www.lariuada.cat | any 3 | número 17 | Desembre Del 2013 | mitjà Pratenc De comunicació PoPular bimestral gratuït

la RiuadaA FONS PÀG. 2-3

l El diputat popular porta a judici a onze persones, una d’elles com a imputada, per l’escarni davant el seu domicili

XARXES PÀG. 7

Segons les darreres dades de l’Idescat, el nivell de coneixement del català al Prat és baix, fins i tot dis-minueix en l’ús parlat de la llengua, situant-se molt per sota de la mitjana de Catalunya.

El nivell d’ús del català al Prat segueix baixant

ACTUALITAT PÀG. 5

Des del passat més d’oc-tubre a la CNT i impulsat per aquest sindicat, s’hi desenvolupa un servei d’assessorament laboral gratuït. L’objectiu és do-nar suport a conflictes i reclamacions laborals. Per rebre atenció no cal estar afiliat al sindicat.

S’estrena un servei d’assessorament laboral gratuït

ACTUALITAT PÀG. 5

Tot i que el nivell econò-mic del municipi és bo, el nivell de renda per habi-tant es situa a hores d’ara molt per sota de la mitja-na catalana.

Desequilibri econòmic local entre consistori i habitants

Gallego denuncia a la PAHMés d’un centenar de persones es van concentrar davant els Jutjats del Prat en suport als citats per la denúncia d’A. Gallego. X.I.

Un nou projecte de difícil encaix a la riba del riu

l Un esport elitista, sense tradició local, en un espai natural del riu Llobregat

l El centre de rem substituït per pistes de pàdel

El 16 de març, davant de l’imminent votació de la ILP sobre dació en pagament al congrés, un centenar de persones cridades per la Pla-taforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), es manifestaven davant del domicili del dipu-

tat Antonio Gallego per instar-lo a canviar el vot, després d’haver-lo convidat sense èxit a reunir-se amb la plataforma. Dies després es repetia l’escarni al ple municipal on el regidor popular es va absentar. Algunes persones que

van participar en els fets van ser amenaçades amb pintades i el passat novembre 11 eren ci-tades als jutjats, una d’elles incriminada per la via penal. Un dels motius de la denúncia va ser dir-li «panerola» al diputat popular.

ESPECIAL PÀG. 4

La zona natural afectada on s’hi construiran les pistes de pàdel. E.R.

ACTUALITAT PÀG. 4

La qualitat de l’aire del Prat que respirem pra-tencs i pratenques segueix per sobre del que recoma-na l’OMS, per si fóra poc es manté amb uns índex dels més elevats de tot Catalunya.

L’aire del Prat segueix sent dels més bruts de Catalunya

2 la Riuada desembre de 2013 www.lariuada.cat

A FONS

El febrer del 2013 la PAH recollia un milió i mig de signatures arreu de

l’estat espanyol en suport a la ILP per la dació en paga-ment retroactiva, el lloguer social i la paralització dels desnonaments. A les mans del PP estava la possibilitat d’aprovació del text presen-tat, la resta de formacions de l’oposició hi votaven a favor. El PP però anuncia que no té cap intenció d’aprovar el document, ni d’avançar en propostes similars a les plantejades des de la plata-forma. En aquestes circum-stàncies la PAH engega una campanya per fer arribar la situació dels desnonats als diputats populars, que co-neguin de primera mà el pa-timent dels afectats i que es faci canviar el vot del no al sí. La campanya té el seu punt més mediàtic en els escarnis als diputats populars, és a dir, manifestar-se davant els seus domicilis i explicar de viva veu i de mà dels afectats què suposa que la teva famí-lia acabi al carrer, desnonada per una entitat bancària.

Escarnis a Antonio Gallego

Un d’aquests escarnis es va fer al Prat, on hi resideix Antonio Gallego Burgos, diputat al Congrés espa-nyol i cap de llista i regidor a l’ajuntament del Prat pel PP. Prèvia manifestació, la PAH va convidar al diputat a visitar als afectats i a re-unir-se amb la plataforma perquè li poguessin explicar la situació que vivien, ofer-ta que el diputat popular va rebutjar. El 16 de març, la PAH es va concentrar davant el domicili del diputat, més

d’un centenar de persones clamaven a favor de la ILP i exigien al diputat un can-vi de vot. Antonio Gallego no va aparèixer, tot i que es trobava en aquell moment dins el seu domicili. Durant l’escarni diverses persones víctimes directes de desno-naments van explicar les se-ves dures vivències, ho van fer amb megàfons esperant que el diputat els sentís. Fi-nalment els concentrats van seguir en manifestació fins a la Plaça del a Vila, des d’on havien iniciat també la ma-

nifestació. Durant el camí s’enganxaren adhesius en els que es podia llegir “Si que es pot”, alguns d’ells continuen penjats en alguns comerços en mostra de suport.

La PAH no es va donar per vençuda, i al ple del mes d’abril, poques setmanes després del primer escarni, van convocar una concen-tració a la Plaça de la Vila i torn de paraula al ple. La pla-taforma, novament, volia ex-plicar de primera mà la seva situació al diputat popular. Antonio Gallego però va ab-sentar-se del ple, evitant així la topada amb els afectats pels desnonaments.

El canvi de vot no només no es va produir, sinó que s’inicià una ofensiva del pro-pi PP i el mateix Antonio Ga-llego contra la PAH i els ma-nifestants que van participar dels escarnis. Això desen-

voca en diverses pintades amenaçadores al Prat contra persones que van ser-hi, i amb una denúncia a una de les activistes.

A judici per dir-li “panerola” a un diputat

L’ofensiva del PP contra la PAH s’ha posat en marxa, i Antonio Gallego hi ha vol-gut tenir un paper destacat. El passat 27 de novembre, 11 persones eren citades davant del Jutjat de Primera Instàn-cia i Instrucció número 2 del Prat, una d’elles com a impu-tada pels fets ocorreguts du-rant l’escarni del 16 de març al diputat popular. L’única imputada, Avelina Poyatos, veïna del Penedès, se li atri-bueixen fins a set presump-tes delictes per calúmnies, injúries, amenaces, coacci-ons, manifestació il·lícita, desordres públics i delicte contra les institucions de l’Estat. El judici però, no es va dur a terme, Gallego, amb el suport de la fiscalia, va de-manar que el judici passés a la via penal, endurint així les possibles condemnes.

Tot i el judici, la PAH i l’Avelina reclamen el seu dret a interpel·lar perso-nes públiques i poder dir-li <<panerola>> al diputat popular. Aquest va ser un dels motius de la denúncia, uns motius que la imputada considera una actitud po-lítica que <<descongela el franquisme>>. De fet, <<pa-nerola>> va ser una de les consignes més cridades avui a la concentració. La represa del judici resta ara en mans dels jutjats.

REDACCIÓ SOCIETAT

La PAH es manté ferma tot i l’ofensiva del PPEl diputat popular no va acceptar la reunió amb la PAH per explicar-li la situació dels desnonats

Estira i arronsa pel dret a l’habitatgeDavant la problemàtica l’única sortida de les institucions és la via judicial

7delictes per

participar a un escarni

Set són els delictes que s’imputen a Avelina Poyatos per participar a l’escarni da-vant el domicilia d’Antonio Gallego (PP). Un els motius de la denúncia és haver-li dit <<panerola>>.

Els escarnis públics a An-tonio Gallego no van agra-dar a tothom, ni al propi diputat, ni a gent ideològi-cament propera a ell. Pocs dies després del primer es-carni diverses persones del Prat que hi van ser veien com els seus noms aparei-xen acompanyats d’ame-naces a ells i a les seves fa-mílies per haver participar de l’escarni. És el cas d’en Jordi Ibern que li va aparèi-xer a la façana una pintada on hi deia “Ibern primer avís. Vigila la família”, o en Joan Montblanc amb una pintada a la seu de la CNT amb el seu nom i un punt de mira a sota.

L’actitud amenaçant tam-bé es trasllada en allò que el diputat diu de pròpia veu. Un dels escenaris en que descarrega amb força contra la PAH i els escarnis és a Es-pluguesTV. Gallego titlla als manifestants de “gentussa” o de “matons”, i banalitza el nazisme i l’Holocaust afir-mant que ell ha patit com els jueus a l’alemany nazi quan “l’any 36, 37 eren assenyalats pels feixistes alemanys, ara ho fan per ser del PP”. Per acabar el diputat compara als afectats amb aquells que es van fer d’or amb el negoci de la construcció i ara s’han vist afectats pel final de la bombolla immobiliària.

REDACCIÓ SOCIETAT

Pintades amenaçadores i to xulesc del diputat popular

desembre de 2013 la Riuada 3

 A FONS www.lariuada.cat

El passat novembre l’Agència de l’Habi-tatge de Catalunya va

obrir una convocatòria de 6 habitatges de protecció ofici-al, dos a Cal Gana i quatre a Prat Sud-Remolar. El termini de sol•licituds va acabar el 5 de desembre amb unes 200 demandes, poques tenint en compte que en el Registre de Sol•licitants d’HPO de la Ge-neralitat hi ha 750 pratencs. La data del sorteig no es coneix però segons Ramon Pinazo, responsable de l’oficina Prat Espais, dependrà del nom-bre de sol•licituds i es preveu una resolució cap al febrer. Els requisits per accedir són els generals a qualsevol convoca-tòria pública i exigeixen una renda superior a 8.000€ l’any, un fet polèmic en no ser ac-cessible a moltes persones a les que van destinades aques-tes promocions.

Aquesta convocatòria de protecció oficial no és de pi-sos de nova construcció sinó baixes de llogaters d’antigues promocions. A la darrera dè-cada al Prat s’han fet només

dues per acord entre l’Incasol i l’Ajuntament, amb milers de sol•licitants en tots dos casos. L’any 2003 els 30 pisos de llo-guer de Cal Gana i l’any 2007 els 205 del Prat Sud-Remolar, dels quals 62 eren de lloguer i 143 de compra. Segons Pi-nazo, un cop fet el sorteig no quedarà cap pis buit a les dues. A l’A fons de la Riuada dedicat a l’habitatge (núm. 3, des.2010) constatàvem al-menys un 30% d’habitatges buits només a Cal Gana.

La protecció oficial en mans privades

Les convocatòries previs-tes en el futur seran d’aquest estil reduït i condicionades al moviment de llogaters. La construcció de noves promo-cions ha quedat aturada amb l’esclat de la bombolla immo-biliària, aturant-se així l’única aposta de futur de construc-ció d’habitatge protegit del govern local, lligada al desen-volupament de dos projectes,

Prat Nord i Prat Sud, dels quals només s’està desenvolupant la primera fase del segon, i ad-judicats a la iniciativa privada de l’immobiliària Vèrtix que,

com expliquem en un article en aquest número, s’enfronta als tribunals amb el consisto-ri. Les xifres espectaculars de creixement urbanístic de més de 14.000 habitatges que es van anunciar en plena eufòria constructora, la meitat reser-vades a pisos de protecció, han quedat rebaixades segons el vigent Pla d’Habitatge Local 2010-2015 a 1.900, dels quals 1.128 serien protegits, amb uns terminis de construcció encara no previstos.

El passat novembre l’Ins-titut d’Estadística de Catalu-nya actualitzava les dades del cens de població i habitatges que es realitza un cop cada dècada. Comparant les dades de 2001 i aquestes referents a l’any 2011, el nombre d’habi-tatges ha passat de 24.015 a 27.081, mantenint-se un total de 2.297 buits, una xifra gaire-bé idèntica a la de fa 10 anys que era de 2.294, aquesta co-incidència reflecteix que en la majoria dels casos aquests habitatges poden portar més d’una decada en aquesta si-tuació.

REDACCIÓ

Sense pisos de protecció oficialLA RADIOGRAFIA

Les futures promocions van lligades al mercat immobiliari privat

2297són els

habitatges buits al Prat

30000 euros de multa

per intentar aturar un

desnonament

El PP planteja noves refor-mes per fer front a escarnis i manifestacions pacífi-ques, i és que les deman-des contra els participants als escarnis no prosperen, tampoc la interposada per la vicepresidenta del govern espanyol Soraya Saénz de Santamaría. La majoria de jutges conside-ren el escarnis com a part del dret d’expressió, ara tot això podria quedar pena-litzat amb les reformes del PP. Una d’aquestes refor-mes és la feta al nou Codi Penal o la nova llei de Se-

guretat Ciutadana.Alguns d’aquests canvis

estan pensats directament en la PAH i moviment soci-als com el 15M. Un cas és el que penalitza amb multes de fins a 30.000€ aturar un desnonament. El text, pre-veu multes d’entre 1.001 i 30.000 euros a qui cridi consignes o dugui pancar-tes que siguin ‘ofensives’ amb Espanya, amb la ban-dera espanyola o amb ins-titucions espanyoles, com, per exemple, la corona. També s’arrisquen a sanci-ons lleus els que participin

de manifestacions sense autorització. La llei ja ha rebut les crítiques del co-missari de Drets Humans, Nils Muiznieks, tot i això es preveu que s’aprovi al con-grés espanyol el primer se-mestre de l’any que ve.

Aquestes polítiques són anomenades ja com a “buro-repressió” i segons els moviments socials pre-tenen evitar que els jutges acabin donant la raó als manifestants, inserir la por i desgastar la protesta soci-al a través de deute als ac-tivistes.

REDACCIÓ POLÍTICA

Repressió a cop de multa per aturar les protestes

D’una previsó de 14.000 habitatges hem passat a 1.900, dels quals només 1.128 són protegits

4 la Riuada desembre de 2013 www.lariuada.cat

ACTUALITAT

La contaminació atmosfè-rica segueix per sobre dels nivells que l’Organització Mundial de la Salut marca com a màxim, i ho fa espe-cialment al Prat i a tota la seva àrea metropolitana. Així ho explica Ecologistes en Acció en un informe molt crític presentat el passat mes d’octubre.

La situació al Prat és, com ja va sent tendència, dolenta. Segons les dades recollides aquest 2012, el Prat quintu-plica el nombre de dies amb una contaminació ambien-tal superior a la recomana-da per la OMS, on fins a 16 vegades s’ha superat el límit recomanat. Un problema

que sembla no tenir solució a curt termini, i és que la Ge-neralitat no té un pla d’actu-ació de qualitat de l’aire des de 2011 quan va caducar el darrer, un fet que suposa un retrocés mai vist per l’orga-nització ecologista.

Les xifres però agafen pes quan es traslladen a la quoti-dianitat. Segons el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, si l’àrea metro-politana de Barcelona reduís en 10 micrograms la mitjana anual de concentració de partícules sòlides, complint així les directives europees, s’evitarien 1.100 morts pre-matures i s’augmentaria l’es-perança de vida 4,6 mesos.

REDACCIÓ

L’aire del Prat segueix sent dels més contaminats de tota Catalunya

TERRITORI

Unitat de control i mesura de l’aire. D.D

La ribera del Llobregat és un espai natural que ha esdevingut

compatible amb l’esbarjo. Una àmplia zona està co-berta per una superfície de formigó, un embarca-dor de rem que s’ha que-dat com a estrany residu d’un projecte fallit. Deses-timat el centre de rem que l’ajuntament havia publi-citat des de fa anys, sense massa informació pública i gens de debat, la ribera ja està en obres: un club de pàdel. Sorprenentment, el nou projecte esportiu per una ciutat de classe treballadora és un esport característic de les elits. El centre de pàdel més com-plet de Catalunya desem-barca a uns terrenys que una Modificació Puntual del Pla General Metropo-

lità al Parc del Riu (PGM) ja havia obert la porta als inversors.

Arriba Go Play PadelAl marge dret del riu, una superfície de 9 Km2, en fin-

ques propietat de l’ajun-tament, acollirà 14 pistes de pàdel i un restaurant. Entre les activitats que s’hi faran hi haurà casals d’es-tiu i programes de pàdel escolar. La concessió serà per 29 anys i l’empresa pagarà un cànon anual

d’11.600 euros, gairebé un terç més de l’import de la licitació del rem. Go Play Padel finançarà, princi-palment amb aportacions de capital, unes obres d’un pressupost d’1,4 milions.

La valoració de l’oferta de Go Play Padel, empre-

sa liderada pel jugador i empresari Eduard Bainad, explica que els preus són competitius. Menys favo-rables són els comentaris en referència a l’encaix d’edificis i tanques en l’entorn.

El rem que es va enfonsarL’1 de març del 2011, l’ajuntament va publicar el plec de prescripcions

tècniques per a la conces-sió de la base de rem, que explicava que el riu comp-ta “amb condicions adi-ents per a la pràctica del rem”. Mesos abans, el re-gidor de medi ambient de l’ajuntament Sergi Alegre, ja va declarar al diari Avui que “el riu no compleix les condicions” per a que “s’hi pugui remar tot l’any”.

Privatiu i artificialUn comunicat de Depana demanava aleshores re-forçar la zona com a espai lliure per la ciutadania sense “una artificialització i un ús privatiu de l’espai, com seria en el suposat cas que es desenvolupes-sin les instal•lacions es-portives”.

REDACCIÓ

S’esfuma sense explicacions el projecte de rem al riu i el substitueix un de pàdel

TERRITORI

Entitats ecologistes denúncien la cimentació i privatització de la ribera del riu

Denúncien un ús privatiu de l’espai, com seria en el cas d’aquests instal·lacions

SOCIETAT REDACCIÓ

Denúncia per agressió feixista a un jove del PratUn jove de 18 anys, D. D., veí del Prat, va patir una agressió com a represà-lia per l’exercici de la seva llibertat d’expressió. Tal i com consta a la denúncia que va interposar, D. D. va sortir de casa seva per anar a l’institut, quan un noi el va amenaçar i el va agredir. L’agressor, del qual se’n desconeix la identitat, va amenaçar-lo de fer-li mal si no esborrava un comentari que havia penjat al perfil de Facebook. Després li va propinar cops de puny.

En l’informe d’assistèn-cia que l’agredit va obte-nir a un centre d’atenció primària, hi consta un cop al braç dret, com a conse-

qüència de que es prote-gia dels cops, amb motiu d’agressió verbal i amb força corporal.

El D. D. sospita que l’agressió està vinculada amb una notícia que va penjar al seu Facebook, publicada pel La Direc-ta, en què es denúncia el passat feixista del pratenc Juan Gómez Montero, re-gidor de Plataforma per Catalunya a Santa Coloma de Gramanet. Com és ha-bitual, D. D. fa servir les xarxes socials per difondre informacions que l’inquie-ten. És un jove compromès que participa activament en diversos moviments socials.

desembre de 2013 la Riuada 5

 ACTUALITAT www.lariuada.cat

El Prat de Llobregat té una renda disponible per habitant el 12% per sota de la mitjana catalana, i ocupa la posició 656 dels 844 municipis catalans. En canvi, és el tercer mu-nicipi amb major PIB per habitant, d’aquells pels quals hi ha disponibles aquestes dades (municipis de més de 5.000 habitants i capitals de comarca).

Aquestes dades confir-men que som una pobla-ció de rendes modestes enmig d’una enorme ri-quesa productiva. En el nostre territori s’hi tro-ben uns factors produc-

tius, com són les grans infraestructures i la loca-lització de les seus d’em-preses multinacionals, que generen rendes que van molt més enllà de les famílies residents.

l’Institut d’Estadísitca de Catalunya (Idescat) acaba de publicar dades pel 2010 de la renda fa-miliar disponible bruta, de mesura els ingressos del sector de les llars, que provenen dels salaris, de beneficis i de les presta-cions socials. No s’inclou el sector de les empreses. El Prat tenia, aquell any, una renda mitjana de

15.100 euros per habitant, inferior a la mitjana de la comarca. La distància amb els municipis més rics és considerable: Ma-tadepera, que encapçala la llista, tenia una renda de 29.600 euros. Segons l’Idescat també, el mateix any El Prat tenia un PIB, que mesura les rendes dels factors productius, més del doble de la mitja-na a Catalunya. Vandellòs i Hospitalet de l’Infant, on està situada una central nuclear, és el primer mu-nicipi, multiplicant per 4,6 la mitjana catalana.

El dissabte 15 de juny a la matinada, el periodis-ta Bertran Cazorla, veí del Prat, va ser detingut a la comissaria de Ciu-tat Vella. Va ser posat en llibertat a primera hora de la tarda acusat de de-sobediència i atemptat a l’autoritat.

Segons Bertran, la detenció es va produir quan es va quedar ob-servant com uns agents dels mossos d’esquadra s’adreçava de manera in-apropiada a un ciutadà a les portes de la comissa-ria. El periodista va ser conduit forçosament a

l’interior de les depen-dències policials, on el van agredir física i ver-balment.

Segons la versió dels mossos d’esquadra, el detingut estava acom-panyat de més joves que, “passats de voltes”

armaven aldarulls da-vant la comissaria. Dos dels agents van intentar calmar-los i els van con-vidar a entrar a les de-pendències per tal de ser identificats. Després, el detingut va agredir a tres policies.

Les càmeres de segu-retat de davant la comis-saria desmenteixen la versió d’Interior. Actu-alment tres dels agents han estat imputats per delictes contra la inte-gritat moral i el Bertran segueix reclamant les imatges de l’interior de la comissaria.

SOCIETAT REDACCIÓ

L’empresa d’aviació US Air-ways s’ha vist obligada a re-admetre el delegat sindical de la CGT a l’aeroport del Prat després que el jutjat declarés nul l’acomiada-ment per persecució sin-dical. Dins d’aquest mateix procés un altre treballador que va ser testimoni al ju-dici també fou acomiadat uns dies després. Actual-ment, el treballador està pendent de judici i la CGT ha demanat la nul•litat de l’acomiadament ja que, segons declaracions seves “s’està duent a terme una greu persecució sindical des que es va formar la sec-ció sindical i es van gua-nyar les eleccions”. Per tal de denunciar aquests fets, uns 70 afiliats al sindicat es van concentrar el pas-sat 7 de novembre davant el mostrador de la com-panyia i van recórrer les zones d’embarcament de passatgers.

Un altre dels conflictes laborals oberts des de fa mesos a l’aeroport és el que manté la CNT amb l’empresa WFS. El sindicat va convocar vaga el passat 29 d’octubre per reclamar la readmissió de dues tre-balladores. Pocs dies des-prés Inspecció de Treball va obrir una acta d’infrac-

ció després d’una sentèn-cia de març on es reconeix que l’empresa va vulnerar el dret a la Llibertat Sindi-cal. L’origen de la sentència són les denúncies contra la direcció de WFS de “portar a terme una estratègia de persecució constant des que es va formar la secció de la CNT”.

REDACCIÓ

Persecució sindical al sector aeroportuari

ECONOMIA SOCIETAT

Vèrtix i l’ajuntament als tribunalsEl grup ha vist com la de-manda contra l’ajuntament per la què reclamava 12 mili-ons ha estat desestimada pel jutjat de primera instància i l’ha elevat al Tribunal Supe-rior de Justícia. En el conten-ciós iniciat el 2010 Vèrtix va denunciar l’ajuntament per incomplement de terminis en el desenvolupament del Prat Nord, demanant una revisió de condicions pel cobriment de l’autovia i les obres a l’entorn de l’estació.

El grup immobiliari origi-nari de Gavà, és el segon del sector a Catalunya gràcies a les bones relacions amb els consistoris de la comarca i l’aprofitament del pas de l’AVE per fer projectes urba-nístics. L’ajuntament del Prat li ha adjudicat tots els pro-jectes d’eixamplament, com el Prat Nord, que plantejava expulsar desenes de veïns i va accelerar el tancament de Seda i Paperera, i el Prat Sud, en el qual construeixen 1.400 habitatges.

«M’han apallissat a mi i poden haver-ho fet a qualsevol persona detinguda»

ECONOMIA

CESICAT, rastrejant la xarxa ambpolèmicaA finals d’octubre un perfil d’anonymus feia públic a través de la xarxa una sèrie d’arxius on s’evidenciava el monitoratge de les activitats de certs moviments socials - entre els quals trobem Au-trem Eurovegas – a twitter, principalment, per part del Centre de Seguretat de la In-formació de Catalunya.

Aquesta institució s’en-tén, oficialment, com l’or-ganisme executor del pla nacional d’impuls de la se-guretat TIC aprovat per la Generalitat, amb l’objectiu de garantir una societat de la informació segura per a tots.

Els documents del CESI-CAT classifiquen les poten-cials amenaces identificades segons tipologies, agrupen els hagstags, l’usuari que els genera, n’ evaluen l’impac-te, i estableixen amb quins col•lectius es relacionen, vetllant sempre per la soci-etat de la informació.

Desequilibri entre la riquesa del municipi i el seus habitants

S’estrena un servei gratuït d’informació laboral

Des del passat mes d’octubre la població conta amb un nou

servei jurídic gratuït d’asses-sorament laboral ofert a inici-ativa del sindicat CNT. Aquest servei pretén resoldre qualse-vol dubte, qüestió o denun-cia en matèria laboral i resta obert a qualsevol treballador o aturat, estigui afiliat al sindi-cat o no. El Punt d’Informació Laboral format per sindica-listes i un advocat laboralista ofereix assessorament jurídic i laboral, així com també atén consultes relatives als drets socials. El punt restarà obert cada dilluns de des les 18h de la tarda fins a les 20h del vespre, al carrer Enric Morera 77. Segons la CNT “un sindi-cat està per defensar la clas-se treballadora, no per viure a costa de les subvencions, nosaltres pensem que aquest servei cobreix un buit a la po-blació”, “molts drets ens són manllevats per què simple-ment els desconeixem”.

SOCIETAT

Versions contradictòries en la detenció de Bertran Cazorla

ECONOMIA REDACCIÓ

6 la Riuada www.lariuada.cat

OPINIÓ desembre de 2013

la Riuada | bimestral gratuït d’informació local

dipòsit legal: GI-352-2010 | tiratge: 6.000 exemplars edita i distribueix: Associació Pratenca de Comunicació Popular (APCP)publicitat: publicitat@lariuada.catEls comentaris i opinions publicades són propietat dels seus autors i la Riuada no se’n fa responsable. Les nostres opinions queden expressades a l’editorial. Per fer-nos arribar temes o informacions del Prat podeu escriure a redaccio@lariuada.cat o visitar www.lariuada.cat

La tira Xavi Blasi

l’apuntElena Idoate, economista

El govern del PP ha es-comès una nova reforma de les pensions. Per primera vegada, es toca les pensions de les persones ja jubilades. S’ha canviat la forma de re-valorització, que fins ara es feia segons l’IPC (excepte els últims tres anys), i que ara tindrà en compte altres criteris. També retalla els im-ports de les pensions en el futur amb l’anomenat “fac-tor de sostenibilitat”.

La ministra Báñez va fer una afirmació preocupant: va qualificar aquesta refor-ma d’una “conquesta social” perquè impedeix que les pensions es tornin a conge-lar, i permet que pugin per sobre de l’IPC. Un insult cap a la lluita obrera que va ba-tallar durament per aconse-guir els drets que ara estan desmantellant. La ministra sap perfectament que du-rant molt de temps, la per-sistència de l’atur i la caiguda dels salaris influiran negati-vament en els nous criteris de revalorització, i la pujada de les pensions estarà per sota de l’IPC. I aquesta pèr-dua de capacitat adquisitiva no es recuperarà mai.

També és un autèntic des-propòsit l’informe de l’OCDE que alerta de la pobresa dels

nous pensionistes a l’Estat Espanyol i, alhora, aplaudeix el “factor de sostenibilitat” perquè “fomenta” que la gent es faci plans de pen-sions privats. Per què sí que hi ha diners per a les pen-sions privades però no per a les públiques? Què passa amb la gent que no té sufi-cients diners per a estalviar?

Hi ha un altre tipus de ci-nisme. El dels partits com el PSOE i els sindicats CCOO i UGT, que critiquen aquesta reforma però guarden si-lenci sobre la del 2011, que van signar amb la patronal. Aquell “acord” suposarà la retallada del 20% de les pensions futures. I a més, ja va introduir el “factor soste-nibilitat”. Cal tenir molt clar que la reforma actual és una continuïtat de les anteriors, encara que per alguns sigui més fàcil criticar-la perquè l’ha fet el PP i no el Zapate-ro. I perquè s’ha fet al marge de en la “concertació social” en què, durant molts anys, UGT i CCOO han avalat la precarització laboral i la pri-vatització de les pensions. Si realment volem defensar els nostres drets, no podem rebutjar algunes retallades i acceptar-ne d’altres. I no els podem negociar, l’única manera de limitar el poder del capital per a imposar els seus interessos és la resis-tència.

En defensa de les pensions

la clau de voltaXavi Iroz, veí del Prat

Llegir les columnes dels portaveus de cada grup polí-tic al consistori a la revista de l’ajuntament és sempre una tasca estimulant. En el darrer número em va clamar al cel una columna en concret, la del portaveu de CiU al Prat, Jordi Gili. En la part inicial de la seva columna ens explicava que gràcies a CiU ara tenim un nou CUAP al Prat, que tot plegat és gràcies a que avui ells governen a la Generali-tat i que sense ells això avui no seria una realitat. Entesos, propaganda, res estrany pen-sareu, també ho vaig pensar jo. Però un cuquet a l’estomac se m’anava menjant. CiU està

traient pit de la inversió en sa-nitat? Del suport i aposta per la sanitat pública?

Convergència si amb alguna cosa ens ha delectat aquests mesos, a banda de la puta i la ramoneta amb el tema de la consulta, ha sigut amb la privatització progressiva de serveis públics com la sanitat. El drama va començar amb la col·locació de l’ex-president de patronal del sector sanitari com a Conseller de Sanitat, el senyor Boi Ruiz, tota una de-claració d’intencions. I va anar per feina. Ja el 2011 es feia pú-blic el pla de la Generalitat per privatitzar progressivament el sector. Tot plegat però sense que l’usuari de la Sanitat Pú-blic ho notés, és a dir que la targeta serviria igualment, el que canvia però, és la gestió

del centre. CiU projecta un servei que ja no respondrà a les necessitats dels pacients i els seus usuaris, sinó que res-pondrà als interessos econò-mics dels seus gestors, que-dant així el servei públic en un segon pla.

Un dels primers pas-sos era privatitzar la gestió d’alguns centres, exemple n’és l’Hospital Clínic que vo-len passar-lo a gestió priva-da. El seguia el copagament farmacèutic. Les retallades però també ens han tocat de primera mà als pratencs. Cal recordar els tancaments de plantes a l’Hospital de Bellvitge que encenien les alarmes entre els professio-nals, i la reducció del nombre d’ambulàncies que dona-ran servei al Prat. No podem

oblidar tampoc l’escàndol de corrupció a l’ICS de Reus, o el forat negre que la revista Cafè amb Llet destapava fa més d’un any i que el Govern ha silenciat clamorosament.

Segurament, vist el currícu-lum exposat per part de CiU en les línies anteriors, l’anunci i publicitat del senyor Gili no-més pot qualificar-se de cinis-me pur i dur. Qui sap si d’aquí uns mesos o anys els CAP’s del Prat passen a ser de gestió privada... això només ho sap CiU.

A tot això, i que no quedi sense esment: gràcies, mil grà-cies als treballadors del sector sanitari, a la marea blanca, per defensar un servei públic i de qualitat, un servei que és de tots. Un dret amb el que no permetrem que mercadegin.

Bou per bèstia grossa

veure per creure

Les molèsties que pateixen els veïns de Plaça Catalunya s’eternitzen amb les obres. El Projecte d’Urbanització pot estar acabat a principis de 2015 segons les últimes informacions. Pols, soroll o tremolors son els menors dels problemes, varis nego-cis han hagut de tancar de-gut a la baixada de clients.

Patint molèsties des de fa anys

desembre de 2013 la Riuada 7

 XARXES www.lariuada.cat

SOCIETAT REDACCIÓ

La Fira Avícola es centra en la mostra comercialDurant els dies 13, 14 i 15 de desembre El Prat acull la 40a edició de la fira aví-cola. l’Ajuntament defineix la fira com una experiència festiva i lúdica que combi-na la tradició i la identitat amb la promoció de l’acti-vitat econòmica local i del comerç, entre d’altres. Al llarg de la seva història, la fira ha viscut un retrocés continu del seu contingut tradicional i agrari, - retro-cés viscut per l’agricultura de manera generalitza-da -, paral•lelament a un augment de la presència comercial apartada de continguts de caire cultu-ral i patrimonial, com es fa palès a la mostra any rere any.

En el marc de la fira tam-bé trobem la mostra d’en-titats, esdeveniment que permet que les entitats del poble es donin a conèixer a la ciutadania. El teixit associatiu pratenc està present als estands i en les

activitats que s’organitzen. Però no totes les entitats reben l’autorització per a ser-hi presents. Segons el Centre de Promoció Eco-nòmica, la fira no permet la presència de partits po-lítics, sindicats o d’altres

plataformes cíviques o so-cials. Amb aquest criteri, s’ha denegat la sol•licitud d’un espai a l’associació Ecoanimalistes, que, entre altres principis, defensa el dret dels animals. Però el cert és que, a banda de les entitats culturals i esporti-ves, si que poden trobar-se’n d’altres estretament vinculades a partits polí-tics.

HISTÒRIA REDACCIÓ

Es presenten les beques d’història local Jaume Codina

El passat 18 de novembre es van presentar al Cèntric els projectes guardonats amb la beca Jaume Codina. El guanyador de l’edició de l’any 2011: La Segona República al Prat de Llo-bregat. Política i Societat (1931-1936), Pau Vinyes, va resumir la seva investigació centrant-se en fets destaca-bles com la proclamació de la República i l’octubre del 34, i fent esment al “desig de canvi i modernització” del període.

L’historiador pratenc Jordi Gibert i Rebull, gua-nyador de la Beca d’aquest

any, valorada en només 3.000€ en comparació a la darrera edició de 6.000€, va presentar el projecte: En els orígens del Delta. Poblament, producció eco-nòmica i poder polític en el curs inferior del Llobregat, entre l’antiguitat i l’èpo-ca comtal (segles V-XI). Un període molt poc estudiat a la historiografia local co-incident amb la formació del Delta. L’autor basarà la investigació en el buidatge bibliogràfic d’estudis ar-queològics, l’anàlisi docu-mental de les institucions i la toponímia.

El coneixement del català entre la po-blació pratenca ha

augmentat de forma signi-ficativa pel que fa a la gent que l’entén (del 92 al 93%), el sap llegir (del 66 al 73%) i el sap escriure(del 41 al 47%). Respecte la gent que el sap parlar, s’observa un lleuger descens(del 63 al 62%).

Això es desprèn de les dades, recentment publi-cades, de l’estudi sobre coneixements i usos del català realitzat per l’Insti-tut d’Estudis Catalans i la Fundacc.

Aquestes fan referència a l’any 2011 en comparati-va a la publicació del cens de 2001.

El fet que augmenti el coneixement de la llen-gua indicaria la utilitat de la immersió lingüística a les escoles catalanes, però no n’implica l’ús quoti-dià i aquest és un dels principals reptes per al futur del català. L´índex de presència del català com a llengua habitual al Baix Llobregat és del 26%, inferior a la mitjana

catalana (37,5%) i el més baix de Catalunya. A això cal afegir que El Prat resta sensiblement per sota la mitjana comarcal en els

diferents indicadors de coneixement de la llengua (al voltant d’ uns 4 punts per sota), fet que ens por-ta a pensar que el seu ús també serà més baix. Mal-grat la tendència positiva de les dades de coneixe-ment del català, al Prat hi ha molta feina a fer en el camí cap a la normalitza-ció lingüística.

A nivell més global, l’Ob-servatori de la Llengua

indica que el català ha su-perat per primera vegada els 10 milions de parlants arreu dels Països Catalans, tot i que ha d’afrontar tota una sèrie d’atacs legis-latius, judicials i polítics l’efecte dels quals encara és incert. Un d’ells és la Llei Wert que entre d’al-tres qüestions ataca la immersió lingüística a les escoles, factor clau per a l’evolució del català.

REDACCIÓ

El nivell del català es manté sota la mitjana catalana

Correllengua del Prat del 2012. X.P.

ENSENYAMENT

El coneixement del català al Prat segueix sent baix

Anagrames de Scrabble

Acte de presentació de les beques Jaume Codina

| Número 5, objectiu: 348 punts

Associacions vinculades a partits polítics hi tenen una forta presència

Tot i que el 93% de la població del Prat l’entén, només el 62,51% el sap parlar

8 la Riuada desembre de 2013 www.lariuada.cat

XARXES

- Quan esclata la guerra tenia 4 anys?Els meus primers records d’in-fància són els bombardejos al Prat i com ens amagàvem sota el llit. Veiem els avions sobre de casa com si fos una pel•lícula. La guerra va desunir la família, un germà havia mort abans i un altre va marxar al front amb la lleva del biberó.

- Que els va fer exiliar-se?Al meu germà el fereixen a l’Ebre i el porten a Figueres, la mare va dir d’anar-lo a buscar. El 25 de gener de 1939, quan els franquistes estaven a Gavà marxem caminant cap a Bar-celona i passem la nit al metro. Caminàvem direcció Girona amb molta més gent. Els bom-bardejos no paraven, sempre havíem d’estar cos a terra per-què venien les “paves” (avions franquistes) a atacar-nos. Els petits portàvem un collarí amb un pal i ens ho posàvem a la boca perquè els timpans no ens explotessin. Un cop a Figueres ens diuen que al meu germà se l’han endut a França i seguim fins la frontera.

- Com els reben a França?De Port-Bou ens van portar en tren a Angulema, van habilitar amb palla l’antiga estació per dormir a terra. El tracte com a refugiats va ser més dolent que bo, i això que nosaltres érem dels bons comparats amb la resta: els homes po-dien treballar, hi havia certa llibertat, però als altres camps res. Vàrem estar allà una llarga temporada, amb el temps el meu germà es va assabentar per un diari que el buscàvem i va retrobar-se amb nosaltres.

- Com els fan presoners els nazis?Recordo veure com van entrar els alemanys a França. Un dia va venir un capellà al camp di-

ent que farien un registre i que féssim desaparèixer qualsevol material de guerra, si ens ho trobaven hi hauria una heca-tombe. A les poques hores es va presentar un piquet d’ale-manys, la situació va ser molt tensa, en qualsevol moment podien començar els trets. Van acordonar una plaça i ens van fer passar un per un, no ens van trobar res, i podien haver trobat. Arriba a sortir un ganivet i ens afusellen a tots, venien preparats per fer-ho. - Els van portar directament a Mauthausen?Quatre dies després van venir a buscar-nos. Ens van pujar al famós comboi dels 927. A on anàvem no ho sabia ningú però ho sabia tothom, els caps

del camp s’ho van callar. En el viatge patiríem molt. A l’es-tació de Mauthausen ens van fer baixar del tren i als homes se’ls van emportar, entre ells el meu pare i tres germans. La mare, tres germanes i jo no arribem a entrar al camp, ens van tornar a tancar al tren i un altre cop de camí. En total van ser 15 dies des d’Angulema fins a Hendaia, sense menjar ni beure gairebé res.

- I arriben a l’espanya fran-quista? Ens van portar al camp de fút-bol d’Irun, totes les parets es-taven plenes de sang i forats. Un cop retornats a Barcelona ens van tancar a la presó de Missions, estava tot ple i ningú sabia que passava, allà el que tenia possibilitats sortia i qui no es quedava. Un cosí de la mare ens va poder treure.

- Com va ser el retorn al Prat?En tornar al Prat la nostra casa a la Rambla estava habitada. No ens van deixar res, els ma-

teixos veïns ens ho van pren-dre tot. Érem comunistes i no podien demanar explicacions per res. Vàrem dormir dues nits al terra al carrer Maragall amb la Rambla, on donava el pati de casa nostra, veiem per la finestra als que ens van prendre la casa. Aquí no era un “fill predilecte”, quan vaig ser més gran tot el que vaig in-tentar m’ho van negar, ni en-trar a La Seda ni a la Paperera, i jo no havia fet res, simplement érem d’esquerres.

- Com s’assabenten del que va passar als camps?Les primeres notícies van arri-bar en cartes des de dins dels propis familiars, però no podi-en escriure el que volien, deien que estaven bé i que ens veu-ríem aviat. Els meus germans Jacinto i Manuel van sortir al maig del 45 de Gusen, va ser llavors quan ens enterem de la mort del meu pare i germà.

- Han rebut alguna mena d’indemnització?

L’estat francès ens va donar 5 milions, però han de callar més d’una cosa pel tracte que ens van donar. La Caixa va voler cobrar interessos i els ambaixadors ho van impedir. La mare també va cobrar una pensió dels alemanys, però de l’estat espanyol res, mai, ni comentaris. Hi ha historiadors que ho han intentat però no han pogut. A un acte a Gusen amb l’Amical de Mauthausen, hi havia representants de tot el món menys de l’estat espa-nyol.

- Com viu el rebrot del feixis-me a tot arreu?Crec que podrien tornar a in-tentar-ho, de neonazis n’hi ha un munt, a Alemanya estan prohibits però estan ben or-ganitzats, tenen pasta, tenen de tot, aquí també n’hi ha, a Rússia, a Amèrica està ple, i no diguem a tota Europa, com s’ajuntin tots tornaran a fer el boig, que no tinguem una al-tra tonteria.

REDACCIÓ

“Els meus primers records d’infància són els bombardejos al Prat”Àngel Cortès Garcia, testimoni dels camps d’extermini nazis

ENTREVISTA

Àngel Cortès en un moment de l’entrevista a casa seva. E.I.

En tornar casa nostra

estava habitada. Els veïns ens ho van prendre tot.

El dramàtic exili d’una família

La família Cortés Garcia va arribar al Prat provinent de Pechina (Almeria). L’Àngel, nascut l’any 1932, va ser el sisè de set germans. Tota la família es va exiliar al final de la guerra sent conduïts a Mauthausen, al camp annex de Gusen moriria el seu pare Francesc i el germà Josep, cinc pratencs més van deixar la vida. L’estremidor testimoni d’Àngel és el de la darrera víctima viva al Prat dels camps nazis.

LLegiu L’entrevista a: www.lariuada.cat

contrapunt

Si fos per nosaltres...

La gent que no pot pagar les factures per manca de recursos no hauria de tenir talls en el subministrament de llum, gas i aigua. Tots els partits van votar el darrer ple a favor d’una moció pro-posada en aquest sentit per l’Associació d’Aturats del Prat.

Això nosaltres ja ho fem! Deien els governants locals sobre la gestió d’Aigües del Prat: “l’empresa és local i es tenen en compte les circums-tàncies de qui no pot pagar abans de tallar el servei”, deia l’alcalde a una nodrida repre-sentació popular, alguns dels quals negaven amb el cap mentre el sentien parlar en castellà (perquè tothom ho entengui).

Són els altres els dolents! Venia a dir Duarte (ICV) cul-pant al govern de l’estat. “Cal voluntat política per prohibir que les companyies tallin serveis bàsics a persones amb rendes mínimes que no poden pagar”. Ai, si fos per nosaltres... tot seria tan dife-rent... L’oposició, atacava amb l’IBI: “perquè no el baixeu als pratencs que tenen proble-mes per pagar-ho?” i Duarte repeteix el de cada debat d’impostos: “Si al Prat paguem menys que a Cornellà!” Fi de la sensibilitat ecosocialista.

Tots som molt sensibles davant la situació de les fa-mílies sense llum, aigua o gas. Fins i tot el PP local es va transformar en una secció “pi-jo-progre” del partit i va votar a favor davant una claca que esperava una reacció positiva del plenari pratenc, és clar!

El desenllaç esperat: El 19 de novembre al congrés el PP vota contra les esmenes de l’oposició que demanana-ven que els més necessitats no es quedessin sense servei elèctric per impagament. El diputat Gallego s’havia compromès a portar l’acord de l’ajuntament als seus col•legues. Sembla que, tot i els esforços, no els va convèn-cer. Quina llàstima.