Presentaci. Dolors Lamarca. p. 3

Ja hi som. Dola Tormo i Francesco Ardolino. p. 4

Larxiu Joan maragaLL de La bibLioteca de cataLunya: LLoc de memria i centre documentaL. Dola Tormo. p. 5-9

maragaLL i LexPosici sunyer. Jaume Gens. p. 11-18

Joan maragaLL com a Lector i traductor deLs fragments abans que surti eL soL i de LimmacuLat coneixement daix parl zaratustra. Heidi Grnewald. p. 19-34

La ParadoxaL Presncia de Labsent haid. Carles Miralles. p. 35-40

normes de Presentaci doriginaLs. p. 41-43

nm. 0, 2011ISSN 2014-3818

Estudis maragallians

Butllet de lArxiu Joan Maragall

DirecciFrancesco Ardolino, Universitat de BarcelonaDola Tormo, Biblioteca de Catalunya

Consell de redacciGlria Casals, Universitat de BarcelonaJordi Castellanos, Universitat Autnoma de BarcelonaJoana Escobedo, Biblioteca de CatalunyaFrancesc Fontbona, Biblioteca de CatalunyaLlus Quintana, Universitat Autnoma de BarcelonaEugnia Serra, Biblioteca de Catalunya

SecretariaRosa Estruch, Universitat de BarcelonaMarta Font, Universitat de BarcelonaMeritxell Talavera, Universitat de Barcelona

Comit cientficCsar Calmell, Universitat Autnoma de BarcelonaCarme Gregori, Universitat de ValnciaGiuseppe Grilli, Universit degli Studi Roma TreMaria Llombart, Universit de Paris 8 Vincennes-Saint-DenisJordi Mal, Universitat de LleidaCarles Miralles, Universitat de BarcelonaIgnasi Moreta, Universitat Pompeu FabraJosep-Maria Terricabras, Universitat de GironaEliseu Trenc, Universit de Reims Champagne-Ardenne

Periodicitat anual

Edita:Biblioteca de CatalunyaDL B-31540-2011

A la portada: reproducci de la matriu del segell de lacre de Joan Maragall

@ dels textos: els autors@ de ledici: Biblioteca de Catalunya

Hospital, 56 08001 Barcelona

Heus aqu el nmero zero dHaid, el Butllet de lArxiu Joan Maragall, una revista de fa temps somiada i que la manca de recursos econmics i de personal retenien en el calaix dels projectes.

La publicaci en format digital que significa labaratiment de costos i la collaboraci en el projecte de Francesco Ardolino, en el pla intellectual, i dEugnia Serra, en el tecnolgic, han perms el naixement daquesta revista que, de fa anys, la directora de lArxiu Joan Maragall, Dola Tormo, shavia proposat.

Posats a abandonar la publicaci tradicional en paper, ens podem preguntar si t sentit presentar una revista en lnia. No fra millor crear i mantenir un bloc, un wiki, pensar en les micropublicacions? Una re-vista per s el mitj ms adient per promoure la investigaci i laprofundiment sobre els coneixements i a la vegada mantenir un contacte peridic amb els interessats i estudiosos que, daquesta manera, tamb reben notcies desdeveniments relacionats propers o passats. Quan sentra en aquesta dinmi-ca la publicaci s viva, sintegra plenament en el dia a dia de la societat i, en el nostre cas, fa present la figura de Maragall i de lArxiu Maragall.

Laparici de la revista Haid s un dels esdeveniments de lany Maragall; el mitj ms idoni per perpe-tuar linters que desperta Maragall al cap de cent anys de la seva mort.

De la m de Dola Tormo i Francesco Ardolino, tndem impulsor del projecte, i amb la traa en ledici dEugnia Serra, Haid neix oferint una plataforma senzilla i de qualitat que vol fugir de la superficialitat per potenciar el rigor i lanlisi.

Cal celebrar laparici de la nova revista i animar els seus impulsors perqu mantinguin viu el compro-ms de continutat.

Dolors Lamarca Directora de la Biblioteca de Catalunya

Presentaci

3

Leonardo Sciascia envejava als francesos el fet de tenir comunitats de lectors fidels que es formaven al voltant del nom dalguns escriptors: aquestes associacions damics les considerava com a senyals duna civilitzaci intellectual gaireb desconeguda als italians. Per la veritat s que, desprs de la seva mort, es va constituir el grup Amici di Leonardo Sciascia.

Ara b, entre els estudiosos, la creaci duna revista destudis monogrfics dedicada a un autor s una prctica freqent que no es limita a cap frontera nacional. Els exemples sn massa nombrosos i hom podria citar ttols que van des dels European Joyce Studies fins a LAnne balzacienne, des de lAnuario de estudios cervantinos fins al Goethe-Jahrbuch, i quants ms shi podrien afegir sense sortir del vell continent. Tanmateix, als Pasos Catalans aquesta frmula no sovinteja. Dexcepcions nhi ha, i sn remarcables: noms cal mencionar lAnuari Verdaguer o Indesinenter. Anuari Espriu. I s lgic pensar que les intencions que van endegar aquestes dues revistes no deuen haver estat gaire diferents de les que han impulsat el projecte que aqu presentem.

Haid. Estudis Maragallians pretn ocupar un espai buit i oferir, per primera vegada, una contribuci peridica als estudis sobre Joan Maragall i el seu temps. Amb la qual cosa, t la intenci de ser no tan sols un nucli aglutinador dels articles sobre la figura i lobra del poeta, sin tamb una plataforma que proposi un seguit de reflexions, anlisis i punts de vista sobre les diverses activitats culturals, literries i artstiques que van caracteritzar les dcades a cavall dels segles XIX i XX. Sense oblidar, altrament, lespai de la recepci, les influncies o les recuperacions tardanes de la poesia i el pensament de Ma-ragall que shan produt fins als nostres dies. Perqu la proposta dHaid va ser engendrada i estructu-rada dins les parets de lArxiu Maragall i, daquest centre, vol ser-ne portaveu i butllet, i representar-ne una porta oberta cap a la contemporanetat.

La revista, en format electrnic, es publicar un cop a lany. A propsit daix, remarquem letiqueta de nmero 0 amb la qual emprenem aquesta aventura. No es tracta dinseguretat ni de falsa modstia: per una banda, no podem ajornar aquest naixement ms enll de la celebraci de lAny Maragall; per laltra banda, era millor comenar a poc a poc, quasi de manera experimental, per tenir el temps de canviar, modificar o rectificar els defectes que anirien manifestant-se abans de consolidar un model. Aix, doncs, a partir del nmero 1 desplegarem uns apartats amb unes diferenciacions clares entre articles, ressenyes i altres estudis; obrirem una secci reservada a les cases museus; i, finalment, intentarem dialogar, a travs dentrevistes, converses o altres formes semblants de comunicaci, amb escriptors, msics, artistes i gent de cultura que vulguin compartir amb nosaltres la seva lectura dels textos maragallians.

Ja hi ha ametllers florits! s bona aquesta terra nostra, i s bona sobretot pel cel que t al damunt!.

La Direcci

Ja hi som

4

Resum:

Aquest article vol oferir una presentaci general de lArxiu Joan Maragall de la Biblioteca de Catalunya, lloc de memria i centre de documentaci del poeta del qual pren el nom. Hom hi resumeix una breu histria de lArxiu des de la seva fundaci fins als nostres dies i es passen en ressenya les ltimes activitats del centre.

Paraules clau: Maragall, Literatura catalanaS. XIX-XX, Modernisme, Arxiu Joan Maragall, Biblioteca de Catalunya, Centre documental literari, CatalunyaHistria, Cases descriptors.

Abstract:

This article offers a general introduction to the Joan Maragall Archive at the Biblioteca de Catalunya (Library of Catalonia), site of remembrance and documentation centre for the poet from whom it takes its name. A brief history of the archive is given from its foundation to the present day and the most recent activities of the centre are reviewed.

Key words: Maragall, Catalan literature19th-20th centuries, Modernism, Arxiu Joan Maragall, Biblioteca de Catalunya, Writers houses, Literary documentation centre, CataloniaHistory.

Quan Rosa Gorina de Maragall estotjava amb cura el primer quadern de beceroles del seu fill petit, po-sava, sense saber-ho al casalot vuitcentista del barri de la Ribera de Barcelona on vivia la famlia del poeta, la primera pedra del que, en aquest moment, s lArxiu Joan Maragall de la Biblioteca de Ca-

talunya. Cent cinquanta anys han transcorregut, per encara avui podem admirar la petita collecci dels primers quaderns descola, de qui ms tard influiria amb els seus articles de fons sobre els seus conciutadans des de les pgines del Diario de Barcelona.

El fons de lArxiu primer cabia en una capsa, ms tard, en en-grandir-se, pass a una prestatgeria familiar prop dels llibres de coberta de pergam tou dels avis i dels llibres dels comp-tes fets del pare; a poc a poc, en el decurs del temps, va ser ubicat en altres mobles i traslladat a diversos pisos, sempre creixent en nombre i en qualitat. Avui aquest fons documental, que sinici amb una llibreta de calligrafia infantil, compta amb 25.000 documents i s consultable a la pantalla lluminosa de lordinador de qualsevol que vulgui acostar-shi.

Els primers intents descriptura a tinta dun infant del s. XIX han

Haid, nm. 0, 2011 p. 5-9

5

doLa tormoCap de lArxiu Joan Maragall

Larxiu Joan maragaLL de La bibLioteca de cataLunya: LLoc de memria i centre documentaL

Joan Maragall (1903)

florit tan bellament que han esdevingut un llegat inestimable per a la majoria dels seus lectors, els quals, en recompensa agrada, lhan volgut elevar a la categoria de patrimoni documental nacional mantingut i salvaguardat a expenses pbliques, per a cincia i gaudi de tothom.

Patrimoni t larrel en la paraula pater, i semnticament fa referncia a lherncia rebuda del pare. No qualsevol herncia mereix lapellatiu de patrimonial, sin que ha de referir-se a quelcom de molt ric i de gran importncia i, per aix, susceptible de ser transms a les segents generacions. LOrganitzaci Internacional de Museus i Professionals (ICOM, de langls International Council of Museums), dirigida a la conservaci, manteniment i comunicaci del patrimoni natural i cultural del mn present i futur, tangible i intangible, especifica que patrimoni cultural s qualsevol cosa o concepte que sigui consi-derat de valor esttic, histric, cientfic o espiritual. Larxiu personal del poeta es pot acollir perfectament a aquesta definici de marc cultural internacional. El que el nostre poeta ens ha deixat mitjanant el que ara es configura sota el nom dArxiu Joan Maragall t, a ms, la consideraci de nacional pel fet dhaver-se emmotllat en unes coordenades que poden ser considerades fonamentals per reconixer una cultura i els seus integrants.

Va ser Joan Anton Maragall i Noble qui va crear lArxiu com un centre documental especialitzat ubicat en les mateixes estances on va viure la seva famlia. Una vegada prescrits els drets dautor sobre lobra del seu pare, Joan Anton Maragall, essent ja molt gran, va emprendre lesfor gegant de transformar el que era un llegat familiar en un arxiu pblic, tant per assegurar-ne la inviolabilitat i el manteniment, com per donar a conixer la figura del poeta. Va traar les lnies organitzatives i legals que ms tard, i en mans de responsables de lAdministraci, serien perfeccionades per catalogar el material a fi dadaptar-lo a les normatives dintercanvi.

En data de 25 dabril de 1994, el Sr. Joan Anton Maragall va fer donaci, davant notari, al Sr. Josep-Manuel Basez, Director General de Patrimoni de la Generalitat, en funcions, del segent llegat:

Duna finca urbana de planta baixa, de 273 metres quadrats, al carrer Alfons XII, nmero 79, segona porta, de la seva propietat.

De larxiu del seu pare, per llegat de la seva mare, i prvia renncia dusdefruit dels seus ger-mans.

Del mobiliari, quadres i objectes dart, propietat de les seves germanes, Helena, Clara i Anna Maragall.

El document de la donaci expressa la finalitat que aquests tres blocs formin una sola herncia i siguin destinats a lestudi de lobra de Joan Maragall i de la cultura catalana de la seva poca sota la deno-minaci dalmenys dues paraules: Arxiu i Maragall.

s significatiu que, en aquest document notarial, el mobiliari i els quadres tinguin el doble de valor que el fons documental. En canvi, la Generalitat, amb bon criteri, prioritz la consideraci del fons documen-tal en entendre que aquest tenia un carcter nic de recull o de collecci, irrepetible i molt valus. El va posar en custdia sota el marc legal del Sistema Bibliotecari de Catalunya, Llei 4/1993, del 18 de mar, i ms especficament li va assignar la categoria duna de les Seccions de Reserva de la Biblioteca de

Dola Tormo. LArxiu Joan Maragall de la Biblioteca de Catalunya: lloc de memria i centre documental

6

Catalunya perqu queds assegurat tant laugment del fons com la seva preservaci i difusi, i amb la cobertura mxima de qualsevulla normativa.

Actualment, aquesta secci de la BC, ubicada al carrer dAlfons XII, nm. 79, 2a porta, de Barcelona (just al costat de Plaa Molina), s una unitat dinformaci patrimonial cohesionada basada en la relaci de la collecci personal dun escriptor i lexposici permanent dels mbits privats on va viure: lloc de memria reverencial i alhora centre destudi. Aix, doncs, lArxiu Joan Maragall t tres vessants princi-pals:

Centre documental.

Exposici permanent.

Activitat de difusi.

Com a centre documental o biblioteca es-pecialitzada, els 25.000 documents perso-nals dels quals disposa sn diversificats en: manuscrits, impresos, iconografia, en-registraments sonors i audiovisuals, mate-rial darxiu i collecci de lliure accs. En general, tot el fons ha crescut de manera harmnica i en quantitat considerable. Lor-

ganitzaci dels documents encara conserva el rastre de quan van ser la matriu de les Obres Completes de Joan Maragall; els topogrfics, tot i haver estat simplificats i homogenetzats, recorden lantic ordit, que remetia als mobles dantiquari que hom pot veure en lexposici permanent a la casa del poeta. A dia davui, tots els impresos estan catalogats i bolcats al catleg de Biblioteca de Catalunya (i tamb al Catleg Collectiu de les Universitats de Catalunya, CCUC). Els originals del poeta, lepistolari creuat i lobra literria, han estat escannejats i posats a labast de tothom dins de les colleccions digitalitzades de la BC. I tamb cal esmentar una galeria de retrats i altres imatges i objectes relacionats.

L Arxiu t com a missi recollir, conservar i difondre la bibliografia i la biografia del poeta, aix com vetllar pel seu manteniment. Per assolir aquest ampli ventall de responsabilitats, a banda dels serveis trans-versals dels equips tcnics de la BC, tamb gaudeix de lassessorament professional i pressupostari del Departament de Cultura.

La consulta daquest llegat ha estat i s cada dia ms un element imprescindible per als investigadors que sendinsin en lestudi no noms de lautor o de la persona Joan Maragall, sin tamb de la seva poca, en qualsevol de les disciplines. Des de lArxiu shan generat tesines, tesis, llibres, articles de di-aris, per tamb shan fet fotocpies de La vaca cega per ser recitades el dia de Nadal, o sha repro-dut la partitura dO, Magali, ma tant amado perqu una jove soprano la cants com a present de noces.

Tot documentalista al crrec de la collecci ha pogut percebre immediatament lexistncia de llacunes en la seva constituci. Latzar, els conflictes i la mesquinesa han esporgat, mutilat i disminut una col-lecci que podia ser modlica i exhaustiva, ats el meticuls ordre de treball dun poeta que, a ms a

Haid, nm. 0, 2011 p.5-9

7

Arxiu Joan Maragall

ms, va dur una vida aparentment sense trasbalsos notables. Tanmateix, aquesta manca de comple-tesa no ha de sorprendre ni ser motiu de gran preocupaci, ja que es tracta duna condici constant en aquestes colleccions, sotmeses a lacci del temps i dels homes. Ans al contrari, conixer-ne les llacunes s ms til per esperonar tant el professional bibliotecari com linvestigador, i per engrescar-los en la labor de recerca de les absncies evidents i tamb daquelles altres no advertides, i que, com cireres enllaades dins una cistella, sorgeixen a mesura que avana el treball.

La collecci personal, que representa el contingut essencial duna casa dun escriptor, es troba ubicada en contenidors es-pecfics caixes fortes, llibreries mbils, caixes de mides espe-cials i materials per a emmagatzematges especfics per a cada suport dinformaci desats en estoigs moderns, repartits arreu per la casa de forma dissimulada als ulls del visitant. Sha optat per aquesta soluci de respecte extrem de la memria, perqu es volia deixar intacta latmosfera fin de sicle de les cambres, que esdevenen per se una exposici permanent on desenvolu-par activitats de difusi cultural, entre les quals cal assenyalar les visites guiades que sn obertes a tota mena de pblic.

Un dels principals allicients de la visita a la casa on va viure una persona illustre fra, potser, que shi arribs desprs dun llarg periple dinters i complicitat del visitant vers lobra daquella per-sonalitat a la llar de la qual singressa. El pelegrinatge es troba aix gaireb sempre motivat per un progressiu i cobejat desig de coneixement, de tal manera que, al final del trajecte, les coses que es contemplen paper de les parets, color de les cortines,

objectes descriptori, atmosfera ntima de les estances semblen obrir-se noms uns minuts per donar pas al visitant, i quedar, altra vegada, closes per covar-hi el record; totes es veuen transfigurades per lemoci de qui les percep com a accs a un coneixement ms profund.

A banda daix, i independentment del respecte vers lexperincia individual de cada un dels visitants, lArxiu ofereix un programa dactes molt variat: presentaci de llibres, conferncies, lectura de poemes, celebracions commemoratives, exposicions, rutes literries, etc.

Seguint les recomanacions europees en matria de promoci de fons documentals i cases descriptors, hom sesfora per organitzar aquestes manifestacions conjuntament amb altres institucions culturals afins; tamb sintenta potenciar en tot moment la hibridaci dusuaris diferents amb un ample ventall de conferenciants que ofereixen diverses claus interpretatives dels textos a la llum de les inquietuds de les noves generacions, sense deixar de resseguir una lnia clssica del que hom vol trobar en la casa modernista que fou la residncia familiar de Joan Maragall.

La commemoraci de lAny Maragall 2011 ha representat, per a lArxiu, un moment dexigncia i un repte engrescador; amb la qual cosa, a lentorn de la figura de poeta, shan organitzat esdeveniments

Dola Tormo. LArxiu Joan Maragall de la Biblioteca de Catalunya: lloc de memria i centre documental

8

Postal de Joan Maragall a Maria Maragall i Noble

varis, com ara: concerts de msica de cambra (Els dimarts de Maragall: msica i literatura); un cicle de lectures comentades (IV cicle de lectures i anlisi de poemes i escrits de Joan Maragall); una ruta literria per Ciutat Vella, per visualitzar la Barcelona del XIX a travs dels ulls de Verdaguer i Maragall (Verdaguer i Maragall: altures i senderes); i, finalment, la publicaci electrnica de la revista Haid. Estudis maragallians.

N. B.: Les xifres de manteniment i ds que fan referncia a lArxiu estan publicades a la Memria anual de la BC, i a la BC en

xifres. Pel que fa a la bibliografia especfica de lArxiu, vg. BIBLIOTECA DE CATALUNYA, Casa Museu Joan Maragall, 2004, i cf.

la informaci que es troba a les pgines: i .

Concert al jard de lArxiu Joan Maragall

Haid, nm. 0, 2011 p.5-9

9

10

11

Resum:

Aquest article proposa una anlisi de lesttica de Joan Maragall a partir de la lectura de la crtica que va fer del quadre Pastoral de Joaquim Sunyer. Intenta demostrar com les constants ideolgiques de caire neoromntic i la influncia de lidealisme alemany, que ja shavien anat consolidant al llarg dels escrits del poeta, es confirmen en aquest text que va escriure el darrer any de la seva vida.

Paraules clau: Maragall, Sunyer, Modernisme, Noucentisme, Pastoral, Esttica.

Abstract:

This article analyses Joan Maragalls aesthetics by means of a reading of his critique of the picture Pastoral by Joaquim Sun-yer. He shows how Neo-Romanticist ideological constants and the influence of German idealism, which had been consolidated throughout the poets career, are reaffirmed in this critique which he wrote during the last year of his life.

Key words: Maragall, Sunyer, Modernism, Noucentisme (Movement), Pastoral, Aesthetics.

Si hom busca a la xarxa informaci sobre Joaquim Sunyer, el cercador immediatament ens remet a diverses fonts algunes de les quals fan referncia al quadre Pastoral i al comentari que en va fer Joan Maragall a la revista Museum el juliol de 1911.1 Larticle de Maragall feia una interpretaci molt sui ge-neris de la pintura Sunyer i desconec fins a quin punt tingu influncia en la seva trajectria personal o en la consolidaci de les caracterstiques noucentistes per substituir definitivament el modernisme o el postromanticisme que havien dominat fins aquell moment. Certament lexposici fou important. Pas-toral, i en definitiva lobra de Sunyer daquest perode, ha estat considerada per alguns historiadors de lart com a paradigma de la pintura noucentista:

Va ser llavors quan Joan Maragall, a la revista Museum, referm decisivament el prestigi del pintor, fins aleshores

prcticament desconegut del pblic, i que partir daleshores, fulgurantment, esdevingu el nou lder de la pintura

catalana [...] El cicle impressionista shavia tancat [...] La Pastoral de Sunyer va ser lobra consagrada per Mara-

gall com larquetpica de la nova esttica catalana.2

Ats el to aparent del seu article, caldria preguntar-se si Maragall havia evolucionat en les seves idees esttiques des del postromanticisme vers a posicions noucentistes, dacord amb una pretesa evoluci de les seves idees en el darrer perode de la seva vida, actualment en discussi entre els que li atribu-eixen un tomb cap a posicions ms conservadores i els que neguen aquest tomb.3

1 J. MARAGALL, Impresin de la Exposicin Sunyer, Museum, juliol de 1911, reprodut dins Id., Obra Completa, Bar-celona, Selecta, vol. II, 1981, p. 244-246 (d'ara endavant se citar amb l'acrnim OC seguit del nmero del volum i de la pgina).2 Francesc FONTBONA, El paisatgisme a Catalunya, Barcelona, Destino, 1979, p. 246 i 247.3 Cf. per un costat Joan-Llus MARFANY, Aspectes del Modernisme, 19846 [1975] i, per l'altre costat, Sam ABRAMS, Llegir Maragall, ara, Barcelona, Proa, 2010.

Jaume gensDoctor en Humanitats

maragaLL i LexPosici sunyer

Haid, nm. 0, 2011 p. 11-18

En realitat, encara que no shagi remarcat prou, lopini de Maragall s molt crtica amb lobra de lartis-ta, tot i que aquest criticisme quedi esvat per tres fets. En primer lloc, larticle va ser escrit a demanda dun amic com, Utrillo, i per tant no podia ser negatiu.4 En segon lloc, Maragall fuig destudi i parla dall que li conv ms que dall que hi veu, i en t prou amb una ressenya molt concisa i encertada que li permet centrar-se en temes generals que li sembla descobrir en el quadre Pastoral. Finalment, Maragall aprofita locasi per rebatre els arguments dels crtics Joaquim Folch i Torras i Joan Sacs, que lhavien esmentat ni que fos veladament en els seus articles Les Pintures den Sunyer que havien aparegut a La Veu de Catalunya i al Poble Catal respectivament.5

A lexposici que es va poder veure ara fa cent anys al Faian Catal, Joaquim Sunyer hi va exhibir obra produda anys enrere, quan residia a Pars, i obra ms recent pintada a Sitges on havia anat a viu-re i on es debatia entre les tendncies modernistes i noucentistes que dominaven el panorama artstic catal daquell moment.

Sunyer, que shavia format en el primer Modernisme a Barcelona amb la Colla del Safr, havia mar-xat a Pars i havia entrat en contacte amb totes les tendncies que shi desenvolupaven a finals de segle. Es mogu entre el postimpressionisme i el postmodernisme, i vorej el fauvisme.6 De mica en mica, a mesura que creixia a Paris el prestigi i el mestratge de Czanne, sanava acostant ms a aquest pintor. La pinzellada curta i el color ric i canviant anaren cedint pas a una aplicaci ms plana i ms aus-tera del color.7 Conegu Picasso al Bateau Lavoir i fins tot el preced com a amant de Fernande Olivier.8

De sempre la seva pintura havia donat prioritat a la lnia i mostrat una gran preocupaci per lestructura compositiva.9 Aquesta tendncia es va reforar sota la influncia de Czanne, en contacte amb els fau-ves Matisse i Derain durant el perode dincubaci del Cubisme; posteriorment, el mateix Sunyer es va acostar a aquest moviment amb quadres com Paisatge de Mallorca (1916).

La temtica de Pastoral, de Mediterrnia, de la segona Pastoral pintada uns anys ms tard s la de lArcdia feli, la joie de vivre, un tpic recurrent al Pars de lpoca a partir del model creat per Ingres al Bany Turc. Czanne nhavia fet una versi prou coneguda, Les Grandes Baigneuses, i Matisse i Derain tamb en feren versions; fins i tot hom afirma que Picasso nhauria fet una versi incorrecta a les Demoiselles dAvignon.10 Tamb cal tenir en compte el mestratge de Puvis de Chavannes, a pintures com Estiu. La influncia espiritualista daquest pintor fou notable, principalment per la seva composici, sobre tota la pintura noucentista, tamb sobre Torres Garca. Tanmateix, s de Czanne de qui deriva

4 Glria CASALS, La Pastoral de Maragall, dins Professor Joaquim Molas. Memria, escriptura, histria, vol. I, Publi-cacions de la Universitat de Barcelona, 2003, p. 302 i sg.5 Joaquim FOLCH I TORRAS, Les Pintures den Sunyer, La Veu de Catalunya, 14 dabril de 1911. Joan SACS, Les pintures den Sunyer, El Poble Catal, 18 dabril de 1911. Folch esmenta Maragall directament, i a ms compara les pintures de Sunyer amb la faana del Naixement de la Sagrada Famlia. La seva posici s crtica amb el primitivisme de Sunyer i defensa un equilibri entre senzillesa i tcnica depurada que exemplifica en Puvis de Chavannes. Sacs fa una crtica generalitzada dels ismes, acusa Sunyer desnobisme i utilitza la paraula barboteig per definir la seva pintura. Maragall podia entendre ambds articles com una crtica a la seva esttica perqu ell havia definit la faana de la Sagrada Famlia com un barboteig de pedra.6 Cf. F. FONTBONA, op. cit., p. 246.7 Ibid.8 Cf. Pierre DAIX, Pablo Picasso, Tallandier, Pars, 2007, p. 749 Isidre VALLS I ROVIRA, Sunyer i la recerca d'un ideal artstic, D'Art, Revista del Departament d'Histria de l'Art, nm. 11, 1985, p. 349-352.10 P. DAIX, op. cit., p. 109-110.

12

Jaume Gens. Maragall i lexposici Sunyer

clarament la tendncia geometritzant, labsncia de tema, el valor donat al color i el mediterranisme.

Evidentment la pintura de Sunyer representava un important trencament, sobretot formal, amb la darre-ra i ms moderna pintura modernista caracteritzada pel seu romanticisme postimpressionista11 i per ls geners i gaireb gestual del color de pintors com Joaquim Mir i Hermen Anglada-Camarasa.

Fins aqu all que els crtics han sabut veure en lobra de Sunyer i particularment en Pastoral. Tot i amb tot, Maragall no pretenia fer crtica dart, sin teoria de lart. Ell mateix reconeixia no estar preparat per emprendre aquesta mena daproximacions, per es reivindicava com a contemplador del fet artstic, com a destinatari seu.12

A partir daquestes premisses la consideraci que lopini de Maragall sigui correcta o incorrecta perd importncia perqu no era la seva intenci establir un judici sobre aquesta mena de valor, sin un comentari subjectiu sobre lart en general i sobre all que li havien suggerit lexposici i el quadre en qesti. Un judici, daltra banda, necessriament subjectiu.

Maragall parla duna contemplaci no tcnica lligada a la vida. Una devoci diu a contemplar en tota manifestaci el ritme nic de la creaci. Larticle sobre lexposici Sunyer s necessriament breu i no s el lloc perqu Maragall sespla en fonaments terics. Tampoc no era el seu estil. Aquest comen-ament ens remet, per, a linici de lElogi de la Poesia, que havia escrit quatre anys abans, on afirmava que Du va revelant-se a travs de les coses, creant-les amb esfor a travs del caos que es resisteix a la creaci. De manera semblant lemoci esttica respon a un afany dexpressi sense altre inters que lexpressi en si: aix que en diem art -que s lexpressi humanada de la forma natural- reflecteix lesfor creatiu de Du quan intenta desvetllar el seu ritme, tot captant les lnies, els colors, els sons.13 Eugenio Tras ho reformulava en llenguatge filosfic i parlava dun:

[...] doble moment en la revelaci del div (la veritat, el contingut, lnima): una revelaci espontnia de la

veritat i una revelaci conscient de la veritat a partir de la naturalesa, transcendint-la i integrant-la en lhome.

En la primera revelaci Du es dna en les coses de forma primignia, originria, en la segona es concentra,

sestabilitza, se sublima, sautotranscendeix en la conscincia humana, lligada a les coses per superant-se a

travs de lanhel div.14

Maragall amplia aquesta definici dart, i lamplia des duna concepci subjectiva darrel kantiana. All que determina la presncia de lart s el batec de la vida que tothom pot reconixer perqu qualsevol home el porta a dins. s la identificaci entre el ritme individual de cadasc i el ritme general de la cre-aci. Lobra artstica s una ocasi per a viure lexperincia esttica i Sunyer ens brinda aquesta pos-sibilitat. Perqu Sunyer s un artista, s a dir, t un sentit transcendent de lactivitat artstica, condici que molts dels qui practiquen lart no han ni sospitat. Lart s desvetllar afinitats, unir el batec individual al batec universal. Sunyer t el poder de desvetllar aquest batec: conoc que viva, escriu el poeta,

11 Francesc MIRALLES, Lpoca del Noucentisme, dins Id. i F. FONTBONA, Histria de lArt Catal, vol. VII. Del Mo-dernisme al Noucentisme. 1888-1917, Barcelona, Eds. 62, 1985, p. 163-255 (esp., p. 242-243).12 G. CASALS, op. cit., p. 302, remarca que la pintura no figura entre els referents de Maragall.13 Cf. J. MARAGALL, Elogi de la Poesia, dins Llus QUINTANA TRIAS, La veu misteriosa. La teoria literria de Joan Maragall, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996, p. 453-472 (esp. cap. IV, 21) . 14 Eugenio TRAS, El pensament de Joan Maragall, Barcelona, Eds. 62, 1982, p. 67.

13

Haid, nm. 0, 2011 p. 11-18

perqu s un artista i no pas un mer artes o alg que vagi repetint models prefixats.

Un cop definit qu s art, i la condici dartista de Sunyer, Maragall emet un judici crtic matisat que li serveix per acabar dexposar la seva teoria de lart. La pintura de Sunyer s un esfor frustrat i aquesta s possiblement la seva principal virtut: all que satisf Maragall no s el que lartista aconsegueix, sin all en el que fracassa, all que lespectador intueix o imagina. Per aix no era de plenitud, aquella obra, no me dejaba en paz, no acababa de declararme la vida que representaba. Perqu lartista sentia ms dall que el pintor deia. Patia, diu Maragall, i feia patir en veure aquell esfor dexpressi. I aqu aprofita per explicar-nos una altra caracterstica de lart: no hi ha creaci sense dolor. La creaci s un esfor dolors. Aquest dolor s present a lobra de Sunyer. Aquest intent de comunicaci, aquest voler-nos mostrar el ritme de la creaci es manifesta en un barboteig. Atenci, perqu una altra ocasi en la qual Maragall utilitza la paraula barboteig s per referir-se a la faana de la Sagrada Famlia de Gaud que defineix com un barboteig de pedra.15 Tamb al poema Romanza sens paraules, sense utilitzar la paraula barboteig, en voler definir la ms alta expressi potica es refereix al prellenguatge infantil. Tamb ho va fer en comparar la poesia del segle XIX amb la del segle XX i diu que aquesta sinicia amb un barboteig de les recndites harmonies de lart.16 I tamb en un fams article de lamic Soler i Miquel podem llegir:

[...] la inquietud anhelante que se recrea y bucea en la soledad y el misterio; por lo ungido de aquella naturaleza

que parece trmula y balbuciente, que nos sobrecoge veces como si fuera pronunciar palabras reveladoras.17

[Cursives nostres]

Amb aix haurem entrat al nucli de la teoria de lart maragalliana. Lart no pot ser contingut en termes conceptuals i precisament all que caracteritza la creaci artstica s la impossibilitat dadaptar-se a ter-mes conceptuals. La qual cosa coincideix amb la definici dexperincia esttica que havia donat Kant a la seva Crtica del Judici. La paraula o la representaci pictrica (significant) transcendeixen el seu significat i esdevenen una altra cosa: Aquella canal, diu el pastor de lElogi de la Paraula i la seva ca-pacitat devocaci, de transcendncia, s molt superior a lestricte significat de la paraula al diccionari.

Lartista sentia ms dall que deia el pintor. Maragall distingeix entre la personalitat artstica de Sunyer, que ell intueix immensa en el quadre Pastoral, i la tcnica del pintor o, fins i tot, la voluntat del pintor, subjecte a limitacions i modes.

A Maragall el Sunyer noucentista linteressa poc. s ms, no li agrada. I no li agrada perqu li manca harmonia, que s un dels components indispensables de lexpressi artstica. Aquesta manca dhar-monia prov duna excessiva fora de la lnia sobre el color i el conjunt, un s exasperat de la lnia, del perfil:

[...] la fuerza de aquel arte estaba muy principalmente, es decir, desequilibradamente en la expresin de las

lneas; en la cortante agudeza de los contornos; eran unas lneas, unos contornos exasperados de expresin; y

15 Vg. nota 5. Els crtics Folch i Sacs havien atacat indirectament Maragall; ara ell els retornava latac.16 J. MARAGALL, La ltima lamentacin de Nez de Arce, Diario de Barcelona, 7 de febrer de 1901, reprodut dins OC II, p. 145-147. 17 Josep SOLER I MIQUEL, Juan Maragall y sus poesas, dins Id., Escritos de Jos Soler y Miquel, Barcelona, L'Aven, 1898, p. 79-92 (cit., p. 89).

14

Jaume Gens. Maragall i lexposici Sunyer

en este sentido se poda decir que propendan a la caricatura [] Tena el artista una visin de hombre primitivo,

unos ojos fascinados por la corporeidad (dejadme decirlo as) de las cosas, por las lneas con que la masa de

ellas recortaba el aire, y por las convexidades y concavidades interiores de su bulto y fascinado por esto, adivi-

nando que en el juego de aquellas lneas estaba el divino secreto de las cosas, estaba manifiesto el ritmo de la

creacin, esencia de ellas, se esforzaba en darnos lo esencial, desdeando todo lo dems.18

s a dir, a la pintura de Sunyer Maragall hi creu veure les caracterstiques del noucentisme: fugir de lanecdtic, el dramtic, el particular, recercar lessencial, luniversal. La primacia de lesperit, la voluntat de classicisme. Una voluntat dallunyar-se del realisme per acostar-se a la mxima abstracci determi-nada per la fora de la lnia sobre el color, tot trencant lharmonia, lequilibri entre abstracci i naturalis-me. La qual cosa no est gaire lluny de lopini que havia expressat Louis Vauxcelles en referncia a la pintura de Matisse La Coiffure, al Sal de Tardor de Pars de 1906:

Pourquoi ce mpris haineux par la forme [...] Dpouiller la peinture de ses lments vitaux pour la rduire une

abstraction, cest faire loeuvre dun thoricien, de tout ce quon voudra, mais de peindre non pas.19

Aquesta dialctica entre abstracci geomtrica, conceptualisme i realisme emptic va ser teoritzada per Wilhelm Worringer al seu llibre Abstracci i empatia de 1907:

De la mateixa manera que limpuls dempatia com a premissa de la vivncia esttica troba la satisfacci en la

bellesa de lorgnic, limpuls dabstracci troba la seva bellesa en els elements inorgnics que neguen la vida, en

el cristall, o universalment parlant, en tota legitimitat o necessitats abstractes. 20

Worringer identificava el sentit dabstracci en les arts en la necessria emancipaci de tota contin-gncia i temporalitat de la visi del mn [...] La necessitat primria de les persones s deslliurar lobjecte sensorial, mitjanant la representaci artstica, de la terbolesa que lenvolta a causa de la tridimensio-nalitat.

Estem a les portes del cubisme. El cubisme s lart noucentista que el noucentisme no va gosar fer. Per on la lgica del seu pensament el condua de forma inexorable. Maragall podia entendre el cubis-me que sendevinava a la pintura de Sunyer com un moment apollini de lart. Tanmateix, mancat de la necessria harmonia del seu moment dionisac. El primitivisme neoltic, aquest gegant esfor dabs-tracci de la infncia del pensament hum, aquest intent de descobrir lessncia de les coses. Aquesta voluntat simplificadora que ens porta a definir, a suprimir tot all accessori per arribar a una puresa simplicssima, a despullar el smbol. Aquest esfor ens decanta vers una excessiva espiritualitat. Lart abstracte (en el sentit correcte de la paraula abstracte) s tamb un art de mort, oposat a la vida, que resideix en lempatia. Remetent-nos a Nietzsche, s loposici dApollo i Dions. En termes freudians, Eros i Thanatos. No ens movem del tombant del segles XIX i XX.

Fet i fet, la concepci dart de Maragall sacostaria ms al concepte que Worringer defineix com a em-patia. El naturalisme de lempatia no t res a veure amb ladequaci entre la representaci i la cosa, all que diem imitaci, sin que consisteix en una aproximaci a la realitat, a la mateixa vida orgnica.

18 J. MARAGALL, Impresin de la Exposici Sunyer, OC II, p. 245. 19 Citat per P. DAIX, op. cit., p. 129.20 Wilhelm WORRINGER, Abstracci i empatia, a cura de J. F. Yvars, trad. dngels Planella, Barcelona, Eds. 62, 1987, p. 45.

15

Haid, nm. 0, 2011 p. 11-18

Per a nosaltres el valor duna lnia o duna forma consisteix en el valor de la vida que per a nosaltres s lelement que cont. Noms mant la bellesa a travs de la nostra sensaci vital que li endossem de manera fosca. El naturalisme emptic consisteix en la identificaci inconscient delements, que a causa del seu carcter orgnic s a dir, de la seva coincidncia estructural amb el nostre organis-me ens provoquen una fruci. Aquest procs sesdev duna manera inconscient, s a dir, fosca (no conceptual), i lartista s el mag capa de deixondir les connexions estructurals entre lorgnic exterior en la naturalesa i lorgnic interior en el jo que frueix, amb la qual cosa Worringer suneix, amb Mara-gall, al gran riu que des de Schelling,21 Schopenhauer i Nietzsche havia donat aquesta funci a lartista. Fou precisament Schopenhauer qui atribu a lartista la funci daixecar el vel de Maia.

Sunyer, diu Maragall, ha intentat aixecar aquest vel, mentre que hi ha molts artistes que no saben que hi havia un vel que shavia daixecar.22 Per lart de Sunyer s massa intellectual. Est mancat de la vida necessria, en el seu esfor dabstracci, de simplificaci, de supressi de tot all que no s essencial. Li manca harmonia. Lintellectualisme noucentista mena lart al desequilibri i per tant a la caricatura cosa que, tanmateix, s un defecte molt catal, tal com reconeix al final de larticle.

A la Naturalesa (amb majscula en el text de Maragall) lequilibri de lesfor creador es compensa en lobra creada. En canvi, lartista, en la seva inseguretat, tempteja en un procs creatiu que a vegades dna els resultats esperats i a vegades no. En aquest sentit lobra de Sunyer seria un relatiu fracs, perqu si b shi endevina la voluntat de recerca, aquesta recerca satura en la corporetat de les coses. I s daquesta corporetat que parteix per fer-ne un esquema, un smbol, que no remet a cap mena de transcendncia, sin a un clcul sobre estructures i volums. Com si hagus roms a la cosa extensa cartesiana, que la ment humana pot estructurar, mesurar, calcular, racionalitzar mitjanant clculs ma-temtics.

Malgrat tot, Maragall es va aturar a Pastoral i en va fer un llarg comentari. I aix vol dir alguna cosa. Evi-

21 Cf. Friederich SCHELLING, Sistema del Idealismo Trascendental, Anthropos, Barcelona, 1988, 614-618.22 Folch i Torras en el seu article tamb esmentava aquest aixecar el vel.

16

Jaume Gens. Maragall i lexposici Sunyer

Joaquim Sunyer. Pastoral. Quadre a loli (1,06 m per 1,52 m), pintat en 1910-1911.

dentment, no que shagus convertit al noucentisme sin, tot el contrari, que en aquell quadre hi havia descobert elements postromntics que feien possible aquella ocasi per lart que al principi daquest article diem que demanava. Quins eren aquests elements?

Labsncia dancdota, o fins i tot de temtica, que, si b classifiquem dins del tpic de la joie de vivre o de lArcdia feli, no podem incloure dins cap tema mitolgic concret. Ni tampoc ens remet a la frivolitat daltres obres de temtica semblant possiblement perqu la dona que ocupa la part inferior central del quadre est sola i noms contempla el cel des duna mena de roquissar. Un tema recurrent de Maragall. I un smbol de la terra, de la naturalesa entesa com a unitat (cf. Pirinenques, III).

Lestructura. Hi ha una estructura formal, de lnies i de colors: quatre franges horitzontals que donen al quadre un aspecte molt equilibrat, una mena de quietud clssica, una estructura prpia de larquitectura renaixentista. Aquesta estructura, per, es correspon a un equilibri delements, representats per gam-mes de colors dominants. Celatge, gamma de grisos. Muntanya, gamma de vermellosos i colors terra. Arbres, gamma de verds. Roquissar, gamma de grisos i blancs. Encara es pot distingir un tercer nivell estructural: aire (cel), terra (muntanya), regne vegetal (arbres) i regne animal (roquissar amb les ovelles i la dona). La dona, evidentment, s el centre daquesta estructura perqu el pintor ha disposat que en cada nivell es vagin repetint les mateixes formes, una mena donades que formen el perfil de la serra, el brancatge dels arbres i les cames de la dona mateixa. De manera que el cel es converteix en muntanya, la muntanya es converteix en arbres i els arbres es converteixen en dona. Aix doncs, el quadre, que formalment tenia una disposici molt esttica, esdev un xuclador, un remol enorme, que en una mena de crescendo vital t per centre aquesta dona que ho engoleix tot. s a dir, la dona esdev lessncia del paisatge, el resum dun tot. Escriu Maragall:

Y como sucede siempre que tenemos una sensacin as fuerte de un paisaje, que sentimos enseguida la miste-

riosa afinidad de nuestra naturaleza con la de la tierra y empezamos a amarla con voluntad creadora, y quisira-

mos que se hiciera cuerpo de mujer [...] He aqu la mujer en la Pastoral, de Sunyer: es la carne del Paisaje: es el

paisaje que, animndose, se ha hecho carne [] El esfuerzo creador que produjo las curvas de las montaas no

puede detenerse hasta producir las curvas del cuerpo humano.23

I ara ve la frase clau de tot all que he anat exposant al llarg daquest article. Aquella mujer no es una arbitrariedad, es una fatalidad [cursives nostres]. Si sha escrit mai una frase ms antinoucentista, jo la desconec. Un torpede a la lnia de flotaci de lesttica orsiana, de la qual podem deduir que, tot i la seva aparent civilitzaci, humanitzaci i amabilitat, aquest paisatge, est governat per normes molt ms primordials, les de la naturalesa on no sesdev larbitrari, sin el necessari i ineludible, la fatalitat.

Fixem-nos que a Maragall li cal passar del sentit de la vista al sentit del tacte per explicar-nos el que ha vist a Pastoral. El sentit de la vista t un valor ordenador de lexperincia i en pintura s, evidentment, el sentit imprescindible. Per Maragall ens remet al tacte, que s un moment molt anterior en la hist-ria de lesperit.24 Un moment molt ms ancestral lligat a la matria. Com si perdssim el sentit de les qualitats primries de les coses i ens hagussim de refiar de les secundries. Com, si en una mena de

23 J. MARAGALL, Impresin de la Exposicin Sunyer, OC II, p. 246.24 El tema del tacte referit a la pintura de Sunyer tamb procedeix de larticle de Folch i Torras. Maragall li canvia el sentit i lapropa al que Eugenio TRAS havia de desenvolupar a La Edad del Espirtu, Barcelona, Destino, 2000.

17

Haid, nm. 0, 2011 p. 11-18

18

viatge fustic a les Mares, ens enfonsssim en la matria i esdevingussim part della i aquella divisi cartesiana entre cosa pensant i cosa extensa desaparegus. El sentido del tacto transferido a los ojos, ver las montaas era tocarlas, el relieve del suelo se nos meta en el alma [...] Sentamos dentro la caricia de sus lneas, la morbidez de sus masas, escriu Maragall i amb la paraula morbidez est ja fent referncia a la unitat profunda entre dona i paisatge. Aquest descens ad inferos, que ja havia fet el Comte Arnau per arribar a labadia de Sant Joan, s central per entendre els fonaments de lesttica del poeta. Noms a travs dun procs que ens enfonsa en la irracionalitat prpia i que ens connecta amb lnima de Mn s possible una creaci artstica. Aquest procs, aquesta coincidncia del conscient i linconscient, ens remet als pargrafs que ja hem esmentat de lobra de Schelling.

Lartista ha patit el mateix procs que el contemplador de la seva obra: El artista fascinado por las lneas del paisaje ver brotar de su pincel, sin quererlo, las lneas del cuerpo de la mujer. Daquesta manera, Maragall justifica que, tot i la voluntat noucentista, a Sunyer li hagi sortit una obra que noms de forma aparent s noucentista, per que en el fons participa de la ideologia artstica postromntica.

El descobriment artstic actualitza un procs del qual lartista ja no s plenament conscient. All gran de Pastoral s que sha imposat el ritme de la Creaci, de la Naturalesa a larbitrarietat humana; s que el pintor, sense saber-ho, sense voler-ho ha continuat aquell ritme. l no vea cada cosa por s, sino el ritmo de la Creacin en todas ellas, para l un cuerpo humano, un rbol, una montaa, el mar eran en el fondo una misma cosa: la materia, en hervor de creacin, haca sentir la unidad de esta. All gran de Pastoral s que desvela el ritme nic de la Naturalesa, la profunda unitat de tot. I ens mostra encara ms, ens mostra aquest procs creador: com la matria en bull de Creaci hi esdev una forma i una altra en un procs inexorable. Fatalitat enfront darbitrarietat. La fatalitat s que la terra que ha generat una manera de ser, una llengua, una manera de veure el mn encarni una manera de pintar, un art que les persones que han nascut i viscut en aquesta mateixa terra identifiquen com a propi. Pere Coromines, tot referint-se a Visions i Cants, ja va comentar que en aquells tres homes, En Joan Gar, En Serrallonga i el Comte Arnau, hi ha el psit carnal de lheterodxia catalana.25

La interpretaci de Maragall t una crrega ertica molt ms gran dall que segurament Sunyer, en la seva voluntat de classicisme mediterrani, pretenia donar-li al quadre. La dona, el paisatge, la terra encarnada, estirada mirant al cel, com Gea esperant a Ur, ens remet a un erotisme tellric, elemental i primigeni, anterior a qualsevol altra cosa. La matria bullint per ser creada, per ser ordenada pel De-mirg, en un sentit ms grec i no tant judeo-cristi, abans de tenir qualsevol forma, s quelcom impen-sable. La matria sense forma, com la forma pura, sn pensaments que superen la capacitat de la ra humana i per tant sn tasca de lart.

Rebut el 19 de juliol de 2011

Acceptat el 21 dagost de 2011

25 Pere COROMINES, Del meu comer amb Joan Maragall [1935], reprodut dins ID., Obres Completes, Barcelona, Selecta, 1972, p. 1137-1176 (cit., p. 1145).

Jaume Gens. Maragall i lexposici Sunyer

HEIDI GRNEWALDUniversitat de Barcelona

...sobre eLs Peus de Latzardansar. Joan mara-gaLL com a Lector i traductor deLs fragments abans que surti eL soL i de LimmacuLat coneixement daix parl zaratustra1

Resum:

El plantejament de lautocreaci permanent del subjecte, la illusi de lesperit lliure i el desig de viure la totalitat de lsser no determinen noms el nucli temtic dels dos fragments dAix parl Zaratustra que Joan Maragall va traduir i publicar a finals de febrer de 1898, sin que tamb palesen la configuraci nietzscheana dun lector total que soposa a lhbit del coneixement pur i que prioritza el valor epistmic de la vivncia. La traducci que Maragall va realitzar dels fragments Abans que surti el sol i De limmaculat coneixement s un aprofundiment potic del text de Nietzsche que revela una simpatia cap a lesttica de les-cenari cosmolgic. A ms a ms, com a intellectual, Maragall reafirma en aquesta tria temtica el seu rebuig de la ra abstracta i suggereix la imprecisi dun etern esdevenir de lhome a travs de les seves experincies.

Paraules clau: Nietzsche, Maragall, Zaratustra, Superhome, Coneixement subjectiu.

Abstract:

The idea of the ongoing self-fashioning of the subject, the dream of being a free spirit and the desire to live the totality of the self provide not only the thematic centre of the two fragments of Thus Spoke Zarathustra which Joan Maragall translated and pub-lished towards the end of February 1898, but also show the Nietzschian make up of a total reader opposed to the habit of pure knowledge and who prioritises the epistemic value of experience. Maragalls translation of the fragments Before the sun rises and Of Immaculate Knowledge probes poetically into Nietzsches text to reveal a sympathy for the aesthetics of the cosmologi-cal stage. Furthermore, as an intellectual, Maragall reaffirms in this selection his rejection of abstract reason and surmises the imprecision of an eternal becoming of man through his experiences.

Key words: Nietzsche, Maragall, Zarathustra, Superman, Subjective knowledge.

A propsit de ser ents o no ser ents en els seus escrits, Nietzsche explica el 1888 a Ecce Homo que encara no s en absolut lhora de fer aquesta pregunta, perqu ell mateix s prematur. I segueix escrivint que qui creia haver ents alguna cosa de mi, shavia arranjat alguna cosa a partir de mi, a imatge seva ms duna vegada, una cosa contrria a mi, per exemple, un idealista.2 Al captol Per qu escric llibres tan bons, el filsof alemany es dna a conixer com a alg que ha nascut de manera pstuma. Amb la qual cosa, clou la seva obra i suggereix, alhora, que laccs als seus llibres noms seria possible a travs de noves configuracions de la comprensi i dun canvi radical de conscincia en

1 Els ttols dels fragments indicats procedeixen de Friedrich NIETZSCHE, Aix parl Zaratustra, trad. de Manuel Carbo-nell, Barcelona, Quaderns Crema, 2007; dara endavant ApZ (pel que fa a la frase que encapala aquest article, vg. ApZ, p. 222). Les solucions emprades per Maragall a la seva versi sn, respectivament, A lanar a sortir el sol i El coneixement pur; vg. A lanar a sortir el sol, i El coneixement pur: dos fragments de lobra de Frederic Nietzsche Aix parl Zarathustra. Traducci de Joan Maragall, Catalnia, nm. 1, 25 de febrer de 1898, p. 13-15 (per citar daquest text farem servir la frmula DosF). Totes les citacions dAix parl Zaratustra que no fan referncia al text tradut per Maragall, sn, per defecte, de Carbonell. Quan no se nespecifica el traductor, les versions catalanes dels textos crtics alemanys sn nostres.2 F. NIETZSCHE, Ecce homo. Com s'arriba a ser all que s's, trad. de Josep-Maria Terricabras, Girona, Accent Edito-rial, 2007, p. 73 i p. 75. Nietzsche parla concretament de la comprensi o in-comprensi dels seus escrits.

Haid, nm. 0, 2011 p. 19-34

19

el lector. Aix, doncs, Nietzsche es treu de sobre, abans que res, el lector contemporani, tal com Zara-tustra es va treure del damunt els seus seguidors perqu ells mateixos poguessin buscar-se i trobar-se.3

El fet dafirmar que en tot cas hom no pot extreure ms de les coses tampoc dels llibres del que ja sap, s una provocaci de Nietzsche que convida a reflexionar. Amb el rerefons desquemes con-vencionals dexperincies, el lector no trobaria, per exemple, cap mena daccs a un llibre que parla noms de vivncies que es troben completament fora de la possibilitat duna experincia freqent o potser noms escadussera, perqu aquest llibre seria el primer llenguatge per a una nova srie dexperincies.4 Tanmateix, aquest primer llenguatge dun mbit dexperincia completament nou es deslliga del concepte convencional ms aviat guiat pel coneixement dexperincia i exigeix una actitud lectora que prioritzi el valor epistmic de la vivncia. Per a Nietzsche, comprendre significa ex-perimentar. Daquesta manera, insisteix que el fet dhaver-ne ents sis frases [del seu Zaratustra] s a dir, haver-les viscut eleva, entre els mortals, a un gra ms elevat del que els humans moderns podrien aconseguir.5 Per quin aspecte tindria un lector que estigus disposat a involucrar-se amb Nietzsche en veritables xtasis daprenentatge i a explorar aquelles altures que cap ocell no ha sobrevolat mai o aquells abismes en qu no shi ha perdut encara cap peu?6

En el marc daquesta pregunta, el propi Nietzsche aporta la segent figura mental: Quan em represen-to la imatge dun lector de deb, sempre en surt un monstre de coratge i de curiositat, i a ms encara una cosa flexible, astuta, cauta, un aventurer i un descobridor nat.7 El lector complet8 imaginat per Nietzsche sembla exposar-se completament a lesdevenir del procs de la lectura i, daquesta manera, es posa a prova amb una empresa aparentment monstruosa. Aix, doncs, no defineix la compleci del lector ni quant a competncies cognitives ni tenint en compte el concepte de la perfectibilitat: el seu lector est senzillament disposat a involucrar-se sense condicions en un text. Amb aquest diguem-ne lector total, Nietzsche constitueix una contrafigura del perfecte constructor del coneixement pur i de les seves creacions mentals alienes a la vida. Per aquest motiu, com tamb ho fa Zaratustra, ofereix la seva simpatia als cercadors intrpids [khnen Suchern] i realistes, els que feu recerca [Versuchern], els embriacs denigmes [Rthsel-Trunkenen], els contents de penombres [Zwielicht-Frohen], aquells que caracteritzen millor el seu lector complet: sn creatius i troben complaena en els reptes del que s desconegut i indeterminat, fet que explica la simpatia del filsof. Si des daquesta perspectiva observem el lector de Nietzsche Joan Maragall, que per la seva banda veu la uni mis-teriosa entre autor i lector ancorada en el cercle dactuaci del dulce misterio del amor humano,9 sens revelar un moment inesperat de contacte: la part misteriosa en qu el que s subjectiu i el valor simblic del llenguatge passen a un primer pla i, des de tots dos punts de referncia, hom ja no centra latenci en labstrusa recerca del coneixement, sin en lexperincia viva amb el text i el seu potencial dactuaci.

3 ApZ (De la prdiga virtut), p. 102.4 F. NIETZSCHE, Ecce homo, op. cit., p. 75.5 Ibid., p. 74.6 Ibid., p. 78.7 Ibid., p. 79.8 En el text alemany Nietzsche parla del vollkommnen Leser [lector complet] i, d'aquesta manera, fa referncia a la perfectibilitat del lector i critica des d'un segon pla les pretensions de perfecci dels ideals burgesos quant a la formaci del sub-jecte. 9 Cf. el prleg de Joan Maragall dins id., Artculos (1893-1903), Barcelona, Fidel Gir, 1904, reprodut dins J. MARA-GALL, Obres Completes, vol. II, Barcelona, Selecta, 1981, p. 220: d'ara endavant, per citar d'aquesta edici, s'emprar l'acrnim OC, seguit del nmero del volum.

Heidi Grnewald. Joan Maragall com a lector i traductor dels fragments Abans que surti el sol i ...

20

21

As habl Zarathustra: Primera parte, Prefacio de Zarathustra

Haid, nm. 0, 2011 p. 19-34

Heidi Grnewald. Joan Maragall com a lector i traductor dels fragments Abans que surti el sol i ...

Amb laparici de ledici completa dAix parl Zaratustra al final de lany 1892,10 es consolidava la mirada literria al filsof alemany. Per mentre uns napreciaven la dimensi potica aclaparadora, daltres especialment en el camp filosfic feien servir aquest aspecte per desqualificar-lo. Maragall va haver dafrontar aquesta contradicci quan va dedicar-se a lestudi de dues parts del text de Ludwig Stein Nietzsches Weltanschauung und ihre Gefahren,11 que contnuament sesmenta com a principal font dinfluncia per als dos articles sobre Nietzsche que el poeta catal va escriure el 1893.12

Stein qualifica la crtica nietzscheana de la cultura com a novella sociolgica i creu que laroma potic que emana del seu llenguatge enterboleix els sentits, emboira la fantasia i representa el perill real a causa de la seva mgia seductora.13 No obstant aix, Maragall extreu una primera selecci positiva de pensaments de la crtica ferotge de Stein i explica que sha deixat guiar en les seves apreciacions pel concepto sociolgico-potico de Nietzsche, perqu:

[...] ms que nada, es un poeta, un iluminado, cuyas afirmaciones no son hijas de un sistema filosfico en

el estricto sentido de la palabra, sino que ms bien parecen profecas, ditirambos inspirados por potica

intuicin y expresados con arte maravilloso que embelesa y cautiva.14

Duna manera encara ms insistent que en el primer article redactat en llengua castellana, Maragall transmet en el seu segon text catal, escrit per als lectors de LAven, laspecte del que s potic en Ni-etzsche. Tampoc en aquest cas no es desprn cap avs de les seves paraules, com en el cas de Stein; ms aviat, hi ha el pressentiment duna vivncia esttica molt prometedora: listil de Nietzsche, el color i vida que dna a les idees, la plasticitat de la frase, sn veritablement encisadors; com a escriptor s genial, i a ms, aix s un torrent de poesia!.15 Entre daltres, Ludwig Stein havia fet referncia en la seva presentaci a lescriptor i crtic francs Georges Valbert i al seu com ell mateix diu estudi in-teressant i daccent distingit,16 si b superficial, doctubre de 1892, en qu Valbert posava en relleu que Nietzsche t beaucoup de verve, beaucoup desprit, et il est crivain.17 Ja un any abans, el crtic lite-rari Theodor de Wyzewa havia parlat de Nietzsche com lhomme le plus remarquable de la littrature

10 El llibre va aparixer amb peu d'impremta de 1893 a l'editorial Naumann (Leipzig). Tanmateix, el volum ja estava en- El llibre va aparixer amb peu d'impremta de 1893 a l'editorial Naumann (Leipzig). Tanmateix, el volum ja estava en-llestit i disponible a la tardor de 1892.11 Ludwig STEIN, Nietzsche's Weltanschauung und ihre Gefahren [El perill de la cosmovisi de Nietzsche] (I-V), Deutsche Rundschau, vol. 74, fasc. 6, mar de 1893, p. 392-419 [= captols I-III] i fasc. 8, abril, maig i juny de 1893, p. 230-254 [= captols IV-V]. L'estudi va aparixer el mateix any tamb en forma de llibre (Berln, G. Reimer, 1893). Ludwig Stein, filsof i socileg fora desconegut avui dia, va exercir des de 1886 com a professor universitari extern a Berln, i posteriorment, ja com a professor titular, a les universitats de Zuric i Berna. Si b Georg Brandes considerava l'escrit de Stein com a una de les obres ms instructives de tot el que es publicava a l'poca sobre Nietzsche, val a dir que tamb feia mofa de la pedanteria professoral de Stein, que, segons el crtic dans, feia impossible capir el ms noveds de la filosofia de Nietzsche i, en canvi, s'encallava en una indignaci moral; cf. Georg BRANDES, Menschen und Werke. Essays, Frankfurt/Main: Rtten & Loening, 1894, p. 204.12 El primer article previst per al Diario de Barcelona, redactat durant el mes de maig de 1893 en llengua castellana, no es va publicar a causa de la censura; cf. Federico Nietzsche, OC II, p. 136-138. El segon article redactat en llengua catalana va aparixer al juliol de 1893 amb el pseudnim panphilos a L'Aven; cf. Nietzsche, L'Aven, nm. 13-14, 15-31 d'agost de 1893, p. 195-197. Quant a la tesi sobre la influncia de l'estudi de Stein, cf. Norbert BILBENY, L'enorme afirmaci sense lmits: Nietzsche en Maragall, Convivium, nm. 1, 1990, p. 105-124 (cit., p. 110). 13 L. STEIN, op. cit., p. 235.14 J. MARAGALL, Federico Nietzsche, op. cit., p. 137.15 ID., Nietzsche, op. cit., p. 197.16 L. STEIN, op. cit., p. 401. 17 Georges VALBERT [pseudnim de Victor Cherbuliez], Le docteur Frdric Nietzsche et ses griefs contre la socit moderne, Revue des deux Mondes, nm. 113, octubre de 1892, p. 677-689. Citat de Bruno de CESSOLE i Jeanne CAUSS (dir.), Nietzsche. 1892-1914. Anthologie de textes consacrs Nietzsche, prleg d'Alexis Philonenko, Pars, Maisonneuve et Larose - Editions des deux Mondes, 1997, p. 45-57 (cit., p. 46). Podem partir de la base que Maragall va conixer aquest article a travs de Ludwig Stein. Com ja suggereix una comparaci entre els dos articles sobre Nietzsche, apareguts el 1893, i el text de Valbert, s evident que Maragall tamb havia llegit l'article d'aquest ltim.

22

allemande contemporaine18 i, a tall de resum, tamb havia observat que limage est pour lui le mode naturel du raisonnement.19 Aquestes apreciacions no devien haver passat per alt a cap ull potic.

Laprofundiment en un llenguatge dimatges com aquesta seria una tasca dels cercadors intrpids i dels embriacs denigmes, de qu parla Nietzsche a Ecce Homo. Tot i aix, la seva obra tamb servia als contemporanis en gran mesura com a plataforma de projecci de les prpies idees i concepcions, no noms com a projecci de si mateixos,20 sin tamb com a potenciaci del propi pensament, fet que es feia pals en les primeres interpretacions del Superhome.21 Aquesta figura es cosificava massa sovint a lempara dun biologisme matusser, fins al punt darribar a plantejar la configuraci duna su-perdona amenaadora. En oposici amb aquestes idees trivials sobre el superhome, que molt sovint amagaven una vera monstruositat lectora, cal fer referncia a laproximaci ms aviat reservada a la idea de Nietzsche que duu a terme Maragall. El poeta catal es va orientar de manera evident amb el prleg del seu exemplar22 de lobra Aix parl Zaratustra i en va marcar el passatge en qu leditor Peter Gast23 mostra al lector la seva lectura del text. El superhome s un smbol, un smbol que ha de permetre diferents interpretacions per a diferents persones [], explica Gast, una nica persona noms pot participar del superhome; mai no pot ser-ne un.24 Aquesta interpretaci va marcar Maragall, que lany 1902 es va manifestar, en el seu article A propsito de un poema, de manera inequvoca en contra de certes tendncies que aclamaven el superhome com si fos cualquier Hrcules de feria. Maragall afirma que Nietzsche ha sido mal comprendido i segueix dient que aquell vitalisme no s una simple exaltacin de la bestialidad, ats que:

[...] el hombre de Nietzsche desea perecer para que aparezca el superhombre; y este renunciamiento no puede pro-

ducir una mera bestia hermosa como se ha supuesto, sino un hombre que sea, por decirlo as, el espritu de la carne, el

sentido de la tierra, como dice el mismo Nietzsche.25

Maragall pensa que en laparent materialisme de lautor alemany certament semmiralla una sed de ideal poc reconeguda, aix com un afn metafsico; s tamb del parer que noms amb el pas del

18 Theodor de WYZEWA, Frdric Nietsche [sic], le dernier mtaphysicien, Revue bleue, srie 3, vol. 48, 7 de novem-bre de 1891, p. 586-592 (cit., p. 586). Com que es tracta de la primera crtica sobre Nietzsche que va tenir molta recepci en llengua francesa, i Maragall era lector de la Revue bleue, s fcilment imaginable que tamb hagus tingut accs a aquest article. Tanmateix, aquest detall no s comprobable de manera segura.19 Ibid., p. 587. 20 L'antropsof Rudolf Steiner (1861-1925), que havia estat treballant com a collaborador durant un perode curt de temps a l'Arxiu Nietzsche, fa pblic el segent efecte mirall: Tan bon punt com vaig conixer les obres de Friedrich Nietzsche, ja s'havien desenvolupat en mi idees molt similars a les seves; vg. Rudolf STEINER, Friedrich Nietzsche. Ein Kmpfer gegen seine Zeit [Un lluitador en contra del seu temps], dins ID., Gesamtausgabe, vol. 5, Dornach/Sussa, Verlag der Rudolf Steiner-Nachlassverwaltung, 19633 [1895], p. 9. 21 Segons la traducci de Manuel Carbonell. Maragall va traduir el 1898 el concepte bermensch com a Sobre-home (OC I, p. 488). En l'article sobre la mort de Nietzsche, per, tamb utilitza superhombre (OC II, p. 139).22 Cf. F. NIETZSCHE, Also sprach Zarathustra. Ein Buch fr alle und Keinen. Mit Portr. und Brieffacs. des Autors und einem Vorwort des Herausgebers, 3., mit der 2, Leipzig, C. G. Naumann, 1894 [Aix parl Zaratustra. Un llibre per a tots i per a ning. Amb illustracions i facsmils de cartes de l'autor i un prleg de l'editor, 3 ed. en consonncia amb la 2]. Ms endavant farem referncia al prleg de l'editor Peter Gast, pseudnim de Heinrich Kselitz [p. I-XXXV]. Aquest prleg, que es coneixia a partir del final de l'any 1892, tamb va ser publicat de manera independent com a separata.23 Heinrich Kselitz (1854-1918). El pseudnim procedeix suposadament del mateix Nietzsche. Kselitz, antic alumne de Nietzsche, era una espcie de secretari i confident per al filsof. Entre d'altres coses, es va encarregar de la revisi dels impresos i tamb d'alguns manuscrits. Desprs del collapse que va patir Nietzsche, va comenar a publicar la primera edici completa de les obres que, arran d'una baralla amb Elisabeth Frster-Nietzsche, la germana del filsof, va haver de ser suspesa. Ms tard, ella mateixa va tornar a fer venir Kselitz a l'Arxiu Nietzsche, i finalment van editar plegats el controvertit escrit La voluntat de poder.24 P. GAST, op. cit., p. III.25 J. MARAGALL, A propsito de un poema, 8 de maig de 1902, dins OC II, p. 185.

23

Haid, nm. 0, 2011 p. 19-34

temps hom arribar a entendre aquest altre Nietzsche; parla, doncs, duna concepci o comprensi futura de Nietzsche, tal com havia indicat el mateix filsof, a diferncia del fet que aquest ja shavia tret de sobre, amb molta determinaci, la fama didealista.

Peter Gast va presentar la idea del superhome com a ideal de lautoexploraci, un ideal amb qu lhome creix cap a les altures fins al punt que s capa de superar-se ell mateix. En el pensament de Nietzsche, aquest cam es configura com un procs sense fi, perqu el que s petit26 en lhome, aquella zona grisa que no diu res, que el propi Maragall detestava des del fons de la seva nima i on, segons ell, samaga todo bajo inters,27 sempre acaba tornant. La idea del superhome implica, doncs, no tant la pretensi dun perfeccionament progressiu respecte a la formaci ideal de lhome i de la humanitat, com la concepci dun esdevenir sense fi en el sentit dun procs constant dascensi i caiguda.28

No obstant aix, les representacions de Gast sempre romanen en aquest sentit ambivalents. Gast margina massa el concepte de lhome gran o superior de la quarta part (captol De lhome supe-rior) de Zaratustra i posa en relleu que, pel que fa al seu superhome, Nietzsche havia pensat sobretot en un subjecte que es retroba ell mateix en el poder, de manera que el pensament de la moral de senyors es projecta en primer lloc sobre el mn dels impulsos de cada individu.29 A partir daix, laccentuaci dun tipus dhome superior afavoria la concepci segons la qual el superhome no s res ms que una sublim personalitat ultra mesura, com ja lhavia representada, per exemple, Ralph Waldo Emerson en els seus Representative Men, que eren figures reals. Tanmateix, aquests homes superi-ors no sn idntics al superhome. Els grans afirmadors, els lleons que riuen de qu parla Zaratustra, sn estadis previs dun canvi radical de la conscincia, insinuat en la idea del superhome, que sanun-cia a mode de llampec que cau (cf. Prleg de Zaratustra). Peter Gast, per, domestica dalguna manera aquest pensament mentre que colloca en un primer pla i refora laspecte de lautoeducaci i lautoexploraci en el sentit dun desenvolupament i aprofundiment de linterior; Gast afirma que la veritable cultura fa referncia constantment i en primer lloc al mn interior de lhome i que hi ha una manca del millor! [de] persones! [d]homes! [d]aquells que sn veritablement grans!.30 Maragall havia marcat clarament aquest passatge en el seu exemplar de lobra. Tot i que duna banda els conceptes dhomes grans o superiors sn en part ambivalents en la idea del superhome del propi Nietzsche, de laltra banda, ell mateix critica que la paraula superhome, per designar un tipus de la mxima ma-duresa, gaireb sempre ha estat entesa com un tipus idealista duna espcie superior de persona, meitat sant, meitat geni.31

Peter Gast sempre torna a remetre el lector de Nietzsche al procs de revaloritzaci de lhome i en remarca la fora contnua dautosuperaci. Daqu, la idea subtil de lautoresoluci de lhome aquell embriagador moment de la transici dun existir controladament conscient a un altre dincontroladament inconscient, transici a travs de la qual lexistncia superhumana sembla anunciar-se queda fora de

26 A ApZ, p. 299 (El convalescent), Nietzsche escriu: El petit home torna eternament.27 J. MARAGALL, Fantasia sobre motivos, 28 de novembre de 1905, OC II, p. 710.28 La idea de caiguda es refereix al concepte nietzsche d'Untergang i als seus diferents significats. Cf. el que apunta Manuel Carbonell en relaci als mots untergehen i Untergang dins ApZ, p. 10, nota 1.29 Carta de Peter Gast a Franz Overbeck del 29 d'octubre de 1892. Recollida dins David Marc HOFFMANN, Niklaus PETER i Theo SALFINGER (eds.), Briefwechsel Franz Overbeck - Heinrich Kselitz [Peter Gast], Supplementa Nietzscheana, nm. 3), Berln i Nova York, de Gruyter, 1998, p. 363.30 P. GAST, op. cit., p. XXXII.31 F. NIETZSCHE, Ecce homo, op. cit., p. 75.

24

Heidi Grnewald. Joan Maragall com a lector i traductor dels fragments Abans que surti el sol i ...

consideraci. Com ja va succeir amb la germana de Nietzsche, amb qui havia editat aquella controver-tida compilaci de manuscrits de Nietzsche, La voluntat de poder, Peter Gast tamb considerava im-portant legitimar el filsof com a gran visionari i anunciador duna nova disciplina vital. En aquest sentit Gast s del parer que Nietzsche sha autopercebut com a encarnaci de la voluntat delevaci de la humanitat.32 Ni Maragall, ni tan sols el lector ms complet de Nietzsche, no hagus pogut adonar-se que darrere aquest discurs samaga una sospitosa estratgia de manipulaci. En una carta que envia a lamic de Nietzsche Franz Overbeck, qui ms aviat shi mostrava crtic, Gast posa de manifest la seva estratgia:

Amb les meves afirmacions he convertit el superhome en una qualitat, en quelcom abstracte, tot i que

s que N. tenia encara una altra idea pel que fa a aquest assumpte. Ara vull que primer passi una dcada

i acostumar el lector de N. a aquesta visi, abans de posar-me a parlar dels grans mestres de conducta

que el mateix N. considerava necessaris.33

Amb aquestes declaracions Gast confessa el seu pensament pronacionalista radical i autoritari. No obstant aix, aquesta intenci manipuladora roman amagada per als lectors del prleg dAix parl Zaratustra. Hom creia en el prleg de leditor Peter Gast i el va legitimar com a linterprte le plus autoris34 de Nietzsche.

Aix, doncs, Maragall, com a lector daquest prleg, segueix el valor ideal del superhome i resta fidel amb lexclamaci de Zaratustra esdevingues qui ets!35 com a rerefons, per dir-ho dalguna mane-ra a la idea dun canvi progressiu de la conscincia en lhome. Malgrat que en les seves idees sobre la grandesa de lhome, com per exemple en la carta a Rahola de 1905, recupera en alguns casos as-pectes del que s sublim en el sentit schilleri (quan introdueix lexperincia esttica de la muntanya, a travs de la qual la grandesa del mn es posa en escena per a fer semblar de moment petit lhome),36 i aquests pensaments segueixen duent a terme la idea de Nietzsche sobre lesdevenir il-limitat. Es tracta dun pensament que, formulat gaireb de manera literal, Maragall comunica al jove Rahola en referncia a la seva carrera com a escriptor: Fa cam, vost; i no li dic que arribar perqu jo crec que per anar b no sha darribar mai; i que aquell que es creu arribat est perdut.37

La visi de lautocreaci permanent del subjecte, la illusi de lesperit lliure i el desig de viure un sen-timent de totalitat de lsser determinen, a ms a ms, el nucli temtic dels dos fragments dAix parl Zaratustra que Maragall va publicar a finals de febrer de 1898. Van aparixer a la revista Catalnia amb el ttol segent: A lanar a sortir el sol, i El coneixement pur: dos fragments de lobra de Frederic Nietzsche Aix parl Zarathustra. Traducci de Joan Maragall. Tal com indica aquest ttol, Maragall no segueix lordre original de lobra de Nietzsche i situa la tercera part, A lanar a sortir el sol, abans de la segona, El coneixement pur. A ms a ms, en la traducci del segon ttol no utilitza la forma literal immaculat coneixement, sin que es decanta per coneixement pur; amb la qual cosa, la referncia

32 P. GAST, op. cit., p. XVII.33 Carta de Peter Gast a Franz Overbeck del 29 d'octubre de 1892, dins Briefwechsel, op. cit., p. 363. 34 El seguidor de Nietzsche Paul Lauterbach va escampar aquests qualificatius al prleg de la seva primera antologia francesa sobre el filsof alemany, apareguda el 1893; cf. P. LAUTERBACH, travers l'oeuvre de Frdric Nietzsche: extraits de tous ses ouvrages, Pars, A. Schulz, 1893. 35 ApZ, p. 321.36 Carta a Carles Rahola del 25 de setembre de 1905, reproduda dins OC I, p. 1071.37 Ibid.

25

Haid, nm. 0, 2011 p. 19-34

implcita a la Immaculada Concepci desapareix. Ara b, aquesta tria no sha dentendre noms com un distanciament del traductor per raons religioses, sin tamb com una mostra de la seva interpretaci massa abstracta del text nietzsche, centrat en la crtica del coneixement pur. Tant la reordenaci dels fragments com la presentaci formal del text potencien laspecte potic en el fragment dA lanar a sortir el sol. Amb la nova disposici, el text queda ms centrat i ens recorda un poema en prosa, que sobre amb lapellaci del cel com un profund abisme de llum:

Oh cel que estas sobre meu! Oh cel

pur! Oh cel profon!

Abim de llum!

Contemplant-te tremolo de desitjos.38

El subjecte vol penetrar en la profunditat de la llum, que illustra lestat de lhome que sha superat a si mateix:

No ns parlem, perqu sabem massa coses:

ens callem lun a laltre; i sols ens som-

riem la saviesa.

Tot ho hem aprs plegats.

Plegats ho hem aprs el superar-nos

i el desennuvolat mig-riure:

38 DosF, p. 13.

26

Heidi Grnewald. Joan Maragall com a lector i traductor dels fragments Abans que surti el sol i ...

Catalnia. 1a srie. Nm. 1 (25 febr. 1898)

el brill ser dels ulls que s mig-riuen desde

llunys infinits al travs denterboliments

de pluja.39

Nietzsche defineix el cel lluny com a profund i pur, i la seva grandesa sublim es converteix en el sm-bol duna gran personalitat. Zaratustra busca en lalria del cel la profunditat de la seva dimensi interior. Aix, latracci de la llum del cel provoca un vehement desig de fusi: Llenar-me a tes altures, que sn ma profonditat i Tot mon voler s volar, volar endins de tu, tradueix Maragall. A travs de la fantasia de deixar-se absorbir per labundncia de llum celeste, el subjecte es projecta en un horitz sense fronteres, en el qual la puresa del cel encarna la innocncia de lexistncia humana. Aquest desig davanar evoca alhora lanhel romntic de recular a lorigen div. Les paraules de Zaratustra, tanma-teix, posen al descobert una dimensi psicolgica basada en lexperincia humana, que ha dajudar el subjecte a crixer:

El pensador es el hombre abierto al amplio cielo de la luz. La profundidad de su pensar depende de hasta

qu punto consigue salir y adentrarse en lo abierto de la luz, que est por encima y brilla ms all de

todas las cosas visibles.40

Tot all que soposa al desig de fusi s condemnat: els nvols amb el seu pas furtiu i silencis, per exemple, es converteixen en ladversari, robant-nos lo que s teu i meu: lenorme afirmaci sns li-mits, en la versi de Maragall. Quan lhome pot fer realitat limmens illimitat dir S i Amn41 i es pot lliurar a labisme llumins tot exclamant duc amb mi tamb el meu dir s que beneeix,42 llavors el mn esdev immanent. All donde se piensa el mundo, apunta Fink, desaparecen la culpa y el castigo [...], desaparece la clera de los dioses, su gobierno del mundo.43 ranos, que cobreix totes les coses com una campana atzurada, uneix tots els principis oposats.44 Nietzsche anomena aquest cel Atzar (Zufall), Innocncia (Unschuld), Exultaci (bermuth) i Accident (Ohngefhr)45. Mara-gall omet, per, aquest ltim concepte46 i el substitueix per la paraula Atzar, que s gaireb sinnima. Aix no noms facilita la traducci, sin que ressalta el paper de latzar: Latzar [Von Ohngefhr] s la noblesa ms antiga daquest mn; i jo retorno an ell totes les coses, deslliurant-les de la servitud dun fi,47 tradueix, doncs, Maragall. Aquest retorn, que ha de restituir a les coses la seva autntica dimensi existencial, el seu carcter enigmtic i incert, presenta alguns trets romntics. Tanmateix, el paper preponderant de latzar fa referncia al principi dionisac i la seva materialitzaci en acte. De manera semblant, el germanista francs Henri Albert, en la seva primera traducci completa dAix parl Zaratustra, que va aparixer a la tardor de 1898, va traduir lexpressi Von Ohngefhr amb el mot ha-sard: Par hasard cest l la plus vieille noblesse du monde.48 s probable que tant Maragall com

39 Ibid.40 Eugen FINK, La filosofa de Nietzsche, trad. dAndrs Snchez Pascual, Madrid, Alianza, 1976, p. 128.41 ApZ, p. 220.42 ApZ, p. 221.43 E. FINK, op. cit., p. 128.44 Ibid45 Cf. ApZ, p. 22146 En alemany, Ohngefhr tamb significa all no intencionat.47 DosF, p. 14. Manuel Carbonell tradueix: "Per accident" vet aqu el ms antic i noble llinatge del mn []; vg. ApZ, p. 221.48 Cf. Frdric NIETZSCHE, Ainsi parlait Zarathoustra: un livre pour tout le monde et personne, traduit par Henri Albert, Pars, Socit du Mercure de France, 1898 (cit., p. 238). Aquesta traducci va aparixer el mes doctubre, per tant encara no estava disponible almenys de forma oficial quan Maragall va publicar els dos primers fragments a la revista Catalnia..

27

Haid, nm. 0, 2011 p. 19-34

Albert destaquessin laspecte de latzar influts pel fragment segent de lobra, en el qual safirma que aquesta s la benaurada certesa que he trobat en totes les coses: que prefereixen, sobre els peus de latzardansar.49

El captol A lanar a sortir el sol es clou amb aquest himne dionisac a larbitrarietat de latzar. Amb el comenament del nou dia, Zaratustra sha de separar dranos, i sembla que el dia anulli lexperin-cia profunda del protagonista: Profund s el mn: i ms profund que mai el dia no hagi pensat. No s lcit de dir-ho tot a la cara del dia.50 Com en la tradici romntica, el dia representa la part ms superfi-cial de lexistncia humana, mentre que la profunditat del mn es palesa ms enll de les limitacions del dia-mn. Per aquest motiu, el cel representa una profunditat tant espacial com temporal que provoca un gran anhel. Eugen Fink precisa que el cielo que est encima de todas las cosas es el espacio temporal y el tiempo espacial del mundo, i assenyala aix la semblana entre leternitat i la temporalitat: como eterno retorno, el tiempo es lo eterno.51 El rumb de les coses en el temps en el concepte nietzsche de letern retorn de lo mateix sha dentendre com un moviment constant, como una danza, como un baile en el que todo gira y da vueltas.52 Tamb el fragment triat per Maragall sassembla a un cercle tancat, ja que Zaratustra invoca al final altra vegada ranos amb les paraules del comenament: Oh cel que estas sobre meu! Cel pur! Cel alt!. Tamb el defineix com un trespol de dana pera l div atzar, i la taula divina pera ls divins daus i jugadors de daus.53

El pensament del retorn resulta asfixiant, per el simple fet de suportar-lo comporta un alleugeriment de lexistncia humana, en la qual t lloc una transformaci de toda seriedad y de toda pesadez en la ligereza, en la sobrehumana ligereza de la risa54. En aquest esdevenir continu, la vida posee una tendencia a ascender, escriu Fink, i sassembla a una torre inmensa, que cada vez se levanta ms alta, que crece y crece.55 Lessncia de lhome que crea i que es crea a si mateix ve marcada per la superaci de nivells i dobjectius finits, ja que en el tiempo, el creador [...] destruye lo que era y busca lo que todava no es. En altres paraules: El creador est siempre en camino, est situado entre el fin y el comienzo. No slo est en el tiempo, sino que participa en el juego del tiempo csmico. Es, como dice Herclito, un nio que juega (pais paizon).56 Hans-Georg Gadamer recupera aquesta idea, i partint de la tercera transformaci de lesperit esmentada per Zaratustra, o sigui, la transformaci de lesperit en un infant,57 afirma que aquest s el missatge ms important de Zaratustra: evocar la lleuge-resa existencial de linfant, que encara no s present en els homes superiors.58 Linnocent jo sc

49 ApZ, p. 222. Maragall va traduir aquest fragment de la segent manera: En les coses trobo jo aquesta seguretat benhaurada: que totes dancen am peus d'atzar; vg. DosF, p. 14.50 ApZ, p. 222. Aqu cal esmentar altra vegada la semblana en la traducci entre la variant d'Henri Albert i la de Joan Ma-ragall. Tots dos trien el significat local del gir vor dem Tag en l'original. Albert tradueix: Il y a des choses qu'il faut taire devant le jour (p. 238) i Maragall opta per no tot pot tenir veu davant del da. En canvi, a la versi espanyola actual, Sanchez Pasqual utilitza aquesta expressi amb valor temporal i tradueix: No a todas las cosas les es lcito tener palabras antes del da [totes les cursives sn nostres]; vg. F. NIETZSCHE, As habl Zarathustra. Un libro para todos y para nadie, ed. d'Andrs SANCHEZ PASCUAL, Madrid, Alianza Editorial, 1990 [1972], p. 236. 51 E. FINK, op. cit., p. 128 i p. 129.52 Ibid., p. 129.53 DosF, p. 14.54 FINK, op. cit., p. 126.55 Ibid., p. 113. Fink diferencia aquest moviment ascendent del juego de las olas del mar, en el que unas se yerguen para volver luego a hundirse.56 Ibid., p. 107.57 Cf. ApZ, p. 31.58 Hans-Georg GADAMER, Nietzsche der Antipode. Das Drama Zarathustras (1984), dins ID., Gesammelte Werke, vol. 4 (Neuere Philosophie II), Tbingen, Mohr, 1987, p. 448-462.

28

Heidi Grnewald. Joan Maragall com a lector i traductor dels fragments Abans que surti el sol i ...

de linfant s quelcom que hom no pot haver de ser ni voler ser. Aix, Gadamer destaca el carcter ideal daquest ser: la lleugeresa de linfant, el seu oblit feli, la seva atemporalitat, la seva capacitat de deixar-se absorbir per laqu del moment concret i el seu joc ho superen tot. Aix s cant.59

Tanmateix, Maragall va canviar lordre original dels fragments de Nietzsche i va crear daquesta mane-ra una nova coherncia temtica. Per exemple, lescenari cosmolgic del primer fragment serveix de transici vers El coneixement pur, cosa que, a linrevs, seria impossible. Desprs que a A lanar a sortir el sol es presentin els fonaments de lexistncia suprahumana, el segon fragment es carac-teritza per laspecte productiu daquesta existncia, s a dir, per la creaci dun esperit lliure, que, tal com assenyala Beatrix Himmelmann, t nicament un comproms amb el coneixement apassionat.60 Daquesta forma, lesperit lliure es diferencia dels sublims i cultes, que volen negar que tot co-neixement es basa en aspiracions terrenals.61 Zaratustra els anomena els del pur coneixement, hipcrites sentimentals i lascius, i els compara a la lluna, silenciosa com un gat que sesmuny furtivament pels terrats. Aquesta actitud li resulta repugnant: no suporto els peus silenciosos on no hi dringa un esper. El pas de qui s lleial parla; la gata, per, furtivament sarrossega per terra.62 Nietz-sche condemna els savis, que sassemblen a mecanismes de rellotge i detesta aquells que busquen el coneixement mirant-se les coses sense voluntat.63 Aquesta crtica als filisteus i a la ra abstracta s present en altres contemporanis de Nietzsche i tamb en Maragall, que rebutja les vaguedades de una razn abstracta64 i situa la recerca activa i creativa del coneixement per davant de el abstracto subjetivismo65 de Kant.

Aix doncs, Nietzsche menysprea els del pur coneixement perqu, tot i estimar all terrenal, en el seu amor hi ha vergonya i mala conscincia.66 Aquesta hipocresia s conseqncia de reprimir el desig i no reconixer-ne la innocncia. Oh sensuals hipocrites, tradueix Maragall, us manca lignocencia del desig!.67 Segons Beatrix Himmelmann, la ra expressa en Nietzsche la voluntat de poder, cobra significat en la voluntat de crear i procrear.68 Aquell que t el coneixement pur es mira el mn de ma-nera contemplativa i es comporta com un mirall de cent ulls69 i demostra aix la seva apatia. En canvi, lhbit cognitiu dels felios desdevenir (Werdelustigen) va associat a una mirada apassionada i plena de desig. En el seu estudi The Mask of Enlightenment, Stanley Rosen relaciona aquesta reflexi de Nietzsche amb la crtica que el filsof fa de la Platonist surrender to pure perception that is detached from life.70 Els que tenen el coneixement pur, basat en una will-less sublimity tenen un cos fred i gris com la cendra71 i estan alienats de la vida. La transformaci vital dels esdeveniments s a dir,

59 Ibid., p. 461 i p. 453.60 Beatrix HIMMELMANN, Zarathustras Weg, dins Volker GERHARDT (ed.), Friedrich Nietzsche. Also sprach Zarathu-stra. Berln, Akademie Verlag, 2000, p.17-45 (cit., p. 30).61 Ibid., p. 30.62 ApZ, p. 163.63 B. HIMMELMANN, op. cit, p. 30.64 J. MARAGALL, Economa psicolgica, 2 de gener de 1902, OC II, p. 626.65 ID., El hecho y el derecho, 21 de mar de 1901, OC II, p. 624. 66 ApZ, p. 164.67 DosF, p. 14.68 B. HIMMELMANN, op. cit., p. 30.69 ApZ, p. 16470 Stanley ROSEN, The Mask of Enlightenment: Nietzsches Zarathustra, Cambridge University Press, 1995, p. 162. Lautor destaca que aquesta crtica de la pure perception t el seu punt culminant en el capitol De limmaculat coneixement: the pivotal accusation occurs in "Of Unspotted Knowledge" (wittily translated by Kaufmann as "Of Immaculate Perception").71 ApZ, p. 164.

29

Haid, nm. 0, 2011 p. 19-34

dimatges en potencial espiritual ja no es pot definir amb el concepte dinterioritzaci, sin que obre una nova dimensi en el subjecte. Aquest principi perceptiu i cognitiu tamb es fa pals en els escrits de Maragall.

A larticle de lany 1905 titulat La Virgen de agosto, el poeta catal escriu: si sabemos llenar nuestros ojos de la belleza del mundo y sus imgenes, nuestro espritu se nutrir del alma del mundo y perdurar en lo que no es imagen.72 Aquesta nova mirada, que sexpressa en les paraules si sabemos llenar nuestros ojos, passa per la implicaci activa del subjecte, que, al seu torn, es basa en la voluntat. El subjecte vol experimentar una transformaci qualitativa de les seves mires, o dit duna altra manera, no vol ser un simple mirall, sin rendir-se a all que veu i atorgar-hi una nova substncia a fi que aquesta imatge exterior sigui ms que una simple imatge, tal com Nietzsche ho va donar a entendre en el cap-tol El coneixement pur. Aquesta s precisament lhora del gran migdia del coneixement que anuncia Zaratustra i consisteix a acceptar a lliurar-se al mn sense condicions. Es tracta duna fora transfor-madora enorme, sublimada a travs de la imatge del sol de migdia. On hi ha bellesa?, pregunta Za-ratustra, i respon de forma immediata: On jo he de voler amb tota la meva voluntat; on jo vull estimar i enfonsar-me en el meu ocs, perqu una imatge no romangui noms imatge. Estimar i enfonsar-se en locs: tot aix va junt des de leternitat.73 Difcilment es podria exposar lessncia de la passi de forma ms contundent que en aquest passatge, en el qual sexpressa una afirmaci absoluta de la vida i, tal com resumeix Jrgen Habermas de forma molt encertada, la seductora proposici dels afectes que diuen s.74

La bellesa s, per tant, all que es troba en moviment i transformaci constant i que est exposat a dissoldres novament. En la traducci del prleg de Zaratustra, que no es va publicar fins a la tardor de 1898,75 Maragall manifesta aquest moviment mitjanant la imatge de la sortida i posta de sol. Ara b, Maragall se centra en laspecte ms positiu del missatge, que s aquest aprendre a acceptar. Lamor de qu parla Zaratustra no sha dentendre com una qualitat de qualsevol relaci humana ans al contrari, detesta lamor al prosme, sin com un paradigma de la relaci entre lhome i el mn. Aquest Amor fati, tanmateix, no es limita a lacceptaci resignada dall que ens donen, sin que ens repta constant-ment, desperta desig creatiu i passi:

Ignocent s el voler fecundador,

ignocent i pur.

El voler creador no sacontenta

amb imatges, sin amb aimar i morir

Aimar i morir: acoblament etern.76

Aix, Maragall sintetitza a la seva manera el pensament de Nietzsche. La fora indescriptible daquesta

72 J. MARAGALL, La Virgen de agosto, 15 d'agost de 1905, OC II, p. 692.73 ApZ, p. 164.74 F. NIETZSCHE, Erkenntnistheoretische Schriften, Nachwort von Jrgen Habermas, Frankfurt/Main, Suhrkamp, 1968, p. 237.75 Aix parl Zarathustra. Per Frederic Nietzsche. (Troos del prefaci), Catalnia, nm. 18, 15 de novembre de 1898, p. 269-271. En el nostre article no ens centrem en aquesta ltima traducci del fragment perqu va sorgir en unes circumstncies diferents dels primers fragments, possiblement influda per la traducci comp