB adreçada als estudiantsde batxillerat amb l’objectiu de potenciar l’in-terès per la química com a ciència experimental.Al llarg de les sessions, els joves van entrar encontacte amb l’experimentació en un laboratoride química, i van participar en sessions pràcti-ques que volien fer-los reflexionar sobre la utili-tat d’aquesta disciplina i la feina quotidiana delsquímics.

El relleu a la Química el prendrà el cicle «Lafísica: una aventura apassionant», dels Dissab-tes de la Física, organitzat pel Departament deFísica de l’11 de febrer al 10 de març. En aques-ta edició, dues de les sessions commemoraranel premi Nobel de Física d’enguany amb con-ferències sobre cosmologia: una sobre concep-tes bàsics relacionats amb l’origen i l’evoluciódel cosmos, i una altra per explicar el descobri-ment de l’energia fosca i el futur desbocat de l’u-nivers, premiat amb el Nobel de Física de 2011.

Per la seva banda, el Departament de Mate-màtiques de la UAB organitza, a partir del 10 demarç, els Dissabtes de les Matemàtiques. Percelebrar l’excel·lent acollida del doble grau deFísica i Matemàtiques, la primera sessió serà undissabte conjunt de la Física i les Matemàtiques,en el qual s’impartiran dues xerrades divulgati-ves de les dues branques científiques. JaumeLlibre, professor del Departament deMatemàtiques, oferirà «Una visió breu de l’uni-vers». El conferenciant del Departament deFísica serà Ramon Miquel i la xerrada tractaràd’«Un univers desbocat: l’acceleració de l’expan-sió de l’univers».

Els Dissabtes de les Matemàtiques restantstindran lloc els dies 17 de març i 14, 21 i 28 d’a-bril de 2012, i tractaran de les matemàtiques del’atzar, de les matemàtiques a l’epidemiologia,als jocs topològics i a la papiroflèxia.

par en una sessió a la sala d’actes del’edifici de Rectorat adreçada a totsells. En aquesta conferència, la vice-rectora de Política Acadèmica, Mont-serrat Farell, i el coordinador per a lesrelacions amb l’ensenyament secun-dari de la UAB, Jaume Moncasi, van ferun repàs de com funciona l’accés a launiversitat i de l’avançament del ca-lendari de preinscripció.

DUBTES SOBRE LES PROVESLes proves de selectivitat van motivarmoltes preguntes dels professors desecundària assistents als ponents. Lesnotes del centre, els exàmens de lafase general, els exàmens de la provaespecífica, les diferències d’accésentre Batxillerat i CFGS només sónalgunes de les qüestions que van sor-gir.

La Vila Universitària també va obrirles seves instal·lacions als futurs alum-nes perquè poguessin conèixer de pri-mera mà els habitatges.

Amb motiu d’aquestes Jornades, laUAB va editar la publicació PortesObertes en paper en format DIN-3,amb informació adreçada específica-ment a tots aquests futurs universitarisque van venir a conèixer la UAB.

Les properes cites per promocionarla UAB són el Saló de l’Ensenyament,que enguany tindrà lloc del 21 al 25 demarç, i el Dia de la Família, que es faràel dissabte 5 de maig.

A dalt, una de les xerrades a la Facultat de Medicina.

04 CAMPUS

Una cinquantena d’estudiants de la UAB elaborenpropostes per a les institucions de la Unió Europea

Aquesta ha estat unainiciativa que vol incentivarla implicació dels jovesen l’acció de la UE

El 30 de gener, una cinquantena d’estu-diants de la UAB van debatre sobre ladesocupació dels joves qualificats i vanelaborar propostes per a les institucionsde la Unió Europea. Aquesta activitats’adscrivia dins del projecte «Five ideasfor a younger Europe», una iniciativa delParlament Europeu i del ConsellEconòmic i Social Europeu que volincentivar la implicació dels joves enl’acció de la UE.

L’objectiu és copsar què pot fer la UEper la joventut en diferents àmbits; laUAB, l’única universitat espanyolaimplicada en el projecte, es va encarre-gar del tema de la desocupació entre elsjoves amb una alta qualificació. De totesles propostes recollides en universitats i

La professora Mercè Izquierdo,Premi Ramon Fuster

María JosefaYzuel, investidadoctora honoris causa

PREMIS

Mercè Izquierdo, professora emèrita delDepartament de Didàctica de la Matemàtica i deles Ciències Experimentals de la UAB, va rebre,el 26 de gener, el Premi Ramon Fuster. Aquestguardó, que concedeix el Col·legi Oficial deDoctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i enCiències de Catalunya, va ser instituït el 1979 enmemòria del primer degà de la institució elegitdemocràticament, Ramon Fuster. El premi esconcedeix als col·legiats que s’han distingit enel món educatiu i cultural. Mercè Izquierdo és lacoordinadora del GI-IDES Disseny de Pro-blemes per als Nous Graus de Ciències i Engi-nyeria.

Minkang Zhou, entre els deudirectius xinesos més influents

Minkang Zhou, professor del Departament deTraducció i d’Interpretació de la UAB, ha estatescollit un dels deu directius xinesos mésinfluents d’Espanya, segons una selecció deldiari Expansión, que ha destacat el «pes con-siderable» de Minkang entre la importantcomunitat xinesa de Catalunya i el seu papercom a director del màster oficial de la UABUnió Europea-Xina: Cultura i Economia.Minkang ensenya llengua xinesa al graud’Estudis d’Àsia Oriental de la UAB i fa docèn-cia en diversos màsters. A més, el professorZhou ha estat director de l’Institut Confuci deBarcelona.

La Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx vainvestir doctora honoris causa la professoraemèrita de la UAB María Josefa Yzuel, per laseva trajectòria acadèmica, la seva activitatinvestigadora i la seva producció científica en elcamp de l’òptica. L’acte d’investidura va tenir llocel 27 de gener. Yzuel va rebre el doctorat a pro-posta del catedràtic d’Òptica de la UMH, IgnacioMoreno Soriano. Yzuel és doctora en Ciènciesper la Universitat de Saragossa, va fer un post-doctorat a la Universitat de Reading (RegneUnit), va ser catedràtica d’Òptica a la Universitatde Granada i, el 1983, va obtenir una càtedra alDepartament de Física de la UAB.

altres institucions d’arreu d’Europa, s’es-colliran les cinc millors i es tramitarancom a propostes legislatives delParlament Europeu i com a opinionsemeses pel Consell Econòmic i Social.

INTERVENCIONSA la jornada, van intervenir-hi GianniPittella, vicepresident del ParlamentEuropeu, i Anna Maria Darmanin, vicepre-sidenta del Comitè Econòmic i Social

Europeu, que van encoratjar el debat i vansubratllar que l’objectiu és «escoltar idonar respostes». Josep Maria de Dios,degà de la Facultat de Dret, va plantejar el«repte» de fornir els joves «d’una carreraprofessional en consonància amb els seusconeixements i il·lusions». I Blanca Vilà,directora de l’Institut Universitari d’Estu-dis Europeus, va agrair l’elecció de la UABcom a «punt de referència de la joventuteuropea».

D’esquerra a dreta, Blanca Vilà, Josep Maria de Dios, Anna Maria Darmanin i Gianni Pittella, durant la jornada.

CAMPUS 05

L’Equip de Desenvolupament Organit-zacional (EDO), del Departament dePedagogia Aplicada de la UAB, encapça-lat pel professor Joaquín Gairín Sallán,coordinarà «L’accés i l’èxit acadèmic decol·lectius vulnerables en entorns de risca l’Amèrica Llatina», un dels projectesaprovat en el marc de la convocatòriaAlfa III de la Comissió Europea. El projec-te, amb un pressupost d’1.123.827 €, delsquals la CE finançarà 899.062 €, es desen-volupa en col·laboració amb dotze uni-versitats i onze institucions més d’untotal de 22 països.

L’objectiu principal és la millora delsnivells d’inclusió i permanència decol·lectius poc afavorits o vulnerables ales universitats de l’Amèrica Llatina. Ambaquesta finalitat, s’afavorirà l’accés i lapermanència d’aquests col·lectius en ins-

LaUABparticipa ambdosprojectes en el programade cooperació Alfa III dela Comissió Europea

La UAB promourà l’educació superiorentre els col·lectius desafavorits a l’Amèrica Llatina

titucions d’educació superior (IES); escontribuirà al desenvolupament de lainclusió a les IES; i es promouran xarxesinstitucionals centrades en la inclusióuniversitària.

L’Observatori per a la Igualtat de laUAB també participa en el programa dela Comissió Europea com un dels socisdel projecte «Mesures per a la inclusió

social i l’equitat en institucions d’educa-ció superior a l’Amèrica Llatina (MISLE-AL)», liderat per la Universitat Lliure deBerlín (Alemanya). El projecte, que téquinze socis de diverses universitats del’Amèrica Llatina i d’Europa, té com aobjectiu contribuir a millorar les es-tratègies i els mecanismes d’accés, comtambé les condicions de permanència imobilitat de les persones pertanyents agrups poc afavorits o vulnerables dedotze IES de l’Amèrica Llatina. El projec-te té una subvenció de 2.448.922 €per aun pressupost total de 3.103.830 €.

Alfa és un programa de cooperacióentre institucions d’educació superiorde la Unió Europea i l’Amèrica Llatina.L’última fase del programa, Alfa III, técom a objectiu promoure l’educaciósuperior a l’Amèrica Llatina per contri-buir al seu desenvolupament econòmici social. El programa pretén contribuiral procés d’integració regional mit-jançant la creació d’una àrea comunad’educació superior a la regió i el desen-volupament de sinergies amb la UnióEuropea.

Comunicat de l’Equip de Govern davant les destrosses durant la vaga

Al llarg dels dies 29 de febrer i 1 de març,l’activitat habitual de la UniversitatAutònoma de Barcelona es va veure afec-tada per la convocatòria de vaga. Eldijous 1 de març, un grup d’unes 150 per-sones va protagonitzar actes molt vio-lents dins del campus de Bellaterra.Davant d’aquests fets, l’Equip de Governde la Universitat va elaborar un manifestamb els punts següents:

–La condemna absoluta dels actesvandàlics protagonitzats per una minoriade membres de la comunitat università-ria, que van trencar i malmetre part delpatrimoni de la Universitat, a més deposar en perill la seguretat de la comuni-tat universitària.

–La intenció de presentar una denúnciadavant dels Mossos d’Esquadra contra lespersones que van destrossar el patrimonide la UAB, per tal de demanar danys i

perjudicis i rescabalar els costos de laseva reparació.

–L’ús de la violència deslegitima qual-sevol reivindicació en favor d’una uni-versitat pública i de qualitat i és una líniavermella que no es pot traspassar en capcas. A més, els violents perjudiquengreument la imatge de la universitatpública catalana, que és tot el contraridel que, en teoria, defensen.

–L’Equip de Govern comparteix la pre-ocupació de tota la ciutadania pels ajus-tos pressupostaris que afecten tots elsàmbits de la vida pública del nostre país,i en concret les universitats, però consi-dera que les protestes violentes que afec-ten els drets laborals, el dret a l’estudi iels béns públics no són de cap manerajustificables, i per això emprendrà totesles accions legals que consideri oportu-nes.

CAMPUS06

El futur edifici que acollirà l’Institut deCiència i Tecnologia Ambientals (ICTA) ipart de l’Institut Català de PaleontologiaMiquel Crusafont (ICP) ha estat reconegutun dels millors projectes arquitectònicsdel 2011 per Plataforma Arquitectura, elprincipal web de debat sobre arquitecturade parla hispana i un dels més visitats delmón.

La futura seu de l’ICTA i de l’ICP ha estatdesenvolupada pels estudis H Arquitectesi dataAE, que van guanyar el primer premien el concurs que es va fer a mitjan 2011amb el projecte Adaptable. L’edifici, ambuna superfície de 7.500 metres quadrats,s’ubicarà al costat de l’edifici Eureka,davant de l’Autopista AP-7, i constituiràun referent d’arquitectura sostenible.

La futura seu de l’ICTA i de l’ICP,reconeguda arquitectònicament

El principal web de debatsobre arquitectura de parlahispana premia l’edifici, quees construirà al campus

L’edifici va ser concebut per assolir elmàxim grau d’eficiència energètica, ambuna façana exterior que funcionés comun hivernacle i regulés les condicionsclimàtiques. Els arquitectes van disse-nyar una infraestructura gairebé cúbica,totalment reversible, desmuntable i fle-xible als canvis d’ús, amb una façanasemitransparent –amb tecnologia d’hi-vernacle– i vegetació a l’interior.

BREUS

Suport psicològic als afectatsdel Costa Concordia

Els afectats per l’enfonsament del vaixellCosta Concordia poden rebre suportpsicològic de la Unitat de Trauma, Crisii Conflictes de Barcelona (UTCCB), creadaper la UAB i el Col·legi Oficial de Psicòlegsde Catalunya (COPC), segons s’ha acordatamb el Departament de Salut de laGeneralitat de Catalunya. Com a especialistesen atenció i suport psicològic a personesafectades per episodis d’estrès agut i/otraumàtic, la UTCCB ofereix un serveid’orientació i atenció a les persones afectades.Segons aconsellen des de la Unitat, l’aplicaciód’aquestes pautes els primers set diesfa disminuir en més d’un 70 % la probabilitatque aquestes persones quedin afectades perla síndrome d’estrès posttraumàtica (PTSD),que és un dels trastorns per ansietat ambmajor prevalença en la població, segonsels estudis de l’OMS. En el cas que necessitinuna atenció especialitzada, es derivarana la xarxa sanitària pública de salut mental.La UTCCB posa a disposició d’aquestespersones afectades un telèfon d’atenciógratuïta, finançat per la UAB, que dóna serveia tot l’Estat 24 hores al dia, 365 dies l’any:900 101 580. La UTCCB és el primer centreespecialitzat en trauma de l’Estat espanyol.

Dimiteix el vicerector de PolíticaEconòmica i d’Organització

El vicerector de Política Econòmicai d’Organització, Joan Gómez Pallarès,va presentar, el 25 de gener, la seva dimissiócom a membre de l’equip de govern de laUAB. En la seva carta de dimissió, dirigida a larectora Ana Ripoll, Gómez Pallarès va al·legar:«Cal prendre mesures molt més dràstiquesdel que estem fent com a equip de govern, i[...] no hem fet tot el que podíem per gestionarla crisi que ens venia a sobre, sobretot elpressupost de 2011». Sobre l’aplicació delpressupost de 2012, afirma: «Hem tingut lapossibilitat de començar a fer un estalvi moltimportant per a la supervivència de l’estructurade la UAB, que sortia de la no-renovació d’unapart de contractes de professors associats noestructurals que s’han de signar per al segonsemestre». Finalment, Gómez Pallarèsva anunciar la seva intenció de «construiruna alternativa de candidatura al Rectoratde la UAB». La rectora va cessar enles seves funcions el vicerector i va assumirpersonalment les funcions d’economia.

La UAB, present aMestres i Boscos deTV3El 31 de gener, a les 22.30 h, TV3 va estre-nar el programa Mestres, que en el primercapítol va tractar la formació de futursdocents a la Facultat de Ciències del’Educació de la UAB, i en el qual vanintervenir la degana, Rosa Maria Pujol, i lavicedegana, Àngels Campà. Aquest és unprograma centrat en la feina diària i enl’experiència professional dels mestres iprofessors d’educació infantil, primària isecundària a Catalunya. Cadascun dels

deu capítols abordarà un aspecte delmón educatiu: la vocació de docent, l’è-xit i el fracàs educatiu, la convivència, laincorporació de les noves tecnologies...

D’altra banda, TV3 va estrenar dissabteal vespre Boscos, un programa de tretzecapítols, guiat pel professor de la UABMartí Boada, que mostrarà els diferentstipus d’arbres i de boscos que hi ha aCatalunya. Martí Boada és professor delDepartament de Geografia de la UAB.

CAMPUS 07

La segona ediciód’aquestes jornadesva tenir lloc a les facultatsde Ciències i de Biociències

El dia 11 de febrer, la UAB va acollir laII Olimpíada de Biologia de Catalunya(OBC), organitzada per diferents univer-sitats, entitats culturals i associacions deCatalunya que realitzen activitats educa-tives o de recerca en el camp de la biolo-gia.

La jornada va tenir lloc a les facultats deCiències i de Biociències i va constard’activitats paral·leles, com ara xerradesinformatives i de divulgació científica. Estracta d’una activitat educativa que té perobjectiu estimular l’interès del jovent enles ciències de la vida i també premiar elseu esforç. Va adreçada a tots els estu-diants de segon curs de batxillerat deCatalunya que cursen la matèria de bio-logia.

En la fase general, els participants vanrespondre un qüestionari sobre biologia i

els quinze primers es van classificar pera la prova pràctica, que es va fer als labo-ratoris integrats de la Facultat de Bio-ciències de la UAB el mateix dia 11 a latarda. Els cinc guanyadors participaran ala fase estatal de l'olimpíada, que tindràlloc a Múrcia del 22 al 25 de març. Elsclassificats són Jaume de Dios (medallad'or), Marta Blanco (medalla de plata),Xavier Hernández (medalla de bronze),David Boada i Albert Garriga. La procla-mació dels guanyadors i el lliurament depremis van tenir lloc el dimarts 21 defebrer a l’Institut d’Estudis Catalans. Mésendavant, els primers classificats a nivellestatal passaran a la fase internacionalque se celebrarà Singapur.

L’Olimpíada no és tan sols una provaper superar sinó que també va inclourediferents actes paral·lels, com una xerra-da de divulgació sobre els dinosaures perals acompanyants i una xerrada infor-mativa sobre els graus de biociències ales universitats catalanes, a més d’unesmorzar per als participants per tald’estimular la coneixença i l’intercanvid’idees.

BREUS

Estudis conjunts de la UBi la UAB sobre Diplomàcia

La rectora de la UAB, Ana Ripoll, el rectorde la UB, Dídac Ramírez, i el director delCentre d’Estudis Internacionals (CEI), AntoniMillet, van signar el 26 de gener un convenique consolida la creació del màsterde Diplomàcia i Funció Pública Internacionalcom a títol propi. Aquests estudis, promogutsper la Fundació CEI, amb el suportdel Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació,s’han posat en marxa el curs 2011-2012.El màster té l’objectiu de formar professionalsaltament qualificats en matèria de diplomàcia,diplomàcia corporativa, funció públicaeuropea i funció pública internacional.Les classes són bilingües (anglès i castellà)i les imparteixen experts en la matèria, tantacadèmics com funcionaris internacionals,diplomàtics i d’altres. La formació s’adquireixper dues vies: d’una banda, mitjançant unprograma teòric intensiu que es du a terme ala seu del CEI durant un semestre. De l’altra,mitjançant pràctiques curriculars, durant unperíode de quatre a sis mesos, en organitzacionsinternacionals de la Unió Europea.

La UAB acull la Universitatdels Nens i les Nenes

La UAB va acollir, el 6 de febrer, la Universitatdels Nens i les Nenes, un projecte que apropal’educació superior a centenars d’alumnesde cinquè de primària. Organitzat per lesvuit institucions de l’Associació Catalanad’Universitats Públiques (ACUP), té perobjectiu familiaritzar l’alumnat de primàriaamb l’educació superior i la investigació ques’hi duu a terme per fomentar les vocacionscientífiques. A la UAB, l’activitat va tenir lloca la Facultat de Veterinària i es va organitzaramb la implicació de l’Institut de Ciènciesde l’Educació (ICE). Hi van participar 125alumnes de tres escoles vallesanes, ubicadesa Sabadell, Rellinars i Sant Llorenç Savall.Els tallers, dirigits per docents i investigadorsde la Universitat, van incloure, entre d’altres,la visita a la granja de la Facultat per conèixerde primera mà els mètodes de reproduccióassistida del ruc català, en perill d’extinció,i per aprendre com és una dieta saludable iquè contenen els aliments que s’ingereixen.Aquesta jornada és la tercera de L’Escolaa la Universitat, la principal acció quees desenvolupa en el marc de la Universitatdels Nens i les Nenes. La UAB té previstorganitzar una nova jornada el 22 de maig,també a la Facultat de Veterinària.

El campus de la UAB a Bellaterraacull l’Olimpíada de Biologia

Diferents instal·lacions de la UAB van acollir les proves i activitats de la II Olimpíada de Biologia.

Després de la fase general, els quinze primers alumnes es van classificar per a la prova pràctica.

CAMPUS08

www.myuniversity-project.eu/

Un grup de catorze universitat europees, entre les quals hi ha la UAB, haposat en marxa el portal MyUniversity, que té com a objectiu fomentar laparticipació en la presa de decisions en l’educació superior.Un dels aspec-tes clau per a la creació d’un espai europeu d’educació superior unificat hade ser l’estreta cooperació i la interacció entre governs, institucions d’edu-cació superior, estudiants, professorat, personal d’administració i serveis,i agències de garantia de qualitat. Per aquest motiu, s’ha endegat aquestprojecte, que inclou una plataforma de participació transparent i fàcild’utilitzar. En una primera etapa, MyUniversity contribuirà a enriquir elprocés de presa de decisions a través dels debats generats a les diferentsplataformes universitàries. A partir de març de 2012, els debats podrantraspassar fronteres a través d’un portal global. En aquest projecte, hi par-ticipen universitats de Bulgària, Lituània, Eslovàquia, Suècia i Espanya.

EL WEB

Els estudiants ja poden consultarles notes per telèfon mòbil

Els estudiants de la UAB poden consultarels seus expedients acadèmics en dispo-sitius mòbils que tinguin el sistema ope-ratiu Android gràcies a l’aplicació «Con-sulta de notes», desenvolupada per l’em-presa SIGMA Gestión Universitaria.

Així doncs, els estudiants poden acce-dir gratuïtament a les dades acadèmi-ques de totes les assignatures a les qualsestan matriculats a través d’una pantallad’identificació d’usuari personal. Laconsulta és ràpida, fàcil i còmoda.

L’aplicació repassa les assignatures enquè s’ha matriculat l’alumne i assenyalala convocatòria, la data de qualificació ila qualificació. Alhora, seleccionant unaassignatura, n’apareix el detall incloent-hi la qualificació, la data, la convocatò-ria, els crèdits, el tipus d’assignatura, i ladata, l’hora i el lloc de la revisió d’exa-men. En una segona fase, és previst d’a-fegir-hi la consulta de qualificacions desde dispositius mòbils amb el sistemaoperatiu iOS (iPhone i iPad).

L’empresa SIGMA Gestión Universi-taria, responsable de crear i fer el mante-niment del programari de deu universi-tats espanyoles, ha ideat l’aplicació«Consulta de notes» per tal que els estu-diants puguin accedir a les dades acadè-miques de totes les assignatures de lesquals estiguin matriculats a través d’unapantalla d’identificació d’usuari perso-nal. L’aplicació és gratuïta per als estu-diants i es pot obtenir al mercat electrò-ni d’Android.

La UAB, en col·laboració amb SIGMA,es troba immersa en un procés de canvitecnològic per modernitzar els seus pro-cessos administratius i de tramitació.L’accés dels seus alumnes a la informa-ció, tant des del campus virtual com aramitjançant el mòbil, és un element clauen la seva aposta per la modernitzaciótecnològica.

Les dades acadèmiqueses poden consultar en elsdispositius mòbils quetinguin el sistema Android

BREUS

Congrés Europeu de TICen l’educació i en la societat

Entre l’1 i el 3 de febrer, va tenir lloc,a les facultats de Geografia i Històriai de Filosofia de la Universitat de Barcelona,el III Congrés Europeu de Tecnologies de laInformació en l’Educació i en la Societat:una Visió Crítica, organitzat conjuntamentper les universitats de Barcelona,Autònoma de Barcelona, Girona, Lleida,Vic, Oberta de Catalunya i Rovira i Virgili.La trobada va reunir experts internacionalsque van analitzar els nous contextos culturalsi educatius derivats del desenvolupamentde les tecnologies digitals en un mónglobalitzat; van reflexionar sobre laincorporació de les TIC en els processosd’ensenyament i aprenentatge i sobreels canvis metodològics associats al seu úsi el seu impacte en les pràctiques educatives;van debatre quin ha de ser el paper de lespolítiques educatives en la promoció de lainnovació i la millora de l’educació, i vanrepassar la formació digital dels diferentsactors implicats en el sistema educatiu.L’acte d’inauguració institucional va serla xerrada «Repensar les competències:una perspectiva europea», de Xavier Prats,director general adjunt d’Educació i Culturade la Comissió Europea. Després, es van ferdiferents conferències, trobades ambels ponents, la taula rodona «Lookingto the future» i les sessions de discussió«El sistema educatiu necessita un reset?»,«En educació amb TIC, estem posantel rellotge digital marxa enrere?»i «Quina educació, per a quina societat?».

09

RECERCA

Els resultats d’aquestprojecte internacional, enquè ha participat la UAB,s’han publicat a Nature

Els primers resultats del projecte interna-cional The Drosophila Genetic ReferencePanel, publicats recentment a Nature,tracen per primera vegada el mapa deta-llat de l’empremta de la selecció naturalal llarg de tot el genoma de l’organismemodel de la genètica, Drosophila mela-nogaster.

Per poder analitzar la relació entre gensi fenotip, el projecte, en què ha participatel professor de la UAB Antonio Barbadillacom a un dels investigadors principals,ha obtingut la seqüència completa delgenoma de 168 línies procedents d’unamateixa població de Drosophila melano-gaster (la mosca de la fruita, una espèciemodel d’estudi en genètica). Les línies lespot consultar qualsevol científic interes-sat a estudiar la base genètica d’un feno-tip. Es tracta d’una «biblioteca vivent» encondicions de laboratori, que permetanalitzar la relació entre les variacions en

el genoma i els trets observables delsindividus, amb una potència estadísticasense precedents. La detecció dels efec-tes genètics en el fenotip permetràconèixer l’arquitectura genètica de ma-lalties hereditàries.

Per estimar, emmagatzemar, gestionari visualitzar totes les dades de variació enels genomes, els investigadors del Grupde Bioinformàtica de la Diversitat Genè-tica de la UAB, en col·laboració amb elgrup de Genòmica Comparada i Bio-informàtica, que dirigeix el catedràtic dela UB Julio Rozas, han implementat un

nou navegador per a dades de genòmicade poblacions: Population DrosophilaGenome Browser (PopDrowser). El nave-gador representa gràficament tota lainformació extreta de les seqüències ge-nòmiques, incloent-hi les seqüènciesd’ADN, les anotacions genòmiques i lesestimes de diversitat nucleotídica; i cal-cula diversos tests estadístics per deter-minar l’efecte de la selecció natural aescala nucleotídica. El navegador es des-criu en un article publicat en línia a larevista Bioinformatics i es pot consultara http://popdrowser.uab.cat.

Innovació per estudiar la infertilitat masculina

La UAB ha patentat una innovació perprecisar d’una manera senzilla, econò-mica i fiable la infertilitat d’un individumitjançant l’estudi de l’estrès oxidatiudels espermatozoides, un paràmetre pocestudiat fins ara. El mètode ha estatdesenvolupat per Jordi Benet i AgustíGarcia Peiró, professor i investigador dedoctorat, respectivament, de la Unitat deBiologia Cel·lular i Genètica Mèdica.

La infertilitat masculina requereix unaanàlisi exhaustiva de l’esperma per saberquè origina el problema del pacient. Elsprincipals paràmetres que s’estudien són

la concentració, la mobilitat i la morfolo-gia espermàtica, però recentment s’hacomençat a considerar un nou paràme-tre, la fragmentació de l’ADN espermàtic.L’estrès oxidatiu dels espermatozoides ésel responsable principal d’aquesta frag-mentació. La innovació més importantdel mètode consisteix en una nova for-mulació del medi d’anàlisi que permetestudiar els espermatozoides de maneramés precisa i minimitzar els falsos posi-tius d’estrès oxidatiu.

Per oferir un servei de diagnòstic ambel nou mètode s’ha creat l’empresa deri-

vada CIMAB (Centre d’InfertilitatMasculina i Anàlisis de Barcelona), quecentrarà la seva activitat a determinar elpotencial fèrtil d’un individu a partir dediferents mètodes d’anàlisi i oferirà elsseus serveis a especialistes en infertilitat,com ara ginecòlegs, uròlegs, andròlegs,clíniques de reproducció i bancs d’es-perma. L’emprenedor al capdavant d’a-quest servei és Agustí Garcia Peiró.

Actualment, el 15 % de les parelles enedat de procrear són infèrtils i en el 50 %dels casos el factor masculí hi és pre-sent.

Un grup d’investigadors revelen l’empremtade la selecció natural en el genoma

Grup de Bioinformàtica de la Diversitat Genètica de la UAB. D’esquerra a dreta: Antonio Barbadilla, Sònia Casillas,Miquel Ràmia i David Castellà.

10 RECERCA

GRUP DE RECERCA

Els investigadors tenencomaprincipal objected’estudi les condicions devida i el treball del proletariat

L’activitat de recerca del GRHISO s’havist reforçada l’any 2011 amb l’establi-ment de convenis de col·laboració ambdos dels arxius més importants deCatalunya per a l’estudi del movimentobrer i de la Guerra Civil Espanyola:l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, almonestir de Poblet, i l’Arxiu Tobella deTerrassa. A més, des que es va crear, elgrup ha formalitzat convenis amb insti-tucions de referència internacional, comla Fondazione Giangiacomo Feltrinelli(Milà), l’Internationaal Instituut voorScoiale Geschiedennis (Amsterdam),que conserva una part important delfons documental de la CNT, com tambéamb diverses entitats de població on elmoviment obrer ha esdevingut clau en laseva història.

Gabinet de Recerca d’Història Social i Obrera

La UAB és una de les poques universitatsde l’Estat que fa docència i recerca espe-cífica sobre el moviment obrer. Pionera imantenidora d’aquests estudis, té en elGabinet de Recerca d’Història Social iObrera (GRHISO), del Departamentd’Història Moderna i Contemporània, undels seus baluards més actius i fructífers,tant en l’àmbit de l’ensenyament com dela investigació. Tot i que el concepte s’haampliat encabint-hi també els movi-ments socials, els investigadors delGRHISO tenen com a principal objected’estudi les condicions de vida i treballdel proletariat, des de finals del segleXVIII fins a l’actualitat.

EL NAIXEMENT DEL GRUPEl naixement del grup va tenir lloc des-prés del Col·loqui InternacionalRevolució i Socialisme, organitzat perprofessors i investigadors de la UAB, i dela col·laboració d’alguns dels seus mem-bres en l’obra Història gràfica del movi-ment obrer a Catalunya (Barcelona:Diputació de Barcelona, 1989). Al llargdels anys, els investigadors del grup hanparticipat en l’organització d’esdeveni-ments diversos, com el recent CongrésInternacional per Catalunya i laRepública. La Guerra d’Espanya en laGuerra Civil Europea, l’any 2011. Tambéparticipen en jornades i conferènciesnacionals i internacionals, moltes ambgrups de recerca de la mateixa Uni-versitat, com ara el GERD (Grupd’Estudis sobre República i Democrà-cia), al qual pertanyen també algunsmembres del GRHISO.

Gestionat pels professors FrancescBonamusa i Joan Serrallonga, el GRHISOl’integren a la nostra universitat vuitprofessors, com també un nombrevariable d’investigadors formats o enformació. La majoria dels membresimparteixen docència tant en els estudison hi ha un itinerari d’assignaturessobre els moviments socials, com asegon i tercer cicle.

Aquestes col·laboracions han fructifi-cat al llarg dels anys en l’elaboració detreballs de recerca, projectes i direccióde tesis doctorals. Destaquen, entred’altres, l’estudi «Història social deSant Adrià de Besòs, segles XVIII-XX», fetper Just Casas i Manuel Márquez; «Lostrabajadores en España: condicionesde vida, organización del trabajo y con-flictividad, 1900-1982», realitzat perFrancesc Bonamusa, Joan Serrallonga iJust Casas; i «De Wad-Ras a Alhucemas:la respuesta social a la colonizaciónespañola de Marruecos (1860-1925)»;els dos últims amb finançament esta-tal. A més, els membres del GRHISOsón autors de nombroses publicacionsen forma de llibres, articles i conferèn-cies.

Un dels projectes més importants actu-alment del GRHISO és «Viure en guer-ra: vida, treball i conflictivitat social enla zona lleial a la República, 1936-1939». Finançat per l’antic Ministeri deCiència i Innovació i amb una duradade dos anys (2010-2012), té com aobjectiu estudiar les condicions de vidai treball i la conflictivitat en les zones dela rereguarda republicana, com tambéla manera en què es va organitzar Cata-lunya per hostatjar el milió de refugiatsde guerra que va arribar de la resta del’Estat durant el conflicte.

La finalitat és complementar la recer-ca realitzada fins ara, centrada bàsica-ment en el front bèl·lic i el seu entorn.Així, diuen els investigadors, es podràestablir un model comparatiu entrecada zona i estudiar la dinàmica i l’or-ganització militar de l’exèrcit republicà,

sobretot pel que fa a la subsistència dela tropa i les seves condicions mate-rials.

Els acords signats el 2011 amb l’ArxiuMontserrat Tarradellas i Macià i ambl’Arxiu Tobella permetran treure a lallum nova documentació de referènciaper aprofundir en l’estudi d’aquestamatèria i observar també totes lesdinàmiques i canvis que van tenir llocen relació amb el moviment obrer a lazona lleial a la República.

Per donar a conèixer els resultats dela recerca, el projecte, orientat tant a lainvestigació com a la docència, disposadel web següent: grupsderecerca.uab.cat/vidaguerra/. Al projecte, hi treba-llen quatre investigadors del GRHISO:Joan Serrallonga (investigador princi-pal), Manuel Santirso, Just Casas iJosep Puy.

«Viure en guerra», un projecte estrella

11RECERCA

Ésuna investigaciólideradaper investigadors delaUAB i de l’Institut FederaldeTecnologia de Suïssa

El Centre Especial de Recerca Planta deTecnologia dels Aliments (CERPTA) de laUAB ha creat un nou sistema capaç d’es-terilitzar i estabilitzar líquids mitjançantaltes pressions que permet conservar-losllarg temps a temperatura ambient.

El sistema UHPH (ultra high pressurehomogenization) és aplicable a tot tipusde producte líquid i especialment apro-piat per als aliments. És un sistema total-ment nou i només comparable amb elsistema UHT (ultra high temperature),però amb l’avantatge afegit que, a mésd’esterilitzar, minimitza el dany tèrmic alproducte i n’afavoreix l’estabilització.Això permet reduir o eliminar els additiusque s’hi afegeixen habitualment per con-servar-ne les característiques de gust,sabor, textura o olor.

La nova tecnologia consisteix en unacombinació d’altes pressions dinàmiquesi homogeneïtzació que permet que elsaliments es conservin a temperaturaambient entre sis i nou mesos mantenint

Investigadors de l’Institut de Ciències del’Espai (CSIC-IEEC), amb seu a la UAB,han participat en dues descobertes des-tacades en l’àmbit de l’astrofísica. D’unabanda, els científics Pau Frau i JosepMiquel Girart han descobert un embrióestel·lar fallit que no formarà estrelles alseu interior. La troballa és fruit d’un estu-di en detall de la nebulosa de la Pipa, a laconstel·lació d’Ofiuco. L’objecte és visiblea simple vista com una taca negra enforma de pipa sobre el fons brillant d’es-trelles cap al centre de la nostra galàxia.

La nebulosa conté més d’un centenarde nuclis densos moleculars però moltpoques estrelles en formació. Mitjançantles dades del radiotelescopi de l’IRAM(Institut de Radioastronomia Mil·li-mètrica), a Sierra Nevada, els científicshan aconseguit classificar l’estat evolutiudels nuclis en funció de la seva composi-ció química, una recerca publicada aAstronomy & Astrophysics.

En un altre estudi, publicat a Science,s’ha descobert un nou sistema binari defonts de raigs gamma als voltants del cen-tre galàctic. Es tracta d’una col·laboracióinternacional amb la participació delscientífics de l’Institut de Ciències del’Espai Andrea Caliandro, DanielaHadasch i Diego Torres. Les observacionsamb el telescopi de gran àrea Fermi-LAT,col·lectades durant més de dos anys, i l’a-plicació d’un algoritme matemàtic, hanpermès descobrir aquest sistema binarientre més de 1.400 fonts que emetien enaltes energies. Fins ara, s’havien desco-bert set sistemes binaris, del quals noméses coneixen les característiques de l’es-trella de la seqüència principal, però noles de l’objecte compacte.

les propietats nutricionals del productefresc.

El sistema protegeix, a més, els compo-nents bioactius dels aliments, com lesvitamines o els àcids grassos poliinsatu-rats, mitjançant un procés d’encapsula-ció que augmenta la seva resistènciadavant factors que podrien alterar-los.

Per comercialitzar-lo, el CERPTA i laUAB han creatYpsicon, una nova empre-sa derivada de base tecnològica, i ja hansol·licitat la patent de la nova tecnologia.La comercialització dels equips, ambcapacitat per processar quinze i centlitres per hora de producció, ja s’ha ini-ciat.

Nou sistema per conservarlíquids a temperatura ambient

Noves descobertesde l’Institut deCiències de l’Espai

Un grup d’investigadors, entre els qual hiha la professora d’Antropologia Física dela UAB Eulàlia Subirà, ha aconseguitseqüenciar per primer cop part de l’ADNd’un neandertal trobat a Catalunya.Liderats per arqueòlegs de la Universitatde Barcelona, han determinat 52 parellsde bases de la seqüència genètica de l’a-nomenada mandíbula de Sitges, desco-berta a la cova del Gegant de Sitges.

El fragment d’ADN analitzat presentales característiques genètiques comunesa altres fòssils de neandertal trobats endiversos indrets. Els investigadorscreuen que aquests estudis d’ADNpoden ser útils en el futur per estudiar iclassificar restes de fòssils, sobretot quan

Seqüencien part de l’ADNd’un neandertal trobat a Catalunya

no se’n conservin les parts necessàriesper fer-ne anàlisis anatòmiques que per-metin classificar-les i datar-les. A més,poden contribuir a estudis posteriorssobre els processos evolutius de lespoblacions neandertals mitjançant lacomparació amb més restes de diversosindrets geogràfics de les quals s’hagiseqüenciat l’ADN.

La mandíbula de Sitges es va trobarl’any 2005 a l’Arxiu Històric de la locali-tat. És un fòssil de 52.300 anys d’antigui-tat i correspondria al neandertal mésmodern trobat fins ara a Catalunya.

Els resultats de la recerca s’han publi-cat a la revista Vertebrate Paleobiologyand Paleoanthropology.

Una de les màquines prototip desenvolupadesal CERPTA amb el sistema UHPH.

12 RECERCA

Llum verda a l’ICN2, que s’ubicarà al campusLa Generalitat i el Consell Superiord’Investigacions Científiques (CSIC) hanacordat unificar els centres de recerca ennanociència que aquests dos organismestenen a Catalunya per reforçar la investi-gació en aquest àmbit. Aquesta fusió seràpossible gràcies al conveni firmat entre elDepartament d’Economia i Coneixe-ment, el CSIC i la UAB. L’ICN2 s’ubicaràen un edifici nou al campus de la Uni-versitat. L’acord possibilitarà la incor-poració del CSIC al Patronat de l’InstitutCatalà de Nanotecnologia –centre partici-pat fins ara per la Generalitat i la UAB– i esreforçaran, així, els lligams i la col·la-

Recercasobre l’envellimentcel·lularLa recerca, publicada a

Journal ofMolecular Biology,l’han lideradainvestigadors de la UAB

Un grup d’investigadors liderats perl’Institut de Biotecnologia i de Biome-dicina (IBB) de la UAB ha aconseguitquantificar de manera precisa l’efecte del’agregació de proteïnes sobre l’envelli-ment cel·lular utilitzant com a model elbacteri Escherichia coli i la molèculadesencadenant de l’Alzheimer, i han de-mostrat que aquest impacte es pot prediramb antelació. L’agregació de proteïnesestà relacionada amb nombroses malal-ties, com ara les neurodegeneratives.

Tot i que està àmpliament acceptat queel mal plegament i l’agregació de proteï-nes redueixen la capacitat de super-vivència i reproducció cel·lular, el danycausat no s’havia pogut mesurar experi-mentalment de manera acurada fins a

boració que totes dues institucions man-tenen des de l’any 2006. El conveni sol-darà aquests vincles amb la creació d’unúnic centre de recerca, l’Institut Català deNanociència i Nanotecnologia–ICN2, queintegrarà els millors grups de recerca deles dues institucions.

El nou centre s’ubicarà al campus de laUAB, en un edifici inaugurat recentmenti dotat amb unes magnífiques condi-cions per a la recerca . L’ICN2 adoptarà elmodel de governança dels centres derecerca CERCA, fet que garantirà flexibi-litat en la gestió i un millor aprofitamentdels recursos públics.

aquest treball. La recerca, publicadarecentment al Journal of MolecularBiology, proporciona un sistema moltfiable per modelar i quantificar l’efectede l’agregació proteica sobre la viabilitat,la divisió i l’envelliment de les cèl·lules, ité implicacions per entendre l’evoluciónatural de les proteïnes.

Els resultats obtinguts han de permetredesenvolupar aproximacions computa-cionals per predir l’efecte de l’agregaciósobre l’envelliment cel·lular, i cercarmolècules que actuïn com les xaperonesnaturals, unes proteïnes també presentsen el humans, que els investigadors hanvist que en el bacteri redueixen aquestimpacte.

A més dels investigadors de l’IBB i delDepartament de Bioquímica i de Bio-logia Molecular de la UAB, han participaten la recerca científics de la Unitat deBiofísica del CSIC-UPV, la Universitat delPaís Basc, l’Institut de Bioenginyeria deCatalunya i el Centre de Recerca en SalutInternacional de Barcelona.

Identifiquen un nou gensupressor de tumors colorectals

El Grup del CIBBIM-Nanomedicina-OncologiaMolecular, del Vall d’Hebron Institut deRecerca (VHIR), ha identificat el rol d’un gen(MYO1A) en l’aparició del càncer colorectal.El gen és capaç de modificar la supervivènciadels pacients i d’actuar com a factor pronòstic.Els pacients amb nivells baixos de la proteïnaMYO1A tenen una supervivència menor,inferior a un any, en comparació amb pacientsamb nivells alts de MYO1A en el seu tumor,amb supervivències superiors als nou anys.Els resultats d’aquest estudi del VHIRs’ha publicat a la revista Proceedings of theNational Academy of Science (PNAS).

Plantes ornamentalspotencialment tòxiques

La mèlia (Melia azedarach) és un arbre comúa la Mediterrània. Es tracta d’una plantatípicament ornamental que presenta, en fruits,fulles, escorça o arrels, diversos principisquímics biològicament actius tant d’interèsfarmacològic com també plaguicida,que actualment s’estan investigant. Aquestsprincipis poden resultar tòxics a partir decertes dosis o en determinades circumstàncies,la qual cosa converteix la mèlia en un vegetalpotencialment perillós. Malgrat això, no existeixcap legislació a Espanya que indiqui què es potplantar i què no als llocs públics. Per aquestaraó, els investigadors Raimon Guitart i NúriaGiménez, del Departament de Farmacologia, deTerapèutica i de Toxicologia de la UAB, alertenque, a més a més dels criteris ornamentals,caldria tenir en compte els de toxicitat.

En els darrers vint anys, l’escalfament globalha desplaçat les temperatures mitjanes aEuropa uns 250 km cap al nord. Per adaptar-sea les noves condicions, ocells i papalloneshan seguit aquest desplaçament, però node manera suficient. Un estudi del CREAF(Centre de Recerca Ecològica i d’AplicacionsForestals) publicat a Nature Climate Changemostra que només ho han fet 37 kmels ocells i 114 km les papallones. Aquestdecalatge, que els científics anomenen«deute climàtic», podria tenir conseqüènciesmolt greus per al funcionament delsecosistemes perquè moltes comunitatsd’ocells i papallones que abans convivienen un mateix hàbitat ara ja no coincideixen.

L’escalfament globalafecta els ecosistemes

BREUS

Estructura del pèptid desencadenant de l’Alzheimer sobre un fons dels bacteris en què s’ha fet la recerca.

13

COMUNITAT

El cicle de representacions artístiquesArtefacte ha tornat a la sala de teatre del’Edifici d’Estudiants-ETC (plaça Cívica).Es va iniciar el 9 de febrer i acabarà el 8 demarç. Com cada any, portarà propostes deteatre, dansa i música d’estil contempora-ni de grups professionals a les quals espodrà assistir gratuïtament. Com a nove-tat, els artistes convidats realitzaran una«residència de treball» a la sala de teatre dela UAB durant les dues setmanes prèvies a

Torna el cicle de representacions Artefacte a la sala de teatrela funció. Així, les representacions no tin-dran una posada en escena convencional,sinó fruit del procés creatiu endegat elsdies anteriors.

L’obra de teatreDos tristes tigres (dirigidaper Robert Torres i interpretada per FerranLahoz i Ferran Castells) ha estat el punt desortida. Durant la «residència de treball»,l’equip s’ha centrat en els aspectes tècnicsde la funció, especialment la il·luminació.La segona actuació, una sorprenent «con-

Es tracta d’una versiómolt més versàtil i fàcild’utilitzar, que incorporanoves funcionalitats

El mes de gener va entrar en funciona-ment una nova versió de la intranet dela Universitat. Es tracta d’una versiómolt més versàtil i fàcil d’utilitzar, i queha incorporat noves funcionalitats adisposició de la comunitat università-ria, com ara la consulta del correuelectrònic, nous espais d’informació oun cercador.

La intranet de la Universitat Autònoma es renovaUn canvi fonamental ha estat el sistema de navegació

ferència performàtica», es va fer el 23 defebrer.Diàleg entre la teoria i la pràctica dela performance és una col·laboració entreMercedes Boronat, artista especialitzadaen les arts en moviment, i Clara Laguilla,crítica i teòrica especialitzada en l’art efí-mer. El cicle clou el 8 de març amb l’actua-ciódel grupmusicalTaimaTesao, impulsatper Laura Guiteras i Toni Xuclà, que com-bina idiomes, estils, cultures, arts visuals iel llenguatge de signes.

Un canvi fonamental ha estat el siste-ma de navegació: a cada secció hi ha unmenú vertical que segueix el mateixesquema que el del web extern de laUniversitat.

EL CANVI DEL DISSENYEl segon canvi important ha estat el dis-seny, que s’ha ampliat fins a 1.280 píxelsper tal d’encabir-hi més continguts. Perveure l’aplicació en pantalla completa,s’ha de tenir configurat l’ordinador ambaquesta amplada. L’objectiu d’aquestscanvis ha estat facilitar als usuaris lamanera d’accedir a la informació quenecessiten «en menys clics» i, per tant,amb més rapidesa.

Finalment, la nova intranet també in-corpora un cercador, ubicat a la partsuperior dreta. Aquest cercador ofereixels resultats de manera global però tambéclassificant en diferents categories.

Els canvis a la intranet tindran unasegona fase en la qual es treballarà perampliar la informació que ofereixen lescapses del Campus Virtual, per simplifi-car el procés de validació a les aplica-cions, per ampliar alguns apartats, perincorporar noves funcionalitats al cerca-dor i perquè els usuaris puguin crear elseu espai personal a la intranet, comtambé adaptar-la a les seves necessitatsinformatives tancant les capses que noels interessin.

COMUNITAT14

La UAB va presentar, el 19 de gener, elsseus espais infoaccessibles a represen-tants de l’ONCE i de les Nacions Unides,coincidint amb una reunió del FocusGroup of Audiovisual Media Accessi-bility, un dels grups de recerca de laUnió Internacional de Telecomunica-cions, agència de l’ONU per a les tecno-logies de la informació i la comunicació.A la reunió, també s’hi va presentar elPla per a la Discapacitat de la UAB i lesdiferents actuacions que es duen aterme a la Universitat per atendre elsestudiants amb diversitat funcional.

Van intervenir-hi María José Recoder,vicerectora de Relacions Institucionalsi Comunicació; Peter Looms, presidentdel Comitè d’Estandardització de l’Ac-cessibilitat de l’ONU; David Zanoletty,cap d’Accessibilitat a la Tecnologia iR + D de la Fundació ONCE; Enric Botí,president del Consell Territorial del’ONCE a Catalunya; Carolina Gala,directora de l’Observatori per a laIgualtat, que va presentar el Pla per ala Discapacitat de la UAB; el vicerectorde Transferència Social i Cultural,

La UAB presenta els espais infoaccessiblesdel campus de Bellaterra

La neu va emblanquinar el campus el 2 de febrer

Bonaventura Bassegoda, que va explicarel Pla d’Atenció a l’Estudiant Discapa-citat; i Manel Ebri, delegat de laGerència per a la Infoaccessibilitat, queva parlar del projecte dut a terme alsauditoris del campus.

Després es va fer una visita guiada a lessales d’actes infoaccessibles del Rectorat,de la Facultat de Ciències de la Co-municació i de la Facultat de Traducció id’Interpretació. També es va fer una de-mostració de cinema infoaccessible al’Edifici d’Estudiants i, finalment, es vanmostrar les cabines d’autoaprenentatgeadaptades de la Biblioteca de Comuni-cació i Hemeroteca General.

AB Biotics, empresa derivada de la UABde l’àmbit de la biotecnologia, ha presentatun test que permet als metges identificarquin tractament serà el més efectiu i segurper a un pacient amb depressió, segons lescaracterístiques del seu ADN extret de lasaliva. No tots els pacients responen igualal tractament d’aquest trastorn, perquè laresposta als fàrmacs pot estar condicionadafins a un 85 % per factors genètics.En aquest sentit, el nou test analitzala predisposició del pacient a respondreals principis actius més utilitzats en eltractament de la depressió. Aquestainformació permet seleccionar ambmés seguretat quin fàrmac ha de prendrei en quines dosis, en funció de les sevescaracterístiques genètiques. Segonsl’empresa, així es redueix el risc d’efectessecundaris, principal causa d’abandó de lamedicació en psiquiatria. S’estima queel 10 % dels pacients amb depressió tenenproblemes amb la seva medicació actual.El nou sistema d’anàlisi és útil tant peridentificar el primer tractament per alspacients que acaben de ser diagnosticats,com per als que necessiten canviar-lo.

Test genèric per encertar-laamb els fàrmacs antidepressius

BREUS

El dijous 2 de febrer, es va produir una nevada a tot Catalunya que va afectar elcampus de Bellaterra, com també el de Sabadell i la ciutat de Badalona. Aquest fet vaprovocar l’aturada de l’activitat a la Universitat partir de les 10.30 h del matí.A Bellaterra, la neu ens va deixar imatges ben diferents de les que solem veure.

D’esquerra a dreta, David Zanoletty i Enric Botí,de l'ONCE, en la seva visita a la UAB.

COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

EL PAPEL DE LA INCLUSIÓN COMUNICA-TIVA SOBRE EL POTENCIAL DEL DESA-RROLLO. Á. Rodríguez Bravo, N. MontoyaVilar, L. Mas Manchón, R. Penha AlvesVianna. Alacant: ECU, 2010.En el llibre, els autors -entre els quals hiha els professors de la UAB, ÁngelRodríguez i Norminanda Montoya-, apli-quen l’estudi de cas per analitzar la situa-ció d’inclusió-exclusió comunicativa dedues comunitats de pescadors ben allun-yades l’una de l’altra, però amb problemesmolt similars: una situada al Brasil i l’al-tra, a Vilanova i la Geltrú. Ambdues viuenuna crisi econòmica per l’esgotament delsrecursos pesquers. El llibre analitza i estu-dia el cas des del punt de vista econòmic,social i comunicatiu.

TRACTAT SOBRE L’AMORHEROIC. Arnau deVilanova. Barcelona: Barcino, 2011.Aquest Tractat sobre l’amor heroic, delqual s’ofereix la traducció catalana acara-da amb el text original, és el primer tractatllatí dedicat exclusivament a l’amor hereosde què es té constància. Aquesta denomi-nació científica remet a la malaltia d’amor,a la passió amorosa, de què parlen elspoetes medievals. Arnau explica els pati-ments dels enamorats d’acord amb lesteories mèdiques de l’època i proposaalguns remeis per a aquesta afecció, quees considerava potencialment mortal.

L’Observatori per a la Igualtat de laUniversitat Autònoma de Barcelona hafet un estudi diagnòstic de «Les condi-cions de promoció de les dones del PASde la UAB», col·lectiu que representa el76 % del PAS funcionari i el 51 % del PASlaboral. La finalitat ha estat detectar elsfactors que incideixen i tenen més pes enla promoció del PAS. La participacióen aquest estudi ha estat de 533 perso-nes, xifra que representa el 21,4 % del PASde la UAB.

Els resultats assenyalen que, a les cate-gories més altes, les dones tenen unapresència menor que en la proporciógeneral corresponent a cada règim jurí-dic. Les principals dificultats de les donessembla, per tant, que se situen en la pro-moció cap a categories de direcció.

Segons l’estudi, les diferències que s’ob-serven en les trajectòries de dones i homesestableixen com a determinants els fac-tors següents: les responsabilitats fami-liars, les condicions d’accés (la posició iedat), el nivell educatiu, la formació i l’o-rientació professional dels individus, i lesaspiracions i expectatives professionals.

Pel que fa a les responsabilitats fami-liars, l’estudi ha detectat que les treballa-dores que s’ocupen principalment de lestasques de la llar són les que menys espromocionen a les categories de direcció(2,9 %), i la majoria ocupen categoriesd’administrativa o equivalent (45,7 %).Per contra, les dones que externalitzenaquesta activitat o la comparteixen uni-formement, presenten més probabilitatsd’ocupar posicions de direcció (el 38,5 %i el 26,9 %, respectivament).

Pel que fa al nivell educatiu, la majorpart dels homes amb llicenciatura ocu-pen un càrrec de direcció (58,6 %), men-tre que les dones d’aquest mateix gruprepresenten el 33,3 %. Es detecta que elshomes (31,8 %) fan més màsters i post-graus en relació amb les dones (22,8 %).

L’estudi mostra que les aspiracions delshomes són més ambicioses que les de lesdones. Així, mentre que el 24,3 % de lestreballadores voldria arribar a les posi-cions de tècniques del grup 1 i l’escala A,en el cas dels homes és el 40,7 %, la qualcosa manifesta que els agradaria ocuparaquestes categories. El fet que els homesmostrin més interès per les categories dedirecció que les dones podria explicar,en part, les diferències que hi ha en ladistribució per sexe d’aquestes catego-ries, on les dones (47,2 %) estan molt persota del que els correspondria segons elseu pes en la totalitat del PAS (69,6 %).

Estudi de les condicions depromoció de les dones del PAS

L’Observatori per a laIgualtat de la UAB detectadiferències substancials en latrajectòria d’homes i dones

S’exposa «¿El mundo feliz de la dictadura?»

El 14 de febrer es va presentar l’exposició «¿El mundo feliz de la dictadura? Poderpolítico y vida cotidiana en la RDA», al vestíbul del Teatre de la UAB (plaça Cívica).A l’acte, va ser-hi present Thietmar Bachmann, cònsol adjunt d’Alemanya a Bar-celona. La mostra recull fotografies de Harald Schmitt, corresponsal de la revistaStern entre 1977 i 1983, i es podrà visitar fins al 26 de març.

L’AUTÒNOMA haparlatambel president del’Acadèmia de Ciènciesde NovaYork

L’ENTREVISTA16

Com afecta l’ús de les xarxes socialsa la comunicació científica?Els lectors joves consulten les revistes enlínia per mitjà de les xarxes socials, ambalgoritmes que els fan arribar només aallò que volen veure, informació del seupropi camp. Això fa que, sense l’experièn-cia de fullejar una revista de paper, es per-din coses que poden ser extraordinàries.També hi ha una part positiva: la ciènciapot moure’s més ràpidament, ja no calesperar les publicacions tradicionals i lesidees poden proliferar arreu del món.

Anem cap a un model d’accés lliureo sobreviurà el model tradicional?Quan era editor de Science em preocupa-va el fet que, si el model d’accés lliure

Ellis Rubinstein

l’autònoma L’AUTÒNOMA Publicació de la UAB

EDICIÓ I PRODUCCIÓ:Àrea de Comunicació i de Promoció

REDACCIÓ: María Jesús Delgado,Clara Florensa, Miguel Ángel Linares,Octavi López, Sònia Perelló,Lucas Santos

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

FOTOGRAFIES: Antonio Zamora,Pierre Caufapé, Jordi Pareto

Febrer de 2012. Núm. 254Les opinions expressades per les personesentrevistades reflecteixen únicament lesseves idees. Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts d’aquestarevista sense l’autorització escritade l’editor. L’AUTÒNOMA es pot imprimiren format Acrobat via Internet a:www.uab.cat

UNIVERSITAT AUTÒNOMADE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.catg.premsa@uab.cat

esdevenia la norma, les societats científi-ques que publiquen les revistes nopodrien guanyar prou diners i serienincapaces d’adaptar-se als nous reptes.Però sembla que les revistes PLoS (d’ac-cés lliure) sobreviuen bé sense ajutseconòmics. Si això és veritat, potser seràpossible que una nova forma de publica-ció oberta pugui sobreviure. Crec que ésbo que l’accés lliure porti més informa-ció a la gent, però sóc escèptic sobre si estracta de l’únic model possible per alfutur.

Com veu les retalladesen els pressupostos per a recercaque s’apliquen aquí?Estic a favor de macroeconomistes comJeffrey Sachs, premi Nobel, o JosephStiglitz. En aquest tipus de crisi finance-ra, és important invertir més diners enrecerca, fins i tot quan això incrementael deute a curt termini. Si no ho fas així,crees una espiral que porta a una reces-sió encara més gran. Em preocupaaquesta mena d’obsessió per retallar.

Les retallades són un gran perill. Laciència i la tecnologia són els caminscap al desenvolupament econòmic pera la major part dels països desenvolu-pats. Però també ens hem d’assegurarque s’estiguin creant llocs de treball, ino només resultats, que potser tindranun retorn d’aquí a vint o trenta anys. Calun lideratge innovador. Els governs hau-rien d’incrementar el pressupost, peròtambé gestionar-lo de manera intel·li-gent.

Com prioritzaria aquestes inversions?Cal, sobretot, incentivar aliances multi-laterals per establir sinèrgies. Els gransdesafiaments globals, com el desenvolu-pament econòmic, el clima, la salut o lareducció de la pobresa, requereixensolucions complexes. També cal ajudarla gent jove, els líders del futur. S’inver-teix en grans edificis, en centres biotec-nològics, i no es fan les petites inversionsen el talent jove. Aquest és, segons lameva opinió, un dels errors més crucialsque cometen els governs.

«Si no invertim més en recerca,la recessió serà encara més gran»

Ellis Rubinstein, graduat en literaturaanglesa a la Universitat de Califòrnia,presideix actualment l’Acadèmiade Ciències de NovaYork. Va ser editor,entre d’altres, de les revistes Newsweek,Science 86, IEEE Spectrum i The Scientist.Com a editor en cap de Science,càrrec que va ocupar de 1993 a 2002,va internacionalitzar la secció de notíciesi va ser pioner en l’edició en línia de larevista. La seva tasca com a periodistaha estat guardonada amb el NationalMagazine Award, el premi de la indústriaeditorial dels EUA equivalent al Pulitzer.Ha estat membre del Fòrum EconòmicMundial, és assessor de diversos governsi té una visió de la ciència general, de coms’ha d’innovar i de com s’ha de potenciari difondre la recerca. Rubinstein va visitarla UAB convidat pel BIOclusterUAB,on va donar la seva visió del nostresistema de ciència i tecnologia.

ANTO

NIO

ZAMORA