ALUMNESALUMNESALUMNESALUMNESORIENTACIÓ

XARXA

APRENDRE

RECORDSSOLIDARITAT

ARTISTES

PROFESSORAT

RE

LAT

S

TIC Col

·lab

orac

ió

imaginació

GES

ESFORÇ

ÀGORALa revista del CFPA Mestre Esteve, núm. 0. Tercera etapa (2014)

amics cultura

INTEGRACIÓLLIBRESRESPECTE

ENTREVISTESARTISTES TIC

sominisCatalàCastellà

GESre

flexi

ó

EDITORIALJa teniu de nou davant vostre la revista de l’escola. Encetem una nova etapa, després dela que va portar el José Martín amb tots els col·laboradors i col·laboradores, amb aquestnúmero 0 que esperem que no us decebi.

Els coordinadors i dissenyadors d’aquest muntatge són Laia Gesti i Raúl Sáez, dosestudiants en pràctiques de Psicopedagogia i Integració Social respectivament. D’ells vaser la idea i l’empenta necessària per fer realitat aquesta nova, encara que també vella,publicació. Ara bé, en dependrà la continuïtat del fet que algú n’agafi el testimoni.

En un temps cada vegada més tecnificat, en què molts dels continguts els trobem enformat digital a la xarxa, la nostra revista no podia escapar-ne. Es així que hi haurà unaversió digital que la gent interessada podrà veure on-line o descarregar-la, però tambéfarem algunes còpies en paper, per a aquelles persones a qui els costa això del móndigital.

Hi trobareu notícies de l’escola, entrevistes a ex-alumnes, textos literaris, reflexions,receptes dolces, i moltes coses més.

Ja coneixeu prou l’escola per saber l’enorme diversitat que s’hi acull. Pensem que unacosa com la revista, així com altres espais (l’aula virtual, el bloc, els espais a les xarxessocials, Facebook i Twitter, els taulers d’anuncis de l’escola) serveixen per comunicar-nosi mantenir viu el contacte més enllà dels nostres companys de l’aula.

Penseu que l’escola és una eina viva i oberta a tothom que hi vulgui col·laborar.

Àgora Pàg. 1

Penseu que l’escola és una eina viva i oberta a tothom que hi vulgui col·laborar.Contacteu amb els vostres professors per concretar el vostre desig o feu servir l’espai quetenim a la mateixa aula virtual. Hi posarem un fòrum perquè pugueu donar la vostra opiniósobre la revista.

Li hem posat el nom d’àgora, perquè vosaltres vau votar aquest nom, perquè el nostreespai virtual també es diu així i perquè, a la Grècia clàssica, era la plaça pública on esreunia l’assemblea de ciutadans per deliberar, era el seu centre cultural, comercial ipolític. Això volem que sigui la revista (i, per extensió, la nostra escola), un lloc detrobada, d’intercanvi, d’aprenentatge. Un espai en què la gent pugui expressar la sevaopinió, exercir l’esperit crític i també el creatiu, i pugui posar a l’abast dels companysinformacions, suggeriments, i emocions.

Olga Vázquez

SOM ESCOLA VERDASer escola verda significa que ens hem compromès a tenir cura de tot el relacionat amb lasostenibilitat de l’escola i del planeta.

Reciclem el màxim sobretot envasos i paper

Estalviem energia apaguem els equips informàtics i els llumssi els fem servir

Seleccionem residus fem servir els diferents contenidors i papereres deforma adequada

Àgora Pàg. 2

Participem i informem mitjançant els/les delegats, la revista, el consellescolar

S’intenta fer compatible amb el respecte al medi ambientles assignatures, les reunions, les festes, la biblioteca, les exposicions... és unprojecte transversal que arriba a tota l’escola

L’ESCOLA A LA WEB

Recorda que pots fer-te seguidor de l’escola a les xarxes socials més conegudes(Twitter, Facebook, etc.). Només estàs a un “clic” de compartir el que vulguis ambnosaltres.Twitter : https://twitter.com/mestreesteve

Àgora Pàg. 3

Facebook: https://www.facebook.com/cfamestreesteve.sfll

ORIENTACIÓ

Àgora Pàg. 4

Generalitat de CatalunyaDepartament d’ensenyamentCFA MESTRE ESTEVESant Feliu de Llobregat

ORIENTACIÓ

Àgora Pàg. 5

I després de fer la teva formació a l’escola d’adul ts què faràs?

No saps què fer? No tens clar quin camí seguirni quins són els teus interessosprofessionals? Si no tens clar què fer, parlaamb el teu tutor o tutora. Ell o ella podràajudar-te a definir el teu projecte professional.A més a més et poden informar de pàgineswebs que et poden ajudar a prendre la tevadecisió i conèixer-te millor per tal de tenirautonomia i poder actuar sobre el teu futurvital i professional. No et quedis de braçosplegats i comença a actuar!

NOTÍCIES: SALÓ DE L’ENSENYAMENT

El passat 13 de març les nostres Psicopedagogues i l’Integrador Social van assistir a la25a edició del Saló de l’Ensenyament, on van poder veure de primera mà tota lainformació del món educatiu i les ofertes que s’ofereixen a Catalunya.

Hi havia un ventall molt ampli d’ofertes de Cicles Formatius, tant en centres públics comprivats, així com de Graus Universitaris.

El principal objectiu era recollir informació per al nostre centre i transmetre-la als alumnesinteressats en orientar-se per donar continuïtat a l’hora d’ acabar els seus estudis deGES.

Àgora Pàg. 6

Milers de joves s’han assessorat enaquest Saló.

Els cicles formatius relacionats ambsanitat, activitats físiques i esportives,veterinària i administració d'empresa hanestat els més sol·licitats pels estudiants.

Quant a graus universitaris, medicina,psicologia, biologia i infermeria han estatels protagonistes d'aquesta edició, queha fomentat l'esperit emprenedor delsestudiants, així com el seu interès per laciència, la tecnologia i els idiomes.

Un total de 65.000 persones van assistiral Saló, entre estudiants, familiars iprofessionals de l’educació.

Els serveis d'Atenció a l'Estudiant deldepartament d'Ensenyament de laGeneralitat de Catalunya i del portalEducaweb han atès més de 5.000 jovesorientant-los en els seus futursensenyaments.

Esperem l'assistència dels alumnes de lanostra escola en properes edicions delSaló de l’Ensenyament.

Cora i Laia, les Psicopedagoges del Mestre Esteve, al Saló, el dia 13 de març de 2014

NOTÍCIES: GUST PER LA LECTURA

Àgora Pàg. 7

L'escola d'adults Mestre Esteve ha participat en la XIXª edició del concurs Gust per lalectura que organitza el departament d'Ensenyament. Hem quedat finalistes en lescategories G i F.El concurs es bassa en la lectura i treball sobre les obres i els dossiers didàctics queproposa amb anterioritat el departament d'ensenyament.La categoria F consistia en realitzar un enregistrament en vídeo d'uns 5 minuts onparticipessin els alumnes dramatitzant una escena de l'obra L'autobús de la Rosa, deFabrizio Silei i Maurizio Aquarello.Els participants han estat alumnes d'instrumental: Sofia Maria Garcia, Javier Martínez,Carmen de la Cruz, Francisco Domínguez, Ana Cristina Abril, Rosario Aranda, JosefaParra, Maria Carrasco, Catalina García i Clara Sánchez.

L'ESCOLA D'ADULTS MESTRE ESTEVE FINALISTA DE LA XIX EDICIÓ

“GUST PER LA LECTURA”

NOTÍCIES: GUST PER LA LECTURA

Àgora Pàg. 8

Sinopsi del llibre:Rosa Parks es va negar a obeir al xofer d'un autobús públic, el qual volia obligar-la acedir el seu seient a una persona de raça blanca. Va ser empresonada per la sevaconducta, acusada d'haver pertorbat l'ordre. En resposta a l'empresonament de Rosa,Martin Luther King, un pastor baptista relativament desconegut en aquell temps, vaconduir un boicot contra els autobusos públics de Montgomery, en que col · laborartambé l'activista i amiga de la infància de Rosa Parks, Johnnie Carr . Aquestmoviment va acabar amb les pràctiques de segregació racial en els autobusos i vamarcar l'inici de la fi de la segregació en aquest país. El 1956, el cas de Parks vaarribar a la Cort Suprema dels Estats Units, que va declarar que la segregació en eltransport estava en contra de la constitució nord-americana. Parks es va convertir enuna icona del moviment pro drets civils. " Sempre hi ha un autobús que passa per lavida de cadascun de nosaltres. Tu tingues els ulls ben oberts: no perdis el teu“

Enllaç al video

NOTÍCIES: GUST PER LA LECTURA

Àgora Pàg. 9

El segon treball, de la categoria G, anavasobre l'obra de Jordi de Manuel Orsai.S'havia d' escriure una narració sobre laqual. El participant a sigut l’alumne JoseRamon Pareja López, de la classe de Ges1Vespre.

Sinopsi del llibre:En quina situació trobaríem uncaçatalents futbolístic, un professor dematemàtiques, un velocista bielorús o unnoiet que es deleix per jugar a laxarranca, però conegut per tothom comxarranca, però conegut per tothom comPantera Negra?En quina situacióquedarien l’esposa embarassada d’unfanàtic del Barça, un venedor de pipes del’antic estadi de Sarrià, un porter queconfessa haver-se deixat comprar, undelinqüent que vol robar les sis copes delBus dels Campions o un prestigiós àrbitreque pot ser substituït per un altrecol·legiat infal·lible?En quina situacióveuríem una final de la Copa del Mónentre Brasil i Catalunya, una aficióenfervorida pels colors de Polònia, unsdirectius organitzant un Mundial deseixanta dies o un partit celebrat de camícap a les estrelles?Sens dubte, en unasituació d’Orsai.

.

NOTÍCIES: GUST PER LA LECTURA

Àgora Pàg. 10

Treball de l’alumneA la vida prens decisions, i amb cadascuna dirigeixes una mica el rumb de la teva vida. Al'edat adulta, potser no siguin massa rellevants, però de nen et poden marcar per a laresta de la teva vida o ajudar-te. Però sobretot aquestes decisions han de ser pròpies, perno plantejar-te massa tard què hagués passat si...? com seria la meva vida si...?, onestaria si...?Els nens, després de l'escola, fan els "deures" i surten al carrer a jugar, sobretot al futbol.Així va néixer una idea entre dos amics.- I si fem un equip de futbol al barri? - Li va dir l’un a l'altre .- D’acord! Li diem als xavals del barri i, si volen, li dic al meu pare, que li agrada molt el

futbol i segur que ens ajuda.- Podem jugar contra els barris de dalt. Jo tinc amics allà i segur que volen.- Jo li diré al meu pare.El pare d'aquest nen té negoci i diners. Quan el seu fill li comenta la idea li diu:- Estaria bé, i ho podria aprofitar per fer-me publicitat si compro l’equipament.I així va ser. El va comprar i es va encarregar de tot, i a més va parlar amb l'ajuntamentper netejar una zona darrere de l'escola i habilitar un camp de futbol.Tots plegats van recollir diners per arreglar el camp i col·locar porteries i es va organitzaruna lliga entre els barris del poble .Com que no hi ha vestidors, els nens vénen canviats de casa i quan plou es posen fets unCom que no hi ha vestidors, els nens vénen canviats de casa i quan plou es posen fets unfàstic, cosa que enfada molt a algunes mares i també pares, perquè embruten el cotxequan acaben els partits.- Ja està bé, Ricardo, si tant t'agrada el futbol, per què no te’n vas a jugar a un equip encondicions? Li diu el seu pare.Ricardo és el porter de l'equip, una mica tímid i de maneres una mica amanerades,refinades diria jo, però excepcional com a porter.- Però, pare, aquí estan els meus amics i em diverteixo amb ells. Després et netejo elcotxe.- No és només pel cotxe. Tothom parla de tu, diuen que ets bo i no s'expliquen què fas enun equip de barri amb només dotze anys. Hauries d'estar en un equip de futur.La veritat és que és molt bo. Té una agilitat tremenda per a la seva edat, i uns reflexosdignes d'un gat. Despunta per sobre dels seus companys, és gairebé impossible no fixar-se en ell; la manera de volar per tallar la pilota, els penals...A la sortida del col·legi, el Ricardo i el Germán, que són molt bons amics, estan parlantde les seves coses.- El meu pare vol que deixi l'equip.- I què faràs? Ets el millor de l'equip, Si te’n vas segur que ens fiquen un munt cada partit.-Jo no me’n vull anar. A més, no sé si podria jugar en un equip federat, ja saps, entrenargairebé cada dia, dutxar-me juntament amb els companys...- I a tu què més et dóna? Són nois igual que tu. Tu pots jugar on vulguis, perquè etsboníssim i a la dutxa no veuran res que no hagin vist ja. Veuràs com se't passa lavergonya.- Si no és vergonya, és que tinc un secret, no m'atreveixo a explicar-te’l.- Va, som amics des de parvulari. Em pots explicar tot, et guardaré el secret.

NOTÍCIES: GUST PER LA LECTURA

Àgora Pàg. 11

- És que...- va dubtar uns instants abans de continuar- crec que m'agraden els nois.- Què? -va dir el Germán sense creure el que acabava de sentir - Com que t'agraden elsnois? Que ets marica? Jo mai m'ho hagués imaginat.- Crec que sí, de vegades els miro i em fixo si són guapos. No sé, m'agrada.- I jo què et semblo? -va dir el Germán rient- Sóc guapo?-No m’emprenyis, que prou en tinc. No sé què fer, però si us plau no diguis res.A la societat en què vivim, està bastant acceptada la condició sexual de cada persona,però en el món de l'esport encara hi ha molta intolerància, sobretot en les categoriesinfantils, on els nens poden arribar a ser veritables monstres i destruir un altre nen .El Ricardo, al final, va decidir fer cas al seu pare i va fer les proves a l’altre club, que erabastant seguit per observadors d'equips professionals.El dia de la prova li van fer un entrenament personal per veure les seves qualitats i vaparticipar en el partit. Ho va fer fenomenal, fins al punt que aquell mateix dia l'entrenadorva decidir fitxar-lo directament.A l’ hora de la dutxa, el Ricardo estava molt nerviós. No sabia què fer i es va quedarassegut al banc. Un dels de l'equip s’hi va fixar i va dir rient.-Al nou li fa vergonya dutxar-se, no vol despullar-se davant nostre. Va, tio! que no ensespantarem, qui més i el qui menys té la seva.Poc podia imaginar aquest noi el motiu pel qual el Ricardo no s'havia despullat encara.Es va despullar i es va dutxar. La cara se li va posar vermella de vergonya, gairebé noobria els ulls per no mirar. Tenia por que els companys es donessin compte de la sevaobria els ulls per no mirar. Tenia por que els companys es donessin compte de la sevainclinació. Però, per desgràcia, a tot arreu sempre hi ha espavilats i graciosos que nos'adonen del mal que poden arribar a fer.-Mira, s'ha posat vermell, què et passa, porter? -va dir el graciós de torn, que ja s'haviaadonat de la forma amanerada del Ricardo i volia fer la gràcia.- A veure si serà que t'agrada el que veus? -tots van riure i van seguir amb la broma.-No t'equivoquis de pilotes, porter. -deia un.-Tots contra la paret, perill. -deia un altre.No paraven de riure i el Ricardo cada vegada se sentia pitjor. No entenia a què venia totaixò. Ell no havia fet res, només volia jugar a futbol i portar-se bé amb els seus companys.Però no va aguantar. Es va ensorrar emocionalment i gairebé plorant es va posar la roba iva sortir del vestuari a la recerca del seu pare. Només tenia ganes d'arribar a casa.-Has estat fantàstic! He parlat amb l'entrenador i demà volen fer-te una revisió mèdica perfitxar-te. Diuen que no havien vist mai un noi tan jovenet amb les qualitats que tu tenscom a porter! -Li deia el seu pare emocionat.- Què et passa? Per què no parles? Digues alguna cosa.-No em passa res, pare, només estic cansat.-Sembla que no et fa il·lusió jugar en aquest club. D'aquí han sortit futbolistes que hanfitxat per equips de primera i pel que m'ha dit l'entrenador, tens futur si mantens les ganesi t’hi dediques seriosament.-Però aquí no conec ningú. Ells tenen el seu grup format i jo sóc el nou, em sentomalament.-Ets nou ara, però veuràs com fas amics. Aquí vénen molt sovint nois nous i deixaràs deser el nou.El Ricardo no sabia com dir-li al seu pare que s'havien burlat d'ell, que li feia por tornar a

NOTÍCIES: GUST PER LA LECTURA

Àgora Pàg. 12

veure aquests nois. Acabava de decidir que no fitxaria, que seguiria a l'equip del barri inomés faltava dir-ho al seu pare, però... com?L'endemà al matí, van trucar per telèfon al pare del Ricardo per concertar l'hora de larevisió per a aquella mateixa tarda.-Ricardo, fill, aquesta tarda tens la revisió al club.-No hi vull anar, he decidit quedar-me al barri.- Però què dius? Tu t'estàs sentint? Llençaràs per la borda la possibilitat de triomfar alfutbol.El pare es va enfadar molt. Va començar a cridar, a dir-li que no comptés amb ell per ares, que li havia defraudat i el Ricardo va començar a plorar d'impotència. No sabia comdir-li al seu pare que s'havien burlat d'ell i que se sentia atret pels nois.-Perdona, fill, m'he passat, però és que no entenc res. Si et passa alguna cosa, si tenspor, pots parlar amb mi, explicar-m'ho.Aquest to de veu conciliador va convèncer el Ricardo. Va començar a explicar-li el que lihavia passat el dia de la prova i es va decidir a explicar el seu secret.-A més, pare, he de dir una cosa, no t'enfadis amb mi, m'agraden els nois.-Veuràs, fill, no sóc tonto. M'imaginava alguna cosa per la teva forma de ser, però no etrendeixis, fes el que tu vulguis, però podries intentar-ho, demostrar a aquests nois que nosón millors que tu i que la teva condició sexual no és motiu per no poder ser amics.El Ricardo va acceptar. Va fitxar pel nou club i, al poc temps, un observador d’un equipprofessional el va fitxar. Ara està estudiant i formant-se com a jugador, amb un gran futurprofessional el va fitxar. Ara està estudiant i formant-se com a jugador, amb un gran futurper davant. Diuen que serà el nou Ricardo Zamora.

NOTÍCIES: DEMOCRÀCIA A L’ESCOLAEl passat dimecres 9 d’abril va tenir lloc l’elecció del títol de la nostra revista. Hi havia trestítols a escollir d’entre tots els proposats pels companys i companyes que van col·laboraroferint les seves propostes.

Els tres títols finalistes van ser: “Calaix”, “Àgora”, i “Primera persona”.

La votació es va dur a terme durant tot el dia perquè tothom tingués l’oportunitat de votar,tant grups de matí com de tarda i vespre.

Els resultats finals van deixar veure que el Títol “Àgora” va tenir molt d’èxit entre elsalumnes de l’escola, deixant en segon i tercer lloc “Primera persona” i “Calaix”respectivament. Els resultats de la votació van ser : 69 per al títol escollit, 35 per al segoni 30 per al tercer. Hem de destacar la col·laboració del nostre company Manuel Ventura,una de les nostres psicopedagoges, Laia Gesti, i l’Integrador Social Raúl Sáez.

A continuació presentem les estadístiques de votació.

ESTADÍSTIQUES DE LES VOTACIONS SOBRE EL TÍTOL DE LA REVISTA

GRUPS MATÍ GRUPS TARDA/VESPRE

INSTRUMENTAL III 6 F. PERMANENT 15

GES I 15 C. BÀSIC 12

Àgora Pàg. 13

GES I 15 C. BÀSIC 12

GES II 11 A. GS GRUP C 8

A. GS GRUP A 9 GES I 10

A. GS GRUP B 8 GES II 15

COMPETIC II 7 INSTRUMENTAL II 5

EQUIP DOCENT 6 EQUIP DOCENT 6

VOTS EN BLANC 2 VOTS EN BLANC 1

Imatges del dia de les votacions, dimecres 9 d’abril del 2014

Àgora

NOTÍCIES: DEMOCRACIA A L’ESCOLAESTADÍSTIQUES DE LES VOTACIONS SOBRE EL TÍTOL DE LA REVISTA

(GRÀFIQUES)

GRUPS MATÍ

Pàg. 14

GRUPS VESPRE

ESPAI DE REFLEXIÓ DE L’ALUMNAT

No t’has preguntat mai què fem en aquest món? Com hem arribat fins aquí? Quin sentit tétot el que passa? D’on venim i a on anirem quan deixem aquest món?Jo sí m’ho he preguntat moltes vegades i us haig de dir que, després d’anys i anys derecerca, se’m van aclarir aquestes qüestions quan va caure a les meves mans un llibreque es diu Un Curs de Miracles. Totes les meves idees, estructura mental, tot el que jopensava, sentia, moltes i moltes teories de les quals estava convençuda, se’m van veniravall.Estem vivint en un món on tot és competitivitat, on la pèrdua d’un és el guany d’un altre.Si creus que quan critiques, insultes, odies, castigues, crides, estimes, abraces, etsgenerós, compassiu, afectuós... li ho estàs fent a un altre, estàs molt equivocat, perquè aqui realment li fas tot és a tu mateix. Mai li fas res a l’altre, tot t’ho fas a tu.Aquest llibre postula que:“Res real pot ser amenaçat”. “Res irreal existeix”. “En això radica la pau interior”Estableix una clara distinció entre allò real i allò irreal, entre el coneixement i la percepció.El coneixement és la veritat i està regit per una sola llei, la llei de l'Amor. La veritat ésinalterable, eterna i inequívoca. És possible no reconèixer-la, però és impossible canviar-

DESPERTEU!!!

Àgora Pàg. 15

la. La veritat està més enllà de l'aprenentatge, perquè està més enllà del temps i de totprocés. No té oposats, ni principis ni fi . Simplement ÉS .El món de la percepció, d'altra banda, és el món del temps, dels canvis, delscomençaments i dels finals. Es basa en interpretacions, no en fets. És un món denaixements i de morts, basat en la nostra creença en l'escassetat, en la pèrdua, en laseparació i en la mort. És un món que aprenem, en lloc d'alguna cosa que se'ns dóna. Éselectiu quant a l'èmfasi perceptiu, inestable en la seva forma d'operar i inexacte en lesseves interpretacions.El que la percepció veu i sent sembla real perquè només admet en la consciència allòque concorda amb els desitjos del perceptor. Això dóna lloc a un món d'il·lusions, mónque cal defensar sense descans, precisament perquè no és real .Quan algú queda atrapat en el món de la percepció, queda atrapat en un somni. No enpot escapar sense ajuda, perquè tot el que els sentits li mostren dóna fe de la realitat delsomni.Si ens valem de la percepció per justificar els nostres propis errors, la nostra ràbia,impulsos agressius, la nostra manca d’amor, de qualsevol forma que sigui, veurem unmón de maldat, destrucció, malícia, enveges i desesperació. Hem d'aprendre a perdonartot això, no perquè en fer-ho siguem "bons" o " caritatius", sinó perquè el que veiem no ésreal. Hem distorsionat el món amb les nostres absurdes defenses i, per tant, estem veientel que no és. A mesura que aprenguem a reconèixer els nostres errors de percepció,aprendrem també a passar-los per alt, és a dir, a "perdonar".Per tant, la nostra missió és despertar d’aquest somni en què estem immersos, d’aquestapercepció errònia que tenim de les coses i de nosaltres mateixos.

Dolors Giménez. GES II TARDA

HISTÒRIA

Hi ha constància que Sant Feliu de Llobregat ha estat poblat des de fa 250.000anys, durant el Paleolític. Es van trobar eines com els còdols poc treballats a propde la masia de ca n’ Abereda.Dels quatre jaciments que es troben al Baix Llobregat, el de Sant Feliu és el mésantic.En el període del Neolític Antic, cap al 4.000-3.800 aC es van habitar les coves del’Or, situades a la muntanya de la Santa Creu d’ Olorda.Tenim constància que aquests “ santfeliuencs”, ja navegaven pel Mediterrani imantenien contactes comercials al llarg del Llobregat.Es dedicaven al conreu de cereals i llegums, al pasturatge de cabres i ovelles, i ala cria de porcs i bous.Ja treballaven amb destrals la pedra polida, cosa que els permetia la caça d’animals salvatges.El fet que a Sant Feliu no s’ hagin trobat tombes del Neolític final fa pensar en undespoblament de la zona.

Àgora Pàg. 16

HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE SANT FELIU. PRIMERA PART

despoblament de la zona.A Sant Feliu també es troben jaciments del període de l’edat de bronze i de lescultures ibèriques i romanes.Fa uns 2.300 anys, el ibèrics es van instal·lar a Sant Feliu, a les zones de lesGrases, can Miano i la penya del Moro, on s’han trobat les seves restes.Al voltant l’ any 1.100 aC, els habitants, gràcies a una agricultura basada en elscereals i una pesca molt profitosa, es van consolidar a les terres de Sant Feliu deLlobregat.Gràcies a la penetracions de pobles indoeuropeus, es van iniciar formes de vidaestables, i una forta territorialització de l'espai.Durant aquesta etapa, es van estendre les inhumacions en camps d'urnes, on elsmorts eren incinerats i les cendres dipositades en gerres enterrades en fossesindividuals.Al s. III aC. els romans es van establir a Sant Feliu. Es dedicaven a conrearvinyes, per poder fer vins i vendre’ls.Durant aquesta època, i durant part de la Edat Mitjana, la població es deia Ticiano,Tiano o Micano.S’ han trobat restes arqueològiques romanes a la Plaça de la Vila i a Mas Lluhí.Per produir i emmagatzemar el vi, el blat i l'oli, es va implantant un nou modeld'habitatge: la vil·la, que en el segle I dC s'havia imposat en tot el territori de SantFeliu de Llobregat.

Manuel Ventura GES II TARDA

CORREU

“Cuando eres adolescente no le dasimportancia a muchas cosas, entre ellas atus estudios, que son importantes porquete van a ayudar a desenvolverte en la vida.Desde aquí quiero contar mi experienciapersonal.Cuando acabé la enseñanza obligatoria,hace 30 años, quise continuar conestudios de dibujo, algo que en su día mispadres no vieron bien porque, según ellos,no tenían futuro.Pintar no tenía futuro y, como no se medio esa oportunidad, abandoné, no quiseseguir estudiando. Pero no por ello tiré latoalla, y me busqué una profesión paralabrarme un porvenir.Por ello os animo a que continuéis convuestros estudios, seguro que cada uno

Carta de una alumna Mi cartaActualmente en muchos centros educativosse agrupan distintas generaciones condiferentes preferencias, motivaciones,objetivos, etc.

En este momento estamos aquí, en laescuela de adultos, donde se mezclanpersonas de distintas culturas.

Me gustaría proponer una unión de estaspersonas para que podamos compartir yconocernos de manera lúdica.

Sería interesante crear equipos de fútbol,baloncesto, voleibol, o de cualquier otradisciplina deportiva para poder realizaractividades conjuntas y conocernos todosun poco más.

Raquel Dorado

Àgora Pàg. 17

vuestros estudios, seguro que cada unode vosotros tiene un don para algo y no losabe. Tenéis que potenciarlo y aprovecharla oportunidad que nos brinda este equipode buenos profesionales que tenemos. Yolo estoy haciendo porque no quiero que unhijo mío me pida ayuda para hacer losdeberes y no sepa qué responderle, ¿y tú?Si no participas, la vida continúa… perosin ti”.

Anónimo

Raquel Dorado

RECORDEU QUE TAMBÉ ES PODEN ENVIAR LES VOSTRES

CARTES i PROPOSTES VIA CORREU ELECTRÒNIC A

L’ADREÇA: revistamestre@gmail.com

Aprovecho el espacio que ofrece larevista para decir que me parece muyimportante tener un medio de expresiónde todos y para todos.Ya era hora de poner en marcha unaherramienta participativa donde poderdar voz a todas las personas que formannuestra escuela.Creo que es una gran oportunidad paratodos y espero que la participación vayaen aumento y se consolide el proyectoque, a mi parecer, es totalmentenecesario en el contexto en que seencuentra.

revistamestre@gmail.com

SORTIDES: CENTRAL TÈRMICAEl pasado día 15 de enero la escuela programó una visita a una de las centraleseléctricas que hay instaladas en la provincia de Barcelona, en concreto la de San Adriándel Besos.Fuimos acompañados por algún profesor de la Escuela, divididos en dos grupos.Llegados al destino, nos recibió un experto guía de la empresa y nos dirigimos a la salade conferencias, donde muy pacientemente nos explicó, a través de diapositivas, elfuncionamiento de la central.La Central es una instalación termoeléctrica de ciclo combinado, que utiliza gas y vaporde agua como fuente de energía.Esta central dispone de tres Generadores, dos de 400Mw. (nº 3 y 4) y uno (nº 5) de800Mw., que pueden suministrar electricidad aproximadamente para un millón deviviendas.La nueva central duplica, de esta manera, la capacidad de generación de Barcelona y suárea metropolitana.Estas centrales son más ecológicas que las térmicas de carbón, combinando dos ciclos:quemando gas para el calentamiento de agua (agua de mar tratada) y a la vez producirvapor que sirve para generar también energía eléctrica.

“Estas centrales son “Estas centrales son más ecológicas que más ecológicas que

Àgora Pàg. 18

más ecológicas que más ecológicas que las térmicas de las térmicas de

carbón”carbón”

SORTIDES: CENTRAL TÈRMICA

Terminada la proyección y el coloquio, elguía nos llevó a recorrer el recinto y susinstalaciones, siempre atento a nuestraspreguntas y comentarios. Estuvo muyamable. Con el casco y auriculares parapoder escuchar las explicaciones, nosmostraron los transformadores de altatensión, los generadores (uno estaba enfuncionamiento y el otro estaba enreposo), la caldera, la turbina de vapor…El conjunto de estos elementos eradescomunal. Al salir de la nave pudimosver el condensador, las instalaciones dela entrada de gas natural, la salida delagua empleada para la refrigeración delcondensador y la entrada del agua demar para refrigeración y generación devapor.La excursión ha resultado muyagradable, y nos ha recordado las

Àgora Pàg. 19

agradable, y nos ha recordado lassalidas que hacíamos cuando éramospequeños con el colegio, sobre todo porel buen ambiente entre compañeros, queha sido la tónica general de esta salida.

Para más información: endesaeduca.com

“La excursión ha “La excursión ha resultado muy resultado muy

agradable, y nos agradable, y nos ha recordado las ha recordado las

salidas que salidas que hacíamos cuando hacíamos cuando éramos pequeños éramos pequeños

con el colegio”con el colegio”

ALUMNES DE COMPETIC 2

SORTIDES: COSMO CAIXA

Àgora Pàg. 20

El darrer 13 de juny els alumnes del’escola dels cursos, GesI, GesII,Competic, Informàtica, Castellà van anar almuseu de la ciència de Barcelona mésconegut com “Cosmo Caixa”. Allà vanpoder veure moltes de les curiositats ques’hi troben com ara les seves exposicionsfixes i temporals, el bosc inundat, etc.Però el plat fort de la sortida va ser laprojecció del documental Què hi ha algú?Explorant mons més enllà del sistemasolar...El documental no va deixar interferent aningú i la sortida en general va estar forçabé.Seria molt interessant tornar-la a fer alscursos vinents.

“El 6 d’octubre de 1995 passarà a lahistòria de l’astronomia com el dia en quèes va anunciar el descobriment del primerplaneta en òrbita al voltant d’una altraestrella similar al nostre Sol. De llavorsençà, el nombre de planetes extrasolarsconeguts no ha parat d’augmentar, i unavegada més l’Univers ens ha sorprès perla seva extraordinària riquesa. Hemdescobert mons similars als del nostresistema solar, però també altres de tanexòtics que desafien la nostra imaginació”

SORTIDES: COSMO CAIXA

Àgora Pàg. 21

CRÓNICA DE UNA VISITA ACCIDENTADAMe dirijo a los lectores de nuestra nueva revista del centro, “Ágora”, a los alumnos delcentro Mestre Esteve pero, un poco más, a los responsables del centro.Recientemente hemos hecho una visita al “Cosmo caixa” para ver el planetarium, unavisita que despertó bastante interés entre los alumnos del centro. Nos apuntamosbastantes, una visita que yo recomiendo, es muy interesante todo lo que se puede ver eincluso interactuar con algunas de las exposiciones.Quedamos a una hora determinada en la estación para coger el tren. Se comprobó lalista de los apuntados para ver si faltaba alguien. Se repartió en grupos de cincopersonas las tarjetas de transporte, para la ida y la vuelta, y se decidió un responsablede dicha tarjeta, lo cual quiere decir que el que lleva la tarjeta sabe quiénes son suscompañeros de grupo o, cuando menos, sabe que tiene que pasar la tarjeta cinco veces,de que manera nadie se quede atrás, y poder detectar quién falta en un momento dado.La ida al Planetarium fue bien. Todos en grupo, “no podía ser de otra manera”. Fotogrupal a la llegada y fantástico. En la entrada nos informan los profesores responsablesque a tal hora comienza el visionado y que cada uno visite como quiera las exposiciones.Todo correcto, somos adultos y cada uno responsable de sus actos. No comentan nadade la salida. Se da por hecho que en la puerta de salida del recinto habrá una espera yun recuento de personas para asegurarse de que no falta nadie. Siempre puede haberquien tenga la necesidad de ir a los aseos, y eso precisamente es lo que ocurrió. Ungrupo de nueve personas, no una o dos personas, nueve, con más o menos afinidad,grupo de nueve personas, no una o dos personas, nueve, con más o menos afinidad,nos encontramos en el pasillo de los aseos y nos esperamos para salir juntos. Nospreguntamos dónde está el resto y nadie lo sabe. Nos dirigimos a la puerta de salidaimaginando que estarían allí, pero no hay nadie. Dos personas vuelven a entrar a ver silos ven. El resto nos quedamos esperando. El recinto es muy grande pero al mismotiempo es abierto, por lo que un grupo grande no pasa desapercibido. Pasa el tiempo yno viene nadie. Intentamos contactar por medio del teléfono y, cuando se consigue através de varias llamadas y varios recursos, porque no teníamos el numero de ningunode los profesores responsables, nos dicen que están dirección a Sant feliu, que ya estánde vuelta.Yo me pregunto ¿Dónde está la organización? ¿Para qué entregar una tarjeta detransporte para cinco personas si luego todo da lo mismo? ¿No hubiera sido máscoherente decir “señores a tal hora no vamos quedamos en tal punto, verificad por mediode los grupos si falta alguien”? , ¿Qué ha podido pasar? Nadie está exento de perderseo sufrir un mareo en el aseo. Pero lo que es inconcebible es que un grupo decidamarcharse con el beneplácito de los profesores responsables sin mirar atrás y sin saberqué medios tienen para volver. Recuerdo que las tarjetas de transporte estaban enposesión de una persona para un grupo de cinco.Un diez para el centro, por la voluntad y por la implicación en poner a nuestro alcancemedios de conocimientos, por intentar que nos formemos mejor y de paso pasar un ratodivertido, que quizás por medios propios no hubiéramos tenido.Un cero por la organización, por la más que evidente despreocupación de unosresponsables, por la falta de comunicación hacia los alumnos.Deseo que el centro se tome esta crítica como algo constructivo para que en futurassalidas no ocurra lo mismo. Se sale en grupo, se regresa en grupo. Creo que es lomínimo que se puede esperar.

SORTIDES: TALLER CONEGUEM

Dintre de les activitats de tutoria iorientació programades per l’escola i, enconcret, al taller de Coneguem els cicles,el dia 24 de març vam anar a l’ EFTEd’Esplugues de Llobregat a que ensexpliquessin els cicles formatius d’Esportsque s’hi fan. Vam anar set alumnes (sisnois i una noia, cinc de Ges 1 i dos de Ges2 i el professor en tramvia fins a l’institut.

Àgora Pàg. 22

CONEGUEM

Ens vam rebre molt amablement. Ensesperàvem i vam passar junt amb un altregrup d’un institut a la sala d’actes a on lacap d’estudis ens va informar a bastamentdel contingut, criteris de selecció,del contingut, criteris de selecció,titulacions i sortides laborals. Ladissertació va ser molt clara i extensa, almateix temps

Després vam anar a les pistes i allà dos monitors van fer una classe pràctica i moltamena de com són les classes que han d’impartir els professors d’educació física. Elsalumnes s’ho van passar d’allò més bé, a l’hora que aprenien la importància de lesactituds, l’escalfament, la seriació d’exercicis, etc. sota l’atenta explicació dels dosmonitors.

ART I ARTISTES

El passat trimestre a l’assignatura d’Art i Artistes els alumnes de GES II van deixar córrerla seva imaginació, i van aprofitar la inspiració frui de la seva immersió en el món de lesarts, per crear un bon grapat d’obres d’art.

Hem pensat que seria una bona idea publicar a la nostra revista alguna d’aquestes pecestan elaborades, i construïdes amb tanta dedicació i sensibilitat.

A més a més, també hem fet una petita entrevista a un parell dels nostres artistes!

Per començar us ensenyarem una petita mostra en imatges de les obres d’art.

Àgora Pàg. 23

ART I ARTISTES: ENTREVISTA A RAQUEL DORADO

La primera entrevista que vam fer és a la creadora de la peça “Poderoso tiempo”, RaquelDorado. La Raquel ens va explicar el procés de creació i el que li va aportar fer aquestexercici.

R.- Què va ser el primer que vas pensar quan et van proposar fer una obra d’art?

R.D.- El primer que vaig pensar va ser “faré un dibuix”, perquè pensava que no tindriagaire temps. Però en veure que tenia més temps, vaig decidir provar amb una escultura...Em vaig plantejar traslladar la idea al volum.

R.- En quina idea et bases per crear la teva peça “Poderoso tiem po”?

R.D.- La idea em va arribar quan vaig pensar en el punt en, què em trobo ara, valorant eltemps viscut i aprofitant el present. Aquí vaig veure la importància del temps, és a dir, quetots en algun punt de la nostra vida ens hem plantejat si hem aprofitat el nostre temps.Com el poder de retenir el temps ningú el té hem d’aprofitar al màxim el que tenim. D’aquíés realment d’on ve la idea de l’escultura.

R.- T’has plantejat alguna vegada parar el temps? És la teva o bra una manerasimbòlica de fer-ho?

R.D.- Si pogués sí, la meva obra reflecteix la possibilitat d’aconseguir-ho, i que en el seuefecte de retenció no deixo que s’escapi, per això està retingut...

Àgora Pàg. 24

R.- Quins materials vas utilitzar per crear la teva obra?

R.D.- El principal material que vaig utilitzar va ser estany. En caure el pes de la mà feta100% d’estany, vaig decidir utilitzar algun tipus de filferro gruixut per utilitzar-lo com aguies de la mà. Aquestes guies envoltades amb estany van soldades fixes a la base defusta. El rellotge no va ser fàcil, però em vaig recordar d’un anell rellotge que tenia casa iem va anar perfecte per a la meva escultura.

R.- Quan vas trigar en crear-la?

R.D.- No vaig trigar gaire, perquè la idea ja la tenia clara. Només havia de plasmar-lafísicament. En total hi vaig trigar tres dies.

“ Com el poder de retenir el temps ningú el té, hem

d’aprofitar al màxim el que

tenim ara “

ART I ARTISTES: ENTREVISTA A DAVID REPRESA

La següent entrevista la hi vam fer a David Represa, un company del GES II vespre, queafirma tenir molta vocació per l’art...

R.- Quina va ser la teva primera idea quan et van plantejar una obra d’art al'assignatura d’art i artistes?

D.R.- El primer que vaig pensar va ser fer una ciutat, és a dir, una obra arquitectònica..

R.- I llavors què et va portar a fer una escultura?

D.R.- Vaig pensar en el temps que m’ocuparia fer una ciutat, i era massa temps i diners.Amés a més de les dimensions. Llavors vaig fer l’escultura de “bulto redondo”, figuratiuabstracte.

R.- Què va significar per a tu fer aquesta peça?

D.R.- Expressar els meus sentiments i identificar-me amb els altres...

R.- Quins materials vas utilitzar per crear la teva obra?

D.R.- Fusta, filferro, argila, tot treballat amb les meves mans.

R.- Quan vas trigar a crear-la?

D.R.- Entre 4 i 5 hores seguides.

Àgora Pàg. 25

R.- Com et vas sentir quan vas veure el resultat?

D.R.- Satisfet i orgullós del treball realitzat

R.- Continuaràs fent obres d’art?

D.R- És una cosa que no descartaria.

“ representa el dolor, el

sufrimiento, la agonÍa “

“ És una escultura figurativa

abstracta de bulto redondo, hecha con alambre y

arcilla “

Pàg 26

ART I ARTISTES

Àgora

Alumnes de GES II vespre creadors de les obres d’art

El día 4 de abril tuvimos la ocasión de poderentrevistar a uno de nuestros ex alumnos.

Miguel Ángel Molino estudió en nuestraescuela en el curso 2010-2011. Gran lector,fanático del cine de autor y del deporte,Miguel se define como una persona normalcon muchas inquietudes.

La entrevista tuvo lugar en el actual negociode Miguel, en un ambiente distendido y conun trato muy agradable.

R.- Hola, Miguel, buenos días. Venimos ahacerte unas preguntas sobre tu paso porla escuela de adultos...

M.A.- Buenos días, si, si.. encantado devolver a recordar aquellos momentos.

R.- Bueno... ¿Qué te llevó a retomar tusestudios?

Àgora Pàg. 27

RECORDS: ENTREVISTA M.ÁNGEL MOLINO EX-ALUMNE

M.A.- Al quedarme en paro y ver que envarias entrevistas de trabajo me pedían comomínimo la ESO, me replanteé volver aestudiar. Así fue como decidí apuntarme a laEscuela de Adultos para obtener la titulación.

R.- ¿Cuál fue tu experiencia en la escuela?

M.A.- Tuve muchas experiencias positivas yaprendí mucho en varios aspectos... Meinvolucré en todas las actividades que seorganizaban, como por ejemplo el teatro, ycuriosamente participé de forma activa en larevista

R.- ¿Te ha abierto alguna puerta tener laESO?

M.A.- Para abrir mi propio negocio no me hahecho falta, pero si no hubiera tenido lasuerte de abrir mi negocio seguramente sique me habría ayudado ya que, como hecontado antes, sin la ESO no te llaman nipara hacer entrevistas.

.

“Tuve muchas experiencias

positivas donde aprendí mucho en varios aspectos”

R.- ¿Tuviste algún referente especial en laescuela?

M.A- Sí, dos. Un profesor, el cual es una delas personas más especiales para mí, y unaprofesora, aunque guardo muy buenrecuerdo de todas las personas con las que

coincidí en aquel curso. Con los dos heseguido teniendo contacto y los apreciomucho.

RECORDS: ENTREVISTA M.ÁNGEL MOLINO EX-ALUMNE

R.- ¿Dónde estás ahora, a qué tededicas exactamente?

M.A.- Ahora estoy en un punto en el quehay que vivir el día a día. Hago lo que megusta de toda la vida, ayudo a la gente aque se cuide. ¡Hago lo que me apasiona!

Se me da bien vender, sobre todo porquevendo algo que me convence, ya queantes lo he consumido yo y sé quefunciona. Quiero darle un enfoquepersonal.

“No es solo el ir a estudiar, sino que

nos hemos de involucrar”

Àgora Pàg. 28

involucrar”

R.- Miguel Ángel nos hizo unareflexión sobre la escuela deadultos: piensa y cree que no sóloes ir a estudiar y graduarse, sino quealumnos y alumnas se han deinvolucrar y participar en todas lasactividades que se organizan en elcentro, e incluso proponerdiferentes actividades pararelacionarse entre todos.

“Hoy por hoy hago lo que me apasiona y lucho por lo que siempre he creído”

ASSOCIACIÓ AMICS DE L’ESCOLA

L'associació d'amics de l'escola col·labora i participa en el centre organitzant activitatscom sortides, festes, desenvolupant projectes, promocionant intercanvis, col·laboracions iaccions solidàries. L'associació, com a espai de participació, està oberta a tota lacomunitat educativa, alumnat nou i antic, professorat, col·laboradors i voluntaris.Algunes de les activitats que realitzen són la festa de Nadal, i la Festa de fi de curs.Participa també a la resta de la ciutat a les festes de primavera, on tenen un estand perdonar a conèixer l'escola i la seva oferta formativa. També participa al Mercat solidari id’intercanvi, mercat que es realitza un cop l'any aproximadament a la ciutat. Tots elsbeneficis els donem a entitats que ho necessiten, com ara Cáritas.Dintre del propi centre es realitza una tasca molt important. Hi ha un equip de voluntarisque s'encarreguen de donar suport a alguns alumnes amb dificultats i així ajudar-los adesenvolupar les seves competències.Si vols participar, envia un correu a: associacioamics.mestreesteve@gmail.com , obé adreça’t a nosaltres dins del nostre horari d’atenció al públic, tots els dilluns de 17:30 a19:00 i te n’informarem.Totes les idees, iniciatives i col·laboracions seran benvingudes.

Pàg. 29Àgora

associacioamics.mestreesteve@gmail.com

IMAGINACIÓ: TERESA MUNTANÉ

Teresa, una alumna de GES II matí, ha querido compartir con nosotros una de susmayores aficiones y explicarnos en primera persona su evolución en el mundo dela “Repostería creativa”.

Me llamo Teresa Muntané, soy deBarcelona y tengo 27 años.Desde muy pequeña siempre meencantó dibujar, modelar y hacer todotipo de manualidades. Siempre hedisfrutado mucho de todo lorelacionado con la creatividad. Somosseis hermanos y a todos nos gusta elarte, diseñar y crear. Venimos defamilia de grandes pintores como miabuela Teresa Condeminas Soler, y miabuelo, Lluís Muntané Muns. Ambospintaron cuadros hasta los 90-95 años,así que siempre he vivido rodeada degente creativa y con grandes ideas.

Àgora Pàg. 30

gente creativa y con grandes ideas.Todo comenzó el día que descubrí laRepostería Creativa y comencé con misprimeros pasos haciendo “cookies” y“cupcakes”. Conforme pasaban losdías, me daba cuenta de que cada díadisfrutaba más y sacaba tiempo dedonde no lo tenía con tal de estarcreando todo tipo de pasteles, y cadavez crecía mi interés por saber mássobre todo este precioso mundo.Por fin llegó el día de mi primera tarta.Disfruté muchísimo y siempre larecordaré. En el gimnasio se celebraba“Halloween” con un concurso de tartas,y mis compañeros fueron los que meanimaron a presentarme; recibí elpremio a la tarta más original, lo queme llenó de ilusión.Seguí creando “cookies”, “cupcakes” ymás tartas durante más tiempo y cadavez veía más claro que queríaespecializarme en Repostería Creativacon el objetivo de dedicarme a ello.

“Siempre he vivido rodeada de gente

creativa y con grandes ideas ”

“Todo comenzó el día que descubrí la

Repostería Creativa”

IMAGINACIÓ: TERESA MUNTANÉTodo esto me llevó a hacer varioscursos en los que he disfrutadomuchísimo, conocido a grandespersonas y ampliado mucho misconocimientos. Actualmente lospongo en práctica en cada tarta y,sobre todo, sigo con la misma ilusiónde aprender cada día más.También he tenido el honor de asistira cursos de grandes artistas comoCarlos Lischetti, uno de mis artistasfavoritos.A día de hoy me dedico al 100% a laRepostería Creativa y en mí sigue lagran pasión que tengo desde el díaque descubrí este precioso mundo.Sólo me queda deciros que cadatarta que hago está hecha con todo elcariño e ilusión, pensando en el díaque os será entregada, porque, al fin

Àgora Pàg. 31

PODRÉIS ENCONTRAR MÁS INFORMACIÓN

ACERCA DE LAS ACTIVIDADES DE TERESA EN LA PÁGINA WEB DE LA ESCUELA, EN SU PÁGINA

DE FACEBOOK, Y SU PÁGINA WEB:

http://agora.xtec.cat/cfa-mestre/moodle/

https://www.facebook.com/teresamuntane

http://www.teresamuntane.com/

que os será entregada, porque, al finy al cabo, ese es el mejor momento.Muchísimas gracias por leerme.Espero que os haya gustado saberun poco más de mí y de cómocomenzó en mí esta pasión.

“A día de hoy me dedico al 100% a la Repostería

Creativa y en mí sigue la gran pasión que tengo

desde el día que descubrí este precioso mundo”

RELATS

AMOR CEC

Sempre que el veig, el cor em batega amb força. Quan ens creuem als matins al'ascensor els seus ulls foscos, inexpressius, esmorteïts...amb la mirada apagada iespantadissa em captiven. La seva boca de llavis prims, ressecs, que amaguen aquelladentadura torta, corcada i marronosa m'encaterina. El seu nas ample, les seves cellesespesses, els seus pòmuls caiguts...Déu meu, quin home !Al migdia, a l'hora de dinar sempre intento seure-hi a prop per observar-lo curosament ino puc evitar fixar-me en la seva pell blanquinosa, aspra, granelluda...i en els seuscabells llargs, mal tallats, despentinats, greixosos...Com m'agradaria poder amanyagar-los !A l'hora de plegar sempre intento marxar després que ho faci ell, per poder veure desde la finestra com va amb el seu cos gras i camacurt cap al metro, amb aquell caminargarrell, feixuc...Ho donaria tot per poder anar agafada del seu braç !Quan el sento parlar amb els clients...la seva veu cridanera amb aquell to despectiu ibarroer...em fa tremolar...La seva solitud envers els companys em fa patir... Cap d'ells el coneix com el conec jo.Que no ho veuen que si és desagraït, esquerp i rondinaire és per què s'ho mereixen ?Enveja, és el que tenen ! Voldrien ser com ell...però mai ho seran...

Montse Blay GES II Matí

Àgora Pàg. 32

MALDITO TIBURÓN“Otro fin de semana sin salir de casa”. Esta vez se lo dije a Felipe mi actual marido, y élme contestó que este fin de semana sí iríamos a la Costa Brava. Llegó el viernes e hicelos preparativos para ir a la playa. Estaba muy contenta con el evento. Al día siguiente fuila primera en levantarme y, a las seis de la mañana, me tomé un café con leche. Oí quese levantaban Felipe y los niños. Entonces les preparé el desayuno y fuimos rumbo a lacosta, mientras a los niños se les oía cantar en el asiento trasero.Llegamos sobre las 10 de la mañana. Anduvimos cerca de la orilla del mar, descargamoslas cosas, las toallas, la sombrilla y la nevera.Disfruté de un rato agradable hasta que uno de mis hijos, el más pequeño, se escapó demi vista y, cuando quise darme cuenta, estaba en el agua. Traté de atraparlo pero corríamás que yo. Y cuál fue mi sorpresa al ver que estaba cerca de un escualo de grandesdimensiones.Empecé a gritar fuertemente. La gente se acercaba a mí para ver lo que ocurría. Curiososy asustados me miraban, pero no hacían nada para ayudarme me oyó un socorrista. Medijo que me tranquilizara, que no pasaba nada, que todo estaba controlado. Fue en buscade mi hijo mientras yo tranquilizaba a su hermano. El socorrista, al volver con el niño, medijo que no me preocupara, ya que el tiburón era de plástico, que lo utilizaban loscientíficos para sus investigaciones. “Ay”, pensé, nerviosa como estaba, “maldito tiburón,aunque sea de plástico”.

Manoli Tejedor GES II Matí.

Àgora Pàg. 33

NUNCA ES TARDE PARA APRENDER

Si hacemos caso a nuestros libros de texto, el ser humano nace, crece, se reproduce yfinalmente desaparece.Nuestra misión es hacer que ese lapso de tiempo se convierta en un procesoenriquecedor e interesante y no ponernos plazos de utilidad ni fechas de caducidad. Porlo tanto y, como digo en el título, “nunca es tarde”.Generalmente, nuestro proceso formativo se inicia en nuestra época más tierna y joven yno se suele prolongar más allá de la treintena.Craso error. El tiempo del que disponemos es un maravilloso regalo y considero que noexiste actividad más productiva que utilizar el precioso tiempo que nos sobra enenriquecer nuestro equipaje cultural.Aprender cuando somos mayores implica un plus de ilusión y ganas de vivir. Acceder alas clases, estudiar, examinarnos y relacionarnos con otros compañeros que tienen lasmismas inquietudes.Nuestras vivencias y experiencias conseguidas a través de muchos años de lucha diariase verán enriquecidas con los nuevos conocimientos obtenidos en el plano cultural yformativo.Las escuelas para adultos resultan un maravilloso complemento. Nos inculcan de nuevoese olvidado sentimiento infantil. Preparar los libros, hacer los deberes, comprar lápicesy bolígrafos y, por qué no, hasta un plumier.

RELATS

y bolígrafos y, por qué no, hasta un plumier.En casa se puede llegar a escuchar la siguiente frase: “Mamá, apresúrate que llegastarde a clase”.Aquí vemos cómo se completa el círculo.Nunca es tarde para aprender.

Tris Competic 2

En psicología, la memoria es la capacidad para almacenar, retener y recordarinformación.Los recuerdos son solo impulsos eléctricos en nuestra cabeza, colores, olores,imágenes, buenos y malos momentos vividos en tiempos lejanos y cercanos, todoalmacenado en un disco duro de emociones que siempre está conectado a nosotros dealguna manera.Para mi los recuerdos son lo único que nos queda de algo que hemos perdido parasiempre sin darnos cuenta, porque nos gusta remontarnos a aquellos momentos de vezen cuando para volver a revivir algo que nos hizo felices.Me gusta recordar, aunque luego no puedo evitar pensar en lo rápido que pasa el tiempoy si esa fue la mejor manera de gastarlo.

XXX

“Me pregunto si los recuerdos son algo que tenemos o algo que hemos perdido”

Àgora Pàg.34

Cómo me quemé la pierna

Todo empezó un viernes de 1978 por la tarde. Yo tenía entonces 12 años y hacia 6meses que había muerto mi padre. Pensarás, ¿qué tiene que ver la muerte de mi padrecon quemarte la pierna? Pues que mi madre estaba destrozada y a mí casi tienen queamputarme la pierna derecha. Imagínate la situación, se le muere el hombre al que másquería y al idiota de su hijo casi tienen que amputarle una pierna por gilipollas einconsciente, sobre todo lo segundo.Como ya te cuento más arriba, era un viernes por la tarde del mes de marzo y era laprimera vez que hacía pellos en el cole . Subí a buscar mi macuto y de vuelta a casa, enun descampado cerca del cole, vimos un coche semidesguazado con el maletero sinabrir, matrícula de Bilbao. En la imaginación de cinco niños aquel coche podía estarrelacionado con ETA y el maletero cargado de armas.Abrimos el maletero y no había armas, pero sí dos garrafas de cinco litros, una de gasoily otra de gasolina. La garrafas eran de plástico.Primero quemamos la de gasoil y no pasó nada. Entonces yo escondí la de gasolina ynos fuimos cada uno a su casa a dejar los macutos. Quedamos en vernos en el mismositio al cabo de media hora.Llegué a mi casa y mi madre estaba preparando a mi hermana pequeña para irnos aBarcelona. Yo le dije a mi madre: ¡sí, sí! ¡Ahora mismo vuelvo!

RELATS

Barcelona. Yo le dije a mi madre: ¡sí, sí! ¡Ahora mismo vuelvo!Me marché al punto de reunión para quemar la segunda garrafa. La saqué de donde latenía escondida y empecé a quemar gasolina y, cuando le quedaba una pequeñacantidad, la dejé en el suelo. Cuando me alejaba, la boca de la garrafa continuabaardiendo. Una señora me llamó la atención y me hizo ver que algún otro niño podíaquemarse con ella. Ni corto ni perezoso, le di una patada, y antes de volcarse la garrafayo ya estaba ardiendo. Gracias a un amigo, que reaccionó con frialdad, salvé la vida y lapierna.PD: en mi vida he pasado tanto miedo y no por perder la pierna, porque yo no eraconsciente de la gravedad, sino por la situación de verme ardiendo. No fue miedo, sinopánico.

Fco. Javier Morales García GES I MATÍ

Àgora Pàg. 35

OPINIÓ

Miles de familias en España, sin ningún ingreso en sus cuentas, tienen que vivir consus hijos en casa de los abuelos, con la poca pensión que les ha quedado, porque loshan echado de sus viviendas por no poder pagar las facturas imprescindibles y lahipoteca. Mientras, la santa sede está ingresando una cantidad nada despreciable, deentre 7.000 y 10.000 millones de euros anuales entre la casilla de la X de ladeclaración de la renta de algunos simpatizantes, el cepillo de la iglesia, lasdonaciones de sus fieles, la asignación del estado y algún sitio más que se me escapa.Y, además, este pastizal de dinero queda exento por la ley de pagar todos losimpuestos que a cualquier ciudadano de a pie se le reclama no sólo de sus templos deculto, sino también de los pisos, casas, edificios, escuelas, locales, terrenos, etc, quepueden llegar a tener.Si se le cobrara a la Iglesia los impuestos de todo los bienes e inmuebles que tiene, noharía falta recortar en educación, en sanidad y en la ley de dependencia.

Javier Regalado GES I MATÍ

CON LA IGLESIA HEMOS TOPADO

Àgora Pàg. 36

OPINIÓ

¿Cómo es posible que en pleno siglo XXI se pueda llamar a toda una infanta adeclarar como imputada ante un magistrado?. ¡Dónde vamos a llegar!. Nos dicenhace unos años que este desagradable incidente se iba a producir y nohabríamos salido de nuestro asombro. Imputada, ¿por qué? Por delitos fiscales yblanqueo de capitales, vaya sandez. ¿Quién no ha ocultado algunos “eurillos” a lahacienda pública?. Si todos sabemos que en este país hay mucha gente quetrabaja en negro para evitar pagar al fisco y así poder sobrevivir. ¿O quién no haadquirido un objeto ilícitamente y lo ha vendido con una factura para que el dinerode esa venta sea lícito y poder dar de comer a su familia que casi se estámuriendo de hambre?. Sí señores, casi, porque todavía están vivos. A estos nose les imputa ni acusa, se van de rositas , y un juez, por un insignificante indiciode sospecha, imputa a la infanta. Menos mal que no la acusa. Si no, tendría quedecir toda la verdad. Esto es una caza de brujas.

Javier Regalado GES I MATÍ

CAZA DE BRUJAS

Àgora Pàg. 37

OPINIÓ

TICHoy en día la tecnología avanza a una velocidad de vértigo y cada vez son máslas utilidades que nos ofrece. Podemos hacer cualquier trámite, compra, reserva,comunicarnos con cualquier parte del mundo a cualquier hora y desde cualquierlugar.Los jóvenes, con gran diferencia, son los que más dominan las nuevas tecnologíasy saben sacarles un mayor partido, pero al mismo tiempo, y muchas veces sindarse cuenta, se ocultan tras ellas y pierden la capacidad de comunicación en elmundo real. Hay muchos jóvenes que prefieren hablar con sus amigos a través desu ordenador personal y pasarse el día jugando a juegos “on-line” en la red sinimportarles nada más.Personalmente creo que las nuevas tecnologías son positivas para los jóvenes ysu creatividad, y muy útiles para aprender, pero a su vez son un arma de doble filoque muchas veces puede crear pequeños “monstruos asociales” que no encajanen ningún grupo, a menos que sea del “Facebook”

X=0

La gent sense adonar-se’n es troba sota una pressió desmesurada de la publicitat.Encara que nosaltres no tenim res a veure amb tot això, indirectament ens estàafectant. Apareix en tots els mitjans de comunicació, ja sigui premsa escrita, ràdio,televisio´, internet, etc.També la tenim cada dia en els transports públics i penjada dels edificis de la nostraciutat.És com un “faquir” amb la seva serp, és un cant inaudible que entra, al nostre capsense que nosaltres podem fer-hi res. És impossible veure una pel·licula sense queet posin gairebé una hora d’aquests anuncis que no se semblen en res a la realitat, ino cal parlar dels “pop-ups” que surten del no res quan visites moltes pàginesd’Internet.Em semblaria molt bé que la gent sapigués el que hi ha darrere de tota la publicitatque el seu cervell està absorbint sense voler, que cada vegada que cliques en un“banner” d’aquests, algú, en alguna part del món, està guanyant calers a la sevacosta.Realment nosaltres, la gent normal, som per als senyors de la publicitat com ratesde laboratori i no paren d’experimentar i mirar quina és la manera més subtil, bonicai acurada de treure’ns el màxim profit possible.

Demà, (00/00/00)

LA PRESSIÓ DESMESURADA DE LA PUBLICITAT

GRÀCIESGRÀCIES