RIUADA DEL RIU GALLIGANTS A GIRONA 18-19 DE SETEMBRE DE...
Transcript of RIUADA DEL RIU GALLIGANTS A GIRONA 18-19 DE SETEMBRE DE...
www.gencat.cat/aca
aca
_m
at_
17
07
9_
18
43
c v
1).
do
cx
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
RACTERÍSTIQUES GENERALS
Any de la riuada 1843
Conca Ter
Riu/ Río Galligants
Municipi Girona
Lloc Nord de la ciutat
Nom – Topònim Monestir de Sant Pere de Galligants
Situació de la marca Llinda semicircular que hi havia a l’atri; ara desaparegut
Nivell assolit prop de 4 m sobre el terra de la nau principal del monestir
Tipus de marca Frase escrita a l’alçada on van arribar les aigües “Para los que el Galligans fiero – sepultara en su furor – misericordia, Señor”.
Coordenades UTM (ETRS89) X: 485710, Y: 4648755
Altitud del carrer 67,5 m
Observacions Marca singular mitjançant una frase
RIUADA DEL RIU GALLIGANTS A GIRONA
18-19 DE SETEMBRE DE 1843
Fitxa informativa de les marques de l’aigua al territori
Fitxa informativa – Abril 2015
Font: ACA (14/10/2011)
www.gencat.cat/aca
aca
_m
at_
17
07
9_
18
43
c v
1).
do
cx
DESCRIPCIÓ
La riuada de l’any 1843 va ser una de les tragèdies més doloroses que ha viscut mai la ciutat de
Girona a causa de les recurrents inundacions que hi acostumen a haver-hi.
La seva situació topogràfica condiciona les riuades i consegüents inundacions, ja què hi ha la
ciutat alta i la baixa.
La ciutat té quatre rius que la creuen o l’envolten, per això Girona és una ciutat interflumina. De
fet, la consideració de riu amb aigües permanents tot l’any només la té el Ter. La resta (l’Onyar, el
Güell i el Galligants) són de menor entitat i de tots ells, és l’Onyar el que té una conca més àmplia.
Aquests tres rius petits, humils i aparentment reposats, juntament amb el pare Ter, han estat,
històricament, l’amenaça constant de la ciutat de Girona. Del seu perill i bravesa donen fe els
constants episodis d’inundacions registrats al llarg dels segles amb les consegüents desgràcies
humanes i materials per als gironins.
El Galligants i el seu afluent, la riera de Sant Miquel, neixen a uns 300 m i 385 m respectivament i
els seus cursos són de 3,5 km i 4 km amb pendents entre el 12% i el 14% que són molt grans, la
qual cosa sempre ha constituït una amenaça per a la ciutat.
El 17 de setembre va començar una tempesta que va durar dia i nit, afectant les comarques de
Girona. Com a conseqüència d’això hi va haver crescudes en els quatre rius de la ciutat.
El 18 de setembre, a les 8,00 h del matí el Ter va trencar el dic de contenció que s’havia construït
al marge dret amb la intenció de desviar-lo de Girona. El Güell també va trencar el seu dic i es va
unir a l’Onyar tot negant el pla. El Ter va tancar el pas a les aigües de l’Onyar que, després de
quedar embassades, van entrar a la ciutat per la porta de l’Areny (9,00 h) i va inundar la plaça de
les Cols i els carres Argenteria, Ballesteries i altres. A la mateixa hora, el Galligants va negar la
plaça de Sant Pere assolint una alçada de quatre pams. Al voltant de les quatre de la tarda
començava la retirada de les aigües i a les 18.00 h va parar de ploure.
www.gencat.cat/aca
aca
_m
at_
17
07
9_
18
43
c v
1).
do
cx
Quan semblava que tot el perill havia passat, entre les nou i les onze de la nit, va esdevenir sobre
Girona, concretament sobre la Vall de Sant Daniel, una gran tempesta que va causar una
crescuda fins llavors mai vista al Galligants, amenaçant novament el barri de Sant Pere. El
desguàs de les aigües va quedar interromput i obstruït el Portal de Sarraïnes formant-se un
embassament que arribaria fins a la casa de la Barraqueta (situat a 15 min. de la ciutat). El mur no
va aguantar l’ingent volum d’aigua i va cedir violentament provocant la destrucció del barri de Sant
Pere.
El 19 de setembre, a l’1 de la matinada es va produir el gran desastre i el riu Galligants es va
desbordar, inundant el barri de Sant Pere de la ciutat, destruint dues illes de cases i desapareixent
el carrer de Bellaire, el passeig, el pont, la muralla i alguns edificis. Les aigües van cobrir els
carrers de Pou Rodó, Barca, Ballesteries, Argenteria, i Plaça de les Cols, anant a desguassar a la
Porta de l’Areny, amb un cabal que en aquell lloc era de tres o quatre pams d’alçada. La superfície
inundada representa tota la part baixa de la ciutat.
El total de cases arrasades per l’avinguda del Galligants va ser de 22, entre la plaça de Sant Pere
i els carres de Llop i Bellaire. A més, van quedar 150 cases en estat ruïnós a la zona dels carrers
de la Barca, Pou Rodó, Sant Narcís, Llop, Rosa i Pujada de Santa Llúcia.
El nombre de persones mortes va ser de, com a mínim, 115. Segons les fonts podria oscil·lar
entre 115 i 130 persones. Dins el Monestir de Sant Pere (actual seu del Museu Arqueològic)
l’aigua va arribar a uns 4 metres d’alçada. El Monestir va quedar greument afectat i així com les
portes de la Barca i de França, la muralla, el passeig de Sant Pere, la pavimentació i l’enllumenat
públic.
Degut al nombre de víctimes i danys produïts per la catàstrofe es van adoptar mesures
extraordinàries:
Es van habilitar espais per albergar la gent (convents de Caputxins, la Mercè i Sant
Domènec).
Subscripció popular càrrec de la Junta de Govern de la Província que, posteriorment, per
manca de diners es farà extensiva a tota la diòcesi.
Disposicions sobre l’ordre i sanejament de carrers, cases (prohibició de la revenda, neteja
de fang de carrers i cases, recollida d’estris dels afectats, etc.).
Treballs de reconstrucció i neteja dels rius, especialment del Galligants i del Ter.
Nova urbanització de la plaça de Sant Pere.
www.gencat.cat/aca
aca
_m
at_
17
07
9_
18
43
c v
1).
do
cx
MAPA D’UBICACIÓ
Mapa de situació del Monestir i del Galligants que passa justament a tocar del mateix. El Galligants desemboca a l’Onyar i aquest al Ter. La zona de confluència és molt propera, a escassos metres. El cercle negre envolta el Monestir de Sant Pere de Galligants i el petit pont.
riu Ter
el Galligants
riu Onyar
www.gencat.cat/aca
aca
_m
at_
17
07
9_
18
43
c v
1).
do
cx
FOTOGRAFIES DE LOCALITZACIÓ
Riu Galligants. Sant Pere de Galligants.
Girona.
Vista de la porta d’entrada a Sant Pere de Galligants, tal i com estava després de la riuada de l’any 1843. A la llinda de la porta interior hi ha un senyal que indica l’altura on havien arribat les aigües i deia el següent: “Para los que el Galligans fiero –sepultara en su furor –misericordia Señor”. En veiem el principi de la frase encerclat. Actualment no es conserva, doncs hi ha hagut variacions en la disposició dels elements interiors. Font: (foto antiga)
Sant Pere de Galligants.
Girona.
Vista de la façana i porta romàniques de Sant Pere de Galligants en l’actualitat. Només hi ha dues escales d’accés, i a l’interior veiem com ha canviat la disposició de la llinda si comparem amb la foto anterior. Així mateix les escales de la primera foto indiquen que s’ha aixecat el terra de la plaça, doncs després de 178 anys els canvis s’han fet palesos. Es pot observar que la construcció adossada que hi havia a la dreta ha desaparegut (comparar amb la foto anterior). La frase que recordava la riuada estaria col·locada en el panel de fusta i a l’alçada dels capitells de la dreta (cercle i fletxa). Font: ACA (14/10/2011)
www.gencat.cat/aca
aca
_m
at_
17
07
9_
18
43
c v
1).
do
cx
Riu Galligants.
Sant Pere de Galligants.
Girona.
A l’esquerra del recinte del monestir es troba el riu Galligants, que limita directament amb el mateix. El pont amb escales no existia quan la inundació i, adossades a la part dreta de la façana, hi havia cases. És a dir, la part buida entre el monestir i l’edifici de la dreta de la foto estava ocupada per cases. Font: ACA (14/10/2011)
Riu Galligants.
Sant Pere de Galligants.
Girona.
Com a conseqüència de la riuada i inundació el recinte interior del Monestir va ser ocupat per una capa de mig metre de materials arrossegats per la riera de Galligants. El terra de l’interior va ser netejat els anys 1970 i va quedar 0,5 metres més baix. Veiem la diferència a la paret del fons.
Font: ACA (14/10/2011)
pont
riu Galligants
façana
www.gencat.cat/aca
aca
_m
at_
17
07
9_
18
43
c v
1).
do
cx
Riu Galligants.
Sant Pere de Galligants.
Girona.
El Galligants al seu pas per la zona immediatament aigua avall de Sant Pere. Els blocs de pisos de la dreta ocupen el mateix lloc que les cases que se’n va endur la riuada, que en total van ser 22, i 150 amb danys de diversa consideració. Però el pitjor de tot va ser la pèrdua de vides humanes que va arribar a 115 persones, o fins a 130
segons les fonts.
Font: ACA (14/10/2011)
Riu Galligants.
Sant Pere de Galligants.
Girona.
L’edifici del marge dret correspon al Monestir. El pont que veiem és posterior a l’any 1843 de la riuada. Quan es va obstruir el pas sota la muralla, les aigües van atacar el marge dret on es troba el Monestir i les cases del costat, ocasionant les desgràcies materials i pèrdua de vides ja descrites. Font: ACA (14/10/2011)
www.gencat.cat/aca
aca
_m
at_
17
07
9_
18
43
c v
1).
do
cx
Riu Galligants.
Sant Pere de Galligants.
Girona.
Part lateral del monestir que limita amb el Galligants. Aquesta va caure la nit de la riuada i l’aigua va entrar a tot el recinte. A la nau principal va entrar a través d’una porta que comunica amb el claustre. L’altura de l’aigua va assolir els 4 m i els materials d’arrossegament dipositats dins el Monestir van arribar a 0,5 m d’altura. Font: ACA (14/10/2011)
Riu Galligants.
Sant Pere de Galligants.
Girona.
Vista d’aigua amunt de la riera de Galligants des del pont. Es veu part del Monestir a l’esquerra i la muralla interrompuda donant pas a la riera. Quan va esdevenir la riuada la muralla era contínua i tenia un petit pas per l’aigua. Aquella infausta nit no va ser suficient i va taponar-ne el pas ocasionant una retenció que va pressionar i tirar part de les parets del Monestir. Les conseqüències van ser desastroses i serien recordades per les generacions successives.
Font: ACA (14/10/2011)
muralla
www.gencat.cat/aca
aca
_m
at_
17
07
9_
18
43
c v
1).
do
cx
alçada aproximada de les aigües
entrada
Riu Galligants.
Sant Pere de Galligants.
Girona.
La frase que recordava les víctimes del luctuós succés de 1843 estava escrita a la llinda que hi havia entre les dues primeres columnes que donen accés a l’interior. La línea blanca allargada marca l’altura de les aigües (4 m) d’aquella infortunada i fatídica nit del 18 al 19 de setembre. Font: ACA (14/10/2011)
alçada de les aigües
Riu Galligants.
Sant Pere de Galligants.
Girona.
Veiem l’entrada al Monestir des de la plaça. La llinda on hi havia el record de les víctimes estava entre les columnes. Veiem la de l’esquerra segons s’accedeix a l’interior del recinte. Així mateix veiem la part posterior del plafó de fusta que tapa la llinda antiga. El nivell assolit per les aigües va ser de 4 m, però 0,5 m eren arrossegalls de còdols, graves, sorres i llims que van pujar el terra del temple fins que els anys 70 ho van treure, quedant restablert el terra original que és el que veiem ara.
Font: ACA (14/10/2011)
la llinda on hi havia la frase que recordava la riuada i la seva alçada, ha estat tapada amb un plafó de fusta que des d’aquesta perspectiva no es veu.
4 m
4 m
0,5 m
llinda avui inexistent; ara hi ha el plafó de fusta del qual es veu la part posterior
www.gencat.cat/aca
aca
_m
at_
17
07
9_
18
43
c v
1
MAPES I PLÀNOLS DE SECCIONS
6,90 m 3,90
m m
Nivell de la riuada de
1843
Cota solera any 1843
Lloc on hi havia
escrita la frase que
recordava la riuada
de 1843
8,50 m
12,70 m
17,80 m 8,70 m 2,25 m 8,70 m
Cota solera actual 0,5 m: diferència entre
soleres
antic cementiri
riera de Galligants
PLAQUES, MARQUES, SENYALS O INSCRIPCIONS
D’INUNDACIONS
Riera de Galligants. Monestir de Sant Pere de Galligants.
Girona.
ME MD
PLAQUES, MARQUES, SENYALS O INSCRIPCIONS D’INUNDACIONS.
Riera de Galligants. Monestir de Sant Pere de Galligants. Girona.
lloc on hi havia escrita la
frase que recordava la
riuada de 1843
ESCALA: aproximada
La rosassa i la porta d’accés al temple estan
situades a l’altra cara oposada, doncs la secció
transversal està feta mirant aigua avall. Les
hem posat perquè és precisament a la porta on
hi havia la marca de la inundació.