www.lariuada.cat | número 0 | abril del 2010 | mitjà Pratenc de comunicació PoPular bimestral gratuït

la Riuada

Els terrenys de la fàbrica més antiga d’El Prat des del pont de vianants sobre la Gran Via. B. C.

editorial

Ve una altra riuada

Amb el fang del riu eternel temps farà una altra plana;tindrem un Prat nou i ferm.Que vingui una altra riuada!

Pau Vallhonrat

Les riuades han fet El Prat. L’aigua desbordada deixa-va fertilitat al seu pas per on ara discorren els prin-cipals carrers pratencs. Avui, esgotat i desviat, el riu s’aboca al Mediterrani amb mansuetud.

«Que vingui una altra riuada!», va escriure Va-llhonrat als anys vuitanta. Vint-i-cinc anys després un grup de potablaves reivin-diquen el seu crit d’espe-rança: tindrem un Prat nou i ferm.

Convençuts que una so-cietat ben informada és ca-paç de debatre les visions hegemòniques que difon el poder establert llencem la Riuada. Defugim de la fal·làcia de la neutralitat. Creiem que el periodisme no pot ser objectiu, però ha de ser honest i rigorós. Refusem els dogmatismes, sabent que les conviccions són necessàries per a fer bé la feina. Què és la Riuada?

Un mitjà de comunica-ció: En versió impresa (bi-mestral i gratuïta) i digital (per seguir-nos de prop).

Pratenc: La nostra auto-suficiència econòmica ens permet afirmar: El nostre únic compromís és amb El Prat.

Popular: la Riuada es fa pels i per als pratencs. La nostra raó de ser és estar oberts a les propostes dels lectors, donar veu a aquells ciutadans que no la tenen, i seguir de prop el que pas-sa a la ciutat.

Benvinguts al vostre diari!

A FONS PÀG. 2

El promotor de la Paperera, acusat en el cas Pretòria Quatre pratencs demanden a Adif per les esquerdes de l’AVE

“Intento tenir llibres de tots els autors pratencs”

XARXES PÀG. 7 ACTUALITAT PÀG. 5

La Comissió Nomenclàtor redactarà un informe per-què es decideixi al ple el fu-tur d’aquests carrers.

Els noms dels carrers franquistes, al ple municipal

ACTUALITAT PÀG. 4

La lògica empresarial prio-ritza els contractes eventu-als, prescindint dels costo-sos empleats fixos.

Les condicions laborals a l’aeroport cauen en picat

ACTUALITAT PÀG. 5

Les subvencions a entitats i a dinamització del teixit associatiu s’han reduït un 8% de mitjana per al 2010.

Retallades pressupostàries al teixit social pratenc

ACTUALITAT PÀG. 4

El jutjat nº 27 de Barcelona ha admès a tràmit la quere-lla criminal contra els dos propietaris de la cadena.

Els afectats per Dental Line encara poden denunciar

Josep Sarrà | propietari de la llibreria Drac

L’urbanisme pratenc, a examen

2 la Riuada abril de 2010 www.lariuada.cat | segueix-nos a Facebook

A FONS

Des d’un punt de vista ur-banístic, el territori es pot observar de tres formes di-ferents: la primera, la que veu el ciutadà de peu, és la que observa les caracte-rístiques i els valors que en un moment donat posseeix una zona; la segona consis-teix a veure com una reali-tat física la qualifi cació que té assignada en el mateix moment aquest mateix te-rritori; la tercera i última és la que consisteix en només voler veure les possibilitats de requalifi cació planteja-bles, juntament amb la seva corresponent plusvàlua.Desgraciadament, els res-

ponsables polítics del nostre país fa molt de temps que han perdut tota la capacitat de poder observar la realitat del territori, i només poden veure la seva qualifi cació ur-banística i les seves possibi-litats de modifi car-la.Durant l’anomenada “tran-sició democràtica” es van produir moltes defi cièn-cies o llacunes, com ara el fi nançament dels partits polítics i dels ajuntaments; un fi nançament defi cient, juntament amb una ex-cessiva autonomia sobre la decisió de l’ús del sòl municipal, ha acabat con-vertint els ajuntaments en promotors immobiliaris i ha obert la porta a utilitzar les plusvàlues com a forma de subsistència d’aquestes organitzacions. Un altre dels problemes arrossegats

durant tots aquests anys ha estat la dependència total d’un model econòmic basat en l’especulació del territori com a única manera de ge-nerar riquesa. El diner fàcil de la trilogia sol, platja i totxo ha generat un mastodòntic sector immobiliari que té unes inesgotables ànsies de fagocitació territorial i que ha acabat “sucursalitzant” els partits i els ajuntaments, i fi ns i tot ha col·laborat a co-brir les necessitats de molts

polítics.El marc urbanístic que re-gula el nostre territori és el PGM, Pla General Metro-polità, que data de 1976, pocs mesos després de la mort del Dictador i abans de l’aprovació de la Consti-tució. És a dir, es tracta d’un pla predemocràtic, que en el seu dia va suposar un avançament com també ho van ser moltes altres lleis que es van dictar en aquella època, com la Llei d’Amnistia i la mateixa Constitució, però que, igual que aquestes, ha quedat totalment desfasat. El PGM s’ha convertit en una eina d’especulació que, mi-tjançant les seves modifi ca-cions puntuals i la utilització de normatives obsoletes, està comportant la destruc-ció i l’aniquilació del nostre entorn natural, social i cultu-

ral. I tot això sota la bandera de la necessitat d’un “des-envolupament econòmic”, tot i que sigui totalment insostenible. Aquest ha es-tat el marc local en què s’ha desenvolupat l’anomenat Pla Delta i és el que està permetent dubtoses actua-cions urbanístiques, com les que pretenen desenvolupar a Can Trabal, a L’Hospitalet, i al Barça Parc de Viladecans, i que poders fàctics com AENA han utilitzat per des-

truir una Zona Especial de Protecció d’Aus (ZEPA) con-tigua a les reserves naturals del Remolar per tal de cons-truir una meravellosa para-da de taxis. Fa uns anys la pressió social i les denúncies mediambientals van forçar un canvi en les indústries i en la gestió dels residus. Avui dia aquesta pressió i denúncies han de canalitzar-se per a salvar el que dóna el nostre entorn i forçar el fi nal d’aquest model econòmic i dels seus costos socials. A nivell local, potser ha arri-bat el moment de qüestio-nar-se i replantejar-se des de la ciutadania plans com el del Prat Nord o el Prat Sud, de la mateixa manera que ho estan fent en altres municipis amb els plans de desenvolupament urbanís-tic que els afecten.

LA CONSTRUCCIÓ A EL PRAT, A DEBAT

Dos dossiers ben dife-rents han passat en els últims mesos per

les mans de Lluís Casamitja-na i Serraclara, president de la promotora immobiliària Espais, SL. D’una banda, el tercer tinent d’alcalde d’El Prat, Sergi Alegre, va signar amb ell, el desembre de 2008, un conveni perquè la seva companyia dissenyés la urbanització de la part d’El Prat que s’ha d’erigir sobre els terrenys de l’an-tiga Paperera. Mesos més tard, el 30 d’octubre passat, Casamitjana va aparèixer en un document ben dife-rent: una interlocutòria del jutge Garzón que el vincula al cas Pretòria. Va haver de pagar una fi ança de 500.000 euros per a no anar a presó. El jutge de l’Audiència Na-cional l’acusa d’associació il·lícita, blanqueig de ca-pitals, tràfi c d’infl uències i frau fi scal. Aquest és l’home que dissenya una part fona-mental d’El Prat del futur.

Casamitjana està acusat, com l’exalcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bar-tomeu Muñoz, del PSC, i

altres polítics i construc-tors, d’integrar una xarxa que s’enriquia comprant terrenys, aprofi tant els seus contactes en consis-toris per a requalifi car-los i vedre’ls després a un preu engreixat. Això assegura la interlocutòria de Garzón, que explica que la trama tractava d’«aconseguir mo-difi cacions dels plans d’or-denació urbana» i que tenia la seva base a Santa Coloma de Gramenet i «ramifi caci-ons en altres localitats de Catalunya». De fet, després de la publicació de la inter-locutòria, es va saber que Casamitjana també havia pressionat a regidors de Cerdanyola per forçar una requalifi cació en aquella ciutat, llavors governada per una coalició d’ICV amb CiU.

Aquest és el construc-tor amb qui Sergi Alegre, l’home que dirigeix l’urba-nisme pratenc i mà dreta de Tejedor, va signar un conveni urbanístic el 19 de desembre de 2008 per a desenvolupar la part de la ciutat que s’erigirà al ter-

reny on s’erigia la Paperera. Aquesta zona conforma, juntament amb els terrenys de la Seda i aquells com-presos entre la Gran Via i la Pota Sud (conegut com

a Eixample Nord), un dels tres àmbits sobre els quals s’ha d’estendre cap al nord el nou Prat, que l’equip de govern projecta des de fa una dècada. L’acabaran de

confi gurar dos espais al sud del poble.

Mentre que el disseny d’aquestes dues zones al sud de la ciutat i de l’Eixam-ple Nord s’ha encarregat

a un consorci del qual for-men part l’Ajuntament i la Generalitat, la projecció de la zona de la Paperera s’ha deixat en mans del cons-tructor. S’ha seguit el model

REDACCIÓ

Un constructor imputat per Garzón dissenya part d’El Prat del futur

Pablo i Pau López no volen abandonar la seva casa, propera a la Paperera. B. C.

URBANISME

Anàlisi

Un PGM encallat al 1976 és un perill

José García, membre de Depana

El PGM s’ha convertit en una eina d’especulació que comporta la destrucció del nostre entorn

Ha arribat el moment de qüestionar plans com els d’El Prat Nord i Sud, com fan altres ciutats

abril de 2010 la Riuada 3

A FONS www.lariuada.cat | segueix-nos a Facebook

que es va usar a l’entorn de La Seda, l’àrea amb el plane-jament més avançat de les cinc, que havia comprat la immobiliària Vèrtix: signar un conveni amb l’empresa propietària perquè aquesta s’encarregui d’elaborar la modifi cació urbanística.

O, tal com indica el con-veni, Espais «procedirà a la redacció i presentació davant de l’Ajuntament de la corresponent Modifi ca-ció Puntual del Pla General Metropolità» (PGM). De fet, l’objectiu del text que van signar Alegre i Casamitjana és establir quins són els ele-ments bàsics que haurà de respectar el pla.

El primer punt confl ictiu d’aquest conveni va ser cri-ticat per l’oposició en el ple de març del 2009, quan va ser aprovat amb l’únic su-port dels grups del govern municipal, ICV i el PSC, i els vots en contra del PP, CiU i ERC. Aquests dos grups van assenyalar que el con-veni afecta també a la zona veïna dels carrers Urgoiti i Ponsich, és a dir, aquells habitatges enllà de la via

que Tejedor vol enderrocar per a deixar pas al seu fl a-mant Prat. Després d’anys de negociacions, alguns dels veïns ja s’han avingut a abandonar les seves cases, que seran enderrocades per a fer-hi blocs, i a rebre a canvi nous habitatges. «El peix gran (Espais) es menja el petit (els veïns)», va criti-car el març del 2009 el regi-dor republicà, Joan Camps. «L’Ajuntament ens ha pres-sionat per a benefi ciar els interessos del promotor», lamenta Pablo López, un dels veïns que es nega a abandonar casa seva.

En el conveni, Casamitja-na deixa clar que no assu-mirà les indemnitzacions als veïns, però sí les càrre-gues d’urbanització de la zona on viuen. Espais tam-bé es compromet a pagar el soterrament de la Gran Via i, com és natural, la ur-banització de la Paperera. Per fer tot això l’empresa es gastarà, calcula, 55,5 milions d’euros. Els recu-perarà construint 180.000 m2 de sostre en una zona de 112.137 m2. El 70% seran habitatges de, com a mí-nim, 80 m2. Només es farà el percentatge d’habitatges de protecció ofi cial «previst legalment». Això suposa trair els principis d’Alegre, que s’ha declarat sempre partidari de superar aquest percentatge mínim legal. Segons va indicar Espais a la Riuada, el conveni

«està plenament en vigor» i la fi rma ja ha fet arribar al Consistori «el document de Projecte de modifi cació puntual del PGM».

Deixar en mans d’un constructor la planifi cació d’una zona vital per a la confi guració de la ciutat del futur es podia fer fàcilment el 2008. Avui, les coses hau-rien estat més difícils. Per-què, precisament arrel de l’escàndol que van causar els casos Pretòria i Palau, la Generalitat va aprovar l’any passat un paquet de mesures anticorrupció que van entrar en vigor aquest any. Retallen, entre d’altres, les potestats que tenen els constructors per a impulsar i redactar modifi cacions ur-banístiques. També s’obli-gava els consistoris a pu-blicar, abans d’aquest abril, al Registre de planejament urbanístic de Catalunya, a Internet, convenis com el que van signar Alegre i Ca-samitjana. Encara no hi és.

LA CONSTRUCCIÓ A EL PRAT, A DEBAT

El consistori ens ha pressionat per a benefi ciar els interessos del promotor”, diu un veí d’El Prat Nord.

Quatre veïns del nucli antic han demandat a Adif per negar-se a reparar les es-querdes que van sortir a les seves cases després de l’ex-cavació del túnel de l’AVE a El Prat.

Les obres van fer que els edifi cis més propers a les vies s’esquerdessin el 2007. Llavors, l’Ajuntament i Adif van constituir amb els ve-

ïns una comissió que es va encarregar de reparar els desperfectes als habitatges que quedessin dins d’un perímetre determinat. Els veïns demandants, però, van quedar-hi exclosos. Viuen massa lluny, al car-rer Ignasi Iglesias. El 23 de novembre passat, Adif va resoldre que no arreglaria les seves esquerdes, que és

el que havien reclamat. Un dels demandants és Pere Baltà, exregidor i exdiputat per CiU al Congrés. Lamen-ta la poca assistència que han rebut de l’ajuntament. «L’únic que han fet ha estat donar suport als planteja-ments d’Adif, que es desen-tenia del problema, quan el propi ajuntament també està esquerdat» assegura.

Les esquerdes de l’AVE,a l’Audiència Nacional

REDACCIÓ URBANISME

L’excavació d’un pàrquing de 6.000 m2 sota la plaça Blanes està esquerdant els habitatges del voltant i ha fet que dos blocs de pisos de davant la plaça Garro-villas se separin uns cinc centímetres. També s’han esquerdat la vorera i l’as-falt.

No són desperfectes inesperats. Quan va pro-jectar el pàrquing de 246 places, l’Ajuntament era conscient que l’excavació de l’aqüífer afectaria els edifi cis del voltant, i ha promès fer-se càrrec de les reparacions. Per això, i per-què els veïns no es fessin reparar esquerdes que ja existien, es van examinar alguns habitatges abans de les obres.

Els afectats esperen que el Consistori compleixi. Però a alguns els neguiteja el precedent de la plaça Ca-talunya. La construcció del nou centre cultural i d’una

parada de metro, allà, tam-bé han esquerdat edifi cis. L’amo d’un bar del carrer Jaume Casanovas denun-cia que ha hagut de pagar ell totes les reparacions. I

la casa del número 165 va haver de ser desallotjada el 2008 pel perill de caiguda. Els vens segueixen evacu-ats, i la mesura ja ha costat 20.000 euros al municipi.

Dos blocs se separen per l’excavació a la plaça Blanes

REDACCIÓ URBANISME

Una esquerda davant la plaça Garrovillas. B.C.

Espais i Reno de Médici, bons socisEls 301 treballadors de la Paperera, la fàbrica més antiga d’El Prat, que s’hi va establir el 1917, es van alertar quan Espais, l’empresa presidida per l’ara imputat per corrupció, Lluís Casamitjana, va comprar aquesta indústria a la italiana Reno de Médici a � nals del 2003 per uns 80 milions d’euros. Temien el que va acabar passant: la

promotora, interessada en fer pisos i segura de que els terrenys s’acabarien requali� cant, va tancar la fàbrica el desembre del 2005. Ara s’està enderrocant.Però la vinculació d’Espais amb Reno de Médici no acaba aquí. Després de vendre’s la Paperera, la � rma italiana va escindir els seus negocis immobiliaris el febrer del

2006, que des de llavors gestiona la nova empresa RDM Realty. Doncs bé, RDM Realty, avui desvinculada de l’empresa mare, va comprar el desembre del 2007 el 17,6% de la companyia immobiliària Eurozone Capitals. Eurozone Capitals acabava de ser fundada per Espais, que tenia llavors un 23,5% de la companyia.

La Generalitat obliga des del gener a publicar els convenis urbanístics a Internet

LLEGEIX EL CONVENI: www.lariuada.cat

4 la Riuada abril de 2010 www.lariuada.cat | segueix-nos a Facebook

ACTUALITAT

El passat mes de març 23 treballadors d’Ibe-ria van ser condem-

nats a dos anys de presó per la vaga que va paralit-zar l’aeroport d’El Prat el 28 de juliol de 2006. Una sentència sense precedents en el món de les lluites la-borals. Dels 27 imputats inicialment, quatre van ser absolts, entre ells dos sindi-calistes, per als quals es de-manaven fi ns a quatre anys de presó.

El confl icte va esclatar amb la pèrdua del servei de handling (assistència en pista) per part d’Iberia, en no haver optat a reeditar la concessió que prestava des de l’any 1993. Aquesta acti-tud de la companyia respo-nia a la tàctica d’abandona-ment de l’aeroport d’El Prat per centralitzar les seves operacions al de Barajas. S’oblidava l’antiga promesa d’Iberia de convertir l’ae-roport d’El Prat en un hub (centre de connexió aèria), un fet que havia fonamen-tat l’ampliació amb la cons-trucció de la tercera pista i la nova terminal, canvi-ant-se pel d’una reducció

dràstica de línies i la seva progressiva substitució per empreses de baix cost en tots els nivells en què ope-rava.

Privatització confl ictivaLa privatització d’Ibe-

ria, realitzada en diverses fases entre els anys 1996 i 2001, havia marcat com a línia estratègica la retira-da d’El Prat, el fet que Caja Madrid es convertís en el soci majoritari fa més en-tenedora aquesta postu-ra. El Pla Director 2006-08 l’assumia directament, anunciant-se públicament el juny de 2006 i materia-litzant-se el mes d’octubre. Paradoxalment l’empresa havia presentat l’any 2005 els majors benefi cis de tota la seva història. El nou pla, explicitat pel president

Fernando Conte com «una profunda reestructuració», es va traduir a nivell laboral en nombrosos acomiada-ments, subrogacions i una precarització generalitza-da de les condicions de tre-ball. A Iberia existien tres categories de treballadors: eventuals amb períodes de sis mesos contractats i sis a fora, fent en alguns casos jornades setmanals de no-més 12 hores, treballadors fi xes a temps parcial (Factp) i fi xes a temps complert. La

mitjana passava per tre-ballar uns nou anys abans d’arribar a ser fi xe, i obte-nien llavors un sou mitjà d’uns 17.000 euros. A partir de la privatització la lògica empresarial va prioritzar la categoria més rendible dels eventuals, prescindint de la més costosa dels fi xes, degradant-se progressiva-ment les condicions dels contractes i forçant subro-gacions que feien perdre als treballadors en el camí d’una empresa a una altra

la majoria de benefi cis acu-mulats amb els anys. Air Nostrum, Clickair, Newco, MA, Roda, FCC, Groun-dforce, Flickair, Eurohand-ling, Easyjet, Vueling... el llistat d’empreses en aquest procés de subrogacions i fusions és llarg i encara continua.

El que va esclatar el 28 de juliol de 2006 va ser l’in-dignació acumulada d’uns treballadors, els quals s’ha-vien assabentat dos dies abans per la premsa que

unes 1.200 persones podi-en estar de la nit al dia al carrer o, en el millor dels casos, subrogats a alguna de les empreses a les quals AENA adjudiqués el hand-ling. La premsa va titllar la vaga de salvatge i la majoria dels mitjans es feren ressò de l’indignació de milers de passatgers afectats obviant les causes que havien por-tat als treballadors a pro-testar d’aquella manera. Les paraules del jutge a la sentència defi nint els fets com un «atemptat a la pau pública i a la normal con-vivència que va tenir una afectació sense precedents en els aeroports espanyols» constatava que la condem-na seria exemplar i passava per alt el precedent de les vagues dels pilots, que ha-vien generat col·lapses molt més grans però havien tin-gut tractaments mediàtics i empresarials completa-ment diferents. Quatre anys després dels fets la majoria dels treballadors implicats es troben fora de la compa-nyia o en unes condicions laborals molt pitjors. Els milers d’afectats aquell dia van poder anar de vacan-ces en els dies posteriors.

REDACCIÓ

Treballadors ‘low-cost’La precarietat a l’aeroport creix quatre anys després de l’ocupació de les pistes

Les fusions i subrogacions d’empreses continuen degradant les condicions laborals

REPORTATGE

REDACCIÓ

Acusen Dental Line d’atemptar contra la salut públicaLa clínica dental va deixar un centenar de pratencs amb el tractament pagat i a mig fer

SOCIETAT

El jutjat número 27 de Bar-celona ha admès a tràmit la querella criminal contra els dos propietaris de la cadena de clíniques dentals Den-tal Line, Francisco Antonio Pérez Rubio i José Antonio López Torreblanca, inter-posada pel Col·legi Ofi cial d’Odontòlegs i Estomatò-legs de Catalunya (COEC). Aquesta entitat actua en representació de 240 dels 500 afectats pel tancament, l’abril de l’any passat, de les 7 clíniques que l’empre-sa tenia a Catalunya. Una d’aquestes clíniques estava a El Prat de LLobregat i va deixar prop de 100 pratencs amb el tractament dental a

mitges però pagat. El COEC acusa els dos

empresaris d’atemptar con-tra la salut pública, vulnerar el dret d’intimitat, ja que els historials dels pacients es troben arxivats dins els locals tancats, i estafa, per-què els pacients van pagar per avançat tractaments (d’aproximadament 2.000 i 3.000 euros) que no se’ls va fer. Ara, el jutge ha ordenat a la Policia Judicial la identi-fi cació i localització dels dos empresaris, que el COEC sos-pita que han obert una altra cadena de clíniques a Anda-lusia, i una ordre judicial per a què la policia pugui entrar a les clíniques i recuperar

els historials clínics. Josep Lluís Navarro, president del COEC, ha explicat a la Riua-da que «no es pot permetre que les clíniques dentals es-tiguin en mans d’empresaris que els és igual deixar sense dents a les persones».

Navarro exemplifi ca la situació amb alguns casos dramàtics que han viscut els pacients presumptament estafats: «implants sense pròtesi, dents sense nervis com a procés previ a un im-plant que no s’ha posat mai, ortodòncies a mitges», i re-corda que «parlem de salut i no només de diners». I és que pel que fa als diners que els pacients havien pagat

per avançat, l’Agència Cata-lana de Consum i la Coordi-nadora d’Usuaris de Sanitat (CUS) estan negociant amb les fi nanceres que supor-ten els crèdits concedits per aconseguir la suspensió dels pagaments. Navarro diu, però, que «serà complicat recuperar els diners en els casos de crèdits personals no vinculants (sense espe-cifi car el destí dels diners prestats) demanats a les en-titats».

Els pacients afectats que vulguin afegir-se a la quere-lla criminal interposada pel COEC, poden posar-se en contacte amb el Doctor Na-varro (933101555).La clínica de Dental Line a Verge de Montserrat. LR

Imatges de l’ocupació de les pistes, el 28 de juliol del 2006. kaosenlared.net

abril de 2010 la Riuada 5

ACTUALITAT www.lariuada.cat | segueix-nos a Facebook

Un any ha passat des de que la pla-taforma “Esborrem

el Feixisme, dignifi quem els carrers”, amb el suport d’una dotzena d’entitats i col·lectius, va presentar al ple de març del 2009 una iniciativa per a la recupera-ció de la memòria històri-ca. Aquesta va aixecar mol-ta polèmica especialment per la demanda de canvi de nom d’alguns carrers. Des del ple es va derivar l’as-sumpte a la comissió de no-menclàtor, conformada per representants dels grups polítics, tècnics municipals i representants cívics, que fi ns llavors portava molts mesos inactiva. El passat mes de març, fi nalment, van convocar a represen-tants de la plataforma, i van assistir-hi tres historiadors locals que van defensar la demanda en dos sentits: la desaparició de les plaques falangistes, basada en un acord consistorial d’octu-bre de 2005, que continua

incomplint-se tot i l’acord de retirar-les, i la substitu-ció de carrers relacionats amb el franquisme, seguint les exigències que marca la recent llei de Memòria His-tòrica.

Tot i que el sentit inicial de la proposta era, segons paraules de la mateixa pla-taforma al ple, debatre la to-talitat dels noms posats du-rant el període, set van ser els carrers que van consi-

derar prioritaris: els de tres alcaldes franquistes: Rafael Ferrer i Monés, Joan Vila i Dalmau i Josep Colominas Vergés; el mossèn del perí-ode Rector Farrés i Poch; els dels “màrtirs” de la Guerra Civil: Víctor Casanovas i Rector Martí i Piñol, i el del farmacèutic Josep Guilera i Molas. Van esmentar també la pervivència d’altres noms que continuaven vigents i van substituir antigues de-

nominacions que no eren afectes al règim, van dema-nar en aquests casos que s’especifi quessin en les ac-tuals retolacions, i van ex-plicitar una queixa sobre el nomenament en els darrers anys d’un carrer per a Joan Carles I, al seu parer, rela-cionat directament amb el dictador en ser nomenat pel mateix com el seu suc-cessor. Al voltant d’aquests noms es va donar el debat

més encès que obligaria a convocar una segona ses-sió.

Aval de l’Arxiu municipalL’eix vertebrador de la

mateixa van ser les proves documentals, especialment un informe presentat per l’Arxiu Municipal que ava-lava la relació apuntada pels membres de la Plataforma. En els casos dels alcaldes i el mossèn es va esmentar la Llei de Responsabilitats Polítiques de 9 de febrer de 1939, base de la repressió franquista, on s’especifi ca-va com aquests havien de redactar els informes que després eren utilitzats en els sumaríssims, fet que es va poder comprovar amb la signatura d’alguns es-mentats. Sobre els denomi-nats “màrtirs” la demanda es basava en el fet d’haver estat nomenats pel règim no pels mèrits dels matei-xos sinó principalment per la condició de “Caído por Dios y por España”, i fi nal-

ment, en el cas del farma-cèutic Guilera, per la seva afecció manifesta al bàndol franquista i la seva actuació com a militant de Falange en la signatura d’avals.

Per l’altra banda, alguns participants van qüestio-nar el sentit de l’iniciativa, presentant un dossier de mèrits d’algunes de les per-sones, especialment dels mossens esmentats, addu-int la seva tasca eclesiàs-tica i titllant d’anticlerical l’iniciativa. En el cas dels màrtirs van afegir el fet de no tenir cap relació amb el franquisme sinó d’haver es-tat víctimes de la Guerra Ci-vil lloats posteriorment pel règim. A partir d’aquest de-bat i la documentació apor-tada, la comissió redactarà un informe que es trametrà a tots els grups municipals perquè decideixen al ple el futur d’aquests carrers.

REDACCIÓ

El plenari municipal decidirà si mantéels noms dels carrers franquistes d’El Prat

POLÍTICA

+ INFORMACIÓ: www.lariuada.cat

Tots els espais públics d’expressió ciutadana han desaparegut del mobilia-ri urbà d’El Prat, tot i que l’Ajuntament, davant les queixes de diferents en-titats locals, va assegurar que «només eliminarem aquells espais que les enti-tats no utilitzin». Així ho va explicar, al ple del passat novembre, Joaquim Bar-tolomé, tinent d’alcalde de Manteniment i Serveis Urbans, que va justifi car aquesta mesura dient que «les entitats d’El Prat, com l’Ajuntament, utilitzen el lateral dels comerços per a encartellar» i que els es-pais públics només els uti-litzaven les discoteques. En el ple de febrer, però, Bartolomé va anunciar que el criteri era eliminar tots aquests espais.

L’Ajuntament elimina els espais públics per a encartellar

SOCIETAT

Calçotada de suport a la campanya per acabar amb els símbols franquistes. LR

Les subvencions a entitats i a dinamització del teixit associatiu s’han reduït un 8% de mitjana tot i que el pressupost per al 2010 ha augmentat un 1%.

Les àrees que en surten més malparades aquest 2010 són les de Cultura i Joventut i Promoció Cívica. Tot i l’increment pressupos-tari sobre el paper, l’aug-ment s’explica per les des-peses en personal, prestació de serveis i en conservació de nous equipaments. En canvi, cauen els pressupos-tos de la Mostra d’Entitats (-20%) i el Pratijoc (-10%). També pateixen importants retallades altres serveis i plans de caire social i assis-tencial, com és el cas de les Aules d’Estudi i el Pla Local d’Inclusió (-66,7% cadas-cun), així com les transfe-rències corrents destinades

a les AMPES, les activitats per a la gent gran i als col-lectius de persones amb necessitats específi ques. Diversos membres del teixit associatiu local troben exa-gerada la despesa en nous «equipaments mastodòn-tics» en detriment d’entitats que precisament dinamit-zen socialment i cultural-ment El Prat des de fa molt temps i identifi quen «una clara tendència a les polí-tiques efectistes, de cara a l’aparador i a les properes eleccions».

Equipaments polèmics

El primer tinent d’alcal-de i portaveu d’ICV-EUiA, Rafael Duarte, ha justifi cat la retallada a la Riuada ar-gumentant que «un 8% no és una xifra signifi cativa» i, a pesar de l’1% d’increment en els pressupostos, gràcies

sobretot al primer any de tributs de la tercera pista de l’aeroport, afi rma que «quan els ingressos no crei-xen, únicament es pot fer front a les despeses reduint altres partides» alhora que

recorda que «si hi ha algu-na cosa important per a la ciutat són les inversions». Pel que fa a les inversions, la majoria dels recursos es destinen a acabar equipa-ments i infraestructures,

principalment el Centre Cultural Cèntric de la Pla-ça Catalunya (al qual des del 2005 s’hi han destinat 20.600.000€); i a adequar l’interior de la granja de La Ricarda per als seus usos futurs, tot i que encara no hi ha cap pla defi nitiu en aquest sentit. I és que Aena n’ha de cedir la titulari-tat, però «no hi posa ni un duro».

L’oposició coincideix en criticar la manca de parti-des destinades a despesa social i inversió, així com la falta de contenció dels sous dels polítics i càrrecs de confi ança —que per nor-ma general augmenten un 1,3%— o dels costos a l’àrea de premsa, gestionada per l’empresa municipal Prat Comunicacions SL, que in-gressa un 6,3% més que al 2009.

REDACCIÓ

L’associacionisme paga la crisi econòmicaL’austerirtat pressupostària d’aquest any s’aconsegueix en detriment del teixit social

SOCIETAT

6 la Riuada abril de 2010 www.lariuada.cat | segueix-nos a Facebook

OPINIÓ

la Riuada | bimestral gratuït d’informació local

DIPÒSIT LEGAL: GI-352-2010 | TIRATGE: 5.000 exemplars EDITA I DISTRIBUEIX: Associació Pratenca de Comunicació Popular (APCP)PUBLICITAT: 654 07 17 43 | publicitat@lariuada.catEls comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-nos arribar temes o informacions d’El Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat

l’apunt

Jaume Codina

clau de volta

Manuel Dobaño

Mai com ara els ciutadans dels països desenvolupats havien tingut una pluralitat informativa tan gran. Un ca-bal continu d’informació que arriba a través d’un munt de grans mitjans de comunica-ció i de producció cultural de tota mena, ara en forma de revista, ara d’espai au-diovisual, ara de bloc. Una altra cosa, ben diferent, és si aquesta abudància es tra-dueix en un pluralisme in-formatiu que arribi a refl ectir les múltiples cares que té la nostra societat, la gran va-rietat de posicions que hi conviuen. És bo, doncs, que hi hagi molts mitjans de co-municació en una comuni-tat com és El Prat? Home, inicialment es pot convenir que és millor que n’hi hagi uns quants que no pas un de sol… Però la quantitat, simplement, no garanteix la qualitat, ni la pluralitat de mitjans és sinònim de plura-lisme informatiu, que és del que es tracta al capdavall. En si mateix, el pluralisme no és objecte de discussió avui. Tothom considera que els mitjans de comunicació han de ser equilibrats i, pel que fa especialment als mi-tjans de titularitat pública, han d’assegurar la cobertura de temes oblidats i de donar

més accés a persones i grups socials dels quals es parla menys. Els problemes co-mencen quan cal defi nir com es fa això i quins són aquests temes i grups socials més

oblidats. I aquí cal no engan-yar-se: l’objectiu fonamental dels grans grups editorials i mediàtics és el seu propi be-nefi ci, no el dret del ciutadà a la informació fi able i plu-ral. Amb la pluralitat, però, no n’hi ha prou. Pot haver-hi

molts mitjans i de molts co-lors, però de ben poca cosa servirà si no resulten creï-bles. I aquí entra la fi gura del periodista. Jo crec que el pe-riodista té una funció demo-

cràtica que és la que legitima la seva existència: la neces-sitat d’informacions fi ables, basades en fets, en realitats, en investigacions. Veient algunes de les tendències “mediàtiques” actuals, cada vegada resulta més evident

que la quantitat d’adjectius emprada és inversament proporcional a la qualitat i fi abilitat d’una informació… I aquesta circumstància és completament independent de la natura privada o públi-ca, ofi cial o alternativa d’un mitjà de comunicació. Ens equivoquem si pensem que el periodisme és opinió, co-mentaris o judicis. Tothom té dret a opinar, a comentar, a emetre judicis. Això no és, en cap cas, un privilegi exclusiu dels periodistes. Les noves tecnologies fan que, més que mai, qualsevol ciutadà es pugui expressar de mane-ra pública sense necessitar l’ajut o la intermediació dels periodistes. En canvi, dedicar temps i esforços a investigar, de manera rigorosa i, si cal, impertinent, aquest sí que és el paper dels periodistes. Ser una mena de vigilants que alerten contra les injustícies o els abusos. Sona romàntic, oi? Utòpic, potser? Doncs és l’essència de la meva profes-sió. O sigui que benvinguda La Riuada. És bo que neixi un nou mitjà de comunicació. Veient el temari d’aquest nú-mero inicial, és fàcil endevi-nar que es proposa veure les coses des d’una perspectiva que vol ser diferent de les al-tres que hi ha a El Prat. Però això no dóna patent de res, no es garantia de res. La cre-dibilitat, caldrà guanyar-la.

La Riuada

veure per creure

La imatge de la dreta, al carrer Doctor Soler, a es-cassos metres de la plaça de la Vila, passa infi nitat de cops. Tot i l’evident estretor de l’asfalt, les esquerdes a la vorera i el perill per als vianants és una de les prin-cipals vies d’accés del trans-port públic a El Prat.

On hi caben dos hi caben tres

Una tarda d’abril, passejant pel nucli antic de la ciutat, vaig sen-tir curiositat en topar-me amb un cartell que anunciava la prò-xima aparició de la Riuada, «un nou mitjà local de comunicació popular», precisava, que pretén enfocar la informació amb espe-rit crític i diferenciador. Mentre em detenia a llegir de prop el re-clam publicitari, va coincidir que se’m va apropar un conegut i em va preguntar si sabia de què anava la cosa, al qual jo vaig res-pondre que no en tenia ni idea. Ell, però, va decidir allunyar-se del lloc erròniament convençut de que un servidor no era aliè a l’invent.

Però va succeir que, passats uns dies, vaig rebre una trucada telefònica del Bertran Cazorla, amb qui una vegada vaig com-partir tertúlia a El Prat Ràdio. En el transcurs de la conversa, em va explicar que una desena de joves pratencs havia tingut la gosadia, en els temps que cor-ren, de promoure de forma bi-mestral un diari de vuit planes – amb versió digital inclosa –, per a enriquir així l’oferta periodís-tica de la ciutat. Acte seguit, va reclamar la meva col·laboració en el projecte, més que res, per-què jo aporti aquest particular contrapunt que atorga l’experi-ència.

Orfe ja de la tensió i immedia-tesa que, fi ns fa poc, m’imposa-va la vinculació de més de tres dècades amb l’Agència Efe, vaig acceptar de bon grat l’oferta, no sense abans deixar caure que, més enllà del ressó mediàtic de la campanya municipal sobre els orins canins a El Prat, el cert és que, actualment, romanc una mica desconnectat de la notícia diària.

No obstant, el col·lega Cazorla va insistir en que la meva apor-tació passava, bàsicament, per expressar lliurement la meva opinió sobre qüestions concre-tes, una faceta de la meva ac-tivitat que, dit sigui de pas, em va estar pràcticament vedada durant molts anys, però que ara

estic gaudint d’ella en d’altres mitjans d’informació. Abans, només m’era permès d’informar sobre fets concrets i deguda-ment contrastats. Penso que, amb la que està caient (crisi eco-nòmica, corrupció política, els assumptes Garzón, Estatut, etc.), sense comptar els que puntual-ment es produeixin, tant a nivell local com a la resta del país, no ens faltaran arguments per a plantejar i denunciar.

Abans d’acomiadar-me del meu interlocutor, el vaig animar a seguir endavant i, sobretot, a no defallir a l’hora de mantenir la publicació, ja que aquest era, vaig insistir, el gran repte que cal afrontar en tot incipient pro-jecte periodístic. Vaig aprofi tar l’ocasió per a deixar-li caure que hom ja havia participat en més d’una aventura periodística d’aquest tipus, però que, lamen-tablement, sol afl orar el fracàs quan la passió s’esvaiex...

Ja posats a fer feina, decideixo recórrer al diccionari per a llegir el signifi cat de la paraula RIUA-DA: /revinguda, creixement im-petuós d’un riu/ i me n’adono de l’encert i de la oportunitat de que a la nostra ciutat es presenti per Sant Jordi una nova propos-ta periodística, precisament, ba-tejada amb un nom tan arrelat a terres deltaiques. Perquè una riuada no comporta necessà-riament un signifi cat negatiu, sinó tot el contrari. Al llarg de la seva història, el nostre municipi ha patit unes quantes i feroces envestides del pare Llobregat, aquell riu generós del quual varen adoptar el seu cognom una bona part de les ciutats ri-berenques d’aquesta part de la comarca.

Com succeeix amb les tor-mentes – que són preludi de la calma –, les cícliques riuades del Llobregat varen suposar un balsàmic efecte regenerador de la terra. És, per aquesta senzilla raó, per la que reitero la meva felicitació més efusiva per atre-vir-se a batejar la seva capçalera amb la paraula riuada, per ser un nom tan emblemàtic com els mateixos pollastres potabla-va o les carxofes del Prat. Llarga vida periodística a la Riuada!

Una Riuada per gaudir-la

abril de 2010 la Riuada 7

XARXES www.lariuada.cat | segueix-nos a Facebook

El col·lectiu pratenc Sopa de poetes ha editat al mes d’abril l’opuscle La poesia és una urgència que recull versos de quatre poetes vinculats a la nostra ciutat: els pratencs Pau Bou, Josep Meizoso i Berta Xirinachs, i la poetessa Laia López Man-rique, vinculada a tallers li-teraris d’El Prat. Aquest és el primer cop que s’editen en paper els versos dels tres poetes pratencs.

Sopa de poetes, en un text inclòs en l’opuscle, re-corda que «això que teniu a les vostres mans és una manera d’acompanyar, de resistir des de la companyia i de trobar-nos en els altres, en la seva i la nostra poe-sia». Aquesta edició compta amb el suport de l’editorial local Rúbrica Editorial.

CULTURA

“La poesia és una urgència”, nova acció poètica de Sopa de poetes

La iniciativa «El delta del Llobregat, més a prop» és un programa de visites guiades, organitzades per Depana, a fi de difondre els valors naturals d’aquesta zona humida. Els itinera-ris, que es faran entre els mesos d’abril i juny, volen apropar els paratges menys coneguts del Delta, amb l’objectiu de reivindicar la seva importància ecològi-ca. Les visites van comen-çar el passat 18 d’abril, i les properes rutes són: els Reguerons i la zona agríco-la d’El Prat (9 de maig), el Remolar i els terrenys del Projecte Barça-Parc (30 de maig) i el riu Llobregat i el Parc Agrari (19 de juny).

MEDI AMBIENT

Depana organitza visites guiades pel Delta del Llobregat

Va obrir la llibreria Drac el març de 1997, quan va de-cidir deixar enrere la seva vida a la carretera dalt d’un camió. D’això ja fa 13 anys, un recorregut que recorda com un aprenentatge con-tinu i de manera autodi-dacta per acabar dominant el que realment és la seva vocació: ser llibreter. —Creus que ha desapare-gut la fi gura del llibreter a qui el lector pot demanar recomanacions? —Penso que ha desapare-gut a les grans superfícies, però a la petita llibreria continua existint. De fet, la nostra feina és saber, més o menys, de què van els llibres que vens, quins autors funcionen i què és el que pot agradar al lector. Jo sempre dic que, més que lectors de llibres, els llibre-ters som lectors de contra-portades. —Quins llibres es poden trobar a la teva llibreria?—Aquí pots trobar llibres de tot tipus, des de best se-ller, fi ns a llibreria de fons, clàssics i també temàtics, tot i que la capacitat és la que hi ha . La veritat és que hi ha molts llibres al mercat i no ho pots tenir tot.—L’abundància de publi-cacions pot ser contrapro-duent?—Crec que el mercat està saturat i els llibreters pe-tits no tenim capacitat per absorbir tot el que es pu-blica. Hi ha llibres que no estan ni dues setmanes a la botiga, perquè de segui-da arriben altres novetats. Aquesta saturació fa que molts llibres que són bons no es venguin. —Els pratencs llegeixen?—La veritat és que no sa-bria dir la quantitat de lli-bres que es llegeixen, però

sí els que es venen, i és una cosa que sempre em sor-prèn. Jo em pregunto, per exemple, si tots els llibres que es venen per Sant Jor-di s’acaben llegint. Però, de totes maneres, hi ha grans lectors. Jo tinc clients de cinc llibres mensuals. —I quins llibres llegeixen, o compren, els pratencs?—Mira, no ens enganyem, aquí predomina el best se-ller. Els llibreters vivim dels best sellers, si haguéssim de viure de la literatura clàssi-ca o dels llibres de fons ho tindríem fotut. Vivim dels Larsson, dels Pérez Rever-te, etc. Sí que hi ha gent molt literària, però la ma-joria de gent, quan ve, bus-

ca un autor conegut. —Drac també té una fun-ció de distribució dels lli-bres escrits per gent del Prat. Quins són els que que podem trobar ara?—Intento tenir tots els llibres d’escriptors pra-tencs o, almenys, els que em venen a oferir. Ara, per exemple, tenim Sonrisas en Florencia, de Carles Saba-rich, El mejor más allá, de Bernardo Ruiz Segura, o Quien ríe el último, d’Erick Carrión Tomás. Acostumen a ser llibres autoeditats que només es distribueixen a quatre llibreries del poble.—Què en penses del llibre electrònic? Creus que els llibreters s’han d’adaptar a aquestes noves tecnolo-gies?—Penso que el llibre elec-trònic conviurà amb el de paper. Primer, perquè el llibre com a objecte és una cosa que a la gent li agrada i, després, perquè crec que el llibre electrònic serà un format més aviat per a pu-

blicacions científi ques, per a llibres de text. Tot i així, nosaltres volem introduir la venda de llibres electrò-nics i ho farem quan les condicions que imposen per a poder fer-ho siguin més fl exibles. —Sant Jordi és el dia més important per als llibre-ters. Què n’esperes del d’enguany?—Sant Jordi és el dia més fort, amb diferència. És una passada, jo sempre al-lucino. Espero que mai el facin festiu, que segueixi sent laborable. Porto ja 13 Sant Jordi i cada any que-do sorprès de la quantitat de llibres que es venen. Aquest any suposo que em

tornaré a sorprendre. —Quants llibres pots ar-ribar a vendre en aquesta data?—Entre el dia abans i el dia mateix podem arribar a vendre entre 5.000 i 6.000 llibres. I en tot el mes, uns 10.000. Hi ha gent que no-més entra un cop a l’any a la llibreria i és aquest. Et demanen alguna cosa per regalar i, clar, sempre vas al best seller perquè saps que li agradarà. Ara també funcionen molt els llibres mediàtics, el Buenafuente, Cracòvia, el llibre de Ge-rard Piqué, etc. —Quin llibre, d’aquells que no tenen gaire ressó, ens recomanes?—Tres dones fortes, de Ma-rie Ndiaye (Quaderns Cre-ma). És un retrat de l’Àfri-ca i de com viu la dona a l’Àfrica. Està molt bé i no és gaire conegut, tot i que és premi Goncourt 2009, una garantia de qualitat, ja que és un dels guardons més prestigiosos d’Europa.

REDACCIÓ

“Encara em sorprèn la quantitat de llibres que compren els pratencs”Josep Sarrà | propietari de la llibreria Drac

ENTREVISTA

Nou concurs de relats curtsJosep Sarrà és l’artífex del 1r Concurs de relats curts sobre històries irreals d’El Prat de Llobregat, organitzat per l’Associació de Veïns i Comerciants del carrer Ferran Puig. El dia de Sant Jordi, s’anunciaran les persones guanyadores, i el lliurament dels premis es farà coincidint amb les festes del carrer Ferran Puig, a � nals del mes de maig.

Sarrà va aparcar el camió per fer-se llibreter. B.C.+ INFORMACIÓ A: sopadepoetes.com

Entre Sant Jordi i el dia abans podem vendre entre 5.000 i 6.000 libres. I en tot el mes, uns 10.000.”

El mercat està saturat i les llibreries petites no tenim capacitat per absorbir tot el que es publica”

LLEGEIX ELS RELATS A: www.lariuada.cat

8 la Riuada abril de 2010 www.lariuada.cat | segueix-nos a Facebook

XARXES

La tira

a la contra

Que no sigui una revista més de l’ajuntament. Que no ens amagui part de la realitat.

Suggereix fertilitat. El riu quan es desborda porta nutrients, i fertilitza la terra.

Que es preocupi més per la gent d’El Prat.

Que ens expliqui la història d’El Prat i que vagi allà on es mou la gent del poble.

Que la gent pugui col·laborar i s’assabenti dels problemes al poble, que ara, no te n’enteres.

Que sigui crític amb la realitat d’El Prat, que no només se’ns ensenyi el que es fa bé.

Una riuada de notícies, d’informació.

Que no ens ensenyi només una cara de la moneda, que és al que estem acostumats.

Que parli realment dels joves d’El Prat. Ara parlen molt poc de nosaltres.

la galeria | segueix totes les declaracions a lariauda.cat

L’Atlàntida del transport públic

Nous estudis revelen una nova possible ubica-ció de la llegendària Atlàn-tida, la ciutat submergida. Els estudiosos apunten a El Prat, concretament a la Renfe. Un extens estudi re-passa nombroses evidèn-cies. Les més signifi catives són les grans extensions d’aigua estancada que es formen just davant l’esta-ció quan plou, així com les nombroses goteres que cauen del sostre, i que for-men bassals a les andanes i escales.

A l’estudi es fa també re-ferència a l’antiguitat de la tecnologia emprada, com la megafonia inintel·ligible que recorda que “No cre-ueu les vies”, quan hi ha murs entre andanes o els cables penjant d’escales mecàniques que estan més dies avariades que en funcionament.

Es fa especial menció a la porta d’entrada, afectada pel fort onatge de l’èpo-ca, i que es manté des de fa setmanes trencada per no causar danys al seu in-calculable valor artístic. O el ‘porxo’ exterior de pres-supost milionari (d’euros) i d’ús nul.

Potser aviat ens decla-ren l’estació patrimoni ar-quitectònic?