TEMA 2:ELS MOVIMENTS LIBERALSI NACIONALS (1789-1871)

2a Part: RESTAURACIÓ/LIBERALISME/NACIONALISME

LA RESTAURACIÓ, EL LIBERALSIME I EL NACIONALISME

1. LA RESTAURACIÓ2. EL CONCEPTE DE LIBERALISME3. EL CONCEPTE DE NACIONALISME4. LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES

4.1 Les Revolucions de 18204.2 Les revolucions de 18304.3 Les revolucions de 1848

5. LA UNIFICACIÓ ITALIANA6. LA UNIFICACIÓ ALEMANA

1. LA RESTAURACIÓ

- EL JUNY DE 1815 NAPOLEÓ VA SER DERROTAT EN LA BATALLA DE WATERLOO.

- A FINALS DEL 1815, LES POTÈNCIES VENCEDORES DE NAPOLEÓ (ÀUSTRIA, PRÚSSIA, RÚSSIA I ANGLATERRA) ES VAN REUNIR EN EL CONGRÉS DE VIENA, PER TAL D’IDEAR UN SISTEMA POLÍTIC QUE DONARA ESTABILITAT I QUE EVITARA NOVES REVOLUCIONS COM LA DE FRANÇA.

- ESTE NOU SISTEMA POLÍTIC, QUE ES CONEIXERÀ COM EL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ (1815 – 1848), ES BASARÀ EN:

LA TORNADA DE L’ANTIC RÈGIM (ABSOLUTISME, SOCIETAT ESTAMENTAL …)

LA TORNADA DELS MONARQUES QUE HAVIEN PERDUT EL SEU TRON PER LES GUERRES REVOLUCIONÀRIES I NAPOLEÒNIQUES (Lluís XVIII i Ferran VII)

LA RECOMPOSICIÓ DEL MAPA POLÍTIC D’EUROPA:

• Rússia: annexió de part de Polònia (va ocupar dos terços del seu territori) i va mantenir Finlàndia i Bessaràbia.

• Àustria: annexió dels regnes de Llombardia i del Véneto i va passar a administrar els ducats de Parma, Módena i Toscana.

• Prússia: va obtindre part de Saxònia i Renània.• Van aparèixer nous estats com el regne dels Països Baixos (Holanda

i Bèlgica).

Talleyrand

Alexandre I de Rússia Metternich

Francesc I d’Àustria

- EN EL CONGRÉS DE VIENA TAMBÉ ES VA CONSTITUIR LA SANTA ALIANÇA, ON RÚSSIA , PRÚSSIA I ÀUSTRIA ES COMPROMETIEN A:

DEFENDRE EL NOU ORDRE DE LA RESTAURACIÓ FRONT A LES REVOLUCIONS

AJUDAR-SE MÚTUAMENT EN CAS DE PROBLEMES INTERNS

- AMB EL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ, L’ABSOLUTISME VA TORNAR A REGNAR EN EUROPA, PERÒ NO TOT VA TORNAR A SER COM ABANS:

LES MONARQUIES VAN HAVER DE FER CERTES REFORMES (MOLT MODERADES) PER EVITAR FUTURES PROTESTES.

EN ELS LLOCS ON LA RESTAURACIÓ VA TRACTAR DE SER TOTAL I ABSOLUTA (COM EN ESPANYA), LA SITUACIÓ VA SER CADA VEGADA MÉS INESTABLE FINS QUE VAN

ACABAR PER PRODUIR-SE NOVES REVOLUCIONS (1820).

EN AQUELLS LLOCS ON ES VA PASSAR DE FER CERTES REFORMES (CARTA ATORGADA DE LLUÍS XVIII EN FRANÇA) A UN GOVERN CADA VEGADA MÉS ABSOLUT I CONSERVADOR (AMB CARLES X) ACABARAN PRODUINT-SE NOVES REVOLUCIONS (1830).

- A PESAR DELS INTENTS DELS MONARQUES ABSOLUTS PER MANTENIR L’ANTIC RÈGIM, EN EL PERÍODE 1815 – 1848, VA QUEDAR CLAR QUE ESTE SISTEMA HAVIA ENTRAT EN CRISI.

- LA REVOLUCIÓ FRANCESA HAVIA FET SORGIR NOVES IDEES I NOUS VALORS INSPIRATS EN LES IDEES DE LA IL·LUSTRACIÓ: EL LIBERALISME I EL

NACIONALISME.

2. EL CONCEPTE DE LIBERALISME

- EL CONCEPTE “LIBERALISME” FA REFERÈNCIA A UNA NOVA DOCTRINA POLÍTICA I ECONÒMICA QUE ES VA DESENVOLUPAR AL LLARG DEL SEGLE XIX EN EUROPA I QUE S’OPOSARÀ A LES IDEES DE L’ANTIC RÈGIM (L’ABSOLUTISME, LA SOCIETAT ESTAMENTAL, EL RÈGIM FEUDAL).

- COM A DOCTRINA POLÍTICA LES SEUES PRINCIPALS IDEES VAN SER LA DEFENSA DE:

LA SOBIRANIA NACIONAL (EL PODER RESIDEIX EN EL POBLE).

LA SEPARACIÓ DE PODERS:• EL PODER LEGISLATIU EN MANS D’UN PARLAMENT / CORTS (ELEGIT PER SUFRAGI)• EL PODER EXECUTIU EN MANS DEL REI O DEL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA• EL PODER JUDICIAL EN MANS DELS JUTGES

TOTA UNA SÈRIE DE LLIBERTATS INDIVIDUALS (LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ, IGUALTAT DAVANT LA LLEI, TOLERÀNCIA RELIGIOSA, LLIBERTAT DE TREBALL,…)

LA IMPLANTACIÓ DE RÈGIMS CONSTITUCIONALS = QUE TOTES ESTES IDEES QUEDAREN REFLECTIDES EN UNA CONSTITUCIÓ ESCRITA.

- AL LLARG DEL SEGLE XIX VAN ANAR OBSERVANT-SE DUES POSTURES DIFERENTS DINS DEL LIBERALISME:

EL LIBERALISME DOCTRINARI (MÉS CONSERVADOR):

• DEFENSARÀ EL SUFRAGI CENSATARI (SOLS HAVIEN DE VOTAR ELS MÉS CAPACITATS, ÉS A DIR, ELS MÉS RICS)• PARTIDARI DE RETALLAR LES LLIBERTATS INDIVIDUALS

EL LIBERALISME DEMOCRÀTIC (MÉS PROGRESSISTA):

• DEFENSARÀ EL SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ (HAVIEN DE VOTAR TOTS ELS HOMES MAJORS D’EDAT)

• PARTIDARI DE MANTENIR TOTES LES LLIBERTATS INDIVIDUALS

3. EL CONCEPTE DE NACIONALISME

- EL CONCEPTE “NACIONALISME” FA REFERÈNCIA A UNA NOVA CORRENT DE PENSAMENT QUE ES VA DESENVOLUPAR AL LLARG DEL SEGLE XIX EN EUROPA I QUE DEFENSAVA LA INDEPENDÈNCIA POLÍTICA I EL RESPECTE A LES PECULIARITATS LINGÜÍSTIQUES, HISTÒRIQUES I CULTURALS DELS POBLES.

- S’EXALTARÀ A LA NACIÓ COM ENTITAT SOBIRANA FRONT ALS MONARQUES ABSOLUTS (PER TANT, EL NACIONALISME DEFENSARÀ COSES SIMILARS AL LIBERALISME: SOBIRANIA NACIONAL, DIVISIÓ DE PODERS, LIMITACIÓ DEL PODER REIAL, LLIBERTATS INDIVIDUALS, …).

- EL NACIONALISME TINDRÀ ESPECIAL RELEVÀNCIA EN TERRITORIS QUE ESTAVEN SOTMESOS A UN PODER ESTRANGER (PER EXEMPLE, GRÈCIA) O EN TERRITORIS QUE ASPIRAVEN A FORMAR UN ESTAT POLÍTIC UNIT I INDEPENDENT (PER EXEMPLE, ITÀLIA O ALEMANYA).

- AL LLARG DEL SEGLE XIX, EL MOVIMENT NACIONALISTA VA DESENVOLUPAR UNA CONSCIÈNCIA NACIONAL BASADA EN LA LLENGUA, LA HISTÒRIA I LA CULTURA COMUNES.

4. LES REVOLUCIONS BURGESES

- DURANT L’ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ (1815 – 1848) ES VAN PRODUIR TRES ONADES REVOLUCIONÀRIES CONTRA ELS IDEALS ABSOLUTISTES.

- AQUESTES REVOLUCIONS ES CONEIXEN COM LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES.

4.1 LES REVOLUCIONS DE 1820

- ES VAN INICIAR EN ESPANYA, AMB EL COLP D’ESTAT DEL GENERAL RIEGO CONTRA LA POLÍTICA ABSOLUTISTA DE FERRAN VII.

- FERRAN VII ES VA VEURE OBLIGAT A ACCEPTAR LA CONSTITUCIÓ DE 1812.

- S’INICIAVA UN GOVERN LIBERAL QUE DURARIA TRES ANYS CONEGUT COM EL TRIENNI LIBERAL (1820 – 1823).

- L’EXEMPLE ESPANYOL ES VA ESTENDRE PER ALTRES LLOCS D’EUROPA: NÀPOLS, PORTUGAL, GRÈCIA, …

- AL REGNE DE LES DOS SICÍLIES I A PORTUGAL ELS REIS ABSOLUTS ES VAN VEURE OBLIGATS A ACCEPTAR UNA CONSTITUCIÓ QUE LIMITAVA ELS SEUS PODERS.

- A GRÈCIA LES IDEES LIBERALS VAN ANAR UNIDES A LES IDEES NACIONALISTES (EIXE TERRITORI ESTAVA BAIX DOMINI TURC I VOLIEN INDEPENDITZAR-SE ALHORA QUE INSTAURAR UN RÈGIM LIBERAL) = DE FET, EL 1830 VAN ACONSEGUIR LA SEUA INDEPENDÈNCIA.

- DAVANT ESTES REVOLTES, LA SANTA ALIANÇA VA ACTUAR TAL I COM ESTAVA PREVIST:

EN EL CONGRÉS DE TROPPAU (1820) LA SANTA ALIANÇA VA DONAR PERMÍS A ÀUSTRIA PER A QUE APLASTARA LA REVOLTA EN ELS TERRITORIS ITALIANS.

EN EL CONGRÉS DE VERONA (1822) ES VA ACORDAR LA INTERVENCIÓ D’UN EXÈRCIT FRANCÉS (“ELS CENT MIL FILLS DE SANT LLUÍS”) PER TAL DE

RESTAURAR EL PODER ABSOLUT DE FERRAN VII.

- L’EXÈRCIT FRANCÉS VA ENTRAR EN ESPANYA EL 1823 I VA ACABAR AMB EL TRIENNI LIBERAL (FERRAN VII VA REINSTAURAR L’ABSOLUTISME).

4.2 LES REVOLUCIONS DE 1830

- LES REVOLUCIONS DE 1830 VAN TINDRE EL SEU ORIGEN EN FRANÇA.

- CAUSES DE LA REVOLUCIÓ:

UNA CRISI AGRÀRIA: EN LA SEGONA MEITAT DE LA DÈCADA DE 1820 ES VAN PRODUIR UNA SÈRIE DE MALES COLLITES (LA GENT PASSAVA FAM)

UNA CRISI SOCIAL: LA BURGESIA VA VORER REDUÏTS ELS SEUS BENEFICIS; ELS OBRERS VAN PERDRE ELS SEUS LLOCS DE TREBALL

UNA CRISI POLÍTICA: EL NOU REI (CARLES X), DES DE L’ARRIBADA AL TRON EL 1824, VA INTENTAR REFORÇAR L’ABSOLUTISME: VA SUPRIMIR LA LLIBERTAT DE PREMSA, VA DISOLDRE LA CAMBRA LEGISLATIVA, VA ANUL·LAR LA CARTA ATORGADA DE

1814, ...

- TOT AIXÒ VA PROVOCAR EL DESCONTENT DE LA POBLACIÓ I L’ESCLAT DE LA REVOLUCIÓ EL JULIOL DE 1830.

- CARLES X ES VA VEURE OBLIGAT A FUGIR DEL PAÍS.

- MENTRE EL POBLE PARISENC (PETITA BURGESIA I OBRERS) LLUITAVA AL CARRER CONTRA L’EXÈRCIT PROCLAMANT LA REPÚBLICA, L’ALTA BURGESIA (CONSERVADORA) VA PACTAR L’ARRIBADA D’UN ALTRE REI: LLUÍS FELIP D’ORLEANS.

- A CANVI DE SER NOMENAT REI, LLUÍS FELIP D’ORLEANS HAVIA DE JURAR UNA NOVA CONSTITUCIÓ QUE LIMITARA EL SEU PODER.

- EL RESULTAT VA SER LA INSTAURACIÓ D’UNA MONARQUIA CONSTITUCIONAL EN FRANÇA.

- DUES VAN SER LES CONSEQÜÈNCIES MÉS IMPORTANTS D’ESTA REVOLUCIÓ:

EL TRIOMF DEL LIBERALISME DOCTRINARI FRONT AL LIBERALISME DEMOCRÀTIC (A PARTIR D’ACÍ LA BURGESIA CONSERVADORA S’ALLUNYARÀ CADA VEGADA MÉS DEL POBLE)

L’ACCEPTACIÓ DE LES POTÈNCIES EUROPEES D’UNA MONARQUIA LIBERAL (LA SANTA ALIANÇA NO VA ACTUAR; LA NOVA CONSTITUCIÓ FRANCESA ERA MOLT MODERADA)

- DES DE FRANÇA, L’ONADA REVOLUCIONÀRIA ES VA ESTENDRE PER EUROPA.

- A BÈLGICA LA REVOLUCIÓ VA TRIOMFAR (VAN INTERVINDRE TANT LES IDEES LIBERALS COM LES IDEES NACIONALISTES) = ES VA INDEPENDITZAR D’HOLANDA (RECORDAR QUE EN 1815 S’HAVIA CREAT EL REGNE DELS PAÏSOS BAIXOS AMB HOLANDA I BÈLGICA).

- EN LA RESTA D’EUROPA LES REVOLUCIONS VAN FRACASSAR:

LA REVOLTA DE POLÒNIA VA SER SUFOCADA PER RÚSSIA.

LES REVOLTES EN ELS TERRITORIS ITALIANS VAN SER SUFOCATS PER ÀUSTRIA.

LES REVOLTES EN ELS TERRITORIS GERMÀNICS VAN SER SUFOCATS PER PRÚSSIA.

- DESPRÉS DEL PERÍODE REVOLUCIONARI DE 1830, EN EUROPA S’OBSERVAVEN DUES ZONES BEN DIFERENCIADES:

A L’EUROPA OCCIDENTAL HAVIA AVANÇAT EL LIBERALISME: FRANÇA, BÈLGICA, HOLANDA, ESPANYA TENIEN UNA CONSTITUCIÓ; ANGLATERRA JA ERA UNA MONARQUIA PARLAMENTÀRIA DES DE FINALS SEGLE XVII.

A L’EUROPA ORIENTAL, ÀUSTRIA, PRÚSSIA I RÚSSIA EREN MONARQUIES ABSOLUTES QUE REPRIMIEN DURAMENT LES IDEES LIBERALS EN ELS SEUS TERRITORIS.

4.3 LES REVOLUCIONS DE 1848

- TAMBÉ VA TINDRE EL SEU ORIGEN A FRANÇA.

- CAUSES DE LA REVOLUCIÓ:

UNA CRISI AGRÀRIA I INDUSTRIAL: ENTRE 1845 I 1847 ES VAN PRODUIR UNA SÈRIE DE MALES COLLITES (LA GENT PASSAVA FAM); AIXÒ VA PROVOCAR UNA FORTA CRISI EN ELS NOUS SECTORS INDUSTRIALS (ES VAN ATURAR LES VENDES)

UNA CRISI SOCIAL: LA BURGESIA, PROPIETÀRIA DE LES INDÚSTRIES, VA VORER REDUÏTS ELS SEUS BENEFICIS; ELS OBRERS VAN PERDRE ELS SEUS LLOCS DE TREBALL.

UNA CRISI POLÍTICA: EL REGNAT DE FELIP LLUÍS D’ORLEANS ES VA CARACTERITZAR PER SER CADA VEGADA MÉS CONSERVADOR, LA QUAL COSA VA PROVOCAR PROTESTES (MOLTS SECTORS DE LA SOCIETAT VAN COMENÇAR A DEMANAR REFORMES MÉS DEMOCRÀTIQUES: SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ, LLIBERTAT DE PREMSA, DRET A LA VAGA, …)

- LA REVOLUCIÓ DE 1848 A FRANÇA ES VA DESENVOLUPAR EN DOS FASES:

- EN UN PRIMER MOMENT, EL 23 DE FEBRER DE 1848, ES VA PRODUIR UNA MANIFESTACIÓ A PARÍS CONTRA EL REI (L’ALTA BURGESIA I LES MASSES POPULARS UNIDES).

- ES VAN ALÇAR BARRICADES I DAVANT LA PASSIVITAT DE LA GUÀRDIA NACIONAL, LLUÍS FELIP D’ORLEANS VA FUGIR DEL PAÍS.

- INMEDIATAMENT ES VA INSTAURAR EN FRANÇA LA SEGONA REPÚBLICA.

- EN UN PRINCIPI CONSERVADORS I PROGRESSISTES ES VAN UNIR EN UN GOVERN PROVISIONAL, PERÒ DESPRÉS DE LES ELECCIONS D’ABRIL (ELECCIONS QUE VAN GUANYAR ELS CONSERVADORS), ELS GRUPS MÉS PROGRESSITES I DEMOCRÀTICS VAN SER APARTATS.

- DAVANT UN GOVERN CADA MÉS CONSERVADOR, EN UN SEGON MOMENT LES MASSES POPULARS ES VAN TORNAR A SUBLEVAR (JUNY DE 1848).

- ARA LA RESPOSTA DEL GOVERN (DOMINAT PER L’ALTA BURGESIA) VA SER LA REPRESSIÓ DE LES PROTESTES.

- AQUESTA SITUACIÓ D’ENFRONTAMENT VA AFAVORIR L’ARRIBADA AL PODER DE LLUÍS NAPOLEÓ BONAPARTE (NÉT DE NAPOLEÓ): PRIMER, VA SER ELEGIT PRESIDENT DE LA REPÚBLICA; POC DESPRÉS, EL 2 DE DESEMBRE DE 1851, I DAVANT LA SITUACIÓ INESTABLE DEL PAÍS, VA DONAR UN COLP D’ESTAT, VA INSTAURAR UN IMPERI AUTORITARI, EL SEGON IMPERI (1852-1870), ANOMENANT-SE NAPOLEÓ III.

- LA NOTÍCIA DE LA PROCLAMACIÓ D’UNA REPÚBLICA A FRANÇA VA PROVOCAR UN GRAN IMPACTE EN TOTA EUROPA.

- LES REVOLTES INTENTANT INSTAURAR RÈGIMS LIBERALS O GUIADES PER SENTIMENTS NACIONALISTES ES VAN MULTIPLICAR.

- LES REIVINDICACIONS DEMOCRÀTIQUES, L’ELABORACIÓ DE CONSTITUCIONS, UNA MAJOR PARTICIPACIÓ DEL POBLE, LA INDEPENDÈNCIA,… VAN PASSAR A SER LES PRINCIPALS REIVINDICACIONS.

- ESTES REVOLTES ES VAN CONÉIXER COM “LA PRIMAVERA DELS POBLES”.

- LA REPRESSIÓ VA SER DURA, PERÒ MALGRAT LA SENSACIÓ DE FRACÀS DE LES REVOLUCIONS DE 1848, ES PODEN EXTRAURE TRES CONSEQÜÈNCIES IMPORTANTS:

VA TRIOMFAR DEFINITIVAMENT EL LIBERALISME SOBRE L’ABSOLUTISME: LA RESTAURACIÓ S’HAVIA ACABAT I A PARTIR D’ARA LA DISCUSSIÓ POLÍTICA SERIA ENTRE ESTABLIR UN LIBERALISME DOCTRINARI / CONSERVADOR (DEFENSAT

PER LA VELLA ARISTÒCRACIA I L’ALTA BURGESIA) O ESTABLIR UN LIBERALISME DEMOCRÀTIC (DEFENSAT PER LA BAIXA BURGESIA I LES CLASSES TREBALLADORES)

VA DESAPARÉIXER DEFINITIVAMENT A EUROPA (A EXCEPCIÓ DE RÚSSIA) EL SISTEMA FEUDAL: LA SERVITUT

VA ACABAR DE DESPERTAR ELS SENTIMENTS NACIONALISTES ALS TERRITORIS ITALIANS I GERMÀNICS QUE VAN PORTAR AL REGNE DE PIAMONT EN ITÀLIA I

A PRÚSSIA EN ALEMANYA, A DIRIGIR UNS PROCESOS D’UNIFICACIÓ TERRITORIAL

5. LA UNIFICACIÓ ITALIANA

- DESPRÉS DEL CONGRÉS DE VIENA (1815) LA PENÍNSULA ITALIANA VA QUEDAR DIVIDIDA EN DIVERSOS TERRITORIS INDEPENDENTS:

AL NORD, PIAMONT-SARDENYA, LLOMBARDIA I VÈNETO (ESTOS DOS ÚLTIMS BAIX DOMINI AUSTRÍAC

AL CENTRE, ELS DUCATS DE PARMA, MÓDENA I TOSCANA (TAMBÉ BAIX DOMINI AUSTRÍAC) I ELS ESTATS PONTIFICIS

AL SUD, EL REGNE DE LOS DOS SICÍLIES

- AL LLARG DE LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XIX LA BURGESIA ITALIANA, INFLUÏDA PER LES IDEES NACIONALISTES, VA COMENÇAR A ACTUAR EN LA CLANDESTINITAT.

- EN EIXA MATEIXA ÈPOCA TAMBÉ VA SORGIR EL RISORGIMENTO: MOVIMENT CULTURAL QUE VA COMENÇAR A REIVINDICAR LA INDEPENDÈNCIA D’ÀUSTRIA I LA CREACIÓ D’UNA ITÀLIA UNIDA.

- LES REVOLUCIONS DE 1848 VAN ACABAR PER POSAR DE MANIFEST LA IMPORTÀNCIA DE LES IDEES NACIONALISTES EN EIXOS TERRITORIS.

- EN ELS ANYS SEGÜENTS, VAN APARÉIXER TRES POSTURES DIFERENTS SOBRE COM DUR A TERME LA UNIFICACIÓ D’EIXOS TERRITORIS:

UNS DEFENSAVEN LA CREACIÓ D’UNA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA

ALTRES DEFENSAVEN UN NACIONALISME CATÒLIC I LA CREACIÓ D’UNA CONFEDERACIÓ D’ESTATS ITALIANS DIRIGITS PEL PAPA

UNA TERCERA POSTURA DEFENSAVA QUE LA UNIFICACIÓ ITALIANA HAVIA D’ESTAR DIRIGIDA PER UN ESTAT LIBERAL: ERA LA POSTURA DEFENSADA PEL COMTE DE

CAVOUR

- FINALMENT ES VA IMPOSAR LA TERCERA POSTURA I EL REGNE DE PIAMONT-SARDENYA ES VA PREPARAR PER A SER L’ESTAT QUE DIRIGIRIA LA UNIFICACIÓ ITALIANA: EL 1852 NOMENAVA A CAVOUR COM PRIMER MINISTRE I EL 1858 S’ALIAVA AMB FRANÇA PER ENFRONTAR-SE CONTRA ÀUSTRIA.

- LA UNIFICACIÓ ITALIANA ES VA REALITZAR EN TRES FASES:

− EN EL PROCÉS VAN DESTACAR DUES BATALLES: SOLFERINO (1859) i SEDAN (1870).

1859 - 1861 1866 1870

LLOMBARDIAPARMAMÓDENATOSCANAREGNE DE NÀPOLS

VÈNETO ESTATS PONTIFICIS

1961: REGNE UNIT D’ITÀLIA

1ª) 1859-1861: Piamont, ajudat per França es va enfrontar a Àustria i la va derrotar en la BATALLA DE

SOLFERINO (1859): Llombardia es va unir al Piamont.Vist aquesta unió, els ducats van demanar la unió al Piamont.El 1860 Garibaldi va enviar una expedició al Regne de Nàpols i la va conquerir i aquest

territori es va unir al Piamont.Un nou Parlament va proclamar a Víctor Manuel II com a rei d’Itàlia: naixia el Regne

Unit d’Itàlia (1861) (va ser reconegut per les principals potències europees).

2ª) 1866: Aprofitant la guerra entre Prússia i Àustria, el nou regne italià es va aliar a Prússia.Els italians van ser derrotats pels austríacs, però com la guerra va ser guanyada per

Prússia, Àustria va haver de reconèixer la cessió del Vèneto a Itàlia (1866).

3ª) 1870: Quan el gran defensor dels Estats Pontificis (Napoleó III) va ser derrotat per Prússia en la

BATALLA DE SEDAN (1870), aquest territori va ser ocupat pel nou regne: els Estats Pontificis van quedar integrats en la nova Itàlia i Roma es va proclamar com la capital = LA UNIFICACIÓ HAVIA ACABAT.

Cal dir que el Papa (Pius IX) no va acceptar aquesta ocupació: es va iniciar un conflicte que no es solucionaria fins el 1929 (Pacte del Laterà).

6. LA UNIFICACIÓ ALEMANA

- DESPRÉS DEL CONGRÉS DE VIENA (1815) ELS TERRITORIS GERMÀNICS VAN QUEDAR DIVIDITS EN UNA CONFEDERACIÓ GERMÀNICA FORMADA PER 39 ESTATS INDEPENDENTS.

- AL LLARG DEL SEGON TERÇ DEL SEGLE XIX VAN ANAR SENTANT-SE LES BASES PER A LA UNIFICACIÓ.

- EL PRIMER PAS VA SER LA ZOLWEREIN O UNIÓ DUANERA (1834):

VA AFAVORIR ELS INTERCANVIS COMERCIALS ENTRE LA MAJOR PART DELS ESTAT GERMÀNICS

VA CREAR UN MERCAT UNIFICAT

VA AFAVORIR L’EXPANSIÓ DE LA XARXA FERROVIÀRIA, AVAFORINT L’EXPANSIÓ ECONÒMICA DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX

VA AFAVORIR EL SENTIMENT D’UNITAT

VA REAFIRMAR EL PODER DE PRÚSSIA FRONT AL D’ ÀUSTRIA

- A MEITAT DE SEGLE XIX DUES EREN LES POSTURES SOBRE LA UNIFICACIÓ:

PER UNA PART ELS DEFENSORS DE LA GRAN ALEMANYA (VOLIEN INCLOURE A TOT L’IMPERI AUSTRÍAC)

PER L’ALTRA PART ELS DEFENSORS DE LA XICOTETA ALEMANYA (VOLIEN INCLOURE SOLS LES REGIONS GERMÀNIQUES DE L’IMPERI AUSTRÍAC)

- EN EL PROCÉS UNIFICADOR DESTACARÀ LA FIGURA D’OTTO VON BISMARK.

- L’ANY 1862 VA SER NOMENAT CANCILLER DE PRÚSSIA I DES DEL PRINCIPI LA SEUA POLÍTICA ES VA DIRIGIR A L’ENGRANDIMENT DE PRÚSSIA (EL SEU INTERÉS NO VA SER TANT EL CREAR UNA ALEMANYA UNIDA COM EL D’ASSEGURAR L’HEGEMONIA DE PRÚSSIA EN EIXA ZONA).

LA UNIFICACIÓ ALEMANA ES VA REALITZAR EN TRES FASES:

1ª) 1864-1865:

• Els ducats danesos de SCHLESWIG i HOLSTEIN (de majoria alemanya però baix domini danés des del 1852) no van acceptar l’arribada del nou rei danés.

• Àustria i Prússia van declarar la guerra a Dinamarca per a passar a administrar eixos ducats.

• Victòriar ràpida: Holstein va passar a ser administrat per Àustria i Schleswig per Prússia (1865).

2ª) 1866:

• Prússia va envair Holstein=guerra contra Àustria.• BATALLA DE SADOWA (1866): victòria de Prússia (Àustria queda apartada del procés

unificador).• El 1867 es va crear la Confederació Alemanya del Nord (Prússia domina la zona).

3ª) 1870:

• Prússia li va declarar la guerra a França..• BATALLA DE SEDAN (1866): victòria de Prússia: els estats alemanys del sud, Alsàcia i

Lorena van passar a formar part de la nova Alemanya.

- EL GENER DE 1871 ES VA PROCLAMAR EL II REICH (IMPERI ALEMANY) = DIRIGIDA PEL KÀISSER GUILLEM I, AMB BISMARK COM A CANCILLER I AMB PRÚSSIA COM EL TERRITORI MÉS IMPORTANT DINS DE LA NOVA ALEMANYA.