www.lariuada.cat | any 4 | número 21 | Desembre Del 2014 | mitjà Pratenc De comunicació PoPular bimestral gratuït

la RiuadaACTUALITAT PÀG. 5

XARXES PÀG. 7

La primera programació de l’equipament musical acull grups d’estil diversos. El 13 de desembre, es van reunir bandes pratenques de di-verses dècades.

De concert a La Capsa

A FONS PÀG. 3

Una sentència que podria sortir en els pròxims dies podria decretar el desa-llotjament del Casal Oku-pat, una setmana d’acti-vitats van fer la lluita pel Casal present al carrer. D’entre els diferents ac-tes destaquen concerts i una manifestació que va recórrer els carrers del Prat.

El COA la Llavor en perill de desallotjament

ACTUALITAT PÀG. 4

Rafael Español i altres membres de la cúpula directiva de La Seda van desviar més de 12 milions cap a empreses contro-lades per ells. Simulaven contractes de producció de PET.

El fiscal demana 12 anys de presó per l’expresident de La Seda

ACTUALITAT PÀG. 4

Els dos imputats hauran d’ingressar 700 milions d’eu-ros. El jutge obre el judici pel qual hauran de fer front a una demanda de 14 i 48 anys de presó per una trama de frau fiscal.

El jutge Ruz fixa una fiançes per l’expresident de la Damm i el seu pare

Nivells de partícules en suspensió preocupants per la salut

Restes del desmantallament de l’antiga Courtaulds. K.F.

14.888 vots fan del 9N un dia històric al Prat

l El Sí-Sí ha arreplegat el 64% dels vots, un valor baix comparat amb altres municipis de l’entorn

l La participació entre els pratencs ha estat del 27%

La Unió Europea podria sancionar a la Generalitat de Catalunya per no prendre mesures per millorar la situació de l’aire al Prat de Llobregat. El nostre municipi, jun-tament amb Granollers, presenta de forma reiterada alts nivells de partícules fines en

suspensió. Aquestes partícules són molt perjudicials per la salut i poden ser causant de càncer i altres malalties greus. Les auto-ritats públiques intenten remarcar que és una situació excepcional i no és una cons-tant. Hi ha dades però que posen en dubte

aquesta versió oficial. L’origen d’aquestes partícules, segons fonts de l’ajuntament, caldria buscar-la en l’enderroc de l’antiga empresa Courtaulds. El fet que es trobés pròxima a l’estació de mesura es postula com una explicació possible.

A FONS PÀG. 2

Un dels cinc punts de votació de la consulta al Prat. J.V.

2 la Riuada desembre de 2014 www.lariuada.cat

A FONS

El 9 de Novembre ha esdevingut una data senyalada en

l’imaginari de molts ca-talans, per alguns com a clímax o punt i seguint en un procés que ve de lluny i per d’altres o addi-tivament com un acte de desobediència envers un govern espanyol prohibi-cionista i incapaç. Al Prat una part de la població també es féu seu el dia i sortí al carrer a exercir el dret a decidir el seu futur com a individus i com a poble. Al nostre munici-pi es van comptabilitzar 14.188 vots, el que repre-senta aproximadament un 27% de la població que tenia dret a votació. Aquesta dada és lleuge-rament inferior al global del país que es va situar en un 33%, en total es van comptabilitzar 14.188 vots.

L’opció majoritària fou el Sí i Sí, aquest va gua-nyar amb un 64% dels vots emesos. Aquesta dada és sensiblement més baixa que d’altres de la comar-ca com és; Molins de Rei (82%), Sant Vicenç dels Horts (73%) o Sant Boi de Llobregat (68%), entre d’altres. Aquests resultats també són molt inferiors als d’altres municipis de Catalunya. El Sí-No va obtenir un resultat del 17,6% i el No un 10,4 %

dels vots. La resta es van comptabilitzar com a nuls, blanc o altres.

El Sí Sí guanya clara-ment amb un 64% dels vots, uns dels valors més baixos de la comarca i Catalunya.

Per a molts dels Pra-tencs que es van apropar als instituts a dipositar el seu vot va ser un dia ple d’emocions i d’experièn-cies. Va sorprendre molt trobar tantíssima gent que es va apropar a votar estona abans què els ins-

tituts obrissin les portes o els múltiples volunta-ris que van participar en l’organització de la con-sulta com els de la cam-panya.

La Riuada va realitzar una enquesta a 400 pra-tencs durant la jornada del 9 de Novembre, es va

recollir el sentit del vot i les opcions polítiques de múltiples pratencs així com altres dades soci-ològiques. El perfil del votant del 9N és una per-sona d’uns 42 anys amb un nivell d’estudis de

Batxillerat. L’opció políti-ca amb la qual se senten identificats els votants és la següent: l’opció majo-ritària seria ERC amb un 27.5% dels vots, en segon lloc es situaria el grup de votants que s’identifica amb PODEMOS i després els de la CUP i CiU

Una altra dada que sor-

prèn de la despresa de l’enquesta és que el partit amb menys suport al Sí Sí segons el seu votant és el PSC, on els vots es troben gairebé al 50% entre el Sí-No i el No. En el sen-tit contrari es troba el vo-tant de la CUP o d’ERC. El votant de CiU es decanta també en la seva majoria

pel Sí-Sí, el votant de Po-demos es decanta en la seva majoria per el Sí-No i el votant d’Iniciativa té una opinió poc clara i es debat entre el Sí-Sí i el Sí –No en un 50%.

REDACCIÓ

El 9 de novembre es viu amb intensitat a El Prat de Llobregat

SOCIETAT

Una gran mobilització omple els carrers durant tota la jornada

Una participació del 27%, lleugerament per sota de la mitjana del país

Cues per participar en la consulta del 9 de novembre. J.V

El Sí-Sí guanya clarament amb un 64% dels vots, un dels valors més baixos de la comarca i Catalunya

14.888vots comptabilitzats en la consulta al Prat

9.081 vots a favor de la independència de Catalunya

L’enquesta de la riuada; ERC és l’opció més escollida pels votants del 9N

ERC

PO

DEM

OS

CU

P

CIU

ICV

PSC

ALTRES

CAP

05

1015

2025

30

Intenció de vot dels participants del 9N

desembre de 2014 la Riuada 3

 A FONS www.lariuada.cat

Després del judici del passat 24 de novem-bre els membres del

Casal Okupat i Autogesti-onat La Llavor esperen la sentència, que pot publi-car-se qualsevol dia, men-tre continuen les activitats quotidianes i preparen una festa de cap d’any.

El judici que es va cele-brar als jutjats del Prat els va enfrontar amb l’empre-sa propietària de l’edifici, la immobiliària CIDES-PORT pertanyent a la fa-mília Rosal Bertrand, que va comprar-lo fa 15 anys quan l’antic Centre d’Es-tudis Llobregat va fer fa-llida, i que l’ha mantingut abandonat aquests anys. L’advocada de la defensa, Laia Serra, va fer palès que els demandants no havien presentat la documentació necessària per provar la titularitat de l’edifici, una sentència del Tribunal Su-prem obliga a aportar una Nota Simple del Registre de la propietat, mentre es van limitar a presentar un rebut de l’IBI, que segons l’advocada no era suficient

a efectes judicials. Per altra banda, va em-

fatitzar la desproporció de la multa de 240.000€ que sol•liciten els demandants, xifra desorbitada tenint en compte la trajectòria del moviment okupa al Prat, caracteritzat per l’auto-gestió, i per l’estat d’aban-

donament de l’edifici. La jutgessa va denegar la peti-ció de Serra d’interrogar al jove que està encausat en el procés, ni tampoc va deixar que es presentessin unes imatges que documentaven la millora i adequació de l’espai des que va ser oku-pat el passat 15 de març. Al final del judici, va explicar l’intent d’apropament per part de l’assemblea que van denegar els propietaris, l’ús que se li dóna a l’espai, i va remarcar la impossi-bilitat de vendre o llogar l’edifici en estar afectat per un pla urbanístic, fet que comportaria que continués

inevitablement abandonat, insistint en la necessitat d’arribar a un acord entre les parts..

Setmana de mobilitzacions

La setmana prèvia al ju-dici el COA la Llavor va organitzar unes jornades de defensa del Casal en la campanya denominada “Sembrem llavors”, on va destacar una manifestació amb més d’un centenar de persones, la primera d’aquest col•lectiu des del 2009 en què va ser desallot-jat el KOP-Alta Tensió. Les jornades van comptar amb xerrades, concerts de grups locals, recitals poètics, menjars populars, tallers i la pintada de murals a la façana de l’edifici. La gran quantitat d’actes i la seva diversitat van portar a per-sones de moltes tipologies.

REDACCIÓ

El Casal okupat pendent d’una sentència judicial

SOCIETAT

Més d’un centenar de persones es manifesten en defensa de l’espai

240mil

euros de multa sol·liciten els

demandants

15de març

es va okupar l’edifici de

l’antic CELLEls Bertrand va comprar fa 15 anys l’inmoble que actualment es troba en estat d’abandó

Imatge de la manifestació en suport al Casal Okupat i Autogestionat La Llavor. A.K

La setmana prèvia al judici es van realitzar unes jornades de defensa

4 la Riuada desembre de 2014 www.lariuada.cat

ACTUALITAT

A principis de desembre la ministra espanyola de foment, Ana Pastor va ser rebuda per les autoritats locals, entre elles l’alcalde del Prat. El motiu d’aques-ta cerimònia va ser la in-auguració de les obres de construcció de la futura autovia que donarà accés al Port per la seva part sud. Aquesta obra compta amb la construcció d’un enorme viaducte que salvarà la Gran Via i part de la Zona Franca. L’ entitat ecologista Depana ha denunciat que aquestes obres no han realitzat l’es-tudi d’impacte ambiental pertinent que aquesta in-fraestructura podria tenir

sobre la zona agrícola de can Trabal, a l’Hospitalet o sobre l’antiga llera del riu Llobregat. Finalment el gran valor ambiental que

presenta l’antiga llera i la pressió que han realitzat les entitats ecologistes perme-tran que les obres de cons-trucció de l’Autovia evitin

l’impacte ambiental en aquesta zona. Aquests ac-cessos han estat adjudicats per un total de 130 milions d’euros a una UTE.

REDACCIÓ

Inaugurades les obres dels nous accessos viaris al Port de Barcelona

TERRITORI

Imatge en l’actualitat de l’antiga llera del riu Llobregat. K.F

REDACCIÓ

El fiscal demana 12 anys de presó per l’expresident de La Seda

JUDICIAL

La trama de Rafael Español simulava contractes de poducció

JUDICIAL REDACCIÓ

El jutge Ruz fixa fiança civil per al president de la DammEl passat mes de novem-bre, el jutge de l’Audiència Nacional espanyola Pablo Ruz va dictar l’obertura del judici oral contra Demetrio Carceller Arce, president de la Damm, i el seu pare, i va fixar una fiança de 236,4 i 476,4 milions, respectiva-ment. És el primer pas per a fer seure els Carceller a la banqueta dels acusats per afrontar les penes de 14 i 48 anys de presó.

La defensa de la famí-lia Carceller ha intentat aturar el procediment i desvincular al president de la Damm dels delictes de frau fiscal dels quals s’acusa al seu pare. La Sala Penal de l’Audièn-

cia Nacional va arxivar el cas, però el Suprem el va reobrir el passat 8 de juliol. Segons Ruz, han quedat acreditats els in-dicis d’una trama de frau fiscal per tal de no pagar impostos. Segons els in-formes judicials, Carceller Arce «va intervenir en la creació de l’estructura per a canalitzar i ocultar les inversions del seu pare en centres comercials d’Ari-zona mitjançant la creació de societats en les Antilles Holandeses». Aquesta tra-ma prové als anys 90, però els anys investigats són del 2001 al 2009. El frau superaria els 66 milions d’euros.

El fiscal de delictes econòmics Oscar Serrano demana 12

anys de presó per l’expre-sident de La Seda, Rafael Español, i altres membres de la cúpula, més un to-tal de 4,3 milions d’euros d’indemnització. El fiscal atribueix a Español i sis col•laboradors un delicte continuat d’estafa per si-mulació de contracte, un altre d’apropiació indegu-da, altres delictes d’admi-nistració deslleial i falsedat documental.

Contractes ficticis d’una producció de PET inexistent.

L’escrit de qualifica-ció del Ministeri públic, previ al judici, explica

que Español i els seus col•laboradors van desviar 12.285.777 d’euros de La Seda a empreses controla-des per ells mateixos entre 2000 i 2004. L’estafa consis-tia en aparentar la produc-ció de PET –plàstic amb el què es fabriquen ampolles de refrescos- i simular con-

tractes amb les empreses filials Polímeros Pet i Net-co, dirigides per ells ma-teixos. Amb aquesta ope-ració, La Seda recomprava el producte a un preu més elevat. Mitjançant contrac-tes falsos per la producció, inexistent, de 58.450 tones, els directius de La Seda van

simular el seu transport des de la fàbrica del Prat de Llobregat fins a uns magat-zems a Saragossa, Sant Boi de Llobregat i Suïssa. Des-prés de la recompra fictí-cia, els acusats van tornar a crear contractes falsos de venda a altres companyi-es també controlades per ells mateixos (VK Import i Emme), simulant el trans-port del producte a Rússia i Tunísia.

El perjudici patrimonial

provocat pels directius a La Seda es calcula en 4,3 mi-lions, però en els comptes de la companya presentats a la Comissió Nacional del Mercat de Valors no aparei-xia aquest forat, perquè es van inventar uns ingressos per tal de reflectir un bene-fici positiu.

Aquesta fase del cas se

suma a la demanda per la qual Español afronta 27 anys de presó en total i una multa d’1,2 milions d’euros a Hisenda, l’apropiació in-deguda dels quals va tenir lloc entre els anys 2000 i 2004. L’economista Anto-nio Comadras i Rafael Es-pañol es van posar d’acord per perpetrar l’estafa de les factures falses mitjançant empreses filials.

Les factures falses van suposar un dany patrimonial a La Seda de 4,3 milions

SANITAT

Marxa a Bellvitge per la sanitat pública

Dissabte 15 de novembre, la marxa convocada per la Plataforma d’Usuaris Pratencs en defensa de la Sanitat Pública juntament amb grups d’altres po-bles ha comptat amb unes dues-centes de persones. Marxant des de la Plaça de la Vila fins a l’Hospital de Bellvitge, l’acció ha assolit el miler d’assistents a les portes de l’hospital.

Als parlaments realitzats a la Plaça de la Vila, Ramon Montoya, infermer i sindi-calista de la junta de perso-nal de l’Hospital ha alertat del tancament de més de 200 llits en els últims anys. Gràcies a la mobilització de l’estiu passat, però, per primera vegada s’ha acon-seguit obrir tots els llits tan-cats per part de la direcció.

L’acte ha suposat un èxit de participació al Prat, i una nova fita al procés de mobilització de veïns i pa-cients.

desembre de 2014 la Riuada 5

 ACTUALITAT www.lariuada.cat

L’informe «Renda per-sonal dels municipis es-panyols i la seva distri-bució» de Fedea situa el Prat com la segona ciutat de l’Estat espanyol amb menys desigualtat en la distribució de la renda, evidenciant l’homogene-ïtat en les rendes salarials al municipi amb relació a altres poblacions. Sobta que el Prat desta-qui per la menor desi-gualtat quan la distància entre rics i pobres és evi-dent per què el barri de Sant Cosme concentra un gruix de població de baixos ingressos. L’estudi

no té en compte la pobla-ció que no fa declaració de l’IRPF, fet que fa pen-sar que es deixa fora una part de la població amb menys renda. Tot i això, la distància de rendes declarades és menor que altres localitats.

El Prat és la segona ciutat de més de 50.000

habitants amb menor desigualtat segons el co-eficient Gini. Si tenim en compte el miler de muni-cipis de més de 5.000 ha-bitants, el Prat està al lloc número 52. Agafant com a indicador el percen-tatge de la renda de l’1% de la població més rica, el Prat ocupa el número 455: l’1% més ric concen-tra el 7’77% de la renda. A banda d’això, cal tenir en compte que la renda mitjana del Prat és menor que a l’entorn: 18.340 eu-ros per persona, mentre que a la província de Bar-celona és de 24.087.

ECONOMIA

El Prat, la segona ciutat amb menys desigualtat

REDACCIÓ

Aquest mes de de-sembre finalitza l’ ultimàtum imposat

per la Unió Europea a la Generalitat per prendre mesures contra la contami-nació atmosfèrica a l’haver detectat nivells insalubres de pols fina. Fa dos mesos, Brussel•les va amenaçar que si no es realitzaven les accions pertinents per revertir la situació, es por-taria a les autoritats cata-lanes davant del Tribunal de Justícia de la Unió Eu-ropea.

La Generalitat ha respòs que l’elevada presència de partícules extremadament perjudicials per la salut, tan sols es produeix de for-ma esporàdica i localitzada al Prat de Llobregat i Gra-nollers. Si bé la Generalitat parla de què l’excés de con-taminació és esporàdic, els estudis de la Unió Europea han demostrat la presència d’aquests contaminants

com a mínim durant vuit anys. La Generalitat ara, haurà de certificar una pal-pable millora de la qualitat de l’aire si no vol ser sanci-onada.

Segons el Secretari de Medi Ambient de la Ge-neralitat, en el cas del Prat de Llobregat els alts nivells de partícules són deguts a una gestió deficient d’unes obres. L’ajuntament ha explicat a la Riuada que

les partícules provenen de l’enderroc de l’antiga empresa Courtaulds, molt pròxima a l’estació mesu-radora i per aquest motiu, suposadament es mostra-ria el registre alterat. Des de l’ajuntament es recalca el fet esporàdic d’aques-ta situació. Altrament les dades de registre mostren que els límits són quasi sis-temàticament traspassats.

Les partícules en qüestió

són les anomenades PM-10, partícules en suspensió a l’aire d’un diàmetre de menys de 10 micres. Aques-tes poden ser responsables de problemes de salut com asma, alteracions cardio-vasculars o causa de càncer de pulmó. La Unió Euro-pea sols ha fet advertències d’aquest tipus a Grècia i a diverses autoritats de l’Es-tat Espanyol, entre elles la Generalitat de Catalunya.

REDACCIÓ

La UE alerta per la contaminació a El Prat i Granollers

TERRITORI TERRITORI

El temporal tanca l’edifici del Semàfor

Els temporals d’aquesta tardor ha ocasionat l’ero-sió de la línia de la costa al Prat de Llobregat, entre els Carrabiners i el Semàfor. L’accés a aquesta zona, que correspon al tram final de l’Itinerari 3 dels Espais Na-turals del Delta del Llobre-gat, està tancat des del 17 de novembre.

La regressió de la platja arriba fins als fonaments de l’edifici del Semàfor, que queden al descobert. D’al-tra banda, els temporals han fet malbé la línia de la canonada que connec-ta la dessalinitzadora del Llobregat amb l’estació de bombament de la platja.

El trencament de la cano-nada de la dessaladora no afectarà l’abastament d’ai-gua potable d’ATLL perquè és una època de baix con-sum i els embassaments de les conques Ter i Llobregat es troben a prop del 86% de la seva capacitat.

SOCIETAT

Gossos depredadors al delta

Ecologistes en Acció ha constatat la presència de gossos salvatges que de-preden espècies protegides al Delta de Llobregat.

Aquests gossos perta-nyen a un petit grup de persones instal•lades de forma gairebé permanent a la llera del riu Llobregat. La seva mala alimentació han habituat als animals a depredar la fauna salvatge de l’espai natural.

En una entrevista, aques-tes persones van mostrar la seva perplexitat respecte a les denúncies rebudes per ciutadans. Exclamen que ningú no s’ha preocupat per ells en sis anys i l’úni-ca veu d’alarma no ha es-tat per denunciar la seva indesitjable situació, sinó per l’estat dels animals. Els ecologistes denuncien la vulneració dels drets bà-sics d’aquestes persones i reclamen la intervenció dels serveis socials.

La que havia de ser la ma-jor sortida a borsa d’Euro-pa pel 2014 ha quedat sus-pesa. Segons el calendari previst el juny, Aena havia de començar a cotitzar el novembre. Però Luis de Guindos va paralitzar el procés per problemes amb la carta de confor-mitat, un document de garantia externa per als bancs encarregats de la col•locació de les accions. Aquesta havia estat signa-da per PricewaterhousCo-opers sense un concurs d’adjudicació, per la qual cosa l’empresa està sent investigada per possible

conflicte d’interessos.El procés de privatitza-

ció s’ha replantejat amb un concurs per a l’audi-toria externa adjudicat a EY. El proper escull és que aquesta carta de con-formitat ha d’estar llesta abans del 12 de febrer, se-

gons la normativa.El 49% del capital d’Ae-

na quedarà en mans pri-vades: un 28% sortirà a borsa i un 21% serà de tres accionistes de referència, entre les quals està Fer-rovial. El conseller dele-gat d’aquesta empresa ha manifestat que aposten per una futura privatitza-ció total de l’operador.

La defensa del patrimo-ni públic és el denomina-dor comú de les diverses campanyes contra la pri-vatització d’Aena. La CGT ha organitzat diverses protestes.

ECONOMIA

Ajornada la sortida a borsa d’AENA

REDACCIÓ

Un procès poc transparent tomba la sortida a borsa de l’operador aeroportuari

Les rendes de la població al Prat són homogènies, però més baixes que l’entorn

6 la Riuada www.lariuada.cat

OPINIÓ desembre de 2014

la Riuada | bimestral gratuït d’informació local

dipòsit legal: GI-352-2010 | tiratge: 6.000 exemplars edita i distribueix: Associació Pratenca de Comunicació Popular (APCP)publicitat: publicitat@lariuada.catEls comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat

La tira Laia Ruz

la clau de voltaEva Yus

20 anys del ‘Pla Delta’

veure per creure

Les grans pluges de principis del mes de desembre van provocar aquesta imatge inusual. No és molt habitual veure el riu Llobregat bai-xar de banda a banda per la seva llera. L’enorme quanti-tat d’aigua va portar a inun-dar el camí que ressegueix la llera i a restringir els accessos l riu per evitar incidents.

El Llobregat de banda a banda

Enguany es complei-xen 20 anys d’ençà que es va signar el Pla

Delta. Un conjunt d’obres que no només van afectar greument els ecosistemes del Delta del Llobregat, sinó que es va convertir en tot un model per la destrucció del territori.

El Delta del Llobregat ocupa una superfície de 98 km2, dels quals el 60% ja està urbanitzat i només un 10% s’ha conservat sota figures de protecció ambi-entals.

L’anomena’t “Pla Delta”, un conveni signat el 1994 entre el Ministeri d’Obres

Públiques, la Generalitat, la Mancomunitat de mu-nicipis de l’AMB i els Ajun-taments de Barcelona i El Prat, i que ha suposat un gran desgavell ecològic per aquesta zona humida d’im-portància internacional, incloïa:

- Desviament del riu Llo-bregat 2,5 km cap al sud.

- Ampliació del Port, on s’ubicaria la Zona d’Activi-tats Logístiques (ZAL), que va multiplicar per 3 la seva superfície.

- Ampliació de l’aeroport (tercera pista, una nova terminal, centres logístics, etc.), duplicant la superfície

del mateix.- Accessos viaris i ferrovi-

aris (autovia del Baix, Pota Sud, AVE, etc.).

- Construcció d’una de-puradora.

La tramitació per separat de les obres, no va permetre avaluar les sinergies sobre la globalitat de l’espai, en contra de les disposicions de les directives europees.

El “gran centre logístic” de la Catalunya emergent

En plena eufòria urba-

nitzadora post olímpica i d’expansió constant de Barcelona, es van posar els ulls en l’última gran zona planera de la metròpoli. La idea era convertir el Delta en un centre d’intercanvi de mercaderies, procés clau en la terciarització i globalitza-ció que ha patit l’economia catalana.

El Pla Delta no va ser sig-nat al Prat de Llobregat per casualitat: era el municipi més afectat i el seu Ajunta-ment era el gran aliat, supo-sadament “convençut” pels beneficis econòmics que rebria. També era el poble més bel•ligerant social-

ment, amb precedents com la mobilització contra el desviament del riu 20 anys abans, curiosament abans recolzada pel govern local d’ICV. Tot el procés va estar marcat per l’opacitat, els fets consumats i la impu-nitat, i amanit pels cants de sirena dels milers llocs de feina, que es van demostrar falsos.

L’alternativa de DEPANA i la CDD

La Coordinadora en De-fensa del Delta del Llobre-gat i DEPANA vam elaborar un projecte alternatiu molt menys impactant però re-alista amb l’objectiu de no hipotecar el futur dels aqüí-fers i els espais naturals.

Recordem que el port i la zona franca estan infrauti-litzats, i l’aeroport es fa ser-vir al 50% de la seva capaci-tat perquè les previsions de creixement estaven sobre-dimensionades. El desvia-ment del riu es va declarar com a il•legal pel Tribunal Suprem.

El Delta llargament assetjat

El menyspreu del govern pel territori i la seva ciuta-dania va quedar pales quan Jordi Pujol va dir “a veure si es pensen que 4 carxofes aturaran el creixement de Catalunya”. Dues dècades més tard, aquesta mentali-tat no ha canviat i el govern de Catalunya continua ve-ient els camps de carxofes només pel seu valor com a solar.

Avui en dia, el Delta del Llobregat, especialment la zona agrícola, continua assetjat per un degoteig de projectes i plans per con-tinuar urbanitzant-lo (Ei-xample Sud del Prat, Out-let de Viladecans, polígon d’Amazon, nous accessos ferroviaris i viaris al Port, Pla Especial del Parc Agrari, etc.).

El cas Eurovegas no és excepcional sinó que és el model. Les lleis a mida per projectes estrella han esdevingut la norma, amb el menyscapte de l’interès general sota el privat (veure casos Barcelona World o El Bulli Foundation).

La manca de respecte pel territori, l’opacitat, les por-tes giratòries i el desman-tellament de les polítiques ambientals són la nova “marca Catalunya”.

desembre de 2014 la Riuada 7

 XARXES www.lariuada.cat

CULTURA REDACCIÓ

«Mai és tan fosc» candidata als premis Goya i GaudíEl documental cinematogrà-fic sobre la figura de l’activista i economista Arcadi Oliveres “Mai és tan Fosc”, dirigit per la santsenca establerta al Prat Èri-ka Sánchez i muntat pel pra-tenc Xavi Esteban, ha rebut set candidatures als premis Goya, i també és candidata als premis Gaudí del cinema català. Al llarg dels propers dies es faran públiques les nominacions que optaran definitivament als guardons.

Els responsables de la pel•lícula admeten que estan contents pel reconeixement que suposa a la feina feta, que s’ha allargat més de tres anys, i a la pròpia fi-gura d’Oliveres. Tanmateix, són prudents de cara a les nomina-cions. Com expliquen, la distri-bució la porten entre la mateixa directora i la productora, Dària Esteva i, a causa del procés de canvi en què es troba immers aquest sector, estan fent una distribució que qualifiquen

d’»experimental». Un exemple d’això és l’estrena a Madrid, que serà el febrer de 2015, gairebé sis mesos després de Barcelona, quan l’habitual és estrenar simultàniament amb diverses còpies. La pel•lícula ha passat pels Cinemes Verdi

de Barcelona i ha voltat pel territori: cinema Truffaut de Girona, els multicines de La Vallet a Sant Vicenç dels Horts, el Cinebaix a Sant Feliu del Llo-bregat, el cine Rambla de l’Art de Cambrils, l’Alhambra de la Garriga, al Koldo Mitxelena de Donosti, entre d’altres. També ens anuncien una projecció al cinema Capri properament.

CULTURA REDACCIÓ

Festival d’Artesania ‘Al Dedillo’

La tercera edició del festi-val Al Dedillo va tenir lloc el 20 de desembre. El pati de l’Artesà va acollir paradetes de diversos creadors i cre-adores de disseny i artesa-nia. Es van impartir tallers per a tots els públics, com serigrafia manual i enqua-dernació, amb la pretensió d’apropar alguns dels oficis presents. La gastronomia i la música va compartir el protagonisme en aquest festival autogestionat orga-nitzat per l’estudi artístic Tataricum.

L’objectiu principal, se-gons explica la seva orga-nitzadora Stella Rubio, “és visualitzar i donar espai i

temps a artesans amb dife-rents oficis, tècniques i ma-terials perquè puguin seguir desenvolupant les seves pe-tites produccions al marge del consum massiu habitu-al”. Al Dedillo és una forma de mantenir la vocació per a l’art i per a l’artesania, i donar “una oportunitat de compartir amb persones que dediquen afecte, cons-tància i treball a un ofici en el qual hi creuen i lluiten.”

Molta gent va passar pel festival per a gaudir de les activitats i també fer-se amb els regals nadalencs tot ajudant a artesans i arte-sanes locals en un comerç de màxima proximitat.

L’escena musical del Prat torna a tenir un equipament potent.

En els dos mesos i mig que porta oberta La Capsa, la seva programació ha vol-gut cobrir molts estils per tal de retrobar-se amb el públic de sempre i també enganxar a les noves gene-racions.

El concert del passat 13 de desembre va ser un exemple, en part un “remember” i en part un descobriment de grups clàssics del Prat a la gent jove, i també alguna cana-lla. Amb el fil conductor de la Guia Sonora –bloc de la web de La Capsa dedicat a grups del Prat -, es van reunir grups pratencs de diverses dècades. Va obrir el cantautor Bitxe –aquest en actiu -, i després dels seus sons pop, els folk va transformar-se en rock, de vegades simfònic, amb els Sis de Nou. Després, Sana-torium, Trash metal ràpid i contundent amb molt ni-vell tècnic. Extra, els més veterans -dels anys 80- va demostrar un esperit roc-ker intacte. I van tancar

la nit Turistas, defensant un estil pop fosc que juga amb el soroll i fins i tot amb el punk.

La resta de programa-ció de la Capsa ha aplegat l’electrònica de la nit Un-boxing sound i els ritmes flamencs i mestissatge de Lenacay i Tori Sparks. També hi ha hagut espai pels artistes autòctons: Xavi Alías i Pigmy. Tupès i moda dels 50 es van donar

cita amb una nova edició el Hayride festival, dedicat al rock’n’roll clàssic vinta-ge, i els fans del rock més metàl•lic van poder gau-dir de Motorhits, banda tribut a Motorhead. Més enllà dels escenaris, els bucs d’assaig funcionen a ple rendiment. Els equips i els espais estan acabats d’estrenar, el preu és as-sequible i la disponibilitat horària total. L’estudi de

gravació, molt ben equi-pat, està a punt però enca-ra no s’ha posat en marxa.

L’oferta musical del Prat també compta amb altres espais per a concerts de format més reduït, com Casino, que regularment programa els estils més alternatius, i al John Duck i el Deeses, amb directes acústics i, en els mesos d’estiu, els xiringuitos de la platja.

REDACCIÓ

La Capsa aposta per una programació musical diversa

El concert Guia Sonora va retrobar grups locals de diverses dècades E.I

CULTURA

Antics gups del Prat es van reunir al Guia Sonora

Anagrames de Scrabble

Paradetes d’artesania del festival. M.B.

| Número 10, objectiu: 351 punts

El documental sobre l’Arcadi Oliveres es projectarà al cinema Capri

8 la Riuada desembre de 2014 www.lariuada.cat

XARXES

— Va néixer l’any de la Set-mana Tràgica. Sí, al carrer Arc del Teatre, al barri xinès, el més conflictiu de Barcelona. El meu avi era d’un poble de muntanya, La Coma, el meu pare no hi havia estat mai i hi va anar per Festa Major. Va conèixer la meva mare, van ballar i es van enamorar. En tornar va escriure-li moltes cartes fins que va venir, es van casar i van tenir 4 fills, un moriria de petit.

— Com recorda la infància.Vaig estudiar als escolapis però no vaig continuar per-què havia de treballar per ajudar a la mare que havia quedat vídua molt jove. El pare va morir amb 37 anys, jo en tenia 9, en aquell temps no hi havia penicil•lina i el tifus el va matar. Vaig co-mençar a la metal•lúrgica de Sant Martí, a instal•lar cal-deres de vaixell a Galícia i a La Seda.

— És llavors quan coneix el Prat.Tenia 27 anys. Era una em-presa molt pròspera. Hi havia sol•licitat entrar a un amic que dirigia el ser-vei d’investigacions però em va dir que no era prou intel•ligent per la seva sec-ció. Mesos després em vaig entrevistar amb el cap Snel-ders i ens vam entendre de seguida.

— Va entrar l’any 36, poc abans d’iniciar-se la guerraEn fer-se indústria de guer-ra alguns treballadors ens vam deslliurar del front. Quan Franco estava a punt d’envair-ho tot ens van mo-bilitzar i em vaig escapar a La Coma. La Guàrdia Civil em va trobar, van portar-me amb diversos amagats més a

un monestir per tancar-nos a un camp de concentració, durant la nit ens vam esca-par i vaig tornar a La Coma. Ja no em van molestar més. Després de la guerra em van avalar per tornar al Prat. Els 40 anys de Franco ho vam passar molt malament. Als catalans ens va tractar fatal.

— Com crea l’Escola d’apre-nentsA la Seda hi havia pocs ope-raris amb formació, la fà-brica em va encarregar fer l’estudi per plantejar una escola, em van enviar a la fà-brica Elizalde a Barcelona, a Suïssa i Holanda. Els profes-sors eren tècnics de la fàbri-ca, quan van exigir que fos-sin diplomats ho vam haver

de deixar i becar per l’Escola del Treball.

— Quins canvis ressaltaria del PratUn canvi molt gran ha estat el riu. Abans era molt ample, s’hi feia molta vida, fins i tot s’havien fet curses, després ha quedat en poca cosa. El Prat està millor, ha prospe-rat i ha crescut moltíssim. M’agrada més la ciutat d’ara que el poble d’abans.

— A què creu que es deu que hagi viscut tant?Els metges diuen que hi ha un gen de vida llarga que tinc. En la dieta sempre he tingut molt de compte, he procurat no engreixar-me, em peso sovint. He tingut la sort, gràcies al meu fill, d’es-tar a casa seva i no a una re-sidència. Quan em desperto faig respiració, exercicis de cames, fins als 100 feia ab-dominals, però ara ja no puc. Cada dia faig sudokus, llegeixo, miro televisió. Les

analítiques de sang perfec-tes, el Dr. Pugés diu que ja li agradaria tenir-les així (Riu). Però no tot està bé, fa un any que no surto de casa sol, m’agafen marejos, fins als 100 anava a Barcelona i sor-tia sovint. Vaig perdent me-mòria, hauria de recordar coses que em costen i surten al cap d’una estona.

— Ha valgut la pena viure tant? No li dono gaire importàn-cia a viure 105, 100 o 90. En aquesta vida al final no sé què és important. Aquest món és un món de mones, el que ha fet l’home és un desastre. Si mires el que està passant és un drama, hi ha països que viuen bé: Dina-marca, Noruega, Suècia... però a l’Àfrica, Sud-amèrica passen molts desastres, veu-re la tele cada dia és una cosa esgarrifosa.

— Quin és el record més bonic

El millor record és el dia que vaig conèixer la meva dona, era una dona molt guapa, i el pitjor el dia que va morir. Penso molt i m’entristeix, tant ella com tots els meus coneguts de jove són morts.

— Com afronta la proximi-tat de la mortEstic molt ben disposat a morir-me (Riu). M’agrada-ria que fos aviat. Considero que amb 105 anys tot el bo i dolent ja està fet. S’ha acabat el programa (Riu). Afortuna-dament no ploraran gaire perquè és bastant previsible (Riu) L’únic que m’amoïna és si m’hauran d’hospitalit-zar. Voldria morir a casa, és una ximpleria perquè no hi pots fer res, però hi penso sovint.

— Quin consell donaria als seus besnétsNo em considero prou ca-paç de donar lliçons a nin-gú. No, no. Sé que la meva intel•ligència és limitada.

REDACCIÓ

«M’agrada més la ciutat d’ara que el poble d’abans»Artur Puig Vila

ENTREVISTA

Artur Puig durant un instant de l’entrevista. K.F.

Sobre la mort: Per mi no ploraran gaire, és bastant previsible.

L’home més vell del PratNascut a Barcelona l’any 1909, té 105 anys, 3 fills, 9 nets i 15 besnéts. Segons dades del padró actual, a El prat hi ha 7 centenaris al Prat, 5 dones i 2 homes. Artur Puig és el més gran. El més excepcional és que mantingui el cap en plenes facultats i una salut envejable. Va crear l’Escola d’aprenents de la Seda, on entre els anys 1949-1969 van formar-se uns 200 alumnes.

LLegiu L’entrevista a: www.lariuada.cat

contrapunt

Silencis

Una de les característi-ques dels escenaris polítics és que, a vegades, no cal emetre cap so per donar a entendre missatges con-tundents. El silenci serveix d’arma i d’escut en el debat, precisament perquè el nega i l’arracona quan aquest no interessa. De silencis, però, podem trobar de diferents tipus:

De comoditat Després de la llarga expli-

cació per part d’un repre-sentant del Casal La Llavor, tant el govern local com els partits de l’oposició van optar per callar i no donar cap tipus de resposta da-vant el conflicte judicial entre els ocupes i la família propietària de l’edifici. Si-lenci còmode, no mullar-se davant un tema complex i a una altra cosa, sobretot pel que fa ICV, que fora del Prat i des de l’oposició ha donat suport a projectes d’autogestió. Ai com can-vien les postures segons la cadira on seiem...

Vergonyós Del qual fa gala última-

ment als plens el portaveu del PP, Antonio Gallego. Preocupat sempre per no sortir escaldat, l’il•lustre di-putat a corts no parla gaire en públic des que el seu partit està immers en múl-tiples trames de corrupció i amb la imatge a Catalunya caient en picat. Així, deixa que parlin els altres regidors del partit, que fan d’ase dels cops.

Impossible El que va intentar el pú-

blic de la sala de plens sense èxit quan una regidora del PP defensava “la recupera-ción económica de España gracias al gobierno”. Inevita-blement, van esclatar riures i algun estirabot. No està la cosa per respectar gaire les formes, no amb la que te-nim a sobre i les rodes de molí que volen fer empas-sar-se a la gent.

| Creador de l’Escola d’aprenents de La Seda. 105 anys.