Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

25
Unitat 2: REVOLUCIONS LIBERALS I MOVIMENTS NACIONALISTES (1789-1871) Júlia López Valera

description

Presentació per a l'alumnat de 4t ESO

Transcript of Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

Page 1: Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

Unitat 2: REVOLUCIONS LIBERALS I MOVIMENTS NACIONALISTES (1789-1871)Júlia López Valera

Page 2: Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

Júlia López Valera (Institut Banús)

REVOLUCIÓ LIBERAL BURGESAÈpoca de profundes transformacions

polítiques a Europa propiciades per les idees il·lustrades i pel creixement econòmic del

segle XVIII.

La Revolució Francesa (1789) va proporcionar els programes dels partits liberals i democràtics i va assentar el concepte de nació. El liberalisme va aconseguir imposar-se a la major part d’Europa i moltes nacions es van formar en aquest període.

Page 3: Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

Júlia López Valera (Institut Banús)1. L

IBER

ALIS

ME

I NAC

ION

ALIS

ME

1.1. EL LIBERALISME, UN NOU SISTEMA POLÍTIC

LIBERALISME: corrent ideològic i també doctrina política econòmica sorgida a partir de les idees de pensadors com John Locke o dels il·lustrats francesos.

Societat com un conjunt d’éssers lliures(ciutadans) que gaudeixen d’uns drets i d’unes

llibertats fonamentals que l’Estat ha de garantir.

Page 4: Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

Júlia López Valera (Institut Banús)1. L

IBER

ALIS

ME

I NAC

ION

ALIS

ME

La separació de poders. El poder executiu (aplica les lleis) recau en el Govern, el poder legislatiu (elabora les lleis) pertany a una assemblea electiva (Parlament) i el poder judicial (garanteix el compliment de la llei i sanciona els infractors) està en mans dels Tribunals de Justícia, independents dels altres poders.

Existeix una Constitució, elaborada pel Parlament i ratificada pel poble. Garanteix els drets i les llibertats dels ciutadans, així com la igualtat jurídica i fiscal, fixa els límits del poder i defineix les relacions entre els poders de l’Estat i les d’aquests poders amb els ciutadans.

El dret de propietat es formula com una llibertat fonamental. L’economia es fonamenta en el lliure mercat. L’Estat no ha d’intervenir en els afers econòmics.

PRINCIPIS BÀSICS: El conjunt de ciutadans constitueix la nació, representa la sobirania nacional, i elegeix uns representants que exerceixen el poder en nom seu (sistema representatiu). La voluntat dels ciutadans s’exerceix mitjançant el dret al sufragi en unes eleccions i es canalitzen a través dels partits polítics.

Page 5: Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

Júlia López Valera (Institut Banús)1. L

IBER

ALIS

ME

I NAC

ION

ALIS

ME

1.2. LES REVOLUCIONS LIBERALS

1.3. ELS IDEALS NACIONALISTES

La burgesia va fer seves les idees dels il·lustrats i del liberalisme i va impulsar les revolucions liberals burgeses. Van posar fi a l’absolutisme.

Origen de l’Estat liberalNo va significar el triomf de la democràcia per:1. Es va imposar el sufragi censatari (ciutadans més

rics).2. La democràcia es va anar instaurant al llarg del

s.XIX quan es va reconèixer el sufragi universal.

Ideologia política que defensa el dret de les

nacions a exercir la seva sobirania i a crear

el seu propi Estat

Nació: conjunt d’individus que tenen una sèrie de llaços culturals propis (religió, llengua, tradicions, passat...) i que volen viure en comú.

Estat: organització política i administrativa formada per diverses institucions que exerceixen el poder sobre un territori determinat.

Page 6: Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

Júlia López Valera (Institut Banús)1. L

IBER

ALIS

ME

I NAC

ION

ALIS

ME

A l’Europa de l’Antic Règim i de l’absolutisme, molts pobles vivien sotmesos al domini d’una gran imperi o estaven fragmentats en diversos estats. El sorgiment del liberalisme va anar acompanyat de l’expansió del nacionalisme, que defensava una Europa de nacions lliures. Els moviments nacionalistes podien ser: caràcter disgregador o unificador. En els imperis plurinacionals van sorgir moviments independentistes i altres territoris lluitaven per aconseguir la unificació en un únic Estat.

Page 7: Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

Júlia López Valera (Institut Banús)2. E

LS IN

ICIS

DE

LA R

EVO

LUCI

Ó F

RAN

CESA

(178

9-17

92)

2.1. LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ

A finals del segle XVIII, França estava sumida en una crisi econòmica i social. Males collites que van provocar l’alça del preu dels aliments i el consegüent descontentament popular. La burgesia estava descontenta davant la seva marginació política. La monarquia estava sumida en una crisi financera (elevades despeses de l’Estat i de la cort i de l’ajut a la independència dels Estats Units). La solució passava per una reforma fiscal (aristocràcia pagar impostos) però el monarca no es va atrevir.

2.2. L’ESCLAT REVOLUCIONARI

La Revolució Francesa es va iniciar el 1789 amb una revolta dels privilegiats que es van negar a acceptar el pagament de nous impostos i van exigir a Lluis XVI que convoqués els Estats Generals, l’únic organisme que podia aprovar una reforma fiscal.

Es van obrir el maig de 1789, presidits pel rei i formats pels representants de la noblesa, del clero i del Tercer Estat. Els privilegiats no van acceptar una major representació del Tercer Estat i tampoc que el vot fos per persona. Els diputats de l’estat popular van

abandonar la reunió dels Estats Generals.

Page 8: Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

Júlia López Valera (Institut Banús)2. E

LS IN

ICIS

DE

LA R

EVO

LUCI

Ó F

RAN

CESA

(178

9-17

92)

Reunits en un pavelló de Versalles es van erigir en Assemblea Nacional (representants de la nació) i es va comprometre a elaborar una constitució que reflectí la voluntat de la majoria dels francesos.

El poble de la ciutat de París va sortir al carrer per donar suport a les propostes. El 14 de juliol una multitud va assaltar la presó de la Bastilla per apoderar-se de l’arsenal d’armes que s’hi custodiava. El moviment es va estendre al camp, en forma de revolta antisenyorial. Es va fer evident el descontentament popular i el suport als diputats del Tercer Estat. La tardor del 1789, Lluís XVI va reconèixer la legalitat de l’Assemblea Nacional Constituent.

Page 9: Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

Júlia López Valera (Institut Banús)

2.3. LES FASES DE LA REVOLUCIÓ2.

ELS

INIC

IS D

E LA

REV

OLU

CIÓ

FRA

NCE

SA (1

789-

1792

)

S’inicia el procés de transformar França en un sistema liberal. Es va desenvolupar en diferents fases:

FASES REVOLUCIÓ FRANCESA

Monarquia Constitucional(1789-1792)

Suport de la burgesia conservadora

República democràtica(1792-1794)

La burgesia radical va proclamar la Répública. Transformació més

profunda de la societat (sufragi universal masculí i lleis socials)

República burgesa(1794-1799)

Davant la radicalització de la Revolució, la burgesia moderada va implantar el

liberalisme censatari

Page 10: Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

Júlia López Valera (Institut Banús)4. E

L PE

RÍO

DE

NAP

OLE

ÒN

IC (1

799-

1815

)4.1. NAPOLEÓ : DE CÒNSOL A EMPERADOR

L’any 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol, va posar fi al Directori i va inaugurar el Consolat (1799-1804). Es va caracteritzar per un govern personalista i autoritari reflectit en la Constitució del 1800: no separació de poders, no declaració de drets. Objectiu: posar fi a la revolució i establir un sistema polític que consolidés algunes de les conquestes revolucionàries.

Page 11: Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

Júlia López Valera (Institut Banús)4. E

L PE

RÍO

DE

NAP

OLE

ÒN

IC (1

799-

1815

) Napoleó es proposà donar estabilitat a França. Com? Amb un govern que representés els interessos de la burgesia.

Napoleó se sentia tan poderós que el 1802 es va fer nomenat cònsol vitalici i el 1804 es corona emperador.

• Va restablir el liberalisme econòmic (protecció de la iniciativa privada i els interessos de la burgesia).• Va crear el Banc de França amb l’objectiu d’impulsar la indústria i el comerç. Va emetre bitlles bancaris.• Va buscar la reconciliació dels francesos amb el retorn del exiliats que acceptessin el nou ordre.• Va firmar un Concordat amb l’Església.• Va elaborar una sèrie de codis (civil, penal i de comerç).• Va reordenar l’administració de l’Estat: centralització amb la creació de prefectures (feien complir les ordres de govern).• Va reformar la Hisenda i el sistema d’ensenyament amb la creació dels liceus (escoles) de l’Estat.

Page 12: Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

Júlia López Valera (Institut Banús)4. E

L PE

RÍO

DE

NAP

OLE

ÒN

IC (1

799-

1815

)4.2. LA CONQUESTA DE L’IMPERI

El prestigi i el poder de Napoleó es fonamentà en la seva capacitat militar. Va derrotar els monarques absoluts i va conquerir una gran part d’Europa.

A tots els països annexats, els monarques absoluts van ser destronats i es van imposar les idees revolucionàries: supressió drets senyorials, dels delmes i dels privilegis nobiliaris i la consagració de la llibertat i de la igualtat legal. Es proclama la llibertat econòmica , el dret a la propietat i la llibertat religiosa.

Page 13: Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

Júlia López Valera (Institut Banús)4. E

L PE

RÍO

DE

NAP

OLE

ÒN

IC (1

799-

1815

)4.3. LA CAIGUDA DE NAPOLEÓ

L’aixecament contra Josep Bonaparte (rei d’Espanya) va marcar l’inici del declivi de l’imperi napoleònic. El 1814, després de ser vençut a Rússia i a Espanya, Napoleó abdicà i va ser exiliat a l’illa d’Elba. Tornà al poder durant Cent Dies el 1815. Després de ser derrotat a Waterloo (exèrcits britànic i prussià) va abdicar una alta vegada i fou desterrat a l’illa de Santa Helena on va morir el 1821.

Les campanyes de Napoleó van contribuir a l’expansió de les idees liberals per Europa. Els exèrcits francesos van sotmetre per la força les nacions ocupades i van posar al tron, familiars de Napoleó. Van afavorir els interessos materials de França. Això va desencadenar sentiments nacionals contra França. A gran part dels territoris ocupats sorgeixen moviments de resistència a la invasió ( a vegades s’identificaven amb els ideals antiabsolutistes i liberals).

Page 14: Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

Júlia López Valera (Institut Banús)5. R

ESTA

URA

CIÓ

I RE

VOLU

CIO

NS

LIBE

RALS

(181

5-18

48)

5.1. L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ

Entre el 1814 i el 1815 els Estats vencedors de Napoleó es reuneixen amb l’objectiu:

Congrés de Viena.

Posar fi a l’expansió de les idees liberals i garantir la

restauració de l’absolutisme monàrquic a Europa.

Van reposar els monarques als seus trons. Les quatre grans potències (Rússia, Regne Unit, Prússia i Àustria) van remodelar el mapa d’Europa. Segons els seus interessos.

Page 15: Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

Júlia López Valera (Institut Banús)5. R

ESTA

URA

CIÓ

I RE

VOLU

CIO

NS

LIBE

RALS

(181

5-18

48)

5.1. L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ

S’estableixen els principis ideològics de la Restauració:

Malgrat tot, les idees de la Revolució Francesa havien deixat la seva petja a molts països europeus.

La força del liberalisme i del nacionalisme es va demostrar en tres grans onades revolucionàries.

Legitimitat dels monarques absoluts.Negació de la sobirania nacional.

Equilibri entre les grans potències (congressos periòdics i dret d’intervenció).

Es va crear la Santa Aliança(1815).

Page 16: Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

Júlia López Valera (Institut Banús)5. R

ESTA

URA

CIÓ

I RE

VOLU

CIO

NS

LIBE

RALS

(181

5-18

48)

5.2. LES REVOLUCIONS DEL 1830

Després de la primera onada de revolucions el 1820 que van sufocades, es produeix un segon esclat revolucionari entre el 1829 i el 1835. Van tenir un suport popular important. On van triomfar, van significar la substitució de l’absolutisme per sistemes polítics liberals. Es va iniciar a França, on el juliol del 1830, es va enderrocar el monarca absolut Carles X i es va proclamar una monarquia de caràcter liberal en la persona de Lluís Felip d’Orleans.

El 1831 va esclatar una revolta a Polònia, que va ser reprimida durament pel tsar de Rússia.

Page 17: Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

Júlia López Valera (Institut Banús)5. R

ESTA

URA

CIÓ

I RE

VOLU

CIO

NS

LIBE

RALS

(181

5-18

48)

5.3. LES REVOLUCIONS DEL 1848

La revolució del 1848 va significar l’aparició dels ideals democràtics (sufragi universal, sobirania popular, igualtat social), i també el sorgiment dels treballadors com a força política.

Les reformes democràtiques i moltes aspiracions nacionals es van consolidar durant la segona meitat del segle XIX.

FRANÇA:-Un aixecament destrona Lluís Felip d’Orleans i proclama la Segona República.- Mesures democràtiques: sufragi universal masculí, llibertat de premsa, abolició de la pena de mort i de l’esclavitud, i reconeixement d’alguns drets per als treballadors.- Lluís Napoleó Bonaparte va acabar imposant el seu poder personal i proclamant el Segon Imperi Francès.

IMPERI AUSTRÍAC:-Es produeixen nombrosos esclats revolucionaris.- La revolta té un caràcter liberal a Viena.- També va ser un aixecament nacionalista contra el domini imperial a Hongria, a Bohèmia, al nord d’Itàlia i a la Confederació Germànica.

Page 18: Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

Júlia López Valera (Institut Banús)6. E

LS M

OVI

MEN

TS N

ACIO

NAL

ISTE

S

6.1. ELS PRIMERS MOVIMENTS NACIONALISTES

L’expansió napoleònica despertà sentiments nacionalistes.

El Congrés de Viena, reordenà les fronteres d’Europa sense tenir en compte la identitat nacional.

Les revolucions liberals acompanyades de reivindicacions nacionalistes.

GRÈCIA:-Formava part de l’Imperi Otomà. - Estaven sotmesos a impostos elevats, marginats dels llocs de l’administració...- Es va anar forjant un moviment patriòtric.- El 1821 s’inicià la insurrecció i el 1822 els grecs proclamaren la independència. Suposà l’inici d’una cruel guerra.- El 1827 França i Anglaterra intervenen militarment. L’Imperi Otomà reconeix la independència grega el 1829.

BÈLGICA:-Havia estat unida a Holanda el 1815 pel Congrés de Viena. - El 1830 va triomfar la revolució que proclamà un sistema de monarquia liberal i la independència dels Països Baixos. -

Page 19: Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

Júlia López Valera (Institut Banús)6. E

LS M

OVI

MEN

TS N

ACIO

NAL

ISTE

S

6.2. LA UNITAT ITALIANA

COLÒNIES ESPANYOLES DE L’AMÈRICA CONTINENTAL:- Entre el 1808 i el 1826 es rebel·len i es declaren independents. A moltes s’imposen règims inspirats en el liberalisme europeu i nord-americà.

Itàlia estava dividida en diversos estats. El papa era sobirà d’un d’ells (els Estats Pontificis). Àustria havia incorporat la Llombardia i el Vèneto (regions riques). El Piemont sí que volia la unificació. El 1859 s’inicia el procés unificador quan Cavour inicia una guerra contra Àustria i aconsegueix l’annexió de la Llombardia al Piemonte. A la mateixa vegada un aixecament popular dirigit per Garibaldi, va enderrocar els monarques dels estats del centre i del sud d’Itàlia.

El 1861, el primer parlament italià proclamà rei d’Itàlia Víctor Manuel II de Savoia, rei del Piemont. El 1866 els austríacs abandonen el Vèneto, i el 1870 són annexats els Estats Pontificis. Roma es convertí en capital.

Page 20: Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

Júlia López Valera (Institut Banús)6. E

LS M

OVI

MEN

TS N

ACIO

NAL

ISTE

S6.3. LA UNIFICACIÓ D’ALEMANYA

Al començament del s.XIX, Alemanya estava dividida en 36 estats. El problema para la seva unitat era la rivalitat entre les dues potències que volien liderar-la: Prússia i Àustria. Prússia, el 1834, va potenciar la unió duanera (Zollverein) que agrupava gran part dels estats alemanys. El 1848 un parlament reunit a Frankfurt ofereix la corona al rei de Prússia però no l’acceptà . El 1861, Guillem I accedí al tron prussià i nomenà canceller Otto von Bismarck. El 1864 declarà la guerra a Dinamarca, el 1866 a Àustria i el 1870 a França. La victòria en tots aquests conflictes li va permetre unir tots els estats sota el ceptre del rei de Prússia. El 1871 va ser proclamat el Segon Imperi (Reich) alemany amb Guillem I com a kàiser (emperador).

Page 21: Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

Júlia López Valera (Institut Banús)

LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789-1792)

La nova Assemblea Nacional Constituent inicià un procés reformista per abolir l’Antic Règim i convertir França en una monarquia constitucional i parlamentària. Va decretar l’abolició del feudalisme. Va promulgar la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (llibertats individuals, igualtat davant la llei i els impostos). L’any 1791 va promulgar la Constitució: separació de poders, sobirania nacional i igualtat legal dels ciutadans. Reservava al rei el dret de veto. S’establí el sufragi indirecte i censatari.

Amb l’objectiu de solucionar la crisi financera, es van expropiar els béns a l’Església, declarats béns de l’Església (desamortització) i venuts a particulars. L’Estat va assegurar el finançament del culte, i una Constitució civil del clero va separar l’Església i l’Estat.

Assemblea LegislativaEs van redactar noves lleis per garantir la igualtat de

tots els ciutadans, prohibir la tortura, obligar la noblesa a pagar impostos i abolir els gremis. També

es va crear un nou exèrcit (Guàrdia Nacional)

2. E

LS IN

ICIS

DE

LA R

EVO

LUCI

Ó F

RAN

CESA

(178

9-17

92)

Page 22: Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

Júlia López Valera (Institut Banús)3. L

A PR

IMER

A RE

PÚBL

ICA

FRAN

CESA

(179

2-17

99)

LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA (1792-1794)

Oposició de la família reial i dels privilegiats a acceptar els canvis que es proposaven. Lluis XVI fuig per unir-se a l’exèrcit austríac (fugida de Varennes, juny 1791). El rei va ser descobert i detingut, l’abril de 1792 els austríacs van envair França i arribaren a les portes de París.

LA CONVENCIÓ GIRONDINA

Clima de revolta. El 10 d’agost del 1792, els sans-culottes van assaltar el palau reial, van empresonar el monarca i van proclamar la República (setembre de 1792). La República va quedar en mans dels girondins. Es creà la Convenció Nacional elegida per sufragi universal masculí.Judici contra Lluís XVI i Maria Antonieta: acusats de traïció, condemnats i executats a la guillotina. Les monarquies europees es van aliar i van formar una coalició absolutista contra França. A l’interior del país van esclatar revoltes contrarevolucionàries i conspiracions reialistes.

Page 23: Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

Júlia López Valera (Institut Banús)3. L

A PR

IMER

A RE

PÚBL

ICA

FRAN

CESA

(179

2-17

99)

LA CONVENCIÓ JACOBINA

El juny de 1793 els jacobins van aconseguir el poder i la revolució va entrar en la fase més radical. Es va promulgar una nova constitució basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i dret a la igualtat. L’executiu quedà en mans d’un Comitè de Salvació Pública, que donà tot el poder a Robespierre. Es va organitzar un nou exèrcit (reclutament forçós dels homes solters d’entre 18 i 25 anys)

Es va impulsar la política del Terror. El Comitè va suspendre les llibertats i es va castigar amb la presó o la guillotina qui hi estava en contra (Llei de sospitosos). El Comitè de Salvació Pública va aprovar una sèrie de lleis socials: control dels preus o dels salaris (Llei del màxim), la distribució de béns dels contrarevolucionaris entre els indigents, la venda de les terres del clero i a la instrucció obligatòria. Es van tancar les esglésies, es va iniciar un nou calendari i es va establir el culte a la deessa Raó. L’estiu de l’any 1794 els perills van disminuir. La radicalització de la revolució, el Terror i el govern dictatorial van provocar l'oposició de gran part de la població. El juliol del 1794, l’alta burgesia va propiciar un cop d’Estat per posar fi a la radicalització de la revolució.

Page 24: Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

Júlia López Valera (Institut Banús)3. L

A PR

IMER

A RE

PÚBL

ICA

FRAN

CESA

(179

2-17

99)

LA REPÚBLICA BURGESA (1794-1799)

La burgesia va tornar a agafar el control de la revolució, volien tornar als principis del 1791.

El liberalisme d’aquesta república se situava entre l’absolutisme i la democràcia social dels jacobins.

Oposició tant de l’aristocràcia (que volien restaurar la monarquia) i de les classes socials (donaven suport als jacobins). L’exèrcit va ser l'única institució capaç d’imposar l’ordre a l’interior del país i derrotar els exèrcits invasors.

L’any 1799 Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia, va protagonitzar un cop d’Estat que va posar fi al Directori. La seva intenció era consolidar la revolució, tot i que només en els aspectes més moderats.

Va clausurar el club dels jacobins.Va derogar la Constitució del 1793.Va anul·lar les lleis jacobines.Va promoure el retorn dels exiliats

Es va elaborar una nova constitució (1795).Poder executiu: govern col·legiat (Directori).Poder legislatiu: Consells dels Cinc-Cents i Consell dels Ancians.Sufragi censatari.

Page 25: Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)

Júlia López Valera (Institut Banús)