La Restauració. Primera part (1874-1898). Economia, societat i moviment obrer.

Les Fonts historiogràfiques.

Les Fonts textuals

Les Fonts no textuals

Les Fonts Primàries

Les Fonts Secundàries

Tipus polític. Constitucions, discursos, lleis, decrets, tractats, Memòries (?)...

Tipus econòmic. Textos elaborats durant l’època que parlen d’aspectes econòmics.

Tipus Social. Textos elaborats durant l’època que parlen d’aspectes de la societat ide les persones que la componen.

Tipus cultural. Textos elaborats durant l’època i que parlen d’aspectes culturals.Caràcter públic (?)

Tipus històric. Textos elaborats posteriorment als fets. Parlend’aspectes polítics, econòmics, socials, etc...

Cal dir quin tipus de font és i a què es refereix.Exemple: Una sèrie

estadística referida a...

Mapa Quadre estadístic Reproducció (diari)

Il·lustració i/o dibuix Caricatura Fotografia

Cartell de propaganda política

Cartell de propaganda institucional Gràfica

Diagrama Circular

Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-

1931).

Primera Part (1875-1898)

1. Les transformacions econòmiques del segle XIX.

1.1.Agricultura.1.2.Demografia.1.3.Indústria.1.4.Comerç.

Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).


1. Les transformacions econòmiques del segle XIX.

Treballadors i cooperativistes en plena construcció d’un celler. Museu de Valls. Darrer terç del segle XIX.

L’era del capitalisme.

Canvis socials.

Canvis econòmics.

Canvis culturals.



1.1. Agricultura.

Aquest conjunt de mesures s’anomenen

Reforma agrària liberal.

Durant el segle XIX els liberals progressistes

van emprendre un conjunt de mesures que

tenien per objectiu alliberar la terra de les

traves de l’Antic Règim.

Objectius:

Consolidar la propietat privada.

Acabar amb la gran quantitat de terra amortitzada.

Incrementar la producció agrícola.


Primera Part (1875-1898)1.2. Demografia.

Població

1800 (milions)

Població

1900

(milions)

Augment 1800-

1900 (%)

Taxa de mortalitat

1900 (per mil)

Taxa de natalitat

1900 (per mil)

Alemanya 24.5 50.6 106.5 22 36

Catalunya 0.9 1.9 111.1 23.2 27.6

Espanya 11.5 18.5 60.9 29 34

Gran

Bretanya10.9 37 239.4 18 29

Itàlia 17.2 32.5 89 24 33

Evolució demogràfica a Europa.

Font: G. Tortella: El desarrollo de la España contemporània, 1994. J.Nadal (dir): Història econòmica de la Catalunya contemporània, 1990.


Primera Part (1875-1898)1.3. Indústria

Per què Espanya no es va industrialitzar plenament al segle XIX?

La posició geogràfica d’Espanya a l’extrem sud-occidental implicava costos de transport més elevats que els països industrialitzats.

L’escassa capacitat de compra de la immensa majoria de la població espanyola.

L’existència d’un deute públic a un interès alt va absorbir molt capital disponible que en unes altres circumstàncies hauria pogut ser invertit

en activitats productives.

Desfavorable dotació d’energia i de matèries primeres fonamentals per al desenvolupament industrial

(carbó pobre, i el ferro no era apte per a la producció d’acer).

Greu desestabilització política. Les guerres carlines i la inestabilitat fou permanent a Espanya.

Font: Llibre Història de Vicens Vives. Pàgina 116.


Primera Part (1875-1898)1.3. Indústria.

•La major mecanització del procés productiu.

(Spinning-jenny i les Selfactines)

• Reducció del cost del producte.

• Reducció de preu. • Ampliació de mercats.

• La Industrialització a Catalunya

Proteccionisme.

Política econòmica dirigida a protegir l’economia d’un

estat, defensant els seus productes de la competència estrangera.• Aranzel duaner: Tarifa oficial que estableix els drets que han de pagar alguns

productes determinats per poder ser importats.

Lliurecanvisme.

Política econòmica que suprimeix les traves al comerç

internacional i postula la lliure circulació de mercaderies.



• Els Vapors


• Les Colònies industrials




Primera màquina de vapor- Bonaplata. Dedicada al tèxtil. 1833

Primera gran Societat anònima del tèxtil. L’Espanya Industrial. 1876

Primera instal·lació elèctrica a “La Maquinista”. 1875

Primera Central que produïa fluid elèctric. 1881


Primera Part (1875-1898)1.3. Indústria

Per què Catalunya es va industrialitzar plenament al segle XIX?

La posició geogràfica de Catalunya. Bona comunicació amb el sud de França. Port de Barcelona i entrada i sortida de

mercaderies i de persones. Més permeable a la influència i comunicació amb d’altres cultures.

El proteccionisme fou un factor fonamental per entendre l’escassa competitivitat de la Indústria catalana a l’exterior i

l’hegemonia a l’interior (Espanya).

L’existència d’una burgesia industrial molt poderosa i forta. Existent des de feia segles, amb important presència a les Colònies sud-americanes i sobretot a Cuba i Puerto Rico.

El caràcter emprenedor català fou un element clau. Alguns industrials catalans van arriscar capital i energia. El caràcter

obert i el fet de viatjar són elements claus per entendre la forta industrialització catalana.


Primera Part (1875-1898)1.4. Comerç

Quins van ser els grans problemes del comerç espanyol?

a) Lentitud en el procés d’industrialització.b) Demanda escassa: no hi ha compradors. c) Greus deficiències dels mitjans de transport.

El Comerç exterior. • Els productes que s’importen a finals del XIX són el cotó (sobretot americà) i

el carbó (sobretot el gal·lès). I els productes que s’exporten són els minerals iels productes agraris. Escàs desenvolupament industrial.

• La pèrdua de les Colònies americanes va afavorir que cada vegada més lesrelacions comercials es van anar centrant cap Europa (sobretot França i laGran Bretanya). I també cap a Cuba i Puerto Rico. Catalunya exportava vins iaiguardents a les Antilles.



• La construcció del ferrocarril a Espanya.

Consolidació d’una estructura radial.

Amb l’epicentre a Madrid. Les zones més

industrialitzades i dinàmiques no

estaven connectades.

L’amplada de via era més gran que les

altres línies europees. Motivacions de

tipus tècnic no polític.

Les companyies constructores van ser

estrangeres. Eren lliures d’aranzels

duaners. No es va produir demanda

interior sobre el sector siderúrgic o de

maquinària.



2.Les transformacions socials del segle XIX.

2.1.La Societat Liberal.2.2. La nova societat espanyola.

2.2.1. Les classes altes.2.2.2.Les classes mitjanes.2.2.3.Les classes populars.

2.3. Moviments obrers.2.3.1.Socialistes.2.3.2.Anarquistes.


Primera Part (1875-1898)2.Les transformacions socials del segle XIX.

Sorgiment d’una societat de classes.

Les desigualtats i els enfrontaments socials van ser la característica més

importantObrerisme

Socialisme Utòpic MarxismeAnarquisme


Primera Part (1875-1898)2.1.La Societat Liberal.


Noblesa(Es van anul·lar els drets nobiliaris a no pagar impostos, a obtenir tributs i a

exercir com a jutges)

Clergat(La desamortització la va privar de moltes de les seves propietats)

-Va mantenir la seva importància

econòmica i política.

-Es va poder integrar a l’estrat més alt

de la nova burgesia.

-La jerarquia eclesiàstica

(arquebisbes i bisbes) van continuar

exercint una gran influència. Isabel II

va prendre com a consellers monjos i

capellans.

-Durant la Restauració hi va haver un

augment del nombre de clergues i

membres d’ordres religiosos.




Inicis del segle XIX 1860

L’església espanyola tenia 150.000

membres al seu servei.

Amb la Legislació Liberal hi havia

42.700 eclesiàstics seculars i

19.000 dedicats al culte. Les

ordres regulars no arribaven a les

20.000 persones.

Total: 81.700.

Membres del Clergat.




Burgesia Classe Treballadora o proletariatPosseeix la riquesa urbana, industrial o agrària. Procedent de

les propietats, de les rendes o capital o bé del treball.

Qui són?

L’elit o alta burgesia: Són l’alta noblesa i persones que no

pertanyen a la noblesa.

Terratinents, homes de negocis, industrials,

banquers, grans comerciants, propietaris

d’immobles urbans, i alguns professionals

liberals (algun advocat, metge,...).

Burgesia urbana mitjana i petita: Grup força heterogeni.

Càrrecs de l’administració, funcionaris,

comerciants i professionals liberals

(metges, advocats, professors)

Posseeixen un salari que havien rebut pel seu treball

manual.

Qui són?

Petits artesans, servei domèstic,

treballadors del comerç, pagesia pobre, els

jornalers i el proletariat.

Sorgiment de nous grups socials


Primera Part (1875-1898)2.2. La nova societat espanyola.

2.2.1. Les classes altes.2.2.2.Les classes mitjanes.2.2.3.Les classes populars.

2.2.1. Les classes altes.Simbiosi entre l’antiga aristocràcia i els nous grups burgesos. Tenen el poder econòmic i el monopoli del poder polític.

Els grups burgesos. Vinculada als negocis, al comerç, la banca i el capital estranger

L’antiga Noblesa. L’alta noblesa no solament va conservar les terres sinó que en va adquirir de noves

Burgesia Industrial Catalana

Qui són?

Les famílies dedicades als

negocis mercantils, industrials

del cotó i del ferro, propietaris

de finques urbanes i la nova

generació d’indians.Família

Güell (Indústria tèxtil), Bonaplata

(Indústria tèxtil), Muntadas

(Espanya Industrial) i/o Girona

(fundador del Banc de Barcelona).Zones

Barcelona, Maresme i Igualada.

Organitzacions

Foment del Treball Nacional (1889).

Cambra de Comerç (1886).


Primera Part (1875-1898)2.2. La nova societat espanyola.

2.2.2.Les classes mitjanes.

Les classes mitjanes o petita burgesia. (Sorgeix de la franja intermèdia entre els poderosos i els assalariats. Representen un 5% de la població). Mirar quadre 126 i 129 de Vicens Vives.

2.2. La nova societat espanyola.

2.2.1. Les classes altes.

2.2.2.Les classes mitjanes.2.2.3.Les classes populars.

Propietari de terres mitjanes.

Comerciants.

Petits fabricants

Professions Liberals.Arquitectes, agents de la propietat, advocats, notaris,

metges, farmacèutics...

Funcionaris públics.Mestres, oficinistes, conserges...



Les classes populars.

Representen un 90% de la població. Mirar quadre pàg.130.




2.2.3.Les classes populars.

ArtesansElaboren les manufactures

Treballadors del servei.Treballadors de la neteja. De l’enllumenat

públic...

PagesiaDiferents condicions depenent de la regió

d’Espanya.

ProletariatOrigen en el procés d’industrialització a

Catalunya.

1760 1a ½ XIX

10.000 obrers 100.000 obrers

Jornades de 12h a 14h

6 dies sobre 7

Sou per dia treballat

Sense protecció social. No

tenia dret a subsidi.

No hi podia haver cap acta

d’indisciplina



Les dones en la societat del segle XIX.





Concepció tradicional. Subordinació a l’home.

“Interior a l’aire lliure” de Ramon Casas (1892).

Ley Moyano (1856) obligació d’anar a l’escola. L’ensenyament es realitzava per separat.



Les dones en la societat del segle XIX.





Concepció tradicional. Subordinació a l’home.

“Interior a l’aire lliure” de Ramon Casas (1892).

Les dones obreresFins un 90% de les dones

obreres treballaven.

Van participar en les

reivindicacions obreres.

A la Indústria tèxtil catalana

les dones eres majoria.

Algunes d’elles es van

sindicar

(Tres Classes del Vapor).

La Nova Societat Espanyola.

Classes Mitjanes.

5%

Classes Altes.5%

Classes Populars.

90%

Alta Noblesa

Grups Burgesos

Artesans

Proletariat

Pagesia

Serveis

Petita i mitjana Burgesia

Burgesia Industrial Catalana





“La càrrega” de Ramon Casas, 1899. Museu de la Garrotxa. Olot.

Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-

1931).



Les condicions laborals ieconòmiques dels treballadorsen el nou marc industrial i lamanca de qualsevol tipus deprotecció social, comportenl’aparició del moviment obrer.


Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers.

2.3.1.Socialistes.

2.3.2.Anarquistes.

Luddisme.

Ned Ludd (obrer britànic).

Cartisme People's Charter 1838

(sufragi Universal masculí)

Crema del vapor a la fàbrica Bonaplata.

Barcelona 1835.

Creació de Societat de Socors mutus.

Societat de Protecció Mútua dels Teixidors del

Cotó de Barcelona.

Creació de noves Societats d’ajuda entre obrers.

Cada obrer pagava una quota i així assegurar-se

una ajuda en cas d’atur o malaltia.

Revoltes agràries sobretot a Andalusia. Crema de collites, matança del bestiari.

Primeres vagues obreres a Catalunya.Vaga contra les selfactines a Catalunya (1854).

Primera Vaga General a Espanya 1855.

Les primeres formes de lluita (1830-1868).



2.3.1.Socialistes.

2.3.2.Anarquistes.

Socialistes Utòpics

Quin és l’ideari dels Socialistes Utòpics?

1.Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme.

2.Denuncien l’individualisme i les desigualtats .

3.Busquen una societat justa i fraternal(rebutgen la competència i l’explotació).

4.Busquen la felicitat i el benestar general

5.Desconfien de la política i dels polítics.

Ètienne Cabet

”Voyage en Icarie” (1839)

Fase inicial de l’evolució del pensament i de l’acció socialistes, caracteritzadaper la crítica de les estructures i relacions socials vigents i la descripcióteòrica d’un futur sistema social ‘‘perfecte’’, harmònic i basat en la igualtatde tots els homes.



2.3.1.Socialistes.

2.3.2.Anarquistes.


Quin és l’ideari dels Socialistes Utòpics?

1.Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme.

2.Denuncien l’individualisme i les desigualtats .

3.Busquen una societat justa i fraternal (rebutgen la

competència i l’explotació).

4.Busquen la felicitat i el benestar general

5.Desconfien de la política i dels polítics.

Saint-Simon Cooperatives obreres

Charles Fourier “Falansteris”.

Robert Owen New Lanark.



2.3.1.Socialistes.

2.3.2.Anarquistes.


Influència a Catalunya.

Felip Monlau (saintsimonià).Abdó Terradas i Narcís Monturiol (cabetians).



2.3.1.Socialistes.2.3.2.Anarquistes.

Socialisme obrer

Dret a l’associació, reunió i

manifestació.

Sufragi Universal

Reducció de la jornada laboral.

Prohibició del treball infantil.

Ideari del PSOE.

Fundació del PSOE (1879)

Pablo Iglesias i 39 intel·lectuals i obrers.



2.3.1.Socialistes.2.3.2.Anarquistes.

Socialisme obrer

Sindicat de masses.

Englobava tots els sectors.

S’organitzava per seccions d’ofici de

cada localitat.

Defensa d’una negociació col·lectiva,

sense renunciar a l’ús de la vaga.

Característiques de la UGT

Fundació de la UGT (1888)

Primer Congrés del PSOE.

Placa commemorativa del Carrer Tallers, 29 de Barcelona


Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers.2.3.1.Socialistes.

2.3.2.Anarquistes.

CNT (1910)

Acció directa/Propaganda pel fet.Anarcocol·lectivista

Anarcosindicalista.

Mikhaïl Aleksàndrovitx

Bakunin.

Acció sindical.

Revolució a mitjà i/o llarg termini.

No coincideixen ni amb la manera d’arribara fer la revolució ni amb l’organització.

Anarcocomunisme.

Piotr AlekséievitxKropotkin.

Errico Malatesta

Utilització de tots els mitjans possibles.



2.3.2.Anarquistes.

CNT (1910)

Assassinat contra el President del Consell

de Ministres Cánovas del Castillo (1897).

Atemptat contra el capità General de

Catalunya Martínez Campos (1893).

Atemptat al Liceu (1893).

Atemptat contra la Processó de Corpus

de Barcelona (1896).

Creació de la Mano Negra a Andalusia.

Organització d’arrel anarquista .

FTRE (1881)

Enorme repressió.

Acció directa



2.3.2.Anarquistes.

Acció directa

Acció de masses

Processos de Montjuïc (1897)

Joan Montseny i Carret,conegut amb elpseudònim de FedericoUrales, fou un anarquistacatalà nascut a Reus (BaixCamp) el 19 d'agost de1864 i mort a Dordogne(France) el 12 de març de1942.

Anselmo LorenzoAsperilla (Toledo 1841 -Barcelona 1914) fou undirigent i teòricanarquista espanyol.Treballà com a tipògraf iformà part del primernucli internacionalistacreat el 1868 perGiuseppe Fanelli.

La Restauració. Primera part (1874-1898). Economia, societat i moviment obrer.

Documents

Transcript of La Restauració. Primera part (1874-1898). Economia, societat i moviment obrer.