Ermita de Santa Llúcia*Obres de restauració de cobertes i drenatges

per Vera Hofbauerovà

riteris i plantejamentsgenerals

El passat mes d'octubre es van acabarles obres de restauració referents als es-pais i elements exteriors de l'ermita. Lesintervencions es van fer amb criteris fruitde la valoració i síntesi d'estudis previsbasats en la investigació històrica, l'anà-lisi estructural i el coneixement delsdanys. Els criteris s'exposen resumits enels punts següents:

Consolidació

La faena de renovar les cobertes vaimplicar l'adequada consolidació de l'es-tructura murària portant de l'edifici, cosaque es va efectuar tenint en compte elsdetalls construïts originals i fent serviren els processos elements i materialsiguals o el més semblants possible alspreexistents. No es va buscar l'accentu-ació de la diferència entre l'original i lapart intervinguda, sinó la integració ple-na de les superfícies consolidades en elconjunt construït.

Restauració

En la restauració o restitució d'ele-ments constructius i, per extensió, d'es-pais tant interiors com exteriors es igual-ment vàlid el propósit de ser fidel almaterial i a la composició preexistent.En el cas de la restauració d'espais inte-riors, limitada en esta obra només a lavivenda de l'ermità, la capella 1 i la sa-

gristia, la finalitat ha estat de facilitaruna clara lectura de l'evolució construc-tiva del monument. Per a la intervencióen l'entorn relacionada amb el drenatgees va buscar una resposta a les pregun-tes: fins a quin punt es pot tornar l'en-torn modificat al seu estat original? i,quin era l'estat original? Tenint en comp-te aquestes difícils i inquietants pregun-tes es va optar per completar els estudishistòrics amb uns quants sondatges ar-queològics distribuïts en els terrenysadjacents a les fatxades i, així, obtenirmés informació per poder determinar lapròxima configuració de l'entorn.

Ús

L'objectiu base era, òbviament, sal-var l'ermita de la progressiva ruïna. Elspassos següents serien, per una part, tor-nar-li la funció de culte, ja que la cele-bració de Santa Llúcia està molt arrela-da entre els morellans i, per altra part,impulsar la tranformació del tram de lavivenda de l'ermità en un museu de le-pra i leproseries i recordar, així, la pri-mitiva funció d'aquest edifici testimo-nial.

Processos i desenvolu-pament dels treballs

Els treballs, d'uns vuit mesos de du-ració, es poden concretar, per a majorclaredat i seguint els criteris preesta-blerts, en tres grups segons el lloc a in-

* En el número 54 d'aquesta mateixa revista ja es va publicar un article sobre la història i laconservació de l'ermita.

C

tervenir. Cal apuntar que, tenint encompte la complexitat dels treballs, elperill de solsides parcials de la coberta idels murs, i l'exigència de l'excavacióde grans volums de terra, s'havia de pa-rar molt de compte en la seua combina-ció i seqüència.

Grup 1: Drenatges de l'entornEn aquesta intervenció, destinada a

eliminar dels murs les humitats proce-dents del terreny, es distingeixen treszones diferenciades pels mitjans d'exca-vació utilitzats i per l'acabat final. El ti-pus de mitjans a utilitzar en els diferentsvolums de terra es va escollir entre ex-cavació arqueològica, mecànica o lacombinació de les dues. L'aplicació decadascuna es va realitzar en funció delsresutats dels sondatges arqueològicsefectuats durant la fase de projecte.

Zona A: Espai contigu a la fatxadanord-est

Els primers treballs en aquesta zona,anteriors a la colocació de les bastides,es van centrar en el rebaix a un nivell,invariable durant segles, idèntic a l'in-terior de l'ermita. Aquest nivell existia,segons afirmacions de testimonis ocu-lars, encara en els anys cinquanta del se-gle XX. Els sondatges arqueològics re-alitzats han mostrat que les capes de terrai enruna previstos per a retirar són resi-dus recents. Així el rebaix, de 1,50 m depromig, es va fer amb mitjans mecànics,però amb la supervisió d'un arqueòleg.Posteriorment, una volta consolidada lafatxada, es va col·locar una vorera depedres irregulars, de 0,90 m d'amplària,en tota la seua extensió.

En el límit entre la carretera i el ter-reny en qüestió es va construir un muretde contenció fet de mamposteria. Unaltre muret de iguals característiques esva situar paral·lel a la fatxada a una dis-tància de 10 m. La finalitat del recinte

creat és, apart d'evitar les humitats de lafatxada adjacent, la de ressaltar eixa fat-xada en la seua altura original.

Zona B: Volum de terres adjacent ala fatxada sud-est

Al llarg d'aquesta fatxada existia enel passat una cuneta. En l'última reno-vació i ampliació de la carretera conti-gua a l'ermita es van acumular terres ala cuneta i es va eliminar este elementque acompanya amb eficàcia les vies decomunicació. Als treballs finals de lespresents obres pertanyia la restitució dela cuneta i es va fer rebaixant el nivellactual amb mitjans mecànics, alliberantuna altra vegada la part inferior del pa-rament sud-est. La cuneta, que tambédesguassa l'espai nord-est, està feta ambformigó armat.

Zona C: Pas de separació entre la fat-xada nord-oest i l'aqüeducte

En aquest espai, veí de l'aqüeducte iamb una diferència de nivell respecte alpaviment de l'ermita de fins a 5,5 m, esva realitzar una excavació arqueològi-ca. Durant les excavacions, sota ingentscapes de vegetació i acumulacions d'en-runa, han eixit a la llum uns quants ele-

Vorera de la fatxada sud-est

Construcció del muret de contenció

Renovació de la cuneta a la fatxada sud-est

Pas de separació durant les excavacions. Al fons es veuenuns murets baixos i un canal de pedra que atravessa l'aqüe-ducte, que són d'un sistema antic de drenatge

Restes de decoracions d'algés aparegudes a l'excavacióde la capella del pas de separació

Vista general del Pla de Santa Llúcia (anys 20?). Entre l'ermita i la carretera es veu bé la cuneta

ments de drenatge i impermeabilitzacióde la zona pertanyents a distintes èpo-ques. Com a base i inspiració del noudrenatge que consisteix en una solera dequadrons i paviment en pendent, es vanprendre restes d'un complex sistema cre-at probablement en el segle XVIII. Caldestacar que només es van excavar 3 mde profunditat, ja que es va descobrirque la resta del terreny era argila, típicade Morella i el parament nord-est n'estàen gran part adosat. L'excepció és unespai aproximat de 2,0 x 3,0 m, posteri-or a la capella 4, el terra de la qual estàal mateix nivell que el de l'ermita i quees va excavar del tot. Segons els vesti-gis de les decoracions d'algeps trobadesi de la unió dels seus murs amb els del'ermita es tracta d'una capella de finalsdel segle XVI, tapiada i reomplerta deterres probablement durant les posteri-ors reformes neoclàssiques. També és in-teressant que el seu mur posterior creala base del corresponent tram del murde l'aqüeducte.

Grup 2: Treballs en murs, arcs ivoltes

Aquests treballs, precedits de l'apun-talament de tots els arcs i voltes de lacoberta, anaven dirigits a la consolida-ció i restauració de l'estructura portantde l'ermita, és a dir, a subsanar el des-plom de la façana sud-est, el ruïnós co-ronament dels murs i la deterioradamamposteria en general. Es van fer ser-vir diversos procediments que, de vega-des, s'entrellaçaven i, en la majoria delscasos, es complementaven mútuament.

Els processos més complexos, consis-tents en uns quants passos, es va centraren la fatxada sud-est -especialment enel tram de l'entrada de l'ermita- afectadaper una suma de danys. Així, en el tramcitat es va sanejar la part de mamposteriamaterialment degradada, amb perill la-tent de caiguda, fins arribar al nucli ho-mogeni del mur. A continuació es vareconstruir el parament amb mamposte-ria parcialment armada; es va tractar en

Cèrcol perimetral a la fatxada sud-est

Apuntalament de l'interior Sanejament del mur del tram d'entrada, fatxada sud-est

Col·locació de les mènsules de suport del porxe

Renovació del campanar i construcció dels pilars del porxe

La gran bada de la unió de les fatxades sud-est i nord-estpreparada per a la consolidació per infiltració de morter mixt

Retacat de juntes amb morter mixt

Restitució del mur sud-est (capella 1) amb mamposteria

Grup 3: Treballs a la teulada i al'estructura de bigues i empos-tissatEls treballs estaven dirigits a renovar elconjunt de coberta (l'estructura de fustai el teulat), a restituir el porxe de l'entra-da i alliberar la vivenda de l'ermità dedos sostres ruïnosos. Amb l'eliminacióde la divisió horitzontal de la vivendaes va recuperar un gran espai originalque, com s'ha dit més amunt, es podriaadequar en museu de lepra i leproseria.

Respecte a l'estuctura llenyosa, abansde les obres es tenia la intenció d'inte-grar alguns dels seus elements més benconservats en el conjunt renovat. Noobstant, conforme avançava la desmun-tada, es va constatar l'avançat grau depodridura tant de les bigues com de lesmènsules i taules i es va fer evident quela idea de reutilització no era possible.Es va guardar una part de les mènsules,per a exposar-les en una possible mos-tra de l'evolució històrica de l'edifici i laseua conservació, que podria situar-se ala capella 1. El nou empostissat, de per-fils i col·locació iguals a l'original, ésde melis tractat amb fungicides i anti-corca. En els trams on la fusta queda ala vista, és a dir en el tros de la vivenda,a la sagristia i a la capella 1, la fusta es

màxim grau l'aspecte d'unió entre la pre-existència i l'obra nova. En la part supe-rior de la maposteria nova es van col·lo-car unes mènsules de pedra per fer desuport a la coberta del porxe a restituir.La intervenció va incloure la formaciód'una finestra aspillera en lloc de la por-ta balconera, la renovació de la portad'entrada a la vivenda de l'ermità i la con-solidació de l'arc pla de carreus d'accésa l'ermita. Ací, a la part superior de l'arcen qüestió, es va trobar durant el sane-jament un arc rebaixat i unes restes derevocat, elements que comentarem mésendavant. Finalment, tot el tram es valluir amb morter de calç, similar al pre-existent.

La resta de volums de la façana sud-est, afectats per fisures i bades a causadel desplom, es va consolidar filtrantmorter mixt a l'interior dels murs. El pro-cés es va reforçar amb el cosit de para-ments amb varilles d'acer inoxidable iestava precedit pel retacat de juntes. Enles separacions més grans es van posarprèviament cascalls i mampos-tos.

La degradació de la part de dalt delsmurs afectava gran part de l'edifici, peròs'evidenciava amb gravetat a la façananord-oest. Es va renovar el coronamenten tota l'extensió, faena que va consistiren la reconstrucció, en mamposteria,dels nivells que faltaven, previ saneja-ment del parament. Al llarg de tot el pe-rímetre de la part superior de la mampos-teria nova es va incloure un cèrcol delligat: la funció d'este nou element ésajudar i reforçar la unió de l'obra cons-truïda.

Entre les intervencions dirigides a lesvoltes destaca el reforç de la volta tabica-da de la capella 2, que es va fer apli-cant-li al trasdós una capa de formigólleuger armat amb una malla metàl·lica.

va entonar amb vernís fosc, color mésadequat a l'entorn.

Contràriament al cas de l'empostissat,en la desmuntada es van poder recupe-rar gran quantitat de teules. Abans de lanova col·locació, realitzada amb mortermixt, es va protegir la solera de fustaamb una membrana elastomèrica, i esva renovar el ràfel, tant el de lloses depedra a la fatxada nord-est com el d'an-tova a la resta de l'edifici.

El porxe restituït en la fatxada sud-est, recolzat amb dos pilars nous pel can-tó de la carretera és formalment la con-tinuació de la coberta, ja que el pendenti la composició material són idèntics.

Col·locació de les teules sobre l'empostissat protegit

Superfície de coberta amb protecció d'empostissat

Formació de l'embigat del porxe

Consolidació de la volta de la capella 2 amb formigó lleuger

Sanejament de la coberta. Es veu la base terrosa originalde les teules

Sanejament de la coberta. En primer pla es veuen les taulesde suport i entre els dos trams amb teules apareix la partsuperior d'un arc diafragma d'estructura portant

Sanejament de la coberta

Col·locació de bigues noves i mènsules de suport tambénoves als mateixos forats de les mèsules substituïdes

Tr oballes durant lesobres

Al llarg de les s'ha completat, confir-mat o rectificat la hipòtesi de les fasesd'evolució constructiva de l'ermita pro-posades en el projecte de restauració.L'ampliació de l'estudi de l'edifici haestat possible gràcies a uns quants ele-ments, tant constructius com decoratius,descoberts en els processos de desmun-tada i excavació que s'exposen a conti-nuació.

En la hipòtesi de la primera fase, de-finida per l'edificaciò de la leproseria alfinal del segle XIII, es proposava que ala gran sala, estança central del conjunt,s'accedia per una gran entrada, feta decarreus i situada en la façana sud-oest.

En desmuntar la mamposteria degra-dada de la part superior de l'entrada ac-tual a la fatxada sud-est ha eixit a la llum,darrere de l'arc pla que forma la llindade la citada entrada, un arc rebaixat, queestà integrat en el mur original del segleXIII de la mateixa manera que els bran-cals de l'entrada.

També es va poder observar, per l'aca-bat de la superfície pètria, que l'arc plaés una adaptació posterior, és a dir, queoriginalment l'obertura estava resoltad'una altra manera. Estudiant el lloc i lacomposició es va arribar a la conclusióque és un accés contemporani a la pri-mitiva construcció i que era, amb moltaprobabilitat, la porta principal. Aquestaafirmació s'ha vist recolzada en efectu-ar els enderrocs a la vivenda de l'ermitài retirar els materials de rebliment de lasuposada entrada principal situada a lafatxada sud-oest i de la porta contigua,de dimensions més reduïdes. En amb-dues s'han descobert, en la part superi-or, pedres que feien de frontissa inclo-ses en els paraments dels arcs rebaixatsdarrere dels arcs gòtics ja coneguts. Laposició de les pedres pollegueres i lacomposició dels arcs fa pensar que lesportes s'obrien cap a fora, és a dir, quedonaven pas a uns espais contigus alparament sud-oest. Podria tractar-se del'església on estaven reunits les confra-res de l'any 1291?1

"Anno Domini Nostri J. C. M CCnonagessimo primo. Lo jorn del Bena-venturat Monseñor Sant Llaser, en laseua esglesia ffon ordenats per loscofrares los cappitols é ordenancesseguents..."2

O, la porta més menuda donava ac-cés al campanar situat justament da-munt? Les preguntes són difícils de res-pondre perquè de moment no disposemde més documents escrits i a les cons-

Arc rebaixat d'accés a l'ermita aparegut durant el saneja-ment dels murs

Porta lateral a la vivenda de l'ermità sense afegitons poste-riors

Polleguera de la porta amb arc rebaixat

Primer edifici del sanatori de Fontilles, Alacant (1901)

Hipòtesi de la configuració original de la fatxada sud-oest 1.- Pedres pollegue-res incloses en elsparaments dels arcsrebaixats2.- Espais contigus ala fatxada sud-oest.3.- Cantonada es-querra descobertadurant les excavaci-ons.

Cantonera esquerra de la fatxada sud-oest durant les exca-vacions arqueològiques

truccions s'ha reedificat amb posteriori-tat vàries vegades. S'ha d'afegir que, res-pecte a la fatxada sud-oest, que durantles excavacions arqueològiques s'ha des-cobert tota la seua cantonada esquerra.El parament, reforçat amb carreus, estàara per ara soterrat sota grans capes deterra, però atesa la morfologia materialoriginalment estava a la vista en tota l'al-çada, que és igual a la de l'interior del'edifici.

Altres elements de l'original entradasemblen ser unes grans dovelles, col·-locades de qualsevol manera a la basedel mur de divisió i que en la fase d'es-tudi es pensaven pertanyents al quart arcdiafragma. La superfície de les dovellesestà treballada amb tallant, d'igual ma-nera que les de les dues portes sud-oest:així l'entrada remodelada en origen es-taria conclosa també amb un arc gòtic.

En l'estudi sobre la il·lumincació s'haplantejat la qüestió de com entrava lallum natural a l'espai interior de la gransala. En la part superior dels paraments

sud-oest i nord-est existeixen aspillerestreballades de carreus. Es proposava quealtres finestres de les mateixes caracte-rístiques se situaven en el parament sud-est, en les crugies delimitades pels arcsdiafragma. La hipòtesi s'ha confirmatdurant el desmuntatge de la teulada i dela volta roïna de la sagristia, l'únic espaion es conserva el parament original delsegle XIII: centrada en la part superiordel parament esmentat es va descobriruna finestra aspillera germana de lesdues ja conegudes. Els altres dos para-ments originals, contigus a la sagristia,es van eliminar en segles posteriors perpoder posar capelles entre els contra-forts.

Per a la segona fase, amb data de re-ferència 1598, l'any en el qual l'edificifou convertit temporalment en conventd'agustins, s'ha proposat la construcciódel mur divisori d'espais i la decoracióde paraments amb esgrafiats imitant elscarreus. Referent al mur, ateses les seuescaracterístiques és realment viable da-

Hipòtesi de la configuració original de l'accés a l'ermita. 1.- Arc rebaixat trobat al volum de la massoneria. 2.- Suposat arcoriginal d'entrada.

Una de les dovelles a la base del mur de divisió

A l'esquerra s'observa la part superior de la finestra aspilleraapareguda durant el desmuntatge de la coberta

Finestra aspillera restaurada

Esgrafiats de carreus simulats a la part superior de l'entra-da de l'ermita

6354321 7

8

Llegenda de la fotografiasuperior

1.- Contrafort gòtic amb resta decornisa vessaaigües.

2.- Secció del mur gòtic eliminatal segle XVII per crear la capella 2entre els contraforts 2 i 3.

3.- Mènsules de coberta, ele-ments renovats en vàries ocasionsa través dels segles.

4.- Parament de l'arc diafragmalluït, part del sistema estructural gò-tic.

5.- Tabic frontal, decorat per lapart interior, pertanyent a l'accés ala capella 2, a vistes fins a les re-formes neoclàssiques del segle XIXquan va quedar ocult pel mur-tra-va.

6.- Franja entre el tabic frontal iel mur-trava, tapiada i decorada enles reformes neoclàssiques del se-gle XIX.

7.- Mur-trava construït durant lesreformes neoclàssiques del segleXIX. La finestra estava tapada perla coberta.

8.- Volta tabicada, consolidada.

Vista a l'espai exterior de la capella 2. Aquesta imatge proporciona uns quants detalls de l'edifici original i de les adequacions posteriors.

Esgrafiats simulant carreus al mur de separació entra l'er-mita i la casa de l'ermita (al mig de la foto)

Superposició de murs -original i neoclàssic- a l'entrada dela sagristia

Detall del contacte entre un mur-trava a la fatxada nord-oest amb un arc diafragma

Vista general a murs-trava a la fatxada nord-oest

tar la construcció al final del segle XVI.A més, es poden relacionar els agustinsamb la renovació de l'obsoleta configu-ració de l'entrada principal -completa-ment passada de moda- a l'església id'aprofitament de les dovelles de l'arcen el nou mur. No obstant per aquestafase s'han de rectificar tres supòsits quesón els següents: primer l'existència an-terior al mur d'un quart arc. Realmentno s'ha trobat cap dada fiable queconfirme l'arc, malgrat que per suportarla teulada faria falta algun altre elementestructural. Aquest element podria acla-rir-se amb unes excavacions arqueolò-giques del lloc. Segon, es tracta de lasagristia. Per a la superposició dels mursoriginal i posterior en la part de l'accés il'acabat acurat del nou mur exterior(comparat amb la resta de la fatxada sud-est), pel tipus de volta imposada, és adir de pedra rastellada en comptes detabicada característica de l'estil manie-rista i utilitzada a la capella 2, i per lanecessitat de disposar de sagristia, da-tem aquest espai a l'època dels agustins.L'última rectificaciò està unida a la de-coració amb esgrafiats. En retirar totala teulada es va poder constatar que per-sisteixen suficients esgrafiats a la partsuperior de tots els paraments de l'ermi-ta i que cobreixen els volums amb evi-

dents senyals de danys ocasionats pelfoc, és a dir, pedres enrogides, badadesi amb despreniments materials. Aques-ta evidència desplaça la dita decoracióa una altra fase evolutiva, la tercera, si-tuada a la meitat del segle XVII, des-prés de la pesta i la purificació de l'er-mita pel foc.

Les fases tercera i quarta són on méscorreccions es podrien introduir. La mésimportant és la referent al reforç de l'es-quelet portant gòtic, reforma situada enl'estudi precisament en els anys desprésde la pesta. Una vegada treta la teuladaes van poder observar detalladament elsmurs-trava imposats, separats del para-ment original nord-oest per un corre-doret: tots els encontres de murs nousamb l'estructura preexistent són de tipusadosat, toquen l'arc amb el revocat ambcarreus simulats i, a més, des de dalt, esveu l'unitat constructiva dels trasdós deles capelles neoclàsiques i el mur-trava.El caràcter i el conjunt dels detalls obli-guen a traslladar la construcció del mur-trava, tant dels nord-oest com del sud-est, a l'època de la renovació neoclàsica-fase quatre- de la primera meitat del se-gle XIX. També la creació de finestres,amb excepció de dues de tipus il·lusori ino funcionals, a la part superior de totesles cruïlles està unida a aquesta renova-

ció. Així queda clar que les obres entreels anys 1816-22 no estaven dirigidesnomés a l'embelliment i modernitzacióde l'interior sinó que englobaven igual-ment el reforç estructural i, a la partnord-oest, tenien cura d'evitar les humi-tats del terreny.

Com a conclusió val a dir que lesobres que s'han fet, a part de proporcio-nar a l'ermita una teulada renovada, deconsolidar els cansats murs i realitzar undrenatge del terreny adjacent, han faci-litat una millor lectura i interpretació deles múltiples solucions constructives idecoratives fetes en el transcurs d'unsquants segles, estudis que a la vegadaporten a una ampliació dels coneixe-ments sobre un dels monuments mésantics de Morella.

NOTES

1.- Per a entendre l'ordenació de l'espaiproposada s'adjunta una imatge del pri-mer edifici construït l'any 1901 del sa-natori de Fontilles, aquí s'observa unagran nau i un cos adjacent de dimensi-ons més reduïdes.

2.- SEGURA BARREDA, J. (1868):Morella y sus aldeas. Imp. de JavierSoto. Morella. Vol. I. Pàg. 407

Resum de les intervencions

1.- Drenatges de l'entorn

- Excavacions arqueològiques- Excavacions amb mitjans mecànics- Pavimentació amb recollida i eixida d'aigües- Renovació de la cuneta- Murets de protecció

2.- Tr eballs en murs, arcs i voltes

- Enderroc- Sanejament de la mamposteria- Sanejament de juntes de mamposteria- Retacat de juntes- Filtrat de morter de calç i cosits- Mamposteria carejada, parcialment armada- Cèrcol perimetral en lligat de coronaments

3.- Tr eballs a la teulada i a l'estructura de bigues iempostissat

- Enderroc- Tractament d'elements nous/reutilitzats de con-

junt de bigues i empostissat- Substitució/restitució d'elements del conjunt de

bigues i empostissat- Substitució/restitució de ràfels- Col·locació de la teulada- Restitució del porxe

Porxe abans i després de la restauració