l’autònoma 217

PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA SETEMBRE DE 2008

ES CONCENTRA LADEMANDA D’ESTUDIS

Els estudis de la branca deles Ciències de la Salut tor-nen a concentrar la deman-da d’estudis universitaris atot Catalunya. A la UAB,Biotecnologia, seguida deMedicina, han estat lestitulacions amb la nota detall més alta. PÀGS. 6

AGRAÏMENT A LESPERSONES PREMIADES

El 18 de juliol passat va tenirlloc un acte d’agraïment alsprofessors i investigadorsde la UAB que han rebutpremis i reconeixements perpart d’altres institucions perla seva activitat acadèmica ide recerca al llarg delsúltims anys. PÀG. 14

Nascuda l’any 1968, la Universitat Autònoma celebra aquest curs 2008-2009 el seu 40 aniversari. Aquest és el cartell oficial de la celebració. PÀG. 3

EINA PER ESTUDIAREL LITORAL CATALÀ

Investigadors de la UAB i delCREAF, en col·laboració ambla Generalitat, han creat unnou sistema d’informaciógeogràfica per als usuarisde tota la cartografia dereferència i de les bases dedades georeferenciables peral litoral català. PÀG. 9

02

CONSELL DE GOVERN

En el Consell de Govern del 17 de juliol, elrector de la UAB, Lluís Ferrer, va exposarun ampli informe sobre l’activitat univer-sitària dins del qual va anunciar la sevadecisió d’avançar la fi del seu mandat. Alproper Consell de Govern es proposaràun calendari per a la renovació del rectori de l’Equip de Govern. Així doncs, la tar-dor vindrà marcada per la renovació ins-titucional, ja que el proper mes de no-vembre, també tindrà lloc l’elecció delsmembres del Claustre.

El rector va explicar que les raons perno esgotar el seu mandat són bàsicamentpersonals, però que també considera queara és el “moment oportú” per a plantejarun canvi. Va reflexionar que els “projectesuniversitaris sobrepassen les persones” ique, segons va dir, ara “s’acaba una etapai que cal engegar-ne una de nova”.

En aquest sentit, el Consell de Governva aprovar un comunicat en què agraeixal rector “que hagi plantejat la seva deci-sió en aquest moment perquè facilita iimpulsa el procés de convergència ambl'espai europeu d'educació superior”. Eltext expressa també el “suport, compren-

El curs 2008-2009 arrenca amb una profundarenovació institucional al Claustre i al Rectorat

Durant aquesta tardortindran lloc les eleccions alClaustre, al novembre, i arector, encara sense data

INFORME DEL RECTOR

MÉS INFORMACIÓ: www.uab.cat/relacions-institucionals

ACORDS

TÍTOLS DE GRAU I ADSCRIPCIÓ ALSCENTRESS'aprova la proposta de creació de setzetítols de grau i la seva adscripció als dife-rents centres de la UAB per al curs acadè-mic 2009-2010.

UNIVERSITAT ELECTRÒNICAS'aprova el Pla estratègic d'universitatelectrònica.

FUNDACIÓ HOSPITAL CLÍNICVETERINARIS'aprova la creació de la Fundació Hos-pital Clínic Veterinari, que col·laboraràamb la Facultat de Veterinària en la do-cència, la recerca i la prestació de serveis.

DOCUMENT CONTRA L'ASSETJAMENTS'aprova el document Política per a ladignitat de les persones - Instruments per

a garantir un entorn lliure d'assetjamenta la Universitat Autònoma de Barcelona.

CREACIÓ DE FACULTATS I ESCOLESS'obre un termini de 15 dies per tal queles facultats, escoles i departamentsafectats presentin, si ho consideren con-venient, al·legacions a la proposta decreació de la Facultat d'Economia i Em-presa i de l'Escola d'Enginyeries.

El rector va aclarir que elldiscrepa amb el CIC en el fetque s’exigeixi una acreditacióprèvia de català als funcionaris

de l’exigència del català al professoratuniversitari i sobre la discrepància de laUAB sobre aquesta qüestió.

Ferrer va recordar el Pla de llengües dela UAB i el compromís de la UAB amb elcatalà i amb l’evolució cap a un campusmultilingüe. Segons el rector, la propostadel CIC va en aquesta línia, però ell dis-crepa en el fet que s’exigeixi una acredi-tació prèvia en el cas dels funcionaris ique es generalitzi a tot el professorat, per

l’efecte que això pugui tenir sobre la car-rera acadèmica i l’atracció de talents.

Pel que fa a la docència, el rector va ex-plicar l’assignació de prop de 8.300 estu-diants a la UAB. Va comentar que, tot itenir una gran oferta de places, la UAB téuna demanda molt forta i han pujat unamica algunes notes de tall (més informa-ció a les pàgines 4 i 5).

ENFORTIR LA BASE DE LA RECERCATot seguit, el rector va fer una reflexiógeneral sobre la recerca a la UAB en quèva apostar per enfortir “la base de la re-cerca” amb mesures com augmentar elnombre d’investigadors o elaborar guiessobre els programes de finançament.

Un altre punt de l’informe tractava al-tres qüestions que afecten la comunitatuniversitària. El rector va informar queels expedients informatius i disciplinariscontra les persones implicades en els in-cidents dels últims mesos segueixen elseu curs. Ferrer va afirmar que els estu-diants tindran totes les garanties i queestà “obert el diàleg”. Va explicar quetambé el síndic de greuges ha mostrat in-terès a intervenir en aquesta qüestió.

També es va recollir a l’informe la situ-ació de les negociacions entre la Gerèn-cia i els sindicats per a fer millores en laplantilla i en les retribucions del PAS fun-cionari, on s’està intentant assolir unaproposta de consens.

sió, respecte i afecte al rector” i valora“molt positivament” la política univer-sitària dels dos darrers mandats “tot i ladiversitat d'opinions que s'han posat demanifest en els debats del Consell”.

Tot seguit, l’informe es va centrar enaspectes més concrets de l’activitat uni-versitària. El rector va dedicar un apartatdel seu informe a parlar de la llengua a laUAB. Va explicar que s’ha produït unacampanya mediàtica molt distorsionadaa partir de les declaracions de la comis-sionada per a Universitats i Recerca de laGeneralitat i del Consell Interuniversitaride Catalunya (CIC) en relació a la qüestió

03

CAMPUS

L’entrada a la cinquena dècada de laUniversitat Autònoma -nascuda l’any1968- és una fita que coincideix amb laprejubilació o jubilació d’una part impor-tant del professorat i del personal de laprimera generació que va entrar a la UAB.Això ha motivat a celebrar els 40 anys dela Universitat. Serà just el moment de “re-flexionar sobre el camí recorregut, reco-nèixer el treball de les persones que l’hanfet possible i projectar la institució cap alfutur”, segons assenyala el rector LluísFerrer.

El tret de sortida dels actes del 40 ani-versari s’iniciarà amb la inauguració decurs el dia 26 de setembre, on l’exrectormés veterà, Antoni Serra-Ramoneda,impartirà la lliçó inaugural titulada “Alvoltant de la fundació de la UAB”. Ambmotiu de l’efemèride s’estrenarà un vídeoque repassa la història de la Universitat alllarg de tots aquests anys.

L’exrector AntoniSerra-Ramoneda fa la lliçóinaugural donant la sevavisió de la Universitat

La UAB celebra aquest curs el 40 aniversari

La poesia envairà un acte d’inauguració de curs especial

Per inaugurar l’”Any UAB” o l’any en què es ce-lebrarà el 40 aniversari de la Universitat, s’haoptat per donar protagonisme a la poesia i alspoetes de la Universitat. Així, s’ha fet unaselecció de poemes escrits per 13 poetes quehagin estat o estiguin vinculats a la UAB. El re-cital de poesia anirà a càrrec de l’actriu RosaVila, acompanyada al piano per Francesc Cor-tés, que tocarà peçes de Xavier Montsalvatge,Manuel Blancafort i Frederic Mompou.

Els poemes triats són de Germán Cánovas,becari de recerca; Jordi Julià, professor; Su-sanna Rafart, exalumna; Anna Aguilar-Amat,professora; Jospep Ramon Roig, exalumne;David Jou, professor; Francesc Parecerissas,professor; Jaume Terrades, professor emèrit;Gabriel Ferrater, exprofessor; i els doctorshonoris causa Manuel V. Montalbán, MiquelMartí Pol, Ramon Xirau i Joan Brossa -aquestdarrer no investit a causa del seu decés.

Desprésqueel6dejunyde1968foscreadalaUniver-sitatAutònomadeBarcelona,a la tardord’ara faqua-ranta anys començaren les activitats acadèmiques ales dues primeres facultats, la de Lletres, al MonestirdeSantCugatdelVallès, i ladeMedecina,a l’Hospitalde Sant Pau. La ‘uap’, l’ “Autònoma de Bellaterra” o,simplement, l’Autònoma, celebra, doncs, el seu qua-rantè aniversari.

O seria millor dir, ‘celebremel nostre quarantèani-versari’, perquè les institucions sense les personesno existeixen. Són els homes i les dones que hi creu-en,ques’hi enfaden,quehi treballen, lesque lescon-figuren.LaUABnoésunlogotip,noésuncolor,noésunes columnes; la UAB és cadascuna de les caresúniques i irrepetibles de tots els que hi han esmerçathores de docència, de recerca, de gestió i de vida.

Un aniversari serveix per recordar, per agrair i perreflexionar. Els records vénen molt ràpids a la ment ials llavis, diferents segons el temps de cadascú. UnsrecordenelmanifestdeBellaterrade l’any1975;d’al-tres el recital de Raimon l’any 1985; uns altres potserlaconferènciad’S.Hawkingl’any1988;n’hihaaquivea la memòria la construcció de la vila universitàrial’any1992ola inauguraciódelescolumnesd’Alfaroel1999; el ‘no a la guerra d’Irak’ el 2003 o la inaugura-ció del Parc de Recerca el 2007.

L’agraïmentsemprequedacurt.Defectesdelacon-temporaneïat són la seva memòria curta, la mancade temps per atendre-la i la sola consideració d’allòque és immediat. És bo dedicar espais a escoltar i areconèixer la tascadequienshaprecedit; imésquanlageneraciódepionersésapuntd’abandonar lasevavida activa.

La ‘re-flexió’ demana un anar i venir continuat deles idees passades i presents, per determinar leslínees d’actuació del futur. Aquest espai de temps, elfutur, ésenmansde lespersonesque tenenentre25i 35 anys, però tots tenim l’obligació de deixar-los elterreny ben assaonat.

El Dr. Villar Palasí, després del seu cessament ful-minant com a rector l’any 1973, va afirmar: “Aquestauniversitatvanéixerambelsupòsitqueeranova iqueno podia resignar-se a ser una universitat més”. Lespersonesdelpassat idelpresent, i el recorregutde lainstitució fins avui són prova que no s’equivocava. Lespersonesdel futur i la trajectòria immediataque jaespalpa són garantia que els seus mots tenen encaramolt temps de vigència. “I, si això és supèrbia,siguem, doncs, superbiosos.” Així acabava la fraseVillar Palasí.

JJooaann CCaarrbboonneellll,, vicerector d’Estudiants i de Cultura

Els perquès d’unacelebració

Un dels actes més especials de l’efemè-ride serà la Festa de l’aniversari, una citaque permetrà la trobada de tots els mem-bres de la comunitat universitària quehan participat en la construcció de laUniversitat al llarg dels 40 anys. Serà el 3d’oc tu bre, al poliesportiu del Servei d’Ac -ti vi tat Física (SAF), a les 21 hores, i con-sistirà en un sopar i un ball amenitzat perl’orquestra La Salseta del Poble Sec.

Un repàs acurat de l’evolució i el futurque té per davant la UAB és del que trac-tarà l’exposició que s’està enllestint, unamostra que repassarà els 40 anys de laUAB amb una mirada al futur. A més, lesfacultats realitzaran diferents ac tes percommemorar l’aniversari, on tin dran unprotagonisme destacat les per so nes quehan contribuït a fer crèixer la Universitat.

Tot i que es pot considerar una univer-sitat jove, la UAB ha fet “un recorregutintens per tal d’esdevenir una instituciócapdavantera en docència, en recerca ien transferència del coneixement en elpanorama nacional i internacional”, diuel rector, i destaca que “a ques ta trajectò-ria ha estat traçada per un conjunt depersones que des dels inicis han creguten el projecte de la nostra universitat”.

04 CAMPUS

Albert Jovell obté la Medalla al Mèrit Professional

Premi literari per al professor José Ramón López

Anna Masip guanya un premiliterari de novel·la

PREMIS

Anna Masip Argilaga, membre del personald’administració i serveis i cap de Ges tió dePro jec tes de la UAB, ha estat la guanyadora dela catorzena edició del Premi Valldaura deNovel·la Memorial Pere Cal ders, gràcies a l’o-bra Retrobar la salut. Aquest premi literari pera obres escrites en llengua catalana, que esconvoca a Cerdanyola del Vallès, està organit-zat per l’Ajuntament de la ciutat i per la UABjuntament amb l’entitat Divendres Culturals. Elguardó, que es va lliurar la primavera passada,té una dotació econòmica de quatre mil euros.L'obra guanyadora serà editada i publicada perEdicions UAB.

El director general de la Fundació BibliotecaJo sep Laporte i del projecte UAB Uni ver si tatdels Pacients, Albert J. Jovell, ha es tat gu ar -do nat amb la Medalla al Mèrit Pro fes sio nal queli ha concedit el Col·legi Ofi cial de Metges deles Illes Balears. A aquest reconeixement, se liuneix el rebut en els III Pre mios ADELANTE,que atorga l’As so cia ció Va len cia na d’Es cle ro siLateral Amio trò fi ca (ADELA-CV). Jovell és lli -cen ciat en Me di ci na, en Cirurgia, en So cio lo giai en Cièn cies Po lí ti ques i doctor en SalutPública per la Uni versitat de Harvard (EUA). Ésmembre del Departament de Pediatria, d'Obs -te trí cia i Ginecologia i de Medicina Preventiva.

El professor del Departament de FilologiaEspanyola José Ramón López García ha guan-yat el Premi Internacional Gerardo Diego, con-vocat per la Fundació del poeta de Santander,la Conselleria de Cultura i la Regidoria deCultura de l’Ajuntament de Santander. L’obraguanyadora Vanguardia, revolución y exilio: lapoesía de Arturo Serrano Plaja és un assaig enel qual es retrata l’estela d’un dels poetesinjustament denominats menors. El professorLópez García és un expert de la literatura delsegle XX, amb especial dedicació a les avant-guardes, l’exili republicà de 1939 i el teatre ipoesia espanyoles contemporànies.

preferència a l’Autònoma han estat Me di -ci na, Mestre -d’Educació Infantil-, Pe rio -dis me, Psicologia i Veterinària, per aquestor dre. Enguany destaca el nombre de ti -tu la cions que han pujat la nota de tallrespecte el curs passat, que són 29 estu-dis. En total, l’Autònoma ha tingut 8.219assignats al juny, entre totes les seves ti -tu la cions de centres propis i adscrits.

Pel que fa a les vies d’accés, a l’Au tò no -ma ha augmentat respecte el curs passatel nombre d’estudiants ja diplomats i lli-cenciats que accedeixen als estudis, aixícom també els estudiants estrangers.

Una altra novetat a la UAB ha estat labona acollida dels nous graus de Física,Hu ma nitats, Matemàtiques, i els doblesgraus/llicenciatures de Ma te mà ti ques +Enginyeria Informàtica i Matemàtiques +Física. Destaca aquest darrer, ja que per10 places que oferia hi ha hagut un totalde 92 persones que han sol·licitat l’accés.En total, han estat 280 places ofertades degraus, per un total de 840 alumnes quehan sol·licitat l’accés.

Biotecnologia, seguidade Medicina, són les carreresque han tingut una nota detall més alta a la UAB

Les titulacions de l’àmbit de les ciènciesde la salut tornen a ser, tal com ja va pas-sar l’any passat, les que han tingut mésdemanda entre els futurs estudiants uni-versitaris catalans. Així, els estudis méssol·licitats en primera preferència, a ni -vell de tot Catalunya, han estat els deMe di ci na (3.477 persones), seguits d’In -fer me ria (2.478 persones), Mestre d’E du -ca ció infantil (2.191) i Administració i Di -rec ció d’empreses (2.026). La nota de tallmés alta ha estat Medicina a la Uni ver si -tat de Barcelona, amb un 8,60.

A la UAB també se segueix aquesta ten -dèn cia. Biotecnologia torna a ser la titu-lació amb la nota de tall més alta, ambun 8,56, i la segona de tot Catalunya, se -gui da de Medicina, amb un 8,31. Les ti -tu la cions més sol·licitades en primera Continua a la pàgina següent

Es concentra la demanda d’estudisEls de ciències de la salut, els de més èxit

Creat un institutinteruniversitarisobre gènere

L’1 de juliol, a Barcelona, va tenir lloc lainauguració de l'Institut In te r u ni ver si ta -ri d'Estudis de Dones i Gènere (IIEDG).Es tracta d’una entitat de recerca interu-niversitària fundada per la UAB, la UB, laUdG, la UdL, la URV, la UPC i la UVic queaplega una vintena de grups de recerca.Té la finalitat d'enfortir i donar suport ala recerca en estudis de dones i gènere, amés de consolidar el màster in ter u ni ver -si ta ri en Estudis de Dones i Gènere, elpri mer màster oficial a Catalunya queplan te ja els estudis de gènere com a eixvertebrador del pla docent. La presiden-ta de l’IIEDG és Marta Selva.

Un moment de la presentació de l’IIEDG.

CAMPUS 05

Un altre estudi de grau destacable haes tat la titulació de grau conjunta entre laUAB i la UPF de Medicina, amb 60 placesofertades, que ha tingut una demanda de2.640 persones.

PREINSCRIPCIÓ A CATALUNYASegons les dades del Departament d’In -no va ció, Uni ver si tats i Empresa, de la Ge -ne ra li tat de Catalunya, a nivell general,ha augmentat un 3,29% el nombre d’a-lumnes preinscrits per cursar estudisuni ver si ta ris arreu de Ca ta lun ya respectel’any 2007, de manera que han passat de42.679 a 44.085.

Aquest jove de Sant Cugat, que va estu-diar a l’Institut Cultural del CIC de Bar ce -lo na, ha entrat a la Universitat Autònomaamb un 9,80 a l’expedient per fer Bio tec -no lo gia. Des que va estudiar Biologia alBat xil le rat, es va sentir atret pels estudisd’aquest àmbit. L’Eduard ha tret la notade selectivitat més alta de tot Catalunya,un 9,94.

“Vaig conèixer l’Autònoma per la Jor na -da de Portes Obertes: vaig anar a la xerra-da dels estudis de Biotecnologia i vaigveu re el campus per primera vegada”, ex -pli ca. “Em va sorprendre positivament elfet que hi ha via moltes activitats extra-cadèmiques per fer”, assegura. Ell, demoment, té pensat estudiar idiomes, ale-many i anglès, i més endavant potser feralgun tipus d’esport: tennis de taula,muntanyisme o bàs quet.

No està nerviós per començar, però “síque tinc moltes ganes”. Pensa que li aniràbé perque “si estudies el que t’agrada, se -gur que et va bé”. En el futur, es vol dedi-car a fer recerca.

Ve la pàgina anterior

Eduard Ansaldo (9,80)Biotecnologia

Dídac Martínez (9,65)Física-Matemàtiques

Clara Fontdevila (9,79)Sociologia

El Dídac estudiarà la doble titulació delgrau de Física-Matemàtiques, després detreure la millor nota a les PAAU de lademarcació de Tarragona amb un 9,42 iaccedir a la UAB amb un 9,65. “Vaig triarl’Autònoma perque m’interessava moltaquesta doble carrera i buscava algunestudi que complementés la física”.

El Dídac, que és d’Altafulla i ha estudiata l’IES Torredembarra, viurà durant elcurs a la Vila Universitària. Va veure quela UAB oferia aquest estudi en un fulletói a continuació va buscar al web mésinformació. Es va posar en contacte percorreu electrònic amb el coordinador dela titulació, el qual “em va respondremolt rapidament i amablement sobre elscontinguts de la carrera, cosa que em vafer acabar de decidir”, explica.

El fet que sigui un estudi adaptat al’EEES “crec que serà positiu perquè faci-litarà la mobilitat amb altres universi-tats”. Després de la carrera, el Dídac volde dicar-se a fer recerca en física quànti-ca o física de partícules.

La Clara ha entrat a la UAB amb una notaa l’expedient acadèmic de 9,79, la segonamés alta per entrar a l’Autònoma desprésde la de l’Eduard Ansaldo. Estudiarà So -cio lo gia, titulació que ha triat perquèsem pre s’ha sentit “encuriosida per co -nèi xer com funciona la societat i com in -flueix en les persones”. Ha fet Bat xil le rata l’IES Pius Font i Quer de Manresa, ciu-tat on resideix i des d’on vindrà cada dia.

Ha triat la UAB, una universitat que té aprop de casa i de la qual té “bones re fe -rèn cies de gent que hi ha estudiat”. Perconèixer la UAB va venir a la Jornada dePortes Obertes del passat mes de gener.“Em va agradar molt el campus i, sobre-tot, el fet que hi hagi molt contacte ambgent d’altres carreres, no estàs tancat enels teus estudis i ja està” diu aquesta noiaa la qual li agrada molt la sociolingüísti-ca però que reconeix que no té clar el seufutur laboral. El que sí que sap del cert ésel que espera de l’experiència università-ria: “tinc ganes de veure com és el món apart de la meva ciutat i del meu entorn”.

Notes de tall a la UAB

Estudis Nota d’accés (PAU)1 Biotecnologia 8,562 Medicina 8,313 Comunicació Audiovisual 7,974 Veterinària 7,475 Publicitat i Rel. Públiques 7,456 Periodisme 7,19 7 Traducció i Interpretació (Anglès) 6,878 Adm. i Direcció d’Empreses/Dret 6,81

“Tenia molt clar que voliaestudiar Biotecnologia”

“Buscava algun estudi quecomplementés la física”

“Espero descobrir un noumón a la universitat”

CAMPUS06

La UAB organitza un gran quantitat d’es -de ve ni ments que generen, de ma ne ra di -rec ta o indirecta, una sèrie d’impactesam bientals derivats de la utilització derecursos i de la generació de residus i d’e-missions de CO2. Amb l’objectiu de mi ni -mit zar aquests impactes ambientals,l’Oficina de Medi Ambient (OMA) de laUAB ha dissenyat el Pro gra ma de reduc-ció i compensació d’emissions de CO2

dels actes organitzats. Aquest pro gra mas’em mar ca en la línia estratègica de ges-tió de residus i ambientalització del Plad’ac ció per a la sostenibilitat de la UAB.

El principal objectiu d’aquest nou pro-grama és la introducció de criteris de sos-tenibilitat en el disseny i la celebraciódels actes que s’organitzen a la nostrauni ver sitat. Per a assolir-lo s’ha desenvo-lupat un seguit d’eines i recursos pràcticsque facilitaran la implantació d’iniciati-ves ambientals en els esdeveniments. LaGuia per a fer més sostenibles els actes queorganitza la UAB, redactada per tècnicsde l’OMA, és el document de base d’a-quest programa i conté la descripció teò-rica i pràctica de moltes bones pràctiquesambientals adreçades a l’organitzaciód’esdeveniments.

Un segon objectiu, que té una dimen-sió principalment didàctica, és el de fo -men tar que es puguin calcular les emis-sions de CO2 que es produeixen durantla celebració dels actes i que són causa-des, principalment, per la climatització ila il·luminació de les sales, així com pelsdesplaçaments dels assistents a l’acte.Per tal de facilitar el càlcul d’aquestesemissions, s’ha dissenyat una calculado-ra específica, i els resultats que s’obtin-guin podran ser interpretats com unindicador ambiental de cada esdeveni-ment organitzat a la Universitat.

Un cop fets els càlculs, els organitza-dors i els participants de l’acte tindranl’op ció de compensar les seves emis-sions mitjançant diferents projectes quees duen a terme al campus de la UAB ique pertanyen als àmbits de foment deles energies renovables, d’eficiènciaener gè ti ca i de gestió dels espais agrofo-restals del campus.

La OMA ha editat un CD multimèdiasobre el projecte on es pot consultar totala in for ma ció i els documents necessarisper “ambientalitzar” l’organització d’ac-tes. També es pot consultar aquesta in -for ma ció al web de l’Agenda 21 de laUAB www.uab.cat/agenda21 (a l’apartatActes més sostenibles, dins la seccióProjectes actuals).

La realització d’aquest projecte de sos-tenibilitat ha estat possible gràcies a lacol·laboració de la Fundació Territori iPaisatge de la Caixa de Catalunya.

Els actes organitzats per la UAB seran més sostenibles

L’Oficina de MediAmbient de la UAB haelaborat un programa perreduir les emissions de CO2

Les professores Amparo Moreno i Marta Corcoy.

El 10 de juliol, José Lledó, director del de -par ta ment de Joves de la FundaciónBan ca ja, i Jordi Marquet, vicerector dePro jec tes Estratègics-Parc de RecercaUAB, van presentar el conveni entre laFundación Bancaja i la UAB per a la cre-ació de la ‘Càtedra Bancaja Jóvenes Em -pren de do res-UAB’. L'objectiu d'aquestacàtedra és fomentar la vocació empresa-rial, donar suport a les iniciatives em pre -ne do res dels estudiants de doctorat iprofessors júnior.

Signat un acord per crear la CàtedraBancaja Jóvenes Emprendedores-UAB

Dotada amb 25.000 euros anuals, la cà -te dra servirà de marc per a diverses acti-vitats, com ara la formació dels joves in -ves ti ga dors, conferències, programes dere cer ca, etc. En l'acte de presentació,Mar quet i Lledó es van mostrar molt sa -tis fets per la seva creació. Per a Marquet,aquest tipus de col·laboracions suposen“iniciatives necessàries que permetenenfortir i consolidar, a través de la trans-ferència de coneixement, la relació entrela universitat i la societat”.

Mapa Interactiudels Mitjans deComunicació

El Laboratori de Comunicació Pública(LCP) de la UAB ha elaborat un Mapa In -te rac tiu dels Mitjans de Comunicació aCa ta lun ya, concebut com un espai webper compartir coneixements entre perio-distes, estudiants de periodisme i ciuta-dans que hi estiguin interessats. AmparoMoreno Sardà, catedràtica del De par ta -ment de Periodisme de la UAB i directo-ra del LCP, ha presentat aquesta aplica-ció. La primera fase del projecte s'ha rea-litzat amb un ajut del Consell Social de laUAB, que ha permès desenvolupar unma pa interactiu de Catalunya.

Mitjançant requadres de text emer-gents, quan es passa el cursor es fan visi-bles els pobles, ciutats i comarques deCa ta lun ya amb informació sobre els mit -jans de comunicació que hi ha. Tambéper met disposar d'un espai a cada fit xade cada mitjà de comunicació, que po -drà ser utilitzat per exposar una breu his -tò ria del mitjà i, fins i tot, per intercan-viar in for ma ció entre usuaris autoritzats.Po deu consultar aquest servei a l’adreçahttp://www.labcompublica.info/.

José Lledó, Jordi Marquet i Joaquim Radó.

CAMPUS 07

BREUSLaUAB aposta pel web 2.0,un nou entornmés interactiu

Exemple d’un dels blogs que s’han creat mitjançant la nova plataforma tecnològica disponible al web de la UAB.

Nou acord amb la Caixad’Enginyers de Catalunya

L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de laUAB i la Caixa d’Enginyers de Catalunya hansignat un conveni de col·laboració. Mitjançantaquest acord, el PDI, el PAS i els estudiantsdel centre podran beneficiar-se delsproductes de l’entitat d’estalvi. Els alumnes,per exemple, tindran facilitats per demanarajuts per a subvencionar matrícules, adquirirequipaments informàtics, etc.

LaUAB ha desembarcat al web 2.0, el webcol·laboratiu, tot creant una plataformatecnològica per oferir als estudiants, alsprofessors i al personal d’administració iserveis la possibilitat de crear blocs iwikis personals. Com a mostra, la UAB jaofereix iniciatives tant interessants comwikis de recerca, blocs sobre receptes decuina o sobre poesia creats per estu-diants, o el bloc del campus de la UAB aSabadell, un web de centre encol·laboració amb els estudiants. A més,dos espais audiovisuals en línia,UABTube i un nou canal a YouTUBE, ofe-reixen informació de les diferents activi-tats del campus.L’oferta de la UAB consisteix en la posa-

da en marxa de quatre noves eines pera la comunitat universitària: un espai pera la creació de blocs (http://blogs.uab.cat),un espai per a la creació de noves wikis(http://wikis.uab.cat), un canal per avídeos acadèmics (http://uabtube.cat),i un canal propi a YouTube (http://es.youtube.com/uabbarcelona).L'objectiu és avançar en el camí de la

UAB 2.0 (per associació del concepte web2.0) per tal de permetre recollir l'opinióindividual (blocs), el treball col·laboratiu(wikis) o disposar d'un lloc on la comuni-tat universitària trobi un canal de vídeosota demanda (streaming VoD).

Una nova plataformatecnològica permet crearblocs i wikis personals a totala comunitat universitària

Per al rector de la UAB, Lluís Ferrer, “lacreació de les noves eines per al web 2.0que ara posem en marxa, s’emmarca enun pla estratègic que es va iniciar l’any2006 tot definint el concepte d’Universi-tat electrònica (universitat-e), per adap-tar les tecnologies a les circumstàncies, al’entorn i a la realitat que viu la UAB. Estracta d’una aposta de futur per crear unentorn acadèmic d’excel·lència, modern,avançat i productiu”. El projecte estàliderat pel delegat del rector per al'Oficina Autònoma Interactiva Docent il'e-universitat, Remo Suppi.Als espais UAB 2.0 ja es poden consul-

tar blocs com Està passant a la UAB, lavisió personal d’una treballadora de totallò que succeix al campus; La classe deBeatriz, un espai de poesia fet per estu-diants; i vídeos acadèmics fets per estu-diants i professors, com un de la Facultatde Ciències de l’Educació sobre els hà-bits dels nens i nenes de P3, o el vídeo dela campanya de publicitat de l’Autòno-ma fet per estudiants de Publicitat de laUniversitat.El web 2.0 implica un autèntic canvi de

paradigma, ja que els usuaris interaccio-nen i estableixen xarxes socials. L’expertsobre Internet Tim O’Reilly, a qui s’atri-bueix haver inventat el terme web 2.0,afirma que, actualment, els hipervinclesconstitueixen els fonaments d’Internet.De manera similar a les sinapsis del cer-vell, on les associacions es fanmés fortesa través de la repetició o la intensitat, laxarxa de connexions creix orgànicamentcom a resultat de l’activitat col·lectiva detots els usuaris de la web.

El president de l’Institut d’Estudis Catalans,Salvador Giner, i la delegada del rector pera Formació Continuada de l’Escola dePostgrau, María Teresa Paramio, van signar,el 16 de juny, un conveni de col·laboració enmatèria d’assessorament lingüístic.

Conveni de col·laboració ambl’Institut d’Estudis Catalans

El 10 de juliol, a Barcelona, va tenir lloc ellliurament de diplomes del 18è Programa deCooperació Educativa Universitat-Empresaals estudiants. Va presidir l’acte lavicerectora d’Economia, ImmaculadaVilardell, i va pronunciar la conferència decloenda del curs el Dr. Adolf Todó, directorgeneral de Caixa Catalunya.

Cloenda del programaUniversitat Empresa

CAMPUS08

El darrer Consell de Govern de la UAB,que va tenir lloc el 17 de juliol passat, vaaprovar el nomenament de dos nousdoc tors honoris causa, proposats ambdósper la Facultat de Ciències. Es tracta de lapro fes sora Katarzyna Chalasinska-Ma cu -kow i del professor Albert Fert.

Katarzyna Chalasinska-Macukow (Po -lò nia, 1946) és catedràtica d’universitat al’Àrea d’Òptica del Departament de Fí si -ca de la Universitat de Varsòvia, a Po lò -nia. La professora Katarzyna Cha la sins -ka-Macukow és, des de 2005, rectora de laUniversitat de Varsòvia i abans va ser de -ga na de la Facultat de Física de l’esmen-tada universitat.

Les línies de recerca en què ha treballatse centren en el tractament òptic de la in -for ma ció i, més concretament, en el pro-cessat òptic i digital de la informació, totincloent mètodes de correlació per a laclassificació i el reconeixement d’objec-tes. Les seves publicacions científiquessuperen el centenar i ha dirigit set tesisdoctorals i nombroses tesis de màs ter.

La doctora Chalasinska-Macukow vacre ar el Grup d’Investigació de Trac ta -

A proposta de la Facultatde Ciències, la UAB retràhomenatge a aquestes duesfigures de la física actual

Katarzyna Chalansiska-Macukow i Albert Fert, doctors honoris causa

www.eua.be

L’Associació d’Universitats Europees (EUA) és un fòrum on universitatsde 46 països diferents cooperen i s’informen sobre les últimes ten dèn -cies en política d’investigació i ensenyament superior. Entre els mem -bres hi ha més de 50 entitats de l’Estat. La EUA tracta temes com el pro-cés de Bolonya, la investigació europea i les relacions amb organitza-cions internacionals de tot tipus. A la pàgina principal hi podem trobarles darreres notícies sobre l’Associació i sobre els seus membres, ai xícom una petita agenda dels propers actes que es realitzaran. També hipodem trobar les darreres publicacions de l’EUA, en format PDF. A lasecció Bolonya i la reforma universitària, hi ha informació oficial so breel procés d’integració universitària europea. La web ofereix la possibi-litat de subscriure’s al seu canal RSS.

EL WEB

ment Òptic de la Informació de laUniversitat de Varsòvia a finals dels anys80, un grup de recerca reconegut in ter -na cio nal ment i amb el qual el Grupd’Òp ti ca de la UAB ha desenvolupat unafructífera col·laboració científica.

Albert Fert (França, 1938) és professorde Física a la Universitat de París Sud desde l’any 1975 i a l’actualitat és el directorcientífic de la Unité Mixte de PhysiqueCNRS/Thales (Palaiseau, França).

L’activitat científica del doctor Fert s’hacen trat en treballs experimentals i teò-rics en el camp de la física de la matèriacondensada (metalls i aliatges, magne-tisme, vidres d’espí, transport electrònic,nanostructures magnètiques i electròni-ca d’espí). Fert ha aportat algunes contri-bucions pioneres fonamentalment rela-cionades amb el transport de càrrega de -pe nent de l’espí. Aquestes contribucionsel van dur a descobrir, el 1988, la magne-toresistència gegant (GMR) i a obrir l’es -pin trò ni ca com un nou camp de conei-xement i de la tecnologia. Per aquest mo -tiu va obtenir el premi Nobel de Físical’any 2007.

Fert segueix molt de prop algunes acti-vitats de recerca que, en l’àmbit del mag-netisme, es desenvolupen en diferentscen tres i laboratoris del campus de l’Au -tò no ma i col·labora habitualment ambl'Ins ti tut de Cièn cia de Materials de Bar -ce lo na (ICMAB-CSIC).

Obert el concursdel cartell de lafesta major 2008

Ja està convocat el concurs de cartells dela festa major 2008, esdeveniment quetin drà lloc el proper dijous 6 de novem-bre. Qualsevol membre de la comunitatuniversitària o estudiants de centres ads-crits de la UAB poden participar-hi, ja si -gui individualment o formant part d’uncol·lectiu, i lliurar les seves propostes finsel dia 3 d’octubre al Punt de Serveis del’Edifici d’Estudiants.

Les mides del cartell han de ser de 95cm. d’alt per 53 cm. d’ample, deixant 5mm. de sang. La proposta guanyadorare brà un premi de 600 euros si és unaparticipació individual, o de 750 euros siés una proposta d’un col·lectiu. El cartells’ha de presentar en un arxiu de Pho to -shop amb una resolució de 300 dpi, o béen un arxiu vectorial. Més informació:www.etc.uab.cat.

El cartell de l’edició passada, la Festa Major 2007.

09

RECERCA

Investigadors de la UAB i del CREAF hande sen vo lu pat un nou sistema d’in for ma -ció geogràfica de tot el litoral català: elSIGPesca. Es tracta d’una eina que posa adisposició dels usuaris tota la cartografiade referència i les bases de dades georefe-renciables per al litoral català. El projecteés fruit d’una col·laboració amb el De par -ta ment d’Agricultura, Ali men ta ció i AccióRural (DAR) de la Ge ne ra li tat.

De la mateixa manera que en l'àmbitter res tre és indispensable l’ús d'ei nesd'in for ma ció geogràfica per optimitzar lagestió de la política agràra, en el cas delmar les eines d'informació geogràfica sóncada cop més imprescindibles per a unagestió adequada de la política comuna depesca. SIGPesca ofereix tota la informa-ció disponible sobre zo nes de pesca, talscom zo nes protegides, de veda, ap tes peral cul tiu, de fa ne rò ga mes marines, àm -bits dels esculls ar ti fi cials, fon dà ri es per-meses per a la pes ca, zones de trànsitd'em bar ca cions co mer cials, punts demostreig, concessions per al cul tiu de

El SIGPesca facilital’accés, la visualització, ladescàrrega i la consulta dela informació sobre el mar

mol· luscs, parcs de cultiu, així com resul-tats analítics de mostres d'ai gües i deproductes de la pesca. D’a ques ta mane-ra, per veure i treballar la informació jano és necessari dur a terme un treball,feixuc i lent, de transformació d'escales id'homogeneïtzació de dades cartogràfi-ques de diferents procedències.

En aquesta línia, la Direcció General dePesca i Acció Marítima del DAR ha ende-gat un Servidor de Cartografia DigitalMa ri na per Internet que dóna als usuarisla màxima informació disponible sobre lamar i el litoral català, tot posant a l’abastde tothom el sistema d'informació ge o -

Científics de la UAB i del CREAF creen un nousistema d’informació geogràfica del litoral català

El navegador és consultable des del web http://www10.gencat.net/darp_dgp/index.htm.

SIGPesca, MiraMon, MiraBosc…

Els investigadors del CREAF ja han desenvolu-pat altres sistemes d’informació geogràficaso bre diferents aspectes del territori català. ElSIG MiraMon, per posar un exemple, ja és pre-sent en més de trenta-vuit països d'arreu delmón. Aquest programa compta, en l’actualitat,amb més de 25.000 usuaris i és present en lamajoria de departaments de la Generalitat i enaltres organismes públics o privats, de dins ide fora de Catalunya. Des de l’any 2005, el Mi -ra Mon és gratuït, en la seva versió professio-nal, per a qualsevol administració, centre derecerca i universitat de Catalunya.

Els investigadors del CREAF també han ela-borat el Mapa de cobertes del sòl de Ca ta lun -ya, un mapa digital d'alta resolució per a laplanificació, avaluació ambiental i ges tió delterritori; el MiraBosc, un complet pro gra ma riper a la consulta de bases de da des forestalscomplexes; i el GOTILWA+, un mo del de simu-lació dels ecosistemes forestals aplicable al'estimació dels balanços de car bo ni i de laresposta del boscos al canvi climàtic; entred’altres. El CREAF es va crear l'any 1987 perla Generalitat de Ca ta lu nya, la UAB i l'Institutd'Estudis Catalans.

grà fi ca SIGPesca. El navegador pretén fa -ci li tar l’accés, visualització, descàrrega iconsulta de tota la informació.

Tant pel que fa als mapes d’Internetcom als del navegador de cartografia, lain for ma ció es presenta en dos sistemesde projecció: Mercator i UTM. Algunsexem ples són les car tes nàutiques del’Ins tituto Hi dro grá fi co de la Marina, tantles seves imat ges escanejades com la di -gi ta lit za ció d’una part de la informaciócon tin gu da (zones prohibides); els mo -dels digitals de ba ti me tria elaborats perla DGPAM a partir, entre d’altres, de lainformació que hi ha a les cartes nàuti-ques; l’estudi de pros pec ció de fons ma -rins de fanerògames del 1992; el ma padels esculls ar ti fi cials; el mapa bionòmicde les Illes Medes del 1982; o la localitza-ció d’instal·lacions d’aqüicultura i de leszones aptes per a la seva pràctica.

El navegador ofereix un servei de cercaper a localitzacions. Permet cercar qual-sevol zona del mapa a partir dels topò-nims de ports, municipis o comarques,ja sigui indicant el nom que es vol buscaro bé fent una cerca menys precisa i per-metent al na ve ga dor que llisti tots elsele ments que tenen alguna similitudamb el topònim que s’ha introduit.

SIGPesca ha estat realitzat amb el pro-gramari MiraMon, i ha estat de sen vo lu -pat pels investigadors de la UAB i delCREAF Xavier Pons i Ivette Ser ral.

de noves. Els resultats de la seva recercahan de per met re dotar de coneixementsi recursos els professionals per millorarl’atenció a la diversitat en general i a lacultural en particular.

Es tracta d’una recerca innovadora,que no s’ha fet fins ara en els termes quepro po sen els investigadors del GOREAD,perquè les administracions públiques nos’han mostrat gaire disposades a l’ava-luació dels sistemes pedagògics que fanservir per gestionar la diversitat i la inter-culturalitat de les seves escoles.

Per exemple, explica Enric Roca, no hiha cap estudi quantitatiu a nivell ge ne ralso bre els resultats educatius dels nensque passen per les aules d’acollida; no esfan públics indicadors clars que per me -tin quantificar-ne l’èxit o el fracàs, comara què passa quan els nens surten de

10 RECERCA

Desenvolupa projectesper analitzar les mesuresd’atenció a la diversitat del sistema educatiu català

GRUP DE RECERCA

El grup està format per experts en pedagogia, en psicopedagogia, en educació intercultural i en atenció a la diversitat.

l’au la d’acollida i entren a l’au la or di nà -ria, quin percentatge hi ha de graduats oque acabin l’educació se cun dà ria, etc.Els membres del grup con si de ren quel’atenció a la di ver si tat s’ha de donar entotes les fases de l’educació en els cen-tres i no centrar-se només en el momentde l’acollida dels alumnes nouvinguts,sinó també, molt primor dial ment, en lesfases de postacol li da.

L’experiència quotidiana d’alguns in -ves ti ga dors del grup els ha permès co -men çar ja la recopilació de dades sobreel terreny per iniciar els primers treballsd’investigació en determinats territorisde Catalunya i analitzar quina és la situa-ció dels centres educatius i les proble -mà ti ques que s’hi produeixen en relacióa la veritable integració dels alumnesnou vin guts a casa nostra.

Una altra línia de recerca del GOREAD,sorgida arran d’un projecte realitzat peral Departament d’Educació de la Ge ne -ra li tat el 2006 en relació a les proves dellen gua dels estudiants nou vin guts per aeducació secundària, és l’estudi de com-petències comunicatives dels docentsque vagin més enllà del llenguatge ver-bal. L’objectiu és conèixer quins recursospoden fer servir els professors i els alum-nes nouvinguts per comunicar-se, a ban -da del verbals, tot valorant com es potpo ten ciar l’ús de diferents codis comuni-catius i accelerar així el procés d’integra-ció a l’aula i el propi aprenentatge de lallengua dels com panys.

El Grup d’Observació i Recerca Edu ca ti -va d’Atenció a la Diversitat (GOREAD) esva crear fa només cinc anys, impulsat pelpro fes sor del Departament de PedagogiaSis te mà ti ca i Social Enric Roca Casas,amb l’objectiu de desenvolupar projec-tes per a l’anàlisi i la valoració de les me -su res d’atenció a la diversitat del sistemaeducatiu formal i no formal de Ca ta lun -ya, i proposar noves ei nes pedagògiquesper millorar-ne la qua li tat.

El GOREAD el componen sis investiga-dors dels departaments de PedagogiaSis te mà ti ca i Social i de Pedagogia Apli -ca da, especialitzats en l’àmbit de la pe -da go gia, la psicopedagogia, l’educacióin ter cul tu ral i l’atenció a la diversitat, ai -xí com dues professionals no vinculadesa la UAB que exerceixen en centres d’e-ducació primària i secundària com adocents o assessores LIC, relacionadesamb l’acollida dels alumnes nouvingutsen els centres educatius de Ca ta lun ya.Comp ta també amb la participació acti-va de diversos estudiants de doctorat.

A principis dels anys 2000, tots ells vanconsiderar necessari crear un grup de re -cer ca per a l’observació i l’anàlisi de lespolítiques pedagògiques que estavenim plan tant les administracions públi-ques a l’educació formal vers la diversitatdels nens a les escoles, i per proposar-ne

Alguns integrants o col·laboradors delGOREAD duen a terme la seva recerca enlocalitats de Mèxic i Xile on hi viuen pobla-cions indígenes. En concret, a l’estat me -xi cà de Jalisco GOREAD es tà investigantles poblacions dels huicholes al nord idels nahua al sud. La seva tasca consis-teix en desenvolupar eines pe da gògi quesque permetin a aquests grups de poblacióconservar la seva identitat, davant de po -lí ti ques que sovint la ne guen en els seusplans educatius. El plan te ja ment és,

L’estudi de la diversitat als centres educatius en algunes poblacions indígenes de Latinoamèrica

doncs, el contrari de la recerca que elGOREAD fa a Catalunya: al là no s’ha d’in-vestigar per millorar la in te gra ció delsalumnes nouvinguts en vers una poblacióautòctona, sinó preservar la identitat delshabitants originaris, dels autòctons, da -vant la imposició de po lí ti ques educativesde caire uniformitzador. Aquesta recercapermet al grup complementar les teoriesi les eines desenvolupades per afavorir larelació entre les diferents cultures quepoden conviure.

Grup d’Observació i Recerca Educativad’Atenció a la Diversitat (GOREAD)

11RECERCA

Un total de 722 investigadors de 56 païsosdiferents, sobretot europeus, es van reu-nir del 9 al 12 de juliol a Barcelona perpar ticipar en la Conferència Europea dePoblació (EPC 2008), que va ser organit-zada enguany pel Centre d'Estudis De -mo grà fics (CED) de la UAB. La migracióinternacional, el factor més importantdels creixement de la població a Europa,va ser un dels temes principals que es vandesenvolupar en les 100 sessions pa ral· le -les de ponències i tres sessions de pòstersque van tenir lloc durant el congrés.

En el marc d’aquesta trobada de la Eu -ro pean Association for Population Stu -dies, va tenir lloc una sessió dedicada a lademografia d'Espanya. Tres destacats de -mò grafs espanyols, Joaquín Arango (Uni -

L’EPC 2008 aplega més de 700 experts en demografia

BREUS

A la trobada es va parlarde la migració internacional,factor clau per al creixementde la població a Europa

Nou sistema per mesurar elfluix d’una artèria coronària

L'exposició a les sals de persulfat, molt freqüents en la indústria cosmètica, és unade les causes més freqüents de l'asma ocupacional, sobretot entre els perruquers.Un estudi, publicat a Archivos deBronconeumología, analitza l'evolució de deupacients en funció del seu grau d'exposició al’agent. Els que van evitar el contacte vanmostrar una millor hiperresposta bronquial,mentre que els que el van mantenir vanmostrar un pitjor pronòstic de l'asma ocupacional. Han participat en aquestarecerca investigadors del Departament deBiologia Cel·lular, Fisiologia, Immunologiade la UAB, del Servei de Pneumologia del'Hospital de la Vall d'Hebron i de CIBERES.

El decolorant i els bronquisdel perruquer

Els sediments al llindar de les carreteres,dins dels quals hi ha grans quantitats demetalls, són un risc medi ambiental, atesa la possible transmissió dels contaminantsque contenen. Una recerca, publicada aEnvironmental Science & Technology i realitzada per científics del Departament deQuímica de la UAB, estudia la concentraciód'elements metàl·lics als sediments d'unaautopista i avalua la remobilització demetalls mitjançant el fraccionament, comparant tests d'extracció aplicats alssediments. La informació obtinguda identifica les àrees de risc elevat que necessiten una estratègia de remei.

Estudien els sedimentsmetàlics a les carreteres

Investigadors del Centre de Visió perComputador han desenvolupat un nou mecanisme computacional per calcular elfluix sanguini d'una artèria coronària, un pasmolt important quan s'intenta regular la circulació de la sang després d'un infart demiocardi. Actualment aquesta valoració es fa de manera visual i requereix personalexperimentat per la seva determinació.Aquesta nova eina permet quantificar demanera objectiva el grau d’opacificació del miocardi, en seqüències d'angiografies(imatges dels vasos sanguinis) de contrast,mitjançant tècniques de processament d'imatge. Aquesta recerca ha estat publicadaa l'IEEE Transactions on Medical Imaging.

Investigadors del CReSA troben mosquitsportadors del virus Usutu a CatalunyaUn article recent publicat per científicsdel Centre de Recerca en Sanitat Animal(CReSA) a Emerging Infections DiseaseJournal detalla la detecció d’una socapo si ti va del virus Usutu (USUV) en mos-quits a Catalunya. Aquest virus pot cau-sar encefalitis vírica en aus i ha estat aïl -lat en humans a la República Centreafri -ca na i en diverses espècies de mosquitde l’Àfrica tropical i subtropical.

El virus ha estat aïllat en diverses espècies de mosquit.

L’any 2001, l’USUV va emergir a Europacen tral i van causar morts a aus residentsa Àus tria. Tanmateix, posteriorment esva pro duir un important descens demorts associades al virus, i es va atribuïra la resistència que havia generat la po -bla ció d’aus. L’estiu de 2005 es va de tec -tar també USUV en una merla a Hon gria.

Els investigadors del CReSA van localit-zar el 2006 l’USUV en tres mosquits cap-turats al delta del Llobregat, on s’alimen-ten i fan niu diverses aus migratòries ise den tà ries. L’anàlisi de la seqüència deRNA de la soca USUV espanyola té méshomologia amb les soques USUV d’Àfri-ca que amb les europees, la qual cosas’ex pli ca ria pels moviments de mi gra -cions d’aus d’Àfrica cap a Eu ro pa.

Els investigadors no han detectat, finsara, morts d’aus associades a encefalitisvírica a la província de Barcelona, la qualcosa creuen que pot ser deguda a quel’USUV espanyol podria ser inofensiu demanera natural per a les aus.

ver si tat Complutense de Madrid), Ro saGó mez-Redondo (Universitat Na cio nald'E du ca ció a Distància) i José An to nioOr te ga (Nacions Unides) van presentarles tendències recents a Espanya en ma -tè ria de migracions, longevitat i fe cun di -tat, respectivament.

La sessió, que va ser presidida per la di -rec to ra del CED, la professora An na Ca -bré, va acabar amb un animat de bat ambel públic al voltant de les singularitats dela població i l'evolució de mo grà fi ca es -pan yo les en el context europeu.

J. Arango, A. Cabré, R. Gómez-Redondo i J.A. Ortega.

12 RECERCA

Alexander Fidorarep el primer ajutd’un pla de la UE

Estudi sobre les diferències entrela cohabitació i el matrimoni

Un estudi de la UAB ha comparat elstrets dels matrimonis i de les pa rel lesjoves que conviuen sense estar casades.La recerca conclou que la cohabitació i elmatrimoni són ben diferents: les parellesno casades tenen, de mitjana, menysfills, són més joves, la diferència d’edatentre els membres és més gran, vi uenprincipalment de lloguer, tenen mésnivell d’educació i és més probable quenomés treballi la dona o cap dels dosmembres que en el cas dels matrimonis.

L’estudi, dirigit per Pau Miret, investi-gador del Departament de Geografia, hainvestigat la franja d’edat més jove entreles parelles (entre 20 i 39 anys). Les dadeshan estat ob tin gu des a partir dels censosde població d’Espanya dels anys 1991 i2001, per la qual cosa també s’ha pogutestudiar com han variat les característi-ques d’aquestes unions en deu anys.

Entre les conclusions de l’estudi des ta -ca que la cohabitació és un fenomen bendiferent al matrimoni, amb unes carac-terístiques diferencials que han restat es -ta bles entre 1991 i 2001. L’estudi ha fetpalès que les parelles joves en unió con-

sensual tenen menys fills que les parellesen matrimoni. Es tracta d’u na diferenciaque no ha canviat gaire entre els dos cen-sos de població.

Pel que fa a l’edat dels membres, l’op-ció de la cohabitació és més habitualcom més joves són els membres de laparella. Segons els investigadors, aixòdó na suport a la hipòtesi que, en moltscasos, la cohabitació és un matrimoni deprova. La diferència d’edat dels mem-bres també es característica segons el ti -pus de parella: la diferència d’edats delsmembres és més gran en les parelles quecohabiten sense matrimoni.

La tinència de l’habitatge també dife-rencia ambdós casos. Les parelles no ca -sa des tendeixen més al lloguer que elsmatrimonis. Un altre aspecte diferencialés l’ocupació laboral. Entre les parellesque convi uen fora del matrimoni és mésprobable el fet que només treballi ladona, o que no treballi cap dels dosmem bres, que no pas en el conjunt ge -ne ral de les pa rel les.

Per últim, la recerca palesa que el nivelld’estudis també és diferent segons el ti -pus de parella. Els membres de lesunions consensuals fora del matrimonitenen un nivell d’estudis més elevat queels de les parelles en matrimoni i, a més,les unions consensuals acullen les di fe -rèn cies més grans entre els nivells edu-catius dels dos membres.L’investigador ICREA Alexander Fidora.

Les parelles no casadestendeixen a tenir menys fillsi més diferència d’edat iviuen, sobretot, de lloguer

El 20 de juny va tenir lloc una jornadaper determinar les aplicacions en recer-ca biomèdica que podrà tenir el Sin cro -tró ALBA, així com per a impulsar-hi lacreació d’una estació de recerca establesobre biomedicina, sota l’acrònim AIBA(Imaging and biomedical applicationsfor Alba synchrotron). A la jornada, orga-nitzada pel professor del Centre d’Es tu -dis en Biofísica de la UAB, Manel Sabes,amb el suport del Vicerectorat de Pro jec -tes Estratègics de la universitat i l’A gèn -cia de Noves Tecnologies del De par ta -ment de Sanitat de la Generalitat, hi van

Especialistes estudien les aplicacionsbiomèdiques del Sincrotró ALBA

participar una vintena d’especialistes enel terreny de la recerca biomèdica, capsde serveis cientificotècnics i represen-tants de diversos hospitals.

El responsable de l’Estació Biomèdicadel sincrotró ESRF, Alberto Bravin, va do -nar a conèixer les diferents aplicacionsde la llum sincrotró per obtenir imatgesbiomèdiques, així com les darreres mo -di fi ca cions que s’han pogut dur a termea l’ESRF per tal d’iniciar un programad’as saigs preclínics.

Tot seguit, François Esteve, professorde Biofísica de la Universitat J. Fourier de

Gre no ble, va explicar l’aplicació de la ra -dia ció sincrotró en la radioteràpia, totex po sant la seva experiència en teràpiade tumors cerebrals.

Sabes va exposar el projecte d’es ta cióbiomèdica per al sincrotró ALBA, l’ano-menat projecte AIBA, tot in di cant la pos-sibilitat de ser utilitzat com a estaciód’obtenció d’imatges també en arqueo-logia i en paleontologia, així com la pro-posta d’u na subestació per a la te rà pia.Els assistents van acordar presentar laproposta de l’estació bio mè di ca ALBA ales autoritats sanitàries tant del Governde Catalunya com d’Es pan ya, fent-laex -ten si va a altres centres de la resta de l’Es -tat, així com a possibles usuaris de lesàre es d’arqueologia, paleontologia i art.

La UAB, a través de l’investigador ICREAAle xan der Fidora, professor del De par ta -ment de Ciències de l’Antiguitat i de l’E -dat Mitjana, ha estat la primera institu-ció espanyola en signar l’acord per a laposada en marxa d’un projecte de recer-ca finançat pel Consell Europeu de Re -cer ca (ERC), fruit de les beques atorga-des a principis d’any a prop de 300 jovesinvestigadors de la Unió Europea.

Fidora dirigirà un equip d’investiga-dors, entre els quals hi haurà els profes-sors Chaim Hames i Yossef Schwartz, queestudiarà durant tres anys la transmissiódel saber filosòfic entre el món cristià i eljueu en els segles XIII i XIV.

Aquest projecte és un dels dos quel’ERC va concedir a investigadors de laUAB. El segon es va atorgar al malaguan-yat investigador ICREA i professor delDe par ta ment d’Economia i d’HistòriaEco nò mi ca de la UAB Antoni Calvó.

13

COMUNITAT

El multilingüisme serà un tret d’identitat de la UAB.

El Consell de Govern, en la seva darrerasessió, va aprovar el Pla de llengües de laUAB, sota el títol “Una aposta estratègicapel multilingüisme”. La política lingüísti-ca de la UAB és una aposta compromesaper donar resposta a les necessitats deges tió del multilingüisme que represental'espai europeu del coneixement en elsàmbits de l’ús, la qualitat i el coneixe-ment lingüístics.

Aquesta aposta es concreta en el desen-volupament d’un model d’universitatmul ti lin güe, que utilitza com a llengüesd’ús habitual el català, el castellà i l’an -glès, amb l’estatus que correspon a ca -das cu na, i promou la competència pluri-lingüe i pluricultural de la comunitat uni-versitària.

La UAB vol ser reconeguda com unainstitució que té el multilingüisme entreels seus principals trets d'identitat i la se -va cultura organitzativa, que reconeix iva lo ra el capital lingüístic de la comunitatuniversitària i potencia el plurilingüismede les persones que en formen part i que

En el Pla hi ha unarelació de les principalsactuacions previstesper al període 2008-2010

és un referent local i internacional en lacons truc ció i aplicació d'un model deges tió del multilingüisme a la universitat.

El Pla aprovat pren com a punt de parti-da el compromís social de la UAB amb lallen gua catalana com a llengua pròpia deCatalunya, i alhora aposta per la projec-ció internacional de la Universitat.Aquests dos plantejaments, lluny de serantagònics, es reforcen mútuament: lallengua catalana només pot desenvolu-par-se dins un marc que potenciï el pluri-lingüisme de les persones i, alhora, elmul ti lin güis me ha d’esdevenir un delstrets d’identitat de la UAB, com a elementde singularització en un context global.

En el procés d'elaboració del Pla s'hihan introduït instruments de participa-

ció de la comunitat universitària, un fetin no va dor en l'elaboració de plans depo lí ti ca lingüística: un qüestionari decon sul ta, adreçat a tota la comunitat, irealitzat mitjançant un fòrum virtual enel qual es recollien aportacions; una jor-nada de treball oberta, organitzada enqua tre sessions temàtiques, i un web ones podia fer el seguiment del desenvolu-pament del Pla.

En el Pla, que podeu consultar al webde la UAB, hi ha una relació de les princi-pals actuacions previstes per al període2008-2010, dividides per anys i per àmbitd’actuació: institucional i de gestió, de ladocència, de l’acollida lingüística i cultu-ral i de la recerca.

Per a cada actuació s’establiran uns in -di ca dors que permetin fer-ne l’avalua-ció. Anualment s’elaborarà una memòriaque reculli les accions executades ambels indicadors de resultats correspo-nents, i que es presentarà a la Comissióde Política Lingüística perquè sigui de -ba tu da i aprovada.

Per a l’any 2011 es preveu elaborar undo cu ment de síntesi del període 2008-2010 i fer una consulta d’avaluació ambdi ver sos agents (alumnat, personal aca -dè mic, centres, etc.), amb la finalitat derevisar les línies de treball i introduircan vis en les actuacions, si escau.

S’aprova el Pla de Llengües de la UABÉs una aposta pel multilingüisme en l'espai europeu del coneixement

La UAB ha posat en funcionament la in -tra net dels estudiants. La nova eina neixamb l’objectiu d'esdevenir un recursclau per a l'estudi, l'obtenció d'informa-ció i la gestió de molts processos. La per-sonalització dels continguts i l'accésdirecte a moltes aplicacions són algunsdels principals avantatges que ofereix. Lano va eina és oberta a les propostes demil lo ra. Tots els estudiants que vulguinfer arribar la seva opinió poden respon-

Es posa en marxa la intranet dels estudiants

dre l'enquesta que hi ha a la portada.Aquells que ho facin, entraran en el sor-teig d'un iPod.

La intranet és accessible a través delpor tal extern d'estudiants. Per entrar-hi,s'ha d'introduir el NIU i la paraula clauas so cia da. La navegació per la intranetés horitzontal i s'estructura d’aquestama ne ra: Portada, Recursos d'estudi,Llen gües, Beques, Trobar feina, Par ti ci pai Totes les gestions. La nova intranet permet personalitzar els continguts.

COMUNITAT14

El rector va reconèixer l’aportació dels membres dela Universitat que han rebutpremis d’altres institucions

El 18 de juliol va tenir lloc un acte d’agraï-ment als professors i investigadors de laUAB que han rebut premis, distincions ire co nei xe ments d’altres institucions, perla seva activitat acadèmica i de re cer ca alllarg dels últims anys. Una se tan te na depersones van participar-hi. Després d’unsopar a l’aire lliure, es va lliurar un obse-qui a les persones assistents, va actuarl’orquestra Pablo Selnik Quartet i van fersen gles intervencions el rector, Lluís Fer -rer, i la catedràtica del Departament deFi lo lo gia Catalana, Gemma Rigau, que vaparlar en nom dels premiats.

Rigau va dir que “ens fa contents que laUAB valori la projecció exterior de la nos-tra feina”, i va reconèixer que “no és unèxit merament personal”, sinó el fruit de“la complicitat dels nostres col· le gues”.Parafrasejant una frase d’Edip rei, vaexplicar que “les universitats no són res sino és pels universitaris”, i va reflexionarque “els que estem aquí som no més lapunta visible d’un enorme iceberg”.

Rigau va dir també que la UAB “té fona-ments molt sòlids” i que “la situació enquè ens trobem avui, encara que és clara-ment millorable, 30 o 40 anys enrere totjust si la podíem somiar-i la somiàvem!”.

Per la seva banda, el rector va afirmarque, a la UAB, “valorem més els contin-

guts que els continents. Aquesta culturaha fet que ens anéssim despullant de to -ta parafernàlia”. I, segons Ferrer, “no ca -len festes de litúrgia medieval, però tam-poc cal oblidar valors o virtuts com el re -co nei xe ment i l’agraïment”.

En aquest sentit, va afirmar que “calia,un dia, organitzar un reconeixementcen trat en les persones”. I va repassar:“Entre nosaltres, hi ha la que ha estat de -

Agraïment a les persones que han rebut distincions

La professora Gemma Rigau, durant la seva intervenció. El rector de la Universitat, Lluís Ferrer.

L’acte va aplegar una setantena de professors i d’investigadors de tots els àmbits de la UAB.

L’estudiant Koldo Carranza Díez, del’Instituto Ignacio Zuloaga d'Eibar, alPaís Basc, amb la seva foto “FashionVictim UAB” (la que acompanya aquestainformació) ha estat el guanyador delconcurs fotogràfic Campus UAB’08. Desdel mes de novembre fins al mes de maigels estudiants de Batxillerat que han visi-tat la UAB durant la Jornada de PortesObertes o les Visites Campus han pogutfer fotografies de la Universitat i presen-tar-les al concurs de fotos CampusUAB’08. Gràcies a l’original fotografiaque va presentar, en Koldo es va empor-

“Fashion Victim UAB”, una foto guanyadora

tar cap a casa un iPod nano de 80 GBamb pantalla de color. El segon premi,un iPod nano de 8 GB, va ser per a “Lamàgia del coneixement” de l’ÀngelaHernando, alumna de l’IES VedrunaGràcia de Barcelona, i el tercer premi, iguanyador d’un iPod Shuffle d’1 GB, vaser en Roger Soler, alumne de l’IESSecretari Coloma de Barcelona, amb laseva visió de la vida animal de l’aula.

Aquesta és la segona edició d’aquestconcurs, que es fa amb l’objectiu d’in-centivar l’interès dels futurs estudiantsper la Universitat Autònoma.

sig na da Dona Europea de l’Any, la presi-denta de l’Associació Espanyola d’E co -no mia, membres de diferents acadèmiescom ara la RAE, persones reconegudesamb premis científics internacionals,escriptors, poetes...”.

Finalment, va convidar els assistents apassar “una bona estona plegats” i vadonar les gràcies “a tots per ajudar-nos afer la UAB que somiem”.

COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

TÒXICS, VERINS, DROGUES I CONTAMI-NANTS. UN RECORREGUT PER LA TOXICO-LOGIA I EL MÓN QUE L’ENVOLTA. VOLUM IRaimon Guitart. Col·lecció Manuals de laUAB. Servei de Publicacions de la UAB, 2008.Aquest llibre ajuda a penetrar d’una maneraprogressiva en el món dels tòxics, delsverins, de les drogues i dels contaminants.Es fa des d’una perspectiva històrica. Llegirun o els tres volums independents proporcio-na una base sòlida i una visió de conjunt perviure, sobreviure o actuar en conseqüènciadavants dels tòxics, tant en l’entorn personalcom en el professional. I és que, com s’hiafirma, els enemics de la vida són aquí ientendre’ls és el primer pas per respectar-los i evitar-los.

JOAN COROMINES I LA FILOLOGIA RO MÀ NI -CA. Teresa Cabré, Marta Prat, Joan Torruella(eds.). Col·lecció Cuadernos de Filología.Servei de Publicacions de la UAB, 2008.Aquest llibre aplega les conferències i apor-tacions científiques dels professors convidatsa la Jornada d’Homenatge a Joan Coromines,que va tenir lloc a la Facultat de Filosofia iLletres de la Universitat Autònoma deBarcelona el 13 de desembre del 2005.Aquest volum també conté la presentació del’exposició virtual de la Universitat Autònomade Barcelona sobre l’Any Coromines i unrecull de fotografies comentades, cedidesper la Fundació Pere Coromines.

Durant l’acte, també esvan lliurar els premis de creativitat als estudiants de tercer curs de Publicitat

Professorat, PAS i becaris implicats vanassistir, el 18 de juliol, a l’ac te d’agraï-ment per ha ver participat en les tasquesde promoció de la Universitat. La festa esva fer a l’Hotel Campus, on el vicerectord’Es tu diants i Cultura, Joan Car bo nell, vaagrair a totes les persones assistents laparticipació en la pro mo ció de la UAB.

Més de 200 persones van assistir-hi, en -tre degans, vicedegans, coordinadors deti tu la ció i altres professors que han parti-cipat en les visites al campus i als centresde se cun dà ria. També hi eren aquells quevan par ti ci par en les Jornades de PortesOber tes, en el Saló de l’Ensenyament,administradors i administradores de cen-tre, ges tors acadèmics i personal de su -port lo gís tic i punt d’informació de lesfacultats i escoles.

Tampoc hi va faltar el personal de l’Àreade Co mu ni ca ció i de Promoció i d’altresàre es i serveis relacionats amb les activi-

Acte d’agraïment al professorat i alpersonal implicats en la promoció

I. Vilardell, J. M. Blanco, J. M. de Dios i M. Martínez. S’hi exhibien algunes imatges ja usades a les campanyes.

Foto de grup dels alumnes de Publicitat de la UAB que han estat premiats enguany.

tats de promoció. La col·laboració detotes aquestes persones en les tasques depromoció és vital per donar a conèixerl’oferta acadèmica i de serveis de la UAB.

Dins de la festa, també es van lliurar elspremis als quatre grups finalistes delCon curs de Creativitat Publicitària 2008,on van participar estudiants de ter cercurs de Publicitat i Re la cions Pú bli quesde la Facultat de Cièn cies de la Co mu ni -ca ció. Segons Joan Car bo nell, les pro-postes dels quatre grups van estar mar -ca des per una gran creativitat, per la qualcosa la decisió va ser difícil.

Els guanyadors de l’edició d’enguanyhan es tat Mar Domene, Carla Herrera iNú ria Ro yo (agència Nsincronia), quetindran la matrícula del curs 2008-2009gratuïta i, a més, s’utilitzarà la seva pro-posta en la cam pan ya publicitària de laUAB d’aquest curs. En segon lloc, va que-dar l’a gèn cia Yububa, formada per Jo freBan quells, Rosa Gil, Carles Gómez i EvaLebrero. El tercer premi se’l van en durMar Bujons, Sandra Martínez, Jen ni ferNieto i Jacqueline Ramos (agència Trè -vol). En quarta posició va quedar SinNom bre, de Marta Escudé, Sònia Jaén iCar men Moreno.

L’AUTÒNOMA ha parlatamb aquest expert enl’estudi de la sostenibilitat i elcol·lapse de les civilit zacions

L’ENTREVISTA16

Com definiria el seu concepte desostenibilitat?La sostenibilitat sorgeix de la capacitat deles societats per resoldre problemes. Ac -tual ment s’utilitza el concepte com sisorgís de forma passiva, com una conse-qüència d’un consum de recursos mode-rat. Però es tracta d’una condició activaper solucionar els problemes.

A quin tipus de problemes es refereix?En el nostre cas l’habilitat de fer front aproblemes com els costos de la jubilació,de l’atenció sanitària, d’adaptar-se alcan vi climàtic o el cost de l’energia de ter -mi na rà la nostra sostenibilitat en el futur.És en aquest sentit que les societats delpassat han aconseguit sortir-se’n o no. Sivan te nir èxit en afrontar els problemes

Joseph Tainter

l’autònoma

L’AUTÒNOMA Publicació de la UAB

EDICIÓ I PRODUCCIÓ:Àrea de Comunicació i de Promoció

REDACCIÓ: Javier Buera, María JesúsDelgado, Miguel Ángel Linares, OctaviLópez, Antoni Merino, Sònia Perelló,Victòria Salvador, Lucas Santos iConxa Valls

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

FOTOGRAFIES: Montserrat Benito,Antonio Zamora, Pierre Caufapé, JordiPareto, Christian Ribas

Setembre de 2008. Núm. 217Les opinions expressades per les peronesentrevistades reflecteixen únicament lesseves idees. Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts d’aquestarevista sense l’autorització escrita de l’editor. L’AUTÒNOMA es pot imprimir en format Acrobat via Internet a:www.uab.cat

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.catg.premsa@uab.cat

des del punt de vista econòmic, alesho-res van ser sostenibles. En cas con tra ri,es van col·lapsar.

Ens pot donar algun exemple d’aques -tes societats del passat?Hi ha un exemple perfecte: el col·lapsede l’imperi romà d’Occident. En el segleIII, al llarg de 50 anys, va patir moltesguer res i devastació. L’imperi va superarla crisi mitjançant reformes iniciadespels emperadors Dioclecià i Constantí.Van incrementar la complexitat i la gran -dà ria del govern i de l’exèrcit, però ambun cost econòmic molt elevat i, per tant,un augment dels impostos. Això va em -po brir els camperols. Van abandonar lesterres i van vendre els seus fills com a es -claus. Les reformes van funcionar, es varepel·lir els invasors i es va restaurar l’or-dre. L’imperi d’Occident va aconseguir lasostenibilitat 200 anys més, però a uncost que va minar la capacitat de solu-cionar els problemes en el futur. Va con-sumir els seus recursos capitals: lapoblació i les terres de cultiu.

Quin futur ens espera a nosaltres?El nostre futur pot ser similar a aquest.Hem d’assumir costos cada cop més ele-vats només per mantenir el statu quo. Iaixò pot minar la nostra sostenibilitat.

A què haurem de renunciar?La sostenibilitat és sempre una qüestióde so lu cions de compromís entre costosi be ne fi cis. Si renunciem al consum d’e-nergia podem empitjorar la salut, tenirmenys investigadors i menys capacitatde solventar els problemes que ens ame-nacen per als propers 20 o 30 anys. Si noabandonem l’elevat consum d’energiatindrem problemes ambientals. No hi hauna resposta a llarg termini. És com unjoc en el qual podem perdre, però maipo dem guanyar de manera definitiva. Lasostenibilitat és mantenir-se jugant. Éstenir l’habilitat per solucionar els pro-blemes. La sostenibilitat s’aconsegueixte nint present el compromís entre elcost i el benefici. És un ball on sempret’has de moure, no hi ha manera de seu -re i dir “Vés per on, ja sóc sostenible!”.

«Mai podrem seure i dir: ‘Vés per on, ja som sostenibles!’» Historiador i antropòleg, és director

del Departament de Medi Ambient iSocietat de la Universitat de Utah (EUA).Ha liderat diversos projectes de recerca,com ara el Projecte Conservació delPatrimoni Cultural de l’estació de lesMuntanyes Rocoses. El seu treball haestat referenciat pel Programa de MediAmbient de les Nacions Unides. Haescrit nombrosos articles i monografies.En la seva obra més coneguda, el llibreThe collapse of complex societies, examina el col·lapse de les civilitzacionsmaia i de l’imperi romà, entre d’altres.És considerat com un dels primers investigadors que van analitzar les causes que intervenen en els col·lapsesde les civilitzacions en termes de sostenibilitat. Tainter va visitar la UABconvidat per l’ICTA, per pronunciar laconferència “The FundamentalElements of Being Sustainable”.