www.lariuada.cat | NÚMERO 4 | NÚMERO 4 | NÚMERO 4 FEBRER DEL 2011 | MITJÀ PRATENC DE COMUNICACIÓ POPULAR BIMESTRAL GRATUÏT

la Riuada

ACTUALITAT PÀG. 5

XARXES PÀG. 7

La primera cooperativa de consum responsable i eco-lògic del Prat prepara una festa amb concerts, tallers infantils, xerrades, un di-nar popular i un mercat amb productes artesanals.

Cals Karxofa celebra el tercer aniversari

ACTUALITAT PÀG. 4

Tot i que la situació millora al tram superior, la qualitat de l’aigua i l’estat de la con-ca a la resta del riu segueix en pèssim estat segons afi rma la mateixa Diputa-ció de Barcelona.

Segons els experts, no hi ha perspectives de millora a curt termini.

La qualitat de l’aigua del Llobregat, encara sota mínims

ACTUALITAT PÀG. 5

Cada vegada són més els pratencs que no poden fer front a les despeses bàsi-ques de la llar i augmenten considerablement les peti-cions d’ajut al banc d’ali-ments i al rober de Càritas, així com als serveis socials municipals.

La crisi dispara la demanda d’atenció social primària

XARXES PÀG. 7

El proper Carnaval tornarà a veure’s als carrers aques-ta dansa que es ballava fi ns a mitjans del segle XIX. La iniciativa popular vol fer-ne partícep la ciutadania.

Recuperen una dansa tradicional pratenca de Carnestoltes

Actualment hi ha dues colònies controlades de gats, gestionades per l’associació Marramiauh. A.C.

Neix l’Assemblea de Joves del Prat

A FONS PÀG. 2

Diverses entitats treballen per aconseguir una protectora d’animals abandonats

✔ Van fer la presentació pública a la font del Gall✔ Volen esdevenir la veu crítica del jovent

2 la Riuada febrer de 2011 www.lariuada.cat

A FONS

Actualment al Prat Actualment al Prat Ahi ha 2.043 animals Ahi ha 2.043 animals Adomèstics censats, Adomèstics censats, Apels quals cada propietari paga una taxa de 10 euros anuals, una xifra que, se-gons el consistori, podria arribar als 3.000 incloent els que no ho estan. L’any passat 83 gossos van ser abandonats al terme mu-nicipal, anant a parar a Olesa de Bonesvalls, ubi-cació de l’empresa Sir Can que és l’empresa contrac-tada per l’Ajuntament per encarregar-se de la ges-tió del servei d’animals abandonats a la població. Només 14 d’aquests, que s’havien perdut o es van poder identifi car, van ser recuperats pels seus pro-pietaris, la resta van en-trar en procès d’adopció.

Bélinda Pérez, directo-ra del centre, ens explica que al Prat: «La mitjana d’intervencions són de vuit mensuals», ells s’en-carreguen de recollir els animals en rebre una trucada de la guàrdia ur-bana o el consistori: «Els agafem directament de la via pública a manca de dipòsits d’estada dels animals a les dependèn-cies policials». Aquest fet ha comportat nombroses queixes de veïns que han vist com en no disposar d’aquests espais en tot el terme havien d’endur-se a casa els animals que ha-vien trobat, fent-se càrrec personalment de les des-peses. Per la darrera llei de protecció dels animals,

són els consistoris els que han d’assumir el cost de la manutenció i tractaments que rep l’animal des de la seva recollida al carrer fi ns com a mínim els 20 primers dies, moment en que, si no han estat recla-mats, s’inicia el procès d’adopció. L’Ajuntament paga a Sir Can una quo-ta fi xa anual, que no ens ha facilitat cap dels dos, independentment de la quantitat d’actuacions i els dies d’estada al cen-tre dels animals fi ns a ser adoptats.

La gestió del servei per part d’una empresa pri-vada té detractors entre

alguns pratencs relaci-onats amb associacions animalistes. Segons Car-los López, president de l’associació Libera, amb seu a Barcelona: «Encara que se’ls pressuposa cer-ta sensibilitat i que m’han demostrat certa empatia cap als animals, pel seu

caràcter empresarial pri-oritzen el benefi ci eco-nòmic», per a ell la man-ca d’una protectora «és conseqüència de la poca sensibilitat que hi ha ha-gut fi ns fa poc per part de l’Ajuntament en fomen-tar el respecte i els drets dels animals domèstics,

als que han catalogat com a plaga, motivat a la vegada per la nula pre-ocupació ciutadana cap aquests aspectes». Isabel Garcia, col·laboradora de la protectora Animals sense Sostre, ubicada fi ns fa pocs anys a Gavà i actualment a Vallirana, té una opinió positiva de Sir Can, però afi rma que: «La feina la podria fer una protectora pels mateixos cèntims, però el consisto-ri no vol perquè aquestes fan massa bé la seva feina i volen evitar el seu con-trol».

Isabel, junt amb d’al-tres persones, van pre-

sentar l’abril de 2008 una demanda a l’Ajuntament per la creació d’una pro-tectora amb 1.985 signa-tures de suport que van recollir en menys d’un mes en quatre comerços de la població. La respos-ta ofi cial va ser que l’op-ció no era factible perquè: «Els possibles terrenys per aquesta activitat al nostre municipi estan conside-rats com a rústics o altres qualifi cacions que no per-meten utilitzar-los per a la fi nalitat proposada». Isa-bel es queixa que: «Actu-alment hi ha zones al Prat que sense tenir la catalo-gació de nucli zoològic de la Generalitat s’estan fent servir com a gossera, sense cap mena de llicèn-cia ni control sanitari, i en canvi l’Ajuntament ho sap i ho permet».

En aquest mateix sen-

REDACCIÓ

La gestió dels animals abandonats

Per crear una protectora calen terrenys amb la catalogació de nucli zoològic. O.R.

DRETS ANIMALS

L’any 2008 l’Ajuntament va tirar enrera la creació d’una protectora d’animals

L’any 2010 es van abandonar 83 gossos al municipi. Només 14 van retornar als propietaris

Es calcula que al Prat hi ha uns 3.000 animals domèstics, dels quals 2.043 estan censats

La manca d’una protectora és conseqüència de la poca sensibilitat que hi ha hagut per part del Consistori

Una protectora ens lliuraria de dependre exclusivament de les cases d’acollida

febrer de 2011 la Riuada 3

A FONS www.lariuada.cat

tit treballen els membres de l’associació pratenca Marramiauh que gesti-ona les dues colònies de gats del municipi. La seva presidenta, Aroa Árbol, explica: «Ens trobem amb casos molt diversos: roda-móns sans, malalts lleus que poden ser tractats, malalts contagiosos i ir-reversibles, i malaurada-ment, gats que sospitem que han estat abandonats i maltractats». A través de voluntaris s’encarrega de la manutenció, tracta-ment veterinari, vigilàn-cia dels espais i promou l’adopció de cadells, ani-mals malalts i d’altres que han estat abandonats. De moment l’únic espai de què disposa «són els domicilis particulars de les persones que s’ofe-reixen temporalment a acollir-los». Tot i rebre subvencions del consis-tori i aportacions de par-ticulars lamenta que: «no cobreixen la majoria de les despeses que tenim». Per ella la protectora «és una tranquil·litat per a tothom, fet que ens lliura de dependre exclusiva-ment de les cases d’aco-llida que són limitades i la majoria de les quals es troben desbordades pel volum d’animals que requereixen atencions». Marramiauh, en procés de legalització, aspira a convertir-se en la gestora de la futura protectora.

Zona d’esbarjo per a gossos inaugurada recentment al carrer Major . A.C.

La plataforma Esborrem el feixisme, dignifi quem els carrers ha demanat que en el proper ple de març el consistori es po-sicioni sobre el canvi de noms de carrers relacio-nats amb el franquisme a la ciutat.

El grup va impulsar una iniciativa popular per la recuperació de la memòria històrica al Ple de març de 2009 amb el suport d’una dotzena d’entitats i col·lectius, on demanaven la substi-tució d’alguns carrers de personatges relacionats amb la dictadura fran-quista.

Coincidint amb el se-gon aniversari volen que «aquest punt consti en l’ordre del dia del proper Ple de març», en enten-dre que «ha passat temps més que sufi cient» des de llavors i del seu posterior debat, ara fa un any, a la comissió de Nomenclà-tor. Allà es va arribar al compromís de redactar un informe on es reco-llissin les qüestions de-batudes sobre aquest tema per poder resoldre’l posteriorment en sessió plenària.

Demanen a l’Ajuntament una resposta sobre els carrers franquistes

MEMÒRIA

Després que la nova Junta Directiva del FC Barcelona decidís tirar enrere el pro-jecte del Barça Parc i d’un in-forme ambiental que infor-mava desfavorablement del projecte del litoral, l’Ajunta-ment de Viladecans va pre-sentar un nou projecte, el Parc del Delta del Llobregat, que afectava bona part de la

zona i que pretenia urbanit-zar 217 hectàrees al voltant del paratge natural del Camí de les Filipines, que actual-ment són espais naturals i agrícoles. Finalment el De-partament de Medi Ambi-ent va tornar a desestimar la modifi cació del Pla General Metropolità per la creació del Parc. El document ad-

met que l’Informe de Soste-nibilitat Ambiental presen-tat per la Direcció General d’Urbanisme i impulsat per l’Ajuntament de Viladecans, té vàries irregularitats. Medi Natural diu que l’àmbit d’ac-tuació seleccionat afecta l’espai natural protegit del PEIN i la Xarxa Natura 2000, tal com informa La Directa.

REDACCIÓ

Medi Ambient emet un informe contundent contra el Parc Delta

MEDI AMBIENT

Detall de la zona afectada pel projecte del Parc. C.O.

L’any 2003 es va fer a Catalunya la primera llei de protecció d’animals que prohibia el seu sacri� ci en cen-tres d’acollida, una llei pionera a tot Europa. L’article 11è que el regula diu literalment: “Es prohibeix el sacri� ci de gats, gossos i fures en les instal-lacions per al manteniment d’animals de companyia, i als nuclis zoològics en general, excepte pels motius humani-taris i sanitaris que s’estableixen per via reglamentària”. Aquesta prohibició

que havia de començar a aplicar-se l’1 de gener de 2008, va ser prorrogada un any més. El passat 13 de febrer re-presentants dels municipis de Catalu-nya van demanar a la Generalitat que s’aixequi el veto a aquesta prohibició, adduint que el manteniment dels ani-mals als centres d’acollida és una des-pesa que no es poden permetre, unes declaracions que des de diverses enti-tats de protecció animalista han con-siderat demagògiques. Un dels fets més polèmics va ser la moratòria aconseguida per 70 muni-cipis, entre ells el del Prat de Llobre-gat, que van poder continuar sacri� -cant animals «si acrediten una greu di� cultat per a aplicar la mateixa» i que s’havia d’anar renovant anual-

ment. Actualment, l’Ajuntament del Prat, junt amb d’altres 46 municipis, encara la mantenen vigent. Belinda Pérez, directora de Sir Can, con� rma que «és l’únic ajuntament amb el que treballem amb aquesta moratòria. Com saben que no sacri� quem ani-mals mai ens han demanat aplicar-la, però desconec si ho fan en d’altres centres». Segons el propi Consistori «l’Ajuntament del Prat no sacri� ca cap animal, si no és per raons sanitàries o humanitàries». La majoria dels entre-vistats per aquest article coincideixen en els mateixos dubtes «per què reno-var i mantenir una moratòria que no vols aplicar?» i «quin és el criteri que avala que un sacri� ci és sanitari o hu-manitari?».

L’Ajuntament del Prat és un dels 47 municipis que poden sacri� car animals

En detall

4 la Riuada febrer de 2011 www.lariuada.cat

ACTUALITAT MEDI AMBIENT

L’actual situació del Delta del Llobregat no és ni de bon tros

la desitjable. Per si fóra poca la ja evident explota-ció i destrucció del territo-ri, noves i velles amenaces assetgen el Delta i perju-diquen greument els seus habitants.

Juntament amb les més evidents i visibles actua-cions sobre el Delta, com la desviació del riu i la construcció de la 3a pista, entre d’altres, segueixen enceses les alarmes per la contaminació del nostre aire i de l’aigua.

Com està el riu?La situació del riu Llo-bregat, tal i com informa l’Agència Catalana de l’Ai-gua, no és bona. L’alt i mig del riu pateix manca de cabal degut a derivacions en el propi naixement del riu, a més hi trobem l’em-bassament de la Baells, la mineria a Sallent, l’abús agrícola i les espècies in-vasores.

La zona baixa del Llobre-gat pateix moltes alteraci-ons hidromorfològiques, patides per infraestructu-res i serveis de tot tipus, sobre el riu i sota la llera (canonades, fi bra òptica o gaseoductes).

En marxa hi ha el Projec-te de Recuperació Medi-ambiental de l’Espai fl uvi-al del Baix Llobregat. Tot i això, tal i com apunta Lluís Goda de l’ACA, la zona sud ja no es pot considerar riu, sinó un canal.

Conca i aigua: estat críticL’estat de la conca del riu Llobregat és pèssim en tot el seu tram baix, amb aquest adjectiu la Diputa-ció de Barcelona, a través

d’un estudi realitzat sobre els 5 rius de la província de Barcelona, etiqueta l’estat del riu. El seu tram intermig entre pèssim, do-lent i moderat, mantenint nivells bons o moderats en les zones altes del riu. Segons l’estudi la situació de la conca alta ha millo-rat respecte els darrers 30 anys, la resta continua igual.

L’estat de l’aigua és igual de dolent. Les noves mi-llores en les analítiques han permès detectar un índex elevat de productes químics a l’aigua. Dels 43 milions de substàncies químiques catalogades, al riu se n’han trobat cente-nars. De totes elles només 33 estan sent analitzades per l’Agència Catalana de l’Aigua. A l’aigua s’hi han trobat fàrmacs (hormo-nes, antibiòtics,...), pro-ductes d’higiene corporal,

detergents, drogues, na-nomaterials, etc. Aquestes substàncies arriben al riu pel desguàs de les cases o per la pluja, moltes d’elles no són retingudes per les depuradores.

Un dels estudis realitzats analitza els disruptors en-docrins, unes substàncies que afecten els organismes a molt baixes concentraci-ons. Entre d’altres coses s’han vist que, per exem-ple, els alkilfenols afecten als peixos fent aparèixer ovaris als mascles.

L’altra gran problema

que afronta el riu i la seva aigua són les altes dosis de salinització. L’activitat minera i de la sal a la zona de Cardona i Sallent, en són els gran responsables. En l’actualitat el litigi amb l’empresa israeliana Iber-potash centra les alarmes. L’empresa aboca 5.000 tones de sal a l’aire lliu-re cada dia, i replica a les denúncies dient que la sa-linitat del riu és quelcom natural i no produït per la mineria. A més a més, no assumeix els costos del desastre ambiental provo-cats per la seva activitat, pagant un 1% dels 200 mi-lions d’euros que li costa a l’administració, i per tant a la ciutadania.

En el seu conjunt, tan extrema és la situació, que per a poder beure l’aigua del Llobregat s’ha creat una normativa especial. i és que els seus nivells de conductivitat són superi-ors als permesos.

Noves propostesRecentment han aparegut noves propostes i eines per seguir prenent consci-ència i lluitar per la preser-vació del nostre riu i delta. La Plataforma Llobregat SOStenible, neix de la mà del CEPA i Ecologistes de Catalunya, i vol sumar entitats ecologistes i ciu-tadania per demanar a les administracions que com-pleixin les directives i que al 2015 el riu gaudeixi dels nivells de qualitat i cabdal ecològic mínims.

A la vegada, i seguint l’exemple de l’Any Segre, celebrat el passat 2010, enguany es celebra l’Any Llobregat. Al voltant del qual s’hi faran nombroses activitats per reivindicar també la conservació del riu Llobregat.

La contaminació assetja el riuEls habitants del Delta en pateixen altes concentracions

REPORTATGE TREBALL REDACCIÓ

Flightcare paga un empleat perquè no vagi a treballarFlightcare, empresa de handling del grup Fomen-handling del grup Fomen-handlingto de Construcciones y Contratas FCC, s’ha negat a incorporar al seu lloc de feina un treballador afi liat a la CNT.

L’empresa va ser con-demnada recentment a re-admetre’l, però en comptes d’acatar la sentència, ha comunicat al propi afectat que mentre duri la trami-tació del recurs judicial en contra de la sentència “l’empresa ha optat per abonar-li el seu salari, exo-nerant-lo de la prestació de serveis”. Portaveus de la CNT qualifi quen aquest fet com «inaudit, tenint

en compte la situació de crisi que hi ha» i lamenten que «per acomiadar treba-lladors i generar tràmits judicials absurds hi hagi diners, i per salaris, contrac-tació de personal adequat o per mesures de seguretat i higiene, no n’hi hagi».

Segons denuncia la CNT, el seu afi liat, que era el de-legat sindical en el moment de l’acomiadament, va ser acomiadat per un confl icte laboral, que va derivar en la convocatòria per part d’aquest sindicat de diver-ses aturades el passat mes d’agost al centre que l’em-presa té a l’aeroport del Prat.

TREBALL REDACCIÓ

Dos bombers, en bici � ns a Madrid contra la privatització

Els bombers de l’aero-port del Prat José Solana i Miguel Ángel Avilés van recórrer en tàndem els 620 quilòmetres que separen Barcelona i Madrid per mostrar la seva oposició a la privatització d’una part d’AENA. Un cop a l’aero-port de Barajas, van sumar les signatures dels bom-

bers del Prat a les d’arreu de l’Estat.

En declaracions a l’Agèn-cia Catalana de Notícies, els dos manifestants van dir: «Potser no podem atu-rar la privatització dels ae-roports, però almenys hau-rem dit que no hi estem d’acord, d’una manera que no afecta els usuaris».

TREBALL REDACCIÓ

Dos anys de presó per ocupar les pistes de l’aeroport

El Tribunal Suprem ha confi rmat la condemna a dos anys de presó imposa-da per l’Audiència de Bar-celona als 23 treballadors d’Iberia que el 28 de juliol del 2006 van participar en l’ocupació de les pistes de l’aeroport del Prat en una vaga que denunciava la seva precarietat labo-ral. La sentencia exculpa

dos treballadors perquè no està provat que parti-cipessin en els incidents jutjats, i també absol dos sindicalistes per als quals l’acusació demanava quatre anys de presó.

Tot i això, cap dels acu-sats entrarà fi nalment a la presó perquè no tenen antecedents penals de cap mena.

S’ha creat una normativa especial per a poder beure l’aigua del riu Llobregat

REDACCIÓ

febrer de 2011 la Riuada 5

ACTUALITAT www.lariuada.cat

La crisi econòmica ha provocat un incre-ment de les persones

que viuen en la pobresa, moltes vegades invisible al Prat. Cada vegada són més els pratencs que busquen un ajut perquè ara no po-den fer front a les despeses de la llar, perquè s’han que-dat sense feina, perquè no saben si podran conservar el seu habitatge i perquè tot plegat els ha fet entrar en una depressió. “Hi ha avis que van arribar aquí al Prat de petits i van treba-llar, van veure tirar enda-vant els seus fi lls i els seus néts i ara veuen com fi lls i néts han hagut de tornar a casa seva, i ell, amb una pensió mínima, s’ha de fer càrrec de la família”, expli-ca Carles Muñiz, capellà de la Parròquia de Sant Pere i Sant Pau.

El servei de banc d’ali-ments de Càritas d’aques-ta parròquia va atendre l’any passat 198 famílies del Prat, a qui es va repar-tir uns 1.500 lots de menjar. També va destinar més de 6.000 euros en ajudes per a pagar lloguers d’habita-cions, transport i rebuts de subministrament, mentre

que 20 famílies van recór-rer al servei del rober. De fet, Càritas cobreix molts dels buits de l’administra-ció, que aprofi ta la xarxa de serveis desplegada per aquesta entitat, aportant-hi uns diners i derivant les persones que atenen. I una de les mancances adminis-tratives és l’atenció a per-sones que no tenen papers, ja que la Llei d’Estrangeria no permet que els Ajunta-ments es facin càrrec dels estrangers en situació il-legal. Càritas sí que ho fa.

Més atur, més necessitatLa Unitat de Primera As-sistència de Serveis Socials (UPASS) de l’Ajuntament del Prat dóna ajut a perso-nes en risc d’exclusió soci-al. Les ajudes directes estan centrades en el cobriment de despeses d’alimentació i beques menjador per als infants. Segons el Pla local d’inclusió social del Prat de Llobregat –les úniques dades que la Riuada ha po-gut obtenir- durant el 2008 Serveis Socials del Prat va atendre 4.118 persones (un

6’5% de la població), 442 més que l’any anterior. Se-gons aquest mateix infor-me, “hi ha un creixement de la demanda d’ajuts so-cials per part de famílies que no poden fer front a les despeses familiars”. El text també refl exa que la taxa d’atur al Prat és superior a la del Baix Llobregat, i que 1.274 persones majors de 75 anys viuen soles.

Sense centres d’acollidaAl Prat no hi ha cap centre d’acollida per a gent sense

sostre o cap menjador gra-tuït, dos serveis que cada vegada tenen més afl uèn-cia de gent. «Barcelona ha absorbit tots aquests ser-veis», explica Muñiz, «però nosaltres enviem a Bar-celona gent del Prat que ens sol·licita un lloc per dormir, per exemple». Un altre tema són les persones sense sostre que viuen als carrers del Prat, que oscil-len durant l’any i poden ar-ribar a ser cinc, perquè «la seva situació és més com-plicada, doncs en algunes situacions no volen o no poden seguir tots els pro-cessos i llavors el que fan és demanar ajuda esporà-dicament, i els la donem», afi rma Muñiz.

El que sí hi ha al Prat, i torna a ser de Càritas, és un pis compartit, al carrer Cadaqués, on hi viuen 5 homes amb ingressos in-sufi cients per a pagar un habitatge. Càritas consi-dera que una de les pro-blemàtiques més greus en aquest moment és l’accés a l’habitatge, i denuncia les conseqüències que té el fet de viure sota un sostre, però sense un espai propi i íntim, és a dir, sense llar.

REDACCIÓ

La pobresa s’accentua al Prat amb la crisiSOCIETAT

Dos contenidors del servei de recollida de roba de Càritas. A.C.

El passat 29 de desem-bre, una fuita d’amoníac a l’empresa Damm (al polí-gon Mas Mateu) va activar les alarmes d’emergència previstes en el Pla d’Emer-gències del Sector Químic de Catalunya. La fuita va ser a l’exterior i va generar un núvol tòxic.

L’accident es va produir mentre es feien tasques de manteniment a causa del trencament d’una aixeta. Dos treballadors van resul-tar ferits, un per inhalació. L’altre amb cremades al 18% del cos va ser hospita-litzat a la Vall d’Hebron. La fuita va obligar a evacuar 150 treballadors.

Fuita d’amoníac a la factoria de la cervesera Damm

SALUT

L’entitat ecologista Depana va organitar, el passat 29 de gener, un cens d’ocells hivernants a les zones de Delta de Llobregat exclo-ses dels espais protegits. L’objectiu no només és donar a conèixer el Delta del Llobregat més enllà de les poques hectàrees pro-tegides per l’administra-ció –mínimes en relació a tota la zona–, sinó també recopilar dades per tal re-forçar els arguments en defensa de l’ampliació dels actuals espais ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Auls). Depana podrá fer servir aquestes dades, doncs, en les demandes a la Unió Europea que tenen en marxa per a augmentar els nivells i l’àrea de protec-ció. La iniciativa va comp-tar amb un gran nombre de participants, que van treballar en àrees com Les Sorres, La Quadra, les Ma-ioles i tota la llera del riu.

Depana organitza un cens d’ocells en zones no protegides

MEDI AMBIENT

Cada any més persones recorren a ajuts per menjar o pagar lloguer

El passat 5 de febrer, des-prés d’un retard d’una set-mana obligat per la pluja, es va fer la presentació pública de l’Assemblea de Joves del Prat a la Font del Gall sota el lema «El jovent prenem la paraula!». La cruïlla dels carrers Ferran Puig i Martí Piñol es va omplir de joves d’arreu de

la població que volien gau-dir de la proposta musical i interessar-se per la inici-ativa.Unes 200 persones van gaudir de la jornada, que s’inicià amb una xocolata-da popular i s’acabà amb les actuacions musicals de Cris Caparrós i de Pablo.Prèviament un portaveu

del col·lectiu va llegir el manifest de presentació de l’assemblea, on hi desta-quen la voluntat de sumar forces, l’organització ho-ritzontal i assembleària, la seva aposta per una socie-tat més justa i igualitària, així com la seva defensa per la llengua i cultura prò-pies dels Països Catalans.

REDACCIÓ

L’Assemblea de Joves del Prat comença a caminar

SOCIETAT

La xocolatada va reunir unes 200 persones. A.J.P.

6 la Riuada febrer de 2011 www.lariuada.cat

OPINIÓ

la Riuada la Riuada | bimestral gratuït d’informació local

DIPÒSIT LEGAL:DIPÒSIT LEGAL: GI-352-2010 | TIRATGE: 6.000 exemplars EDITA I DISTRIBUEIX:EDITA I DISTRIBUEIX: Associació Pratenca de Comunicació Popular (APCP)PUBLICITAT:PUBLICITAT: 654 07 17 43 | publicitat@lariuada.catEls comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar redaccio@lariuada.cat o visitar redaccio@lariuada.cat www.lariuada.cat

la Riuada la Riuada la Riuada la Riuada

veure per creureveure per creure

El pati del col·legi del parc, El pati del col·legi del parc, inaugurat el setembre de inaugurat el setembre de 2010, té un seriós problema 2010, té un seriós problema de retenció de líquids. Els de retenció de líquids. Els infants, que no poden sortir infants, que no poden sortir a jugar quan cauen quatre a jugar quan cauen quatre gotes, ara canten a les seves gotes, ara canten a les seves aules: «El patio de mi cole aules: «El patio de mi cole NO es particular, cuando NO es particular, cuando llueve se moja MÁS que los llueve se moja MÁS que los demás». demás».

Nadar a l’hora Nadar a l’hora del patidel pati

clau de voltaclau de volta

Sergi SandúaSergi Sandúa

Caminava jo rumiant per Caminava jo rumiant per l’Avinguda Montserrat, quan l’Avinguda Montserrat, quan una cosa em va cridar l’aten-una cosa em va cridar l’aten-ció: estava al terra, era una ció: estava al terra, era una octaveta. En llegir-la, vaig des-octaveta. En llegir-la, vaig des-cobrir que ja tenia alguna cosa cobrir que ja tenia alguna cosa per opinar en aquesta meva per opinar en aquesta meva modesta columna.modesta columna.

Aquest pam� et deia la se-güent so� ama: NO a la macro-güent so� ama: NO a la macro-mesquita. Al revers, vaig tro-mesquita. Al revers, vaig tro-bar el text justi� catiu d’aquest bar el text justi� catiu d’aquest eslògan.eslògan.

I simplement, no vaig poder evitar sentir vergonya aliena, evitar sentir vergonya aliena, com a persona i com a ciuta-com a persona i com a ciuta-dà d’aquesta ciutat, la meva dà d’aquesta ciutat, la meva veritable pàtria. He de dir que veritable pàtria. He de dir que la meva mare, nascuda al Prat, la meva mare, nascuda al Prat, em va educar en el respecte, em va educar en el respecte, un dels pilars fonamentals de un dels pilars fonamentals de la llibertat.la llibertat.

Recordo quan de petit, vi-vint al barri de la Barceloneta, vint al barri de la Barceloneta, veia passar en bicicleta a molts veia passar en bicicleta a molts immigrants magribins camí immigrants magribins camí del camp. La meva mare m’ex-del camp. La meva mare m’ex-plicava que havien de treba-plicava que havien de treba-llar molt dur per poder enviar llar molt dur per poder enviar diners a les seves famílies. Ells diners a les seves famílies. Ells recollien amb les seves mans i recollien amb les seves mans i esquenes trencades les sabo-esquenes trencades les sabo-roses carxofes que tant lloem. roses carxofes que tant lloem. Cap problema, cap manca de Cap problema, cap manca de respecte, cap mala paraula... respecte, cap mala paraula... tothom sap perfectament que tothom sap perfectament que la gran majoria han estat i són la gran majoria han estat i són honrats i dignes treballadors. honrats i dignes treballadors. Ells ens han ajudat a progres-Ells ens han ajudat a progres-

sar i han aportat el seu esforç. Mai van atacar la nostra esglé-sia amb discursos racistes, o més ben dit, irrespectuosos.

I a això anem Sr. Gallego del partit populista, perdó, popu-lar. Quina pena que la primera manca de respecte d’un col-lectiu a un altre al Prat, l’hagi protagonitzat vostè. Quina pena que ho faci per un mi-serable grapat de vots. Quina pena que no assenyali als ve-ritables culpables dels nostres mals (la classe política i la ban-ca). Quina pena la seva manca de respecte a la lliure associa-ció i a la propietat privada.

Afortunadament no és vos-tè alcalde, per alleujament de molta gent que no vol treba-llar a un multicine per 650 € al mes, la seva famosa alternativa al Cèntric (suposo que al Cine-ma Capri també els alleuja que no sigui vostè alcalde).

Des d’aquí ja m’afanyo en demanar disculpes a tots aquests decents ciutadans, treballadors i musulmans. Els demanem disculpes tots aquells pratencs que som de-cents, treballadors, i que no som musulmans.

Afortunadament, els diners gastats en aquesta octaveta van obtenir una destinació realment e� caç, útil i positi-va, ja que vaig poder recollir la deposició del meu estimat pastor alemany sense cap pro-blema... m’acomiado llavors, � ns a la propera opinió.

‘La mala ‘La mala educación’educación’

l’apuntl’apuntJordi Martí Font, membre del col·lectiu editor del periòdic Jordi Martí Font, membre del col·lectiu editor del periòdic Catalunya

Les diverses mesures de re-Les diverses mesures de re-forma del sistema públic de forma del sistema públic de pensions adoptades pel go-pensions adoptades pel go-vern del PSOE amb l’acord vern del PSOE amb l’acord de CCOO-UGT i les diver-de CCOO-UGT i les diver-ses patronals és una estafa ses patronals és una estafa social a totes les persones social a totes les persones que llegiu això i a totes les que llegiu això i a totes les que no ho llegiran però que no ho llegiran però també les patiran. Si vin-també les patiran. Si vin-gués sol podríem dir que el gués sol podríem dir que el que passa és que aquesta que passa és que aquesta part de la protecció social part de la protecció social establerta per l’anomenat establerta per l’anomenat «estat del benestar» so-«estat del benestar» so-brava (que és mentida) o brava (que és mentida) o que era insuportable per al que era insuportable per al conjunt del sistema (que és conjunt del sistema (que és conjunt del sistema (que és

mentida per partida doble). Però aquest robatori no ha vingut sol ni ha estat el dar-rer.

Sí, tenim la crisi que ens obliga a viure amb por de no saber què anirà pitjor demà i ens lliga de mans i peus i no ens deixa ni respi-rar per tal que no puguem ni tan sols cridar. Sí, tenim una crisi sistèmica a nivell d’especulació immobiliària que ho deixa tot brut i ta-cat, però ens equivocaríem si a això atribuíssim res més que la creació de més por.

És la por l’autèntica in-tenció de totes aquestes mesures. Va ser la por tam-bé una de les conseqüènci-es d’aquesta forma de viure amb la guillotina de la hi-poteca damunt dels caps poteca damunt dels caps

de bona part de la classe treballadora fa uns anys. Alguns ho anomenàvem especulació immobiliària i altres ens responíem que el que estaven creant era ri-

quesa. Sense cap mena de dubte que en creaven, però per a ells i elles, per als es-peculadors, que són entre tots els lladres, els pitjors. tots els lladres, els pitjors.

Per a la resta, misèria i des-trucció de barris, pobles i territori en general.

Si no plantem cara (i al-guns ja ho hem fet � ns i tot amb la convocatòria d’una vaga general el passat 27 de gener), el futur que ens espera no és només un fu-tur de jubilacions als 67 o de jubilacions impossibles sinó molt pitjor. Ens odien a mort i el nostre patiment és vist per ells com una manera més d’augmentar els seus ingressos. Per tant mentre no els plantem cara amb totes les conse-qüències, el camí que ens reserven és de merda, de merda pura i dura. Avui les pensions, demà l’educació, ahir la sanitat i passat demà tota la vida.tota la vida.

Avui les Avui les pensions, demà pensions, demà tot i méstot i més

La tiraLa tira

LES ESBOJaRRADES AVENTURES DE

C A N S I N O

TU NO PASSES.

COM?! SI VINC CADA FINDE. ES QUE NO T’AGRADEN LES MEVES BAMBES?

NO T’HAS adonat? ESTÀ PROHIBIT FUMAR A

QUALSEVOL BAR I DISCOTECA. AQUÍ JA NO hi TENS RES A FER. APARTA’T DE

LA CUA SIUSPLAU.

PERO SI VINC ACOMPANYAT. M’HA PROMÉS QUE DESPRÉS DE LA

ÚLTIMA copa EM DURiA EN COTXE A CASA. NI així PUC ENTRAR DINS?

EN

“LA LLEi ANTITABAC”

David Sarrà

Si no plantem cara, el futur que ens espera no és només de jubilacions als 67, jubilacions als 67, sinó un molt pitjorsinó un molt pitjor

febrer de 2011 la Riuada 7

XARXES www.lariuada.cat

«Patrimoni, història local i didàctica. Homenatge a Jaume Codina i Vilà». Aquest és el lema de la si-sena edició de les Jornades del Patrimoni del Baix Llo-bregat, que se celebraran els dies 1 i 2 d’abril, al Cèn-tric. La trobada és un espai per conèixer el patrimoni de la comarca, a través de l’experiència de diferents experts. Enguany les jor-nades reten homenatge a Jaume Codina, un historia-dor local, que també es va dedicar a l’ensenyament. Per això, l’acte refl exiona-rà sobre les possibilitats didàctiques del patrimo-ni i la història local: sobre com construir coneixe-ment signifi catiu des dels elements que diàriament estan al nostre horitzó vi-sual i, pedagògicament, poden cobrar vida per ser clau de volta de l’aprenen-tatge. Les ponències aniran a càrrec de Joan Santaca-na Mestre, que parlarà de «Metodologia i didàctica, història local i patrimoni»; Carles Santacana i Torres, amb «Història local: passat, present i futur del Baix Llo-bregat»; i Genís Roca, que intervindrà amb «Història local i xarxes».

El Prat acollirà les VI Jornades del Patrimoni del Baix Llobregat

CULTURA

La revista digital de poe-sia, art i cultura Lo Càntichorganitza el I Certamen de Poesia Infantil i Juvenil Vila del Prat, adreçat a in-fants i joves d’entre 8 i 16 anys. El treballs poètics presentats han de ser inè-dits, d’una extensió màxi-ma de 30 versos, de tema lliure i en llengua catalana. El termini de presentació és fi ns al 30 de juliol de 2011 i les obres premiades seran editades per Lo Càn-tich en un volum conjunt amb els millors poemes publicats a la revista du-rant l’any 2011. Les bases es poden consultar al web locantich.cat.

Convoquen un certamen de poesia infantil i juvenil

CULTURA

El Prat acollirà, el proper 26 de març, el 4t Festival de Sopes del Món, orga-nitzat per GATS i el Centro Extremeño Ruta de la Pla-ta. A banda del concurs de sopes, obert a tothom, a la plaça de la Remodela-ció, d’11 a 16 hores, també s’hi podrà escoltar música en directe i gaudir d’una mostra gastronòmica. Els més petits, a més, podran participar en diferents ta-llers infantils. L’objectiu d’aquesta iniciativa és pro-moure el coneixement dels veïns i veïnes de diferents orígens a través de l’inter-canvi gastronòmic. Així, la idea és que tothom pugui portar una sopa diferent i la seva recepta per a com-

Torna el Festival de Sopes del món

CULTURA

Ara fa 3 anys, al kasal okupat del Prat —edifi ci que està actualment en runes— va néixer Cals Karxofa, la pri-mera cooperativa de con-sum responsable del Prat. Superades les incerteses del començament i el de-sallotjament del local que utilitzaven, durant aquests anys s’ha anat consolidant un projecte que està en canvi i evolució constant, però que alhora cada dia té més força. Cals Karxofa celebrarà el seu tercer aniversari el pro-per 19 de març, de 12 a 20 hores, al parc del Fondo d’en Peixo, amb activitats com una xerrada sobre

pesca, mercat de produc-tes ecològics i artesans, contacontes, una ecopae-lla, concerts i la projecció d’un documental sobre economies alternatives. «El que ens diferencia d’al-tres maneres de consumir, bàsicament, és que nosal-tres només comprem pro-ductes ecològics o artesans que siguin produïts el més aprop possible del Prat, i que busquem el tracte di-recte amb les persones que els produeixen per evitar intermediaris, i així poder pagar un preu més just per a les dues parts», explica la Gemma, un dels membres de Cals Karxofa.

REDACCIÓ CONSUM ECOLÒGIC

La cooperativa de consum responsable Cals Karxofa celebra el seu tercer aniversari

La celebració del Car-nestoltes, el proper 5 de març, tindrà

enguany un interés espe-cial. I és que un grup de pratencs ha recuperat la dansa tradicional que es ballava al poble per aques-ta data i la portaran als carrers per a compartir-la amb tothom.

Al Prat s’hi ballava la dansa del Carnestoltes fi ns a mitjans del segle XIX. Entre el 1900 i el 1902, la colla Els Bajarts la va re-cuperar i, posteriorment, l’any 1952, se n’efectuà la restauració. Es va encar-regar la instrumentació per a cobla de la dansa al reconegut Mestre Manuel Oltra, i van interpretar el ball l’Esbart Montserrat i l’Esbart Colla Petits Pra-tencs, durant els actes de Festa Major de 1952. Pos-teriorment, l’Esbart Català de Dansaires, en la seva feina de recuperació de danses tradicionals cata-lanes, dedicà una sessió a aquesta dansa ajudant així a que fos incorporada per diferents esbarts al seu re-pertori habitual.

El recull folklòric de Joan Comas i Vicens expli-ca que una collada d’ho-

mes sols, formada per 18 o 20 ballaires, recorrien a l’estil d’una cercavila totes les masies de les rodalies del Prat el diumenge de Carnaval, al so d’un fl abi-ol i un tamborí, tot ballant i fent recapta. El dilluns, les ballades i recaptes les feien pels carrers i places, davant les cases de les famílies importants, i el dimarts feien una dinada amb el recaptat i segui-

dament organitzaven un sarau.

Pel que fa a la indumen-tària, vestien espardenyes amb betes de diferents colors, pantalons negres, camals de cuir amb casca-vells, camisa blanca, faixa vermella i un mocador gran virolat espatllat (per sobre una espatlla i nuat al pit) i un altre mocador al cap del mateix color. Tam-bé duien castanyoles amb

betes de colors per acom-panyar el ball.

Altres tradicionsA l’arxiu de Joan Vial i Ser-ra es parla també del Ball de la Creu, que ballaven les colles del Prat de for-ma alegre i esbojarrada de retorn de la capta per Carnestoltes, voltant en-torn d’una creu que hi ha-via als afores de la pobla-ció. Aquest mateix arxiu

i el Costumari Català de Joan Amades parlen de La Mascarada, interpretada diumenge de Carnaval a la tarda abans de comen-çar la gran gresca. El pú-blic feia rodona al voltant de la plaça tot cantant la cançó, que tres subjectes disfressats anaven repre-sentant: el protagonista, la somera i el capellà. El protagonista triava una noia del públic perquè el capellà els casés, i en aca-bat s’entaulava una mena de lluita entre els nuvis i la gent, que els tirava blat de moro, ordi i confi ts de guix; la somera els defen-sava tirant cendra i el ca-pellà remullava tothom amb aigua. La companya escollida pel protagonis-ta havia de ballar amb ell durant tot el Carnestoltes i venia a ser una declaració amorosa, que la fadrina podia rebutjar.

REDACCIÓ

Un grup pratenc recupera una dansa tradicional autòctona de carnestoltes

CULTURA

La colla ha assajat el ball de Carnestoltes del Prat des de fa setmanes. C.M.

Al Prat es ballava la dansa de Carnestoltes fi ns a mitjans del segle XIX

8 la Riuada febrer de 2011 www.lariuada.cat

XARXES

—Per què cal lluitar con-tra la privatització dels ae-roports?—Hi ha dos vessants. El pri-mer és la defensa dels serveis públics. Privatitzar suposa l’espoli d’un bé públic pagat amb els impostos de tots els treballadors i treballadores de l’Estat, que ara volen fer passar a mans privades. De fet, ja fa anys que s’està fent una campanya de despresti-gi contra els serveis i els tre-balladors públics, que no és més que una estratègia per encobrir els robatoris de les privatitzacions.—I l’altre vessant?—El segon és que comporta sempre un empitjorament de les condicions de treball. I així ho demostra l’experi-ència d’altres privatitzaci-ons d’empreses públiques, com Endesa, Renfe o Cor-reus. Però no només par-lo dels llocs de treball dels empleats actuals d’AENA, sinó sobretot dels futurs tre-balladors de l’empresa, que entraran amb unes condici-ons molt més precàries que les actuals. —Què passarà amb els treballadors?—Una part important del personal serà subrogat a la nova empresa, que té un 51% de capital públic i un 49% de privat, i deixaran de ser empleats públics. És previsible que s’apliqui la mateixa política que s’ha aplicat a d’altres processos de privatització. Això signi-fi ca una reducció del perso-nal i una xarxa immensa de subcontractes que al fi nal empitjoren les condicions salarials i acaben amb la se-guretat de la feina. —Com arreglar el dèfi cit de 15.000 milions d’AENA?—AENA era una empresa pública que no podia tenir

benefi cis i el que feia era reinvertir a d’altres projec-tes. El discurs que ha de romandre obert és en què s’ha gastat els diners AENA? S’han gastat més en infraes-tructures faraòniques que el que guanyaran ara priva-titzant-la, i en cinc anys ha deixat de ser una empresa que s’automantenia i que tenia un fi nançament sen-se problemes. El que ha fet AENA amb diner públic és donar un cop de mà a la si-tuació de les empreses de la construcció. El que està clar és que si no donés benefi cis no la voldrien els privats. —I també han gastat en sous desorbitats, no?

—La campanya contra els controladors és una qüestió que s’ha d’explicar bé, per-què el Govern ha aprofi tat aquest confl icte per fer una cortina de fum per ama-gar la privatització. Ells van caure en la provocació del decret de desembre, però és que en aquell decret no no-més hi havia les condicions laborals d’aquest col·lectiu –per cert, cap treballador de l’Estat espanyol, com passa amb els controladors, ha de tornar les hores que fa de va-cances o per baixa– sinó que també hi havia la retirada de la prestació dels aturats de llarga durada, la privatitza-ció d’AENA i la de les loteri-es i apostes de l’Estat. —I què han fet els sindi-cats?—A CGT portem tres anys fent mobilitzacions allà on hem pogut, juntament amb sindicats que estan fora de la Coordinadora Sindical Estatal (CSE), formada per CCOO, UGT i USO. Ells,

quan van saber el contingut del decret, van anunciar una vaga per nadal. El confl icte dels controladors, però, els va servir d’excusa per deses-timar-la. El que estan fent, aquesta mena de teatre, és molt semblant al que han fet amb el tema de les reta-llades de pensions: fan unes declaracions dient que això és inacceptable i després acaben signant el que els diuen.—Han arribat a algun acord amb l’empresa?—Al gener van anunciar un acord de garanties que era una extensió del conveni dels treballadors d’AENA, una prolongació de l’actual conveni a les empreses en què es descomposi, que en-cara no sabem quines seran. Però aquest “semipacte” ara diuen ells mateixos que no té validesa perquè no es pot garantir que es compleixi. Això els està creant molts problemes, perquè els tre-balladors diuen que això no

pot ser, que s’han d’enfor-tir per a poder negociar en condicions. —I què han de fer els tre-balladors, doncs?—Crec que s’ha de recupe-rar la lluita contra la priva-tització, perquè és el centre dels atacs que es preparen contra els treballadors i tre-balladores d’AENA. Per fer-ho, s’ha d’impulsar la cele-bració d’assemblees de tot el personal i la mobilització ha de ser forta, amb la inclu-sió de tots els sindicats en les negociacions. —Creus realment que es pot aturar aquesta priva-tització?—Aquests anys de sindica-lisme de despatx, tenen els seus efectes, però sempre és possible aturar aquest pro-cés. Al fòrum “Un altre Da-vos”, celebrat a Basilea, van explicar que a Tessalònica van aturar la privatització dels autobusos amb vagues de quatre hores cada dia, deixant pujar la gent sense

REDACCIÓ

«Privatitzar els aeroports és l’espoli d’un bé públic pagat per tots»Luis Carlos Gómez-Pintado “Luca” | Delegat Sindical de la CGT

ENTREVISTA

Luca denuncia la farsa dels sindicats majoritaris davant la privatització. M.A.

Aena ha gastat diners públics en infraestructures per afavorir les constructores

Si actuem junts, es pot aturar

Luis Carlos Gómez-Pintado, “Luca”, és delegat sindical de la CGT al Centre de Control Aeri de Gavà. Luca creu fermament que s’ha d’aturar la privatització dels aeroports i adverteix que suposarà un empitjorament de les condicions dels treballadors. Denuncia el teatre dels sindicats majoritaris i demana una mobilització conjunta.

LLEGIU L’ENTREVISTA A: www.lariuada.cat

contrapuntcontrapunt

Plenum Plenum pecatorumpecatorumLuxúria:Luxúria: La submissió d’Alegre a Tejedor. Al gener d’Alegre a Tejedor. Al gener l’alcalde el va obligar a ca-l’alcalde el va obligar a ca-llar sobre el litigi amb Vèrtix, llar sobre el litigi amb Vèrtix, i va fer retirar al·lusions del i va fer retirar al·lusions del tinent d’alcalde a la malaltia tinent d’alcalde a la malaltia d’una veïna de Sant Cosme i d’una veïna de Sant Cosme i a la feina particular de Joan a la feina particular de Joan Camps.Camps.Gola:Gola: Demostrada amb es-creix per Gallego, que al fe-creix per Gallego, que al fe-brer va empassar-se un am-brer va empassar-se un am-pli assortit de crítiques per pli assortit de crítiques per part de la resta de partits part de la resta de partits del ple, en desacord amb del ple, en desacord amb la campanya anti-mesquita. la campanya anti-mesquita. Lluny d’atipar-se, el diputat Lluny d’atipar-se, el diputat es va rati� car en la seva pro-es va rati� car en la seva pro-paganda tot demanant més paganda tot demanant més teca. teca. Avarícia:Avarícia: Per l’entestament entre CIU i ERC per apuntar-entre CIU i ERC per apuntar-se els mèrits de tot el que la se els mèrits de tot el que la Generalitat ha anat conce-Generalitat ha anat conce-dint al Prat. Encara no tenim dint al Prat. Encara no tenim clar si la primera pedra del clar si la primera pedra del centre de DIA va ser gràcies centre de DIA va ser gràcies a Pujol o a Carod.a Pujol o a Carod.Peresa:Peresa: Assumida pels cos-sos antiavalots davant la sos antiavalots davant la sorollosa manifestació de la sorollosa manifestació de la policia local a la Plaça de la policia local a la Plaça de la Vila. Potser ningú els havia Vila. Potser ningú els havia avisat que els municipals avisat que els municipals anaven carregats de pólvo-anaven carregats de pólvo-ra... quina diferència si altres ra... quina diferència si altres col·lectius munten aquest col·lectius munten aquest xivarri!xivarri!Ira:Ira: Provocada per Duarte als policies locals en pro-als policies locals en pro-testa en veure com el tinent testa en veure com el tinent d’alcalde desglossava sense d’alcalde desglossava sense miraments els conceptes miraments els conceptes del seu salari fent notar que del seu salari fent notar que cobrar cobren, i molt! cobrar cobren, i molt! Enveja:Enveja: La de l’antic tripartit quan CIU parla d’in� uenciar quan CIU parla d’in� uenciar en la Generalitat en millores en la Generalitat en millores pel Prat. Els convergents pel Prat. Els convergents ja els hi van passant per la ja els hi van passant per la cara.cara.Supèrbia:Supèrbia: Duarte s’endú l’honor per la resposta a un l’honor per la resposta a un policia local que li va pre-policia local que li va pre-guntar quants diners cobra: guntar quants diners cobra: “jo guanyo més però per “jo guanyo més però per això em presento a unes això em presento a unes eleccions”. Amb actituds eleccions”. Amb actituds com aquesta és estrany que com aquesta és estrany que es dubti de l’honestedat es dubti de l’honestedat dels polítics.dels polítics.