www.lariuada.cat | ANY 3 | NÚMERO 10 | MAIG DEL 2012 | MITJÀ PRATENC DE COMUNICACIÓ POPULAR BIMESTRAL GRATUÏT

la RiuadaA FONS PÀG. 2

● L’ocupació de la zona obliga a canviar el Pla Territorial Metropolità aprovat el 2010 ● El terriori acumula un llarg historial especulatiu des de 1988

Euro Vegas, terreny pantanós

ACTUALITAT PÀG. 5

Un home ha estat protes-tant davant les ofi cines de Catalunya Caixa a l’avi-guda Montserrat, que va vendre preferents als seus pares, majors de 80 anys i analfabets. Les participa-cions preferents són una inversió a perpetuïtat i la recuperació actualment és molt difícil i genera massa pèrdues als bancs.

Mobilització d’afectats de participacions preferents

ACTUALITAT PÀG. 4

L’educació pública dóna una classe a l’aeroport del Prat● Docents del Prat apleguen un centenar de persones contra les retallades educatives

L’enclavament defi nitiu del complex d’oci que el magnat nordamericà Sheldon Adelson va deixar caure com una bomba sobre l’opinió pública està punt de conèixer-se.

La Generalitat continua apostant fort per un projecte especulatiu de gran envergadura que podria acabar amb les darreres relíquies verdes del delta del Llobregat si fi -

nalment Adelson assenyala Catalunya com a territori es-collit. El Govern ha deixat enrera les consideracions me-diambientals o d’impacte socioeconòmic sobre una zona profundament trinxada per indústria i infraestructures.

Enfront de promeses fetes a la lleugera aprofi tant un moment delicat, cal analitzar amb calma i rigor què sig-

nifi caria i quin abast tindria construir un complex de ca-sinos i centres de convencions com aquest. Cal conèixer com són i com s’han fet altres centres d’Adelson com el de Macau per valorar amb criteri què es guanya i què es perd si fi nalment som anomenats el poble escollit per la fortuna.

La bicicletada organitzada per la plataforma Aturem Euro Vegas va acollir centenars de persones en un ambient festiu. E.R.

Per un dia l’escola pública es va mudar a l’aeroport. C.F.

ACTUALITAT PÀG. 4

Al Baix Llobregat, comar-ca amb la renda familiar disponible més baixa de Catalunya, la situació és preocupant “i tal com està responent l’administració és de difícil solució”, diuen des del Josep Tarradellas.

Perillen les beques a menjadors d’escoles

● La insòlita acció va � nalitzar amb una manifestació al vestíbul de la Terminal 2

2 la Riuada maig de 2012 www.lariuada.cat

A FONS

Una de les problemà-tiques per ubicar el projecte d’Euro-

vegas al Baix Llobregat ve donada precisament per la complexitat d’aquests terrenys.

L’àmbit on s’ubicaria el projecte d’Eurovegas es localitza a la plana del-taica del riu Llobregat, a la meitat sud del terme municipal de Viladecans. Limita amb la traça de l’autovia C-31, la reserva natural del Remolar-Fili-pines i les instal·lacions de l’aeroport, la franja de dunes ocupades per pi-nedes que conformen el rere platja, l’estany de la Murtra, l’estació depura-dora d’aigües residuals, la carretera B-204 i l’entorn agrícola del Parc Agrari del Baix Llobregat.

La construcció d’aquest projecte passa per modi-fi car el Pla General Metro-polità per a la creació del Parc del Delta, fet que pre-cisa d’un Informe de Sote-nibilitat Ambiental (ISA) que la Generalitat ha ela-borat i del qual s’extreuen les idees que s’exposen a continuació.

Malgrat les importants

pressions urbanístiques que amenacen aquest àm-bit, la modifi cació puntu-al proposada es troba en un entorn de gran interès ambiental, envoltat per espais naturals protegits per la legislació sectorial, amb una gran diversitat biològica conformada per

la presència de nombroses espècies de fauna, fl ora i vegetació protegides, i amb un destacable valor per a la connectivitat eco-lògica.

La construcció d’equi-paments i nous elements en aquest entorn és un fet contrari a la fi losofi a de

la legislació sectorial en matèria d’espais naturals, i poc o gens compatible amb la seva condició i na-turalesa d’espai protegit a nivell internacional.

Les zones humides són hàbitats molt fràgils i que projectes amb múltiples variables com Eurovegas,

destinats a un ús intensiu per part de persones, les posa innecessàriament en perill. Particularment, la seva condició d’espai na-tural protegit de reduïdes dimensions fa que l’actu-ació més convenient en aquest entorn sigui, pro-bablement ampliar l’àm-

bit de protecció, enlloc d’aïllar-lo i encaixonar-lo.Per altra banda, el pla-nejament derivat que de-senvolupi el sector haurà de garantir, a través de l’oportú estudi paisatgís-tic, que les edifi cacions admissibles, destinades a qualsevol ús, s’ajustin a una tipologia adequada al paisatge natural i urbà on s’insereixin i evitin la for-mació de pantalles arqui-tectòniques i acumulaci-ons de volums.

Segons aquest informe, tot sembla indicar que el complex que promou Adelson no s’ajusta a la le-gislació ambiental de pro-tecció que afecta al terri-tori proposat.

La inversió d’EurovegasSegons El Punt/Avui la inversió total prevista ara puja a 26.690 milions d’eu-ros. Al mes de febrer les Ve-gas Sands va anunciar que estudiava una inversió de fi ns a 15.000 milions en 10 anys en un complex de casinos a l’estat espanyol, que inclouria 36.000 pla-ces hoteleres, 18.000 mà-quines escurabutxaques i tres camps de golf.

REDACCIÓ

La Generalitat plani� ca Euro Vegas en una zona envoltada d’espais naturals

Centenars de persones es van congregar per pedalar con el projecte d’Adelson. A.A.

SOCIETAT

La realització d’aquest projecte contradiu l’informe d’impacte ambiental

El projecte d’Eurovegas es troba ubicat sobre 800 hectà-rees situades entre El Prat, Cornellà, Sant Boi i Vilade-cans, però per tal que aquesta ubicació es materialitzés caldria realitzar més d’un centenar d’expropiacions, ja que es tracta de terrenys majoritariament agrícoles molt dividits i repartits entre diversos propietaris. No

és la primera vegada que aquests terrenys estan en el punt de mira de diferents projectes especulatius. El Reial Club de Golf va comprar el 1988 diversos terrenys al voltant dels espais naturals del Remolar i Filipines, el 1991 una inversió de 18M d’euros per construir un camp de golf que no es va realitzar degut a que la Gene-

ralitat va expropiar-los 58 ha per protegir precisament aquest espai natural. Amb la indemnització els matei-xos inversors van quedar-se amb altres terrenys de la zona i el 1997 van signar un conveni amb l’Ajuntament de Viladecans que preveia un camp de golf de 60 hectà-rees, hotels i un palau de congressos.

maig de 2012 la Riuada 3

A FONS www.lariuada.cat

Més enllà del dilema «Euro Vegas sí, Euro Vegas no» o de la rivalitat «Barcelona vs. Ma-drid», el projecte del magnat Sheldon Adelson posa sobre la taula la tria entre un model especulatiu i un de productiu, entre apostes que no guanya-rem mai i inversions que rever-teixen en el territori.

El primer model és un vell conegut que fa diners a partir de diners després d’un «pilo-tasso» immobiliari inicial. Una aposta per un turisme «low-cost» que desapareixeria als primers símptomes de crisi i que acabaria amb la poca ri-quesa ambiental que encara queda dreta al delta. El segon model és una opció més fer-

ma, però menys mediàtica, més rendible i pro� tosa per a les comunitats locals, però menys interessant per a les ambicions de les grans fortu-nes.

Cal que exigim informació rigorosa i � dedigna; estem parlant del nostre futur. Cal desmentir alguns dels mites més sonats que s’han exposat últimanent: Els llocs de treball queden 10 vegades per sota del que s’ha venut. El mateix conseller d’economia, Andreu Mas Colell, així ho ha recone-gut. Com ha recordat el dipu-tat Joan Boada, els tres com-plexos d’Adelson sumen un total de 34.000 llocs de treball, és a dir, set vegades menys que els que s’han promès només per a Euro Vegas. La immesa inversió anunciada també s’ha d’interpretar com

a un endeutament major de l’Administració, ja que el geni de la ruleta exigeix un crèdit

avalat per l’estat. Les infraes-tructures necessàries per al fa-raònic projecte aniran a càrrec

també de la nostra butxaca i per als pagesos que somiïn en una expropiació milionària ja se’n poden anar oblidant: la Generalitat deu 30 milions d’euros per expropiacions passades.

Així, tenint en compte les aportacions públiques i les exempcions d’impostos i se-guretat social, què hi guanyem nosaltres exactament?

La bellesa del delta s’ha con-veritit paradoxalment en la seva maledicció ja que el pro-grés li ha posat l’ull a sobre des de fa dècades. Ara Adelson vol fer-se amb les últimes engru-nes d’un enclavament excessi-vament castigat per la pressió demogrà� ca i el creixement econòmic de l’insaciable veí de Barcelona, que en lloc de reconèixer, apreciar i protegir l’aiguamoll i les zones agríco-

les que té a les seves portes, no veu el moment de sacri� car-lo per projectes tan foscos.

Cal ampliar el camp de visió i protegir el futur que més ens convé.

A banda de protegir els es-pais naturals, cal adonar-se que els terrenys agrícoles tam-bé estan en perill d’extinció. Per això en bona mesura s’ha modi� cat la Política Agrària Comuna (PAC) que reconeix al camp un paper més enllà de la simple «fàbrica» d’aliments.

La zona agrícola del delta, a part d’assegurar la sobira-nia alimentària, compleix una funció mediambiental indis-cutible. Tanmateix el Parc Agrari té un grau de protecció ambiental molt fràgil. Aquesta és potser la clau de� nitiva de la protecció contra Adelson i demés il·luminats.

Anàlisi

Blindar el Delta contra Adelsons

Eva Yus | Portaveu de la Plataforma «Aturem Eurovegas»

CULTURA

Es pot explicar què és un megacasino, però mai un podrà fer-se’n

una idea sense haver-hi es-tat. I això és el que em va passar quan vaig trepitjar per primer cop el Venetian Macau. És un dir, perquè, més que trepitjar, vaig haver d’explorar, de perdre-m’hi, per fer-me una idea de les dimensions del lloc.

Un Palau d’esports amb capacitat per a milers d’es-pectadors, un recinte d’ex-posició amb una extensió similar a la de Montjuïc, dos hotels amb centenars d’ha-bitacions, carrers i canals que recreen Venècia, un teatre, incomptables passa-dissos que condueixen a sa-les de reunions, restaurants, tota mena de serveis... I al centre de tot, taules i taules de joc i fi les i fi les de màqui-nes escurabutxaques. En

això no s’enganya ningú. El casino és el cor i la prin-cipal font d’ingressos. Uns ingressos que a l’Strip (fran-ja) de Las Vegas han sabut diversifi car promocionant les convencions i fi res i que a Macau no cal tocar perquè

els xinesos hi van a això, a jugar. De fet, si el joc funcio-na, no importa si el show de Cirque du Soleil ha de tan-car per falta d’espectadors, com va passar. Un mega-casino està pensat perquè no tinguis necessitat de

sortir d’allà. Tècnicament, «cobrir totes les necessitats d’oci». Per als nostàlgics del ‘rat pack’, per als amants dels centres comercials, dels parcs temàtics, de la decoració kitsch inspirada en destinacions exòtiques

que mai coneixeran, és vi-sita obligada; sense oblidar que un lloc com aquest està pensat per atraure gent de tot un continent, i no tan-sols la del país on es troba. Per als ludòpates, òbvia-ment, és una temptació di-fícil de resistir. Per a aquells que ens agraden els espais oberts, els paisatges, el si-lenci, és un malson claus-trofòbic en què, fi ns i tot, els cels de la rèplica veneciana estan pintants —núvols in-closos— al sostre. Molt in-teressant com a experiència sòcio-antropològica.

Per al Venetian, Adelson no es va estar de res. El va construir, de fet, en uns ter-renys guanyats al mar, i en un temps rècord. Ara està construint un altre gran ‘re-sort’ que connectarà amb aquest. De fet, en aquesta zona de Macau, la Cotai Strip, no hi passejaries mai si no és per anar d’un casi-

no a un altre. No hi ha res més. Bé, no exactament... Les voreres que connecten els casinos són plenes de fl yers de senyoretes de totes les nacionalitats. Però porto massa temps a la Xina com per culpar els casinos de la prostitució. Com a molt, la perpetuen, però no l’origi-nen. I el mateix passa quan es parla de rentar diner ne-gre. S’hi renta diner negre per la legislació, no pels ca-sinos en sí, que com a molt són un punt de trobada.

Ben mirat, tampoc cal descartar que el govern espanyol, necessitat de di-ner fàcil, faci amb Eurove-gas una excepció i cedeixi en tota mena de legislació (apostes, tabac, declaració de l’origen del capital que s’hi juga), i que al fi nal ens importin tota una Strip, un altre oasi del joc o un Macau a l’espanyola. Però això ja és especular massa.

SERGI VICENTE

Macau queda molt lluny (encara)El corresponsal de TV3 a la Xina explica com és la sucursal asiàtica d’Adelson

REPORTATGE

El ‘Venetian Macau’ recrea fi ns i tot els cels de la vila italiana. B.B.

4 la Riuada maig de 2012 www.lariuada.cat

ACTUALITAT SOCIETAT REDACCIÓ

La promotora Vèrtix ha llençat recentment la pri-mera promoció de 78 pisos de protecció ofi cial en rè-gim concertat de la pastilla de La Llana davant les ca-ses de la Seda. La compa-nyia ha fet un negoci rodó amb l’acord verbal al qual ha arribat amb la Coope-rativa Obrera de Vivendes i que li ha permès l’accés al llistat de més de 300 inte-ressats en promocions de la pròpia COV. En contrapar-tida, els socis de l’entitat tenen, a més de la prioritat a l’hora de triar habitatge, la instal·lació inclosa dels electrodomèstics de la cui-na o unes condicions espe-cials de fi nançament. Les

vendes, tanmateix, s’han tancat sobre plànol, asse-gurant a la promotora la vi-abilitat de la inversió abans de començar a construir.

La majoria dels pisos, valorats al voltant dels 190.000 €, tenen una su-perfície d’uns 80 m2 amb tres habitacions, dos banys i un balcó de vuit metres quadrats.

Les estimacions dels co-mercials de Vèrtix calculen la hipoteca amb unes men-sualitats de 637 € a 35 anys i de 581 al mes si es fa a 30. Els compradors hauran de dipositar una entrada del 20% del preu, uns 40.000 €.

Vèrtix aspira a construir 1.400 habitatges a la zona.

Els primers pisos de l’eixample sud per 200.000 € i sobre plànol

L’aeroport del Prat ha estat l’escenari d’una acció reivindicativa

en defensa de l’educació pública el passat 20 d’abril. Un centenar de persones, entre les quals hi havia alumnes dels instituts del Prat, mestres i membres del grup El Prat contra les retallades, es van trobar al vestíbul de la Terminal 2 de l’aeroport, on es va fer una classe sobre la crisi. Una persona membre del Se-minari d’Economia Crítica Taifa va ser l’encarregada d’explicar les causes de la crisi i les seves conseqüèn-cies socials, i es van debatre temes d’actualitat com el deute i les retallades. Pos-teriorment, la gent es des-plaçà a la Terminal 1 per a fer una cercavila reivin-dicativa. Es van desplegar diverses pancartes i es cri-daren consignes a favor de l’educació pública i contra les retallades. Moltes de les persones assistents duien samarretes grogues, que són el símbol del movi-ment contra les retallades en l’educació. L’acció va tenir seguiment mediàtic de la televisió i els diaris, i el suport d’usuaris i usuàri-es de l’aeroport que es van trobar amb la marxa.

Aquesta activitat va ser organitzada per l’Assem-blea de zona del Prat, que va decidir fer l’acció a l’ae-roport per a obtenir més ressò, ja que es dóna poca visibilitat a les reivindicaci-ons que es duen a terme als centres educatius. Es va fer extensiva a altres municipis veïns, i també van partici-par-hi els i les estudiants, com per exemple l’assem-blea d’alumnes de l’institut Salvador Dalí.

L’Assemblea de zona és un espai de coordinació dels i les docents dels cen-tres d’educació primària i secundària, que aplega

professionals dels tres ins-tituts pratencs i set centres d’educació primària. El 16 de maig, l’escola Galileu Ga-lilei d’El Prat va acollir una assemblea de coordinació interzones, que va aplegar representants d’una dotze-na d’assemblees de zona

d’arreu de Catalunya, amb l’objectiu d’establir una co-ordinació regular d’aquests espais i connectar les acci-ons als centres educatius. Es va acordar que una de les prioritats serà la defensa dels llocs de treball, amena-çats per les noves retallades que el govern de la Gene-ralitat vol aplicar el proper curs.

D’altra banda, el 22 de maig hi ha una vaga estatal d’educació convocada pels sindicats del sector, que per primera vegada inclou totes les etapes educatives, des de la infantil fi ns a la uni-versitària.

REDACCIÓ

Un centenar de persones defensen l’escola pública a l’aeroport

SOCIETAT

Samarretes grogues i pancartes reivindicant l’educació pública. C.F.

SOCIETAT REDACCIÓ

Posa en venda el seu propi greix per salvar una associacióL’Oscar Rando pesava 130kg i feia temps que havia po-sat preu al seu greix en una campanya de captació de fons per a la seva entitat GATS (Grups Associats pel Treball Sociocultural), una organització molt arrelada al barri de Sant Cosme. La gent que volgués col·laborar amb els projectes de l’as-sociació, podia comprar, a 2,50€ el gram, una part del

pes que l’Oscar volia per-dre. Per aconseguir aquest doble repte, va iniciar, ja fa gairebé 3 mesos, un camí de 3.300 km per l’estat. Un camí on ha conegut més de 70 persones, empreses, ad-ministracions i col·lectius; on ha perdut més de 22 kg i ha aconseguit més de 20.000 €; on s’ha convençut que la suma de petits esforços pot transformar el món.

SOCIETAT REDACCIÓ

Una iniciativa per arrelar els horts domèstics al PratEcoplantem es una inicia-tiva impulsada pel pratenc Xavi Haro, enginyer tècnic agrícola, amb la inten-ció de propagar la cultura de l’autocultiu ecològic d’hortalisses, fruits, fl ors i plantes aromàtiques i me-dicinals en diferents es-pais, des d’un balcó a un hort comunitari. Es tracta de recuperar el treball de

la terra, per petit que sigui l’espai del que disposem, i gaudir de les satisfaccions personals, socials i nutrici-onals, fent un pas més en-llà en el consum responsa-ble d’aliments, mitjançant la creació d’un hort do-mèstic.

Ecoplantem ofereix as-sessorament a ecoplan-tem.blogspot.com.es.

L’acció va tenir seguiment mediàtic de la televisió i els diaris de major difusió

Al Baix Llobregat, comar-ca amb la renda familiar disponible més baixa de Catalunya, per a aquest curs s’han sol·licitat 8.743 beques de menjador, de les quals se n’han atorgat 6.852.

Aquest curs, la Genera-litat ha limitat l’aportació per a aquest servei al Baix

Llobregat a 2,8 milions d’euros, quantitat insufi -cient per cobrir les beques atorgades. El darrer any, ja es va viure una situació si-milar i la Generalitat va fer una aportació extraordi-nària de 300.000 €. Aquest any però no l’ha renovat. Per aquest motiu el Con-sell Comarcal va decidir

aportar 400.000 €, però la quantitat aconseguida se-guia sent insufi cient.

La consellera d’Ense-nyament, Irene Rigau, va denegar la petició de fi -nançament del president del Consell Comarcal, Jo-aquim Balsera, posant en risc el servei de menjador per als infants becats. Fi-

nalment el Consell Co-marcal del Baix Llobregat y la Diputació de Barcelo-na han arribat a un acord que preveu una aportació extraordinària de 285.000 € per garantir el manteni-ment de les beques per a aquest curs escolar.

La situació per a les fa-milies és preocupant: “te-nen un problema seriós i tal com està responent l’administració és de difícil solució”, assenyalen des de l’escola Josep Tarradellas.

SOCIETAT

Les beques a menjadors escolars veuen com perilla la seva continuïtat

REDACCIÓ

maig de 2012 la Riuada 5

ACTUALITAT www.lariuada.cat

TREBALL REDACCIÓ

Un grup de joves pratencs vol implantar el coworkingArrel de les Jornades de Su-port a la Creació organit-zades al Centre d’Art Torre Muntadas a fi nals de l’any passat, aproximadament una dotzena de joves pro-fessionals de diverses dis-ciplines van començar a estudiar la possibilitat de treballar junts.

Tenien unes necessitats comunes sobre espais de creació i treball i es van marcar un objectiu: formar una cooperativa de serveis que donés cobertura a les necessitats habituals de les persones que treballen com a autònoms des de casa, anomenant a aques-ta iniciativa coworking. Aquest idea ha madurat i

ara volen fer-se visibles i poder assumir despeses de forma conjunta buscant un mitjà independent, econó-micament accesible i més sostenible.

El coworking implica aprofi tar les possibles si-nergies que es puguin cre-ar degut al fet de treballar junts i compartir un mateix espai, enriquint el projec-te. Amb aquesta fi nalitat busquen llogar un local de grans dimensions en plan-ta baixa, i utilitzar-lo com un espai tant de treball i formació, com d’oci i rela-ció amb la ciutat. Hi ha més informació al seu blog: coworkingelprat.blogspot.com.es.

La tancada a l’IES Estany La tancada a l’IES Estany Lde la Ricarda, protago-Lde la Ricarda, protago-Lnitzada per personal Lnitzada per personal Ldocent i estudiants de di-ferents centres educatius, va donar el tret de sortida a la jornada de vaga general convocada per l’endemà contra la reforma laboral. El seguiment del 29-M es va deixar notar especialment a la indústria, l’aeroport i el petit comerç, i menys a la petita empresa. A prime-ra hora diverses barricades amb pneumàtics encesos van impedir la circulació als accessos de Mercabarna, al Polígon Pratenc o a la ZAL. La presència de piquets in-formatius al centre urbà també es va fer notar, i cen-tres com Carrefour o Merca-dona van acabar tancant les portes. La jornada va acabar amb la detenció d’un dels membres dels piquets per suposats desperfectes a un establiment comercial. Al migdia l’atenció es centrà a

la plaça de la vila, on hi havia convocada, al marge de par-tits polítics i organitzacions sindicals, una manifestació contra la reforma laboral i les retallades. La convocatòria va esdevenir multitudinària com feia molt de temps que no es veia al Prat, arribant a aplegar, segons la Riua-

da, unes 2.000 persones. La marxa, organitzada pel Prat contra les retallades, acabà a «La Zonilla», lloc habitual de fi nalització de les marxes que aquest moviment ha estat convocant setmanal-ment per protestar contra les retallades en sanitat i en educació.

Les manifestacions setma-nals han passat a esdevenir mensuals, la darrera el dia 8, amb una seixentena d’as-sistents. Aquest maig hi ha una nova convocatòria sen-se precedents: la comunitat educativa en bloc ha anun-ciat la convocatòria d’una vaga de l’ensenyament.

REDACCIÓ

El 29M al Prat es fa sentir amb una destacada participació

SOCIETAT

Una multitudinària manifestació va esdevenir el colofó de la jornada de vaga. R.C.

MEDI AMBIENT REDACCIÓ

El corriol camanegre està en perill d’extinció al PratEl corriol camanegre (Cha-radrius alexandrinus) és un ocell en greu risc de desapa-rició al nostre delta. De les 105 parelles reproductores que hi havia el 1989 s’ha pas-sat a zero, segons els censos realitzats el 2011 pel Con-sorci dels Espais Naturals del Delta. La població que nidi-fi cava al delta del Llobregat era la segona més nombrosa de Catalunya i va ser una de

les espècies que va propiciar la protecció d’alguns espais naturals d’aquesta plana deltaica. El desviament del riu i l’ampliació del port han fet desaparèixer la platja on nidifi caven les parelles. També hi ha infl uït, la desa-parició dels petits inverte-brats dels quals s’alimenta el corriol o la destrucció dels prats de jonqueres inunda-bles de Cal Tet.

SOCIETAT REDACCIÓ

La memòria està de Moda, des� lant per l’alzheimerEl passat 6 de maig va tenir lloc al Teatre Modern la de-sena edició de “La Memòria està de Moda”, organitzat per l’Associació de Familiars de malalts d’Alzheimer, a fi de recollir fons per al man-teniment del centre d’aten-ció especialitzada del Prat Alois I. Diferents entitats i comerços van col·laborar en l’espectacle: una des-fi lada de moda on lluïren

la roba de les botigues del Prat. Aquest any, per primer cop, es va poder veure una desfi lada de roba interior i llenceria.

Per 12 euros es va poder gaudir d’una desfi lada de tres hores amenitzada amb la rialla còmplice de la pre-sentadora, Laura Quinto. El teatre Kaddish va ser l’encar-regat d’idear els moviments a dalt de la passarel·la.

Moltes persones tenen els seus estalvis bloquejats per les participacions pre-ferents. Són una inversió a perpetuïtat, i la recupe-ració dels diners requereix la seva venda als mercats secundaris, cosa que ac-tualment és molt difícil i genera massa pèrdues. Els bancs no estan pagant la seva remuneració. Al Prat, un home ha estat protes-tant davant les ofi cines de Catalunya Caixa, que va vendre preferents als seus pares, majors de 80 anys i analfabets. Una vintena de persones li van donar

suport. Les preferents són un

producte complex d’alt risc. A Catalunya hi ha 300.000 persones afec-tades, el 90% gent gran. S’està denunciant que les entitats bancàries les van comercialitzar amb males pràctiques. Afectats pra-tencs estan en associaci-ons de consumidors. Es-tafaBanca, que fa moltes mobilitzacions, està or-ganitzant un grup al Baix Llobregat. D’altra banda, el ple d’abril de l’ajuntament va aprovar una moció en defensa dels afectats.

SOCIETAT

Les víctimes de les participacions preferents volen recuperar els estalvis

REDACCIÓ

Protesta davant d’una ofi cina bancària. K.M.

6 la Riuada maig de 2012 www.lariuada.cat

OPINIÓ

la Riuada la Riuada | bimestral gratuït d’informació local

DIPÒSIT LEGAL:DIPÒSIT LEGAL: GI-352-2010 | TIRATGE: 6.000 exemplars EDITA I DISTRIBUEIX:EDITA I DISTRIBUEIX: Associació Pratenca de Comunicació Popular (APCP)PUBLICITAT:PUBLICITAT: publicitat@lariuada.catEls comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar redaccio@lariuada.cat o visitar redaccio@lariuada.cat www.lariuada.cat

la Riuada la Riuada la Riuada la Riuada

La tiraLa tira Gorilo

veure per creureveure per creure

Aquesta és la imatge de Aquesta és la imatge de l’o� cina de l’OTG del carrer l’o� cina de l’OTG del carrer Centre un dia qualsevol a Centre un dia qualsevol a primera hora del matí. Dues primera hora del matí. Dues reformes laborals, quatre reformes laborals, quatre tandes de retallades i mul-tandes de retallades i mul-titud d’avisos de la Unió Eu-titud d’avisos de la Unió Eu-ropea després, la longitud ropea després, la longitud d’aquesta cua certi� ca l’e� -d’aquesta cua certi� ca l’e� -càcia de les mesures preses càcia de les mesures preses per la nostra classe política. per la nostra classe política.

On està la On està la Merkel?Merkel?

clau de voltaclau de volta

Pedro MateoPedro Mateo

Aquest mes de maig, fa deu Aquest mes de maig, fa deu anys que es va aprovar al anys que es va aprovar al teatre Modern, com era cos-teatre Modern, com era cos-tum � ns a la construcció del tum � ns a la construcció del Cèntric, l’Agenda-21 de la Cèntric, l’Agenda-21 de la nostra ciutat. Des de llavors nostra ciutat. Des de llavors el Consell municipal de medi el Consell municipal de medi ambient, que aleshores va ambient, que aleshores va ser un dels primers consells ser un dels primers consells de ciutat, s’ha anat, diguem, de ciutat, s’ha anat, diguem, degradant � ns a l’estat ac-degradant � ns a l’estat ac-tual de pràctica activitat tual de pràctica activitat nul·la. Fins i tot no disposa nul·la. Fins i tot no disposa de seu, com sí que en tenen de seu, com sí que en tenen a les Cases d’en Puig la resta a les Cases d’en Puig la resta de consells, cosa que indica de consells, cosa que indica l’interès que té IC-V pel seu l’interès que té IC-V pel seu funcionament.funcionament.

Un dels temes que es va aprovar a l’Agenda, va ser aprovar a l’Agenda, va ser l’establiment d’un siste-l’establiment d’un siste-l’establiment d’un siste-ma d’indicadors ambien-ma d’indicadors ambien-tals (contribució al canvi tals (contribució al canvi climàtic, mobilitat, zones climàtic, mobilitat, zones verdes, qualitat de l’aire, verdes, qualitat de l’aire, sostenibilitat del propi sostenibilitat del propi ajuntament i del comerç ajuntament i del comerç local, soroll, sostenibilitat local, soroll, sostenibilitat de la plani� cació territorial, de la plani� cació territorial, consum de productes eco-consum de productes eco-lògics, consums d’aigua, lògics, consums d’aigua, energia i residus... ) que energia i residus... ) que mesurarien l’estat del medi mesurarien l’estat del medi ambient al Prat, i la creació ambient al Prat, i la creació de canals per a la seva difu-de canals per a la seva difu-sió. I sí, sí que es va fer. Fins sió. I sí, sí que es va fer. Fins i tot hi va haver una pàgina i tot hi va haver una pàgina web del consell, gestiona-web del consell, gestiona-da per una empresa con-da per una empresa con-tractada, on va estar publi-tractada, on va estar publi-

cada la mateixa informació, la primera i única que es va elaborar, any rere any. Fins que va desaparèixer l’empresa, la pàgina i la in-formació.

Els indicadors ens han d’ajudar a entendre com estem, en quina direcció anem i a quina distància es-tem de l’objectiu, del model de ciutat que volem.

D’aquell llistat de 12 in-dicadors de sostenibilitat, que havien de servir per a mesurar l’estat del medi ambient, l’últim deia, lite-ralment: «l’Ajuntament del Prat ha d’establir que el Centre d’Informació Am-biental Cases d’en Puig, la ràdio local i la web mu-nicipal siguin els espais on es difongui la bateria on es difongui la bateria d’indicadors de sostenibi-litat». Si més no, en aquest cas, el fet de no disposar d’indicadors, o de no fer-ne difusió, sí és un bon indica-dor de què volen des de la regidoria de l’ajuntament.

Una vegada tancat el Centre d’informació, el seu substitut, La Porta del Del-ta, sembla que es preocupi més per la promoció turís-tica i de la carxofa que per donar cobertura al compli-ment de l’Agenda-21 del Prat i, molt em temo que, amb l’excusa de la crisi, la política municipal seguirà amb el mateix rumb.

IndicadorsIndicadors

l’apuntl’apuntAlerta SolidàriaAlerta Solidària

La primavera suma ja quasi La primavera suma ja quasi 200 detencions amb actuaci-200 detencions amb actuaci-ons policials d’escàndol. Però ons policials d’escàndol. Però preval la sensació que podem preval la sensació que podem plantar cara malgrat tanta plantar cara malgrat tanta amenaça. Superant la por a la amenaça. Superant la por a la que ens volen sotmetre i a la que ens volen sotmetre i a la que és fàcil caure. Sortir al car-que és fàcil caure. Sortir al car-rer, per la Vaga General, el 1r rer, per la Vaga General, el 1r de Maig, amb els estudiants, de Maig, amb els estudiants, el 15M... per a molts ja és una el 15M... per a molts ja és una necessitat a la que l’estat ac-necessitat a la que l’estat ac-tual de les coses ens empeny.tual de les coses ens empeny.

La resposta a la Vaga: 70 detencions. Peticions � scals detencions. Peticions � scals desorbitades adduint que desorbitades adduint que els detinguts tornarien a co-els detinguts tornarien a co-metre destrosses sense haver metre destrosses sense haver estat condemnats per cap estat condemnats per cap tribunal, sense presumpció tribunal, sense presumpció tribunal, sense presumpció tribunal, sense presumpció tribunal, sense presumpció

d’innocència. Quatre detin-guts empresonats. En Javi, en Dani i l’Isma, van que-dar en llibertat el 4 de maig. La Laura Gómez, secretària d’organització de la CGT de Barcelona, va sortir el 18 de maig. I la repressió continua: pressió mediàtica, mesures de dubtosa legalitat com la web de delació, la suspensió del tractat de Schengen i el blindatge de Barcelona amb 8.000 policies, amb un cost de mig milió d’euros.

Tot amb la intenció de generar por i angoixa. Amb l’objectiu d’aturar les mobi-litzacions. I no és un caprici d’Interior sinó un objectiu lògic que podem veure en aquells països americans, afri-cans, asiàtics... i recentment europeus també, en els que, europeus també, en els que, europeus també, en els que, europeus també, en els que,

a mesura que el sistema de prestacions socials falla, es retallen també drets civils bà-sics com els de manifestació o de vaga. I es pot fer a sac, amb amenaces i coaccions contra els manifestants, a peu de carrer, amb policies encapu-txats, però també per la via le-gal: endurir les condicions per comunicar mobilitzacions, � xar límits per sectors al dret a vaga i considerant intocables certs àmbits. O més: crear la � gura de la desobediència greu, elevar-ne el càstig a més de dos anys per així poder en-viar a presó aquell que, com tants i tants indignats feien a la plaça Catalunya, cometi el delicte d’estar assegut a terra mentre rep cops dels Mossos. Però aquestes amenaces, al-menys de moment, no aturen menys de moment, no aturen menys de moment, no aturen menys de moment, no aturen

les protestes. Som milers de persones les que sortim al ca-rrer i ho seguirem fent. Potser perquè hem entès el missatge implícit en tota aquesta so-breactuació policial i judicial contra manifestants que són colpejats i gasejats: pretenen transmetre por i si ho ente-nem sabrem que és a la por a la qual no hem de rendir-nos. Com ho van fer, enmig de la plaça Catalunya, els quatre in-dependentistes que surten a la web d’Interior i que, a cara descoberta, en roda de prem-sa, van dir allò de “sí, som no-saltres, i què passa”. Bon cop d’efecte i de moral, enmig de la gran ciutat, capital dels Paï-sos Catalans, que ha de viure encara, i ben intensament, moltes més jornades de pro-testes i crits de llibertat.testes i crits de llibertat.testes i crits de llibertat.

De la por a l’esclat De la por a l’esclat de la protestade la protesta

maig de 2012 la Riuada 7

XARXES www.lariuada.cat

GATS (Grups Associats pel Treball Social, cultural, co-munitari i ambiental), és una associació amb onze anys a les esquenes que divideix la seva tasca en quatre àrees: agitació me-diambiental, mobilització a través de la cultura, acció i refl exió.

Dins de l’àrea de refl exió trobem el cicle de «Sopars amb... », on GATS ha convi-dat al projecte de comuni-cació de La Riuada a sopar.

Podreu conèixer el pro-jecte de prop el proper 31 de maig al local Deeses del carrer Pau Casals, 23. L’ac-te començarà a les nou del vespre.

GATS convida el Prat a «Sopar amb... » la Riuada

MITJANSCULTURA REDACCIÓ

Presenten un llibre fet entre un pare i el seu � ll disminuïtToni Garcia és un pare que ha sabut veure la riquesa en la diferència a través de Carlos, el seu fi ll de 12 anys que té la síndrome de Down.

Junts han desenvolupat un projecte d’expressió plàstica a través dels dibui-xos d’en Carles que el seu pare ha convertit en un lli-bre, “El noi que sentia par-lar els arbres”.

Un llibre sense noms ni descripcions físiques de cap personatge. No hi són necessaris. Ens trobem da-vant d’un llibre sense noms i descripcions que parla de les pors, racionals i irracio-nals, als qui són diferents. On els seus valents prota-

gonistes aprenen a plantar cara a les seves discapaci-tats, per trobar junts la sor-tida del fosc túnel en què es troben immerses les seves vides.

L’objectiu d’aquest tre-ball és intentar sensibilit-zar la gent treballant en pro de la integració i normalit-zació de les persones amb discapacitat a través dels processos creatius. Aquest projecte tindrà continuïtat mitjançant un curtmetrat-ge d’animació.

Aquest llibre, que es va presentar al Cèntric el pas-sat 2 de maig, es pot descar-regar gratuïtament a http://elnoiquesentiaparlarelsar-bres.wordpress.com.

Entre el 5 i el 20 de maig al CC Ribera Baixa s’ha realitzat la

mostra de teatre “Prat esce-na 2012” que ha programat obres de sis companyies lo-cals de teatre amateur. El ci-cle el va iniciar el clown Isa-ac Paton amb el monòleg El que veuen els actors quan estan actuant. La compa-estan actuant. La compa-estan actuantnyia MDC Teatre, formada per membres de l’AMPA del Mare de Déu del Carme, van presentar la comèdia Catalans a la romana. El grup Els Pastorets va adap-tar l’exitosa comèdia argen-tina La Nona, així com des del grup escènic de l’asso-ciació Frida Kahlo van fer-ho amb l’obra d’Almudena Grandes Modelos de Mujer. Veu en Off van actualitzar la seva obra antibèl·lica No oblidem, estrenada en el de-curs del moviment contra la guerra de l’Iraq. El cicle va ser tancat amb un vode-vil humorístic de Proscenio

Teatro titulat En el armario y en el lecho, dicho y hecho.

Exportant teatreEls darrers mesos el teatre pratenc ha estat present fora de la població i està previst que ho estigui tam-bé els propers mesos. El ca-baret Paraula de Dones, un

projecte conjunt de diver-ses artistes pratenques en totes les especialitats, s’ha estat representant cada di-jous des d’abril al Teatreneu de Gràcia amb un gran èxit de públic, i es mantindrà en cartellera fi ns a al fi nal de juny. El proper 16 de juliol en el prestigiós Festi-

val Internacional de Teatro Clásico d’Almagro (Ciudad Real) la companyia pra-tenca Teatre Pedra, amb la producció conjunta del Te-atre Kaddish, presentaran El pleito matrimonial del cuerpo y el alma de Calde-cuerpo y el alma de Calde-cuerpo y el almaron de la Barca, dirigida per Pau Bou.

REDACCIÓ

‘Prat escena, 2012’ demostra la bona salut del teatre local

CULTURA

Un moment de l’obra ‘No oblidem’, representada al CC Ribera Baixa. K.M.

El resum de la memòria d’activitat del 2011 és con-tundentment clar: el 66% dels usos del Cèntric cor-responen a usuaris de la biblioteca (65%) o de l’ar-xiu (1%). A força distància el segueix el comerç de res-tauració Gastrobar, amb un 16% d’usuaris dels prop de 390.000 usos totals.

L’Auditori en canvi s’ha revelat com un servei molt per sota de les seves expec-tatives. Amb 13.400 usos, només un 3% del total del Cèntric, la sala ha acollit

103 actes durant tot el 2011, dels quals 46 han estat ses-sions de «L’hora del conte», que organitza la biblioteca cada dissabte. Els altres 58 actes han tingut caires

diversos: música, lectura, presentacions... El nombre d’usuaris en aquestes ac-tivitats han arribat gairebé als 8.800 assistents.

Segons la memòria mu-nicipal, el Cèntric ha aco-llit 77 cessions d’espai. D’aquestes la immensa majoria han estat a depar-taments municipals, en se-gon lloc a entitats o grups locals i en tercer a partits polítics. En un discret quart lloc queden les cessions a actes organitzats per em-preses privades.

CULTURA REDACCIÓ

La biblioteca Antonio Martín es con� rma com a motor del CèntricL’Auditori del centre de cultura queda lluny de ser l’espai de referència a què aspirava originalment

MITJANS REDACCIÓ

El periòdic ‘Delta’ � nalment posa en marxa la seva webDes de fa unes setmanes, el Periòdic Delta té a Internet la seva nova web. La plata-forma, encara en una fase inicial, es basa en la infor-mació i continguts de la re-vista en format paper, en un procés de digitalització de la revista que s’anirà con-solidant els propers mesos. Al web www.periodicdelta.com, s’hi podrà trobar una part important de l’ofer-

ta informativa que es pot llegir al format paper. La pàgina és un complement que pretén retroalimentar continguts amb el format tradicional.

Aquesta acció es comple-menta amb la feina infor-mativa que s’està realitzant des de les xarxes socials a través dels comptes a Face-book i Twitter del Periòdic Delta.

CULTURA REDACCIÓ

l’Anti del Prat, un nou espai de trobada i expressió

El passat 31 de març es va inaugurar el local L’Anti al carrer Martí i Julià nú-mero 8. A la inauguració hi va haver diverses activitats culturals que van inloure un dinar popular amb bar-ra al carrer i l’adaptació de Proyecto Paralelo de l’obra Mort accidental d’un anar-quista, amb gran afl uència de públic. El local vol esde-venir un lloc de trobada on

fer xerrades, exposicions, passis de vídeo i intercanvi d’opinions i idees.

En les seves primeres set-manes de funcionament l’Anti ja ha organitzat di-verses xerrades, com la del col·lectiu La Tele.cat sobre la informació popular, i passis de vídeo, com el de la pel·lícula Tierra i Liber-tad de Ken Loach. El local tad de Ken Loach. El local tadinclou un servei de bar.

La majoria de cessions d’espais s’han fet a actes de departaments municipals

8 la Riuada maig de 2012 www.lariuada.cat

XARXES

facebook / twitter

—Com repercuteixen les retallades en l’educació?—Les retallades, en contra del que es vol fer veure, re-percuteixen en la qualitat de l’educació. Els darrers tres anys s’han reduït un o dos professors per centre, i passen més dies sense que es cobreixin les baixes. Em-pitjora l’atenció a l’alum-nat. S’han de limitar els grups fl exibles en àrees que així ho requereixen, com la informàtica. Falten recur-sos per al que s’anomena escola inclusiva. Es retalla personal d’administració i serveis, que ajuden a do-nar suport individualitzat a alumnes que ho necessiten, per exemple infants que van més lents en el procés d’autonomia. Jo faig un re-forç setmanal a una nena i no hem pogut fer moltes de les sessions perquè m’ha to-cat fer substitucions. També disminueixen els auxiliars d’educació especial, que atenen problemes d’apre-nentatge. I hi ha menys per-sonal de neteja.—I en quant a recursos materials?—Han reduït material i aju-des per a sortides i llibres de text, molt importants per a l’alumnat que no ho pot pagar. No estan arribant als centres moltes de les assig-nacions econòmiques ja pactades, com les beques de menjador. Estem parlant de menjar, i avui dia qui té una beca per menjador és precisament perquè els pa-res no tenen feina ni pres-tacions. És un tema que ha tingut poc ressò. Els mitjans sembla que fan propagan-da de la benefi cència quan haurien de fer denúncia.—Com afecten laboral-ment al vostre col·lectiu?—Nosaltres hem patit innu-

merables retallades en les nostres condicions laborals. Acumulem una pèrdua sa-larial del 20%, entre d’altres qüestions. El curs següent serà pitjor. La Generalitat deixarà de contractar 3.000 docents que havia consi-derat necessaris per cobrir jubilacions i atendre 15.000 nous alumnes. Tot això es veu superat per la proposta de l’Estat, incorporada per la Generalitat, de pujar la ratio d’alumnes per aula. A Catalunya, ho faran paula-tinament, perquè signifi ca eliminar milers de profes-sors i mestres. Els centres educatius podrien acabar assemblant-se a magatzems

on deixar infants i joves.—Per què es retalla en quelcom tan bàsic com l’educació?—Els diners públics s’estan fent servir en benefi ci dels rics i no per a les necessi-tats socials. Estem davant del desmantellament de l’escola pública, i això juga en favor de l’escola privada. Retallant l’escola pública es nega la mínima igualtat d’oportunitats per a la clas-se treballadora que hem pogut aconseguir. Una so-cietat sense educació en el present estarà indefensa en el futur.—Com us esteu organit-zant per mobilitzar-vos?

—A El Prat, estan funcio-nant dos canals, al marge de les estructures institu-cionals de representació sindical. La Marea groga, en què participa la comunitat educativa, i l’assemblea de zona, de mestres i profes-sors, que a més està en co-ordinació amb el col·lectiu El Prat contra les retallades.—Les vagues d’educació són útils?—Probablement ara sigui l’únic que ho és. S’han fet moltes manifestacions, però per a que se’ns escol-ti hem d’arribar a una vaga contundent. Considerem que val la pena perdre clas-ses per a tenir més qualitat de l’educació. La lluita ha de ser unitària des de les esco-les bressol a la universitat. Un exemple és la pujada de taxes universitàries: hi ha nois de segon de batxillerat que no podran accedir a la universitat.—Què estan fent els estu-diants?

—Els estudiants van decidir fer una tancada a l’Estany de la Ricarda el dia abans de la vaga del 29 de març. L’assemblea va ser molt maca. Veure un exalumne amb una visió crítica del món i un esperit de can-viar-lo t’omple d’orgull. Lluitar pels drets socials és educar. No ens serveix edu-car en qüestions tècniques si després no podem lluitar per fer del món un lloc més just.—Quines coses positives aporta l’educació física?—L’educació física té molts components que s’apliquen a la vida i que a altres àrees no es poden treballar tant. La cooperació, el respecte cap als companys, la cons-tància, l’esperit de sacrifi ci. Treballem els aspectes de socialització mitjançant el joc. Estem en un món en que les activitats de lleure dels infants no permeten que es relacionin, i inten-tem pal·liar-ho.

REDACCIÓ

«Retallant a l’escola pública es nega la mínima igualtat d’oportunitats»Pedro Mercadé | Professor d’educació física

ENTREVISTA

Amb l’educació física, el Pedro ensenya molts aspectes de la socialització. C.F.

El curs següent serà pitjor. La Generalitat deixarà de contractar 3.000 docents»

Lluitar també és educar

El Pedro Mercadé és mestre d’educació física a l’escola de primària Galileo Galilei del Prat de Llobregat. Des que van començar les retallades, està participant activament en les lluites en defensa de l’escola pública que s’han desenvolupat a la ciutat. Considera que l’educació és una eina per millorar la societat, però que corre autèntic perill d’extinció.

LLEGIU L’ENTREVISTA A: www.lariuada.cat

contrapuntcontrapunt

Temes estrellaTemes estrella

Són aquelles qüestions re-Són aquelles qüestions re-currents que fan servir els currents que fan servir els partits locals per enfortir la partits locals per enfortir la seva posició o bé per debi-seva posició o bé per debi-litar la dels rivals. Normal-litar la dels rivals. Normal-ment solen ser un picada ment solen ser un picada d’ulls a les seves bases i al d’ulls a les seves bases i al seu electorat més eufòric i seu electorat més eufòric i convençut. Més discutible convençut. Més discutible és l’efectivitat d’aquests és l’efectivitat d’aquests discursos vers la ciutadania discursos vers la ciutadania amb la desafecció creixent amb la desafecció creixent que es viu al carrer.que es viu al carrer.

Bicibox: Bicibox: Sobretot des del sector del PP treure aquest sector del PP treure aquest tema s’està convertint en tema s’està convertint en una constant per desacre-una constant per desacre-ditar l’acció de l’equip de ditar l’acció de l’equip de govern. Certament, si revi-govern. Certament, si revi-sem la utilització dels apar-sem la utilització dels apar-caments de bicicletes instal-caments de bicicletes instal-lats al Prat ens adonarem lats al Prat ens adonarem que la iniciativa està resul-que la iniciativa està resul-tant fallida. Des d’Iniciativa tant fallida. Des d’Iniciativa es defensen dient que tot es defensen dient que tot això ho han pagat des de això ho han pagat des de l’Àrea Metropolitana. Quin l’Àrea Metropolitana. Quin consol! Potser s’ha � nançat consol! Potser s’ha � nançat gràcies a l’increment de gràcies a l’increment de les tarifes del transport pú-les tarifes del transport pú-blic...blic...

L’artesà:L’artesà: Tema estrictament local però clarament vincu-local però clarament vincu-lat al discurs de CIU. El PP té lat al discurs de CIU. El PP té vàries tecles per tocar que vàries tecles per tocar que van variant durant el temps: van variant durant el temps: ampliar horaris de tanca-ampliar horaris de tanca-ment de terrasses, mesqui-ment de terrasses, mesqui-tes, Bicibox... Però CIU amb tes, Bicibox... Però CIU amb l’Artesà ja fa temps que ho l’Artesà ja fa temps que ho va incorporar com a tema va incorporar com a tema estrella històric. Davant la estrella històric. Davant la passivitat de l’ajuntament passivitat de l’ajuntament amb l’abandonat teatre, els amb l’abandonat teatre, els convergents tindran garan-convergents tindran garan-tida la seva principal línia tida la seva principal línia d’atac durant anys i panys. d’atac durant anys i panys.

Retallades:Retallades: Els de CIU es queixen de les retallades queixen de les retallades del PP, els del PSC i ICV de del PP, els del PSC i ICV de la dels dos anteriors. A ni-la dels dos anteriors. A ni-vell local els de CIU i PP es vell local els de CIU i PP es queixen d’algunes retalla-queixen d’algunes retalla-des del pressupost aprovat des del pressupost aprovat per PSC i ICV, que també per PSC i ICV, que també són acusats d’haver buidat són acusats d’haver buidat la caixa autonòmica durant la caixa autonòmica durant els tripartits. Conclusió, qui els tripartits. Conclusió, qui són els dolents? Tots.són els dolents? Tots.

Una societat sense educació en el present estarà indefensa en el futur»