TEMA9.- LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898) (II)

Història d’Espanya2n de Batxillerat

TEMA 6.- LA Iª RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-98)

3.- EL(S) NACIONALISME(S)4 LA GUERRA DE CUBA: EL “DESASTRE DEL 98”.5. LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98.

Els nacionalismes

DUES CONCEPCIONS DE LA NACIÓ

La nació conseqüència de la voluntat sobirana dels ciutadans tots iguals davant la llei, que trien unes institucions independentment de l’origenProcedeix de la Revolució Americana i de la Revolució Francesa

Es considera que la nació és una entitat ahistòrica i atemporal, que existeix independentment de la voluntat dels individus. Aquesta nació s’expressa a partir d’una cultura, una llengua, religió i una història comunes.

La política nacionalitzadoradels estats nacionals durant el segle XIX.La construcció d’una consciència nacional

- L´educació va implantar l´ús d´una llengua nacional i va alfabetitzar les masses

- Es van “desenvolupar” “tradicions”, banderes, himnes, etc. Que es van convertir en símbols dels països.

Les institucions polítiques liberals havien d’integrar i representar mínimament els ciutadans

-L’exèrcit com a representació de la nació en armes

El cas espanyol

1.- Avanç lent de l’alfabetització i de l’escola (pública)2.- Vida política excloent (pronunciaments) i després caciquisme3.- Exèrcit repressiu4.- Corona, sobretot en època d’Isabel II, no és´un símbol

integrador5.- L’Església manté parcel.les de poder i aporta símbols

nacionalitzadors mítics (el catolicisme que lluita contra l’Islam) com Don Pelayo o el Cid i els Reis Catòlics.

6.- L’alternativa democràtica i federalista va ser derrotada durant el Sexenni (projecte republicà de la I República, 1873)

La política nacionalitzadorade l’estat liberal espanyol va fracassar relativament en la

integració i/o nacionalització de tot el país

La política nacionalitzadorade l’estat liberal espanyol va fracassar en la integració i/o

nacionalització de tot el país

L’alfabetització en Espanya va fracassar. Cap a 1910 el 52% de la població es analfabeta. L’escola es troba en mans de l’Església amb uns continguts escassament científics i reaccionaris.

-La vida política nacional es caracteritza per la violència i l’exclusió de l’oposició. Durant el regnat d’Isabel II destaquen els pronunciaments militars. Amb la Restauració predomina un bipartidisme recolçat en el clientelisme o caciquisme

-L’exèrcit era un instrument que reprimia qualsevol protesta popular. Amb Isabel II esdevé l’instrument per a forçar un canvi de govern. Les quintes convertien el servei militar en un impost que patien les classes populars

- L’actitud de la Corona, amb Isabel II, no facilità que es poguera considerar un símbol integrador: apostà sempre pels moderats i es va envoltar d’una camarilla d’amics reaccionària i d’una vida plena d’escàndols.

L’Església aportà alguns dels símbols i dels mites nacionalitzadors fonamentals: la Nació espanyola es fonamentava en la religió catòlica (lluita contra l’Islam) i l’oposició als corrents més liberals i democràtics. (el nacionalcatolicisme)

El nacionalisme espanyol predominant es basarà en una visió molt conservadora de la nació amb uns elements definitoris: La Religió (catòlica); la Corona i l’exaltació de les glòries del passat (Don Pelayo, El Cid), etc.

Segons l’historiador Borja de Riquer el fracàs relatiu d’aquest projecte nacionalitzador va fer que les velles pàtries resorgiren al llarg del segle XIX. Catalunya, Euskadi i Galícia

El nacionalisme espanyol dels demòcrates i republicans (no qüestionava) la nació espanyola, però si intentava construir un estat diferent: la versió federal defensava un Estat democràtic com la suma de diferents pactes entre les diverses regions espanyoles. El fracàs del projecte republicà el 1874 acabà per donar l’hegemonia al nacionalisme espanyol conservador.

Revolució industrial(societat més avançada)

Les bases del catalanisme

Caràcter centralitzadorde l’estat absolutista i també

del liberal espanyol

Català al marge de la vidaPública (administració i

Escola). Des de 1714

La Renaixença pretèn recuperar el català com a llengua culta

De la derrota carlina i del fracàs de la República federal

sorgirà el plantejament de Valentí Almirall

Redescobriment d'unpassat històric

i institucional: la Generalitat

El catalanisme

1. El procés industrialitzador que es produeix a Catalunya des de 1780 i definitivament des de 1830 posarà en evidència les diferències econòmiques de Catalunya amb la resta d'Espanya.

2.-El procés seguit per la Revolució Burgesa a Espanya. La fi de l'Antic Règim i la creació de l'Estat Liberal mostrarà el

caràcter unitari i centralista de la Revolució. Només el carlisme era particularista, però des d'una òptica devaluada de l'Antic Règim .

Els órígens del catalanisme es troben en:

3.- l Decret de Nova Planta de 1714 establia un estat centralitzat que eliminava els furs i les institucions de govern pròpies. El català, com a llengua de l’administració desapareixia.

4.- El català desaparegué de les escoles i de la producció literària fins al sorgiment de la Renaixença, que va ser un moviment cultural que pretenia la recuperació del català com a llengua de prestigi. S’emmarca en l’auge del Romanticisme tardà europeu i en la progressiva implantació del liberalisme a Espanya.

Els dos grans escriptors catalans del segle XIX: Mossèn Cinto Verdaguer, poeta i sacerdot, i el novel·lista i autor teatral Narcís Oller.

• 5.-La derrota del carlisme, amb un plantejament foralista, i el fracàs del republicanisme federal per a construir un estat democràtic descentralitzat donà lloc a l’aportació de Valentí AlmirallValentí Almirall, un dels principals impulsors del catalanisme.

• 6.-El seu era un ideal catalanista, democràtic, progressista i laic. Impulsarà la fundació del periòdic El Diari Català i més tard la redacció del Memòrial de Greuges (1885).

El Memorial critica el centralisme; demana l’harmonització d’interessos de les diferents regions; defensa el proteccionisme i defensa el dret civil català.

La mort del rei Alfons XII en va limitar l’eficàcia, però el manifest va aproximar la burgesia catalana a un projecte polític al marge dels partits dinàstics.

*EXTRACTE DEL MEMORIAL DE GREUGES:

“[...] No tenemos, Señor, la pretensión de debilitar, ni mucho menos atacar, la gloriosa unidad de la patria española; antes por el contrario, deseamos fortificarla y consolidarla; pero entendemos que para lograrlo no es buen camino ahogar y destruir la vida regional para sustituirla por la del centro [...]. Señor: se nos arrebató nuestro sistema administrativo, que hoy encuentran bueno e imitan naciones cultas de Europa [...]. No podemos usar nuestra lengua más que en nuestros hogares, desterrada de las escuelas [...]. A fuerza de trabajo y privaciones sin cuento, nuestros industriales han creado una industria española que en cuarenta años ha progresado y alcanzado altísimo nivel. Esta industria viene siendo atacada de raíz de algunos años a esta parte [...]. La tendencia llamada librecambista [...] es una espada de Damocles suspendida sobre la producción [...]”

Valentí Almirall i la seva obra més important, “Lo catalanisme”

El projecte d’Almirall no cualla davant la por de la burgesia als seus orígens republicans i el desinterès de les classes populars. D’aquestamanera, el catalanisme es conformarà des d’una òptica conservadora

Aquest corrent té un fort component catòlic, com ho demostra l’aportació del Bisbe Torras i Bages de la ciutat de Vic, qui planteja l’esperit català a partir

de la família, la propietat i la religió

7.- Els diferents grups conservadors catalanistes funden la Lliga Catalanista el 1889 sobre la qual s’organitza una Assemblea en Manresa el 1892.

Aleshores es redactaràn les Bases de Manresa, que representa la demanda d’una autonomia per a Catalunya.

Els principals punts són: *recuperació del català com a llengua oficial; *organització administrativa catalana pròpia; *càrrecs de

l’administració siguen ocupats per catalans; *dret a l’autogovern. Un dels principals líders va ser Enric Prat de la Riba

BASES DE MANRESA 1892

“Base 1ª. Sus atribuciones. Estarán a cargo del poder central: las relaciones internacionales, el ejército, las relaciones económicas de España con los demás países, la fijación de los aranceles, la construcción de carreteras, ferrocarriles, canales y puertos que sean de interés general, la resolución de los conflictos interregionales, la formación del presupuesto anual de gastos que se distribuirá entre las regiones en proporción a su riqueza...

Base 3ª. La lengua catalana será la única que con carácter oficial podrá usarse en Cataluña y en las relaciones de esta región con el Poder Central

Base 4º. Únicamente los catalanes, ya lo sean por nacimiento o bien por naturalización podrán desempeñar cargos públicos en Cataluña...

Base 6ª. Cataluña será soberana de su gobierno interior y por tanto dictará libremente sus leyes orgánicas, tendrá a su cargo la legislación civil, penal, mercantil, administrativa y procesal, el establecimiento y la recaudación de impuestos; la acuñación de moneda, y tendrá todas las atribuciones inherentes a la soberanía que no correspondan al gobierno central según la base 1ª

Base 7ª. El poder legislativo regional residirá en las Cortes catalanas... Las Cortes se formarán por sufragio entre los cabezas de familia...

Base 8ª El poder judicial se organizará restableciendo la antigua Audiencia de Cataluña...” 

A l’esquerra, el bisbe nacionalista Josep Torras i Bages.A la dreta, exemplar de les “Bases de Manresa” (1892), impulsades

per la Unió Catalanista de Narcís Verdaguer.

La derrota del 98 significa la confirmació del fracàs de l’estat espanyol i laburgesia catalana donarà suport al catalanisme i entra en política. La derrota del 98 implica la pèrdua dels mercats cubans i necessita un mercat alternatiu, la qual

cosa passa per una reforma de la política espanyola (en un sentit liberal) i l’autonomia per a Catalunya. L’any 1901 es funda la Lliga Regionalista partit

catòlic, conservador i que aconsegueix la victòria en les municipals de Barcelona.

Conclusió

Sintèticament, la Lliga es basava en el reconeixement nacional (dret a l’autogovern) per a Catalunya, (amb un pes important per a la llengua) però això no havia de posar en qüestió la propietat ni l’ordre establert. Açò últim tindrà conseqüències durant la crisi de 1917

Enric Prat de la Riba

Francesc Cambó

Dos dels membres de la “Lliga de Catalunya”: Enric Prat de la Riba, polític i escriptor, i Lluïs Domènech i Montaner, arquitecte, polític i

arqueòleg.

El nacionalisme basc

Sabino Arana articula el nacionalisme basc al voltant del Partit Nacionalista Basc (1894)i el lema “Déu i Antigues Lleis”, basant-lo en la defensa de la raça basca, els furs

i la religió catòlica i en la vella societat patriarcal, antiliberal i tradicionalista

El nacionalisme basc presenta algunes singularitats: els seus orígens se situen en Biscaia i arranca amb l’abolició dels furs bascos després de 1876

(fi guerra carlina)

Les seues fonts són dues, sobretot:

La derrota dels carlins el 1876 significà la supressió dels furs bascos i l’establiment del centralisme liberal espanyol

La Revolució Industrial centrada en Bilbao provoca una forta immigració de població castellana i el naixement d’un potent moviment obrer de caràcter socialista (UGT). El proletariat serà la víctima propiciatòria (és el maketo)

El controvertit Sabino Arana Goiri, fundador del Partit Nacionalista Basc i pare del nacionalisme i independentisme basc. Ell mateix va crear la “ikurriña”, la

bandera basca. Un “fan” d’Arana va publicar aquesta imatge a Internet amb el lema: “la pàtria dels bascos és Euskadi”. Fixeu-vos en el paregut amb la

bandera de GB

Les idees bàsiques de Sabino Arana són:*una visió de la història d’Euskadi molt tradicionalista i antimoderna. Ha estat un país mai conquerit i assimilat, amb una llengua no indoeuropea i unes institucions pròpies.

*L’abolició dels furs i la immigració (per la industrialització) estan acabant amb la identitat basca

*el catolicisme i l’oposició al liberalisme i el moviment obrer. El seu lema era “Deu i Llei Vella” . ADeu i Llei Vella” . Aquest terme significa el caràcter catòlic i les institucions, costums i tradicions pròpies (també es parla de la raça)

*La independència d’Espanya com una aspiració inalienable del poble basc.

Tot i que Sabino Arana parteix de Biscaia, acabà incloent també Araba, Guipúscoa, Araba, Navarra i el Pais Basc Francés. També va establir

la denominació d’Euskadi i la bandera, la ikurrinya. El 1895 es funda el PNB/EAJ

A partir de 1901 Arana modera el seu discurs: es passa de l’indepen-dentisme a demanar l’autonomia i tindran diputats des de 1915

“Fui yo carlista hasta los diecisiete años, porque carlista había sido mi padre, aunque un carlista que sólo trabajo por el lema Religión y Fueros...Pero el año ochenta y dos mi hermano ya era bizcaíno nacionalista; yo defendía mi carlismo per accidente... tantas pruebas históricas y políticas me presentó él para convencerme de que Bizkaya no era España... que... concluí prometiéndole estudiar con ánimo sereno la historia de Bizkaya y adherirme firmemente a la verdad...Tres trabajos se presentaron desde el primer día ante mis ojos: estudiar la lengua de mi patria..., su historia y sus leyes; y en segundo lugar, proporcionar a los compatriotas que no poseyeran el Euskera el medio de aprenderlo... y como síntesis de todo estos trabajos, la extirpación del extranjerismo e implantación del patriotismo...Vuestra raza, singular por sus bellas cualidades, pero más singular aún por no tener ningún punto de contacto o fraternidad ni con la raza española ni con la francesa, que son sus vecinas, ni con raza alguna del mundo, era la que constituía a vuestra Patria Bizkaya, y vosotros, sin pizca de dignidad y sin respeto a vuestros padres, habéis mezclado vuestra sangre con la española o maketa, os habéis hermanado o confundido con la raza más vil y despreciable de Europa. Poseíais una lengua más antigua que cualquiera de las conocidas... y hoy vosotros la despreciáis sin vergüenza y aceptáis en su lugar el idioma de unas gentes groseras y degradadas, el idioma del mismo opresor de vuestra patria.” Sabino Arana. "El discurso de Larrazábal". 1892. Obras completas, Ed. Sabindiar-Batza

Documents

Etnográficamente hay diferencia sustancial entre ser español y ser euskeriano, porque la raza euskeriana es sustancialmente distinta de la raza española... Si fuese moralmente posible una Bizcaya foral y euzkeldun (o con Euskera), pero con raza maketa, su realización sería la cosa más odiosa del mundo, la más rastrera aberración de un pueblo, la evolución política más inicua y la falsedad más estupenda de la historia... y vosotros, degenerados y corrompidos por la influencia española, o los habéis adulterado por completo, o los habéis reemplazado por los usos y costumbres de un pueblo a la vez afeminado y embrutecido... Tanto nosotros podemos esperar más de cerca nuestro triunfo, cuanto España se encuentre postrada y arruinada... el favorecer la irrupción de los maketos es fomentar la inmoralidad en nuestro país; porque si es cierto que las costumbres de nuestro Pueblo han degenerado notablemente en esta época, débese sin duda alguna a la espantosa invasión de los maketos, que traen consigo la blasfemia y la inmoralidad... Es preciso apartarse de los maketos en todos los órdenes de la vida... Gran daño hacen a la Patria cien maketos que no saben euskera: Mayor es el que le hace un solo maketo que lo sepa...

“El bizkaino es inteligente y hábil para toda clase de trabajos; el español es corto de inteligencia y carece de maña para los trabajos más sencillos. Preguntádselo a cualquier contratista de obras y sabréis que un bizkaino hace en igual tiempo tanto como tres maketos juntos”.

“Tanto están obligados los bizkainos a hablar su lengua nacional, como a no enseñársela a los maketos o españoles. No el hablar éste o el otro idioma, sino la diferencia del lenguaje es el gran medio de preservarnos del contacto con los españoles y evitar así el cruzamiento de las dos razas”.

Documents.

El galleguisme

El nacionalisme gallec tindrà un caràcter estrictament cultural (O Rexurdimento) fins ben entrat el segle XX i serà minoritari, culpant l’estat central del retard i l’emigració

Alfredo Brañas

Castelao

Rosalía de Castro

Castelao

Els regionalismes: valencià i andalús

En aquests tres territoris no es pot parlar d’un nacionalisme polític que demana autonomia o independència, sinó de reductes regionalistes

que sols reclamen ser reconeguts com a regió dins d’Espanya,

A València el moviment cultural jocfloralista es va convertir en associació política de la mà de Constantí Llombart i la fundació de València Nova (1904), a la qual

va seguir Joventut Valencianista (1908), totes dues d’escassa importància

A Andalusia Blas Infante posa les bases d’un regionalisme andalús d’esquerres a partir del 1910, demanant autonomia política i repartiment de terres per als jornalers (“la tierra para quien la trabaja”), però aquest moviment a penes tindrà importància fins la IIª República

4.- LA GUERRA DE CUBA. LA CRISI DEL 98

• Els orígens: El 1825 es concreta la independència de les colònies espanyoles en Amèrica Llatina. Només Cuba, Filipines i Puerto Rico es mantenen com a colònies. De totes elles Cuba semblava la més important, econòmicament, sobretot.

• A mitjans del segle XIX Cuba presentava una economia agrària de tipus latifundista, amb el sucre com a principal cultiu (d’exportació) i una mà d’obra esclava.

• A més, era un mercat protegit pels industrials catalans i una font de negoci pels comerciants d’esclaus. Cuba no encetarà un procés independentista per por a que degenerara en una revolució social (dels esclaus) i per això Espanya apareix com la garant de l’ordre social.

Les primeres demandes, cap a 1860, d’autonomia i llibertat pels esclaus es concentren entre sectors urbans (classes mitges i professionals) i donen lloc a una guerra, la Guerra Guerra dels 10 Anys (1868-1878)dels 10 Anys (1868-1878)

“Se creía antes que el carácter de estos habitantes no era propio para la guerra; tanto el blanco como el negro nos han demostrado lo contrario. Las promesas nunca cumplidas, los abusos de todos géneros, el no haber dedicado nada al ramo de fomento, la exclusión de los naturales de todos los ramos de la administración, y otra porción de faltas, dieron origen a la insurrección. El creer los Gobiernos que aquí no había más medio que el terror, y ser cuestión de dignidad no plantear las reformas hasta que no sonase un tiro (con lo cual creo que hago una censura de esa idea), la han continuado: por ese camino nunca hubiéramos concluido, aunque se cuaje la isla de soldados: es necesario, si no queremos arruinar a España, entrar francamente en el terreno de las libertades.Yo creo que si Cuba es poco para independiente, es más que lo bastante para provincia española, y que no venga esa serie de malos empleados todos de la península, que se dé participación a los hijos del país, que los destinos sean estables. [...]Yo soy menos liberal que ustedes, y deploro ciertas libertades; pero la época las exige; la fuerza no constituye nada estable; la razón y la justicia se abren paso tarde [...].” Carta del General Martínez Campos a Cánovas del Castillo, presidente del Consejo de Ministros, (Cuba, 19 de marzo de 1878)

• La guerra conclou amb la Pau de Zanjón (1878) donat que cap bàndol es pot imposar. Aquesta pau compromet a Espanya a una autonomia per a l’illa. Els partidaris de l’autonomia funden aleshores el Partido Liberal i els grans terratinents es mantenen fidels a Espanya.

El 1886 el govern de Sagasta aboleix l’esclavatge, però aleshores l’esclau ja no és tan important: la mecanització de l’economia sucrera fa inútil l’esclau i per això ja no té tantes repercusions la desaparició de l’esclavatge. A més, l’economia cubana va orientant-se cap el mercat USA (exportació del 80% del sucre el 1894). L’aranzell proteccionista establert pel govern espanyol ofega les importacions americanes.

José Martí

El 1893 es bloqueja l’autonomia cubana en Espanya i els autonomistes es llencen a la independència. José José MartíMartí funda el Partido Revolucionario Cubano amb el suport dels USA.

La guerra per la independència(1895-1898)

El 1895 s`inicia la Guerra per la Independència, (Grito de Baire) molt violenta on els espanyols executen els líders revolucionaris i funden els primers camps de concentració.

Militarment, els espanyols tenen dificultats per a guanyar una guerra en la selva, amb un exèrcit mal aprovisionat i equipat per aquestos combats (. S`estima que les baixes causades per la disenteria, la malària etc arribaren al 90% del total

1. Todos los habitantes de las zonas rurales o de las áreas exteriores a la línea de ciudades fortificadas, serán concentrados dentro de las ciudades ocupadas por las tropas en el plazo de ocho días. Todo aquel que desobedezca esta orden o que sea encontrado fuera de las zonas prescritas, será considerado rebelde y juzgado como tal. 2. Queda absolutamente prohibido, sin permiso de la autoridad militar del punto de partida, sacar productos alimenticios de las ciudades y trasladarlos a otras, por mar o por tierra. Los violadores de estas normas serán juzgados y condenados en calidad de colaboradores de los rebeldes.3. Se ordena a los propietarios de cabezas de ganado que las conduzcan a las ciudades o sus alrededores, donde pueden recibir la protección adecuada. Decreto de Reconcentración (21-X-1896)

“A qué se debe la guerra de Cuba y todo cuanto de ella se deriva? A la mala política colonial de España.Si los gobernantes españoles hubieran visto en Cuba no un simple mercado para un puñado de capitalistas y una hermosa mina para sus paniguados y amigos, sino un pedazo de España digno de toda clase de atenciones y cuidados, no se hubiera manifestado en ella descontento alguno con la Península ni producídose los choques que con esta ha tenido. Si cuando la Isla de Cuba se mostró ansiosa de libertades, los Gobiernos de la Metrópoli se las hubieran concedido, no habrían estallado allí formidables insurrecciones. Si al verificarse, hace tres años, el alzamiento que tan caro nos cuesta, Sagasta o Cánovas hubiesen otorgado la autonomía, la guerra habría cesado. Y si Sagasta, viendo que la autonomía dada por él era tardía para lograr la paz en Cuba, se hubiera decidido a ofrecer la independencia a los insurrectos, habríanse ahorrado a estas fechas muchas vidas y muchos millones de pesetas, y se vería libre España del tremendo trance en que hoy se halla”. IGLESIAS, P.: El Socialista, Madrid, 22 de abril de 1898.

• El 1897, s`intenta aconseguir una solució pactada amb el decret d`autonomia per a la illa (reforma dels arancels, sufragi universal, drets i llibertats), però els independentistes comptaven amb el suport dels USA (econòmic i militar) i es van negar a acceptar una treva.

El cuirassat Maine i caricatura nordamericana sobre la guerra

La guerra hispano-nordamericana*El 1898, la pressió econòmica i periodística dels USA, més l`incident del Maine (un vaixell de guerra USA que va explotar a Cuba i de la qual cosa es va acusar a Espanya), dona lloc a la declaració de guerra del govern USA a Espanya.

•La guerra és curta donada la superioritat militar USA (victòries en Santiago, Cavite i Manila) i al Desembre de 1898 se signa la Pau de París per la qual cosa Espanya es comprometia a abandonar les illes de Cuba i P.Rico i Filipines, que quedaven com a protectorat USA.

•Cuba aconseguria la independència el 1902 i P Rico avui és un estat lliure associat als USA. Filipines aconseguiria la independència el 1947. La pau certificava l`orientació de l`economia cubana cap els USA fins la revolució de 1959.

William Randolph Hearst patró de la premsa sensacionalista nordamericana preparà el terreny per a la intervenció USA

A Filipines també existia un moviment autonomista i, més tard, independentista encapçalat per José Rizal que es va revoltar (1896-97), però va ser represaliat i executat el seu líder

Sols la intervenció dels EUA en 1898 (Cavite) va fer que els espanyols abandonaren les illes

A Puerto Rico també hi havia un partit autonomista, al qual se li va concedir l’auto-nomia en 1896, però pocs eren els partidaris de passar a formar part dels EUA

Sols la invasió nord-americana va fer que es perdera aquesta colònia

.La guerra a Filipines i Puerto Rico.

La guerra hispano-nordamericana*El 1898, la pressió econòmica i periodística dels USA, més l`incident del Maine (un vaixell de guerra USA que va explotar a Cuba i de la qual cosa es va acusar a Espanya), dona lloc a la declaració de guerra del govern USA a Espanya.

•La guerra és curta donada la superioritat militar USA (victòries en Santiago, Cavite i Manila) i al Desembre de 1898 se signa la Pau de París per la qual cosa Espanya es comprometia a abandonar les illes de Cuba i P.Rico i Filipines, que quedaven com a protectorat USA.

•Cuba aconseguria la independència el 1902 i P Rico avui és un estat lliure associat als USA. Filipines aconseguiria la independència el 1947. La pau certificava l`orientació de l`economia cubana cap els USA fins la revolució de 1959.

Art. 1°. España renuncia a todo derecho de soberanía y propiedad sobre Cuba. En atención a que dicha isla, cuando sea evacuada por España, va a ser ocupada por los Estados Unidos, éstos, mientras dure su ocupación, tomarán sobre sí y cumplirán las obligaciones que, por el hecho de ocuparla, les impuso el derecho internacional (...)

Art. 2°. España cede a los Estados Unidos la isla de Puerto Rico y las demás que están ahora bajo su soberanía en las Indias Occidentales, y la isla de Guam en el archipiélago de las Marianas o Ladrones.

Art. 3°. España cede a los Estados Unidos el archipiélago conocido por las islas Filipinas (…).Art. 5°. Los Estados Unidos, al ser firmado el presente tratado, transportarán a España, a su

costa, a los soldados españoles que hicieron prisioneros de guerra las fuerzas americanas al ser capturada Manila.

Paz de París (10-XII-1898)

La guerra en ultramar

Durant la guerra (1895-98) l’economia es va ressentir per la caiguda del comerç i les fortes despeses en la guerra

Però després de la pèrdua de les colònies no va haver cap crisi econòmica important: la pèrdua de les colònies i els seus mercats protegits i el deute que va suposar la gue-rra es van compensar amb la inversió dels capitals repatriats (especialment a Cata-

lunya), la baixada de la inflació i la reducció del deute públic (estabilitat econòmica)

5.- Les conseqüències del desastre del 98 I) Econòmiques

Conseqüències polítiques i ideològiques.

Les crítiques al sistema, ja existents abans, es fan cada vegada majors. El desastredel 98 demostra el caràcter arcaic i obsolet de l'estat espanyol.

Els republicans rebutgen la monarquiaEls carlins critiquen les institucions liberals Els socialistes demanen una democràcia burgesa, pas cap a la dictadura del proletariatDemòcrates i regeneracionistes insisteixen en la necessitat de transparència democràticaEls anarquistes busquen la fi de l’Estat amb vagues o actes terroristes

Els nacionalistes demanen una descentralització i modernització de l’Estat i guanyen forçaal País Basc i Catalunya, on la burgesia industrial desconfia ara del govern central

. El regeneracionisme.

El regeneracionisme, ideat per Joaquín Costa, critica el sistema de la Restauració i posa de manifest la necessitat de regenerar i modernitzar la política i la societat espanyoles

Mesures proposades: modernitzar l’economia, potenciar la classe mitjana per evitar els enfrontaments entre burgesos i treballadors, invertir en infraestructures (carreteres,

embassaments,...), invertir en educació (escoles), transparència electoral (acabar amb el sistema caciquil i els torns), europeïtzar el país, major autonomia local, reduir la

importància de l’exèrcit en la vida pública i en el pressupost estatal. També destacavala metàfora del “cirujano de hierro” que havia d’acabar amb la corrupció i el

caciquisme

"Después de medio siglo de (...) pronunciamientos, manifiestos, revoluciones, (...) cambios de régimen y de dinastía, proclamación de Constituciones (...), tenemos lo que se pedía, constitución liberal, (...) sufragio universal, derechos individuales y, sin embargo, seguimos lo mismo que estábamos: el pueblo gime en la misma servidumbre que antes, (...) su mísera suerte no ha cambiado en lo más mínimo, (...).    ¿Y sabéis por qué?  Porque esa libertad no se cuidaron más que de escribirla en la "Gaceta", (...) porque no se cuidaron de afianzarla dándole cuerpo y raíz en el cerebro y en el estómago, promoviendo una transformación honda de la agricultura, que haga producir doble que al presente y disminuya el precio de las subsistencias, y, mediante la difusión de la propiedad territorial, elevando a los braceros a la condición de terratenientes. (...) No vieron que la libertad sin garbanzos no es libertad. No vieron que por encima de todas las Constituciones y de todos los derechos individuales (...) el que tiene la llave del estómago tiene la llave de la conciencia, y, por tanto que el que tiene el estómago dependiente de ajenas despensas no puede ir a donde quiere, no puede hacer lo que quiere, no puede pensar como quiere, no puede el día de las elecciones votar a quien quiere; no reflexionaron que el que no sabe es como el que no ve, y que el que no ve tiene que ir conducido por Lazarillo a donde el Lazarillo quiere llevarle, que raras veces es a donde al ciego le conviene, que casi siempre es a donde le conviene al lazarillo, (...) la revolución no pudo rendir fruto alguno, quedó estéril".Joaquín Costa. "La tierra y la cuestión social"

. Conseqüències ideològiques

*La derrota suposa un nou canvi de mentalitat en els militars: culpen els políticsde la derrota . S’inicia un rebuig manifest del sistema polític liberal i

parlamentari que acabarà cuallant en els anys 30.

*D’altra banda, davant del creixent antimilitarisme de la societat, per les quintes (les classes populars són les

que han participat en la guerra) l'exèrcit desenvolupa posicions autoritàries, partidàries d’intervindre en la vida política. Açò és veurà en les guerres del Marroc

Conseqüències culturals: la Generació del 98 i el Noucentisme.

Arran del “desastre” i el regeneracionisme, es reuneix un grup d’intel·lectuals format per Azorín, Galdós, Clarín, Machado, Unamuno, Valle-Inclán,

Ganivet, Maeztu, Baroja,... (Generació del 98)

Es caracteritzen pel seu pessimisme respecte a la situació d’Espanya, la crítica al seu endarreriment, la reflexió sobre la situació en eixe moment i el paper d’Espanya

en la història i la demanda d’una major justícia social i una europeïtzació del país

Literàriament destaquen per l’observació directa, la pràctica de l’assaig i l’ús d’un llenguatge sobri i senzill

Junt a la Generació del 98, el Noucentisme, amb Ortega y Gasset, Eugeni d’Ors, Marañóno Madariaga, també critica el sistema, però allunyant-se de la vinculació amb la societat

ORTEGA Y GASSET MARAÑÓN MADARIAGA

VALLE INCLÁN

BAROJA

UNAMUNO

Crisi moral i ideològica.Possiblement l’impacte psicològic és la conseqüència més important: la societat i els polítics cauen en la frustració i el desencantament i se n’adonen de que Espanya ha passat a ser,

definitivament, una nació mig moribunda (com deia la premsa estrangera), molt lluny del mite de l’Imperi espanyol i dels països industrials europeus (necessitat de modernització)