www.lariuada.cat | any 4 | número 19 | abril del 2014 | mitjà Pratenc de comunicació PoPular bimestral gratuït

la RiuadaA FONS PÀG. 2-3

l Actualment l’espai està en rehabilitació i preparació d’activitats

XARXES PÀG. 7

Presenten una cooperativa d’usuaris de telecomunica-cions amb un model sem-blant al de SomEnergia, farà de comercialitzadora tant de telefonia fixa com de mòbil.

L’Esplai Sant Pere i Sant Pau celebrà els seu 30è aniversari

ACTUALITAT PÀG. 5

Diverses marxes recórren els carrers del Prat aquests darrers mesos en defensa dels drets socials. La problemàtica generada per l’atur, les retallades en educació o la llei Gallardón centren les mobilitzacions.

El Prat en marxa en defensa dels drets socials

ACTUALITAT PÀG. 5

Amazon tindria la intenció d’ubicar-se a un terreny del polígon Mas Blau II. El territori és propietat d’In-casòl i estava destinat per a recinte firal, fins que, a petició de la Generali-tat, el ple municipal del mes de març va requali-ficar-lo

El gengant electrònic Amazon es vol instal·lar al Prat

S’okupa l’antic CELL per a fer-hi un centre social

Façana de l’antic Centre d’Estudis Llobregat, ara okupat. E.I.

Alumnes del Prat s’enfronten a la Consellera Rigau

l Amenacen als alumnes amb no permetre’ls passar de curs

l Desobediència a les proves de competències bàsiques

El passat 15 de març es va fer pública l’ocupació de l’antic CELL. Més de cinquanta persones es van concentrar al nou espai okupat amb la intenció de començar a bastir el projecte. Des de la okupació moltes han estat les persones que han passat per

les assemblees i per les múltiples tasques de re-habilitació que s’estan duent a terme. El dissabte 23 de març es va celebrar la primera Assemblea general del Casal, a la qual van assistir més de 70 persones que van mostrar els diferents interessos i

es van plantejar els futurs projectes que es duran a terme. En un horitzó proper es plantegen tasques com un calendari d’activitats molt nodrit pel més de maig. S’espera que properament es pugui obrir la cafeteria que servirà com a punt de trobada.

ESPECIAL PÀG. 4

Un grup d’estudiants del Salvador Dalí en una protesta davant el centre. B.C.

ACTUALITAT PÀG. 4

El bar pretén obrir-se al mes de juny amb una direcció del negoci re-novada que vol acollir un públic intergenera-cional.Divendres 25 es pre-senta el film l’Artesà, el documental .

Adjudicada la gestió del bar del Centre Artesà

2 la Riuada abril de 2014 www.lariuada.cat

A FONS

Més de 70 perso-nes van partici-par en la prime-

ra assemblea general del nou casal el passat 23 de març, primer diumenge posterior a l’okupació. La gran afluència va fer que les cadires quedessin curtes i molts la seguissin dempeus en les més de tres hores que va durar.

A l’inici de l’assem-blea alguns membres del col•lectiu van explicar el projecte de forma quasi telegràfica. En pocs mi-nuts van resumir el dia

de l’okupació del 15 de març, on dues persones van ser identificades i han estat citades judi-cialment, van descriure com havien condicionant i netejat l’espai de l’enor-me brossa acumulada en

anys d’abandonament, i van acabar afirmant que el seu objectiu era obrir un centre social auto-gestionat i assembleari, per oferir-lo a col•lectius i individus que vulgues-sin implicar-se en fer-ho possible i poder reforçar les lluites socials. Ras i curt.

Lluita i culturaLa part més sorprenent

i duradora de l’assemblea va ser la que va venir a continuació, quan van

cedir la paraula als assis-tents i van fer una roda on totes les persones, una a una, van poder expressar que esperaven d’aquell espai. La mitjana d’edat era molt jove però hi ha-via gent de totes les edats, cares conegudes que por-ten anys participant en les lluites locals, d’altres que no tant, membres de diverses associacions i col•lectius, persones a títol individual, algunes que havien anat per “sim-ple curiositat”, altres a fer propostes, a oferir-se “pel

que calgui”, veïnes que volien veure “que s’esta-va coent”, persones amb problemàtiques específi-ques, etc.

Una assemblea molt variada i amb moltes ide-es, impossible de resu-mir en poques paraules, però que sintetitzades, a risc de simplificar, es podria fer en la deman-da de “Lluita i cultura”. Al voltant d’aquestes dues idees, en major o menor mesura, van anar girant quasi totes les interven-cions.

Un espai de trobada

En la línia de síntesi del que es va parlar algunes pinzellades. Opinions expressant la necessitat d’aquests espais, lamen-tant tants anys sense cen-tres socials i denunciant la manca de “propostes institucionals”. Desit-jos de que sigui un espai obert, apte per tothom, apropiat per la gent, de trobada intergeneracio-nal, de suport als barris, que resolgui necessitats dels que necessiten, que construeixi alternatives, que sigui motor i espur-na per bellugar coses, que planti bases pel can-vi social, que defugi la tutela de l’ajuntament i dels partits, un lloc on expressar-se en plena lli-bertat, amb noves idees i

REDACCIÓ LA CRÒNICA

El CELL okupat aixeca moltes expectatives

Un nou casal obre les portes al PratOkupen l’antic CELL per a fer-hi un centre social. L’espai s’obre a persones i col·lectius que hi vulguin fer activitats.

15de

març

Una quarantena de per-sones feien pública l’oku-pació d’un nou casal al Prat. A les 10h s’aixecava la persi-ana i s’iniciaven les tasques de rehabilitació de l’edifici.

Moment de l’assemblea general del nou casal. K.H.

En les tasques de rehabilitació es reciclen fustes per a fer mobiliari, com taules i tamborets. E.I

Més de 70 persones van paticipar de l’assemblea general el passat 6 d’abril

El dia a dia del centre social es mou entre el tragineig de materials i la rehabilitació dels es-pais, amb l’organitza-ció d’activitats i les as-semblees i reunions de diversos col·letius que usen l’espai com a punt de trobada.

Les cooperatives de consum ecològic Kals Karxofa i Capità Enciam van ser dels primers en establir-se a l’espai fent el repartiment de les co-mandes.

Un cicle de cinema feminista omple els ves-pres de cada dimecres des de fa un mes amb la projecció de diversos films de temàtica anti-

patriarcal.L’encara minso calen-

dari d’activitat s’omple tambe amb cine-fòrums com el del darrer 12 d’abril sobre la revolu-ció de Nestor Majno a Ucraïna organitzat des del col·lectiu Catarko.

Altres com l’Assem-blea de Joves del Prat, entre d’altres, hi fan les seves assemblees.

De cara al mes de maig es preveuen una bona fornada d’activitats, amb la inauguració de l’espai de cafeteria, el tret de sortida de diver-sos tallers com el d’arts plàstiques o fotografia, o les actuacions de diver-sos cantautors locals.

Què s’hi fa ara al casal?Concentracions els dimecres al vespre a l’estació per mirar d’aturar la pujada de preus

abril de 2014 la Riuada 3

 A FONS www.lariuada.cat

L’ocupació d’habitat-ges al Prat és un feno-men que es remonta

a principis de la dècada dels 70 quan part de les cases tancades de les 801 del barri de Sant Cosme van ser ocupades per famí-lies d’ètnia gitana. El bar-ri construït per reallotjar famílies provinents de les barraques havia començat a habitar-se l’any 1967 en pisos amb moltes deficièn-cies constructives. Les llui-tes veïnals i les posteriors remodelacions van acabar regularitzant aquelles ocu-pacions.

L’okupació de les Cases d’en Puig el setembre de 1994 inicia un cicle d’una altra tipologia lligada al moviment social d’okupa-cions que havia esclatat a partir de la dècada dels 80. El fenomen afegeix una de-núncia política i una reivin-dicació pública de l’acció d’okupar que es vehicularà tant en la demanda d’habi-tatges com en la creació de centres socials oberts i au-

togestionats. Okupar pren un caràcter desobedient que oposa a la legalitat de la propietat privada la le-gitimitat d’utilitzar espais abandonats on aquest dret no s’estigui fent efectiu. Un xoc de drets que la re-forma dels diversos codis penals sempre ha decantat cap al cantó dels propieta-

ris però sense aconseguir eradicar el moviment com pretenia.

El desallotjament de les Cases d’en Puig el juliol de 1998 va comportar un detingut i va posar al con-sistori d’ICV davant d’una de les seves màximes con-tradiccions, en declarar-se teòricament favorable al

moviment però a la pràc-tica ser part activa en els processos de desallotja-ment. Un fet que s’ha re-petit posteriorment diver-ses vegades com en els de l’antiga seu de l’A.E Anton Vila el maig de 1999, en-derrocada el mateix dia; el del Jaleo l’octubre del 2000, okupat durant dos anys a

la plaça dels autobusos i encara tapiat; i el del KOP-Alta Tensió, l’octubre de 2009, també esfondrat i que continua sent un solar sense cap ús.

Aquest va ser el darrer centre social okupat i el de més duració. Okupat el ge-ner de 2003 per un cente-nar de persones que havi-en marxat voluntàriament del Monmari per acord amb la junta del Casal d’Avis. El nombre d’activi-tats i iniciatives engegades durant els sis anys que va funcionar és innumera-ble, esdevenint tota una referència entre els mo-viments socials pratencs i un antecedent bàsic per entendre l’actual okupació del CELL.

REDACCIÓ

Vint anys d’okupació al PratSOCIETAT

Un moviment que persisteix i que es nega a desaparéixer

12anys porta l’antic CELL

en desús

El 1994 l’okupació de les Cases d’en Puig donava el tret de sortida a l’okupació al Prat

L’empresa Centre d’Es-tudis Llobregat S.L es va contituir l’any 1976 per

impartir ensenyament privat d’Educació Secundària Tèc-nica i Professional, la llavors denominada Formació Pro-fessional (FP). Aquell mateix any comença la construcció de l’edifici on a principis dels vuitanta s’inicien els cursos, per on van passar centenars de pratencs, fins el tanca-ment l’any 2002, des del qual l’immoble es manté abando-nat.

L’empresa CELL va entrar en fallida i culmina el seu procés de liquidació el setem-bre de 2002 passant l’edifici a mans de l’empresa Comerci-

al Ibérica Exclusivas Deporti-vas S.L (CIDESPORT), actual propietària. CIDESPORT va ser una de les més antigues distribuidores de productes esportius de l’estat, el seu origen familiar es vincula al Grup Rosal, el que suposa parlar d’una de les nissagues empresarials més poderoses del país i amb una relació estreta amb el Prat: la família Bertrand, propietaris tradici-onals de la finca de la Ricar-

da.Durant molts anys Flora

Bertrand, i posteriorment el seu fill Lorenzo Rosal Ber-trand, van dirigir l’empresa amb seu a l’Hospitalet, que durant 18 anys va mantenir un litigi judicial amb la mul-tinacional Nike per l’ús de la marca a l’estat espanyol que acaba l’any 2008. Lorenzo Rosal va ser un dels princi-pals implicats en el cas Este-vill i estretament relacionat amb l’empresari empresonat Javier de la Rosa. El seu ger-mà Carlos, també directiu al consell d’administració, va ser president del Real Club de Golf entre els anys 1995 i 2005.

Dels esports al món immobiliari

L’actual CIDESPORT, amb seu al carrer Mallorca de Bar-celona, tot i mantenir el nom no té res a veure amb l’em-presa originària. A partir de febrer de 2009, any de la mort de Lorenzo Rosal, en el regis-tre mercantil va passar del sector esportiu al de “cons-trucció d’edificis i promoció immobiliària” i es fa càrrec Miguel López Fernández com a administrador únic. Un any abans havia absorbit tres empreses on López tenia el mateix càrrec. Actualment a més d’aquesta López manté càrrecs en els consells de sis

empreses més, entre elles di-verses immobiliàries.

Urbanísticament l’edifici està afectat pel PERI indus-trial del Fondo d’en Peixo per alineació de vial, fet que obliga a posar-lo a l’alçada de la resta d’edificis del car-rer Penedès. Malgrat això, tot i portar més d’una dècada abandonat, sense finestres, obert a les inclemències del temps i amb l’entrada de persones que l’han desman-tellat de qualsevol material de valor, s’ha estat anunciant pel lloguer en diversos portals d’internet i a la pròpia façana de l’edifici a un preu de 7€ per m2 i 1.700€ per planta, sense que ningú l’hagi arrendat.

Més d’una dècada abandonatnoves sinergies, que ofe-reixi eines i recursos per a la transformació, que vertebri lluites, trenqui tòpics, canviï estereotips, etc. Totes són frases dites aquella tarda.

No és extrany que les propostes de tallers i acti-vitats fos inacabable. Les esperances dipositades en aquest projecte són molt grans. Les persones que van anar a l’assem-blea semblaven conten-tes i esperançades, el més difícil serà materialitzar tots aquests anhels i tota aquesta teoria en fets , i n’eren conscients. La fòrmula que algú plan-tejava era la de “engegar la màquina”, començar a treballar, esdevenir intel•ligència col•lectiva i difondre la idea. Sembla fàcil però no ho és.

En les tasques de rehabilitació es reciclen fustes per a fer mobiliari, com taules i tamborets. E.I

Després de la seva fallida l’antic CELL va ser adquirit per una inmobiliària

4 la Riuada abril de 2014 www.lariuada.cat

ACTUALITAT

El passat dilluns 7 es va fer pública l’adjudicació del bar del Centre Artesà a l’empre-sa Hostelprat Artesà. El Bar de l’Artesà va tancar el pas-sat 3 de Juny per sotmetre l’edifici a unes obres de re-habilitació. Aquestes obres, justificades per un avançat estat de deteriorament de l’edifici, inicialment havi-en de permetre la reober-tura del bar a principis del 2014. A causa de retards en la restauració i en el pro-cés d’adjudicació del local s’espera la reobertura de-finitiva del local al voltant del Juny d’aquest any. La intenció de la nova gestió és donar a l’Artesa el paper

d’Ateneu i centre de la vida cultural i social del poble. Es vol recuperar un ambient intergeneracional i donar un paper més destacat a la cuina. De la mateixa mane-ra s’ha deixat clar que no és vol plantejar la nit com una discoteca. Paral·lelament el pròxim divendres es presen-tarà al Cinema Capri “L’Ar-tesà, el Documental”. El do-cumental pretén fer difusió i donar a conèixer un edifici singular amb quasi 100 anys d’història, i al mateix temps de reclamar-ne el paper vi-tal en la vida social i cultural de la vila, projecte oblidat i silenciat durant dècades per l’Ajuntament.

REDACCIÓ

Queda adjudicada la gestió del bar del Centre Artesà

SOCIETAT

Fotografia de l’Artesà en obres. E.I.

La pràctica totali-tat dels alumnes de quart d’ESO de

l’institut Salvador Dalí es van negar a realitzar les proves de Competències Bàsiques el passat mes de febrer. Un grup d’estudi-ants van fer una crida a la desobediència a unes proves que, consideren, menystenen el criteri d’avaluació del professo-rat i suposen una despesa addicional innecessària. La majoria dels estudi-ants del mateix curs de l’Estany de la Ricarda es van sumar a aquest acte de desobediència, i a l’institut Salvador Dalí, les proves alguns alum-nes hi van escriure frases com “No a les retallades”. En total, uns 700 estu-diants de vuit centres al

conjunt de Catalunya van negar-se a fer les proves. La consellera d’Educació Irene Rigau va criticar els alumnes insubmisos. En la presentació dels re-

sultats de les proves, va dir que aquesta no era la manera adequada per a protestar i va advertir que «no es pot aprovar quart d’ESO sense demostrar

les competències» ne-cessàries. Amb aquesta frase, la consellera ame-naçava als alumnes que no passarien de curs si no acceptaven fer les

proves, però va emprar una interpretació errò-nia dels conceptes. En un comunicat, la Federació catalana d’Ensenyament de la CGT, reprodueix les directrius de la Conselle-ria d’Ensenyament que indiquen que «les pro-ves de competències no determinen l’avaluació final de l’alumne ni les decisions respecte l’ob-tenció del títol» d’ESO. Així mateix, al propi web

del Departament d’Ense-nyament s’hi diu que els resultats no seran vin-culants. Aquestes proves estan promogudes pel Departament, que és qui en fa la valoració, però les decisions acadèmiques corresponen al professo-rat dels centres, que ava-luen l’alumnat. El curs de quart d’ESO de l’Institut Salvador Dalí estan mirant la manera d’acreditar les compe-tències per a poder com-plir amb el requeriment d’Ensenyament, emprant una fórmula diferent. Compten amb el suport del professorat. Mantin-dran la negativa a fer les proves, i estan disposats a realitzar avaluacions per part dels seus propis mestres i sense cap cost.

REDACCIÓ

Alumnes del Prat desobeeixen les proves de competències

EDUCACIÓ

Consideren que les proves menystenen el criteri d’avaluació dels professors

La consellera Rigau amenaçava als alumnes que no passarien curs si no feien la prova

SOCIETAT REDACCIÓ

Reobert el cas de Nicola Tanno, va perdre un ull per l’impacte d’una pilota de goma

El jutjat d’instrucció 27 de Barcelona ha imputat a dos membres de la Bri-gada Mòbil per la agressió a un jove estudiant de la UPF, Nicola Tanno, el juli-ol de 2010.

Tanno creuava la Gran Via de les Corts mentre a la Plaça Espanya cen-tenars de persones cele-braven la victòria de la selecció espanyola en el Mundial de Futbol quan va rebre l’ impacte d’una bala de goma causant-li la pèrdua de l’ull dret entre altres lesions.

Tot i que no s’ha iden-

tificat el responsable del tret el jutge ha acceptat la sol•licitud del fiscal que demanava la imputació dels agents de rang supe-rior entenent que existien “indicis racionals de cri-minalitat” per mantenir com a imputats als qui van donar la ordre de dis-parar.

El director de la BRI-MO durant els fets, Manel Hermida, va ser destinat al Prat l’octubre de 2012. També va ser responsa-ble del desallotjament del moviment 15-M a Plaça Catalunya.

Estudiants de l’IES Salvador Dalí manifestant-se . D.D.

abril de 2014 la Riuada 5

 ACTUALITAT www.lariuada.cat

Fa unes setmanes va saltar als mitjans la no-tícia de que Amazon vol construir un centre ope-ratiu al Prat. La noticia, filtrada pel Ministeri d’Economia, afirmava que, després de dos anys de negociacions, Ama-zon tindria la intenció d’ubicar-se a un terreny del polígon Mas Blau II. El territori és propietat d’Incasòl i estava des-tinat per a recinte firal fins que, a petició de la Generalitat, el ple mu-nicipal del mes de març va requalificar-lo.

Una superfície de més

de 15 hectàrees, pas-saria a ser ocupada pel gegant del comerç elec-trònic, que, segons co-menta la premsa, crearà més de 3.000 lloc de fei-na. Més enllà de la xifra, que comparant amb al-tres plantes de l’empre-sa és poc creïble, estan les polèmiques condi-cions laborals. Amazon opera amb uns preus molt baixos que aconse-gueix, entre altres coses, amb una enorme pres-sió sobre el temps de treball. Alguns mitjans estrangers, com la ca-dena televisiva BBC i el

periodista francès Jean-Baptiste Malet, han tret a la llum les draconianes condicions de treball. Els treballadors han de caminar distàncies llar-gues i preparar les co-mandes amb extrema rapidesa, fets que poden comportar malalties fí-siques i mentals. A Ale-manya, les vagues han estat contínues des del passat estiu però l’em-presa es nega a negociar amb els sindicats. L’em-presa fundada per Jeff Bezos està domiciliada a Irlanda per a evadir el impostos.

Fa mesos que l’Assemblea Nacional Catalana treballa per acostar l’argumentari a favor de la independència als carrers del Prat. L’as-semblea local, formada per gent vinculada al teixit cul-tural, associatiu i polític, treballa des de fa mesos en la campanya ‘Signa un vot’. Aquesta campanya té per objectiu que els catalans exerceixin el dret a petició al Parlament de Catalu-nya per tal que els repre-sentants electes declarin la independència d’acord amb el dret internacional. Aquest és un dels plans al-ternatius de l’ANC davant

el possible impediment per part de l’estat espanyol de celebrar una consulta. Per a poder signar només cal acostar-se a les paradetes de l’ANC amb el DNI. El col·lectiu anuncia a face-book els llocs on les situa-ran cada setmana.

Actualment no hi ha dades públiques sobre quants vots s’han recollit al Prat, tampoc a nivell ca-talà. Únicament se sap que durant la recollida massiva del gener es van aconseguir 25.000 vots en només dos dies a tota Catalunya.

A banda d’aquesta cam-panya l’assemblea orga-nitza també xerrades com la del proper maig sobre les pensions i economia en cas d’independència.

En una altre registre l’as-sociació Súmate a través de la Federació del Baix Llo-bregat està fent els primers passos al Prat.

SOCIETAT REDACCIÓ

Són temps de protesta. En aquest context de creixent conflictivitat social, el Prat també és escenari de mobilit-zacions. En els darrers mesos, diverses marxes s’han citat als carrers de la ciutat.

El passat 22 de febrer, va passar pel Prat la Marxa d’aturats/es al Baix Llobregat. Centenars de persones, que havien sortit caminant des de Castelldefels, es van aturar al Fondo d’En Peixo per dinar. La marxa va ser convocada per la coordinadora d’assemblees d’aturats dels diferents pobles de la comarca i cinc dies més tard va arribar al Parlament de Catalunya, per fer-hi arri-bar les seves reivindicacions feina i suport a les persones en atur. La participació local va venir de l’Associació d’Atu-rats del Prat.

Dues setmanes després, una nova marxa tornarà a caminar pel Prat, en aquest cas per a defensar l’educació. Convocades per la Comissió

contra les retallades en l’edu-cació del Prat, i amb el suport de les AMPEs, 300 persones van recórrer els diferents cen-tres educatius del municipi en protesta contra les retallades i la LOMCE. Diables del Prat i la Unió Filharmònica van donar un toc festiu a la caminada.

I encara trobem una altra convocatòria als carrers, la

manifestació amb el lema “Avortament lliure i gratuït” convocada per l’Associació Frida Kahlo amb el suport de associacions de veïns i par-tits polítics, entre d’altres. El manifest de l’acte demanava la despenalització de l’avor-tament i el reconeixement dels drets reproductius de les dones.

REDACCIÓ

Drets socials i al propi cos centren les marxes al carrer

SOCIETAT ECONOMIA

Eticom-Som Connexió es consititueixEl 22 de març es va celebrar l’assemblea constituent de la Cooperativa d’usua-ris de telefonia i internet al Modern. Transmesa per Streaming, a l’assemblea hi van participar persones de tot l’Estat. Els 179 assis-tents van aprovar els Esta-tuts i el consell rector per unanimitat. Eticom-Som Connexió, conjuntament amb d’al-tres iniciatives similars com Guifibaix.cat prete-nen oferir al Prat un ser-vei de telefonia i internet sense ànim de lucre, que aglutini una base social per avançar cap a un mo-del econòmic que pro-mogui la justícia social, la sostenibilitat ambiental, la participació ciutadana i la construcció comuni-tària. La cooperativa uti-litzarà les infraestructures de les grans empreses par-cialment, tot i que pretén acabar generant les seves pròpies estructures.

L’ANC treballa per acostar l’argumentari a favor de la independència als pratencs

ECONOMIA

La Seda fitxa al seu expresidentEl procés concursal de La Seda ha acabat amb la ven-da de les fàbriques de La Canonja i el Prat a Cristi-an Lay, la única oferta que garantia la continuïtat de la planta al Prat. El grup extremeny ha comprat la fàbrica del Prat per única-ment 100.000 euros, opera-ció que suposa 25,7 milions de pèrdues per a la societat concursal.Cristian Lay posarà a l’ex-president de La Seda José Luis Morlanes a la cúpu-la de les empreses que ha constituït per a operar les dues unitats productives adquirides. Encara no està confirmat quin càrrec tin-drà, però hi apareix com a conseller delegat. Morla-nes va abandonar La Seda l’estiu passat, en la junta d’accionistes que va rebut-jar la seva proposta a favor del fons americà Anchoraje per a donar suport al por-tuguès BA Vidro.

El gegant del comerç Amazon es vol ubicar al Prat

L’ANC recull suports a favor de la independència

ECONOMIA REDACCIÓ

Manifestació contra la llei Gallardón al Prat. E.I.

SOCIETAT

Les mobilitzacions per l’augment de les tarifes del transport públic s’han allargat fins al mes d’abril a l’estació de la Renfe del Prat. El col·lectiu Stop Pujades ha mantingut les convocatòries de protes-ta en les que exigeixen l’anul·laicó de l’augment de tarifes i la creació d’una taula social per establir noves tarifes i preus.

Les concentracions del Prat seguien les convoca-des per la Plataforma Stop Pujades. que es celebren a una cinquantena més de punts, i que a banda de les concentracions a les estacions ha convocat di-versos actes centrals. Un d’ells una manifestació que va recórrer els car-rers de Barcelona i on hi van participar un miler de persones.

Per la seva banda l’ATM es nega a rebaixar el preu dels bitllets.

Tres mesos de protestes pel transport públic

6 la Riuada www.lariuada.cat

OPINIÓ abril de 2014

la Riuada | bimestral gratuït d’informació local

dipòsit legal: GI-352-2010 | tiratge: 6.000 exemplars edita i distribueix: Associació Pratenca de Comunicació Popular (APCP)publicitat: publicitat@lariuada.catEls comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat

La tira

l’apuntMaria Garcia

L’altre dia em van comen-tar que l’ajuntament està preparant una jornada lúdi-co-festiva al riu, en concret una «festa de ciutat com a presentació dels nous es-pais urbanitzats de la llera del riu» i que, a més, han demanat la participació de les entitats.

Immediatament em vaig fer aquesta pregunta: Com és que volen promocionar ara el riu i no van fer res, l’any passat, quan des de tots els municipis del Baix Llobregat s’aprovaven mo-cions declarant el 2013 com l’any Llobregat?. Bé, tots no. Tots excepte Sant Just i Es-plugues, que no donen al riu; Corbera que té un con-tacte molt petit i, és clar, el nostre, El Prat.

La raó exacta no la sé (se-gur que des de l’Ajuntament alguna poden trobar) però, potser té a veure amb el text del manifest i el model de riu que allà es demanava? A un dels paràgrafs de la mo-ció, per exemple, es deia:»El Llobregat està en estat crí-tic. La recuperació del riu i de la seva conca s’està fent en moltes ocasions basant-se en models d’intervenció que prioritzen la urbanitza-ció de l’espai fluvial. Hem de

treballar per la seva recupe-ració ambiental i paisatgís-tica i per aconseguir la de-claració del curs baix del riu del Llobregat com un espai natural protegit, connectat amb altres espais naturals com son el delta del Llo-bregat o el Parc Natural de Collserola, on els pagesos no han de perdre ni un pam més de terra, i on el riu i el seu espai recuperin la quali-tat de les seves aigües.»

És clar, aquests objectius no s’assemblen gens amb el model urbà al que ens estan portant els nostres representants, amb lleres cimentades, camins durs, pistes de pàdel, àrees re-sidencials estratègiques i xiringos mòbils de gelats i refrescos.

A principis d’abril, la Di-putació de Barcelona i el CREAF (Centre de Recer-ca Ecològica i Aplicacions Forestals) va presentar un estudi on es comparen les cobertes de sòl de l’any 1956, a partir d’imatges del «vol americà», amb les del 2009, darrer any estudiat. La comparació mostra que en aquests 50 anys la província de Barcelona ha quadrupli-cat la superfície urbana.

Que ha passat al Prat? I no des de el 1956, si no des de la signatura del Pla Delta? Com haurà canviat el nostre mapa de cobertes de sòl?

Ara si una festa pel riu?

la clau de voltaErika Sánchez

“ (…) a l’Administració no li correspon el paper de “pro-veïdora de cultura”, sinó la redistribució dels recursos que nosaltres generem per a l’autogestió comunitària, en un diàleg d’horitzontalitat amb el teixit social. I com l’esforç per l’horitzontalitat no sorgirà, de moment, de qui ostenta un càrrec públic, aquest diàleg no és possible si no entrem als seus despatxos i exigim que mirin cap on han de mirar.”

Helena Ojeda. Fòrum Indi-gestió 2014

Passo la major part del meu temps en un local de la Carretera Marina. Tinc la im-pressió de que és en aquest carrer on es concentra la realitat (real) del que signifi-ca viure al 2014 al Prat. Bars a mode de “narcosales” on vagabunds socials es mani-festen en societat, botigues amb excessos caducs que no generen cap empatia al vianant. Un carrer de pas, i un proletariat que s’ofén amb dita etiqueta. En canvi, el Prat mola! Mai m’han agra-dat les postals construïdes, i lamento sentir que des de certa part de l’administració pratenca s’ha fet un esforç de cara a aquesta construcció. Un oasi de carxofes i galls po-tablava. Tinc la impressió de

que es confon un sentiment de pertinença de la societat civil pratenca amb una mar-ca de la casa, i quan el sen-timent es quantifica, ja ho sabeu, sorgeixen hermoses i belles imatges sense fons.

I, és clar, seria ser una “fal-tona” lliurar-me de culpa quan una porta temps tre-ballant en dita construcció d’imaginaris. Seria grandilo-cuent i estaria fora de lloc fer com Pasolini quan publicà el document sobre l’ Abjuració de la seva Trilogía de la vida al sentir que havia estat ins-trumentalitzat per part del poder i la Cultura Oficial. Així, que utilitzo aquest mi-tjà per manifestar-me sobre el que jo crec que ha de ser un treball urgent de la so-cietat civil, la construcció

d’aquest imaginari contra-hegemònic, que contesti als valors mercantils que es con-soliden també a través de la imatge. En el nostre cas, que sigui el de repensar, matitzar, observar sobre què significa ser potablava en l’actualitat? Que l’imaginari hegemònic no s’apoderi d’una comuni-tat crítica, cooperativa, soli-dària, que en aquest present en l’abisme, té masses coses a exigir. Les realitats (reals) han de ser relatades!, han de generar conflicte. Les que es-tem preocupades per les de-rives neolliberals no podem permetre que en la societat de la imatge aquesta sigui un motor neutralitzador, és obligatori que actui com un element més de transforma-ció i subversió.

Entre l’administració i l’imaginari potablava

veure per creure

Al més de febrer van comen-çar les obres de cimentació i ampliació del camí de Valèn-cia. Sota l’eslògan “El camí de València més amable” l’Ajun-tament ha decidit homogene-ïtzar i cimentar un altre camí del municipi. Aquest camí que “facilita” l’accés a les zones hu-mides causa un fort impacte tant visual com paisatgístic.

Camins de ciment

Tintafina

abril de 2014 la Riuada 7

 XARXES www.lariuada.cat

SOCIETAT REDACCIÓ

Neix la colla de castellers del PratHa nascut una colla cas-tellera al Prat. Aquesta iniciativa ha estat promo-guda per jovent del Prat que ja participa en altres entitats del lleure i de la cultura tradicional de la Vila. La proposta pretén agrupar persones de di-ferents edats sota un ob-jectiu comú al temps que contribueixi a enfortir la cultura popular i tradici-onal al Prat. L’entitat ha nascut amb molta força, doncs ja compta amb més

50 persones interessades en el projecte. Des de la mateixa entitat es fa una crida a la població per-què s’engresqui a formar part d’aquesta nova colla que està tot just naixent. A partir de la seva presenta-ció pública es decidirà una data per a la celebració de l’Assemblea General de la entitat on es designarà el calendari i estatuts a seguir properament. Per a més informació: caste-llersdelprat@gmail.com

SOCIETAT REDACCIÓ

L’Associació Pota Verda supera els 400 socis

No tenen ni un any de vida i ja són l’associació més gran del Prat amb un total de 440 socis. Una xifra que mostra que el consum de cànnabis és una pràctica extesa a la nostra ciutat on ja hi ha tres associacions.

Pota Verda va ser la pione-ra, va obrir el juny de 2013 però els inicis estan molt abans quan en una visita a una associació d’Hospitalet van decidir importar la idea al Prat. L’objectiu: “crear un club social privat on els so-cis puguin fumar d’acord amb la normativa vigent i tinguin un centre cultural d’intercanvi”. En aquest sentit el nombre de tallers i activitats és inacabable.

Lluitant contra tòpicsObrir una associació així

en un estat on es penalit-za el consum i tinença de cànnabis no ha estat fàcil. L’assessorament d’altres associacions ha sigut vital i sobretot ser “molt escrupu-losos” en l’àmbit legal. Tot i així afirmen viure “amb l’angoixa perquè la llei no és clara.” Lamenten que

“encara hi ha molt desco-neixement i tòpics”, a la Barceloneta van haver de reunir-se amb l’Associació de Veïns per explicar-los el projecte i tranquilitzar-los.

També s’especula sobre l’origen del cànnabis i en això són taxatius “tot el que consumeix el soci és produït per l’associació”. D’aquesta forma, expliquen “evitem recòrrer al mercat negre, reduïm els riscos en saber la procedència i nivells de THC, i podem assessorar als socis terapeútics pels quals el seu ús és aconsella-ble.” Els socis tenen servei de metge i psicòleg.

Tot s’ha estudiat al de-tall perquè res faci perillar l’associació. Actuen amb estatuts i llicència, i a ni-vell municipal afirmen no haver tingut cap problema, però una legislació contra-dictòria i la manca de nor-matives dibuixen un futur incert. L’avantprojecte de llei de seguretat del govern del PP amenaça amb pro-hibir-les.

L’Esplai Sant Pere i Sant Pau celebra enguany el seu 30è aniversari. Fundat el 1984 a la parròquia de Sant Pere i Sant Pau, aquest esplai ha ofert un espai de trobada, educació i diversió per a centenars de nens i nenes del Prat que han participat en les seves activitats al llarg dels 30 anys d’histò-ria.

Amb el lema “30 anys Trepitjant Fort” l’Esplai pretén dur a terme durant tot el 2014 tot un seguit d’activitats per tal de fer-se sentir arreu de la ciutat i revaloritzar el volunta-riat, especialment el que té a veure amb l’educació en el lleure. La primera d’aquestes activitats es durà a terme en el marc de les Festes del Carrer Ferran Puig (i en col.la-boració amb l’Assocació de Veïns i Comerciants del mateix carrer) i es compondrà d’una banda d’una ginkana infantil el dissabte 24 de maig i, d’un altre, d’un concert juvenil el mateix dia per la nit. En segon lloc també prete-

nen fer una xerrada sobre la importància del volun-tariat i el lleure educatiu per la nostra societat. Fi-nalment, i ja a l’octubre,

organitzaran un Sopar popular on volen reunir a tots els membres actu-als del centre amb tots aquells que hi han format part com a monitors i mo-nitores des de la seva fun-dació. El primer Acte que va servir per inciciar els ates de la cel•lebració va ser una calçotada al Fon-do d’en Peixo que hi van participar més de 400 per-sones.

Des del mateix centre insisteixen en el caràcter reivindicatiu d’aquesta celebració. No es tracta només de commemo-rar un aniversari, sinó de posar en relleu la feina de tanta i tanta gent de la nostra ciutat i d’arreu per tal de transformar les persones i el seu entorn, en pro d’una societat més humana, altruista i soli-dària.

REDACCIÓ

L’Esplai Sant Pere i Sant Pau celebra enguany 30 anys

Calçotada de l’esplai al Fondo d’en Peixo amb més de 400 persones. C.E. StPere i St Pau.

ASSOCIACIONISME

L’esplai prepara l’efemèride amb un any ple d’activitats

Anagrames de Scrabble

Interior del local de l ‘assosciació Pota Verda. E.I.

| Número 7, objectiu: 349 punts

El lema ‘Trepitjant Fort’ guiarà les activitats durant tot el 2014

8 la Riuada abril de 2014 www.lariuada.cat

XARXES

- Que és el Pla Delta?El Pla Delta és un conjunt de grans macro projectes. Aquests recullen nom-broses infraestructures que des de feia temps es volien ubicar al Delta del Llobregat, concretament al Prat.

- Quan comença a planar l’interès metropolità al Delta?Durant la República ja es va plantejar d’ ”ordenar” el territori però aleshores no es va du a terme doncs o hi va haver temps. Els veritable punt d’inflexió va ser el creixement de l’aeroport als anys 60 i 70 i sobretot el pla general metropolità de l’any 1976 on ja es planteja el desvi-ament del Riu.

- Perquè el Pla Delta es va signar al Prat?El Pla Delta es va signar al Prat com un senyal de submissió. La ciutadania del Prat durant molts anys havia aconseguit atu-rar projectes al Delta pel perill que suposava per l’agricultura, la industria, l’aqüífer... El punt d’infle-xió definitiu va ser el vis-tiplau de l’alcalde, l’any 1994. Aquest fet que feu palesa la col•laboració del consistori en el projecte va suposar un punt de no retorn en la lluita per la preservació del delta.

- Com va ser la oposició al Pla Delta?L’oposició va ser molt forta durant els anys 70. Un cop el consistori va decidir col•laborar en l’execució del Pla Delta i les múltiples infraestruc-tures incloses en aquest, es va gastar molta tinta

en el tractament peri-odístic del Pla Delta. El model de premsa del Pla Delta ha estat molt seguit posteriorment en d’al-tres plans urbanístics. Al 1994 va baixar significa-tivament la mobilització, part d’aquesta baixada cal atribuir-la a la pressió exercida pels governants a múltiples col•lectius. Tot i això la lluita es concretà en el Pla Alternatiu pro-posat per Depana l’any 1995. Aquest pla pretenia minimitzar l’impacte de les múltiples infraestruc-tures plantejades en l’en-torn del Delta, objectiu que ha estat aconseguit

en part.

- Quin ha estat l’impacte de les diverses infraes-tructures?Sens dubte, l’obra que ha esdevingut un símbol de l’impacte del Pla Delta al nostre municipi ha es-tat el desviament del riu, potser no ha estat la més greu però si la més sim-bòlica. Altres infraestruc-tures que han perjudicat molt al Delta poden ser bé el Port, la pota sud o la tercera pista de l’aero-port. Una de les victòries que cal atribuir als de-fensors del Delta és el fet d’evitar la prolongació de l’autovia del Baix Llobre-gat pel marge dret del riu, permetent així preservar part de la llera.

- Quin paper van jugar els moviments ecologistes al desviament del riu?Es va aconseguir que la part final del riu desviat

fos molt més ample del que inicialment es propo-sava, d’aquesta manera es va minimitzar l’efecte de la salinització. Així, tota la nova zona inundable va ser expropiada i converti-da en els espais naturals de Cal Tet i Ca l’Arana. El que no es va aconse-guir és que totes les zones agrícoles del Delta fossin declarades zona no urba-nitzable, garantint-ne així la seva futura protecció

- Quines foren les com-pensacions ambientals al Pla Delta?Tota la franja litoral del Prat ha esdevingut un corredor ecològic. Aquest permet la comunicació de múltiples espècies en-tre les àrees humides del Remolar i La Ricarda. Tot i això els militars van que-dar indemnes d’aquesta mesura, de manera que continuen al seu lloc. La protecció del corredor

tampoc no s’ha consoli-dat de la forma que cal-dria i té certes amenaces com podria ser el passeig marítim de la platja del Prat.

- Quin és el futur que l’hi espera al Delta del Llo-bregat?El futur del delta sols passa per la ampliació i inclusió de la resta d’es-pais no urbanitzats com a zona protegida. El que definitivament permetria la preservació de l’entorn seria agrupar totes les zones naturals i agríco-les sota la protecció d’un Parc Natural. Aquest fet en facilitaria llur gestió al mateix temps que garan-tiria un futur digne pels espais naturals i agrícoles del Delta del Llobregat. El problema, com sempre, és la passivitat i l’animad-versió de les administra-cions; tant locals com es-tatals.

REDACCIÓ

“El desviament del riu va ser l’obra més simbòlica però no la més greu”José Garcia, vicepresident de Depana i activista medioambiental

ENTREVISTA

José Garcia en un moment de l’entrevista. E.I.

Es va gastar molta tinta

en el tractament periodístic del Pla Delta, d’altres s’ho han copiat després

En defensa del riu i del delta

José Garcia, ha estat històricament vinculat a les mobilitzacions en contra el desviament del riu i en defensa del delta del Llobregat que van succeir a la nostre població, antic activista de l’antiga coordinadora i del CISEN, actualment exerceix de Vicepresident de la Lliga de Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA).

LLegiu L’entrevista sencera a: www.lariuada.cat

contrapunt

Tics

Segons el diccionari: acte coordinat, discontinu, repetit, sobtat, ràpid i de caràcter clò-nic, estereotipat, que interessa un grup de músculs que en-tren en acció simultàniament. Ara, apliqueu-lo a polítics municipals dintre d’un ple de l’ajuntament.

GastronòmicJa sabem que la dura vida

del regidor va carregada de canapès, sopars-col•loqui, ape-ritius en presentacions d’actes... es coneix que fins i tot alguns d’il•lustres s’entreguen pel gin-tònic tant o més que pels seus propis programes electorals. Doncs bé, el ple municipal de març es va avançar unes hores per no coincidir amb la sardina-da del carnaval. Mentre avança-va la sessió, l’oloreta a sardines a la brasa pujava escales amunt. Preguntes on els partits de l’oposició interpel•len l’equip de govern sobre qüestions variades de la ciutat va quedar deserta. Qui té ganes de pre-guntar res quan espera un bon àpat a la plaça? A vegades és tan fàcil trobar el consens dels partits...

RanciVotar en contra de

l’autonomia local davant pro-postes re-centralitzadores de l’estat, negar-se a participar en la petició de documents del Prat que encara es retenen a l’arxiu de la Guerra Civil de Sa-lamanca i presentar una moció per donar suport a la sentència judicial per convertir el castellà en llengua vehicular a les esco-les. Tot en un sol dia. PP style. Avis i besavis n’estarien orgu-llosos.

SilenciEl que demana Tejedor da-

rrerament cada cop que algun espontani intervé al ple des del públic. Les dues darreres ocasions no deixaven l’alcalde massa ben parat, i per això té una frase estrella preparada: “no permetré que interrom-pi l’ordre de la sessió”. Sí, amb aquell to capellanesc.