La premsa en esperanto durant la Primera Guerra … · en landoj de ambaŭ flankoj dum la...

La premsa en esperanto durant la Primera Guerra Mundial

www.esperanto.cat

KATALUNAESPERANTISTO*Llengua internacional i drets lingstics------------------------------NMERO 362-363 (128-129) DESEMBRE 2014

*

Les llenges planificades com a mtode dinvestigaci lingstica

Desterritorialitzaci a la regi fronterera germanopolonesa

Canvi i continutat de la llengua grega

38a KATALUNA KONGRESO DE ESPERANTO 38 CONGRS CATAL DESPERANTO ancoj de inmigrado, kun la partopreno de: Els reptes de la immigraci, amb la participaci de:

z Jorge Camacho z Istvn Ertl z Zhou Mack Mafuila

MATAR (Maresme), 30/31 doctubre i 1 de novembre 2015

2

Kataluna Esperantisto s una publicaci semestral en catal de lAssociaci Catalana dEsperanto sobre els drets lingstics, les llenges de relaci internacional, les llenges minoritzades i la histria i actualitat de lesperanto i de les llenges planifi-cades.

Edita: Associaci Catalana dEsperanto Apartat 1008 08200 Sabadell www.esperanto.cat [email protected]

Redactors: Hctor Als i Font, Xavier Alcalde i Villacampa

Correcci lingstica: Gerard Sugranyes

Composici: Ferriol Macip i Bonet

ISSN de ledici en paper: 2014-8364

ISSN de ledici electrnica: 2014-8372

Dipsit legal: B-27362-1982

La revista i lentitat editora no comparteixen necessriament les opinions que expressen els articles signats.

Tots els articles estan subjectes a llicncia Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/legalcode.ca). Est perms de reproduir-los i distribuir-los, sempre que es faci sense afany de lucre i sen reconegui explcitament els autors, i lAssociaci Catalana dEsperanto com a editora.

Imprs a: Recordgraf, C/ Mandoni, 08004 Barcelona Foto de portada: Manuel de Sousa

KATALUNA ESPERANTISTO*LLENGUA INTERNACIONAL I DRETS LINGSTICS---------------------------------NM. 362-363 (128-129) DESEMBRE 2014Javier GuerreroLa premsa en esperanto durant la Primera Guerra Mundial .................. 3

Goro Christoph Kimura Desterritorialitzaci a la regi fronterera germanopolonesa i la seva importncia per al srab com a llengua minoritria (des del punt de vista del paisatge lingstic) ............................ 13

Hctor Als i Font Les llenges planificades com a mtode dinvestigaci lingstica ...... 20

Saioa Escobar Calzada Canvi i continutat de la llengua grega: del grec postclssic a la revoluci de 1821 .............................................. 35

*

-----------------------------------------------------

----------------------------------------------------- www.esperanto.cat

3

LA PREMSA EN ESPERANTO DURANT LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL Javier Guerrero*

RESUM

El Congrs Universal a Pars lagost de 1914 shavia anunciat com el ms gran i reeixit de la histria de lesperanto. Tanma-teix, noms alguns dies abans de la seva inauguraci va escla-tar la Primera Guerra Mundial. Aquest article estudia, a tra-vs de les revistes esperantistes de lpoca, les conseqncies devastadores que aquesta guerra va tenir per a la difusi de lesperanto. Lautor exposa la situaci de la premsa en esperan-to abans de la Gran Guerra, les posicions de les publicacions en pasos dambds costats de la contesa, ls de lesperanto per a la propaganda militar, lactivitat de lAssociaci Universal dEsperanto en aquells anys, mitjanat el seu rgan, la revista Esperanto, i el paper de Zamenhof. Lhoritz de la llengua in-ternacional va enfosquir-se encara ms amb la mort de Zame-nhof abans de la fi de la guerra.

RESUMO

La Universala Kongreso en Parizo en agusto 1914 antaanoncis sin kiel la plej grandan kaj sukcesan de la his-torio de Esperanto. Tamen, nur kelkajn tagojn anta ia malfermio, eksplodis la unua mondmilito. Tiu i artikolo stu-das la terurajn konsekvencojn de la milito anka por la dis-vastigo de Esperanto kaj tion faras pere de la tiama esperanta gazetaro. La atoro elmontras la situacion de la esperanta ga-zetaro anta la mondmilito, la sintenon de esperantaj revuoj en landoj de amba flankoj dum la mondmilito, la uzadon de Esperanto por milita propagando, la agadon de UEA dum tiuj jaroj, efe pere de ia presorgano Esperanto, kaj la rolon de Za-menhof. La horizonto de la lingvo internacia e pli nubiis per la forpaso de Zamenhof anta la fino de la mondmilito.

El juliol de 1914 Lingvo In-ternacia, la revista en es-peranto ms important daquell temps, va publicar el seu nmero 247. El se-gent, i darrer exemplar, que no va aparixer fins al desembre de 1920, dedica

el seu contingut a tota aquella poca dantesca (agost de 1914 - desembre de 1920)

En aquell interval es va desenvolupar la guer-ra ms terrorfica coneguda fins aleshores. El moviment esperantista amb prou feines va sobreviure a limpacte de la Primera Guerra Mundial. El mateix Zamenhof, el creador de

* Javier Guerrero s traductor. Ha collaborat amb les biblioteques esperantistes de Moi i Subirats en la digitalitzaci de revistes i la facilitaci de laccs en lnia als seus recursos. Ha creat el web literaturamondo.org, dedicat a la revista literria en esperanto ms influent nascuda en el perode dentreguerres. s autor del blog Esperantaj Bitoj [bits esperantistes], en el qual el present text va aparixer publicat originalment el mar de 2013 en quatre parts:

1. http://enesperantujo.blogspot.com.es/2013/03/la-esperanta-gazetaro-dum-la-1.html2. http://enesperantujo.blogspot.com.es/2013/03/la-esperanta-gazetaro-dum-la-1_8.html3. http://enesperantujo.blogspot.com.es/2013/03/la-esperanta-gazetaro-dum-la-1_10.html4. http://enesperantujo.blogspot.com.es/2013/03/la-esperanta-gazetaro-dum-la-1_17.html

Traducci: Pere Fornells

Capalera del darrer nmero de Lingvo Internacia.

LA PREMSA EN ESPERANTO DURANT LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

4

la llengua, va morir duna malaltia del cor labril de 1917 a Varsvia, en el que en aquell moment era lefmer regne de Polnia controlat pels alemanys.

Moltes altres revistes es van extingir per culpa del conflicte, o van deixar de publicar-se durant molts anys (per exemple, Belga Esperantisto va desa-parixer entre lagost de 1914 i gener- febrer de 1921). A Frana, La Revuo, desprs dhaver publicat ms de 6.000 pgines, es va extingir lagost de 1914, quan Paris ja era a punt per celebrar el X Congrs Universal dEsperanto.

Al pas de Zamenhof, Pola Esperantis-to va publicar el nmero 87 al juliol de 1914, i va caldre esperar fins loctubre de 1922 perqu sorts un nmero nou (tamb, per error, el 87). Precisament el darrer exemplar abans de lesclat de la guerra tocava un tema sensi-ble per a les revistes esperantistes de lpoca. Larticle principal, ubicat a la primera pgina, es titulava Hi hau-ria dhaver temes tab per als rgans impresos de propaganda esperantis-ta? [Chybczyski 1914]. Segons Pola Esperantisto, la revista Esperanto, r-gan oficial de lAssociaci Universal dEsperanto, els membres de la qual son molt nombrosos i dispersos per tot el planeta havia de ser, fins i tot en els seus estatuts, neutral respecte a les re-ligions, la poltica i les nacionalitats. Per quin va ser lorigen de la discussi entre Esperanto i Pola Esperantisto? El desembre de 1913, la revista Esperanto va publicar larticle Apunts de la his-tria de lesperanto, on lautor, Sta-nislas Schulhof, defensava la similitud tnica entre els jueus de lImperi Rus i la poblaci del pas. Contra aquesta idea de Schulhof, que fins i tot citava un estudi craniomtric (!) de lantropleg Krzywiski, va reaccionar furiosa-ment Andrzej Niemojewski. Al maig de

1914, Niemojewski escrivia a Pola Es-perantisto larticle Polonesos i jueus i es mofava del mtode de mesurar de Krzywiski:

Si mitjanant aquest mtode alg hagus desbrinar, per exemple, quina s la diferncia entre un bar-ril de cervesa i un de vi, mesuraria la quantitat de lquid en tots dos contenidors i de la semblana de la mesura en deduiria la semblana del contingut, evitant amb un gran esfor, per dir-ho dalguna manera, el mtode del tast. [Niemojewski, 1914a]

I tot seguit criticava els costums dels jueus:

Sn el parads ms gran de la cultu-ra grcies als seus costums, adqui-rits tot sovint en temps prehistrics, com ara la circumcisi, que encara avui dia es practica de vegades amb una pedra esmolada, [...] com el ri-tual del bany femen de cada mes, com el salt a la lluna en el seu pri-mer quart amb una pregria espe-cial, com la descrrega dels pecats de la butxaca sobre laigua... [Nie-mojewski, 1914a]

Larticle de Niemojewski va aparixer a la secci Tribuna lliure, per la pre-sentaci de lautor deixava ben clar el suport de Pola Esperantisto. Lautor de larticle era un destacat lliurepensador polons, i els seus escrits cientfics (Du-Jess i Astrologia cristiana) eren coneguts a lestranger grcies a la seva publicaci en alemany. A la presenta-ci de larticle, Pola Esperantisto tamb parla del Talmud com aquest llibre terrorfic de supersticions i odi contra tot all que no s jueu.

Com era desperar, desprs de larticle Polonesos i jueus, Pola Esperantisto va rebre algunes protestes, naturalment no-ms de jueus [Al samideanoj, 1914].

Larticle antisemita de Niemojewski tam-b va tenir impacte entre els esperan-tistes de fora de Polnia. El redactor de Le Monde Esprantiste, A. Frchas, va reaccionar amb Vergonya de Pola Es-perantisto, principalment contra el seu collega Czerwiski, un ximple perills encegat dodi tribal a qui els esperantis-tes de tot arreu li haurien dassenyalar el seu mal gust. A la mateixa pgina el varsovi Lonkopolaski [Wiesenfeld-kopolaski] demana que els esperan-tistes, jueus o no, bombardegin el redac-tor de Pola Esperantisto amb un crit de dolor. La resposta de Niemojewski [1914b], i de Pola Esperantisto en general, encara va encendre ms la disputa.

Aquest era lambient, ben contrari a les idees de Zamenhof, a les revistes esperan-tistes europees, i la idea que hi havia pel que fa als temes tab per als rgans im-presos de propaganda esperantista quan lassassinat de larxiduc Francesc Ferran va encendre la metxa de la Primera Guer-ra Mundial.

InternacIa Bulteno (1914 1918)

El dia 1 de novembre de 1914 va nixer una revista en esperanto diferent del que era habitual. La revista era enviada de franc als interessats i a revistes dels pa-sos no germnics i tenia com a finalitat informar sobre la guerra segons el punt de vista oficial del govern alemany. El butllet va estar, des de bon comenament, ple dillustracions, i redactat amb bon estil per Friedrich Ellersiek (18801959), un editor important que en aquella poca tamb era redactor de Germana Esperan-tisto. Sota la capalera sexplicava en ale-many, angls, francs, itali i castell, que lInternacia Bulteno es publicava noms en esperanto per evitar de traduir el con-tingut en vries llenges.

Leditor deixava ben clar, a la primera pgina, lobjectiu del butllet quinzenal dinformaci sobre la guerra:

El nostre primer i ms important ob-jectiu s defensar Alemanya i ustria- Hongria contra les mentides i calm-nies que els seus adversaris propaguen

Capalera de Le Monde Esprantiste.

bib

lio

tec

a m

ole

ra

5

ha fet fins ara. Perqu el nou deixeble s el govern alemany mateix. [German Govern-ment ... 1914: 11]

Fa cent anys, Internacia Bulteno ja va demos-trar la importncia de la propaganda de guer-ra i de les fotografies manipulades (abans de lexistncia deines com Photoshop).

Mai abans shavia fet servir la llengua de Za-menhof duna manera tan mplia per a un objectiu diferent al de la mateixa difusi de la llengua, encara menys per un objectiu tan allunyat de la interna ideo (malgrat que els militars van tenir un paper important en els primers temps de lesperanto en pasos com Espanya i Frana).

Capalera del primer nmero dInternacia Bulteno.

JAVIER GUERRERO

El cotxe-capella de lexrcit alemany. Les imatges tamb servien per ensenyar les bones accions de la soldadesca alemanya.

Fa cent anys, Internacia Bulteno ja va demostrar la importncia de la propaganda de guerra i de les fotografies manipulades

sobre lestat de leconomia i les accions de guerra dels dos estats. Alemanya, prin-cipalment, s lobjectiu dels atacs ms deshonestos provinents no tan sols de mals periodistes, sin fins i tot dinstitucions oficials. Volem informar els pasos neu-trals i si pot ser tamb els enemics sobre la veritat, perqu spiguen de quina ma-nera es vol desacreditar els alemanys i els seus pasos. [Kion ni volas 1914: 1]

Tamb sobre el moviment esperantist i ls de lesperanto:

Est fora ben organitzat, i t membres a totes les nacions cultes del mn, de tal ma-nera que la informaci escrita en esperan-to es pot difondre fcilment no tan sols als pasos neutrals, sin tamb als que parti-cipen a la guerra. Aquesta darrera circum- stncia no existeix en cap altra organitza-ci, almenys no en un nivell tan alt com en lesperantisme. I s per aix que, conside-rant les circumstncies favorables, hem decidit fer servir la llengua internacional neutral esperanto tamb per a la informa-ci sobre la guerra. El pblic a qui podem enviar el nostre butllet no t lmits. Si el receptor s esperantista, millor; si no do-mina lesperanto, en qualsevol lloc una mica important hi trobar esperantistes que, voluntriament, li traduiran el con-tingut del butllet. [Kion ni volas 1914: 2]

La revista va difondre la crnica de la guerra, per el seu objectiu principal era contrarestar la propaganda anglesa, francesa i russa sobre la crueltat dels alemanys: s dalgunes armes, maltractament als presoners de guerra, des-trucci dobres dart valuoses... Aix, paraules com mentida, calmnia o engany eren de les que es repetien ms sovint.

Un altre objectiu era criticar les males accions dels adversaris, com per exemple ls descuts humans.

El principal exemple de salvatgisme bllic el van donar els russos en una batalla a prop de Tomaszw, a la Polnia russa: van collocar davant seu habitants polo-nesos com a escuts humans, per dificultar daquesta manera els trets dels alemanys. [Rusa barbareco 1914]

Per a aquest objectiu no hi mancaven els di-ners, potser perqu, com comentava el Daily Chronicle angls:

Lesperanto ha guanyat un nou deixeble. s la captura ms gran que aquesta llen-gua internacional, fins ara lafici dun grapat de pacifistes i entusiastes similars,

6

Peces literries de mal auguri

Per a lInternacia Bulteno la crnica mi-litar no ho era tot. A labril de 1915, va comenar a publicar-se la secci Lite-ratura parto i, curiosament, la primera obra que hi va aparixer no era de cap autor alemany, sin de lescriptor angls Arthur Conan Doyle. La redacci va tra-duir de langls el conte com La caiguda dAnglaterra, diari del capit Srius (La subigo de Anglujo, taglibro de ipestro Si-rius). Amb aquest conte, Internacia Bulte-no pretenia denunciar la propensi bllica dels anglesos, i demostrar que lautor ara no t vergonya dinsultar i calumniar p-blicament Alemanya, on les seves obres shavien venut i molt, de tal manera que la seva baixesa supera tot el que es podia esperar dun adversari educat. El conte havia aparegut primerament en angls a la

revista Strand Magazine al nmero de ju-liol de 1914, s a dir, noms uns dies abans de lesclat de la guerra, amb el ttol Dan-ger! Being the log of captain Sirius.

Des de la seva participaci en una trobada automobilstica internacional organitzada pel prncep Enric de Prssia, el clebre pare de Sherlock Holmes (les histries de crims del qual tamb van aparixer primer de tot al Strand Magazine) estava convenut que la guerra era inevitable. El text de Conan Doyle sobre submarins i la illustraci dEdward S. Hodgson van anticipar, com un mal auguri, la guerra martima i lenfonsament del vaixell Lu-sitnia. El subsegent intercanvi de mis-satges sobre lafer Lusitnia, que gaireb va provocar lentrada dels Estats Units a la guerra ja lany 1915, tamb es pot llegir a Internacia Bulteno.


Entre gener de 1918 i gener de 1919 In-ternacia Bulteno tamb va publicar la novella de crims internacional Pro kio?, escrita per Argus, pseudnim de leditor Ellersiek. Lany 1920 el text es va publicar en forma de llibre, i leditorial Mondial el va reeditar lany 2008. Encara es pot com-prar en alguns distribudors de llibres en esperanto.

Internacia Bulteno va publicar un total de 60 nmeros (4 volums, 1.588 pgines) en format 22x14 centmetres entre novembre de 1914 i gener de 1919. Durant la guerra va publicar alguns afegits a la revista com ara un lbum sobre les presons de guerra alemanyes, Picota o La batalla final. Els alemanys tamb van publicar els fulls grocs, informes duna pgina sobre la guerra, i el document de 36 pgines La veritat sobre la guerra.

LES REvISTES EN ESPERANTO ALS PASOS DE LA TRIPLE ENTESA I ALIATS POSTERIORS

Al contrari del que va passar a Frana i a Blgica, el desenvolupament de la guerra va permetre que The British Esperantist es se-gus publicant a Anglaterra. Un informe del Set Congrs Britnic a Sheffield i lanunci de la reuni de lassociaci Paco per Espe-ranto en limminent Congrs Universal de Pars ocupaven les primeres pgines de The British Esperantist al juliol de 1914. Tanma-teix, ben aviat, tot va canviar. El nmero de setembre comenava aix:

Desprs de laparici del nostre darrer nmero, dun cel aparentment blau va esclatar la tempesta poltica ms ter-rorfica que el mn hagi experimentat mai. Tot Europa, de sobte, va tron-tollar a causa de la guerra, que ara ma-teix sacseja els fonaments de la nostra civilitzaci, no tan sols als pasos on els exrcits lluiten amb fria, sin tamb als pasos allunyats de lescena bllica. [Milito 1914]

La distribuci dels flavaj flugfolioj [fulls grocs] alemanys amb informaci sobre la guerra van provocar al Regne Unit un debat sobre la neutralitat de la llengua in-ternacional. Harold Brolingboke Mudie (18801916), president de la Brita Espe-ranto-Asocio, es va allistar a lexrcit i va defensar ls de lesperanto a la guerra.

Tan bon punt vaig rebre el primer full groc, vaig escriure [...] per proposar la

La primera pgina del conte original a Strand Magazine, nmero 283 (juliol de 1914). Que potser la illustraci de Hodgson va ser un mal auguri de lenfonsament del vaixell de vapor Lusitnia?

7

redacci de fulletons o resums del Llibre Blanc per a la seva difusi internacional [...] Protesto contra la protesta sobre ls de lesperanto per difondre informaci oficial. Si la nostra llengua no sha de fer servir per a aix o per a qualsevol altra co-municaci, de deb que no entenc quina s la seva utilitat [...] i si alg creu ingnua-ment que la nostra llengua existeix noms per difondre informaci que complagui a tots els esperantistes del mn, no podr estar-hi dacord. [...] Totes les idees noves [...] sapliquen primerament a les necessi-tats militars. [Mudie 1914: 205206]

Tamb al novembre de 1914, John Merchant va proposar recollectar 400 lliures per com-prar un cotxe i donar-lo a la Creu Roja. Els es-perantistes britnics van reunir els diners ben aviat, i lambulncia Esperanto nm 1 es va posar al servei de la Creu Roja belga.

El dia 1 de maig de 1915 Frank H. Sweet va embarcar a Nova York per participar al 8 Congrs Britnic, a Bath. El seu vaixell era el vaixell de vapor ms gran i rpid que viatja entre els Estats Units i Anglaterra. Tanma-teix, el Lusitnia mai no va arribar al port de Liverpool. El 7 de maig, un torpede alemany el va colpejar, i rpidament es va inclinar cap a lesquerra i es va enfonsar a prop de la cos-ta irlandesa. Avui dia sabem que, a ms a ms dels passatgers, transportava una gran quan-titat de munici de rifle, per la discussi so-bre si era o no un objectiu militar legtim va comenar ben aviat a tot el mn i tamb a les revistes esperantistes. Al naufragi hi van mo-rir 1.198 persones. Entre els 761 supervivents hi havia lesperantista Frank H. Sweet, que va assolir el seu objectiu principal, s a dir, el 8 Congrs Britnic de Bath. En un article de tres pgines al nmero dagost de 1915 de The British Esperantist, Sweet explicava els es-deveniments. Larticle En lenfonsament del Lusitnia acaba aix:

Si algun peix curis sendinsa al Lusitnia llegir, en un cartell clavat a la porta duna cabina, Aqu es parla esperanto. [Sweet 1915: 149]

Sweet finalment va participar a la guerra, i ex-tractes duna carta seva van aparixer a The British Esperantist al novembre de 1917 amb el ttol Des de la trinxera [Sweet 1917].

Les notcies dels esperantistes belgues ocu-paven fora sovint les pgines de The British Esperantist. Grcies als esforos de Paul Blai-se, professor de la universitat de Lovaina que vivia a Londres, es va organitzar un congrs belga a Bath el 1915 coincidint amb el brit-

nic. Menys habitual era trobar a la revista dels esperantistes britnics, durant la guerra, petits articles de Germana Esperantisto. Aix ho va aconseguir el relat dun capit alemany anomenat per la inicial G. sobre lestada a la llar del doctor Zamenhof al carrer Kr-lewska 41 de Varsvia.

Lany passat la guerra no em va deixar conixer el mestre a Pars, vaig fugir cap a lorient sota lensenya de lemperador. I ara la mateixa guerra mha donat la fe-licitat destar cara a cara amb el mestre, no noms amb lassistncia de molta gent, sin essent el seu convidat. Aix que tots els fets tenen dues cares, fins i tot la guer-ra. [En la hejmo de D-ro Zamenhof 1915: 201]

A Rssia La Ondo de Esperanto, llanada lany 1909, es va publicar fins al maig de 1917 (s a dir, entre la revoluci de febrer i la doctubre). El darrer nmero informava sobre la manifes-taci de l1 de maig.

El dia 1 de maig un grup de treballadors va participar a la manifestaci solemne amb qu els treballadors lliures russos celebraven aquest dia. Sobre lestandard

JAVIER GUERRERO

Ambulncia Esperanto, donaci dels esperantistes britnics

El naufragi del Lusitnia al NY Times

les notcies dels esperantistes belgues ocupaven fora sovint les pgines de The British Esperantist

al X congrs universal, a Pars, shi esperaven 3.700 assistents, per la guerra ho va impedir

8

vermell shi havia pintat un qua-drat blanc amb un estel verd de cinc puntes, i shi havia escrit la divisa: Proletaris del mn sencer, uniu- vos! La llengua internacional espe-ranto far ms forta la nostra uni a la Internacional [Esperanto en Rus-lando 1917]

La Ondo de Esperanto va reaparixer lany 1991, poc abans de la caiguda de la Uni Sovitica.

Amerika Esperantisto, on langls hi te-nia un paper important, es va seguir pu-blicant durant la guerra. Estats Units no es va incorporar al camp de batalla fins labril de 1917, per com s natural abans daquesta data ja es parlava de la guerra a les seves pgines. El gener de 1914 ja hi apareixia la Carta des dEuropa del nostre corresponsal Privat [Edmond Privat]. A larticle, Privat informava so-bre el premi Nobel de medicina atorgat a lesperantista francs Professor Char-les Richet, fisileg reconegut i pacifista sincer. Ja lany 1911 el premi de la pau lhavia guanyat lalemany-austrac Alfred Fried pel seu servei destacat al movi-ment pacifista mitjanant escrits i una propaganda entusiasta, sobretot entre periodistes i lany 1913 ho va fer un altre esperantista, Henri Lafontaine, senador belga i president del comit internacional de lOficina per a la Pau a Berna. Privat es preguntava quan guanyaria el premi Zamenhof. Al mateix article, ja analit-za lassumpte de les relacions franco- alemanyes i lesperantisme i esmenta la por duna guerra propera.

Al X Congrs Universal, a Pars, shi es-peraven 3.700 assistents, per la guerra ho va impedir. Lany 1915, lXI Congrs Universal es va celebrar a San Francis-co (Estats Units) i Amerika Esperantisto en va informar. Noms 163 congressistes de 16 pasos van participar en el Congrs Universal menys nombrs que hi ha ha-gut. Desprs, els congressos internacio-nals es van interrompre fins lany 1920.

REvISTES EN ESPERANTO EN PASOS NEUTRALS

Als pasos involucrats en un o altre bn-dol noms algunes revistes en esperanto van seguir publicant-se. Segons la revista Esperanto:

La majoria de les revistes esperantis-tes han interromput la seva aparici.


En el que portem de guerra noms hem vist aparixer aquestes: British Esperantist, Germana Esperantisto, German-Astria Esperantisto, Holan-da Pioniro, Ondo de Esperanto, La Es-pero (Noruega), Vegetarano. [Tra la gazetaro 1915]

A les publicacions esmentades per lrgan oficial de lAssociaci Universal dEsperanto, shi ha dafegir com a mnim Kataluna Esperantisto, revista de lactiu moviment esperantista catal. Tot i que el govern espanyol no va prendre part a la guerra, Frederic Pujul el director de na-cionalitat francesa de Kataluna Esperan-tisto, que va viatjar a Frana amb motiu del des congrs va ser mobilitzat per lexrcit francs ja a lagost de 1914. La revista catalana va aparixer sense inter-rupci fins al final de la seva primera po-ca, a labril de 1917.

Desprs de la desaparici de La Suno His-pana i Portugala Revuo lany 1914, Kata-luna Esperantisto era lnica publicaci en esperanto a la Pennsula Ibrica. Tot i que lany 1916 va esdevenir tamb lrgan de la Baska Esperanta Federacio i poste-riorment de lAragona Esperantista Fe-deracio, els esforos per unificar els espe-rantistes ibrics (ms endavant noms els espanyols) mitjanant una confederaci no van acabar de tenir xit.

El juny de 1916 es va organitzar el primer congrs de la Confederaci Esperantista Espanyola (conjuntament amb el 5 con-grs catal), per el moviment esperan-tista ja estava dividit. Aviat es va fundar a Madrid la Zamenhofa Federacio, de tots els grups, societats esperantistes i esperantistes allats de les dues Castelles, Extremadura, Mrcia, Galcia, Astries, Navarra i els arxiplags balear i canari

Kataluna Esperantisto, any VII, nm. 6970 (novembre-desembre 1916)

Capalera del primer nmero de Hispana Esperantisto (gener de 1917)

9

[Regularo... 1917], i el gener de 1917 es va comenar a publicar Hispana Esperantisto. Julio Mangada en va ser el cap de redacci (tot i que no hi apareix cap nom de director) fins al febrer de 1923 (en total 868 pgines).

Per, naturalment, la revista esperantista ms important publicada en un pas neutral era Esperanto, lrgan oficial de lAssociaci Universal dEsperanto, que llavors es pu-blicava a Ginebra sota la direcci dHector Hodler (18871920). El maig de 1914, en ple ambient prebllic, a la secci Actua-litats va comenar a publicar-se La pau: la vols?, un article de F. Brossier, estudi original sobre la qesti de la pau, que trac-tar successivament aquests punts: Aturar la carrera armamentista. Desarmament. Disminuci dels exrcits. Antimilitarisme. Arbitratge sense excepcions. Federaci. Es van arribar a publicar cinc parts de la srie darticles, la darrera al nmero del 20 de juliol de 1914 sota lanunci als lectors del retard en la sortida del proper nmero.

El retard va ser ms gran i la seva causa, malauradament, no va ser el X Congrs Universal. Fins al gener de 1915 Esperanto no va tornar a aparixer, com a revista men-sual.

Vam pensar que, en aquestes circums-tncies, la nostra associaci podia fer un paper til, i vam fer el possible per a aix, participant tamb en el moviment, extraordinari, que intenta alleugerir el patiment causat per la guerra. No vo-lem, ni hem doblidar, especialment en la tristesa, la solidaritat que lliga els membres de la nostra associaci i el deure dajuda mtua que comporta. [Al niaj legantoj 1915]

Les ressenyes habituals sobre les activitats esperantistes a diversos pasos no es van aturar, per van cedir part del seu espai a seccions noves com ara Els nostres morts o Esperantistes presoners de guerra.

Larticle La pau: la vols? va quedar inter-romput i les Actualitats van ser escrites per Hector Hodler, que va prendre les reg-nes de la revista personalment. Els temes ms sensibles (per exemple Sobre el pa-per de lAssociaci Universal dEsperanto durant i desprs de la guerra) eren possi-blement els que tractava Thophile Cart a la seva secci Carta de lhome de la barba blanca.

Les nostres associacions nacionals sn nacionals, oi? Per tant sembla evi-

dent que no hi ha motiu perqu sels vulgui refusar el dret de defensar el punt de vista de la naci i desforar- se per aconseguir que aquest punt de vista sigui acceptat pels pasos neu-trals. Per a elles aix potser no s un deure absolut, per certament s que s un dret absolut. [Cart 1915: 32]

Una altra causa que va rebre el suport de la revista Esperanto va ser lactivitat de loficina sussa per a la repatriaci dels presoners de guerra, dirigida pel Dr. E. Raethisberger (el seu estudi Les vctimes de la guerra va aparixer de manera seriada), o tamb la distribuci de propaganda i llibres daprenentatge desperanto entre els presoners.

Zamenhof a les revistes esperantistes durant la guerra

L1 dagost de 1914 Zamenhof i la seva dona van arribar a Colnia, i all van rebre la notcia de la proclamaci de lestat de preguerra. Germana Espe-rantisto ho explicava aix:

Sense demora van viatjar de nou cap a lorient, per mirar darribar encara a temps a la frontera russa. Ja ha-vien assolit la frontera, per el tren que els podia portar a Rssia ja no va anar ms enll. Aix que van tornar a Berln, i des dall per Dinamarca, Sucia i Finlndia van arribar a Sant Petersburg; a finals dagost es troba-ven encara en aquesta ciutat. Si van aconseguir arribar a Varsvia o en-cara sn en un altre lloc, no se sap del cert, per grcies a lamable in-termediaci de la senyoreta Noll de Copenhaguen sabem, com a mnim, que fa un parell de mesos els senyors Zamenhof estaven prou b, dins de les circumstncies. Han fet un viatge

llarg i molt desagradable. Van estar quinze dies en cam, i com que per la rapidesa del transbordament a Berln no van poder endur-se el seu equipatge, no han tingut ni roba inte-rior en tot el viatge. El seu equipatge encara s a lestaci Friedrichstrasse de Berln. A loficina de trameses van obrir les maletes, i en trobar-hi en-tre altres coses llibres desperanto, van arribar a la conclusi que eren del creador de lesperanto! Loficina en va informar el sotasignat i li va demanar, mitjanant lajuda dun esperantista dalgun pas neutral, de fer arribar el bitllet de lequipatge del Dr. Zamenhof, perqu alg li pu-gui fer arribar en m les maletes i es puguin conservar fins desprs de la guerra. Fins ara no ha estat possible rebre els papers, i lequipatge en-cara s al dipsit de lestaci. Per lassumpte de lequipatge no s tan important, el que compta s que els senyors Zamenhof es troben b i fora del perill de la guerra. Els desitgem el millor! Estarem agrats si alg ens pot donar alguna certesa respecte on sn ara el nostre mestre i la seva benvolguda senyora. [La vojao... 1914].

La desaparici de La Revuo va ser un cop dur, no noms per a lesperantisme, sin tamb per a la situaci financera de Zamenhof. La manca dingressos el va obligar a proposar la venda dels drets dautor de totes les seves obres.

I tamb el va obligar a buscar un nou editor per al seu projecte de traducci.

El 22 de novembre de 1914 en Zamen- hof va patir un atac de cor i el doctor Kunig li va ordenar de fer llit. Posterior-ment noms treballava a la seva consulta oftalmolgica durant dues hores a les tardes, i la major part del seu temps lliu-

JAVIER GUERRERO

Esperanto, any XI, nm. 172 (13) (20-7-1914), p. 197

10


The British Esperantist, Vol. XI, nm. 129 (setembre 1915), p. 165 Esperanto, any XIII, nm. 195 (11) (5-11-1916), p. 131

Esperanto, any XIV, nm. 201 (5) (5-5-1917)re el va dedicar a la traducci de lAntic Testament. Els avan-aments de la publicaci de la Bblia es poden llegir, princi-palment, a The British Esperantist, per finalment la traducci completa en esperanto no es va publicar fins lany 1931. Sobre lobjectiu principal de Zamenhof en aquell temps, el seu afany per lhumanitarisme (homaranismo), no sen pot llegir gaireb res a les publicacions en esperanto.

Desprs del seu retorn a Varsvia, no hi ha gaires notcies de Zamenhof a les revistes esperantistes. Tan sols larticle citat del capit alemany G. (el setembre de 1915) i el de la visita dEdmond Privat a la casa del carrer Krlewska el desembre de 1916.

Naturalment, el trasps de Zamenhof labril de 1917 va omplir les pgines de les revistes esperantistes. Esperanto va publicar immediatament nou pgines sobre la vida i lobra del Mestre.

El darrer article important de Zamenhof va aparixer el 1915. El va publicar The British Esperantist (mar de 1915) en la seva versi original i en angls, i tot seguit el van reproduir Esperanto (abril) i altres revistes com Kataluna Esperantisto (maig). Com sempre, el que ms preocupava a en Zamenhof era el futur.

DESPRS DE LA GRAN GUERRA1

Crida als diplomtics

Del Dr. L. L. Zamenhof

(Altres revistes: si us plau, reproduu-ho)

Una guerra terrible ha atrapat ara gaireb tot Europa. Quan sacabi la carnisseria de masses que deshonra duna manera tan gran el mn civilitzat, es reuniran els diplomtics i pro-curaran reordenar les relacions entre els pobles. A vosaltres, els futurs ordenadors, em dirigeixo ara.

Quan us reuniu desprs de la guerra ms exterminadora que la histria ha conegut mai, tindreu davant vostre una tasca

1 Una traducci al catal parcial daquesta Crida es troba en el llibre Zamenhof, autor de lesperanto de Marjorie Boulton (El Llamp, 1987), trad. Jordi Carbonell i Pinyol (Nota del trad.)

extraordinriament gran i important. Dependr de vosaltres que el mn aconsegueixi una pau estable per molt de temps, i potser per sempre, o que tinguem tan sols un temps de silenci aviat interromput per nous esclats de conflictes entre pobles o fins i tot per noves guerres. Reflexioneu doncs des dara mateix i amb molta cura sobre la vostra tasca, perqu ara, quan per ella sestan sacrificant molts centenars de milers de vides humanes i milions de benestars personals adquirits amb moltes dificultats, tindreu sobre vosaltres una respon-sabilitat moral molt gran. Tingueu cura, doncs, que la vostra feina no sigui infructuosa, i que en acabar el vostre treball la humanitat pugui dir: no vam suportar lenorme i terrible sacrifici en va.

11

JAVIER GUERRERO

Us dedicareu simplement a refer i apedaar el mapa dEuropa? Decidi-reu simplement si el tros de terra A ha de pertnyer al poble X i el tros de terra B al poble Y? s cert que aquesta labor lhaureu de fer, per ha de ser una part poc important de les vos-tres tasques. Guardeu-vos del fet que refer el mapa esdevingui lessncia de la vostra feina, perqu aleshores tot el que fareu no tindr cap valor, i limmens sacrifici de sang que la hu-manitat suporta ser intil.

Per molt que vulgueu acontentar els pobles, per molt justos que vulgueu ser amb uns i altres, no aconseguireu res refent el mapa, perqu tot all que li sembli just a un poble sempre ho tro-bar injust un altre. Els temps actuals no sn com els antics: a cada rac de terra en disputa hi ha treballat i vessat la seva sang no noms un poble, sin tamb daltres, i si decidiu que aquest o aquell altre territori ha de pertnyer a aquest o aquell poble, no noms no fareu justcia, sin que tampoc evita-reu en aquell territori la causa duna lluita futura. Lalliberament que donareu a un o altre territori ser noms un sofisma, perqu noms vol-dr dir que doneu a les persones dun o altre poble el dret de ser en aquell territori senyors sobre unes altres persones daltres pobles, que tamb hi han nascut, treballat i patit, i que tamb tenen respecte a la seva ptria els mateixos drets naturals que els nens tenen respecte a la seva mare. s veritat que aquell poble a qui afavo-riu cridar amb entusiasme: Visquin els diplomtics, i si aquell poble s majoritari en el territori en qesti, mitjanant terror silenciar els altres, i totes les publicacions del mn diran que tots els habitants del territori A sn molt felios... per ser mentida, una simple mentida, que el mn no entendr noms perqu no els arri-bar el lament dels oprimits silenciats amb terror, dels qui al seu pas hauran esdevingut estrangers.

Traspassant qualsevol territori als membres daquest o daquell altre po-ble cometreu sempre una injustcia contra altres persones que tenen els mateixos drets naturals sobre aquell territori. Lnica decisi realment jus-ta que podeu prendre s aquesta: pro-clamar ben alt i oficialment, amb un acord ferm i amb garanties plenes, la decisi de tots els estats europeus de

seguir aquest principi natural, per malauradament no observat fins ara:

Tot pas pertany moralment i mate-rialment amb els mateixos drets a tots els seus fills.

s a dir, que en la seva vida privada qualsevol ciutad de qualsevol estat tingui ple dret de parlar aquella llen-gua o dialecte que vulgui, i de profes-sar la religi que vulgui; que si a les institucions pbliques es fa servir una sola llengua, sigui noms per una cessi duna minoria a la majoria per una qesti doportunitat, sense que sigui el tribut humiliant dun poble sotms al poble que el domina. Com que el nom que tenen moltes regions i provncies s la causa principal per la qual els habitants dun determinat origen es veuen com a senyors dels habitants dun altre origen, els noms de tot estat i provncia han de tenir no el nom dun poble, sin noms un nom geogrfic neutre.

El millor seria que, en lloc duns quants estats europeus, grans i pe-tits, tingussim algun dia uns Estats Units dEuropa, repartits proporcio-nalment i geogrficament. Per si en-cara s massa aviat per parlar daix, almenys caldria acceptar oficialment, i per part de tothom, el principi expo-sat, per desfer-nos daquest mal enor-me, aquesta font inacabable de lluites constants que s la identificaci entre pas i poble.

Quan el principi citat ms amunt sigui sancionat oficialment mitjanant una resoluci garantida per tots els es-tats europeus, desapareixer la causa principal de les guerres, de les pors recproques i de les curses armamen-tistes sense fi, perqu llavors enlloc ning no podr tornar a dir que la ptria est en perill. Sabem prou b que les paraules ptria en perill no volen dir que alg vulgui arrencar una part de la nostra ptria i llanar-la a la mar, o que alg vulgui arrabassar les possessions dels seus habitants; habitualment aquestes paraules volen dir simplement: Hi ha el perill que, sobre un territori on fins ara la meva gent governava i els altres hi eren noms ms o menys tolerats, dem potser uns altres sen faran els amos i nosaltres hi serem amb prou feines els tolerats.

Quan a tota Europa hi hagi una just-cia poltica absoluta, s a dir natural, igual per a tothom i a tot arreu, quan tots els habitants del pas siguin ple-nament iguals en drets moralment i materialment, quan els pasos ja no tinguin noms de pobles, quan la llen-gua oficial ja no tingui un tarann xo-vinista ni humiliant i ja no existeixin ms els pobles amos i els pobles es-claus, aleshores ja no hi haur causa per a la guerra entre pobles, aleshores cadasc podr seure tranquillament a la seva nica veritable, natural, sin-cerament estimada ptria, ja no haur de tmer que alg la hi pugui arrabas-sar, no li caldr somiar arrabassar-li la ptria a alg altre.

S molt b que lodi entre els pobles no desapareixer de sobte, en un dia, siguin quines siguin les disposicions dels diplomtics. Per per a aix ja hi treballaran desprs altres persones en privat, mitjanant la predicaci, leducaci, el costum, etc.; de vosal-tres, els diplomtics, noms espero que ens doneu loportunitat de fer- ho. Lodi recproc entre els diversos pobles de la humanitat no s natu-ral, com no ho seria lodi recproc entre les diverses famlies dun ma-teix poble. La causa de lodi tan sols s a banda del desconeixement i la incomprensi mutus, fcilment supe-rables lexistncia de pobles opres-sors i pobles oprimits, legoisme cec, lorgull i la propensi a les calmnies dels primers, la reacci natural dels darrers. Agermanar persones lliures i iguals en drets s senzill, per no es poden agermanar persones quan unes es veuen a si mateixes com a senyors dels altres per dret.

Si no fssiu res ms, si noms elimi-nssiu els noms gentilicis de pasos (cosa que es pot fer molt fcilment), amb aix ja fareu una acci extraor-dinriament important, creareu un nou captol de la histria dEuropa. Perqu en un pas amb un nom neu-tre la plena igualtat de drets de tots els seus habitants sassoliria inevita-blement, ms tard o ms dhora, per en un pas amb el nom dun poble la igualtat no ser mai plena ni durado-ra, perqu aquest nom infeli no tan sols donar raons a les injustcies ms innobles entre pobles en els pasos plurinacionals de lEuropa oriental, sin que fins i tot en pasos ms ci-vilitzats enterboliran la ra dels ciu-

12

tadans ms honrats, que mantindran sempre lopini i el sentiment que un pas pertany noms al poble que li dna el nom, i que tots els altres pobles hi sn estrangers. Ni amb la millor vo-luntat els ciutadans daquest pas po-den acostumar-se a la idea que tots ells formen una naci, perqu per a aquest tipus de naci no existeix cap nom, i aleshores, quan sels demana per la seva pertinena, els habitants daquest pas per manca daquesta paraula es veuen obligats a anomenar un poble determinat, i aquesta adscripci cons-tant dun mateix a un poble particular en lloc da la naci comuna alimenta amb fora el xovinisme i la manca de pau entre compatriotes.

Resumint tot el que he dit, repeteixo:

Quan desprs de la guerra es reunei-xin els diplomtics, poden fer canvis al mapa dEuropa, per aquesta no ha de ser la seva tasca principal. Aquesta feina ha de ser establir, en nom i sota la garantia dels seus governs, ms o menys aquesta mena de lleis:

Cada estat pertany moralment i mate-rialment a tots els seus habitants natu-rals o naturalitzats, tinguin la llengua, religi o suposat origen que tinguin; cap poble dun estat no ha de tenir ni ms ni menys drets o deures que cap altre.

Cada ciutad t ple dret a fer servir aquella llengua o dialecte que vulgui, i a professar la religi que vulgui. No-

ms les institucions pbliques que no estiguin destinades especialment a un poble han de fer servir aquella llengua que dacord entre tots saccepti com a llengua de lestat. En aquelles institu-cions pbliques que tinguin un carc-ter especialment local es pot fer servir una altra llengua, si no menys de nou de cada deu ciutadans hi estan dacord. Per la llengua de lestat o de la ciutat sha de veure no com una imposici humiliant de dominants a dominats, sin com una cessi de la minoria a la majoria per voluntat prpia per una qesti doportunitat.

Per totes les injustcies comeses en qualsevol pas, el govern daquest pas ha de respondre davant dun Tribu-nal Europeu Permanent establert per acord entre tots els estats.

Cap pas ni provncia no ha de dur el nom dun poble, sin noms noms ge-ogrfics neutres, acceptats per acord entre tots els estats.

Senyors diplomtics: Desprs de la guerra terrible i exterminadora, que ha collocat la humanitat per sota de les bsties ms salvatges, Europa espera de vosaltres la pau. No espera una pa-cificaci temporal, sin una pau cons-tant, com correspon a la raa humana civilitzada. Per recordeu, recordeu i recordeu que lnic mitj per assolir aquesta pau s foragitar duna vegada per totes la causa principal de la guer-ra, el residu brbar dels temps ms an-tics, dabans de la civilitzaci, el domi-ni duns pobles sobre altres pobles.


Al niaj legantoj (1915). Esperan-to, 173, p. 1.

Al samideanoj (1914). Pola Espe-rantisto, 86, p. 60.

Ankora pri poloj kaj hebreoj (1914). Pola Esperantisto, 86, p. 6063.

Cart, Thophile (1915). Pri la tasko de niaj Naciaj Societoj dum la minlito. Esperanto, 175, p. 32.

Chybczyski, L. (1914). u devas ekzisti netueblaj temoj por es-perantistaj propagandaj presor-ganoj? Pola Esperantisto, 87, p. 7376.

German Government News in Esperanto (1914). Daily Chronicle, 17 de novembre, p. 11.

Eldonantoj, la [Friedrich Eller-siek] (1914). Kion ni volas. Inter-nacia Bulteno, 1, p. 12.

En la hejmo de D-ro Zamenhof (1915). The British Esperantist, 131, p. 201.

Esperanto en Ruslando (1917). La Ondo de Esperanto, 4-5, p. 36.

Frchas, A. (1914). Honto de Pola Esperantisto. Le Monde Espran-tiste, 6, p. 44.

La vojao de nia majstro (1914). Germana Esperantisto, 810A, p. 113

Lonkopolanski, E. (1914). Krio pro doloro. Le Monde Esprantis-te, 6, p. 44.

Milito! (1914). The British Espe-rantist, 117, p. 161.

Mudie, Harold B. (1914). The Bri-tish Esperantist, 119, p. 205206.

Niemojewski, Andrzej (1914a). Poloj kaj hebreoj. Pola Esperan-tisto, 85, p. 4548.

(1914b). Ankora pri poloj kaj hebreoj. Pola Esperantisto, 86, p. 6063.

Privat, Edmont (1914). Letero el Eropo de nia Privat-a Korespon-danto. Amerika Esperantisto, ge-ner, p. 49.

Regularo de Zamenhofa Federa-cio (1917). Hispana Esperantisto, 1, p. 6.

Rusa barbareco (1914). Interna-cia Bulteno, 46, p. 88.

Schulhof, Stanislas (1913). Skizoj de la historio de Esperanto. Espe-ranto, 159, p. 370372.

Sweet, Frank H. (1915). e la su-bakvigo de vaporipo Lusitania. The British Esperantist, 128, p. 147149.

(1917). El la traneoj. The Bri-tish Esperantist, 154, p. 81.

Tra la gazetaro (1915). Esperan-to, 173, p. 9.

Zamenhof, L. L. (1915). Letero al la diplomatoj. The British Espe-rantist, 123, p. 5155.

BIBLIOGRAfIA

Esperanto, any XIV, nm. 197 (1) (5-1-1917), p. 9.

13

0. INTRODUCCI

Aquesta ponncia es traduir oralment duna llengua no territorial (esperanto) a una llengua amb una forta territoriali-tat (catal). Dacord amb aquest aspecte lingstic, vull pensar en la relaci entre desterritorialitat i territorialitat, especial-

ment en relaci amb la influncia de la primera sobre la segona.

En aquesta era de mundialitzaci hom es refereix sovint a lenfortiment de la llen-gua internacional, langls. Per la inten-sificaci de les relacions transnacionals ha condut tamb a un contacte ms freqent entre les llenges venes. Aix es pot veu-

re tamb en el paisatge lingstic de T-quio, en qu al costat del japons nacional i langls internacional no s estrany tam-poc ls de les llenges venes, el xins i el core (Foto 1).

Daltra banda, tamb es fan esforos per a fer reviure llenges minoritries en di-versos llocs arreu del mn. Al Jap, per

DESTERRITORIALITZACI A LA REGI fRONTERERA GERMANOPOLONESA I LA SEVA IMPORTNCIA PER AL SRAB COM A LLENGUA MINORITRIA (DES DEL PUNT DE vISTA DEL PAISATGE LINGSTIC) Goro Christoph Kimura*

RESUM

La frontera germanopolonesa actual va ser establerta el 1945 com a frontera lingstica clara sense continutat lingstica ni bilingisme histric. Tanmateix, en els ltims anys, espe-cialment desprs de lentrada de Polnia a la Uni Europea (2004), shan incrementat els contactes en les dues direccions. En aquest procs el polons s cada cop ms usat en el costat alemany i lalemany a la banda polonesa. En aquest article es mostren aquestes tendncies des del punt de vista del paisatge lingstic i es discuteix si es pot parlar de desterritorialitza-ci de lalemany i el polons. A continuaci es discuteix quina influncia t aquesta desterritorialitzaci en el srab, llengua eslava enclavada a Alemanya oriental, per examinar com un procs de desterritorialitzaci influeix en la perspectiva duna llengua minoritzada. Lanlisi mostra que des del punt de vista del paisatge lingstic la frontera germanopolonesa ja no con-sisteix noms en territoris estrictament monolinges. La utili-tat prctica creixent de llenges eslaves venes pot empnyer a ls transfronterer del srab. Aquesta funci de pont es pot aplicar en principi a altres llenges minoritzades, que sovint estan situades a la perifria dels estats.

RESUMO

La nuna german-pola landlimo ekestis en 1945 kiel klara lin-gva limo sen lingva kontinueco kaj historia dulingveco. Sed en la lastaj jaroj, precipe post eniro de Pollando al Eropa Unio (2004), rapide evoluis reciprokaj kontaktoj. En tiu procezo la pola lingvo estas pli kaj pli uzata anka en la germana flanko, kaj la germana en la pola flanko. i tiu artikolo unue montras tiajn tendencojn el vidpunkto de lingva pejzao kaj diskutas, u eblas paroli pri deteritoriio de la germana kaj pola lingvoj. Sekve i pritraktas la implicon de tia elandlima deteritoriio al la soraba lingvo, slava malplimulta lingvo en orienta Ger-manujo, por ekzameni kiamaniere deteritoriio influas la perspektivon de malplimulta lingvo. La analizo montras, ke el vidpunkto de lingva pejzao la german-pola landlima regiono ne plu konsistas el strikte unulingvaj teritorioj. La pliianta praktika utileco de najbaraj slavaj lingvoj povus instigi al translimcela uzo de la soraba. Tia ponta funkcio principe aplikeblas anka rilate al aliaj malplimultaj lingvoj, kiuj ne malofte situatas e malcentroj de tatoj.

* KIMURA Goro Christoph s professor destudis alemanys i relacions internacionals a la Universitat Sophia, Tquio. Les seves publicacions inclo-uen articles sobre sociolingstica, llenges minoritzades i interlingstica.

El present article s la traducci al catal de la ponncia que va presentar el 21 de mar de 2014 a la jornada La territorialitat lingstica organit-zada pel Grup dEstudi de Llengs Amenaades de la Universitat de Barcelona.

Traducci: Josep Maria Milla i Saldon.

14

exemple, hi ha un moviment per a fer reviure lidioma ainu, la llengua dels ainus, que tradi-cionalment viuen a lilla nord de Hokkaido. Per al Jap les llenges minoritries a penes sn pblicament visibles.

Per avui no parlar del Jap, sin de lEuropa Central, on vaig estar-me lany passat estu-diant la situaci lingstica a la frontera ger-manopolonesa. En primer lloc, considerarem qu significa el paisatge lingstic per a la territorialitat lingstica. A continuaci, do-narem una ullada a la situaci lingstica a la regi de la frontera entre Alemanya i Polnia, i sobretot a les tendncies que es podrien in-terpretar com a desterritorialitzaci. Desprs, posarem latenci en la relaci entre aquesta desterritorialitzaci a la frontera i la territo-rialitat de lidioma srab, per a examinar com la desterritorialitzaci influeix en la perspec-tiva duna llengua minoritria.

1. PAISATGE LINGSTIC I TERRITORIALITAT

En un article que es considera una de les aportacions bsiques i pioneres a la investi-gaci del paisatge lingstic, Landry i Bourhis (1997:25) en fan la definici segent:

The language of public road signs, adver-tising billboards, street names, place na-

mes, commercial shop signs, and public signs of government buildings combines to form the linguistic landscape of a given territory, region or urban agglomeration.

[El llenguatge dels senyals de trnsit p-blic, les tanques publicitries, els noms de carrers, els noms de llocs, els rtols de les botigues comercials i els anuncis pblics dels edificis governamentals es combina per a formar el paisatge lingstic dun determinat territori, regi o aglomeraci urbana.]

Segons aquests autors, el paisatge lingstic t dues funcions bsiques. Luna s la funci dinformaci, s a dir que proporciona infor-maci sobre la situaci lingstica al territori. Laltra s la funci simblica, s a dir, la que introdueix diverses llenges en pblic i con-tribueix a la identitat social dels grups lings-tics. Es podria entendre que la primera fun-ci reflecteix (directament o indirectament) la situaci lingstica i que la segona forma part de la situaci lingstica i ajuda a crear la identitat lingstica.

La significaci del paisatge lingstic ha estat cada vegada ms reconeguda en els darrers anys, fins a convertir-se en un camp de recerca independent dins i fora de la sociolingstica (Shohamy i Gorter 2009). Per, quina relaci t amb la territorialitat? Entre altres raons, he de confessar que he triat el paisatge lingstic perqu, sense parlar catal ni cap altre idio-ma romnic, esperava que les fotos podrien compensar les meves deficincies idiomti-ques. Per no solament per aix. Per al nostre tema, la territorialitat, el paisatge lingstic s particularment important, ats que vincula directament la llengua al lloc. Com constata Backhaus (2007: 55):

The linguistic landscape is the focal point of two of the most essential markers of ethnic identity, language and place.

[El paisatge lingstic s el punt focal de dos dels marcadors ms essencials de la identitat tnica, lidioma i el lloc.]

Dacord amb la doble funci esmentada, duna banda el paisatge lingstic reflecteix la ter-ritorialitat de la llengua i duna altra ajuda a crear-la. Aix doncs, podem entendre el pai-satge lingstic com un indicador i un element constructiu del territori lingstic.

Pel que fa a la territorialitat, la pregunta ini-cial daquesta ponncia s: Qu passa amb la territorialitat lingstica en temps de rela-

DESTERRITORIALITZACI A LA REGI FRONTERERA GERMANOPOLONESA ...

Foto 1

Foto 2. Aquesta foto mostra potser lnic rtol pblic de benvinguda en lidioma ainu a la regi de Tquio: a lentrada dun aquari pblic un fraret crestat ocell que al Jap viu noms a Hokkaido i s anomenat en japons pel seu nom ainu, etupirka dna la benvinguda als visitants en la llengua ainu.

15

tivitzaci dels estats naci monolinges? A Europa constatem, duna banda, laven de la integraci europea en el context de la glo-balitzaci. Potser aix porta a la desterrito-rialitzaci? Daltra banda, el reconeixement dels drets lingstics de les minories tradi-cionals sovint inclou el reconeixement de llur territori. Significa aix lenfortiment de la territorialitat? Com es relacionen de fet la desterritorialitzaci i la territorialitat? Quina influncia t la desterritorialitzaci sobre les llenges regionals? Vegem-ho amb lexemple de la frontera germanopolonesa.

2. SITUACI LINGSTICA A LA REGI fRONTERERA ENTRE ALEMANyA I POLNIA

La frontera entre Alemanya i Polnia, lanomenada lnia de lOder-Neisse, va sorgir desprs de la Segona Guerra Mundial com una de les fronteres lingstiques ms punyents dEuropa. Creada del no-res per raons pol-tiques el 1945, no t continutat lingstica ni bilingisme histric. Anteriorment les dues ribes dels rius Oder i Neisse pertanyien a Ale-manya i hi vivien alemanys a banda i banda dels dos rius. Per al voltant de lany 1945, els alemanys havien fugit o havien estat expulsats dels territoris que serien cedits o ja havien estat cedits a Polnia. I shi van installar resi-dents polonesos nouvinguts, principalment de les parts occidentals de Polnia, ara cedides a la Uni Sovitica. Aix es va instaurar aquesta frontera lingstica especial, que divid clara-ment territoris lingstics germnics i eslaus. No obstant aix, hi ha una minoria eslava a la part alemanya: els srabs, que hi viuen des del segle vi. Fa ms de mil anys que hi viuen en-voltats dalemanys. Aquesta situaci s sovint comparada amb una illa. Per, de fet, en aques-ta illa ara tamb hi resideixen alemanys, i per tant s bilinge. Aix, es poden distingir tres territoris lingstics a la frontera: dos ter-ritoris monolinges, lalemany i el polons, i un de bilinge, la regi alemanya i sraba.

Desprs de la caiguda del tel dacer es van produir alguns canvis significatius per a la re-gi. El 1990, un mes desprs de la unificaci dels dos estats alemanys, la Repblica Federal dAlemanya va signar finalment el reconei-xement definitiu de la frontera amb Polnia. Per llavors la frontera esdevenia la frontera oriental de la Uni Europea, i es va mantenir com a tal. Aquesta situaci va canviar quan Polnia va entrar a la Uni Europea el 2004 i a lespai de Schengen el 2007. Des de lany 2011 hom t la llibertat de moure-shi per a aconseguir una feina.

3. TENDNCIES DE DESTERRITORIALITzACI

Per a veure el que signifiquen aquests canvis per a la regi fronterera, obser-vem detalladament el paisatge lings-tic a Frankfurt de lOder i Subice, ciu-tats venes prop de la frontera (Mapa 1). Frankfurt (un esperantista local en diu Frankfurtet) s una ciutat del costat alemany, amb aproximadament 58.000 habitants. Subice, a laltra banda del riu, s una petita ciutat polonesa, amb aproximadament 12.000 habitants. Fins al 1945 Subice era una part de Frank-furt. En els darrers anys, la coopera-ci i el contacte transnacional de fet, transfluvial cada vegada shan inten-sificat ms. El 2012, quan jo hi vivia, van demolir el punt de control al pont. Ara el pont tamb sembla un simple pont. s difcil adonar-se don s la frontera. s simblic que per a aproximar-se m-tuament les dues ciutats triessin el 2012 un emblema com per a fer-lo servir en els documents oficials i els cartells (Di-

buix 1). Ls daquest emblema en espais pblics reflecteix la cooperaci, i al ma-teix temps t com a objectiu enfortir la identitat comuna dels ciutadans de les dues ciutats.

Fem ara un petit passeig per les dues ciutats i contemplem-ne el paisatge lin-gstic. Podem distingir entre senyals oficials, comercials i altres de privats. En els senyals oficials, hi podem consta-tar fcilment un bilingisme (i parcial-ment multilingisme) de principi (Foto 3). Aqu clarament es tracta de poltica municipal. En els senyals comercials, hi trobem un bilingisme espordic. El polons no shi usa regularment, per shi pot afegir. En senyals privats, cal destacar que ocasionalment es poden trobar inscripcions en polons en parcs i altres llocs. Aix indica que a la ciu-tat hi viuen polonesos o almenys shi mouen.

Tamb a Subice els senyals oficials sn regularment bilinges (polons i ale-

GORO CHRISTOPH KIMURA

Mapa 1

Dibuix 1

16

many). Els senyals comercials, a diferncia de Frankfurt, sn normalment bilinges, i en alguns fins i tot hi domina lalemany (Foto 4). Sens dubte, aix reflecteix el poder econmic ms fort dels alemanys. De senyals privats, no comercials, escrits en alemany no en vaig tro-bar a Subice. Aix coincideix tamb amb la meva experincia local: hi ha polonesos que viuen a Frankfurt, per gaireb no hi ha ale-manys que encara visquin a Subice.

Aquesta visi general mostra que, encara que de manera parcialment asimtrica, tots


Foto 3: Frankfurt de lOder Subice

Foto 4

Foto 5

17

dos idiomes ja pertanyen a una part normal del paisatge lingstic de laltre costat del riu (Taula 1). La frontera lingstica ja no s tan estricta com hom acostuma a imaginar pen-sant en aquesta regi, almenys des del punt de vista del paisatge lingstic.

4. TERRITORIALITAT DEL SRAB

I ara arribem a la qesti del srab. En primer lloc, cal constatar la importncia del paisatge lingstic per al srab. Segons Landry i Bourhis (1997), podem dir que el bilingisme pblic t una funci informativa per a marcar el territo-ri srab i una funci simblica per a la identitat sraba. Per aix, ls pblic del srab s una qesti habitual en diaris i revistes srabs. Re-centment, coincidint amb la inauguraci del nou parlament de lestat federal de Branden-burg, on viuen una part dels srabs, hom va mostrar amb orgull que lescut de lentrada s bilinge (Foto 5) (Serbske Nowiny, suplement alemany, febrer 2014). Per contra, hom criti-ca labsncia del srab. Tamb recentment, durant lobertura dun nou pont, el nom del riu noms es va escriure en alemany. En una carta a un diari srab un lector escriu que en veure el rtol noms en alemany gaireb res-t sense al a causa del xoc (Serbske Nowiny, 24-1-2014). Les autoritats van reaccionar rpi-dament i van installar-hi un rtol bilinge tan sols uns quants dies ms tard. Fins i tot hi ha una iniciativa que proposa enganxar un adhe-


Frankfurt de lOder Subice

Rtols oficials Bilingisme pblic (en part trilingisme)

Bilingisme pblic (en part trilingisme)

Rtols comercials Bilingisme espordic (el polons com a llengua extra)

Bilingisme normal (fins i tot domini parcial de lalemany)

Taula 1. Comparaci de paisatges lingstics

Foto 5

Foto 6

siu en els rtols pblics noms en ale-many que diu A serbsce? [I en srab?] (Foto 6). Un membre daquesta iniciati-va explica la importncia dels rtols p-blics. Aquesta explicaci illustra b les dues funcions del paisatge lingstic, la informativa i la simblica:

Tafle same njejsu zakadny problem. Wone su jeno woiwidny, zjawny signal wo falowacej dwurnosi a rnej runoprawnosi []. Hdy na nich jeno nmske napisy steja, potom widi jako Serb, zo twoja r njeje tak wana ka nmina, to je te jasny signal hladajo na sebjewdomje.

[Els rtols mateixos no sn el pro-blema de fons. Noms sn un senyal visible, pblic, de la manca de bilin-gisme i digualtat lingstica []. Quan els rtols sn escrits noms en alemany, com a srab veus que el teu idioma no s tan important com lalemany. Aquest s un signe

clar lligat a la prpia conscincia.] Rozmowa z lpjerjom, Rozhlad, 62 (7-8), p. 46.

Aquesta crtica no t solament una base emocional, sin que tamb en t una de legal, ats que ls pblic del srab s un dret reconegut a les lleis pertinents de la regi tradicional de residncia dels srabs (cf. Elle 1999). En els dos lands federals on tradicionalment hi viuen srabs, una llei sobre els drets dels srabs garanteix rtols bilinges a les institucions pbliques, carrers, etc.

No obstant aix, quin s el grau real ds pblic del srab? Visitem les dues principals ciutats de la regi sraba, Choebuz (Cottbus), a Brandenburg, i Budyin (Bautzen), a Saxnia. Si passe-gem per aquestes ciutats, notarem que de fet hi ha bilingisme alemany-srab. Per aquest bilingisme s molt dife-rent del bilingisme alemany-polons, molt prctic, que hem assenyalat a Frankfurt/Subice. Majoritriament es

18

tracta de bilingisme en els noms de llocs i altres noms propis. A Budyin hom incor-pora el bilingisme als rtols duna manera ms conseqent (Foto 7). A Choebuz, de rtols comercials en srab gaireb no nhi ha, i noms nhi ha espordicament a Budyin. Aquest s fa saber clarament als residents i visitants que aquest territori histricament era srab, per, de fet, tamb fa pals que el srab gaireb no hi t cap utilitat prctica (Taula 2). El paisatge lingstic reflecteix la feble posici del srab, i al mateix temps contribueix a afeblir-la. Davant una llengua alemanya molt ms forta, la posici del srab al seu territori tradicional sembla feble.

5. RELACI ENTRE LA DESTERRITORIALITzACI fRONTERERA I LA TERRITORIALITAT SRABA

Desprs dobservar les tendncies de dester-ritorialitzaci a la frontera entre Alemanya i Polnia i la situaci del srab, considerem ara com interactuen aquests dos paisatges lin-gstics. El fet s que el territori srab es troba a la frontera entre Alemanya i Polnia.

Una possibilitat s que el polons representi una competncia per al srab. Per a illustrar aix, vegem un exemple de cadascuna de les dues principals ciutats de la regi sraba que hem esmentat suara. A Choebuz, on amb prou feines hi ha cartells comercials en srab, nhi trobem, per, en polons. Pel que sembla, el polons ocupa el lloc del srab com a segon idioma. I a Budyin lany passat va aparixer una proposta en un diari alemany local per a reemplaar la salutaci en srab que hi ha a la sortida de la ciutat per altres idiomes vens, entre els quals el polons. Si aquest tipus de tendncies i patrons de pensament augmen-ten, el polons podria ser vist com una compe-tncia, fins i tot una amenaa, per a ls pblic del srab.


Foto 7: Cottbus/Choebuz Bautzen/Budyin

Cottbus/Choebuz Bautzen/BudyinRtols oficials Bilingisme oficial dels

noms dels carrersBilingisme oficial dels noms dels carrers i algu-nes indicacions

Rtols comercials El srab s gaireb ine-xistent

Bilingisme espordic en botigues especials

Taula 2. Comparaci del paisatge lingstic

Foto 8

Tanmateix, tamb hi ha exemples en laltra direcci. Un cartell en una paradeta de vi calent al mercat de Nadal de Budyin mos-trava loferta en cinc idiomes: alemany, srab, polons, txec i an-gls (Foto 8). Laddici dun idioma no nha dexcloure daltres. Per malgrat tot la manca despai pot ser un veritable problema per al multilingisme en el paisatge lingstic. En aquest cas cal considerar la idea de la intercomprensi eslava. En una entre-vista, un exresponsable dafers exteriors de lorganitzaci nacio-nal sraba Domowna em va dir el segent:

Polonesos i txecs entenen millor el srab que lalemany. Una associaci turstica regional em va demanar dinstallar senyals en srab. Si hom escriu en srab, txecs i polonesos tamb ho poden entendre. Abans, els alemanys sempre deien que afegir-hi el srab era massa car i opac. Deien que tots els srabs entenen perfectament lalemany. Ara sadonen que tamb s una qesti de negocis. (Entrevista, 26-3-2013)

Aix t a veure amb lanomenada funci de pont del srab. Hi ha una dita sraba que diu: Ze serbskej hubu pinde pez Polsku a Rusku [Amb una boca sraba pots travessar Polnia i Rssia]. Un professor srab ho explica aix:

Lidioma srab pot ser un pont cap a Polnia, la Repblica Txeca o Eslovquia. Concretament, aix significa que grcies a les estructures gramaticals anlogues i a un conjunt de pa-raules properes o relacionades el parlant de srab entn bsi-cament els vens sense un intrpret. (Libo 2002, 54).

Sovint els parlants de srab fan servir aquesta funci de pont com a argument per a sostenir la utilitat de la seva llengua. Per en el nostre context val la pena notar que el pont tamb podria tre-

19

ballar en sentit invers. s a dir que el srab pot ser til, o almenys simptic, per als polonesos (txecs, eslovacs) que arribin a la regi.

6. CONCLUSIONS

Des del punt de vista del paisatge lingstic, hem constatat que a la regi de qu parlem aqu les llenges venes sn un component normal de les ciutats bessones frontereres, i que la regi de la frontera entre Alemanya i Polnia ja no s formada per territoris estric-tament monolinges. Aquest bilingisme ale-many-polons podria ser considerat com una amenaa aparent per a la territorialitat del srab. Daltra banda, la utilitat prctica de les llenges eslaves venes podria fomentar ls prctic del srab, que ara sempra sobretot i noms formalment en els noms propis.

De manera ms general, aquestes troballes suggereixen la possibilitat que la integraci europea, amb la lliure mobilitat de les perso-nes, accelera la relativitzaci de la territoria-litat de les llenges nacionals, almenys en les regions frontereres. Si s aix, un desafiament per a les llenges minoritries regionals no poques vegades situades en la perifria dels estats s de quina manera shan dadaptar a aquesta tendncia i lhan daprofitar estrat-gicament. Fins ara hem discutit normalment sobre les llenges minoritries en relaci amb una llengua nacional o estatal. Per cada ve-gada s ms important veuren la perspectiva en un context ms ampli transnacional i inter-nacional (cf. Kimura 2008).

BIBLIOGRAfIA

Backhaus, Peter (2007). Linguistic Landsca-pes. A Comparative Study of Urban Multilin-gualism in Tokyo. Clevedon [et al.]: Multilin-gual Matters.

Elle, Ludwig (1999). Regionale Aspekte nationaler Minderheiten und das deutsch- sorbische Siedlungsgebiet. Ltopis, 46 (2), p. 7090.

Kimura, Goro Christoph (2008). Interna-ciaj lingvoj, fremdaj lingvoj kaj minoritataj lingvoj: interrilateco de lingvaj problemoj. Dins: Kimura, Goro C.; Yoshida, Naoko (ed.). Azia ni okeru kousei na gengoseisaku ni muke-te daigokai nitobe simpoziumu kirokusyuu / Al justa lingvopolitiko en Azio Aktoj de la 5a Nitobe-Simpozio / Towards Equitable Lan-guage Policy in Asia Proceedings of the 5th Nitobe Symposium. Tquio: European Insti-tute of Sophia University: Japana Esperanto- Instituto, p. 7680.


Landry, Rodrigue; Bourhis, Richard Y. (1997). Linguistic Landscape and Ethnolinguistic Vitality: An Empirical Study. Dins: Journal of Language and Social Psychology, 16 (1), p. 2349.

Libo, Fryco (2002). Sprachausbildung im Land Brandenburg in Regional- und Na-chbarsprachen. Dins: Sprache als Chance. Schlsselfunktion sprachlicher Kompetenz fr das Gelingen der EU-Osterweiterung und ins-besondere der Integration Polens in die EU. Beitrge, Reden, Protokolle. Land Branden-burg, p. 5459.

Shohamy, Elena; Gorter, Durk (2009). Lin-guistic Landscape. Expanding the Scenary. Nova York; Londres: Routledge.

a Budyin lany passat va aparixer una proposta en un diari alemany local per a reemplaar la salutaci en srab que hi ha a la sortida de la ciutat per altres idiomes vens

wo

lfg

an

g k

oti

ss

ek

, ve

re

in s

or

bis

ch

er

ku

ltu

rto

ur

ism

us

20

Per a un lingista, especialment lestudis duniversals lingstics i de la tipologia de comunitats sociolingstiques, i per al pidginista i el criollista i lestudis del contacte lingstic, la planificaci lingstica i lemergncia de noves comunitats lingstiques, s particularment fascinant dobservar el desenvolupament diacrnic de lesperanto des de merament un dels nombrosos projectes quasilingstics faltat en les concomitncies sociolgiques de la parla humana, a una llengua humana caracteritzada per una estructura lingstica completa, la capacitat generativa de formes i un conjunt de parlants fidels a uns patrons comuns lingstics i culturals (Wood 1979: 439).

Lesperanto s un model nic per monitoritzar i investigar moltes idees en la lingstica general. En si, lesperanto ens ajuda a observar el procs del naixement i lestabliment duna llengua davant dels nostres ulls, tal com va ser. Ens ajuda a estudiar el desenvolupament de les llenges amb lexamen del creixement des dun projecte de llengua fins a una llengua plenament funcional. Fa llum en el creixement de la polismia i la redundncia. Podem observar a travs de la seva histria lingstica el creixement duna llengua mitjanant una acci de recopilaci; podem estudiar universals lingstics; podem investigar el fenomen del control social (Dulienko 1997).

LES LLENGES PLANIfICADES COM A MTODE DINVESTIGACI LINGSTICA Hctor Als i Font*

RESUM

Aquest treball presenta diferents usos de les llenges planifica-des en lingstica. En primer lloc sestudia el seu s en treballs comparatius, com en la comparaci entre la construcci duna llengua planificada i la duna llengua estndard, o el procs de socialitzaci dun projecte de llengua i la formaci dun pidgin o un crioll. A continuaci, es repassa la construcci de llenges com a mtode per corroborar o refutar hiptesis en lingstica terica o b com a models simplificats per a laprenentatge de llenges. Finalment, es discuteix la complicada relaci entre lingistes i usuaris de llenges planificades, apuntant que sem-bla estar canviant.

RESUMO

i tiu artikolo prezentas diversajn formojn de uzado de la planlingvoj en lingvistikaj studoj. Oni unue studas ilian uzon en tiaj komparaj laboraoj, kiel la komparo inter la konstruo de planlingvo kaj normlingvo a la procezo de ensociio de lingvoprojekto kaj la formio de piino a kreola lingvo. Tuj poste oni trarigardas la konstruon de lingvoj kiel metodon por akcepti a refuti hipotezojn en teoria lingvistiko a kiel simpligitajn modelojn en lingvopedagogio. Fine, oni diskutas la malfacilan rilaton inter lingvistoj kaj uzantoj de planlingvoj, rimarkante, ke i ajne estas anianta.

* Hctor Als i Font s sociolingista resident a Rssia, on estudia la situaci de les llenges de la regi del Volga. s autor de diferents treballs sobre aspectes socials de lesperanto i lesperantisme.

Una versi inicial daquest article va ser presentat com a treball de fi de curs de lassignatura de Metodologia de la Investigaci Lingstica, im-

partida pel professor Ramon Cerd a la Universitat de Barcelona. Lautor agraeix a Antonio Valn i Xavier Alcalde els seus comentaris enriquidors sobre el text original.

Andr Martinet fa 70 anys escrivia una frase lapidria: El domini de la creaci interlings-tica roman per a molts all on la fantasia de-senfrenada de diletants irresponsables es dna

necessriament lliure curs (Martinet 1946: 37, citat a Blanke 1989: 65). Martinet no era ali al tema: durant uns anys va ser director de lAssociaci per una Llengua Auxiliar Internacional (International Au-xiliary Language Association, IALA)1. No ha estat lnic gran lingista interessat en

1 Sobre la vinculaci de Martinet amb les llenges planificades, vegeu Blanke (1985: 167183) i, ms resumidament, Martinet (1991) i Lo Jacomo i Blanke (1993). Els seus escrits ms importants en la matria sn Martinet (1946, 1949a, 1949b).

21

llenges planificades: abans seu, Edward Sapir va ocupar el mateix crrec (Falk 1995, Fernndez Asensio 2011), mentre que, per ci-tar noms tres noms de primera fila, Rasmus Rask (1996 [1823]), Otto Jespersen (1928) i Charles Kay Ogden (1930) han estat creadors de diferents llenges planificades.

El nom no fa la cosa, per s marca molt la concepci que puguem arribar-nos-en a fer. A lesperanto se lacostuma a anomenar llengua artificial, en comptes de les formes ms cor-rectes llengua planificada (vg. Blanke 1985, 1989: 6364, Liu 1999 i, especialment, Blanke 1987) terme creat per Wster (Plansprache, 1931) o llengua construda (Ruiz et al. 2001: 174) terme encunyat per Jespersen (cons-tructed language, 1928). El terme llengua artificial remet a una realitat habitualment ignorada per al lingista, mentre que llengua planificada o llengua construda remeten a parcelles conegudes de la lingstica: a la sociolingstica (i, en particular, a la planifi-caci lingstica) i a lenginyeria lingstica, respectivament. Segons aquesta visi, la ge-neraci duna llengua planificada tindria un parallelisme amb la creaci dun estndard, de manera que guardaria una relaci quan-titativa i no qualitativa amb altres processos de normativitzaci. Al mateix temps, la socia-litzaci de lesperanto tampoc s un fet nic, sin que mant parallelismes amb el renaixe-ment de lhebreu2 i actualment altres llenges (com el crnic o el manx), que tamb estan en procs de recuperaci desprs dhaver deixat de parlar-se en lmbit familiar. Tamb els processos de socialitzaci (o normalitzaci lingstica) sestudien en el marc de la pla-nificaci lingstica. Aix ens fa pensar que loposici llengua artificial / llengua natu-ral no sembla productiva en el marc de la in-vestigaci lingstica sobre lesperanto, men-tre s sn dinters lestabliment doposicions com llengua viva / llengua morta i llen-gua viva / projecte de llengua (Ruiz et al. 2001: 232233). Aquesta segona oposici ens permet establir, com veurem, diferncies in-teressants entre tipologies de llenges plani-ficades.3

Laclariment terminolgic resulta pertinent perqu aquest treball pretn estudiar les llen-ges planificades, per no com a objecte, sin com a mtode dinvestigaci lingstica.

2 La contemporanetat i origen com de Zamen-hof i Ben Yehuda (tots dos, jueus lituans) no ha passat desapercebuda pels estudiosos. Reme-tem els interessats a larticle de Sasaki (1996).

3 Vegeu: Couturat i Leau (1903), Drezen (1991), Dulienko (2006), Eco (1994), aix com tamb Janton (1976: 1132) i Valn (2004: 171173).

no hi ha distinci entre llenges naturals i artificials, sin ms aviat una escala entre els dos pols artificial i natural o conscientment i inconscientment desenvolupat

Les llenges planificades sn construccions de molt dinters per a la lingstica, i aix ho esperem mostrar al llarg de les segents pgi-nes, no noms com a objectes lingstics en si, sin perqu el seu estudi comparat pot apor-tar perspectives imprevistes en alguns camps de la investigaci lingstica. Sense pretendre cap mena dexhaustivitat en les recerques basades en ls daquestes llenges, comen-arem per analitzar semblances i diferncies en la planificaci entre llenges naturals i construdes, per desprs distingir entre di-versos tipus de llenges planificades. Aquest estudi apropar aquestes ltimes als pidgins i criolls, la qual cosa ens fornir un primer s de les llenges planificades com a mtode en els estudis lingstics. Veurem que shan uti-litzat tamb com a models per a la investiga-ci en la lingstica terica, la sociolingstica i lensenyament de segones llenges.

NIvELLS EN LA PLANIfICACI LINGSTICA

s habitual considerar les llenges planifica-des com a radicalment diferents de la resta de llenges humanes. Tanmateix, ja Schuchardt escrivia el 1921: per... aquest contrast no existeix en absolut en mirar aquestes llen-ges: les llenges artificials sn tamb ms o menys naturals, les llenges naturals sn tam-b ms o menys artificials (Schuchardt 1976: 375, citat a Liu 2001b: 137). De fet, encara abans, Saussure assenyalava que les llenges artificials no es podrien escapar dun aspecte crucial de les llenges, com s el canvi lings-tic:

HCTOR ALS I FONT

22

LES LLENGES PLANIFICADES COM A MTODE DINVESTIGACI LINGSTICA

Aquesta evoluci [de les llenges] s fatal; no hi ha cap exem-ple duna llengua que sen resisteixi. Al cap dun cert temps sempre es poden constatar desplaaments sensibles. Aix s tan cert que aquest principi sha de verificar fins i tot en relaci a les llenges artificials. Aquell qui en crea una la t a la m mentre no estigui en circulaci; per des del mateix instant en qu compleix la seva missi i esdev la cosa de to-thom, el control sescapa. Lesperanto s un assaig daquesta mena; si t xit, sescapar a la llei fatal? Passat el primer mo-ment, la llengua entrar molt probablement en la seva vida semiolgica; es transmetr per lleis que no tenen res de com amb les de la creaci reflexionada i ja no es podr tornar en-rere (Saussure 1969: 111).4

Tamb Schubert considera que no hi ha distinci entre llenges naturals i artificials, sin ms aviat una escala entre els dos pols artificial i natural o conscientment i inconscientment desen-volupat (Schubert 1989b: 10). De la mateixa manera, Barando-vsk-Frank (1995: cap. 3.1) considera que en principi totes les llenges sn artificials; noms es distingeixen

pel grau dartificialitat i cita la segent classificaci dSvadost:

1. Llenges que no tenen sistema descriptura: llenges duna comunitat de parlants, de llenges nacionals5 pregrafes, llenges histriques o dialectes abans de ser normativitzats.

2. Llenges normativitzades: les llenges nacionals, literries.

3. Projectes de llenges internacionals encara no utilitzades (noms experimentalment): llenges construdes sobre la base de les experincies lingstiques de la humanitat, amb el material de llenges histriques (llenges a posteriori).

4. Projectes construts sense considerar les experincies lin-gstiques de la humanitat, sobre la base duna classificaci filosfica de les idees i dun conjunt de smbols alfabtics (llenges a priori).

5. Sistemes que no poden ni tan sols experimentalment fun-cionar de forma oral: interllenges entre mquines, codis matemtics, ciberntics, en general tots els codis.

4 Saussure va encertar plenament i lesperanto, com tamb Zamen-hof havia previst, evoluciona duna manera comparable a altres llenges (Als i Font 2008b). Potser cal assenyalar que Ferdinand de Saussure tenia un especial bon coneixement del tema ja que el seu germ Ren, matemtic, va ser la primera persona que, el 1910, va estudiar descriptivament el funcionament de lesperanto, en particular de la seva morfologia (Saussure 1985), en contraposici al treball prescriptiu del tamb matemtic Louis Couturat, que va desembocar en la formaci de lido (Couturat 1910). Per desgrcia per a nosaltres, probablement el fet que tant Ferdinand com Ren visquessin a Ginebra no ens ha llegat cap correspondncia entre ells sobre els estudis de Ren sobre lesperanto i les llenges planificades (Knzli 2001). De fet, parlant de la importncia de les aportacions de Baudouin de Courtenay tamb esperantista actiu en nocions que desprs van configurar lestructuralisme, Tonkin considera que Zamenhof mateix va mostrar en la seva explicaci sobre lestruc-tura de lesperanto en el Segon Llibre (1888) nocions essencialment estructuralistes: el seu projecte de llengua representava, encara que aix a penes es reconeix, una etapa important en la histria de les-tructuralisme i consegentment de la lingstica (Tonkin 2006: 22).

5 En la literatura esperantista (i en altres llenges planificades) s ha-bitual loposici entre llengua nacional (nacia) o tnica (etna) i llen-gua internacional (internacia).

Sakaguchi distingeix ms nivells en leix espontanetat versus estandarditzaci:

Relquies lingstiques, dialectes, vernacles (llenges duna comunitat), llenges nacionals normativitzades (p. ex. lalemany, lhongars o el polons escrits), llenges bsiques (mnimes; p. ex. el basic english, el franais fondamental, el grunddeutsch), llenges clssiques (p. ex. el llat o el snscrit), llenges franques, pidgins, llenges criolles, llenges natura-listes a posteriori (p. ex. loccidental, linterlingua), llenges racionalistes a posteriori (p. ex. lintal, el neo), llenges clssi-ques simplificades (p. ex. el latino sine flexione), llenges na-cionals simplificades (les anomenades llenges reformades; p. ex. el wede), llenges formals (p. ex. lalgol, el cobol), llenges a priori (Sakaguchi 1998: 347; citada a Liu 2001b: 137138).

Per la seva banda, Dulienko (2001) aprofundeix en aquesta qesti i, en la comparaci del cicle de vida de les llenges pla-nificades i les estandarditzades, troba semblances que les apro-ximen. Aix el fa proposar un model de creaci duna llengua nacional literria com a resultat dun procs en un sol pas, sobre la base de diferents dialectes (un dialecte bsic i altres dialectes perifrics) i manlleus daltres llenges (fig. 1).

Fig. 1: Estructura duna llengua nacional literria sobre la base de tres dialectes (Dulienko 2001)

En canvi, per a aquest autor, el model de creaci duna llengua planificada socialitzada difereix en el fet que hi ha un pas ms. Sobre la base dun conjunt de llenges (en el cas de lesperanto: llatines grup central, germniques, eslaves i altres grups peri-frics), una persona o collectiu publica un projecte (el sistema de lautor), que mitjanant la socialitzaci esdev una llengua (el sistema social) (fig. 2).

Fig. 2: Esquema de lestructura duna llengua planificada socialitzada (sobre la base de lesperanto) (Dulienko 2001)

En una taula Dulienko (2001) acara levoluci de llengua na-cional (vernacle) a llengua nacional literria (llengua estan-darditzada) i de projecte a llengua planificada socialitzada.

23

HCTOR ALS I FONT

Aquest model pot sobtar, ja que en la majoria de les grans llenges aparentment no es pas-sa per un procs conscient de normativitzaci que sembli comparable al de la socialitzaci duna llengua planificada. Koneski (1982), sobre la base de la discussi de lestatus del macedoni com a llengua independent del bl-gar, repassa la sovint complexa creaci dels distints estndards de les llenges eslaves, co-menant per la ms gran de totes, el rus. En particular, lelecci del dialecte bsic en la terminologia de Dulienko va resultar com-plexa per a leslov (p. 71) i leslovac (p. 7576). Per la seva banda, Bociort (2001) mostra com els conceptes dartificialitat i naturalitat van estar en el centre de la discussi filolgi-ca sobre la creaci del romans normatiu du-rant el segle xix. I, segons Martinet, lhebreu, lirlands contemporani, lestoni... van ser fa-bricats, per el pblic no est necessriament informat daquests fets (Lo Jacomo i Blanke 2008: 14)6.

NIvELLS EN LES LLENGES PLANIfICADES

Tanmateix, el model de Dulienko es pot afi-nar, afegint-li ms complexitat: Blanke defi-

6 Martinet, de fet, va fins i tot ms enll: Com a lingista, he passat la meva vida inventant llen-ges. Tant si es tracta del sistema fonolgic o de la gramtica, sempre mhe divertit fabricant llenges, perqu s el meu ofici i les estructures lingstiques minteressen (Lo Jacomo i Blan-ke 2008: 19).

De llengua nacional a llengua nacional literria

De projecte a llengua planificada socialitzada

1. Sistematitzaci i ordenaci dels elements en tots els nivells lingstics

1. La sistematitzaci i lordenaci ja estan acomplerts a lestadi de projecte.

2. Activaci de diferents blocs del sistema gramatical.

2. Resurrecci de tot lesquema gramatical.

3. La diacronia ja existeix en la llengua nacio-nal; continua levoluci.

3. Inici i evoluci de la diacronia.

4. Un mecanisme dasimetria del signe lingstic ja existeix en la llengua nacional i ja s funcional.

4. Inici i formaci de lasimetria del signe lingstic.

5. Procs de terminologitzaci. 5. Procs de terminologitzaci.

6. Evoluci dels estils. 6. Evoluci dels estils.

Taula 1: Comparaci entre levoluci duna llengua nacional i una llengua planificada (Dulienko 2001)

els conceptes dartificialitat i naturalitat van estar en el centre de la discussi filolgica sobre la creaci del romans normatiu durant el segle xix

lestudi per separat dels dos casos o contrastiu entre ells sembla poder aportar dades significatives sobre, per exemple, els processos de socialitzaci o, fins i tot, lemergncia de certs universals lingstics

neix no dues, sin 28 etapes en el desenvolu-pament duna llengua planificada7:

1: Manuscrit; 2: Publicaci; 3: Llibres de text; 4: Propaganda; 5: Revistes; 6: Cor-respondncia; 7: Textos originals i tra-duts; 8: Comunicaci oral; 9: Organitza-cions; 10: Creixement de la producci de textos; 11: Cursos; 12: Petita comunitat lingstica; 13: Discussi sobre qestions lingstiques; 14: Comunicaci tcnica; 15: Aplecs; 16: Diferenciaci de lestructura de la comunitat lingstica; 17: Formaci, estabilitzaci i codificaci de la norma; 18: Grans aplecs; 19: Propaganda a nivell mundial; 20: Interlingstica; 21: Investi-gaci heurstica; 22: s extern; 23: Escoles i universitats; 24: Mitjans electrnics; 25: Diferenciaci social; 26: Llengua familiar; 27: Cultura original; 28: Desenvolupament lingstic (Blanke 2000: 5357).

Per a Blanke, com per a Dulienko, les llen-ges planificades es desenvolupen socialment. Per aix distingeix tres fases de sistemes de llenges planificades (Plansprachensysteme): els projectes de llengua planificada (Plans-pracheprojekte), les semillenges planificades (Semiplansprache) i les llenges planificades (Plansprache) prpiament dites. En la prime-ra fase (fins a la novena etapa de les 28) shan quedat la immensa majoria de la propostes de llenges planificades (917 en total fins al 1973,

7 Anteriorment definia un model amb 18 etapes (Blanke 1989: 6970).

24

segons Dulienko (1990)), mentre que han assolit la segona fase el volapk (1879), el latino sine flexione (1903), lido (1907), loccidental (1922; ano-menat interlingue a partir de 1947), el basic english (1930) i linterlingua (1951). Aquestes semillenges han asso-lit els estadis 15 o 16, exceptuant lido, que hauria arribat al 18 o 19. Noms lesperanto ha continuat fins a la 28ena etapa (Blanke 2000: 59)8.

Les llenges com a processos de fusi i evoluci no resulten una concepci aliena per a una part de la lingstica, en particular a la criollstica, que es-tudia els pidgins i les llenges criolles. Mhlhusler tamb divideix en un con-junt detapes el procs de criollitzaci. Basant-se sobretot en lexemple del tokpisin, defineix el segent itinerari: jarg (prepidgin, idiolecte multilin-ge, hbrid secundari) - pidgin estable

8 Ruiz, Sanz i Sol Camardons (2001: 176) consideren que han esdevingut llengua realment usada: volapk (entre el 1880 i el 1900), esperanto, ido, interlingua (en lmbit escrit). Martinet cita la segent afirmaci dAuerbach, el 1947, que re-sulta prou aclaridora: Tot i que jo sc idista, penso que lesperanto funciona; i no tenim la total seguretat que lido funcioni perqu no hem tingut loportu-nitat de fer-lo funcionar (Lo Jacomo i Blanke 2008: 1011). Per la seva banda, Kuznecov (2006) discuteix la pertinn-cia de distingir entre semillenges pla-nificades i llenges planificades i propo-sa una alternativa.

(pidgin, pidgin basolectal, hbrid ter-ciari) - pidgin expandit - crioll (Mhl- husler 1997: 6, citat a Liu 2001b: 130). Per la seva banda, Sebba postula un procs evolutiu arquetpic per als pid-gins i criolls: estabilitat creixent vocabulari creixent expressivitat creixent funcions creixents (Sebba 1997, citat a Liu 2001b: 130). Aquesta tendncia, com comenta Liu, subra-tlla la importncia de lestabilitat en la llengua per a la seva evoluci. Aquest fet est ben documentat en la histria de les llenges planificades, on dis-cussions sobre el model han generat no poques vegades escissions que han afeblit mortalment un bon nombre de projectes, ja que pocs parlants estan disposats a aprendre noves versions de la seva llengua, com si es tracts de professionals de la informtica amb els llenguatges de programaci. No s, en absolut, lnica semblana que tenen les llenges planificades, els pidgins i els criolls. Moreno Cabrera proposa una classificaci sociolingstica de les llenges (Taula 2).9 Segons aquesta proposta, una llengua artificial es dife-rencia dun pidgin pel criteri de la his-toricitat i pel de lestandarditzaci.

9 El concepte dhomogenetat ve donat pel fet de si els trets que configuren una llengua sn heretats histricament o si es deriven de situacions de contacte amb altres l

La premsa en esperanto durant la Primera Guerra … · en landoj de ambaŭ flankoj dum la...

Documents

Transcript of La premsa en esperanto durant la Primera Guerra … · en landoj de ambaŭ flankoj dum la...