www.lariuada.cat | ANY 3 | NÚMERO 9 | FEBRER DEL 2012 | MITJÀ PRATENC DE COMUNICACIÓ POPULAR BIMESTRAL GRATUÏT

la Riuada

ACTUALITAT PÀG. 4

L’aprovació dels pressupos-tos de la Generalitat ha do-nat una mica d’aire a l’eco-nomia de Rubricatus tot i que la polèmica entre la pa-tronal i el comitè d’empresa encara dura.

La Generalitat renova l’aportació a Rubricatus

A FONS PÀG. 2

● Les claus del tancament del teatre des de 1988 ● L’Ajuntament el va comprar fa una dècada i encara no sap quin ús donar-li

Què passa amb l’Artesà?

ACTUALITAT PÀG. 4

Des que va esclatar la no-tícia de la possible instal-lació a l’estat espanyol d’un complex de luxe basat en casinos a l’estil “Las Vegas” ha començat una lluita tant política com ciutadana.

EuroVegas encara té el Prat al punt de mira

ACTUALITAT PÀG. 5

La cooperativa agroecolò-gica celebrarà l’aniversa-ri el proper 17 de març al Fons d’en Peixo. La jorna-da inclou activitats lúdi-ques, un mercat artesà, un dinar popular i música.

Cals Karxofa celebra quatre anys de consum responsable

XARXES PÀG. 7

El proper 10 de març po-drem gaudir d’activitats infantils, de la presentació d’un grup de suport de do-nes, d’un taller de verdures antipatriarcal entre d’altres. Les activitats tindran lloc al Deeses, a la discoteca Casi-no i ales Cases d’en Puig.

Jornades antipatriarcals per celebrar el 8 de març

ACTUALITAT PÀG. 4

Reclamen una resposta sobre els carrers franquistes ● «Esborrem el feixisme, digni� quem els carrers» vol que es resolgui el contenciós d’una vegada

Han passat 24 anys des del tancament del tea-tre del Centre Artesà, una xifra prou gran com perquè molts dels joves que actualment dis-fruten el cafè i la seva excel·lent terrassa, mai l’hagin trepitjat. De fet, és possible que alguns ignorin que allà dins hi ha un teatre, i segura-

ment són majoria els que desconeixen perquè porta tant de temps tancat.

És davant d’aquesta evidència que des de la Riuada hem decidit explicar quines causes la Riuada hem decidit explicar quines causes la Riuadahan fet possible aquesta situació, ensenyant l’estat lamentable i d’abandó en que es troba

actualment i aportant el nostre granet de sorra per sensibilitzar la població sobre la necessitat de mantenir aquest espai únic del Prat després de quasi una dècada de propietat municipal. També podeu fer un recorregut virtual a través del web www.artesa.lariuada.cat.

Una part del pati de butaques està completament aixecada a dia d’avui. L’espai es troba en un estat d’abandonament molt avançat.

Un operari de la brigada neteja la placa de Martí i Pinyol. O.R.

2 la Riuada febrer de 2012 www.lariuada.cat

A FONS

Va ser a la Festa Major Va ser a la Festa Major Vde 1988 quan l’actriu Vde 1988 quan l’actriu VAmparo Moreno va VAmparo Moreno va Vavisar el públic que sem-blava que algunes zones del segon pis s’ensorraven. Aquella va ser la darrera re-presentació que es va fer al teatre de l’Artesà. Als pocs dies la regidoria de Cultura el tancaria assegurant que hi havia «perill d’ensorra-ment de les estructures de l’edifi ci».

La dècada dels 70 havia iniciat el seu declivi quan les principals activitats, te-atre i cinema, van patir la competència de la televi-sió. En pocs anys, tres dels quatre cinemes del Prat tancarien les portes.

Els darrers diesL’inactivitat de fi nals dels 70 i principi dels 80 va por-tar al periòdic Delta a inici-ar l’any 1982 la campanya «Salvem l’Artesà», sent la seva principal plataforma. El teatre es tornaria a llo-gar per l’assaig de diverses companyies. L’actriu Núria Espert en una entrevista es mostrava indignada pel seu estat: «Això és una ver-gonya. És un suicidi cultu-ral extraordinari», i afegia que «amb una vintena part del que val una campanya electoral, el Centre Artesà es manté deu anys».

Diverses companyies obririen el camí pels nous usos que revitalitzarien l’espai en els seus darrers anys de vida: teatre, fes-tivals infantils, festes de

carnestoltes i cap d’any, concerts, cants corals, fes-tivals de ballet, revistes, passis de moda, assemble-es veïnals i d’entitats, mí-tings polítics...

Lloguer i tancamentLa junta de propietaris de l’Artesà agrupava unes 70 famílies en una situació de propietat col·lectiva le-galment molt complicada. Molts titulars havien mort sense transferir l’herència dels títols, els estatuts an-tiquats no s’adaptaven a la legislació i impedien qual-sevol activitat econòmica. La situació no es va regu-

laritzar fi ns el 1986 quan es va convertir en Centre Artesà SA. Això va possibilitar que el febrer de l’any següent s’acordés amb l’Ajunta-ment un lloguer del tea-

tre i la pista exterior a raó de 140.000 ptes mensu-als durant 20 anys, amb el compromís d’invertir 15 milions en 10 anys per adaptar-lo al reglament general d’espectacles. La

coincidència amb les elec-cions municipals no va ser desaprofi tada per IC que va engegar la campanya «l’Artesà de tots» amb una programació d’actes con-tinuats que sense inver-tir en la rehabilitació van agreujar el deteriorament de l’edifi ci forçant el tan-cament en un any.

L’escletxa entre propi-etaris, certs sectors de la població, i l’Ajuntament, es va fer abismal, obrint-se un període de desconfi an-ça mútua que va retardar la solució del problema molts anys. El consistori seria acusat d’incomplir

l’acord, agreujar la degra-dació i d’haver practicat una política cultural in-adequada. Aquesta acu-sació remetia a un encès debat sobre la gestió del futur equipament. Tot i la teòrica coincidència en que l’espai havia de ser un equipament sociocultural pel casc antic la por a un possible «dirigisme muni-cipal» era contrarestada amb propostes de gestió basades en organismes de direcció compartida (Ate-neu, Fundació, Consorci...) on les entitats del poble es-tesin representades i s’evi-tés la direcció de tècnics municipals.

Acords bloquejatsEl nivell d’inversió per re-habilitar el teatre s’incre-mentava cada any, si abans del tancament es xifrava en 15 milions de ptes, l’any 1993 ja es parlava de 500. El manteniment era ina-bastable pels propietaris i l’Ajuntament s’hi negava a fer cap inversió en un espai de propietat privada men-tre continuava pagant un lloguer mensual sense fer-ne cap ús. Això encetaria un període de negociaci-ons, la lentitud de les quals va suposar un augment de la rumorologia. L’acusa-ció de voler que l’espai es deteriorés fi ns ensorrar-se anava a les dues bandes, al consistori perquè evi-taria el condicionament i als propietaris perquè po-drien especular amb els

REDACCIÓ

L’agonia d’un espai emblemàtic

Els projectors Ossa 60 de 35 mm encara es troben a la cabina de reproducció.

PATRIMONI

El teatre de l’Artesà porta 24 anys tancat i el seu futur és una incògnita

L’estat actual del teatre en imatges

Un lector de la Riuada ens va fer arribar fa poques setma-nes un conjunt d’imatges de l’estat actual del teatre Artesà. Un extens repor-tatge gràfi c que ens va im-pressionar i que testimonia l’estat d’abandonament de

l’edifi ci. El seu valor ens ha empès a dedicar-hi aquest A Fons, i a compartir-les amb els nostres lectors.

VEIEU LA RESTA DE LES IMATGES: www.artesa.lariuada.cat

febrer de 2012 la Riuada 3

A FONS www.lariuada.cat

terrenys davant el que era un negoci inviable. De fons l’amenaça de l’expropiació municipal a la que els pro-pietaris deien que respon-drien amb un procés judi-cial per incompliment de contracte.

El tancament del cafè entre el maig i el desembre de 1994 per mal estat va esverar als accionistes. A l’assemblea del 30 de juny el president, Albert Feu, va informar que l’Ajuntament havia fet una primera ofer-ta de compra «absoluta-ment inacceptable». Cent milions de pessetes va ser una xifra que la junta con-siderava baixa i va conti-nuar en la recerca d’altres compradors. Les llargues negociacions desemboca-rien en el preacord de com-pra de maig de 1999 per un valor de 237 milions.

Esclata la polèmica El preacord havia de ser ratifi cat per les dues parts, aprovant-se al ple de 26 de maig i quedant pendent per la junta de propietaris que fi ns el 27 de juny no faria l’assemblea. Tot i això el butlletí municipal de juny va anunciar: «L’Ajun-tament compra l’Artesà». Un titular electoralista de cara a les eleccions muni-cipals d’aquell 13 de juny. L’indignació no es va fer esperar. Que l’Ajuntament no havia comprat l’Artesà va quedar evidenciat quan l’assemblea de propietaris va rebutjar el preacord es-clatant una forta polèmica a l’interior de l’entitat.

Alguns socis van acusar al president Feu de diver-ses irregularitats i d’haver pactat un preu molt inferi-or a canvi d’adjudicacions d’obres de l’Ajuntament per la seva constructora. Aquest fet és prou versem-blant quan es compara el període 94-97 en que l’em-presa va fer 2 obres per 190 milions de ptes amb l’espectacular creixement que es va produir a partir del preacord, en el període 1998-2000, on van facturar 32 obres per 580 milions de pessetes.

L’Ajuntament el compraNo seria fi ns el 8 d’abril de 2003 que l’Ajuntament

va comprar l’edifi ci per 3,5 milions d’€ (610 mili-ons de ptes). Les eleccions

municipals del 25 de maig tornaven a planar en el paisatge de fons. L’alcalde

Tejedor va dir: «s’ha de re-cuperar com a espai de re-lació social vinculat al nu-

cli antic, i ha de ser el punt de referència del teatre de la ciutat». El debat estava en com fer-ho.

El condicionament supo-sava una enorme despesa i la possibilitat que el consis-tori l’enderroqués i el cons-truís de nou agafava força com a opció més rentable. El catàleg de patrimoni històric de l’any 2002 on es fi xa la protecció de l’edifi ci conclou que: «n’aconsella-ven la deconstrucció». Per tant, l’edifi ci actualment només té protegides la fa-çana i el cafè mentre que el teatre apareix amb la categoria de «substituïble» possibilitant-se el seu en-derrocament.

Aquest fet explica que durant deu anys les inter-vencions al teatre hagin estat mínimes, limitant-se a tapiar les entrades i re-parar la coberta per evi-tar els efectes de la pluja i dels coloms, fet encara no resolt. Han passat uns quants anys des de que el regidor de cultura, Antoni Rodés, va dir al ple de ge-ner de 2006 que «en dos o tres mesos arribaria el pla d’usos» que havien encar-regat a la Diputació, una necessitat prèvia a qual-sevol actuació a l’edifi ci. Des de llavors la resposta dels successius regidors de cultura era que estava «en fase d’elaboració».

Caldrà esperar anysEl PAM 2011-2015 no recull ni una línia sobre l’Artesà. El regidor de cultura, Da-vid Vicioso, ha respost a la Riuada que l’objectiu per aquesta legislatura és: «de-fi nir un programa de con-tinguts i un pla d’usos», i aclareix que en les actuals circumstàncies de crisi «les nostres prioritats són molt clares». I són unes altres. El Cèntric amb un cost de 21 milions d’€ no ha deixat pressupost per a més, la Capsa continua esperant i sembla que està davant a la cua i l’oferta te-atral municipal la cobreix el Modern. Tot fa preveure que l’Artesà pot continuar degradant-se molts anys.

La Societat Recreati-va Centre Artesà es Lva Centre Artesà es Lva crear l’any 1883 Lva crear l’any 1883 L

a la Sala d’en Bou, un tea-tre construït a mitjans del s.XIX al carrer Ferran Puig. El caràcter recreatiu li com-portaria un gran nombre de socis i un paper central en la vida social de la po-blació.

L’any 1919 l’entitat es va escindir per motius polí-tics. Era la conseqüència d’una dècada d’especial efervescència. L’any 1913 s’havia creat el “partit nou” per combatre els caducs es-quemes del “partit vell” que feia 30 anys que manava de forma caciquil. L’absència de fàbriques havia evitat que el pistolerisme obrer es notés en la seva màxima cruesa, però la confl ictivi-tat laboral de la nombrosa classe jornalera va afavorir l’aparició del primer sindi-cat de la història local en poc temps. També el cata-

lanisme va augmentar les aspiracions autonomistes per superar les limitades atribucions de la Manco-munitat i el centralisme de l’estat.

És en aquest marc que a principis de 1919 es crea el Centre Autonomista pro-duint la divisió del Centre Artesà. La nova entitat es va identifi car amb el partit nou i uns ideals republi-cans i catalanistes, mentre que el sector més conserva-dor, relacionat amb el partit vell, es mantindria fi del a la societat originària. La per-tinença del propietari de la Sala d’en Bou a la nova entitat i el fet que el con-tracte d’arrendament fos trimestral, van portar a que el Centre Artesà fos despos-seït del local el 31 de març.

La posició benestant dels membres de l’Artesà, entre els quals es troba-ven els personatges més poderosos i molts pagesos

adinerats benefi ciats per la conjuntura econòmica de la Iª Guerra Mundial, i l’es-forç en jornades de franc de molts treballadors, van fer possible aixecar en tan sols sis mesos l’actual edi-fi ci que seria inaugurat a la festa major de 1919. Una obra que si avui dia ens im-pressiona podem imaginar com ho deuria fer quan va iniciar els seus dies al mà-xim rendiment, en aquell Prat rural d’uns 3.500 veïns que tan sols feia un any que havien vist com arribava l’electricitat.

Un cop de força espec-

tacular dels prohoms del poble. Un espai més que simbòlic, on la distribució de les llotges i les fi leres del pati de butaques represen-tava perfectament la jerar-quia del poder al Prat del moment, un poder ben as-sentat en els períodes dic-tatorials. Una realitat asso-ciativa que es va mantenir en la societat de propietaris que el gestionava fi ns el mateix dia de la seva venda a l’ajuntament l’any 2003.

L’Artesà és un espai d’un valor incalculable, íntima-ment relacionat amb la his-tòria d’aquest poble i dels records dels seus habitants. No ens podem permetre que qualsevol dia s’afarti d’aguantar i se’ns enfonsi. Seria imperdonable. Cal cuidar-lo i dignifi car-lo que prou paciència està demos-trant amb nosaltres.

El Prat de 1919 i la construcció de l’Artesà

PATRIMONI

Part del pati de butaques on es mantenen els seients amb les llotges dels socis de fons.

Un espai simbòlic representatiu de la jerarquia social

Joan Montblanc

L’edifi ci va ser construït en sis mesos gràcies a les jornades de franc de molts treballadors

Joan Montblanc. Historiador

4 la Riuada febrer de 2012 www.lariuada.cat

ACTUALITAT

L’aprovació dels pres-supostos de la Gene-Lsupostos de la Gene-Lralitat el 15 de febrer Lralitat el 15 de febrer L

ha donat una mica d’aire a l’ofegada economia de la Fundació Rubricatus tot i que la polèmica entre la pa-tronal i el comitè d’empresa entorn del segon ERO que va obrir la fundació a prin-cipis de mes encara dura.

Rubricatus és una entitat dedicada des de 1997 a la integració sociolaboral de persones amb discapacitat. Les seves 4 branques d’ac-tivitat (jardineria i neteja, missatgeria, hosteleria i ser-veis industrials) donen feina a 117 persones. La fundació rep importants aportacions públiques, però es nodreix en un 50% d’operacions de mercat. «La caiguda con-tinuada de la facturació i la retallada esperada en

l’aportació de la Generalitat per al 2012 han fet neces-sari l’ERO» segons explica Adolf Gilabert, director de l’entitat. Gilabert qualifi ca

l’expedient de «light» ja que «no contempla cap acomi-adament i només suposa una pèrdua del 4% de poder adquisitiu» dels afectats. El

comitè d’empresa conside-ra, en canvi, que «la sensa-ció d’alarma està present» ja que provablement «l’any que ve estarem igual», se-

gons Joaquim Peribáñez, tècnic de l’entitat. Cal re-cordar que «en la majoria dels casos estem parlant de gent que cobra uns 600€ mensuals» com apunta Ra-fel Muntané, representant sindical.

El gruix de les discussi-ons prové del percentatge d’afectació dels treballa-dors i de la compensació que ha d’aportar l’empresa per completar la reducció salarial. La idea inicial de la

direcció era reduir activitat bàsicamnet de la branca defi citària de serveis indus-trials, que té uns 40 emple-ats, i organitzar uns cicles formatius per trasvassar treballadors a altres àrees. El pla en un principi preveia unes reduccions de jornada del 60% per als empleats menys productius. Parado-xalment, aquesta penalitza-ció correspon a les persones amb major grau de discapa-citat que alhora poden tenir major difi cultat per recon-vertir-se formativament.

Comitè i direcció han acostat posicions, han tret 41 treballadors de l’ERO, ja parlen d’una forquilla de reducció que va del 45% al 25% i s’ha esgarrapat una compensació empresari-al del 50% de la pèrdua de sou.

REDACCIÓ

La Generalitat renova l’aportació i alleuja la situació de Rubricatus

Familiars i treballadors van manifestar-se davant de l’Ajuntament. O.R.

LABORAL

SOCIETAT REDACCIÓ

La plataforma “Esborrem el feixisme, dignifi quem els carrers” ha demanat, com ja va fer ara fa un any, que en el proper ple de març el consistori es posicioni sobre el canvi de noms de carrers relacionats amb el franquisme.

Aquest grup va ser l’im-pulsor d’una iniciativa po-pular en aquest sentit al ple de març de 2009 que va comptar amb el suport d’una dotzena d’entitats i va ser aprovada per la majoria dels grups muni-cipals. Coincidint amb el tercer aniversari d’aquella moció, i dos anys després

del seu debat a la comissió de nomenclàtor, demanen a través d’una instància a l’equip de govern que el tema consti en l’ordre del dia per tal que “pugui ser debatut i resolt”, o que es constitueixi novament la comissió de nomenclàtor “en el període més breu possible per agilitzar la re-solució”.

En relació amb aquest assumpte el passat 25 de gener van ser pintades de vermell més d’una vintena de plaques de vuit carrers coincidint amb l’aniversa-ri de l’entrada de les tropes franquistes al Prat.

Des que va esclatar la no-tícia de la possible instal-lació a l’estat espanyol d’un complex de luxe basat en casinos a l’estil “Las Vegas” ha començat una lluita tant política com ciutadana.

Per una banda Artur Mas i Esperanza Aguirre es dispu-ten la ubicació del projecte i per l’altra, els ciutadans es posicionen sobre el pro-jecte. En el que compet al nostre territorri, la ubicació proposada per la Generalitat són 800 hectàrees ubicades a entorns naturals del Delta del Llobregat, entre Vilade-cans, Gavà i El Prat. Xavier Vinader, periodista expert

en extrema dreta i crim or-ganitzat declara a Vilaweb: “EuroVegas pot atreure el gran capital vinculat amb el crim organitzat, el diner negre i la delinqüència de gran nivell”.

Vàries organitzacions del Baix Llobregat consideren que de fer-se realitat signifi -caria un perjudici irrepara-ble tant a nivell ambiental, com agrícola i social. Per aquest motiu al tancament d’aquesta edició s’havia convocat una trobada per tots els contraris al projecte el 2 de març a les 18.30 h. a l’Ateneu d’Entitats Pau Pi-casso de Viladecans.

SOCIETAT REDACCIÓ

El projecte Euro-Vegas amenaça en convertir el Prat en l’epicentre del joc al sud del continent

Sheldon Adelson sortint de la Generaliat. La información

Reclamen de nou una resposta sobre els carrers franquistes

Direcció i sindicats acosten posicions però queden serrells per acordar

Paradoxalment la normativa penalitza les persones amb major grau de discapacitat

febrer de 2012 la Riuada 5

ACTUALITAT www.lariuada.cat

El ministeri de Foment va anunciar el 23 de gener la cancel·lació

del procés de privatització d’Aena engegat per l’ante-rior govern socialista. Se suspenen temporalment la sortida a borsa del 49% de la nova societat Aena Aeropuertos SA i la licita-ció per a les concessions dels aeroports de Barajas i El Prat. Segons la ministra de Foment, Ana Pastor, les desfavorables condicions del mercat han fet que el preu contemplat a les ofer-tes per a l’adquisició par-cial d’Aena i les licitacions dels dos aeroports hagin estat inferiors al que s’es-perava. El seu objectiu és posar en marxa un pla es-tratègic per a revaloritzar l’empresa abans de proce-dir a l’entrada del capital privat.

El govern de l’Estat es-panyol vol revisar el model aeroportuari i fa un gir al

procés de descentralitza-ció que s’havia emprès. En l’anterior projecte, els aeroports passarien a ges-tionar de manera indivi-dualitzada, i des de la col-laboració público-privada, alguns dels elements més importants, com són els slots, les inversions i les taxes. En el cas del Prat, la Generalitat tenia pre-vist entrar en la gestió de la societat concessionària de l’aeroport. Foment ha optat per fer enrere aquest procés i retornar a un mo-del centralitzat. Tot i que el futur model aeroportuari encara està per concretar, es tractaria de potenciar una Aena “líder mundial” que gestioni unitàriament els diferents aeroports.

Subvencions fracassades La fallida d’Spanair dei-

xa a la Generalitat sense la seva eina per a infl uir indirectament en la ges-

tió aeroportuària del Prat. Les aportacions públiques a Spanair, que sumen uns 135,5 milions d’euros, han respost a una política ae-roportuària amb la qual la Generalitat mantenia la viabilitat de l’empresa que oferia línies de connexió a El Prat, i així es potenciava el tràfi c aeri internacional de l’aeroport, que aspi-rava a convertir-se en un hub. L’objectiu era atraure empreses transnacionals a la regió metropolitana de Barcelona i fomentar una model econòmic basat en els negocis i el turisme.

REDACCIÓ

La crisi frena la privatització d’AenaECONOMIA

TRASNPORT REDACCIÓ

La línia 105 d’autobús cau per la baixa demanadaEl 14 de gener es va supri-mir la línia 105 d’autobús, que unia El Prat amb l’ae-roport, com a resultat de l’aplicació d’un pla de reta-llada de la despesa de TMB. L’entitat ho justifi ca per la baixa demanda i el solapa-ment amb les línies 46 i 65. A banda, hi ha la línia d’au-tobús urbà, la línia PR1, amb un servei més reduït.

Malgrat les alternati-ves de transport existents, la desaparició de la línia 105 comporta una menor freqüència en els despla-çaments i algunes zones del Prat es quedaran més aïllades. Aquest pla de Transports Metropolitans

de Barcelona arriba just després de l’entrada en vigor de les noves tarifes del transport públic, amb increments històrics d’al-guns bitllets com la T-10 i el bitllet senzill, que registren augments de més del 12% per a la T10 i d’un 38% per al bitllet senzill.

SOCIETAT REDACCIÓ

La històrica Cooperativa de Vivendes compleix 50 anysEn l’Any Internacional de les Cooperatives declarat per l’ONU, la Cooperativa Obrera de Viviendas (COV) del Prat celebra el seu 50è aniversari.

És un referent a Catalu-nya per la seva longevitat i compromís amb els valors cooperativistes. Ha estat capaç de crear una xarxa organitzativa, evolucionant conjuntament amb els seus socis i el seu entorn.

Es va fundar el 1962 com a conseqüència de la neces-sitat de resoldre la precari-etat de l’habitatge d’aquell moment. En aquests 50 anys conten amb més d’un miler de pisos construïts,

han arribat a treballar més de 140 persones alhora, han creat cooperatives de consum i industrials, fun-dat el col·legi Ramón y Ca-jal, i han impartit formació per adults.

El febrer del 2011 es va crear dins la COV un grup de joves per dinamitzar l’accés a l’habitatge i di-fondre el cooperativisme, i un any després han inau-gurat la seu social al c/ Pau Casals, 109. Properament la COV vol continuar cons-truint per ajudar a emanci-par la joventut tot oferint serveis, especialment per a la gent gran, des de l’espe-rit cooperativista.

SOCIETAT REDACCIÓ

Cals Karxofa: quatre anys de consum responsableLa cooperativa de consum responsable Cals Karxo-fa celebrarà amb tots els pratencs el seu quart ani-versari amb una festa, el proper 17 de març, de 12 a 20 hores, al parc del Fondo d’en Peixo. La jornada in-clourà diferents activitats lúdiques, un mercat de productes ecològics i ar-tesans, un dinar popular i música, i permetrà que tothom pugui conèixer el projecte de ben a prop.

La iniciativa de crear aquesta cooperativa, pio-nera al poble, va néixer al Kasal Okupat del Prat de la mà d’un petit grup de per-sones. Cals Karxofa només

compra productes ecolò-gics o artesans produïts el més a prop possible del Prat i ho fa directament al productor, sense interme-diaris. S’hi poden trobar productes molt variats com ara fruita, verdura, ous, oli, pa, vedella, peix, cervesa i vi.

El conflicte sindical a WFS s’allarga amb més protestesDes de principis de gener, la CNT ha convocat setma-nalment aturades parcials a l’empresa de serveis de terra WFS per protestar contra l’acomiadament

d’un activista sindical, reclamar el compliment del conveni i aturar el que la CNT considera políti-ca d’assetjament contra la seva secció sindical. El

passat mes d’agost, per tal de desconvocar una vaga, WFS ja és va veure forçada a readmetre quatre acomi-adats durant el procés de subrogació de Flighcare.

El govern de l’Estat vol revisar el model aeorportuari i retornar a la centralització

Segons Foment, l’objectiu ara és posar en marxa un pla de revalorització

La cooperativa de consum celebrarà l’aniversari al Fondo d’en Peixo el 17 de març

Paral·lelament hi ha una línia d’autobús urbà, la PR1, amb un servei més reduït

6 la Riuada febrer de 2012 www.lariuada.cat

OPINIÓ

la Riuada la Riuada | bimestral gratuït d’informació local

DIPÒSIT LEGAL:DIPÒSIT LEGAL: GI-352-2010 | TIRATGE: 6.000 exemplars EDITA I DISTRIBUEIX:EDITA I DISTRIBUEIX: Associació Pratenca de Comunicació Popular (APCP)PUBLICITAT:PUBLICITAT: publicitat@lariuada.catEls comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-Els comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar redaccio@lariuada.cat o visitar redaccio@lariuada.cat www.lariuada.cat

la Riuada la Riuada la Riuada la Riuada

La tiraLa tira Puça

veure per creureveure per creure

El Consistori es lamenta al El Consistori es lamenta al butlletí que “l’incivisme su-butlletí que “l’incivisme su-posa una gran despesa”. Amb posa una gran despesa”. Amb els prop de 800 cartells “de els prop de 800 cartells “de propaganda no autoritzada” propaganda no autoritzada” junt amb els 300 gra� ts que junt amb els 300 gra� ts que retira mensualment es gas-retira mensualment es gas-ten “més de 65.000 €/any”. ten “més de 65.000 €/any”. Això inclou els cartells contra Això inclou els cartells contra els excrements canins o al-els excrements canins o al-tres que penja l’Ajuntament? tres que penja l’Ajuntament?

Civisme Civisme incívicincívic

clau de voltaclau de volta

Pep MarcèPep Marcè

Ens estem acostumant perillosament a la crisi. perillosament a la crisi. Sembla com si fos normal Sembla com si fos normal patir pujades abusives de patir pujades abusives de preus i retallades. Saber preus i retallades. Saber que, aquell comerç veí de que, aquell comerç veí de tota la vida, esta a punt tota la vida, esta a punt de tancar perquè falta de tancar perquè falta clientela i els números no clientela i els números no quadren. I no em voldria quadren. I no em voldria oblidar d’aquesta Reforma oblidar d’aquesta Reforma Laboral que ni en somnis Laboral que ni en somnis els empresaris havien so-els empresaris havien so-miat de col·locar-nos tant miat de col·locar-nos tant fàcilment. fàcilment.

Això va calant. Sembla com si els treballadors i com si els treballadors i treballadores no tinguessin treballadores no tinguessin dret a demanar cap millora, dret a demanar cap millora, dret a demanar cap millora, amb l’amenaça d’anar a pa-amb l’amenaça d’anar a pa-rar al carrer, on molts aturat rar al carrer, on molts aturat i aturades acceptarien la fei-i aturades acceptarien la fei-na i en pitjors condicions. na i en pitjors condicions.

Per als que no tenim fei-na, no hi ha missatge. Ens na, no hi ha missatge. Ens entretenen amb una bona entretenen amb una bona atenció -de circumstàncies- atenció -de circumstàncies- a la o� cina del SOC, i ofertes a la o� cina del SOC, i ofertes per fer cursos de formació per fer cursos de formació amb la premissa que la pre-amb la premissa que la pre-paració ens donarà feina.paració ens donarà feina.

Això si, feina en un futur llunyà. Tant, que potser llunyà. Tant, que potser quan arribi ja estarem emi-quan arribi ja estarem emi-grats, instal·lats en un nou grats, instal·lats en un nou país d’acollida, participant país d’acollida, participant de la seva vida social i fun-de la seva vida social i fun-dant nous casals catalans dant nous casals catalans

arreu del mon.Per tant, crec que és de

justícia reconèixer i valorar el pensament positiu que es va desgranar en la visita dels Reis Mags el gener pas-sat. Es d’agrair, en aquesta dura etapa, un missatge d’esperança i optimisme.

En el seu discurs a la po-blació des del balcó de la plaça de la Vila, ses Majes-tats, van fenr-nos saber que s’havien � xat de les moltes millores d’El Prat, des de la seva darrera visita.

Pratencs i pratenques, eren els Reis en persona que ens parlaven des de la balconada de lo net que estava el poble, de lo ben arreglats que estaven els camps d’escarxofes i de lo bonic que es veia tot! bonic que es veia tot!

Els Reis em van obrir els ulls. Quina sort viure aquí. Una dolça veu em va sug-gerir el vot en les properes eleccions. El Prat està tant maco i arreglat...

Però, i si el seu discurs fos una estratègia? I si el que pretenien era encendre l’espurna de llum necessària per il·luminar els nostres cors per dir: cal actuar i ja, contra les retallades, con-tra els corruptes -polítics o no-, contra qui destrueix llocs de treball i contra allò que elimina camps de con-reu al Prat per fer-hi...de tot, menys industria.

Gràcies, Reis Gràcies, Reis MagsMags

l’apuntl’apuntCarles Sufuentes Carles Sufuentes (Podeu llegir el contingut íntegre d’aquesta carta a lariauada.cat)

Vaig estar treballant el di-vendres 27 de gener a Newco, vendres 27 de gener a Newco, a la tarda. [...] abans del Consell a la tarda. [...] abans del Consell d’Spanair em van passar l’en-d’Spanair em van passar l’en-llaç a una notícia [...] que deia, llaç a una notícia [...] que deia, [...] que la companyia cessaria [...] que la companyia cessaria operacions immediatament operacions immediatament [...]. Poc després, [...] AENA ana-[...]. Poc després, [...] AENA ana-va donant als avions d’Spanair va donant als avions d’Spanair posicions a pàrquings de pla-posicions a pàrquings de pla-taforma. [...] Aproximadament taforma. [...] Aproximadament una hora més tard, quan es van una hora més tard, quan es van començar a assignar posicions començar a assignar posicions de � nger una altra vegada, [...] de � nger una altra vegada, [...] van començar a arribar perio-van començar a arribar perio-distes que ja no van marxar � ns distes que ja no van marxar � ns dilluns. [...] abans que m’infor-dilluns. [...] abans que m’infor-messin amb un sms que estava messin amb un sms que estava de permís retribuit inde� nit, de permís retribuit inde� nit, vaig tenir temps de pensar en vaig tenir temps de pensar en vaig tenir temps de pensar en vaig tenir temps de pensar en vaig tenir temps de pensar en

com havia anat tot. Per què AENA va fer apartar els avions de la companyia de la terminal tan d’hora? [...]. Per què els mit-jans s’havien concentrat tot just començada la reunió del con-sell d’administració? Per què companyies com Ryanair havi-en ofert tarifes de rescat abans que hi hagués un comunicat dient que Spanair deixava de volar? [...] Spanair estava fotu-da, sí. Però ningú no imaginava que visqués tant tant tant al dia. A començament de mes van anunciar un nou conveni amb les hostesses [...]. El dia 23 van anunciar noves rutes [...], Ferran Soriano, el president, deia que les negociacions amb Qatar es-taven molt a prop de tancar-se... I de sobte, kaputt. Què havia fet que Qatar es tirés enrere? La UE havia obligat a la companyia havia obligat a la companyia havia obligat a la companyia havia obligat a la companyia

Maleev a tornar prop de 200 M € que li havia donat el govern hongarès [...]. La Generalitat (sí, ells negociaven directament amb els àrabs, des de l’estiu del 2011. I en Soriano?) no li va poder donar les garanties que Qatar demanava. [...] L’ELFAA (European Low-Fare Airlines As-sociation) va ser qui va denun-ciar Maleev a � nals de 2010. I a Spanair una mica abans aquell mateix any. Per què van investi-gar Maleev i no Spanair? Potser la Comisión Nacional de Com-petencia té la resposta: el dia 6 d’octubre del 2011 van publicar un informe dient que les com-panyies que més subvencions rebien eren: Air Nostrum, Vue-ling i Ryanair [...]. La CNC va dir que a Spanair s’hi feien inversi-ons [...] no subvencions ni des-comptes a taxes aeroportuàries. comptes a taxes aeroportuàries. comptes a taxes aeroportuàries. comptes a taxes aeroportuàries.

[...] Per què doncs, no van inten-tar convèncer Qatar Airways de tirar endavant? [...] A CiU li inte-ressava mantenir un projecte com el d’Spanair [...] i poder dir que ells van portar els vols inter-continentals a Barcelona (amb la tant demandada privatització d’AENA per aeroports, una part del Prat estaria en mans catala-nes) [...] ja que era un cop polític important. Per això van � nançar la companyia durant el 2011. Què havia canviat? [...] El govern a Madrid. [...] la nova ministra de Foment, Ana Pastor, declara que ara no és el moment de privatit-zar AENA [...]. Mas i el seu go-vern ja s’ho veia venir, per això decideix deixar caure Spanair (i recuperar les seves inversions obtenint 180 M € d’estalvi en re-tallar el sou dels funcionaris un altre 3%). Penseu a les notíciesaltre 3%). Penseu a les notíciesaltre 3%). Penseu a les notíciesaltre 3%). Penseu a les notícies

Per què ha Per què ha tancat Spanair?tancat Spanair?

febrer de 2012 la Riuada 7

XARXES www.lariuada.cat

Aquest mes de febrer Aquest mes de febrer As’ha presentat da-As’ha presentat da-Avant de la Fiscalia de Avant de la Fiscalia de AMedi Ambient del Tribunal Superior de Justícia de Ca-talunya, una denúncia per delictes mediambientals i urbanístics, contra AENA.

Els fets es remunten als anys 2008-2009, quan es va construir un aparcament, amb bar i restaurant, d’ús exclusiu com aparcament d’espera dels taxis, per donar servei a l’aeroport, en una zona que havia es-tat declarada com a Zona d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA) el 2006, afectant 4,5 hectàrees.

Aquest projecte no comp-tava amb l’estudi d’impac-te ambiental obligatori, i tampoc es va realitzar la comunicació pertinent a la Comissió Europea abans de la seva execució tal i com obliga la normativa comu-nitària i la legislació estatal.

Aquests terrenys consti-tueixen part fonamental del corredor biològic que, segons la Declaració d’Im-pacte Ambiental de l’Aero-port, havia de connectar la reserva del Remolar amb la de Reguerons, i que AENA s’havia compromès a pro-tegir davant de les autori-tats europees per obtenir el permís d’ampliació de l’aeroport.

Depana ha treballat aquests anys en la docu-mentació informativa a la Fiscalia per què aquesta denunciï el cas en consi-derar que es tracta d’uns fets presumptament delic-tius. La gravetat d’aquests fets recau, a part del fet en sí mateix, en què s’estan realitzant una sèrie d’actu-acions que són contràries a aquelles que es van con-templar com a mesures compensatòries que AENA va realitzar per obtenir el

permís a l’ampliació de l’aeroport. Per tant, segons Depana, a part de seguir incomplint les lleis, estan desfent mesures compen-satòries que ja estaven pactades. Informacions publicades en diferents

butlletins ofi cials ens co-muniquen que la propera actuació d’AENA, consistirà en omplir i terraplenar les capçaleres de la tercera pis-ta, dins de les zones ZEPA i de nou sense cap tipus d’informació a la Comissió

Europea. D’aquesta mane-ra no s’entén com l’alcalde es refereix als principis de conservació del medi am-bient a l’hora de rebutjar el projecte Eurovegas. La porta ja fa temps que està oberta.

REDACCIÓ

Depana denuncia AENA per la zona de descans i espera de taxis al Remolar

MEDI AMBIENT

La zona d’esbarjo i espera denunciada està inclosa just dins un espai ZEPA. R.C.

NINS comença un nou projecte alimentari al Prat introduint l’alimentació ecològica i de proximitat. Consumiran productes frescos de temporada i evi-taran els productes químics i transgènics amb l’objec-tiu que els infants mengin millor fruita i verdura.

L’escola Bressol NINS promou l’alimentació ecològica

CULTURA

Sota el lema, queda un llarg camí per recórrer cap a la igualtat de gènere, un grup de dones pratenques organitzen unes jornades antipatriarcals. El proper 10 de març podrem gaudir d’activitats infantils, de la presentació d’un grup de suport de dones, d’un taller de verdures antipatriarcal entre d’altres. Les activitats tindran lloc al Deeses i fi -nalitzaran amb un concert a la discoteca Casino.

Les jornades comencen amb la xerrada “Dona i Crisi” el divendres 9 a les set de la tarda a les Cases d’en Puig.

Programen unes jornades antipatriarcals per al 8 de març

SOCIETAT

CULTURA REDACCIÓ

La crisi atura els projectes a la Ricarda i la CapsaLa recuperació de la Gran-ja de la Ricarda està atura-da per la crisi.

Aena va acabar el 2010 la reconstrucció de l’edifi ci després que la granja ori-ginal desaparagués a cau-sa de l’ampliació de l’ae-roport. En aquell moment el va cedir a l’Ajuntament que amb la Generalitat hi preveien allotjar entre d’al-tres un centre d’interpre-tació del Delta, un museu del canvi climàtic i espais per a exposicions. Però a causa de la crisi no es pot habilitar l’interior de l’edi-fi ci i per ara no hi ha cap data prevista per a fer-ho.La Capsa, projecte cultu-ral dedicat a la música, és,

per la seva banda, un altre equipament de gestió mu-nicipal sense data de reo-bertura. L’edifi ci va tancar l’abril de 2009 a causa de les obres de la línia 9 del metro La seva rehabilita-ció és un dels projectes del PAM 2011-2015, i hauria de consistir en ampliar el nombre de bucs d’assaig, millorar les condicions acústiques i l’estudi d’en-registrament.

Tot i el retard en la reo-bertura, el mateix regidor de cultura David Vicioso ha reconegut en una en-trevista a la Riuada que encara no pot dir una data de reobertura de les instal-lacions.

SOCIETAT

“No a la macromesquita al Prat”. Aquest missat-ge podia trobar-se fa uns mesos a les bústies dels ciutadans del casc antic en forma de fullets pro-pagandístics facilitats pel Partit Popular local. Mis-satge, però, que per casu-alitat ha donat resultat, no per aconseguir difondre la por entre els veïns del bar-ri, ni per resultar ser el ca-talitzador de cap tipus de confl icte però si per vati-cinar el fi nal d’un projecte

de la comunitat islàmica, present durant tants anys al municipi. El local ad-quirit pel col·lectiu format per més de 500 persones, que pretenia esdevenir un centre de culte i reunió ha resultat estar afectat per les obres ferroviàries. Es tracta d’una nau industri-al de 332 metres quadrats valorada en 366.000 euros situada entre la Avinguda Anselm Clavé i el Carrer Ferrocarril. La situació resta parada pendent de la resolució que la Con-selleria de Territori de la

Generalitat ha de donar a l’Ajuntament del Prat. Mentrestant, la comunitat ha presentat un recurs per tal de poder solucionar el problema tant aviat com sigui possible.

REDACCIÓ

Aturen la mesquita del Casc AnticLa comunitat islàmica recorre el dictamen per exercir el seu dret a culte després d’adquirir una nau afectada

REPORTATGE

Les retallades arriben a l’As-sociació de Familiars d’Alz-heimer del Baix Llobregat. L’AFA ha demanat a l’Ajun-tament que prengui alguna mesura tal i com s’ha fet a Cornellà. Segons l’AFA, el Consistori s’ha mostrat re-ceptiu i busca solucions.

L’Associació Familiars Alzheimer, contra les retallades

CULTURA

El local, adquirit per un col·lectiu d’unes 500 persones, es tracta d’una nau de 332 m2

8 la Riuada febrer de 2012 www.lariuada.cat

XARXES

—Com neix la idea de fer una mostra d’eines?—J- Tot plegat va comen-çar quan veiem que s’en-sorraven cases i que hi havia moltes coses que es podien perdre, que desa-pareixerien. Les circums-tàncies a casa eren bones, ens agradava aquest tema, i vam anar apilant coses a casa mon pare. De Cal Bit-xot, Cal Malent, Cal Nyeta, alguns ens van donar les peces, i vam anar recollint i apilant durant uns anys.Després l’Àngel Casals, de cal Malet, que és un mane-tes, va animar-nos a restau-rar carros, tartanes. Vam passar 8 anys sense obrir i anar restaurant peces. Vam pintar el porxo fer uns al-tells, i al 2007 vam obrir. —Perquè recollir-les?—G- L’objectiu més im-porant és la recollida del material agrícola que ja no s’usa.J- El principal era que no marxés del Prat, que és on toca que han d’estar.—Com us documenteu?—J- Anem a l’arxiu per les fotos. Però moltes peces les hem viscut. I tot el que res-taurem ho fem respectant al màxim l’origen.—Cada quan l’obriu?—J- La idea és cada any, però per motius de feina no podem. Mirem però de fer-ho cada dos anys. Ara ens obliguem a obrir el 2013 i tenir alguna peça més. Cada any hem anat engrandint.—Us heu plantejat un lloc fi xe, més gran, poder fer-ho cada any?—G- Estaria molt bé, però nosaltres tenim la nostra feina, i no podem. De mo-ment no ens ho plantegem. Si dius locals de l’ajunta-ment... ens ho volem fer no-

saltres. No hem demanat cap subvenció ni res, volem sobreviure així. Tenim més llibertat.J- Hem d’agrair a més de 80 persones que ens han aju-dat. Si que el lloc potser va quedant més petit, però ara allò és una casa particular i no podem obrir sempre.—Com reacciona la gent al visitar la mostra?—J- La gent queda molt sorpresa de la quantitat d’eines que es feien servir. Tenen la idea que el camp és un càvec i un barret. So-bretot de tot el que hi arri-bava a haver al Prat. Hi ha una foto on hi pots contar almenys 400 carros. Això

era terra dedicada a l’horta, al regadiu, i hi havia molta gent implicada. G-Nosaltres estem fent his-tòria del Prat. I ens agrada-ria treure-ho al carrer, que la gent participés. I és que tal i com està per exemple la Fira del Galls, és com postís allà a Cal Gana. —Patim de desmemòria?—J- No ens podem perme-tre que s’esborri tot això. Anem recollint, les peces, les històries, en homenatge a tota aquesta gent. La gent que va viure d’una manera, que la seva vida era el tre-ball i el treball. Un poble on hi havia quaranta embar-cadors d’enciam i d’esca-

rola, que havien arribar a sortir 100 vagons diaris cap a Alemanya i França, no pot ser que de cop i volta la memòria desaparegui.

També cal fer un reco-neixment a tots els page-sos que hi ha, que són molt grans i per la seva voluntat i perquè no suportarien veu-re els camp abandonats, encara planten escarxofe-res. Perquè de benefi cis no se’n fan. Ara això és l’es-barjo de l’àrea metropoli-tana, bicicletes, gent cap a la platja.—En què s’ha convertit tot plegat?—G- És com un Port Aven-tura un ‘Prat Aventura’. Abans anaves cap a la platja i estaves envoltat de camps. Ara tot són portes, i per mi això no és el Prat. J- Ara s’estan convertint els camins en carrils bici, i quasi has de demanar per-mís per anar al camp. —Amb quin Prat us que-deu el d’ara o el dels anys

‘60?J – Jo em quedaria amb un entremig. El d’abans per l’aromonia amb la natura, amb una riquesa que en-treva en la persona. Ara es-tem despersonalitzats. No cal tornar al passat, però estem veient que no calia destrossar tant. Tant de progrés i ja veiem on estem arribant. —Calia fer segons quines bestieses? —La terra que trinxes mai tornarà a ser el que era. Semblava que tot havia de desaparéixer al servei de Barcelona, i potser no era així. El Prat i els pobles de la rodalia, hem hagut de carregar amb les grans in-fraestructures de Barcelo-na.

I la mica que queda t’ho sobrevaloren, i son escorri-alles. Si quan hagueu d’am-pliar més us ho carregareu!

Si poguéssim tornar en-rere la gent s’estiraria els cabells.

REDACCIÓ

«Anem recollint les peces, les històries, en homenatge als que van treballar-hi»Jaume Puig i Glòria Casas | Recollint les eines de la memòria

ENTREVISTA

La parella ha recollit i catalogat un mostra exhaustiva del passat agícola. R.C.

Estem fent història del Prat.Ens agradaria treure-ho al carrer, que la gent hi participés»

Eines contra la desmemòria

Amb anys de treball al camp a l’esquena, i l’arrelament i la consciència de la història del Prat, la família Puig i Casas fa 12 anys començà a fer un recull de les eines i la manera de viure de la gent del Prat. Amb la voluntat de no perdre la nostra memòria com a poble i fer-ne difusió, cada dos anys obren les portes de casa seva per mostrar-ho a qui s’hi acosti.

LLEGIU L’ENTREVISTA A: www.lariuada.cat

contrapuntcontrapunt

Pí� es per donar Pí� es per donar i per vendrei per vendre

En el futbol esdevenen En el futbol esdevenen quan un davanter esguerra quan un davanter esguerra una ocasió claríssima de gol una ocasió claríssima de gol o bé quan un porter o un o bé quan un porter o un defensa regalen la pilota al defensa regalen la pilota al contrari. Sovint els regidors contrari. Sovint els regidors també l’espi� en, però per també l’espi� en, però per via oral. Heus aquí un recor-via oral. Heus aquí un recor-regut per diferents tipolo-regut per diferents tipolo-gies de la pí� a consistorial:gies de la pí� a consistorial:La pixada fora de test: La pixada fora de test: Argumentació disbaratada Argumentació disbaratada per justi� car una decisió. El per justi� car una decisió. El regidor d’esports José Luis regidor d’esports José Luis Olivera (PSC) es defensava Olivera (PSC) es defensava així per haver suprimit el així per haver suprimit el Gran Premi de Marxa Ciu-Gran Premi de Marxa Ciu-tat del Prat: “Hay niños que tat del Prat: “Hay niños que solo comen caliente gracias solo comen caliente gracias a las becas comedor. Esa es a las becas comedor. Esa es nuestra prioridad”. La pixa-nuestra prioridad”. La pixa-da fora de test sol donar-se da fora de test sol donar-se amb total inconsciència per amb total inconsciència per part de l’orador, convençut part de l’orador, convençut d’haver fet saltar alguna lla-d’haver fet saltar alguna lla-grimeta al públic present. grimeta al públic present. La traïció de la ment: La traïció de la ment: Dins l’imaginari del PP hi ha con-l’imaginari del PP hi ha con-ceptes que van incorporats ceptes que van incorporats a les ments dels a� liats com a les ments dels a� liats com autèntics microxips . És el autèntics microxips . És el cas de “Paddle” o “joven cas de “Paddle” o “joven emprendedor”. Melissa emprendedor”. Melissa Sáez (PP) criticava a Olivera Sáez (PP) criticava a Olivera per haver “desanimat” un per haver “desanimat” un empresari que volia cons-empresari que volia cons-truir unes pistes de paddle truir unes pistes de paddle al parc � uvial. “Ni joven ni al parc � uvial. “Ni joven ni emprendedor, era el di-emprendedor, era el di-rector comercial de una rector comercial de una empresa”, va contestar el empresa”, va contestar el socialista.socialista.Silenci dubtós:Silenci dubtós: En el debat polític s’utilitza el silenci per polític s’utilitza el silenci per mostrar indiferència envers mostrar indiferència envers els arguments de l’adversa-els arguments de l’adversa-ri, però això no sempre val. ri, però això no sempre val. Jordi Gili (CIU), cansat de Jordi Gili (CIU), cansat de sentir que la Generalitat go-sentir que la Generalitat go-vernada pel seu partit és la vernada pel seu partit és la culpable de l’ERO presentat culpable de l’ERO presentat per la Fundació Rubricatus, per la Fundació Rubricatus, va assegurar que el govern va assegurar que el govern havia complert amb els pa-havia complert amb els pa-gaments de 2011 i que no gaments de 2011 i que no hi ha cap indici de retallada. hi ha cap indici de retallada. El silenci per part de l’equip El silenci per part de l’equip de govern en un tema tan de govern en un tema tan delicat no s’entén. Diuen delicat no s’entén. Diuen que qui calla consent.que qui calla consent.

La terra que trinxes mai tornarà a ser el que era. Hem carregat amb les infraestructures de Barcelona»