www.lariuada.cat | any 4 | número 18 | Febrer del 2014 | mitjà Pratenc de comunicació PoPular bimestral gratuït

la RiuadaA FONS PÀG. 2-3

l Demanen la derogació de l’augment i el retorn a les tarifes del 2013

XARXES PÀG. 7

Presenten una cooperativa d’usuaris de telecomunica-cions amb un model sem-blant al de SomEnergia, farà de comercialitzadora tant de telefonia fixa com de mòbil.

Es presenta la cooperativa de comunicació Eticom

ACTUALITAT PÀG. 4

Una vintena d’habitat-ges es podrien veure afectats per l’aprovació d’una normativa per sancionar l’acumulació de pisos buits per part de les entitats bancà-ries.

La mesura per multar pisos buits no té protocol d’aplicació

ACTUALITAT PÀG. 5

L’assemblea avança que està estudiant ocupar també ter-renys al Prat i a Torrelles amb l’objectiu de fer una coopera-tiva agrària del Baix Llobregat pels aturats de la comarca.

Una seixantena d’aturats ocupen terres del Parc Agrari

Les protestes davant la nova pujada del transport públic arriben al Prat

Una cinquantena de persones va participar a la concentració contra la pujada de tarifes del transport el passat 5 de febrer. E.I.

La resposta a la llei Gallardón es fa sentir

l Diverses convocatòries reivindiquen el dret de les dones al propi cos

l Fort retrocés en la regulació de l’avortament

Una cinquantena de persones es va concentrar el passat 5 de febrer al vespre a l’estació de la Renfe del Prat en protesta per l’augment de ta-rifes del transport públic. Els manifestants van obrir les barreres i van desplegar pancartes. Per

acabar l’acte es va llegir un manifest. S’espera que la concentració es repeteixi cada dimecres. Aquestes protestes s’enmarquen en un panora-ma de pujades constants del preu del transport mentre que el poder adquisitiu de les famílies

no para de baixar. Gran part de la responsabi-litat de l’augment de les tarifes cal situar-lo en una construcció desenfrenada de l’AVE i unes entitats gestores com ATM que disposen de grans equips directius amb sous elevats.

ESPECIAL PÀG. 5

Un grup de dones a la concentració a la Plaça de la Vila del passat 15 de gener. D.D.

ACTUALITAT PÀG. 4

La plataforma Tanquem els CIE porta als mitjans de comunicació la po-lèmica arrel de la mort d’Alik Mankuyan i les condicions d’internament dels extrangers.

El CIE segueix al focus de la polèmica per la manca de drets

2 la Riuada febrer de 2014 www.lariuada.cat

A FONS

Una cinquantena de per-sones es va concentrar el passat 5 de febrer al ves-pre a l’estació de la Renfe del Prat en protesta per l’augment de tarifes del transport públic. La con-centració convocada per la Plataforma Stop Puja-des al Transport es feia si-multàniament a 45 punts més de l’Àrea Metropoli-tana de Barcelona.

En la concentració s’hi van sentir crits contra la

pujada de transport, a favor dels transport pú-blic i contra la despesa de l’AVE i la poca inver-sió en Rodalies. La pro-

testa es va desenvolupar dins l’estació on es van obrir les barreres i es van penjar cartells on s’hi po-dia llegir «No devem, no paguem» i «el transport és un dret i no un luxe». La concentració va fina-litzar amb la lectura d’un manifest on s’exigia a l’ATM i a TMB que es re-tiri l’augment de preus i es retorni als del 2013, i que es creï una taula amb agents socials on es mar-

quin tarifes i criteris. En el pla més local els organit-zadors van exigir a l’alcal-de del Prat, Lluís Tejedor, un posicionament ferm contra les pujades i que fes públiques les actes de l’ATM ja que ell n’és vocal del consell d’administra-ció. Tampoc es van escati-mar crítiques a la situació de l’actual estació de Ro-dalies.

Hi ha previstes concen-tracions cada dimecres.

REDACCIÓ LA CRÒNICA

Els usuaris s’organitzen contra les pujadesConcentracions els dimecres al vespre a l’estació per mirar d’aturar la pujada de preus

El transport públic en via mortaL’aposta per l’alta velocitat relega Rodalies.Els usuaris paguen un deute que no han generat.

9.000milions d’euros

Aquest va ser el cost de construcció del tram Ma-drid - Barcelona de l’AVE, 14,4 milions per cada quilò-metre, un 31% més del que s’havia previst inicialment.

L’11 de maig de 2010 l’alcalde Lluís Tejedor i el secretari per a la Mobilitat de la Generali-tat Manel Nadal van presen-tar el Centre Intermodal del Baix Llobregat. Un projecte de dimensions faraòniques amb una macroestació amb AVE, trens de rodalies, mitja distància i tres línies de me-tro (L1-L2 i L9), i als voltants 8 estacions d’autobusos, 26 de taxi i aparcament per 800 vehicles. El projecte adjudi-cat el 2007 amb un pressu-post de 80M d’euros, tenia una data de termini pel 2013 i una previsió pel 2025 de 17M de passatgers.

La pompositat d’aquell projecte contrasta amb la re-alitat de l’actual estació, sen-se previsió d’ampliació, amb l’estació de metro annexa aturada, i importants defi-ciències des del primer dia: goteres, despreniment de

sostres i parets, manca de la-vabos, monitors inservibles, megafonia inaudible, sorti-des d’emergència tancades, portes d’entrada i escales mecàniques espatllades, etc.

També havia de ser provi-sional la marquesina de vidre del costat de l’estació, impul-sada el 2007 per la ministra Magdalena Álvarez sense comunicar-ho ni a l’Ajun-tament ni a la Generalitat, i que havia de ser desmante-llada, sent definida com una “anècdota” per l’alcalde.

El deute de l’AVELa precarietat de l’estació

il·lustra la història de des-propòsits del desenvolupa-ment de l’AVE. Un projecte impulsat pel govern Aznar i continuat pel de Zapatero, que entre els anys 2000-2007 plantejava construir 7.200

km, convertint l’estat en el 2n del món només darrera la Xina. Tot i que ICV es declara-va contrària a l’AVE, l’aturada del tren al Prat es va convertir en una prioritat pel govern local, planejant-se al voltant de l’estació el creixement ur-banístic del Prat Nord.

Les obres del tram Madrid-Barcelona es van fer entre ge-ner de 2002 i febrer de 2008 amb un cost de 9.000M d’€ (14,4 per cada km), un 31% més del preu inicial segons el Tribunal de Comptes. Una enorme inversió de diner públic a la que cal sumar

un manteniment estimat en 150.000€ per km cada any. Un informe del RACC del 2012 demostrava que ni aquesta ni cap altra línia és rendible a dia d’avui.

Massa sacrificisEl planejament urbanístic

al voltant de l’estació va te-nir greus conseqüències so-cials (veure Riuada núm.8): tancament de les indústries comprades per immobilià-ries (Seda, Paperera, Fisipe), expropiacions al c.Urgoiti, amenaça d’expulsió dels ve-ïns al nord de les vies i desa-llotjament del KOP.

A aquestes s’hi van sumar les produïdes per les obres de l’AVE que durant mesos van efectuar-se les 24 hores del dia. A les denúncies pels sorolls, molèsties i brutícia, s’afegirà l’aparició d’esquer-

L’alta velocitat ralenteix el tren de RodaliesLa finalització de l’estació pel 2013 ha quedat sense cap mena de previsió.

Desmantellament de la vella estació l’any 2007. J.M.

Durant la concentració es van obrir les barreres per permetre el pas dels usuaris. E.I

febrer de 2014 la Riuada 3

 A FONS www.lariuada.cat

El passat mes de de-sembre l’Autoritat del Transport Me-

tropolità (ATM) aprova-va un nou augment dels preus dels bitllets del transport públic. L’Orga-nisme aplicava un nou augment i generava una reacció de protesta entre els usuaris.

Actualment, el bitllet senzill es situa als 2,15€, quasi el doble que al 2006, quan costava 1,20€.

La T-10, el títol més venut

El bitllet més venut, amb diferència, és la T-10. De fet, dels quasi 3 mili-ons de bitllets venuts un 90% són d’aquest tipus. Tot i ser el més usat pels usuaris habituals, des de l’ATM es segueix conside-rant que és d’ús turístic.

El 2006 el preu era de 6,65€, les progressives pujades l’han dut fins als 10,30€ aquest 2014, 4,7 punts per sobre l’IPC.

Per a fer-nos una idea del cost acumulat, si es com-pra una T-10 cada set-mana la despesa a final d’any puja als 500 euros en transport públic.

La T-50-30 i la T-Mes, han augmentat també el seu preu. La T-Mes ha ex-perimentat un augment del 36% fins al 2012, i una

diferència de 14 euros en-tre el 2004 i el 2014.

La comparativa amb l’IPC

Si comparem el preu del transport públic amb l’Ín-dex de Preus al Consum (IPC) veurem com aquest ha augmentat molt més que la resta de productes. Mentre l’IPC es situa en un 18,9% d’augment des del 2006, el bitllet més venut, la T-!0, arriba al 54,89%. A tot això cal su-mar-li la disminució del poder adquisitiu de la po-blació, que fa que l’accés al transport públic suposi per a moltes butxaques un problema seriós.

REDACCIÓ

Els preus pugen tot i caure el poder adquisitiuLES DADES

La T-10, el títol amb més usuaris es considera d’ús turístic

603directius de TMB sense

sous públics63% s’ha apujat el preu de la T-10 des

del 2004

L’augment del preu de la T-10 està molt per sobre de les pujades que registra l’IPC

Les dues entitats que gestionen el transport públic a l’Àrea Metro-

politana de Barcelona són l’ATM i TMB; ambdues te-nen notables manques de transparència que es tra-dueixen en la no publicació d’actes i votacions, o la ne-gativa a fer públics els sala-ris dels seus directius.

Quant es cobra a TMB?

L’empresa de transports actualment té un consell directiu format per 603 per-sones, un 8% de la plantilla. Totes elles tenen un salari fora de conveni i, per tant,

no se sap quines retribuci-ons reben. Tot i les reitera-des demandes socials i sin-dicals, la direcció es nega a fer públiques les dades.

L’única informació pú-blica al respecte la dóna un document intern de TMB (Estructura de personal) on divideix els directius en cinc

nivells. El document no es-pecifica quantes persones ni quines formen part de cada nivell. El que si espefica és el salari fix mitjà anual que reben, que va dels 100.712 euros pels directius del me-tro, fins als 85.237 en el cas dels directors de servei de cada àmbit organitzatiu als busos. La mitjana total és de 92.325,75€, en total més de 55,5 milions d’euros.

Lluís Tejedor, vocal de l’ATM

El consell d’administra-ció de l’ATM es compon de divuit membres de ple dret, nou en representació

de la Generalitat, set en re-presentació de les admi-nistracions locals i dos en representació de l’AMTU, finalment dos més en re-presentació de l’adminis-tració estatal com a obser-vadors. Un d’aquests divuit membres és Lluís Tejedor, alcalde del Prat. Tejedor és vocal de l’ATM, i entre d’al-tres tasques vota les pujades de tarifes. La darrera pujada es va aprovar al consell del 23 de desembre, on Tejedor va absentar-se, no podent prendre partit en la votació. Què van votar els membres de l’ATM és secret, les actes no són públiques tot i que els seus membres cobren

sous pagats amb els impos-tos de tots els catalans.

Silenci de l’ajuntament

Els motius que van dur Lluís Tejedor a no assistir al consell no són públics. Des d’aquest mitjà vam pregun-tar fins a tres vegades a Do-lors Pérez, Cap de Premsa de l’ajuntament, quins eren els motius de la seva ab-sència; la resposta va ser en forma d’evasiva. Finalment, la cap de premsa va etzibar via correu electrònic que “crec que els motius pels quals no va assistir no són rellevants”.

L’ATM i TMB: opacitat i sous misteriososdes que al gener de 2007 afectava 30 habitatges i naus en un radi de set carrers, de-sallotjant-se 4 vivendes al c.Major per perill d’esfon-drament. La demanda de l’Associació de Veïns d’aturar les obres no va servir de res.

El desmuntatge de la vella estació i la inauguració de l’actual el març de 2007, i les obres d’entrada de l’AVE a Barcelona, van suposar un calvari pels usuaris del tren amb contínues interrupci-ons i retards, i un deterio-rament absolut del servei. El pitjor va arribar quan les obres van enfonsar l’andana de l’estació de Bellvitge i van aturar el trànsit de Rodalies Prat-Sants entre l’octubre i el desembre de 2007, obligant al transport diari de 100.000 passatgers en autobusos entre l’estació i pl. Espanya (Barcelona).

Durant la concentració es van obrir les barreres per permetre el pas dels usuaris. E.I

TMB destina 55,5 milions d’euros en salaris de 603 directius. L’empresa es nega a publicar més dades

90% de billets venuts són, precisament,de T-10

4 la Riuada febrer de 2014 www.lariuada.cat

ACTUALITAT

L’ajuntament usarà la llei ca-talana del dret a l’habitatge per sancionar a aquelles en-titats financeres que disposin de pisos buits la ciutat. Aques-ta mesura que l’ajuntament defineix com a dissuasiva i no com a recaptatòria, busca que els bancs posin els pisos buits a disposició de nous llo-gaters o bé que els cedeixin a la borsa de lloguer social de la ciutat. La mesura segueix altres iniciatives ja endega-des en altres municipis com Girona, Terrassa o Sabadell. L’ajuntament tot i fer pública aquesta mesura, encara no té preparat el protocol d’actua-ció pel que les mesures enca-ra no es poden aplicar.

El número de pisos que l’ajuntament ha calculat que podrien veure’s afectats per aquesta normativa són una vintena. Gran part d’aquests pisos provenen de desnona-ments. El Prat, en l’últim any va patir 65 execucions hipo-tecàries de les quals 14 van acabar amb el desallotjament de l’habitatge, mentre que es van executar 35 dels 92 des-nonaments per impagament del lloguer. Cal remarcar que el volum de pisos buits a la nostra vila és molt major pel que aquesta mesura difícil-ment podrà solucionar el pro-blema de l’accés a l’habitatge i a promoure un ús social dels immobles desocupats.

REDACCIÓ

L’ajuntament anuncia una mesura per a multar els pisos buits, però sense protocol

POLÍTICA

Un bloc de pisos propietat de Catalunya Caixa. C.M

Els CIE (Centres d’Inter-nament d’Estrangers) nei-xen en el marc de la llei d’estrangeria el 1985. El de la Zona Franca, con-cretament, s’estableix el 2006. Es conceben com a centres de caràcter no penitenciari depenents del ministeri d’interior espanyol. El seu objectiu és controlar, durant un màxim de 60 dies, els es-trangers no regulats per tal de gestionar-los la do-cumentació necessària i poder deportar-los al país d’origen. Del total d’im-migrants que internen, el 46% ingressen amb una falta administrativa i el 54% restant per presentar antecedents penals.El CIE ha viscut, a finals de desembre, una revol-ta dels interns en clau de

queixa sobre les condici-ons de vida, segurament alimentada també per de-núncies de maltractament físic així com la mort (pre-sumpte suïcidi, encara en

procés d’investigació) a principis d’aquell mes, de l’Alik Mankuyan, ciutadà armeni de 41 anys.Aquest brou de cultiu, vehiculat a través de la

plataforma Tanquem els CIE i SOS Racisme ha dut els mitjans al trencament d’un silenci mediàtic que arriba quatre anys tard. Des de 2010 tres interns

han mort al CIE de la Zona Franca.Una llarga ombra cobreix el centre. Ni tan sols pe-riodistes o autoritats po-lítiques poden accedir-hi com a tal. El dia 11 de gener cinc parlamentaris catalans juntament amb una eurodiputada van ha-ver de fer-se passar per fa-miliars i aprofitar el règim de visites per visitar les instal·lacions. Gràcies a la plataforma

Tanquem els CIE el dia 14 de gener els jutges de control emetien una Pro-visió on s’imposaven una sèrie de modificacions. Entre d’altres, destaquen l’obligació de remetre al jutjat qualsevol informe mèdic respecte l’existèn-cia d’algun intern atès per traumatisme, que les entrevistes amb interns (per part de familiars, per exemple) puguin realit-zar-se en una habitació que permeti el contacte físic o la instal·lació d’un sistema de dutxes amb ai-gua calenta.El ministeri d’ interior està ultimant un decret amb el reglament dels centres, que passaran a anome-nar-se Centres d’Estança Controlada d’Extrangers (CECE).

REDACCIÓ

El CIE de la Zona Franca, una presó encoberta per a immigrants

SOCIETAT

Les agressions i la mort de l’Alik mostren la irregularitat i opacitat del centre

“Instal·lacions magnífiques” declarava Gallego acabada la visita el 29 de gener

POLÍTICA REDACCIÓ

El sou de l’alcalde genera polèmica als mitjansLa difusió als mitjans del sou de l’alcalde del Prat ha fet bullir les xarxes so-cials. La web Sueldos Pú-blicos va dedicar una en-trada als sous dels càrrecs del consistori. Es feia ressò del fet que Tejedor cobra 70.300 euros l’any, import superior als dels ministres de l’Estat espanyol. Tam-bé comentava que l’as-sessor d’urbanisme cobra gairebé el mateix que el president del govern es-panyol. Dies més tard, el programa “El Objetivo” de la cadena televisiva La Sexta, difonia aquesta in-formació, juntament amb les remuneracions d’altres polítics.

No és la primera vega-da que les retribucions de l’alcalde surten a la prem-sa com a exemple de sous escandalosos de polítics. Tot i que cobrar 2,9 vega-des el salari mitjà no és gaire comú entre els bat-lles, alguns (Sant Boi, Cor-nellà, Viladecans,...) estan en línia. En una entrevista al Perìodic Delta del mes de gener, l’alcalde es quei-xava de que la política ha d’estar millor pagada per a preservar el sentit ètic i no incentivar la corrup-ció. Una visió difícil de tenir des de la perspectiva d’una ciutadania que està patint atur i retrocessos salarials extrems.

Concentració de Tanquem els CIE davant el centre a la Zona Franca. D.D.

febrer de 2014 la Riuada 5

 ACTUALITAT www.lariuada.cat

L’avantprojecte de la re-forma de la llei de l’avor-tament, presentada pel ministre Gallardón, està generant una onada de mobilitzacions del movi-ment feminista arreu del món. Al Prat de Llobregat, diferents actes han posat de manifest l’oposició ciu-tadana a aquesta llei que situarà la penalització de l’avortament als nivells més regressius d’Europa.

La tarda del 15 de gener, un grup de persones, en-tre les quals es trobava el col•lectiu Cicle Violeta, van convocar una concentració a la plaça de la Vila, coinci-

dint amb el ple municipal. Grans i joves van protestar amb pancartes i megàfons, i una performance va de-nunciar els efectes de la llei del PP sobre les dones així com el paper de l’església catòlica. Per acabar, van penjar una pancarta que l’endemà va retirar Mante-niment i serveis de l’ajun-tament.

Amb un altre caire, un acte de formació i debat va omplir la sala d’actes de la biblioteca Antonio Martín. Cicle Violeta va organitzar un passi de vídeos, rodats al Prat, sobre reproducció i la sexualitat de les dones,

i una taula rodona. L’advo-cada Olga Arderiu va expli-car que la proposta del PP torna a una llei de supòsits que serà més restrictiva que la del 1985. Les dones que vulguin avortar hau-ran de passar un periple de visites i informes amb metges i serveis socials. En segon lloc, Pilar Aramburu, del SISA, va parlar el con-text que envolta els emba-rassos inesperats i la presa de decisions.

També altres grups i as-sociacions han fet accions al voltant d’aquest tema, i s’estan preparant noves convocatòries de protesta.

El passat desembre l’ajunta-ment a través de la seva re-vista, anunciava la creació de dues noves eines que apro-fundeixen en la transparència de la institució. Les eines són l’open data i l’apartat d’in-dicadors de transparència a la secció d’’Ajuntament’ del portal www.elprat.cat.

L’opendata, fa un recull de diverses dades del Prat com el carrerer o el llistat d’anetitats.

L’indicador de transparèn-cia, ens mostra entre d’altres els contractes i subvencions. També s’hi poden trobar els salaris dels diversos càrrecs municipals tot i que no són dades de fàcil accés.

A través del portal de la Generalitat (transparencia.gencat,cat), saber que Pere Josep Porta, Director de l’Ins-titut per al Desenvolupament i Promoció de l’Alt Pirineu i Aran, cobra 68.382,47€ són quatre clics i apareix el docu-ment amb la informació, en

una web de manera estructu-rada i organitzada. En la web municipal, saber que Sergi Alegre, cobra 55.400€. per la tasca de tinent d’alcalde són tres clics, canviar de finestra, un nou clic i obrir el cartipàs del mandat 2001-2015, retor-nar a la finestra anterior, cli-car novament i obrir el docu-ment ‘Règim de retribucions dels membres de la Corpora-ció’ i creuar la informació dels dos documents.

Comparativament doncs la pàgina presentada per l’ajun-tament està encara molt lluny de mostrar la informació de manera accessible per a la majoria de pratencs.

POLÍTICA REDACCIÓ

El 18 de gener uns 60 membres de l’Assemblea d’Aturats de Sant Boi va ocupar uns terrenys del Parc Agrari ubicats al camí de Ferran Puig, a la Ribe-ra entre el Prat i Sant Boi. El camp que, segons in-formaven des de l’Assem-blea, era propietat d’un constructor d’Esplugues que l’havia comprat per especular amb Eurovegas, com havien fet nombrosos empresaris, havia quedat abandonat un cop es va desestimar el projecte.

Un aspecte que els membres de l’Assemblea desconeixien era el fet que aquestes terres estaven arrendades pel pagès pra-tenc Josep Pinyol. Això va suposar que un cop passat el cap de setmana, en que els ocupants van aprofi-tar per adequar l’espai, es produís un enfrontament entre els ocupants i el pa-gès que va derivar en una denúncia per agressions contra Pinyol i l’aban-donant del terreny pels

membres de l’Assemblea.

Les ocupacions seguiran

L’acció va ser recolzada pel sindicat Unió de Page-sos que en un comunicat denunciava l’existència de “200 hectàrees sense con-rear i més de 300 amb acti-vitats no agrícoles” del to-tal de 3.400 que té el Parc Agrari. Davant “la crua realitat de l’atur”, que a la

comarca afecta el 16,2%, demanaven que el sòl im-productiu “assoleixi tot el seu potencial”. Per la seva banda, el sindicat JARC, al qual pertany Pinyol, mani-festava “comprensió cap a les persones que es troben en moments difícils, però també la necessitat que es respectin els legítims drets sobre la possessió de la parcel•la” plantejant que el Consorci del Parc Agrari

resolgués el problema de les terres en desús.El por-taveu de l’Assemblea Luís Cabezas explicava que «seguiran les ocupacions perquè s’han de recuperar les terres abandonades». El coordinador Javi Rodas explicava “l’objectiu de fer una cooperativa agrà-ria del Baix Llobregat per als aturats de la comarca” amb terrenys del Prat i Torrelles.

REDACCIÓ

Aturats ocupen terres al Parc AgrariSOCIETAT SOCIETAT

El Capri projecta curtmetratges pratencsA partir d’aquest any el Cinema Capri incorpora la projecció de curts pra-tencs en les seves sessions de Cine Club. Aquesta ini-ciativa, que ha estat pro-moguda pel propi cine-ma, pretén crear un espai per a donar a conèixer les creacions cinematogràfi-ques d’autors pratencs o de localització pratenca, donant suport i difusió a l’audiovisual local. El pri-mer curt projectat va ser “El Abismo” de Francesc Cánovas, el passat 22 de gener. La proposta conti-nuarà els pròxims mesos fins a un total de 8 curts. El Capri organitza, un dime-cres al mes, el Cine Club. Un espai que compta amb el suport de l’arxiu mu-nicipal, en el qual es pro-jecten pel·lícules de gran qualitat artística en versió original subtitulada que destaquen per valors soli-daris i cooperatius.

Les noves eines estan encara lluny de resultar eficaces per a la majoria de la població

CULTURA

El Mercat de Pagès arriba al primer anyAquest febrer el mercat de Pagès celebra el seu primer any de vida i ha aconseguit consolidar-se com una proposta d’èxit. La iniciati-va, que ha estat promogu-da per la pagesia local i im-pulsada per l’ajuntament es repeteix cada dissabte de 9 a 13 del matí. L’objec-tiu principal del mercat és el de ser un punt de venda de productes del terreny directament als consumi-dors sense la necessitat de fer us dels intermediaris. El mercat del pagès està format per 10 parades que porten al Prat els produc-tes frescos i de temporada provinent dels conreus del delta. Durant el primer any aquest mercat ha funcio-nat de manera pilot però ara un cop consolidat tant a nivell de vendes com a nivell d’usuaris es faran efectius els pagaments cor-responents a la normativa de venda ambulant.

Protestes contra la reforma de la llei de l’avortament

Les noves eines municipals de transparència amb mancances

SOCIETAT REDACCIÓ

Aturats de Sant Boi entrant a les terres. Assemblea d’Aturats de Sant Boi

6 la Riuada www.lariuada.cat

OPINIÓ febrer de 2014

la Riuada | bimestral gratuït d’informació local

dipòsit legal: GI-352-2010 | tiratge: 6.000 exemplars edita i distribueix: Associació Pratenca de Comunicació Popular (APCP)publicitat: publicitat@lariuada.catEls comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat

La tira

l’apuntJosep Torrent

L’altre dia, al passar per la plaça tot i la pluja i fred que feia, em vaig trobar amb una concentració en solida-ritat amb els veïns del barri del Gamonal. Em vaig atu-rar, el tema s’ho mereixia.

Inevitablement, tinc aquest defecte, vaig co-mençar a comparar-ho amb el nostre poble-ciutat.

Primer, tenim una po-blació equivalent i com als burgalesos, només ens «consulten» cada quatre anys amb la no-renovació de càrrecs. Aquesta ha es-tat la clàssica resposta del nostre alcalde des de fa.....(ja ni me’n recordo!) quan alguna persona li pregunta el perquè de tal o tal altre tema, obra o infraestructu-ra. Si ens agrada o pensem que ho fan malament, te-nim una oportunitat cada quatre anys.

Com els habitants del barri el Gamonal, s’han fet, es fan i, si no fem res, es faran projectes, amb un important cost per a les arques públiques, les nos-tres, de com a mínim un dubtós interès públic. Per exemple els pàrquings sub-terranis «públics» (curiosa-ment amb un preu i con-dicions molt semblants als

de Burgos) de la avinguda Montserrat, plaça Blanes, Cèntric, plaça Catalunya i un altre en projecte a la mateixa avinguda Montse-rrat. Clar que, es pot dir que aquí no desapareixen totes les places lliures com allà, però déu n’hi do les que van treure i més si les sumen a les zones blaves adjacents.

Un altre exemple el po-dem tenir amb la construc-ció i urbanització de les AREs. o Àrees Residencials Estratègiques. Unes àrees que van sorgir amb el boom immobiliari-especulatiu, promogudes per cons-tructores i administracions de tot tipus, gairebé a tot arreu però que, vaja!, no-més s’estan desenvolupant a un parell o tres de ciutats, entre elles el Prat. Aquest projecte va coincidir amb el del Prat Nord, es a dir, més pisos i ciment. I, és curiós, portem, segons les dades de Idescat, més de vint (20) anys amb, més o menys, la mateixa població, més de 5000 habitatges nous cons-truïts en aquest període i amb més de 2000 buits. A qui interessa? Al poble? No ho crec. Als nostres gover-nants? Es veu que sí, si no no el promourien. Als cons-tructors? És clar!!

Qui guanya? i qui perd?

A propòsit de Gamonal

la clau de voltaPere Gelabert, cap de l’AEIG Conxita Busquets

El cervell humà té una extran-ya particularitat; la d’associació. Aquesta capacitat biològica que es remunta prou enrere en la escala evolutiva i es veu fortament promocionada en la nostra espècie. Els humans tendim a identificar i associar conceptes a base de que se’ns posin de la mà amb d’altres es-tímuls com poden ser les imat-ges. Això és ben conegut per tots, alguns exemples podrien ser el fet d’associar les aran-yes a un animal despreciable, el fet d’associar un prat verd a la tranquil·litat entre d’altres. Aquestes idees no deixen de ser construccions mentals abstrac-tes però no per això deixen de

ser elements de gran poder de dominació mental i més encara quan aquests es presenten de forma subtil i continuada.

Aquest any com ja en fa uns quants d’altres enrere jo he par-ticipat al Pratijoc com a membre de la meva entitat. El Pratijoc com la majoria de la gent co-neixerà és una activitat que pretén ser una alternativa on els nostres nens passin alguns dies de les festes nadalenques jugant amb d’altres nens en un seguit d’activitats organitzades per les entitats del lleure i amb la coordinació de l’ajuntament. La sorpresa em vingué el pas-sat dimecres quan vaig fullejar l’àlbum de fotos que la regidoria de joventut ha preparat del Pra-tijoc. L’àlbum consta de 38 fotos on es posa de manifest les dife-rents activitats mostrant de for-

ma ponderada les diferents en-titats i activitats sempre posant el protagonisme en els nens. Però quan et mires les fotos un segon cop hi ha un tret que so-bta. L’alcalde del nostre poble Luis Tejedor apareix en 8 de les 38 fotos és a dir gairebé en un 25% d’elles. En algunes fins i tot sembla un joc a l’estil de buscant al wally, no n’és el protagonista però la seva presència amara la imatge.

La meva queixa i reivindicació, com vaig fer arribar a la regido-ria de joventut, va més enllà del debat de si s’ha de donar visibili-tat institucional en els mateixos mitjans governamentals sinó en la quantitat de la mateixa. Des de la meva opinió em costa en-tendre que en l’àlbum d’un acte organitzat per entitats i amb els nens com a protagonistes;

el protagonista indiscutible de l’àlbum sigui l’alcalde. Trobo que aquest fet per simple que sigui i inofensiu és l’exemple d’un tarannà més greu i més aposentat: La megalomania i protagonisme al que el nostre ajuntament ens ha acostumat.

Només cal fullejar la revista El Prat per veure que més que una revista de la vida ciutadana sem-bla un àlbum de fotos mensual de la corporació municipal. Uti-litzar de forma intencionada els mitjans públics com a elements de creació de idees i de perso-natges des del meu punt de vis-ta és poc adequat i perillós. No és de justícia que s’intenti per mitjà de una repetició d’estímuls del nostre alcalde associar a Lluís Te-jedor amb el desenvolupament i protagonisme del Pratijoc.

L’alcalde omnipresent

veure per creure

Al nostre voltant es recla-men espais conreables mentre que al nostre poble un espai que abans ens do-nava menjar, ara desallotjat, s’ha convertit en un terreny ballat ple de monticles pro-vinents de les restes dels horts destruïts. En la matei-xa línia un terreny al camí de Cal Silet, on abans creixia herba ara és ple de runa.

Sembrant runa

febrer de 2014 la Riuada 7

 XARXES www.lariuada.cat

SOCIETAT REDACCIÓ

Mercat de lliure intercanvi de joguines

L’Assemblea de Joves de El Prat no va tancar per vacances nadalenques. Els dies 23 i 28 de desem-bre i el 3 de gener van re-alitzar un mercat d’inter-canvi lliure de joguines a la Font del Gall, a l’entra-da de l’Escola del Parc i a la porta del Mercadona, respectivament.

L’objectiu de l’activitat, que va estar acompanya-da amb xocolata desfeta, era sensibilitzar les famí-lies pratenques oferint una alternativa a l’extrem consumisme nadalenc al que ens veiem sotmesos any rere any. L’Assemblea de Joves valora molt po-sitivament el resultat. La iniciativa va ser molt ben rebuda per les persones que van passar per la pa-radeta, des dels més pe-tits de la casa fins els més grans. Els infants deixaven les seves joguines i n’aga-faven d’altres, i molta gent simplement s’hi aturava

per a informar-se.El mercat d’intercanvi,

que va ser fruit de la inici-ativa pròpia del col•lectiu de joves, es va topar amb les crítiques de l’organit-zació del Pratijoc, el dia que la parada es va situar

davant de l’espai on te-nia lloc aquesta activitat. Una tècnica de l’àrea de joventut de l’ajuntament va advertir als organit-zadors de l’intercanvi de joguines que podien ser multats perquè no tenien permís. En canvi, la prò-pia regidora de Joventut, més tard, es va apropar a la taula i els va animar a continuar.

EDUCACIÓ REDACCIÓ

«Retallant el futur» un film sobre l’escola pública al Prat

En el documental Retallant el futur, Francesc Cánovas fa una mirada a la situació de l’escola pública al Prat. Testimonis de la comunitat educativa (estudiants i do-cents fins a polítics), relaten els efectes de la crisi. Opi-nions diverses –i algunes absències-, però amb una voluntat compartida en de-fensa de l’educació pública. I amb el rerefons de mesos de reivindicacions.

“Fer el documental m’ha servit per a endinsar-me l’educació pública. I és el que vull que faci la gent quan el miri”. La conclusió

del director és colpidora: “la qualitat de l’educació públi-ca està en perill”.

El pratenc Francesc Cá-novas, repartidor de Cor-reus de professió, ha tirat endavant aquest projecte amb el seu temps i esforç, de manera no remunerada i amb l’ajuda de gent del món del cinema, en el què està involucrat en diversos projectes al Prat Ràdio i l’Es-cola d’Arts.

El documental es va estre-nar el passat mes d’octubre, i el 14 de febrer es torna a projectar al Centre Cívic Ri-bera Baixa.

Cada cop hi ha més persones que qüestionen les estructu-res empresarials i de con-sum tradicionals, sobretot en els sectors estratègics, per això la ciutadania comença a construir alternatives de consum més humanes, ori-entades a la satisfacció de necessitats i no al lucre, de propietat col·lectiva, i amb estructures radicalment de-mocràtiques i transparents.

Seguint l’estela d’altres projectes de construcció comunitària com Coop57 o Som Energia, que estan cobrint ja, i de forma coo-perativa, en el marc de l’eco-nomia social, les necessitats d’accés al finançament o l’energia de milers de per-sones a tot l’estat espanyol, Eticom – Som Connexió vol començar a cobrir les ne-cessitats de telefonia i inter-net d’aquelles persones que creuen que un altre model econòmic és possible sense renunciar a un bon servei.

ETICOM-SOM CONNE-XIÓ neix de la fusió de dues iniciatives que es troben en el temps i l’espai i que per-segueixen la mateixa fina-litat. Eticom neix al Prat i

Som Connexió a Rubí. I con-vençudes de que el camí de l’èxit està en la cooperació i no en la competició, deci-deixen caminar juntes.

La principal aposta és poder utilitzar totes les tec-nologies existents actual-ment, per avançar cap a una sobirania en el camp de les telecomunicacions, que les facin més justes i comuni-tàries. En definitiva, poder desconnectar-nos d’un sis-tema de telecomunicacions que no està al servei de les persones.

Actualment, un grup im-pulsor de persones que

estan treballant de forma voluntària, estan preparant l’assemblea constitutiva, que tindrà lloc el proper 22 de març al Prat.

Hi ha centenars de raons per impulsar i donar suport a aquest projecte.

Per fer-se soci o sòcia, per més informació, per sol·licitar una presentació a la vostra entitat, o per col-laborar, visiteu: www.eti-com.coop

REDACCIÓ

Eticom-Som Connexió, unint telecomunicacions i ètica

Reunió del col·lectiu. O.R.

COMUNICACIÓ

Una iniciativa cooperativista impulsada des del Prat

Anagrames de Scrabble

Un balcó lluint un domàs contra les retallades. C.M.

| Número 6, objectiu: 376 punts

L’objectiu és sensibilitzar les famílies davant el consumisme dominant

Una aposta per avançar cap a la sobirania en el camp de les comunicacions

8 la Riuada febrer de 2014 www.lariuada.cat

XARXES

- Per què vau decidir obrir el centre de planificació familiar?La Carmina Balaguer i jo estàvem a una associació de veïns i ens trobàvem amb les dones del barri per a parlar de les nostres ne-cessitats. Els homes parti-cipaven en la política, i les dones sempre es quedaven a casa. Tenien més fills dels que volien, i estaven molt esclavitzades. Vam fer al-gues xerrades sobre anti-concepció, divorci, avor-tament,... La Carmina i jo vam veure la necessitat de que poguessin anar a un lloc on fer l’atenció gineco-lògica. - Com era el centre quan el vau obrir?Primer era a un local cedit. Quan vam obrir, va venir tota la premsa. El material el vam aconseguir de les consultes dels metges o el compràvem. Les nostres proves millors que les clí-niques! La dona no pagava gairebé res, només cin-quanta pessetes pels ma-terials. Vam negociar amb laboratoris i proveïdors i l’equip, inclosos els met-ges, no cobràvem.

- Va ser el primer centre de “plani” de l’Estat espanyol, teníeu referents?No existia cap altre centre, ens ho vam inventar. La idea va ser de la Carmina i meva, perquè estàvem connectades a les dones del barri. Teníem molt clar que havia de ser un centre obert a totes les dones, i en el futur, havia de ser gratuït i finançat públicament. Te-níem tot el suport del mo-viment feminista. El nostre centre va ser referent per als que van obrir després.

Quan venien les dones, els fèiem una fitxa. Una part de l’atenció era ginecològi-ca, i una altra social.

- Quina és aquesta part so-cial?Donàvem a les dones un clima de confiança, i par-làvem de sexualitat i del cos. Els ensenyàvem l’ex-ploració mamària i feia l’observació dels seus ge-nitals amb l’espèculum,... Aleshores, moltes dones no sabien ni que tenien un clítoris. Fèiem xerrades amb diapositives ense-nyant l’aparell reproduc-tiu. I que la sexualitat no és només genital, sinó de cap a peus. Les dones sortien

coneixent i reivindicant la seva sexualitat, a ser una revolució! Fèiem que les dones par-ticipessin en la vida social. I quan es queixaven de la seva relació amb els ma-rits, les fèiem parlar amb ells, plantejar-los què els agradava i que els digues-sin que no si elles no volien quelcom. Va haver un can-vi social.

- Però aquesta vessant no s’ha mantingut...Es van aconseguir coses i després va haver-hi dèca-des que “tot estava fet”. No va haver-hi gaire relleu, i la gent es va acomodar. Ara era de la Seguretat soci-al i de l’ajuntament. Ja no es feia com nosaltres. Es-taven fent uns 40 avorta-ments farmacològics, i ara al desembre van tancar el servei.

- Com es va convertir en un centre públic?

Ens vam reunir amb tots els partits que es presentaven a les primeres eleccions municipals per a demanar que el primer ajuntament democràtic havia de fer-se càrrec del centre de “plani”. Ens vam fer cooperativa, i ens va contractar l’ajunta-ment, amb una subvenció de la Diputació. Després vam passar a la seguretat social. Vam anar a l’ambu-latori i vam ocupar unes consultes! Vam aconseguir que les receptes i analíti-ques anessin per la segure-tat social. Tot era clandestí però ho fèiem legalment.

- Quin paper teníeu en els casos de les dones que vo-lien avortar?Nosaltres estàvem per la salut de la dona treballa-dora. Perquè quan no volia l’embaràs, posava en risc la seva salut. Les dones riques avortaven pagant. Quan una dona venia amb un embaràs no desitjat,

li explicàvem les opcions que tenia perquè prengu-és la seva decisió. Les do-nes reflexionaven uns dies. Quan volien avortar, orga-nitzàvem viatges en avió a Londres i Amsterdam. Tot gratuït. Donàvem atenció i acompanyament. Teníem molt bona relació amb els metges de les clíniques.

- Com creus que hauríem d’enfocar actualment la reivindicació dels drets sexuals i reproductius?Han d’haver serveis pú-blics. Que les persones que atenen tinguin una ideolo-gia. Algunes ginecòlogues i llevadores només van a fer una feina clínica, i vo-len decidir elles sobre les noies. Es tracta de trans-metre el dret de la dona. Cal reivindicar un personal amb ideologia a favor de la dona. Hem de combatre el dis-curs criminalitzador que fa sentir les dones culpables.

REDACCIÓ

“Ensenyàvem a les dones com és el seu cos i la seva sexualitat”Maruja Pelegrín, impulsora del primer centre de planificació familiar de l’estat espanyol, al Prat

ENTREVISTA

Maruja Pelegrín en un moment de l’entrevista a casa seva. E.I.

Cal reivindicar

un personal que tingui una ideologia a favor de la dona

Drets que es construeixen

La Maruja Pelegrín, juntament amb la Carmina Balaguer, van obrir el primer centre de planificació familiar de l’Estat espanyol el 1974. Fundat en la clandestinitat, va ser referent per als centres que es van obrir després. Les dones del Prat van tenir accés als serveis de salut sexual, però més enllà, va suposar una autèntica revolució.

LLegiu L’entrevista sencera a: www.lariuada.cat

contrapunt

Nassos

Diuen que si menteixes, et creix, si et pica molt, és que has de barallar-te i quan algú et diu allò de “Quins nassos!”, és que tenim molta barra. En la discus-sió política s’hi troben alguns exemples de nassos impor-tants. Heus aquí les proves:

Madiba, ídol “popular”Va ser un bon acudit sentir

Antonio Gallego (PP) demanar un carrer per a Nelson Mandela al Prat. Es veu que no és gaire important que l’homenatjat utilitzés la lluita armada contra l’apartheid imperant a Sud-Àfri-ca. Sorprenent, sobretot quan des del PP es titlla de terroris-tes alguns col•lectius per molt menys. Tejedor va acceptar la petició referint-se al “president comunista sud-africà”. Té nassos que per a Gallego els comunis-tes siguin els d’Iniciativa i Man-dela sigui vist com un sant...

Avortament en silenciLa regidora Alba Bou (ICV)

va pronunciar un llarg discurs dirigit als regidors del PP en contra de la reforma regressi-va del dret a l’avortament que pretén aprovar el “moderat” Gallardón. Un speech que al-menys mereixia una resposta. Però, res de res. La resposta va ser un silenci absolut i una abs-tenció en el vot de la moció. En aquest cas no van haver nassos de replicar.

Teatret del sobiranismeUna nova moció que afegia

El Prat a la taula comarcal pel dret a decidir definia les sumes de vots ICV+CIU en la banda del sí, i PSC+PP a la del no. En la votació sobre l’avortament Gili (CIU) va demanar el vot nomi-nal per fer constar l’abstenció de la regidora d’Unió. A què no hi ha nassos a fer la mateixa operació en una votació rela-cionada amb la independèn-cia? Segurament trobaríem sorpreses interessants. Ecoso-cialistes pel no, socialistes pel sí... tot és possible i s’admetrien apostes, però la correcció polí-tica demana obeir les cúpules. Quins nassos!